Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente




ArribaAbajo

Capitol CCXXVII: De dan pres per falta dormeig

De renunçiament de mercaders a senyors de nau o de leny. Capitol. Senyor de nau o de leny qui sera en plage o en port (e sera request que sormeig be)


Senyor de nau o leny qui sera en platia o en port o en altre loch ab la sua nau e los mercaders qui ab ell seran li diran e li denunciaran que ell se ormeig1949 e lo senyor de la nau hi metra flix que nos ormeiara, o per ventura ell no haura tota la exarcia que promesa los haura, e per aquestes rahons desusdites los mercaders ne sostendran1950 dan, lo senyor de la nau es tengut de restituhir1951 aquell dan quels mercaders hauran sostengut1952 per aytal raho. E si lo senyor de la nau no ha de que pagar, deu se vendre la nau, e si la nau noy basta e lo senyor de la nau ha alguns bens1953, aquells se deuen vendre per fer compliment a aquells mercaders1954, empero saluo los mariners que no perden lur loguer. Mas los personers no son tenguts de res esmenar sino1955 la part que hauran en la nau, que altres1956 bens no1957 E fo fet aquest capitol, car molt senyor de nau plany exarcia e nos pot ormeiar e per aço la nau o leny pert se e la roba dels mercaders.




ArribaAbajo

Capitol CCXXVIII: De nau quis pert en terra de serrahins

Senyor de nau o de leny qui nauegara en terra de sarrayns. Senyor de nau o de leny qui sera e nauegara en terra de serreiens


Senyor de nau o leny qui sera o nauegara en terra de serrahins e li vendra cas de ventura que per mal temps   -107-   o per lenys armats de enemichs perdra lo leny o nau, si ell pert la nau o leny per la raho desus dita, ell no es tengut de res donar als mariners, si donchs ell nol perdra1958 al loch hon ell hagues tot son nolit, que si ell ha tot son nolit, ell es tengut de dar tot son loguer als mariners; mas empero qualseuulla1959 pati quel senyor de la nau o leny fara ab los mercaders a aquell pati meteix deuen esser los mariners. Mas si lo senyor de la nau o leny deuia als mariners loguers per altres viatges, ell los es tengut de pagar axi com en lo capitol que desus es dit se conte. Mas senyor de nau o leny qui per aytal raho com desus es dita perdra1960 la sua nau o leny, no es tengut de donar leny ne vianda als mariners entro que sien en terra de christians, perço car ell ha perdut tot quant hauia e per ventura mes que no hauia. Fon fet perço aquest capitol: que puys lo senyor de la nau haura perduda sa nau no es tengut de donar leny ne vianda a mariners tro que sien en terra de christians; pus que non1961 ha per ell.




ArribaAbajo

Capitol CCXXIX: Casos en que lo patro deu demanar los personers per lo nolieiar

Senyor de nau qui noliejara la sua nau per anar en terra de sarrayns o en loch perillos. Senyor de nau o de leny qui nolieiara la sua nau per anar en terra de serreiens


Senyor de nau o leny qui nolieia1962 la sua nau per anar en terra de sarrahins o en loch perillos, si ell es en loch hon haia personers, ell los ne deu demanar abans que ferm lo viatge e si ell los en demana e los personer1963 o volen, ell pot nolieiar que personer algu1964 nou pot vedar. E si ell nolieia que nols ne deman, los personers li poden contrastar e poden encantar ab ell perço car nols haura demanats, e si demanats los ne hagues, los personers nol pogueren1965 encantar tro que fos vengut del viatge1966. E si los personers encanten ab lo senyor de la nau o leny qui nolieiat haura menys de lur sabuda e ell exira de la nau o del leny per encant o per1967 qualseuol raho e los personers retendran1968 la nau o leny, aquella nau o leny deu seguir lo viatge a aquell mercader qui nolieiada la haura per1969 aquell preu o nolit quel mercader haura empres ab aquell qui la donchs era senyor com ell nolieia, perque sen guart quascu qui fara part en nau o leny que qualseuulla1970 cosa que aquell fara o empendra ab mercaders, allo se haura a seguir, mes si lo senyor de la nau sera en loch hon no haura personer algu1971, ell pot nolieiar e anar en tot loch1972 hon ell se vulla, e si la nau o leny pendra algun damnatge, personer algu no li pot fer demanda per aquella raho. Mas si ell ho iugaua o1973 barateiaua os perdia per alguna raho que fos culpa sua, los personers lin poden fer demanda. Mas senyor de nau qui nolieiara per anar en terra de christians, no es tengut de demanar personers alguns si nos vol ni personer no la pot encantar pus que ell [la] haura nolieiada tro al torn del viatge, mes1974 lo senyor de la nau o leny deu donar fiança al personer si la li demana que ell no mut viatge tro aqui haia tornada la nau ol leny en poder dels personers e la fiança1975 que dara que no sia tenguda sino tansolament a us e a costum de mar. E si per ventura lo senyor de la nau nolieiara per anar en los desus dits lochs e los personers seran en lo dit loch, e sabran que hauran nolieiat o nou sabran e lo senyor de la nau nols ho haura dit ni1976 ells a ell res [hauran] contrastat, e aquell viatge la nau o leny se perdra o pendra algun damnatge, los personers no poden fer alguna1977 demanda e   -108-   lo senyor de la nau no es tengut de res a respondre a ells.




ArribaAbajo

Capitol CCXXX: De rescat o auinenca ab nau armada

De nau o leny quis encontra ab lenys armats. Capitol. Senyor de nau o de leny qui en mar deliure o en porto en plage (sa encontrara ab leny damemichs)


Senyor de nau o leny qui en mar deliura o en port o en plaia o en altre loch se encontrara ab lenys armats de enemichs, lo senyor de la nau pot parlar e fer auinença ab los comits e ab1978 lo almirall per quantitat de moneda perço que ells no facen mal a ell ne1979 res de la sua nau. E si en1980 aquella nau o leny ha mercaders, ell los deu dir lo pati que fara o haura1981 fet ab ells, ço es ab los comits e ab lalmirall daquella armada. E tots ensemps deuen se acordar e deuen pagar aquella renso1982, la qual lo senyor de la nau o leny haura empresa ab los comits e ab lalmirall daquella armada. E deu se pagar per lo cominal de la roba per sou e per liura o per besant, e lo senyor de la nau deu hi metre per la meytat de aço que valdra la nau o leny. E si mercaders noy1983 ha en la nau o en lo leny, lo senyor de la nau se deu aconsellar ab los panesos e ab lo notxer e ab los prohers, e si lo senyor de la nau paga aquella1984 remso que desus hauem dita ab consell e ab consentiment de tots aquells qui desus son dits, los mercaders de qui la roba sera noy deuen ney poden res contrastar ab quel senyor de la nau pag per la meytat daço que valra la nau. Mas empero si lo senyor de la nau o leny se encontrara axi com desus es dit ab lenys armats qui1985 no sien de enemichs e ell los vol donar estrena e refrescament, si en la nau ha mercaders ell los ho deu dir e1986 demanar si ells ho volen los mercaders, e lo senyor de la nau ho deu dir e fer ab consel de tots aquells qui desus son dits; e si lo senyor de la nau fa aço, deu se pagar axi com desus es dit. Empero si lo senyor de la nau nou fara ab voluntat dels mercaders o ab consell da quells qui desus son dits, e ell per si autoritat fara pati e dara refrescament sens sabuda dels mercaders e sen consell daquells qui desus son dits lo senyor de la nau ho deu pagar de seu propi1987; que los mercaders no li son tenguts de res a donar1988 ne a retre de la messio o del pati1989 del refrescament que ell haura donat a aquells lenys armats.




ArribaAbajo

Capitol CCXXXI: De rescat o conuinenca ab lenys armats de enemichs

De senyor de nau qui sera en terra de enemichs o en loch peryllos. Si alcuna nau o leny sara en terra dexemichs o en loch duptos


Si alguna nau o1990 leny sera en terra de enemichs e en loch dubtos, stant aqui carregat de tot o de partida vendran aqui lenys armats de enemichs e lo senyor de la nau o del leny parlara pati ol fara parlar a aquells1991 lenys armats, perço que ells no facen mal a res que en la nau o leny sera e aquell pati que ell parlara o fara parlar si los mercaders seran en la nau o en lo leny ab ell ensemps tots o la maior partida, ell los deu dir aquell pati que ell ha fet o fet fer ab aquells comits de aquells lenys armats e ab consell e ab voluntat dels mercaders ell ho deu donar. E los mercaders son hi tenguts de pagar per1992 sou e per liura segons que hauran roba en la nau o en lo leny. E si per ventura los mercaders no eren en la nau o leny tots ne1993 partida, e eren en loch quel senyor de la nau o leny hagues espay que ell los pogues fer a saber aquell pati que ell hauria fet o   -109-   fet fer ab aquells lenys armats per saluar si e tota la roba, ell es tengut quels ho deu fer a saber. E si ell no hauia espay que ho pogues fer a saber als mercaders, lo senyor de la nau deu fer en axi: que tot ço que fara que ho faça ab consell de tot lo cominal de la nau, e si ell ho fa en axi los mercaders hi son tenguts de metre e de pagar tot en axi com si tots ells hi eren estat1994, que en res noy deuen ni poden contrastar. Empero si lo senyor de la nau fara algun pati ab aquells lenys armats e los mercaders seran en la nau tots o la maior partida, o seran en loch que ell los ho pogues fer a saber, e nou fahia, aquell pati que ell los haura fet o fet fer e no haura demanats los mercaders pus que ells fossen en aquell loch que ell fer ho pogues, a1995 aquell pati aytal que ell haura fet los mercaders no1996 son tenguts de res a metre, iatsia aço que la roba sia en la nau o leny tota o partida, perço que nols ne hauran demanats, Mas empero si ells seran en loch que nols ne puga1997 demanar e lo senyor de la nau fara aquell pati ab consell de tots aquells qui desus son dits, los mercaders hi son tenguts de pagar axi com desus es dit. E si per ventura lo senyor de la nau fara aquell pati menys de sabuda dels mercaders e menys de consell de aquells qui desus son dits1998, aquell pati que haura dit per sa auctoritat e menys de sabuda e de consell1999 de negu, lo senyor de la nau o leny ho deu tot pagar del seu propi, que negu noy es tengut de res a metre perço car ell ho haura fet menys de sabuda de tots aquells qui desus son dits. Empero si la nau o leny sera en algu dels sobredits lochs e haura descarregat e entre los mercaders e lo senyor de la nau sera empres quel senyor de la nau deia esperar los mercaders e los mercaders que deian hauer espatxat2000 lo senyor de la nau, si donchs en aquell temps vendran aqui lenys armats e lo senyor de la nau fara pati ab ells perço que ells no li facen mal, o encara si li vendra cas de ventura ques perdra la nau o leny, en aquell pati o en aquella perdua que dins aquell temps quel senyor de la nau los deu esperar sera feta, noy son tenguts de res a metre pus que ells hauran descarregat, si donchs no li volien fer alguna gracia. E si per ventura los dits mercaders no2001 hauran espatxada aquella nau o leny a aquell temps que empres o2002 promes hauran e si passat aquell temps vendran aqui lenys armats e lo senyor de la nau haura a fer pati oy2003 perdra la nau, los dits mercaders son tenguts de pagar aquell pati o aquella perdua quel senyor de la nau o leny haura feta per culpa dells qui nol hauran espatxat2004 en aquell temps que entre ell e los mercaders era empres.




ArribaAbajo

Capitol CCXXXII: De roba leuada

De senyor de nau qui deura descarregar en algun loch si li uendra cas de ventura. Si alcun senyor de nau o de leny aura carregat en algun loch de roba (de mercaders e sencontrara ab alcuns lenys armats o no armats)


Si algun senyor de nau o leny haura carregat en algun loch de roba de mercaders o que tota sia2005 dalgun mercader particular per anar descarregar en algun altre loch, lo qual2006 loch hon ell descarregar deura sera ia empres entre ell e los dits mercaders o mercader, si sera cas de ventura que aquella nau o leny se encontraia ab alguns lenys armats o no armats de enemichs, si aquelles males gents qui en aquells lenys armats o no armats seran li tolran o senportaran2007 la terça part de la roba o les dues parts o las tres e no li2008 leixaran sino tan solament la quarta part o mes o menys, si com lo senyor de la nau o leny sera iunt alla2009 hon deuia descarregar aquella roba que romasa li sera e encara aquella que tolta li sera   -110-   estada si lo senyor de la nau o leny se retendra aquella roba que romasa li sera que no la vulla donar a aquells mercaders o mercader qui rebre la deura, si donchs ell o ells no li paguen axi be lo nolit daquella roba que tolta li sera, com daquella que sera romasa e que ell haura portada2010, lo senyor de la nau nou pot fer ne deu2011 ab iusta raho. ¿Per qual raho? Perço car nengun mercader no es tengut de pagar nolit sino daytanta roba com lo senyor de la nau o leny li deliura2012 en lo cas desusdit. Empero es axi a entendre en tal2013 cas com desus es dit, saluo empero que si los mercaders que aquella roba axi com es desus dit hauran mesa en aquella dita nau o leny, si ells la agermanaran o si los dits mercaders eren en aquella nau o leny2014 e quant hagueren vista daquells lenys armats, la agermanaren, que si algun cas los esdeuenia que la una roba fes al altre, si lo agermanament desus dit2015 sera fet axi com damunt se conten, aquella roba que restaurada sera deu esser comptada ab aquella que sera perduda, per sou e per liura. E si2016 lo senyor de la nau o leny e los dits mercaders o mercader de qui sera aquella roba desus dita seran en guerra o de guerra ab aquelles males gents qui aquella roba los hauran tolta, lo cors daquella nau o daquell leny qui restaurat o romas sera, deu esser comptat per sou e per liura ab aquella2017 que sera restaurada, e axi lo senyor de la nau o leny deu hauer aytant de nolit com per sou e per liura li esdeuendra, e de res2018 als los dits mercaders o mercader no li son tenguts. Empero si la roba no sera stada agermanada axi com desus es dit, la roba que restaurada sera no es tenguda de aiudar a esmenar aquella que perduda sera. Ne encara los mercaders qui la roba hauran perduda no2019 son tenguts de res a donar a aquell senyor daquella nau o leny a qui ells aquella roba qui perduda sera hauien nolieiada, ni lo senyor de la nau o leny a ells, si donchs los dits mercaders prouar o mostrar no poran que per2020 culpa o ab sentiment o ab voluntat dell sera feta aquella tolta o aquella robaria. E si los dits mercaders prouar o mostrar ho poran, lo dit senyor de la nau los es tengut de tot a retre e esmenar sens tot contrast. E si los dits mercaders prouar ne mostrar iustament nou poran, lo senyor de la nau o leny nols es de res tengut. Empero los dits mercaders o mercader de qui sera aquella roba que restarada sera, son tenguts de donar e pagar tot lo nolit daquella roba que restaurada sera e2021 de res als no. Empero si los dits mercaders seran en guerra ab aquelles males gents qui la roba los hauran tolta, e lo senyor de la nau o leny ab les dites males gents en guerra no sera, lo cors de la nau o leny no deu esser comptat per sou e per liura ab aquella roba que perduda sera si donchs, axi com desus es dit, agermanat no sera que la una roba aiudas2022 al altra si cas de ventura hi vendra. E los dits mercaders no sien tenguts de pagar nolit sino de la roba que romasa los sera, axi com desus es dit. Empero si lo senyor de la nau o leny sera ab aquelles males gents en guerra e los dits mercaders ab ells en guerra no seran, lo cors de la nau o leny sia tengut de metre per sou e per liura a esmenar aquella roba que perduda sera, e lo nolit sia aytambe comptat per sou e per liura axi be com lo cors de la nau o del leny e axi be a la roba restaurada com a la perduda si algun agermanament hi haura fet axi com desus es dit, e si entre ells agermanament fet no2023 sera, la una roba no deu esser tenguda al altra de esmena a fer, mas2024 qui estruch sera estruch se romandra. E   -111-   lo senyor de la nau no deu hauer nolit sino de la roba que restaurada sera. E si lo senyor de la nau o del leny menara los mariners a viatge, nols es de res tengut2025 a donar de lurs loguers sino axi com ell guanyara del nolit. E si per ventura los mariners hi yran a mesos lo senyor de la nau no es tengut de pagar sino en aquella forma quell guanyara del nolit. ¿Per qual raho? perço car a empatxament de males gents no esta2026 algu saluo. Empero si los dits mariners que a mesos seran acordats hauran empres ab lo senyor de la nau o leny que ell los deia pagar per quascun mes ço que ab ells empres lo iorn que ell los acorda, lo senyor de la nau o leny los es tengut de pagar per2027 aytants mesos com ells hauien servit abans que aquella robaria2028 fos feta, haia ell lo nolit o no. ¿Per qual raho? Perço car auinença lig venç. E si per ventura algun senyor de nau o leny sera aturat o detengut2029 per senyoria o per males gents en algun loch, si aquell loch hon ell detengut sera es loch hon ell ne2030 puga donar paraula als mariners, sia que los dits mariners vagen a viatge o que sien acordats a mesos, lo senyor de la nau2031 ho deu fer e nols es tengut de res a donar de tot aquell temps que ell aqui haura estat per raho daquell deteniment2032 que fet li sera, perço que per culpa dell no romandra que ell no anas a guanyar si vedat no li era; encara mes que lo senyor de la nau o leny assats hi pert pus que y pert la vianda e consuma sa nau o son leny. Mas empero si lo senyor de la nau o leny sera detengut2033 en algun loch per empatxament de senyoria o de males gents, si ell sera en loch hon ell pogues donar paraula als sobredits mariners e ell no lals dara ans los2034 tendra els aturara ab si, ell los es tengut de pagar de tot aytant com ab ell estaran. ¿Perque? Perço car si ell se volia ell los poria2035 els poguera hauer donada paraula e pus que ell fer nou2036 volgue els volgue aturar e tenir ab si, es raho2037 quels deia pagar de tot aytant com ab ell estaran. Salues2038 empero totes conuinences o empreniments que ell hagues empres2039 ab ells com a ell se acordaren e2040 ell ab ells. E per les rahons desus dites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXXXIII: De palanques vasos o arguens presos o logats

