Semblança biogràfica

Laura Barberà i Rosas, natural de València, era filla de José Barberá i Laura Rosas. Professà al convent de dominiques de Betlem de la mateixa ciutat de València el 26 d'agost de 1668 i prengué el nom de sor Laura de San José. Callado (2015b) diu que va ser cultivadora de poesía, de qui se conserva una posterior Relación de la entrada de la Ciutat en este convento, incluida en el Libro de fundación. Aquest Libro de fundación es conserva en l'arxiu del convent de la Immaculada Concepció de Torrent.

Segons la relació que escriu sor Vicenta María del Espíritu Santo, també professa en el convent de Betlem, i que podem llegir dins del Libro de fundación, que edita Callado (2015), llegim de mà de sor Vicenta:

Quiero referir los dichos versos que están en idioma o lenguage valenciano, compuestos por la reverenda madre sor Laura de San José, su[b]priora actual entonces de este convento de Nuestra Señora de Belén. Y dicen assí:

Relació de la entrada de la Ciutat.

Diuen a la mare priora
y santa comunitat
que vinc en un amic meu,
y que venim molt cansats.
(...)

La composició, de noranta-una estrofes –majoritàriment de quatre versos cadascuna-, está transcrita en Callado (2015: 144-149).

Escrits

• Poesies.

Referències bibliogràfiques

• CALLADO ESTELA, Emilio: El paraíso que no fue. El convento de Nuestra Señora de Belén de Valencia, València: Universitat de València, 2015, pàgs. 144, 198 i 206.