Senyor de nau qui loguara o pendra palanques o vases. Senyor de nau o de leny qui logara o o pendra palanques o vases


Senyor de nau o de leny qui pendra o logara palanques o vasos2041 o arguens a ops de sa nau o de son leny a2042 traure o a verar, si les palanques o los vasos se trencaran, si ell los haura logats2043, no es tengut de esmena a fer sino tansolament lo loguer que ab ell haura empres quils loga al senyor de la nau o del leny. Empero es tengut de esmenar aquelles palanques o aquells vasos o aquells arguens qui a servey seu seran rots a aquell de qui seran sens tot contrast si ell los haura presos sens voluntat de aquell de qui son. E trenquen se o nos trenquen, totauia sia pagat lo loguer que empres sera ab ells menys de tot contrast e de tot lagui2044.




ArribaAbajo

Capitol CCXXXIV: De patro qui prometra de sperar als mercaders a dia cert

Si senyor de nau qui prometra sperar mercaders en loch sabut. Senyor de nau o de leny qui nalieiara la sua nau ol seu leny a mercaders (els prometra sperar temps sert)


Senyor de nau o de leny qui nolieiara la sua nau o lo seu leny a mercaders el senyor de la nau prometra als mercaders de esperar temps sabut,   -112-   la hon la nau o lo leny fara port ell los es tengut de esperar lo dit temps que ab los mercaders haura empres, e si ell sen parteix ab la nau o leny abans de aquell temps que entre lo senyor de la nau e los mercaders sera empres, si los dits mercaders ne sostendran algun dan perço com lo senyor de la nau o del leny sen sera partit abans del temps que entre ells sera empres2045, lo senyor de la nau o leny es tengut de esmenar als mercaders tot aquell dan que per culpa dell han sostengut. E si los mercaders2046 espatxaran lo senyor de la nau o del leny al temps que ells hauran empres ab ell, si lo senyor de la nau algun dan pendra o sen creixera de messio, los mercaders son tenguts de restituir tot lo dan e tota la messio que per culpa dells haura feta. Saluo empero que si lo senyor de la nau se temia de empatxament de senyoria o de lenys armats de enemichs o era en loch quels ne fes leuar mal temps, si per aquestes condicions que desus son dites sen partia ans quel temps que entre ells sera2047 empres fos passat, lo senyor de la nau o leny no es tengut als mercaders dels dans que ells ne sostenguessen perço car no es culpa sua, ne los mercaders a ell per aquella mateixa raho.




ArribaAbajo

Capitol CCXXXV: De espatxament de nau promes a dia cert

Mercaders qui prometran auer espeeguat a senyor de nau o de leny a dia cert. Mercaders qui nolieiaran nau o leny e prometran al senyor de la nau (auerlo espetxat dia sert)


Mercaders qui nolieiaran nau e prometran al senyor de la nau o leny que ells ho hauran espatxat a dia cert e aquella conuinença sera feta ab carta o ab testimonis o sera escrita en lo cartolari de la nau o leny on sera donada palmada entre lo senyor de la nau e los mercaders, on sera posada alguna pena si los dits mercaders a aquell temps no hauran espatxada la nau o lo leny, si lo senyor de la nau se volra, los pot demanar aquella pena que entre ells empresa sera [e] posada. E si entre lo senyor de la nau e los mercaders pena alguna posada no sera, lo senyor de la nau pot demanar als mercaders de tota la messio que per culpa dells haura feta, saluo empero que sils ho hauia tolt o vedat empatxament de Deu o2048 de mar e que per culpa dells no fos romas, ells no son tenguts de pagar al senyor de la nau aquella pena que desus es dita e que entre ells sera estada empresa ne encara2049 messio quel senyor de la nau ne hagues feta en aquella mateixa manera. Si donchs aquell temps que sera empres entre lo dit senyor de la nau e los mercaders vendra empatxament de senyoria que ells no gosen carregar ne anar en algun loch o, encara mes, que no gosassen res traure2050 de la terra, los mercaders no son tenguts de res a donar al senyor de la nau pus que no es lur culpa. Mas empero si ultra2051 lo dit temps quels mercaders hauran empres ab lo senyor de la nau vendra empediment de senyoria, e los mercaders per lur culpa no haguessen espatxat lo senyor de la nau, los mercaders son tenguts de pagar la pena que entre ells es empresa e2052 posada sera, e si entre ells pena alguna2053 mesa ne posada no sera, los mercaders son tenguts de retre e donar tota la messio quel senyor de la nau haura feta per culpa dells, encara mes tot lo dan e tot lo interes2054 quel senyor de la nau haura sostengut e sostendra. Saluo empero que aquell dany e aquell enteres2055 deu esser mes en mesura e en vista e en coneguda de dos bons homens qui be e diligentment sien e sapien de la art de la mar, e aquells dos bons homens deuen en tal guisa temprar aquell dan e aquell interes quel senyor de la nau haura   -113-   sostengut per culpa dels mercaders quel senyor de la nau ne los mercaders noy sien mal cauents2056 e en guisa e en manera quel senyor de la nau e los mercaders romanguen en amistat e en benuolença. E si lo senyor de la nau guanyara res de nolit, ell es tengut de donar als mariners per lur loguer en aquella forma que ell guanyara2057 de nolit. Empero qualseuulla2058 pati quel senyor de la nau fara ab los mercaders, en aquell pati mateix deuen esser los mariners. E en aquella mateixa manera que desus es dita, es tengut e obligat lo senyor de la nau o leny als mercaders quels prometra de esser espatxat a dia cert e per culpa dell romandra. E si los mariners van a loguer, lo senyor de la nau nols es tengut de res a donar perço car lo senyor de la nau no haura empres ab ells quant sera espatxat ne quant no2059, mes si los mariners seran acordats a mesos, lo senyor de la nau los es tengut tot en axi com entre ell e los mariners sera empres lo iorn que ell los acorda. E los nostres antecessors qui primerament començaren anar per lo mon, veeren e conegueren que aquell dan que entre los mercaders e los senyors de les naus poria esser, que sia mes en coneguda e en egualtat per los bons homens de la mar, perço car nengu no sab ne pot saber ia aquell destrich o aquell impediment si sera per son prou o per son dany. Perque es bona la cominalesa e la egualtat e lo temprament2060 dels bons homens. E fon fet perço aquest capitol car si mercaders no eren, no calria a2061 algu fer nau ne leny. Ne si les naus no fossen no seria tant bon hom mercader com es. Perque los mercaders deuen sofferir e passar ab los senyors de les naus. E los senyors de les naus son encara mes tenguts de sofferir e de sostenir als mercaders mes que los mercaders no son tenguts als senyors de les naus per moltes rahons, les quals no2062 cal ara a nos dir ne recapitular, perço car quascu es tant cert e tant saui que les veu e les coneix per que ara no els nos cal recapitular e si per ventura algu ni ha qui sia tant negligent que no les sapia, deman les a aquells qui li sera semblant que les deian saber mils que ell.




ArribaAbajo

Capitol CCXXXVI: De nau qui estibara de gerram

Nau o leny qui estibara de gerram de gerres. Capitol. Nau o leny qui stibara de gerram los mercaders son tenguts


Nau o leny qui estibara de gerram, los mercaders son tenguts de donar homens qui estiben la nau o leny ab que sien en loch hon ne puguen2063 trobar per diners. E si son en loch hon non puguen2064 trobar per diners, los mercaders se deuen auenir ab los mariners els mariners deuen ho fer. E los mercaders deuen los pagar a coneguda del notxer, e lo notxer deu2065 fer en guisa e en manera quels mariners sien ben pagats de lur maltret en tal guisa quels mercaders no sian mal caents, e aço deu esser posat en fe del notxer, que lo notxer axi es posat com a balança de tenir veritat e de2066ierma dretura axi be als mercaders com al senyor de la nau e als mariners e a tot hom qui en la nau sia2067 o vaia, que nos deu mes tenir ab los uns que ab los altres, e si ho fa es ne periur, e si prouat li sera ell no seria cregut per nengun temps de sagrament que ell fes. Empero si lo senyor de la nau prometra o empendra ab los mercaders que fara estibar la nau, los mercaders no son tenguts de logar estibadors, mas lo senyor de la nau sen deu auenir ab los mariners si volen e pagar a ells axi com desus es dit. Mas si los mariners volran fer gracia al senyor de la nau, deu los ho regoneixer a coneguda del notxer, en guisa que los mariners ne sien pagats.



  -114-  
ArribaAbajo

Capitol CCXXXVII: Si gerra se trencara en nau

De mercaders qui auran noliejada nau o leny qui deura carregar de vy. Sembla que hi haja errada material del copista en la rúbrica d'aquest capitol (Cod. de Mallorca) donchs repeteix la del capitol CCV. Si algun senyor de nau o de leny aura nolieiada la sua nau y carregara de gerram


Si algun senyor de nau o leny haura nolieiada la sua nau o leny a alguns mercaders e los dits mercaders carregaran aquella nau o leny que ells nolieiada hauran, si ells carregaran de gerram e los dits mercaders hauran lurs estibadors qui per ells estiben aquella nau o leny que ells hauran nolieiat, sia que aquells estibadors que per ells estibaran e ells hi hauran mesos per lo lur gerram a estibar sia que aquells estibadors ho estiben be o no, si gerram algu o gerres si trencaran o si rompran o si consentiran2068, lo senyor de la nau o del leny no sia tengut de alguna esmena a fer pus que per culpa dell no sera fet. Mas los mercaders de qui aquell gerram sera, sien tenguts de donar a aquell senyor daquella nau o leny tot aquell nolit que promes li hauran de donar per quascuna gerra. Empero es axi a entendre: quel senyor de la nau o leny puga2069 retre o mostrar los tests en testimoni de aquella gerra o gerres que rotes o trencades seran sens tot contrast, empero si lo senyor de la nau o leny fara estibar aquell gerram e los estibadors qui y metra estibaran be e sufficientment, e2070 sens culpa del estibar que ells hauran fet, gerra o gerres si rompran, lo senyor de la nau no es tengut2071 de fer esmena a aquell mercader de qui seran sino tansolament que non deu hauer nolit. ¿E per qual raho no li es tengut que li esmen lo dan quel mercader ne sostendra? Per aquesta raho2072: car algu no deu creure2073 ni encara en ver poria metre que algun senyor de nau o leny fos pagat ne sia que algun mercader perda ne faça son dan en la sua nau o leny per culpa dell ne per res que ell fer hi puga; empero si los mercaders prouar ho2074 amostrar poran que per culpa del senyor de la nau o dels estibadors que ell hi haura mesos si rompra gerra o gerres, ell es tengut de esmena a fer a aquells mercaders de qui seran. Perque senyor de nau o leny no deu estibar ne fer estibar sa nau o leny de gerram si los mercaders o hom per ells noy eren presents al estibar perço que dan no lin puga tornar. Empero si al stibar del gerram haura mercaders o algun hom per ells qui veia al stibar si gerra o gerres si rompran, lo senyor de la nau no es tengut de alguna esmena a fer ne encara los mercaders no li deuen ne li poden lo nolit tolre per neguna raho pus que ells o hom per ells hi seran estats al stibar. Empero si al carregar o estibar se trencara gerra alguna, los mercaders no sien tenguts de donarne nolit al senyor de la nau, mas empero sis trencaran al descarregar, los dits mercaders son tenguts de donarne nolit al senyor de la nau o leny. E perço que desus es dit fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXXXVIII: Si mariners sen menaran la nau sens voluntat del senyor

De mariners qui sen menaran nau sens volentat del senyor. Senyor de nau o de leny qui aura nolieiada la sua nau ol seu leny (e la companya li leuara la nau)


Senyor de nau o leny qui haura nolieiada la sua nau per anar descarregar en algun loch e com lo dit senyor de la nau sera en lo dit loch hon ell deura descarregar sa nau e quant la nau sera descarregada, ell se deu espatxar2075 com mils pusca en cercar lo profit de la nau perço que ell pusca   -115-   donar guany a si mateix e a sos personers. E los mariners deuen lo esperar que nol deuen congoixar ell pagant a ells aquell loguer que ab ells haura empres tro fins que ell sia espatxat. E si los mariners per desalt que haguessen del senyor de la nau2076 de leuar en daquell loch hon hauran descarregat e sen menaran la nau o leny menys de voluntat o de sabuda del senyor qui en terra sera, los mariners qui aço cometran o faran, no deuen hauer dret en hauer ne en persona ne en res que ells hagen e lo senyor de la nau pot los metre en ferres e metre en poder de la senyoria e fer demanda contra ells tot en axi com aquells qui desconeixen lur senyor el2077 desposeheixen de lur senyoria. Axi es a entendre que la nau sia en terra de amichs e en loch menys de perill. Encara son tenguts de mes los mariners qui aço faran o consentiran de retre e de esmenar tot lo dan e tot lo greuge e tot lo interes2078 quel senyor de la nau haura sostengut. E lo senyor de la nau sia cregut per sa2079 simpla e plana paraula. E los mariners qui aço hauran fet o consentit deuen tant estar en la preso tro fins que hagen satisfet al senyor de la nau o2080 que sien auenguts ab ell a la sua voluntat. E fon fet perço aquest capitol: que mariners no sen deuen menar nau ne leny si be lo senyor de la nau los fara algun tort; mas deuen sen anar a la senyoria hon seran e clamar se del tort que a ells sera semblant que ell los faça; que no seria ben fet que qualque hora que fos semblant als mariners quel senyor de la nau los faes algun tort ols tengues en algun loch2081 ultra lur voluntat, que ells sen poguessen la nau o leny menar en que ells serien; e per aquesta2082 raho es hi posada la pena desus dita.




ArribaAbajo

Capitol CCXXXIX: Del comprar de les vitualles e coses necessaries a la nau

Senyor de nau qui deu fer comprar la companya a lescriua. Senyor de nau o de leny qui aura nolieiada la sua nau ol seu leny e aura mester diners per espatxar la nau e los personers no volran mes trer, que pot manleuar


Senyor de nau o leny qui haura nolieiada la sua nau o lo seu leny per anar a guanyar en algunes parts, ell deu fer comprar al escriua vianda e companatge e totes les altres coses que sien necessaries a la nau o leny, saluo2083 empero que si la nau haura mester exarcia, que la deu comprar lo senyor de la nau ab lo dit scriua. E quant haura comprat e fet compliment de companatge e de totes coses que sien a necessari de la nau el senyor haura comprada aquella exarcia que necessari2084 sera de la nau. Empero si lo senyor de la nau sera en loch quey sien personers, ell los deu demanar de aquella exarcia ans que la compre; e si los personers nou volen e lo senyor de la nau coneixera que aquella exarcia sia2085 ops e necessaria a la nau, ell la pot ben comprar, que no deu estar per los personers, perço car personers romanen per ventura sals2086 en terra e ab que ells haguessen diners, anas quis volgues a ventura de la mar e per aquesta raho los personers noy deuen contrastar a aquella exarcia que nos compre pus quel senyor de la nau veia que a la nau sia gran necessari, que si2087 la nau era menys de aquella exarcia, ella navegaria2088 a gran condicio e lo senyor de la nau poria esser repres dels mercaders; per aquesta raho2089 noy poden res contrastar. E si lo senyor de la nau tendra algun comu de la nau, ell deu pagar la companya e la exarcia que ell haura comprada. E si lo senyor de la nau no te algun comu de la nau, ell deu comptar e2090 sumar ab lescriua tot quant costa la companya e tot ço que lescriua haura   -116-   comprat e ço que costara la exarcia quel senyor de la nau haura comprada. E com lo senyor de la nau e lescriua ho hauran comptat e sumat2091, lescriua deu anar a quascun personer e dir quells deian pagar tot ço que a quascu vendra per la sua part. E sils personers ne volien hoir compte, lescriua los nes tengut. E com los personers hauran hoit compte de lescriua ells son tenguts de donar al escriua tot ço que a quascu vendra per la part que haura en la nau. E siy haura algun2092 personer qui no voldra pagar ço que a ell ne vendra per la sua part e contrastara, lo senyor de la nau ho haura a manleuar; perço car aquell personer no haura volgut pagar; de la part que aquell personer haura en la nau se deu pagar aquell deute e tot lo guany quel senyor de la nau promes a aquell qui prestat loy2093 haura si tota aquella part sen sabia consumar que aquell personer haura en la nau, perço car per culpa dell se sera feta aquella manleuta. E si venia cas2094 que la nau se perdes e que la manleuta no fos2095 pagada, los bens daquell personer si haurien a parar a aquell deute a pagar perço car ab sabuda e per culpa dell se seria feta aquella dita manleuta. Mas empero si lo senyor de la nau sera en loch hon no haura personers ne lo senyor de la nau2096 tendra comu de la nau e ell fara manleuta per les rahons que desus son dites, tot lo cominal de la nau ho ha a pagar, que personer algu noy pot contrastar. Empero si abans que aquella manleuta que desus es dita sia pagada2097, si la nau se perdra, personer algu non es tengut de res a retre a aquell qui prestat hi haura pusque la nau sera rota e2098 perduda. Guart se aquell ia com prestara ne com no, quel personer assats hi pert pus que la sua part hi pert, e axi per la raho desus dita lo prestador no pot res demanar a aquells qui hauien part en la nau; perque ell se guart com prestara la sua moneda ne2099 com no, que com la nau sera rota, los personers no2100 son tenguts de res a metre en aquella nau. Empero si la nau sera en algun loch e aquell prestador se volra pagar del prestech que ell fet haura, si lo senyor de la nau haura2101 diners seus o daltre, o ell tendra algun comu de la nau, ell es tengut de pagar aquell prestador e encontinent tornar la nau als personers e comptar ab ells del guany e de la perdua que ell fet haura, e si guanya ell es tengut de donar part daquell guany a quascun personer segons que haura2102 part, e deu esser partit lo guany per2103 lo cominal dels personers. E si guany noy haura2104 ey haura perdua quascun personer es tengut de retre e de donar al senyor de la nau tant2105 com a ell ne vendra per la sua part, que raho es que qui part vol hauer del guany que part deia hauer de la perdua. E si lo senyor de la nau no haura diners de si ne daltri ne la nau no haura guanyat ne ell no tendra algun comu de la nau, ell prestador fara vendre la nau; com la nau sera venuda el prestador sera pagat; si de la venda de la nau sobrara alguna cosa lo senyor de la nau es tengut de venir en aquell loch hon seran los personers e de donar lur part de tot ço que de la venda de la nau2106 sobrara. E si lo senyor de la nau haura haguda2107 a vendre la nau per les rahons que desus son dites, personer algu no li pot fer demanda2108, si donchs los personers no li poden prouar lo contrari que aquella manleuta per la qual la nau sera venuda, que ell la hagues feta per son ioch o per altres barats que ell menas o2109 faes. E si los personers aço prouar li poran lo senyor de la nau es tengut de retre e de donar als personers totes les parts que en la nau hauien o lo preu daquelles2110. E si   -117-   lo senyor de la nau no ha de que pagar, ell deu esser pres e mes en ferres e star tant tro que ell2111 sia auengut ab los personers o quels haia satisfets del dan que fet los haura. E si com lo senyor de la nau haura venuda la nau axi com desus es dit, si2112 ell allo que de la nau li sera sobrat no tornara retre compte als personers e2113 a donar la part que a ells pertanyera de tot ço que de la nau li sera sobrat, e ell sen ira en altres parts, si aço que de la venda de la nau li sera sobrat se perdra, ell nes tengut de esmena a fer als personers axi com desus es dit. E si ell sen ira en altres parts ab allo2114 que de la nau li sera romas2115 e ell guanyara, tot lo guany que fet ne haura es tengut de donar als personers a quascu segons que la donchs hauien part en la nau menys de tot frau e2116 contrast.




ArribaAbajo

Capitol CCXL: Com lo patro deu dar compte als personers quascun viatge

De compte a retre a parsoners. Tots senyors de naus o de lenys son tenguts de retra compte als personers (cascun viatge)


Tot senyor de nau o leny es tengut de retre compte a sos personers quascun viatge que el fara, e si lo senyor de la nau no retra compte a sos personers de quascun viatge que ell fara, si la nau o leny se perdra o pendra algun damnatge, lo senyor de la nau es tengut de retre e de donar tot lo guany que ell fet haura als personers, que per rao de la nau que perduda hauran o del leny2117 lo senyor de la nau nos deu escusar ne pot que no haia a retre e a donar tot lo guany que ell ab aquella nau o leny haura fet. E si lo senyor de la nau o leny no haura de queu pusca retre, si el es tengut, el deu esser pres e mes en ferres tot en axi com en lo capitol desusdit se conte; e fon fet perço aquest capítol, car molt senyor de nau o leny repren e triga,2118 que no vol comptar ab sos personers, e com ve que ell haura perduda sa nau o leny, e ell dira que tot li es perdut, e sia que si perda o2119 que no, si perdra lo senyor de la nau o leny nes tengut, axi com desus es dit. Perque tot senyor de nau o leny deuria e deu comptar quascun viatge que fara ab sos personers del guany o de la perdua que2120 fet haura, perço que la pena que desus es dita, no li pogues venir desus. Encara es de mes tengut lo senyor del leny als personers, que si lo senyor de la nau guanyara ab aquel comu, que dels personers haura o tendra, el los es tengut de donar lur part de tot lo guany que fet ne haura. E si el per ventura hi haura perdut, personer algu2121 no li es tengut de perdua que ell fetan haia, perço com el tendra aquel comu malgrat dels personers desusdits.




ArribaAbajo

Capitol CCXLI: Com patro deu dar compte e sis mor sens comptar

De senyor de nau qui nauegara e estara en aquel loch on seran los parsoners si morra de que son tenguts los hereus daquell qui mort sera, si compte nols aura retut. Si alcun senyor de nau o de leny nauegara un viatge o molts (es tengut de retra compte als personers)


Si algun senyor de nau o leny nauegara2122 un viatge o molts; si ell nauegara2123 o tornara alguna vegada o moltes en aquell loch on seran tots los seus personers o la maior partida, ell los es tengut de retre compte quascun viatge que ell fara. E si ell nou fa2124, li   -118-   es tengut tot en axi com en lo capitol desusdit2125 se conte. Empero si lo senyor de la nau o leny nauegara2126 axi com desus es dit, e ell cessara que no retra compte als personers, ne encara nols dara res daço que guanyara, los dits personers lon deuen requerir, e si peruentura ell simplament e sens malicia fer nou volra, los sobredits personers lon poden forçar. E si los dits personers lon requeren2127 o no, e força alguna si el fer nou volra ells no li metran, si al senyor de la nau o del leny vendra cas de ventura ques morra si los dits personers la donchs apres la mort sua ells demanaran als hereus daquell qui mort sera, o als detenidors dels seus bens compte o part del guany que aquell que mort sera hauia fet ab aquella nau o leny, los dits hereus o los detenidors daquells bens seus nols son tenguts de retre compte ne de res a donar de guany que aquell hagues fet, si doncns los dits personers prouar nou poran o aquell qui mort sera nou hauia iaquit manat en son testament. E si peruentura aquell que mort es, sera mort intestat2128, los hereus daquell o los detenidors dels seus bens no son de res als tenguts a aquells sobredits personers sino tansolament daço que en lo cartolari de aquel qui mort sera se atrobara scrit, e si ells trobaran en lo desusdit cartolari scrit algun guany, los dits hereus o detenidors dels bens de aquell qui mort sera, son tenguts de retre2129 a quascun dels dits personers la part que li pertanyera de aquell guany que ells hauran trobat scrit, si tots los bens daquell qui mort sera ne sabien esser venuts. E si peruentura en lo cartolari daquell que mort sera algun guany scrit no sera trobat, si algun consumament scrit trobat sera que la nau o leny hagues a tornar a aquell qui mort sera, o a alguns de qui ell2130 ho hagues manleuat per rao de consumament que la nau o lo leny hagues fet, los dits personers hi son tenguts de pagar lur part. Empero es axi a entendre que aquell consumament no fos fet per culpa daquell qui mort sera, qui la donchs en temps de la vida sua era senyor daquella nau o leny2131 e qui aquell consumament desusdit haura fet e si lo dit consumament poran provar los dits personers que per culpa daquell qui mort sera, que la donchs en temps de la vida sua era2132 senyor, fos fet, ells noy son tenguts de res a metre, pus ells en ver metran que per culpa daquel qui mort sera, sia stat fet lo consumament desusdit, altrament los dits personers son tenguts de donar e de pagar a aquel consumament, segons que a quascu ne pertanyera de la sua part, e es rao que axi com ells prengueren volenters part del guany, si y fos axi es rao que paguen part en lo dit consumament, encara per altra rao2133 perço com aquel qui mort sera, e la donchs en temps de la vida sua era senyor daquella nau o leny, anaua, staua e nauegaua entre ells com els nol destrenyien que comptas ab ells o quels donas part daço que guanyaua. E si peruentura aquel qui mort sera ab intestat, cartolari algu no2134 hauia fet, ne haura scrit, los sobredits personers no poden demanar als hereus de aquell qui mort sera2135 alguna cosa, ne los hereus o detenidors dels bens de aquel mort no poden res demanar als sobredits personers de consumament de la nau o leny, que hagues fet, pus en lo cartolari no sera scrit, per testimonis que ells ne demanassen. Perque quascu se guart2136, e ia com fara ses faenes e com no, perço que a dan ne a greuge no li pusca tornar. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol, empero salues totes conuinençes e promissions2137 quel senyor de la nau o leny hagues   -119-   fetes als sobre dits personers per alguna rao, e los personers a ell. E saluo encara2138 si lo dit senyor de la nau o leny haura2139 comptat ab los personers ab tots o ab la maior partida si al compte que ell los retra2140 los haura a dar algun guany, si el peruentura dar nol los pora, e los dits personers, li faran gracia, quel ne speraran, si ell ans que dat los ho haia morra, los dits personers deuen esser pagats dels seus bens, si tots ne sabien esser venuts.




ArribaAbajo

Capitol CCXLII: Declaracio del precedent

Esmena: de senyor de nau o de leny qui naueguara en algunes parts, que es tengut datendre les couinences que ab los parsoners aura empreses, de compte a retra. Segons que en lo capitol desusdit declara e demostra que tot senyor (es tengut de retra compte als personers)


Segons que en lo capitol desusdit declara e demostra, tot senyor de nau o leny es tengut de retre compte a sos personers quascun viatge que ell fara, e si nou fahia es ne tengut e obligat tot en axi com en lo capitol desusdit es2141 contengut. Mas empero es axi a entendre: sil senyor de la nau o leny sia o venga quascun viatge o alguns viatges que ell fara en aquell loch on sien tots los personers o la maior partida. E si lo senyor de la nau o leny fara port en algun2142 loch on no haura personer algu, encara que el nauegara e fara viatge o viatges en moltes parts on personer algu2143 no haura ne sera, si al senyor de la nau o leny vendra algun cas de ventura, que ell perdra tot o partida daço que ab la nau o leny haura guanyat, si per culpa del nos perdra, el no es tengut de res esmenar als sobredits personers pus per culpa dell no sera perdut, empero si los dits personers empendran ab lo senyor de la nau o del leny, com ell se partira dells, o li diran, que si ell peruentura se aturara en algunes parts per nauegar, que ell quels2144 deia trametre per quascun viatge que ell fara, tot ço que a ells pertanyera del guany que ell fet haura, lo dit senyor de la nau o leny los ho deu trametre. Empero si ell nols ho tramet e so retendra, si ell ho perda en qualseuulla manera qui ell ho2145 perda, ell los es tengut de tot a restituir, e si ell no ha de que ell es tengut tot en axi com en lo capitol desusdit es contengut. Empero si los dits personers empressio2146 alguna no faran ab lo senyor de la nau o leny, com ell se partira dells, ell nols es tengut2147, que res los trameta, e sils ho tramet es pert sera molt be perdut al senyor de la nau o del leny que sens lur manament los ho trametra, empero qualseuulla2148 conuinença o empressio que lo senyor de la nau o del leny fara ab sos personers com dells se partira2149, aquella es mester quels atenga. E si el peruentura nols ho attendra, e per culpa dell romandra, ell es tengut de restituir tot lo dan que los dits personers ne sostendran o sostengut ne hauran. Empero si al senyor de la nau o leny o tolra o vedara empediment de Deu o de mar o de senyoria o de males gents, que ell no attendra, ço que a sos personers promes haura, com dells se parti2150, e per culpa dell no romandra, ell a sos personers de la promesa nols es de res tengut, per ço com a empediment de Deu o de mar o de males gents no pot algu res dir ne contrastar. Empero tot ço que desus es dit, que sia, e deia esser menys de tot frau, e si frau algu prouar si pora, la part contra qui prouat sera, sia tengut de retre e2151 restituir tot lo dan aquella part que sostengut lo haura, sens contrast e sens tota malicia. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.



  -120-  
ArribaAbajo

Capitol CCXLIII: De patro qui volra crexer la sua nau

De nau o de leny que hom volra crexer. Senyor de nau o de leny qui volra crexer la sua nau ol seu leny


Senyor de nau o leny que volra crexer la sua nau o lo seu leny si ell es en loch on sien tots los personers o la maior partida, lo senyor de la nau o leny los ne deu demanar, e si tots los dits personers ho volen o la major partida que la nau se cresca, lo senyor de la nau o leny la pot crexer e tots los personers son hi tenguts de metre per la lur part aytant com daquell creixement los vendra. E si y ha personer2152 qui y volgues contrastar2153 no pot, pus que ab sabuda e ab voluntat de la maior part sera fet aquell creximent e si lo senyor de la nau ho haura a manleuar, aquell personer nes tengut2154 axi com en lo capitol desusdit es contengut. E si los personers no volen que aquella nau se cresca, lo senyor de la nau nols pot forçar, mas pot los forçar de tot ço que en lo capitol desusdit es contengut. Encara mes si lo senyor de la nau fa aquel creximent menys de sabuda e de voluntat dels personers, los personers no son tenguts al senyor de la nau de res a donar sino axi com en lo capitol desusdit es contengut. Empero si lo senyor de la nau o del leny sera en algun loch, on no haura personer algu2155, e ell volra crexer sa nau o leny ell la pot crexer segons que en lo capitol desusdit es contengut, e los personers noy poden res contrastar, sino en axi com en lo capitol desusdit es contengut, e lo senyor de la nau es2156 obligat als personers de totes aquelles conuinençes e empressions que al capitol de fet de adob parla e es contengut. Perço com creximent que hom fa a la nau es iudicat2157 per adob.




ArribaAbajo

Capitol CCXLIV: Declaracio del precedent

Esmena: si senyor de nau o de leny volra crexer sa nau o son leny. Segons que demostra en un capitol desusdit, senyor de nau o de leny (qui vol crexer la sua nau o leny)


Segons que diu e demostra en vn capitol desusdit, que si senyor de nau vol2158 crexer o fer algun creximent en sa nau o leny, si lo senyor de la nau es en loch on sien tots los personers o la maior partida, lo senyor de la nau o leny los deu demanar del dit creximent que ell vol fer en la dita nau o leny, e si los dits personers tots o la maior partida no volran que lo dit creximent se faça, lo dit senyor de la nau nou2159 deu fer, nels ne pot forçar, mas lo dit senyor de la nau pot forçar los dits personers de aço que es dit en lo desus dit capitol, ço es a entendre dencantar, e los dits personers al senyor de la nau o leny per aquella rao meteixa, e es ver, e axi es acostumat de fer, empero segons que encant deu esser fet. E alla on diu e demostra que si lo dit senyor de la nau o leny es o sera en loch on no sien ne seran tots los dits personers ensemps o la maior partida que si lo dit senyor de la nau o del leny2160 volra crexer la dita nau o lo leny, lo dit senyor de la nau o leny ho pora fer, que personer algu noy pot en res contrastar sino axi com en lo capitol desusdit es contengut, e es ver. Mas empero es axi a entendre que2161 lo dit senyor de la nau o leny no2162 la cresca sino per dues raons, ço es a saber per gran nolit o gran viatge que ell trobas, o per gran profit quel dit senyor de la nau vees o conegues quen vengues o quen pogues venir a si meteix o a tots los desus dits personers, ço es a entendre per passatge o per falliment2163 daltres naus o lenys que alguns mercaders no trobassen. E si lo dit senyor de la nau o leny fara lo creximent2164 desusdit per les dues raons   -121-   desusdites, los dits personers li son tenguts de pendre en compte tota la messio e despesa que lo dit senyor de la nau o leny haura feta per lo dit creximent si donchs los dits personers lo contrari prouar no li poran. E si lo dit contrari prouar no li poran esser ver, sia que lo dit senyor de la nau o leny los aport guany o consumament, tot li deu esser pres en compte. E si lo dit senyor de la nau los aportara algun guany, los dits personers ne deuen hauer e pendre be entegrament lur part, segons que quascu dels personers la haura en la nau. E si lo dit senyor de la nau o leny aportara algun consumament als personers, los dits personers son tenguts de pagar al dit senyor de la nau o leny segons que a quascu dels dits personers ne pertanyera, segons la part que en la dita nau haura. E es rao que axi com quascu2165 prenguera part del dit guany, si lo dit senyor de la nau o leny lols hagues portat2166 axi es rao que quascuns dels dits personers paguen2167 sa part en lo dit consumament si esdevenia per algun cas, e pus que lo dit senyor de la nau o leny haura fet lo dit creximent a bon enteniment e per les raons desusdites, e maiorment pus lo dit contrari no li pora esser stat prouat. Mas empero si los dits personers poran provar lo dit contrari al dit senyor de la nau o del leny, aquel dit senyor de la nau o del leny qui no haura feta, la dita obra o creximent per les dites raons, ans ho haura fet per sa autoritat o per vana gloria del segle, e per ço que les gents diguen que aytal es senyor de gran nau o de gran leny, aquella messio aytal que per aquella2168 rao o raons com desus son dites sera feta, los dits personers no son tenguts que la li prenguen en compte, si los dits personers nou2169 volran sino en aytal manera, que aquella messio que per les raons desusdites sera stada feta, que sia mesa en coneguda e en vista e en poder de dos bons homens, e ço que ells ne diran e conexeran, que allo sien tenguts los dits personers de pendre en lur compte al dit senyor de la nau o leny, axi que la sua part ne laltra no pusca en res contrastar al dit e a la coneguda de aquells damunt dits dos bons homens. E en aquesta guisa empero que si los dits personers no encantaran la dita nau o leny, e lo dit senyor de la nau o leny romandra en sa senyoria tot en axi com se era e ab aquells meteixs sobredits personers no son tenguts de res a donar al dit senyor de la nau o leny de la dita messio, que axi com desus es dit sera stada feta, ne encara per los dits bons homens sera stada arbitrada o stimada o2170 sentenciada, sino en axi com lo dit senyor de la nau o leny so guanyara ab la dita nau o leny, e encara li fan gran gracia com el roman en senyoría de la dita nau o leny e com del tot la dita messio no li abatran del compte que axi com desus es dit2171 haura feta no raonablement, mas es se fet e fa per esta rao, car en totes coses e en tots fets es bona egualtat e temprament e conuinença2172 de bons homens. Empero si los dits personers encantaran la dita nau o leny al dit senyor, ell gitaran de tot de la senyoria e desposseiran, los dits personers son tenguts de donar e pagar al dit senyor2173 tota la messio e despesa que per los dits bons homens los sera stada arbitrada o estimada o sentenciada, encontinent que los dits personers hauran la dita nau o leny encantat, e aquell qui2174 era senyor ne hauran gitat. Empero si aquell qui era senyor de la dita nau o leny haura manleuats alguns diners per rao de la dita obra o2175 crex que ell axi com desus es dit haura fet no degudament2176 si ell no dara loguer on haura donat, los dits personers no son tenguts de metre ne de pagar part en lo dit loguer, si donchs   -122-   los dits personers fer nou volran. Mas empero si dit senyor de la nau o leny haura feta la dita obra o creximent per les2177 raons desusdites si lo dit senyor de la nau o leny haura manleuada moneda de algu per rao de la dita obra o crex si lo dit senyor ne dara loguer ol ne haura donat, los personers hi son tunguts de metre e de pagar segons que a quascu pertanyera, e segons la part que en la dita nau o leny haura, sens tot2178 contrast. E iatsia aço que en lo capitol desus diga2179 e demostre que creximent2180 que hom faça a alguna nau o leny ques iutge per adob, ver es, mas en tal guisa se pot hom flixar de creximent que nos deu nes pot flixar de adob, que haura ops la dita nau o leny. E axi los dits senyors de naus o lenys deuen se guardar com seran en algun loch estrany o priuat, si ells volran fer alguna obra o algun creximent en lurs naus o lenys, que ells queu façen ab2181 iusta rao o raons perço quels casos desusdits no li puscan2182 esser desus posats o perço quel dan desusdit nols pusca desus venir. Salues empero totes conuinençes o empreniments fets entre los senyors de les naus e los personers en totes e per totes coses. E per les raons dites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXLV: De adob de nau

De nau o de leny qui aura obs adob. Capitol. Senyor de nau o de leny de qui la sua nau ol seu leny aura ops adob


Senyor de nau o leny de qui la sua nau haura ops adob, si lo senyor de la nau es en loch on sien sos personers tots o partida, lo senyor de la nau deu dir e demostrar a aquells personers aquell adob que la nau o leny haura mester, e si los personers ho volen, ell ho deu adobar ells personers son tenguts metre en lo adob quascu tan2183, com li vendra a la sua part, e si hi haura algun de aquells personers, qui no volra pagar ço que a ell2184 vendra e lo senyor de la nau ho haura a manleuar, lo personer nes tengut e obligat, axi com lo capitol desusdit2185 conte, e si los personers no volran que la nau o leny se adob perço car per ventura ell costaria mes de adobar que no valria o encara mes que com la nau o leny sera2186 adobat, e ells lo volran2187 vendre ells no trobarien2188 tant com ell costaria de2189 adob, perço lo senyor de la nau o leny no deu adobar sa nau o leny menys de voluntat dels personers pus sia en un loch ab ells nels2190 ne pot forçar, mas lo senyor de la nau pot forçar de vendre e de encantar als personers, pus que ells no volran que la nau o leny se adob, e los personers ne poden forçar aytambe al senyor de la nau o del leny que a encant noy ha nengu senyor que tots son e deuen esser personers simples, si donchs algunes conuinençes no hauia entre ells que algu dels personers hi degues hauer qualque senyoria. E si lo senyor adobara la nau o leny menys de voluntat dels personers, personer algu2191 no li es tengut de res a donar daço que costara aquel adob qui menys de sabuda dells sera fet, mas lo senyor de la nau se deu pagar axi com la nau o leny so guanyara, que allo personer algu noy pot res contrastar. Mas si la nau o leny se perdra ans quel senyor2192 sia pagat daço que haura prestat a aquel adob, personer algu no li es tengut de fer esmena. Mas com la nau o leny se perdra, si exarcia alguna se restaurara, lo senyor de la nau se deu entegrar, que personer algu no loy pot contrastar, e si res hi sobre lo senyor de la nau o deu retre e donar a quascun personer tant2193 com li venga per la sua part. E si alguns dels personers volran vendre aquella part que hauran en la nau que sia adobada, ell se deu fadigar a aquell qui senyor ne sera2194, car aquell hi haura   -123-   hagut molt de maltret, ey haura bestret tot aquell adob. E si aquell personer no sen pot auenir ab aquell qui senyor ne sera, sia mes en poder de2195 dos bons homens de mar, qui vegen aquel adob ia2196 quant costa, perço que si aquell personer venia la sua part2197 altri, que entre lo senyor de la nau e aquell qui aquella part compraria, no pogues hauer contrast2198. E tot ço que aquells dos2199 bons homens ne diran2200 on faran, allon sia seguit, axi quel senyor de la nau ne aquell personer per qui lo contrast seria noy puguen contrastar, mas tot ço que ells ne diran ab consell quen demanen a2201 homens de mar, allon sia seguit. Saluo empero que si lo senyor de la nau sera en loch on no haura algun personer, e la nau o leny haura tan gran ops adob, que menys de adob2202 no pogues nauegar, lo senyor de la nau deu guardar lo profit de si e de sos companyons, e2203 perço deu mes amar lo profit de sos companyons com ells noy seran, encara perço car ells lo hauran fet senyor del lur, perque ell deu guardar si metex de blasme e de dan. E encara mes aquells qui en ells se fien. E si lo senyor de la nau veu2204 e coneix que aquell adob que la nau ha mester, sia o deia esser mes a profit dels personers que a dan segons son semblant e segons sa conexença e sa conciencia2205, que allo que a ell ne sia semblant, allon deu fer a son bon enteniment. E qualseuol2206 cosa que ell ne faça sia que la adob o que la vena, tot li deu en be esser pres, pus que ell ho haura fet a2207 bona intencio, e axi los personers no poden res contrastar en ço que ell ne faça, perque quascu se guart a2208 qui fara part, si donchs no era empres entre el senyor de la nau e los personers que ell no degues adobar ne vendre la nau o leny, si nou fahia ab voluntat de tots los personers o de la maior partida. Empero si aquella conuinença no era entre ells2209, aquella cosa quel senyor de la nau ne fara, aquella nauran a seguir los personers, saluo que si ell la iugava o2210 baratava o la perdia per sa culpa, aquell los es tengut de2211 esmenar, axi com en lo capitol desusdit2212 se conte. E aquest capitol fon fet, ques guart2213 quascu, a qui fara part, e2214 a qui comanara lo seu, e2215 a qui no, e2216 com e com no loy comanara, que2217 les conuinençes que entre ells seran empreses, aquelles se hauran a seguir.




ArribaAbajo

Capitol CCXLVI: De arborar ancores

De senyor de nau qui exorbara o fara exorbar ancores daltra nau o leny. Senyor de nau o de leny qui fara pendra s nyals o gayatells


Senyor de nau o leny qui pendra o fara pendre senyals gayatells2218 o races de ancores dalguna nau o2219 leny qui prop dell2220 stara ormeiat, si aquelles ancores se perden aquel senyor daquella nau qui haura orbades2221 aquelles ancores o fetes orbar2222, es tengut de esmenar a aquell senyor daquella nau de qui aquelles ancores seran tot ço que ell dira per son sagrament, que valguessen. Encara li es tengut2223 de fer esmena de tot lo destrich que ell ne sostenga; encara mes, si aquell senyor de qui aquelles ancores seran, se vol ell sen pot clamar a la senyoria, e demanar a aquell senyor daquella nau o leny qui aytal cosa haura feta o fera2224 fer per ladronici. Encara mes, si mariner2225 algu orbara ancores menys de voluntat e menys de sabuda daquell senyor de nau ab qui ell sera, si lo mariner ho fara per sa2226 autoritat e menys de comendament, ell es posat en aquella pena quel senyor de la nau deuria   -124-   hauer, si comendament2227 lin hagues fet. Encara mes, que si aquells mariners qui aytal cosa hauran assaiada de fer, no hauran de que pagar aquelles ancores qui per culpa dells seran perdudes2228, per ço com ell les hauran orbades2229, (encara mes) si ells no2230 poden entegrar lo dan el destrich e la messio quel senyor daquella nau ne haura sostengut, aquels mariners deuen esser presos e mesos en preso e star2231 tant tro que haien satisfet a aquel senyor daquella nau de tot lo dan e de tot lo2232 interes que ell dira per son sagrament que per culpa dells haura sostengut, si donchs aquell senyor daquella nau2233 nols volia fer gracia quels speras per dies e per hores o que vulla que ells guanyen ab ell tot ço que2234 li haurien a donar en esmena del dan que per culpa dells haura sostengut. E aço sia en voluntat2235 daquell senyor de nau qui aytal dan haura sostengut, de fer daquelles coses desusdites, qual ell mes se volra, ço es2236 de sperarlos, o de metrels en preso, o que ell los vulla fer gracia queu guanyen ab ell. E2237 fon fet aquest capitol, que si aquella pena2238 desusdita noy era posada, molt2239 dan e treball se seguiria. Encara si alguna nau tindra prois, e perço quel prois no frete ne sencaste, hauray posats senyals quel sospenen, qui aquells senyals ne leuara o fara leuar, en aquella pena metexa deu esser posat que desus es2240 dita.




ArribaAbajo

Capitol CCXLVII: De nau que ira a parts

Senyor de nau o de leny qui menara la sua nau aparts. Senyor de nau o de leny qui menara la sua nau a parts


Senyor de nau o leny qui menara la sua nau a parts, ell es tengut de fer scriure totes les conuinençes e empreniments que ell fara o haura fetes ab tots aquells2241 mariners que ab ell hauran anar a parts. Encara mes deu fer scriure lo dit senyor de la nau en presencia de tots los mariners o de la maior partida, ia2242 quantes parts pendra la nau e2243 quantes parts faran per tots e a qui deu fer millorament e a qui no, e quant e quant no, perço que a la particio entre los mariners el senyor de la nau no pogues hauer algun2244 contrast. Encara es de mes tengut lo senyor de la nau que ell deu mostrar tota la exarcia que la nau haura a tots los mariners ensemps o a la maior partida, si tots noy poden esser, perço car2245 si los mariners conexien ab lo senyor de la nau ensemps quey hagues exarcia que hagues ops2246 o adob o enfortiment que lo senyor de la nau queu degues fer fer al scriua, e perço que noy pogues hauer entre ells algun contrast, que si alguna exarcia se2247 perdra, quells mariners noy poguessen metre algun contrast, que diguessen que ells no2248 hauien vista aquella exarcia, que perduda sera, perço com2249 de comu sa esmenar. E si lo senyor de la nau fara aço que desus es dit, los mariners li son tenguts de servir tot2250 axi com si anassen a loguer sabut e encara mes, que per nenguna rao no2251 poden metre contrast, saluo2252 per aquelles condicions que en los capitols desusdits son ia certificades e esclarides. En axi lo senyor de la nau2253 o leny quant Deu los haura donat a guanyar deu los donar be e lealment les parts que a quascu2254 pertanyen, tot en axi com entre lo senyor de la nau e los mariners sera empres e2255 axi com en lo cartolari de la nau sera2256 scrit, e lo notxer es tengut sots pena de sagrament que ell fet ha, de guardar tot lo profit de aquells mariners que ells be e entegrament haien tot ço quel senyor de la nau los haura   -125-   promes lo dia que ells se acordaren ab ell. E lescriua es tengut de guardar lo profit de la nau sots aquella meteixa pena, que al notxer es posada, que ell noy faça res enginyosament2257 per la nau ne per los mariners, mas que be e lealment do sa part, que a la nau pertanyera, e als mariners atresi. El notxer el scriua deuen ne hauer millorament, ço que entre ells stara2258 empres, com la nau començara2259 de acordar los mariners, e si peruentura entre ells no es2260 stat empres, ells ne deuen hauer quascu vna part per honrament e per rao del maltret que ells hi2261 hauran per tot lo cominal de la nau, e aquelles dues parts deuen se leuar de tot lo comu ensemps. Ara parlem de les condicions, si per cas de ventura hi venien. Si nau o leny ira ab veles, e anant ab veles ella perdra arbre o antenes o vela alguna, los mariners no son tenguts de2262 esmena a fer si donchs lo senyor de la nau o lo notxer nols hauia manat abans, quell arbre o les antenes o la vela se perdes, que2263 calassen, e si lo senyor de la nau2264 los hauia fet manament que2265 calassen, e ells no hauien volgut calar, e per aquella rao aquella exarcia que desus es dita, se perdra, los mariners son tenguts de tota aquella exarcia a esmenar. Axi es a entendre, que tot lo cominal de la nau la deu pagar: e si lo senyor de la nau o leny o lo notxer manaran surgir ancores en qualque loc2266 que ells seran, e los mariners diran que aquella exarcia ab que ells manan surgir aquelles ancores no es sufficient2267, e si les ancores se perdran sobre allo quells mariners hauran dit2268 al senyor de la nau o al notxer e aquells no faran cambiar la exarcia en les ancores que hauran manades surgir, los dits mariners no son tenguts de alguna esmena a fer, pus que ells ho hauran dit al senyor de la nau, e demostrat al notxer. E si los mariners nou diran neu demostraran al senyor de la nau ne al notxer e aquelles ancores se perdran, ells son tenguts de esmena a fer, perço car ells surgiren aquelles ancores, e no digueren ne2269 denunciaren que aquella exarcia no era fort ne bona. Encara mes si a la nau vendra cas de ventura, que vaia en terra es2270 romp, si lo guany que la nau haura fet sera tant, que bastas aquella nau a refer, lo senyor de la nau len pot refer. E si ell refer no lan volia, aquella nau deu esser preada e portada2271 a preu entre lo senyor de la nau e los mariners, ia2272 que valia aquella nau com ana en terra, e si entre ells no sen poden2273 auenir, deu esser mes aquell contrast que entre ells sera, en poder de dos bons homens, que sien e sapien be e diligentment de la art de la mar, e2274 qualseuulla cosa que aquells ne diran, allon deu esser fet e seguit, e si exarcia2275 si saluara, aquella exarcia e tot ço que saluat ne sera, tot deu esser preat e mes en preu al senyor de la nau. E com lo senyor de la nau sera entegrat, si alguna cosa de aquell guany que ells fet hauran sobrara, tota deu esser partida per tots cominalment axi com entre ells sera empres. E si peruentura lo guany que ells fet hauran no bastara a esmena a fer a aquella nau que de tot rota sera o en partida, los mariners no lin son tenguts de alguna2276 esmena a fer, perço com lo mariner assats hi pert, pus quey pert son temps, ey haura consumada sa persona. Empero los mariners son tenguts al senyor de la nau dajudar2277 a saluar tot ço que2278 ells poran be e lealment, e retre e donar tot ço que ells saluar ne poran al senyor de la nau. Encara mes, si peruentura   -126-   la nau no haura guanyat res, los mariners son tenguts de retre e de donar al senyor de la nau tot ço que haura despes en vianda de aquell iorn que ells se acordaren tro fins que ells se2279 partiren de la nau, e aço deuen los mariners pagar menys de tot contrast, que lo senyor de la nau assats hi pert, pus hi consuma la nau e si metex, e lo senyor de la nau pot2280 a aquell mariner que contrast hi meta, allo que a2281 ell ne vendra, que deia pagar per la sua part, axi demanar com si2282 li hauria comanat ab carta, e pot ho2283 metre en poder de la senyoria, e aquell mariner deu star tant pres tro que haia satisfet de tot ço que a donar haura a aquell senyor de la nau o que sen sia auengut ab ell. Empero si lo senyor de la nau veura e conexera que aquell mariner que li contrastara, nou fara per alguna2284 altra malesa sino que no ha de que pagar ne entegrar, lo senyor de la nau es tengut que2285 deia sperar per dies e per hores tant2286 tro que ell ho pusca hauer guanyat, en axi, empero, quel mariner es tengut al senyor de la nau de assegurar2287 loy ab cartes e ab fiançes, perço quel senyor de la nau nou pusca perdre ell ne los seus. Encara mes si algu dels mariners perdra alguna roba a2288 servici de la nau, si la nau guanya, aquella roba deu esser retuda a aquell mariner qui aquella roba haura perduda, si ell prouar ho pot2289. E si ell prouar nou pot, no lin es hom tengut de esmena a fer. E si peruentura la nau no guanyara, no li es2290 algu tengut daquella roba que ell perduda haura2291 de esmena a fer, per testimonis que ell ne donas2292, car assats hi pert quascu, pus que hi pert son temps, ey consuma sa persona. E fon fet perço aquest capitol, car molt senyor de nau o leny hauria sa nau vella2293 podrida, e si sabia quels mariners qui ab ell irien a parts si ell rompia la nau2294 li fossen tenguts de la nau a esmenar per fort poca de fortuna2295 que fes, ell faria en guisa e en manera que perdes la nau perço que2296 ell no pogues hauer desmena mes que ne valrien dues naus aytals com aquella. E per aquesta rao los mariners qui van a parts, no son tenguts de esmena a fer a la nau que rota sera, sino tansolament del guany que ells ab la nau hauran fet, tot en axi com en2297 lo capitol desusdit es declarat e certificat.




ArribaAbajo

Capitol CCXLVIII: De exarcia tolta per lenys armats

Esmena de nau o de leny qui yra aparts. Si alguna nau o algun leny ira a parts e sera cas de ventura


Si alguna nau o algun leny ira a parts, e sera cas de ventura que aquella nau o leny qui a parts ira, se encontrara ab lenys armats, si aquells lenys armats li tolran o sen portaran vela o veles o gumena o gumenes o ancora o ancores o alguna altra exarcia, aquella exarcia deu esser esmenada per tot lo cominal de la nau. E2298 es axi a entendre, que quascu sia tengut de metre en la esmena que per aquella exarcia se haura a fer qui tolta li sera, per aytantes parts com pendre deu. Empero es2299 axi a entendre, que la nau o leny hagues guanyat e de aquell guany que aquella nau o leny hagues fet, que sia esmenada aquella exarcia que aquells lenys armats sen haurien portada. E si peruentura lo guany que aquella nau o leny haura fet, no bastaua a aquella exarcia a esmenar, los mariners qui iran a parts no sien tenguts de alguna2300 altra esmena a fer, perço com lo sobredit mariner ne algun altre com partex de son alberch e va ab algu a guanyar, nou fa per fe que per algun cas de ventura que esdeuenga   -127-   a la nau on ell deu anar a guanyar, que la roba que ell iaqueix en casa li hagues aiudar a esmenar, que siu fahia mes li valdria que romangues. Encara mes per altra raho, car lo mariner assats hi pert, pus quey pert son temps ey haura rotes les2301 vestidures e consumades, ey haura consumada sa persona. Empero si lo guany que la nau o leny haura fet, bastara a aquella exarcia esmenar, que tolta los2302 sera, lo senyor de la nau o leny qui aquella esmena haura presa, deu iurar en presencia de tot lo cominal de la nau o leny que ell que la deia cobrar com abans pusca e quey faça tot son poder. E si ell cobrar la pot, ell es tengut de retre tot ço que ell haura2303 pres dels sobredits mariners en esmena daquella exarcia que aquells lenys armats los havien tolta, sens tot contrast. E si2304 peruentura en la nau o leny haura alguna partida dels mariners qui ho contrastaran, que aquella exarcia que aquells lenys armats los hauran tolta, que no deia esser esmenada del guany2305 quel leny fet haura, perço car es cas de ventura, nou deuen fer ne poden2306, car si als sobredits mariners o altres stant ells en la nau o leny venia cas de ventura, que se contrassen ab alguna caxa on hagues moneda o alguna altra roba que valgues molts diners, o ab alguna bala o ab alguna altra cosa que a ells tornas a profit, noy hauria algu que no volgues haver be e entegrament la sua part que pertanyer lin degues, e encara molt mes, que pertanyer no lin deuria, si ell fer ho podia; e donchs2307 en semblant cas, es iusta rao, que axi com quascu volria e demanaria be e entegrament sa part del guany qui per2308 cas de ventura los seria esdevingut, tot en axi es rao que quascu sia tengut de fer esmena a aquella perdua que per cas de ventura los sera esdevenguda, del guany que ells fet hauran. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXLIX: De roba quis banyara en leny descubert

De mercaders qui metran roba en leny descubert. De mercaders qui nolieiaran o metran robes en algun leny descubert


De mercaders qui nolieiaran o metran roba en algun leny descubert, si aquella roba que en aquell leny descubert sera mesa, se banyara os guastara per mar qui al leny entre o per aygua de pluia, lo senyor de aquell leny no sia tengut de esmena a fer nenguna a aquells mercaders de qui aquella roba sera, perço car no es sa culpa que aytambe saben los mercaders com ell meteix que aquell leny on ells meten la lur roba es descubert. Mas empero si lo senyor del leny descubert es en algun loch que li pogues fer tenda e que no fos tan mal temps que el la pogues tenir feta e2309 no lin fahia, si los mercaders prouar loy2310 poran, ell es tengut de esmena a fer a aquells mercaders per aquella roba que banyada o gastada sera per culpa2311 dell, qui no volia tenir la tenda feta. Empero2312 si aquell senyor del2313 leny sera en algun loch e fara tanta de mar e tant de vent que2314 no la gosas tenir, ne pogues, e2315 plovia tant que la tenda no hagues facultat2316 de tenirla, si aquella roba se banya os guasta per aquestes raons que desus son dites, lo senyor del leny no es tengut de esmena a fer. Encara mes si aquel leny fara aygua per murades e per culpa daquella aygua que fara per les murades aquella roba se banyara os guastara, lo senyor daquel2317 leny es tengut de esmena a fer a aquells mercaders de qui la roba sera. E si lo leny no fara aygua per murades en fara per lo pla, si aquel sera bo e sufficientment be encrostamat2318, si per   -128-   aquella aygua que per lo pla fara se banyara roba os guastara, pus lo leny sera be e susficientment encrostamat, lo senyor del leny no es tengut de2319 fer esmena a aquells mercaders de qui aquella roba sera que per aygua de pla sera banyada2320, pus quel leny be e sufficientment sera encrostamat. Empero si lo senyor del leny prometra a algun mercader, que li metra e li portara la sua roba sots bon talem e lo senyor del leny no lay metra, ans la metra en altre loch, si aquella roba quel senyor del leny haura promesa de portar sots lo talem e no lay haura mesa ne portada, e aquella roba se banyara es2321 guastara, lo senyor del leny es tengut de2322 fer esmena a aquell mercader de qui aquella roba sera, perço com2323 ell no la haura mesa sots lo talem axi com2324 ell hauia convengut a aquell mercader. E si lo senyor del leny lay hagues mesa, axi com promes2325 li hauia, e la roba se banyaua es guastaua, lo senyor del leny no li fora tengut de esmena a fer, pus ell haguera ates ço que hauia promes a aquell mercader, qui aquella roba li hauia liurada per aquella promissio que feta li hauia. E axi si roba si2326 banyara es guastara sots lo talem, lo senyor del leny no li es tengut fer esmena, pus no es sa culpa, per que2327 guartse tot senyor de leny, ia2328 que promet als mercaders, que mester es que los ho2329 atena. E per aquesta rao fort fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCL: De pilot

Senyor de nau qui leuara pilot. Senyor de nau o de leny qui nolieiara o sera nolieiat (e logara pilots)


Senyor de nau o de leny qui nolieiara, o sera nolieiat per anar en algunes parts, en les quals el ne hom que en la nau2330 sia nos certificara quel hi2331 sapia, e lo senyor de la nau o leny haura a logar pilot que hi sapia, e aquel pilot se affermara, e dira al senyor de la nau o leny que ell sap e es cert en aquelles parts on lo senyor de la nau volra2332 anar, e si aquel pilot dira que no ha loch envers aquelles parts on lo senyor de la nau2333 volra anar o sera nolieiat, que ell tot nou sapia, e si aquel pilot attendra al senyor de la nau o leny tot allo que promes li haura be e diligentment, lo senyor de la nau o leny li es tengut de donar tot2334 lo loguer que entre ells sera empres sens tot contrast, encara li es tengut de donar mes que promes no li haura segons la bondat2335 e valor que en aquel pilot sera, perço car aquell pilot haura attes al senyor de la nau tot ço que promes li haura. Empero totes les conuinençes que entre lo senyor de la nau o leny e aquel pilot seran empreses, deuen esser2336 totes meses en forma de cartolari de la nau o leny perço que entre lo senyor de la nau o2337 leny e aquell qui pilot sera no pogues2338 hauer algun contrast. E si per ventura2339 aquell qui pilot sera leuat no sabra en aquelles parts2340 on ell dit e promes haura e conuengut, aquell qui pilot sera mes, e2341 qui aço al senyor de la nau o leny haura promes e res no li pot attendre daço que promes haura2342, aquell qui aytal sera deu perdre lo cap encontinent sens tot remey e sens tota merçe. El senyor de la nau o leny pot loy2343 fer tolre, que no es tengut queu deman a la senyoria, si nos vol, perço com aquell laura enganat e mes a iuy de perdre si e tots aquells que ab ell son e encara la nau e tot lauer. Empero no sia tansolament en coneguda del senyor de la nau o leny ia2344 aquel pilot que sera leuat, si deu perdre lo cap o no, ans deu esser en coneguda del2345 notxer e dels   -129-   mercaders e de tot lo cominal de la nau. E si tots aquells qui desus son dits o la maior partida veuran e2346 conexeran que aquell deia perdre lo cap, ell lo deu perdre, e2347 si a ells no es semblant quel deia perdre, que nol perda, mas sie(n) fet tot ço que ells ne conexeran, que allon deu esser fet, e als no, perço2348 car si peruentura a les vegades hom anaua la voluntat dalguns senyors de naus o lenys, ells voldrien be que alguns de que ells haguessen desgrat que haguessen perdut lo cap, e perço que lin romangues lo loguer que promes e darli deu, que axi be hi ha senyors de naus o de lenys qui son rasos2349 de seny, com un altre hom. E encara mes que molts senyors de naus o de lenys son que2350 no saben que deu anar dauant ne2351 que de tras, ne saben que2352 vol dir la mar ne que no. Y perço seria mal fet que2353 hom fes mort per asalt o en coneguda tansolament del senyor de la nau o leny. Perque tot hom quis met per pilot, se deu guardar ans que si meta, que puga e sapia atendre tot ço que prometra, perço que2354 la pena que desus es dita no li pogues venir2355 ne altre dan.




ArribaAbajo

Capitol CCLI: De guaytes de nau

Com se deuen les guaytes establir. Tot senyor de nau o de leny es tengut que encontinent que partex (ordonar les guaytes)


Tot senyor de nau o leny es tengut que encontinent que partex2356 de alla on haura leuat viatge e haura feta vela ell deu2357 partir ses guaytes que guayten en la nau o leny axi be anant ab veles com stant en port o en plaia o en sparagol, e axi be en terra de2358 amichs com de enemichs. E es axi que aquells que guayten2359 anant ab veles si2360 adormen a la guayta, de tot aquell iorn no deuen beure vi. E si aquells qui2361 guaytaran en plaia o en port o en sparagol e que sia en terra de amichs, si a la guayta se adormiran, de tot aquell iorn no deuen beure vi ne hauer2362 algun companatge. E si peruentura sera[n] en terra de enemichs aquells qui a la guayta sadormiran, si es mariner de proa deu perdre lo vi e lo companatge de tot aquell iorn e encara que deu esser açotat tot nuu per tota la nau, e deu esser surt en mar tres vegades ab la veta del morgonal, e aço sia en coneguda del senyor de la nau e del notxer de darli qualseuolra daquelles dues penes que desus son dites; e2363 si es de popa deu perdre lo vi e tot lo companatge de tot aquell iorn, e deu li esser gitat un cau daygua per lo cap en auall. E si algun daquests que desus son dits seran trobats dorments a la guayta de tres vegades ensus, deu perdre tot lo loguer que hauer deuia de tot aquell viatge, on2364 seran, e sil hauien hagut, deuen lo retre, o deuen esser gitats en mar, e sia en asalt del senyor de la nau e del cominal o de la major partida de darlos de aquestes dues penes2365, qual ells se volran, perço car ells meten a juy e ventura de perdre si meteix e tots aquells qui en la nau o leny seran. E fon fet per ço aquest capitoll2366.




ArribaAbajo

Capitol CCLII: De roba trobada

De roba que sera atrobada en port o en ribera. Esmena. Roba qui sera trobada en port en plage o en ribera


Roba que sera trobada en plaia o en port o en ribera, que vaia sobre aygua, o que la mar la hagues exaugada2367 en terra, aquel qui trobara aquella en2368 plaia o en port o en ribera, ab que la mar no la hagues exaugada en terra, ne deu hauer la meytat de trobadures, en aquesta guisa, que ell la deu presentar a la senyoria, e la senyoria deu la tenir manifesta a tot hom vn   -130-   any e vn dia. E si era roba que guastarse pogues, deu esser venuda, e lo preu que daquella roba2369 se haura hagut, deu2370 esser manifestat, axi com desus es dit. E si passat aquell temps2371 de roba qui axi sera trobada o2372 del preu que2373 daquella se haura hagut, senyor no haura vengut, la donchs la senyoria deu donar a aquell qui trobada la haura la meytat per ses trobadures, e de la meytat que romandra, deu fer la senyoria dues parts e pot sen pendre la2374 una part, e laltra que roman deu la donar per amor de Deu la on a ell ben vist sera, per anima daquell de qui stada sera. E si per ventura aquella roba que trobada2375 sera, la mar la haura exaugada en terra, aquell qui la trobara ne deu hauer trobadures conuinents, segons que2376 [a] aquells bons homens daquel loch on sera trobada, vist sera. Empero deu esser axi fet daquesta qui sera axi trobada com es ia dit desus daquella altra, e axi fetes parts daço que a la senyoria romandra. Empero si2377 alguna roba sera trobada en golf o en mar deliura, aquella deu esser partida axi com en un capitol desusdit es2378 ia contengut perque ara no cal dir ne recapitular. O si peruentura roba sera trobada qui iaura a fons, aquella aytal que sobre aygua no ira ney poria anar, aquella no deu esser venuda ne alienada, perço com roba que iaura a fons tota via spera son senyor, e deuen ne esser donades trobadures conuinents a aquel qui la trobara2379, a coneguda de la senyoria e de dos bons homens de la mar qui sien dignes de fe e queu sapien be e diligentment departir, e la senyoria deu tenir tota aquella roba manifesta o lo preu daquella, si sera roba ques pogues affollar. E si al temps de la vsança o2380 de la costuma2381 quel senyor haura stablida en aquell loch on aquella roba sera trobada, demanador o senyor no li haura vengut ne exit, la2382 sobredita senyoria deu fer crida publica per trenta dies. E si senyor algu haura exit a aquella roba, que li sia liurada, sino sia departida axi com desus es dit en aquell capitol meteix de roba qui surara e ira sobre laygua axi deu esser fet de aquesta meteixa, pus quel temps sera passat quel senyor hi haura posat. Empero es axi a entendre, que aquell o aquells qui la desusdita roba trobaran e la hauran trobada, que la deuen hauer manifestada2383 a la senyoria del loch on la dita roba sera trobada2384, dins tres dies si en loch ne seran e dit a la senyoria, e si dins tres dies no la han presentada, deuen ho fer dins sis dies. E si dins los sis dies no la poran hauer presentada a la senyoría, deu fer en axi per malicia a sobrar e per dans e per greuges e per messions esquivar a aquell o aquells qui la dita roba hauran trobada que la haien manifestada e presentada dins deu dies. E si dins los deu dies2385 no la hauran manifestada, ney sera aquell de qui la roba sera, la senyoria per ell deman e pusca demanar la dita roba, que axi com desus es dit sera stada trobada, a aquell o aquells qui trobada la hauran, per ladronici2386, e star a merçe de la senyoria, e encara que deuen perdre tot lo dret que de la dita roba deuien2387 hauer per rao de les dites trobadures. Saluo2388 empero que si aquell o aquells qui la dita roba hauran trobada, axi com desus es dit, e dins los deu dies no la hauran2389 presentada a la dita senyoria, segons2390 desus es dit, si ells iusts casos o iustes raons mostrar poran, perque ells la dita roba no haguessen poguda2391   -131-   presentar o manifestar a la dita senyoria dins los deu dies, deuen los esser rebudes. En axi empero que si los casos e les raons desusdites2392 e posades ells en ver metre les poran, sino que la2393 senyoria pusca anantar contra els segons que desus es dit en la forma2394 dita desus. Empero si la dita roba que2395 sera stada trobada sera stada perduda vn any haura e vn dia, e passat lany e lo dia la dita roba sera stada trobada, aquell de qui era la dita roba non2396 pot res demanar ans deu esser de aquell o de aquells qui la hauran trobada2397, e aquell de qui era la roba non pot res demanar. E es rao, car no es roba al mon2398 qui haia stat vn any sots aygua o pres de aygua o sobre aygua per lo dit temps, que aquell de qui stada sera2399 pogues iustament conexer algun senyal per que pogues dir que la dita roba fos stada sua, si donchs nou fahia per arbitre2400, saluo ferro o açer o altre metal, e axi la dita roba que axi com desus es dit sera trobada, deu esser de aquell qui trobada la haura. Empero si aquell qui la dita roba esser sua2401 dira, fara fe que sua es e sua fo, deu esser deliurada, ell empero faent satisfaccio a aquell qui trobada la haura, a sa voluntat si aquell2402 qui trobada la haura fer ho volra, que en altra manera senyoria nol ne deu destrenyer si donchs aquell que la dita roba demanara prouar o en ver metre2403 no pora per testimonis dignes de fe la dita roba esser sua, e si2404 axi com desus es dit, en ver metre pora la dita roba2405 esser sua e de tot en tot la dita roba ell cobrar volra, ell es tengut de donar e de pagar a aquell qui trobada la haura tots dans e tots destrichs e2406 interessos que en ver metre pora, que per culpa de la roba desusdita li seran esdeuenguts2407 e haguts ne haura a sostenir, a coneguda de la dita senyoria e de dos bons homens qui sien dignes de fe. E si la dita roba que trobada sera, aquell o aquells qui trobada la hauran, sen seruiran, o guanyaran, on faran algun guany, si los dits que la dita roba hauran trobada sen seran seruits on hauran fet algun guany, si ells demanaran les dites trobadures, deuen los esser donades segons que es acostumat, e lo dit guany o seruey que de la dita roba hauran hagut o fet, deu los esser mes en compte de les dites trobadures. E per les raons desusdites fort fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLIII: De conuinenca feta en golf o en mar deliura

De couinensa e promessio feta en golf o en mar deliure. Capitol. Si alguna conuinensa o promissio o obligacio sera feta de diners


Si alguna conuinença o promissio o obligacio sera feta de vns a altres en golf o en mar deliura o2408 en altre loch de mar, saluo que la nau o leny no sia en loch que tenga prois o raiayre en terra per qualseuolra rao2409 que sera feta la conuinença o promissio, no deu hauer valor, perque a les vegades van en naus o lenys mercaders e homens honrats e molts altres a qui fa mal la mar, o han algun greuge en si meteixs, e si ells podien exir en terra on poguessen esser aleuiats daquells greuges o de aquell enuig que ells en si metexs han, si ells hauien mil marchs de argent, tots mil los prometrien a algu quils2410 demanas e quels posas en terra, per aquesta rao no deu hauer valor, hoc encara mes si peruentura se encontraran ab alguns lenys armats, si per promissio o per conuinença o per obligacio que ells los fessen, se podien tolre daquells lenys, ells farien conuinença o promissio perço que ells nois faessen mal de mes que per ventura nols podrien attendre, per la paor   -132-   que haurien dells, e per esta rao promissio ne conuinença feta per paor o per força no val ne deu valer per alguna2411 rao. Mas empero si nau o leny tendra prois o raiayre en terra, tota conuinença que sera feta de uns a altres en qualseuulla guisa que sia feta, val e deu valer. Empero si la nau o leny sera en golf o en mar deliura o en qualque altre loch se vulla sia2412 de mar, e que tenga prois en terra o no2413, aquells qui en la nau seran faran alguna conuinença o promissio, deu hauer valor per estes quatre raons, ço es a saber, per fet de get, o2414 si per fortuna de mal temps o2415 perque altre cas o ventura sia que la nau o leny ne vaia en terra, o2416 per qualque conuinença que mercaders façen de fer esmena a naus o leny per alguna rao o per viatge a cambiar, e que lescriua sia present e tantost com la nau o leny tendra prois en terra que encontinent ho pense2417 de scriure en lo cartolari. E2418 per aquestes raons desusdites nenguna conuinença feta en golf o en mar deliura o2419 en qualseuulla loch sia, no deu hauer valor, saluo2420 per les quatre raons que ia son en aquest capitol desus declarades2421 e certificades. Empero si nau o leny sera en fou o en stany, tota conuinença que aquells faran, qui seran en la nau o leny, deu esser tenguda per ferma, tenga prois en terra o no2422, perço com qui es en stany o en fou aytant val com si era en terra, que assats es en terra pus que maltemps nol ne pot gitar ne li pot algun2423 dan fer.




ArribaAbajo

Capitol CCLIV: De conuinences entre patro e mercaders e mariners

De comanda feyta amiguablement sens conuinensa. Qualque conuinança senyor de nau o de leny fara o aura feta (a mercaders o a mariners, aquella se deu tenir)


Qualque conuinença2424 que senyor de nau o leny fara o haura feta a mercaders o a sos mariners o2425 ab alguns qui sien o seran tenguts de sa nau o leny, aquella es mester quels2426 attena sens algun contrast. E si peruentura lo dit senyor de la nau o leny la dita conuinença o promissio attendre nols volra, ell los es tengut de restituir tot dan quels desusdits ne sostendran, on hauran sostengut, on speran a sostenir, sens tot contrast, si la dita nau o leny ne sabia esser venuda. Salou2427 empero tot empediment2428 que per iusta rao venir hi pogues, oy fos esdeuengut, per lo qual lo dit senyor de la nau o leny no hagues2429 attes o no hagues pogut attendre la dita conuinença o promissio a tots los desusdits. E2430 per semblant los dits mercaders e mariners e tots aquells que de la dita nau o leny seran tenguts, son tenguts e obligats de atendre al dit senyor de la nau o leny tota conuinença o promissio que ab2431 ells haien empresa sens tot contrast. E si per ventura la dita conuinença o promissio attendre no li volran, si2432 los dits han alguns bens, deuen esser venuts per restituir lo dan per la dita conuinença o promissio sostengut o per sostenir sens2433 tot diffugi. E si los dits lurs bens al dit dan per la dita conuinença o promissio sostengut o a sostenir a restituir no bastaran, si los dits son aconseguits, deuen esser presos e mesos en poder de la senyoria, e star tant e tan longament en la dita preso tro que haien entegrat al dit senyor de la nau tot lo dan desusdit, o que sen sien auenguts ab lo dit senyor de la nau o leny a la sua voluntat, saluo2434 empero quel desusdit empediment2435 nols ho hagues tolt o vedat, que ells no haguessen pogut attendre la dita conuinença o promissio2436 al dit senyor de la nau o2437 per culpa dells no fos romas que ells no2438 haien o no   -133-   haguessen atesa la dita conuinença o promissio, segons que desus es dit. E per les raons desus dites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLV: De comanda feta a us de mar

De comanda feyta amiguablement sens couinensa. Si algu comenara a altra roba, roba es entendre mercaderia (que li deu dar per sos treballs si conuinensa entre ells alguna no sera)


Si algu comanara a altre roba, la roba es2439 entendre mercaderia, amigablement, ab carta o menys de carta, e sens2440 conuinença alguna que no sera empresa entre ells, sino tansolament que aquell qui comanda reb quel la reb a us e costum de mar e2441 a risch de mar e de males gents, e ell que la deu vendre en qualque loc que ell fara port ab la dita mercaderia en aquell present viatge en lo qual ell2442 haura rebuda la comanda, e vendra tot2443 axi com mils pora e segons que entre ells sera empres. Mas empero si entre ells no sera empres, aquell qui la comanda por tara, que deu hauer per son maltret, ni que no, si entre ells empres no sera, aquell qui la comanda2444 sen haura portada no sen deu res tenir, pus que entre ells empres no sera, ans es tengut de donar e2445 retre tot ço que de la roba haura hagut encontinent que tornat sera de aquell viatge per lo qual ell sen haura portada2446 la dita comanda. Empero aquell de qui la comanda sera, es tengut de donar al comandatari qui la sua comanda haura portada e arribada per lo seu maltret, segons que2447 guanyara e segons lo maltret que aquell hi haura hagut. E aço deu esser2448 en son cosiment e a sa coneguda. E lo comandatari nol pot2449 dals destrenyer, perque tot comendatari se guart es deu guardar com reb comanda de algu, e ia2450 com fara ses faenes e com no, perço que no haia auenir en cosiment ne en coneguda de aquells qui les comandes li faran per rao del seu maltret. E a aquesta rao que desus es dita de roba, a aquesta metexa2451 son e deuen esser aquells qui prenen comanda de diners.




ArribaAbajo

Capitol CCLVI: De patro qui vendra la nau sens sabuda dels personers

De venda de nau o de leny. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny vendra la sua nau ol seu leny (sens sabuda de sos personers)


Si algun senyor de nau o2452 leny vendra la sua nau o2453 leny sens voluntat e sens sabuda dels personers, ell es tengut2454 encontinent que ell venuda la haura de tornar e retre compte a sos personers e de retre e de donar tot ço que a2455 quascu vendra per la sua part, si ells pendre ho volran. E si los personers pendre nou volran, ell los es tengut de retre e de tornar en lur poder aquella nau o aquell leny que ell venut haura sens voluntat e sens sabuda dells, e si aquella nau o2456 leny nols pot tornar en poder, ell los es tengut de retre e de tornar aytanbona nau o aytanbon leny com aquell2457 era, e lo guany que fet2458 haguera hauer ab aquell leny, o sen haura auenir ab ells axi com mils pusca. E si entre ells no sen poran auenir, deuen hi metre dos bons homens qui sien dignes de fe, e aquells quels ho departesquen, e2459 qualseuol cosa que aquells ne diran e conexeran, allo deu esser seguit. Empero si com lo senyor de la nau o leny haura feta la venda, axi com desus es dit2460, a la maior força dels personers. plaura aquella venda, lo senyor de la nau o leny   -134-   qui venut sera nols es de res als tengut sino de donarlos ço que a quascu pertanyera, pus la maior força dels personers si acordaran. E si peruentura lo senyor de la nau o leny qui venut sera no vendra ne tornara a retre compte a sos personers, ne encara per donar sa part a quascu daço que de la venda de la nau o leny los pertanyera, e ell sen ira deues altres parts, si ell es aconseguit ell es tengut de retre e donar a aquells personers tot ço que de la venda de la nau o leny los pertanyera, e encara tot aytant com los personers diran per lur sagrament que aquella nau o aquel leny poguera hauer guanyat, e si ell no ha de quels puxa satisfer ne entegrar, deu esser pres e mes en poder de la senyoria, e star tant2461 pres tro que haia satisfet a aquells seus personers daquella demanda que ells2462 li fan, o que sen sia auengut ab ells. E si peruentura aquell qui la nau haura venuda no sera trobat2463, e los personers trobaran aquella nau o leny quels sera stat leuat2464, ells los poden pendre e demanar ab la senyoria e la senyoria deu lals deliurar, ells empero demostrant que lur fos per testimonis o per cartes, si donchs aquell qui comprat haura2465 no podia mostrar carta que aquel qui la dita nau li haura venuda o leny2466 hagues dels personers loch que la pogues vendre e fer a sa voluntat. Perque quascu se guart es deu guardar com comprara nau o leny e com no, perço que dan algu no2467 lin pusca venir. Empero si ell la vendra per2468 vellesa que la nau o leny hagues o emprestadors la faran vendre per prestech que aquells hi haguessen fet a2469 ops de coses que fossen necessaries a la nau o leny, aquell qui senyor ne sera no sia tengut sino en axi com en lo capitol qui parla de fet de adob de nau o leny es ia dit e certificat.




ArribaAbajo

Capitol CCLVII: De roba amagadament mesa en nau

De mercaders qui metran alguna cosa amaguadament en faix o en bala. Capitol. Si alcuns mercaders nolieiaran alcuns senyors de maus o de lenys (algunes robes dins les quals amegueran diners o altres coses)


Si algun mercader o mercaders nolieiaran a algun senyor de nau o leny bales o farcells o2470 qualseuol altra cosa e los mercaders metran o faran metre en aquells faixs, bales, farcells o caxes o2471 altra roba que sia en mig del un daquells o de tots alguna cosa amagadament, axi com es or2472, argent, moneda, perles, ceda o2473 altra roba nobla o mercaderia que ells se volran, e allo que dins aquells faixs, bala o farcell, caxa o qualque altra roba se sia, que ells amagadament dins aquells faixs hauran mesa2474 que nou diran ne ho demostraran com nolieiaran2475 al senyor de la nau o al notxer o al guardia o al scriua daquella nau en que ells ho metran sia que la nau2476 o leny haura a gitar o li vendra cas de ventura, quen ira en terra es rompra, si aquell faix o bala o farcell o caxa o altra roba en que allo que desus es dit sera, se gitara en fet daquell get que fet sera, noy deu esser comptat sino tansolament2477 aquella roba que ell haura nolieiada, per testimonis quen donas qui diguessen que ells lay hauian vista metre, pus que al senyor o al notxer o al guardia o al scriua nou hauran mostrat ne dit ne en lo cartolari no sera scrit, e si la nau o leny ne va en terra e aquella roba se peldra, no li deu esser feta esmena sino per ço que ell haura fet entenent, com ell la nolieia, ia2478 quina roba era e quina no. E si peruentura aquella bala o faix on algunes coses seran meses amagadament, axi com desus es dit, nos perdra nes gitara, e en aquella bala o faix sera trobat allo que desus es dit, qui amagadament hi sera mes, deu metre per tot ço que valra en aquell git o naufraig que sera fet, encara mes si aquella   -135-   roba o mercaderia que desus es dita, se perdra per culpa del senyor de la nau o del scriua, no sien tenguts de esmenar2479 a aquell de qui sera sino tansolament per ço que ell los haura fet entenent com lals nolieia2480 Perço car ales vegades hi ha alguns mercaders qui si hom los crehia de tot ço que ells dirien o farien sagrament, si perdien algun faix per algunes de les raons desusdites, dirien2481 que en aquell faix auien ells mes valent mil marchs daur o dargent, e per esta rao no li es algu2482 tengut sino daço que al nolieiar fa entenent a algu daquells que desus son dits. Perque tot mercader se guart es deu guardar com2483 nolieia la sua roba a algu, que2484 liu faça tot entenent, perço que no li pogues tornar a dan, axi com desus es dit.




ArribaAbajo

Capitol CCLVIII: Si algun patro donara son loc a altre per noliejar

Si algun senyor de nau o de leny dara son loch a altre per noliejar. Si alcun senyor de nau o de leny dara son loch a alcun


Si algun senyor de nau o leny dara son loch a algun hom, que el pusca nolieiar aquella sua nau o2485 leny de tot o de partida, e entre lo senyor de la nau2486 e aquell a qui haura donat son loch de nolieiar sera empres dia cert o temps sabut, si dins aquell2487 temps sabut aquell nolieiara segons que entre ell el senyor de la nau sera empres, val2488 aquell nolit que aquell qui lo senyor de la nau li2489 haura mes per nolieiador haura fet ab algun mercader o mercaders, deu2490 hauer valor tot aytant com si ell era senyor de la nau o2491 leny que senyor nes, pus que aquell li haura donat son loc quant aquel nolieiament que aquel qui haura loch de nolieiar dins aquell temps cert que ab lo senyor de la nau haura empres, fara, si quen haia auol nolit o bo, deu hauer valor. E si lo senyor de la nau o leny nolieiara dins aquel temps sabut que ell haura donat son loch a algu que pusca nolieiar de tot o de quantitat sabuda, tanta de roba que ell no pusca leuar aquella que aquell hom haura nolieiada per fe dell e per son manament, lo senyor de la nau es tengut que iaquesca aquella que ell haura nolieiada dins aquell temps2492 empres ab aquell a qui ell haura donat son loch2493 de nolieiar o2494 ques auenga ab los mercaders de qui la roba sera, que mester es que aquell que ell haura mes per nolieiador ne sia guardat de dan, si la nau ne sabia esser venuda. Encara mes si lo senyor de la nau o leny dara son loch a algu de nolieiar, e lo dit senyor de la nau o leny no li dara dia cert ne temps sabut, si lo senyor de la nau o leny nolieiara2495 abans que no hauia2496 haguda fadiga o missatge cert daquel qui el haura iaquit per nolieiador, tot en axi nes tengut com ia es desus dit e esclarit. Empero si lo senyor de la nau o leny trametra a dir a aquel qui ell haura iaquit en algun loch per nolieiador que ell no nolieig alguna2497 cosa, si aquel no hauia res nolieiat com lo senyor de la nau loy2498 trames a dir, el no deu pus nolieiar, e siu2499 fa, lo senyor de la nau o leny no li es tengut de dan que lin esdeuenga, ne encara no es de res tengut a aquells mercaders qui ab aquell se nolieiaran, pus que ell li haura trames a dir que ell no nolieig2500, perço car algu no ha poder en ço daltre sino aytant com aquell de qui es lin vol donar. Empero si aquell haura res nolieiat abans que sabes lardit del senyor de la nau, deu hauer valor axi com desus es dit. Empero lo senyor de la nau o leny no deu nolieiar   -136-   de tot fermament, pus haura donat son loch a altre de nolieiar, tro fins que sapia certenitat daquell que ell haura fet nolieiador e ia que ha nolieiat e que no, perço quel dan que desus es dit no li pusca esdeuenir.




ArribaAbajo

Capitol CCLIX: De patro qui tirara raig trobat sens voluntat dells mercaders

Si senyor de nau o de leny sencontrara ab rayg de fusta. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny aura carregat en alcun loch (e sencontrara ab algun raig de fusta)


Si algun senyor de nau o leny haura carregat en algun loch de roba de mercaders, e anant a veles o que surt sia en algun loch, se encontrara ab algun2501 raig de fusta, axi com de arbres o de entenes o de veles o de qualque altra lenya2502 se volra si lo senyor de la nau o leny li2503 dara cap ol li fara donar perço que2504 el lo tir, si los mercaders qui en la nau o en lo leny seran, diran al senyor de la nau o leny que2505 iaquesca anar aquell raig2506 o que el nol tir, si lo senyor de la nau o leny nol vol2507 lexar per dir quells mercaders li façen, e si los mercaders diran e li denunciaran2508 que si ell no lexa anar aquell raig que tot dan2509 quells esdeuenga ne a la lur roba que tot sia sobre ell e si lo senyor de la nau o leny nol lexara anar sobre allo quels mercaders li hauran dit e2510 denunciat, si als mercaders ne2511 a lur roba vendra algun dan, lo senyor de la nau o leny los es tengut de tot aquell dan que ells per culpa dell hauran sostengut, e si ell no ha de que2512 pusca esmenar, deu sen vendre la nau o leny que negu noy pot en res contrastar, saluo2513 los mariners per los lurs loguers, e si la nau o leny noy basta e lo senyor de la nau o leny ha alguns bens, deuen esser venuts per fer esmena a aquells mercaders de tot lo dan que per culpa2514 dell hauran sostengut, e si aquells seus bens noy bastaran, si ell es aconseguit deu esser pres e star tant en la preso entro2515 que aquells mercaders sien entegrats o que ell se sia auengut ab ell [s]. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny volra2516 leuar alguns de aquells fusts que en aquell raig seran, ell ho pot fer si los mercaders ho volran. E si ell los leua malgrat dels mercaders, el nes tengut tot2517 axi com ia desus es dit del raig a tirar, si los mercaders ne sostendran algun dan; e si peruentura en la nau o leny no haura mercader algu2518 e lo senyor de la nau o del leny sencontrara ab raig, ell tirara o leuara algun2519 fust, si los mercaders o la roba dells pendra dan, si ells en veritat metre2520 ho poran que per culpa del raig quel senyor de la nau o leny tiraua o per culpa daquell fust o fusts que ell hauran leuats los sera esdeuengut aquel dan, lo senyor de la nau o leny nes tengut e obligat axi com desus es dit, perque tot senyor de nau o leny deu fer en tal2521 guisa ço que a fer ha, que no li2522 pusca tornar a dan ço quel fara.




ArribaAbajo

Capitol CCLX: De nau nolieiada per anar a carregar en algun loch

Si mercaders iran noliejar nau o leny en loch estrany. Si mercader o mercaders iran en algun loch strany per nolieiar la nau


Si mercader o mercaders iran en algun loch estrany per nolieiar nau o leny, e2523 que aquella nau o leny dega anar a carregar2524 a aquell loch que entre el senyor de la nau o leny e los mercaders sera ia empres2525 a dia cert o a temps sabut2526, e aquella nau o leny que nolieiada sera2527 no sera venguda en aquell loch on deura2528 carregar, aquell dia, o en aquell temps, quel sobredit senyor de la nau o leny hauia empres ab los mercaders qui nolieiat lauran,   -137-   si los mercaders ne sostendran dan o messio o greuge algu, lo senyor de la nau o leny los es tengut de tot a restituir. E si peruentura los dits mercaders nolieiaran altra nau o leny per defalliment daquell que ells hauien nolieiat, que no sera vengut a aquell dia o en aquell temps que entre lo senyor de la nau o del leny que ells hauran nolieiat era empres, si aquella dita nau o aquell dit leny que ells hauran2529 hagut o nolieiat per culpa daquell que ells ia hauien nolieiat e no sera vengut axi com entre ells2530 sera stat empres, si los costa mes de nolit que no dauen a aquell que ells ia hauian nolieiat, lo senyor de aquella nau o de aquell leny que primer sera stat nolieiat, los es2531 de tot tengut a restituir ço que de mes los costara, perço car ell no sera vengut en aquell temps que ell hauia promes als mercaders com ells2532 lo nolieiaren. E si peruentura passat lo dit temps que entre ells empres fo com ells2533 lo nolieiaren, aquella nau o aquell leny vendra en aquell loch a on carregar deuia, si los mercaders ne hauran altre nolieiat, no li son de res tenguts, pus que2534 no sera vengut en aquell temps que entre ell e los mercaders fo empres com ells lo nolieiaren. Empero si aquella nau o aquell leny que ells hauien nolieiada vendra ultra2535 lo dit temps que entre ells empres fo com la nolieiaren, e aquells mercaders no hauran nolieiada encara altra nau ne altre leny, los dits mercaders son tenguts de donar a aquell qui vengut sera aquell carrech que nolieiat li hauien. Empero es axi a entendre, que lo senyor de la nau o de aquell leny sia tengut de retre e de donar a aquells mercaders tot lo dan e tot lo destrich e tota la messio que per culpa dell hauran feta e sostenguda qui tant se haura stat, si los mercaders demanar la li volran. E sien ne creguts per lur pla2536 sagrament. Empero2537 sia axi a entendre, que si2538 a aquell senyor de aquella nau o de aquell leny que ells primer hauien nolieiat ho haura tolt o vedat empediment2539 de Deu, o de mar, o de vent, o de senyoria, e per culpa dell no sera stat romas que ell no sia vengut a aquell temps que ell promes e empres hauia ab los sobredits mercaders aquell senyor de la nau o del leny que ells nolieiat hauien, no es tengut als mercaders de dan ne de destrich ne de messio que ells haien feta, pus per culpa de ell no sera feta. E si los mercaders hauran nolieiada altra nau o altra leny, ells son tenguts a aquest senyor de aquesta nau o de aquest dit leny que ells primerament hauran nolieiat2540, de donar e de liurar lo carrech que ells nolieiat li hauien, e deuen lo hauer spatxat2541 a aquell temps que entre ells fonch2542 empres com lo nolieiaren. E2543 si los dits mercaders carrech donar no li poran, ells son tenguts que li paguen aquell nolit que entre ells fo empres de donar com lo nolieiaren, o que sen auenguen ab ell, si lo senyor de la nau o del leny ne vol fer auinença, sino negu nol ne pot forçar. Encara mes, que si lo senyor de la nau o leny haura a sostenir dan o messio per culpa dels mercaders, qui nol hauran2544 espatxat o nol volran espatxar a aquell temps que ells promes li hauran, los dits mercaders li son tenguts de tot2545 esmenar e restituir, e lo senyor de la nau sia cregut per son sagrament. E fon fet2546 perço aquest capitol, que a impediment2547 de Deu ne de mar ne de vent ne de senyoria algu noy pot res dir ne contrastar, ne es rao2548 queu puga fer. Perque quascu se guart es deu guardar que faça en tal guisa tot ço que fara que no li pusca tornar a2549 algun damnatge, si ell fer ho pot.





  -138-  
ArribaAbajo

Capitol CCLXI: Si mercader nolieiara nau en loch estrany e morra

Mercader qui aura nolieiada nau o leny en lochs estranys. Si alcun mercader aura nolieiada nau o leny en alcun loch strany (e morra)


Si algun mercader haura nolieiada nau o leny en algun loch estrany, e2550 que aquella nau o aquell leny dega anar2551 a carregar en aquell loch en lo qual2552 lo sobredit mercader haura empres ab lo sobredit senyor de la nau o leny a dia cert, si aquell mercader morra stant en aquell loch, on la nau o leny haura nolieiat, si aquell mercader morra ab intestat, o2553 quel dit mercader haia fet testament, lo senyor de la nau o del leny qui nolieiat sera, ans que el partesca de aquell2554 sobredit loch on sera noheiat, e2555 on encara aquell mercader hi sera mort que nolieiat lo haura ans que ell faça messio, ell deu trametre2556 al companyo que aquell2557 sobredit mercader qui mort sera hauia en lo seu loch on vsaua o era vehi, e quey trametra vna carta sua o missatge cert a aquell2558 companyo qui era daquell sobredit mercader en2559 sa vida, qui mort es, e hauer fadiga dell, si volra que aquella nau o leny que son2560 sobredit companyo hauia nolieiada en temps que ell era viu, faça lo viatge, e si aquell2561 companyo vol e quer que aquell sobredit nolit e conuinença que ab lo sobredit companyo sen haura fet, lo qual mort sera, valla, e haia valor, e aquella sobredita nau o aquell sobredit leny que venga, que ell es prest e aparellat de complir tot ço que aquell sobredit son companyo qui mort sera hauia promes a aquell sobredit senyor de aquella sobredita nau o de aquel leny lo2562 dia que ell2563 nolieia. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny qui nolieiat sera, vendra en aquell loch on deuia carregar, abans que fadiga no haura haguda del companyo de aquell mercader qui nolieia qui mort sera, aquell companyo qui viu2564 romas no li es de res tengut, si nos vol,2565 perço com lome pus2566 que es mort no ha companyo, que2567 lo dia quel hom es mort es partida la companyia. Saluo empero que si aquell mercader qui mort sera hauia obligat aquell companyo qui seu era en vida, en la carta que ell feta hauia a aquell senyor de la nau o del leny, per rao del nolit e de tota la conuinença que ell attendre li hauia, aquel companyo nes tengut que ell la li attena. En axi empero es a entendre: que aquell companyo qui mort sera, hagues loch de son companyo que pogues nolieiar per ell, ço es a entendre que ell ne hagues feta carta de cessio o de procuracio o quen hagues testimonis, que qualque cosa que ell faes, que ell ho haura per ferm. Si aquesta carta o testimonis lo senyor de la nau o2568 leny qui nolieiat sera pora mostrar, aquell companyo qui viu sera li es tengut tot en axi com aquell qui nolieia2569 era o fora, si ell viu fos. E si lo senyor de la nau o leny mostrar cartes ne testimonis no pora, aquell companyo qui viu sera romas, no li es de res tengut, si be aquell companyo seu lo hauia mes en la carta de la obligacio del nolit que ell fet hauia ab aquell senyor de la nau o leny que hauia nolieiat, pus que per2570 voluntat de aquell no fon fet. Que dura cosa seria que si algun hom obligaua altre per sa autoritat e sens sabuda de aquell a qui ell obligara, valia o hauia valor; seria mala cosa, que tot hom poria desfer a altre, perque no es dret ne raho que algu puga obligar a altre per alguna rao si donchs iustes raons noy hauia, com ia desus son dites. E si peruentura aquel   -139-   mercader qui mort sera, qui la nau o leny haura nolieiat, haura fet testament e en son testament haura departits sos bens a sos fills o a sos proismes o a quis volra, e lun daquells haura fet hereu, e lo senyor de la nau qui nolieiat sera, sabra que aquell mercader qui nolieiat laura es malalt e haura fet tot son orde, si lo senyor de la nau ho sap cert2571 que ell es malalt, si lo senyor de la nau hi es a temps, abans que ell muyra, ell li deu dir2572 en presencia de bons homens2573 que si Deu fahia ses voluntats dell,2574 que volra que fos daquell nolit que ell li2575 haura fermat e quen tendra per be e que ell que fes que si Deu fahia ses voluntats dell, que el no fos malcaent. E si aquell mercader qui nolieiat la haura, e qui sera malalt, li dira que ell que2576 pens de espatxar prest, que ab Deu ell lon guardara de tot damnatge, e que per la sua malaltia no stiga que ell no attena tot ço que promes li haura, que ell es aparellat de attendre2577 tot ço que li ha promes. E si lo senyor de la nau o2578 leny se partira dell qui malalt sera ab la sua voluntat, e ell li fara carta o la li fara fer, es a entendre letra segellada2579 del seu segell a son companyo, sil ha, o a hom qui per ell sia en aquell loch que ell dega2580 espatxar aquella nau o leny, o li deguen deliurar aquell carrech perque ell nolieiat hauia la nau, si aquella nau o aquell leny sera vengut en aquell loch on deuia carregar, e stant la nau o lo leny aqui vengut, aquell mercader qui li haura nolieiat sera mort, e la mort sua vendra a saber a son companyo2581 sil hom o aquell qui en loc dell hi sera, si aquells se abstrauran que no la volran carregar ne espatxar2582 los bens de aquell mercader qui mort sera si deuen parar, pus quel senyor de la nau o del leny sen fadigava a ell qui malalt era ans quen volgues partir dalla on fo nolieiat, e ab voluntat e ab sabuda de aquel qui nolieiat, lauia, e ab letra sua sen parti, en la qual letra fahia manament a son companyo, sil hauia, o altri qui en son loch fos, que ells lo deguen2583 espatxar tot en axi com ell li hauia promes. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny no sera partit de aquell loch on ell fo nolieiat, ans que fos mort aquell mercader qui nolieiat lo hauia, ell no sen deu partir tro que haia tramesa carta o missatge seu al dit companyo o a aquell qui hauia fet hereu aquell mercader qui mort sera e hauia nolieiat, que vinga per leuar aquell carrech que ell nolieiat li hauia, e si ells o lo vn dells li attendran totes aquelles conuinençes que aquell li hauia promeses com lo nolieia, e si ells trameten a dir per carta lur ab lur segell sagellada, o per missatge cert, que la nau o lo leny que pens de venir quells o lo vn dells es prest e aparellat de attendre tot ço que aquell qui nolieiat lo haura li hauia promes en la carta del nolit que entre ell e lo nolieiador sera feta es contengut, la donchs ell pot venir e amenar la nau, e si ell ne sofferra algun dan o messio per culpa de aquells qui la carta o lo sobredit missatge li hauran trames, ells li son tenguts de tot a restituir entegrament, e encara de aquell carrech a donar, pus que per manament dells hi sera vengut e ab lur fadiga. Empero si lo senyor de la nau o leny vendra en aquell loch on deuia carregar, o partira de aquel loch on era stat nolieiat, despuys que aquell mercader sera mort, e es axi a entendre, que aquell mercader qui mort sera haia fet testament, e en lo testament haia fet algun son hereu, si lo senyor de la nau o leny vendra en aquell loch on deuia carregar a aquell dia o temps en lo qual ell hauia promes, en la carta del nolit sera contengut a aquell quil nolieia, si aquell quil nolieia qui mort sera haura feta mencio o manament que aquell seu hereu dega donar aquell   -140-   carrech que ell hauia nolieiat e promes a aquella nau o leny, aquell qui hereu sera romas lo li es tengut de donar. E si fer nou volra,2584 senyoria lon deu destrenyer; que mester es, quel manament del defunt sia complit. Empero si lo defunt non hauia feta mencio ne manat nol hauia en aquella sua derrera voluntat, aquell qui ell haura2585 lexat per son hereu en son testament, si nos vol non es tengut; empero es axi a entendre que aquell hereu nol vulla portar en alguna part, sino quel volra aqui vendre, per complir lo manament daquell qui mort sera, segons que ell haura fet manament en la sua derrera voluntat; encara mes perço car aquell senyor de aquella nau o leny sera aqui vengut menys de sabuda o menys de fadiga que no haura haguda de aquell qui hereu sera romas. Empero si aquell qui hereu sera romas no la volra aqui vendre, ans ell volra trametre o portar dita roba o carrech deuers aquelles parts en les quals aquell qui mort sera les hauia en cor de portar, si visques, e les hauia nolieiades, si aquell hereu no les volra metre en aquella nau que aquell qui mort sera hauia nolieiada, e per fe daquell qui mort es hi sera venguda, si ell la met en altra nau e no en aquella, los bens de aquell defunt ne son obligats a aquell senyor de la nau que ell hauia nolieiada en sa vida, si lo senyor daquella nau hauia ates tot lo que hauia promes a aquell qui nolieia. Empero si ell ates no hauia, aquell hereu ne los bens del defunt qui nolieiat lauia no li son de res tenguts ne obligats si donchs lo senyor de la nau nou podia mostrar o prouar iusta escusa o iust impediment que per culpa dell no romas, que ell no hagues ates. E si ell prouar ne mostrar nou pora, aquell hereu ne2586 los bens del defunt no li son de res tenguts, pus que ell no haura ates ço que hauia promes. Empero si lo senyor de la nau prouar o mostrar ho pora, aquell qui hereu sera, e encara los bens daquell defunt quil nolieia li son obligats,2587 axi com es dit.




ArribaAbajo

Capitol CCLXII: Si a mercader qui nolieiara nau vendra malaltia

Mercader qui aura noliejada nau o leny e fi vendra cas de ventura. Si alcun mercader nolieiara nau o leny e com ell aura nolieiat (caura malalt)


Si algun mercader nolieiara nau o leny, e com ell haura aquella nau o aquell leny nolieiat vendra li cas de ventura que li vendra malaltia, e si ell haura promes al senyor de la nau o de aquell leny que ell haura nolieiat, que ell lo deu hauer espatxat2588 a dia cert, e si aquell mercader qui malalt sera, dira o fara dir a aquell senyor daquella nau o daquell leny qui ell haura nolieiat, que pens de fer son prou la on fer lo pusca, perço com aquell mercader no li pot attendre ço que promes li haura, perço com es malalt, que si ell fos sa volenter2589 liu atenguera, e si lo senyor de la nau li demana la messio que ell feu per ell, lo mercader no lin es tengut, pus no es sa culpa, ne encara mes perço com no liu haura fet a saber dins lo terme que ell deuia hauer espatxat, e encara es en aquella meteixa voluntat que li atena tot ço que li promes, si aquell senyor de aquella nau o daquell leny lo vol sperar que ell sia guarit, e encara mes per altra rao no lin es tengut perço com2590 a impediment de Deu negu noy pot res dir ne contrastar. Empero si lo dit mercader caura en malaltia, pus que la nau o lo leny haura nolieiat, e ell nou fara a saber a aquell senyor de la nau o leny que el haura nolieiat, dins aquell temps que ell lo deuia sperar, e pus que aquell temps que entre ells era stat empres sera passat, lo dit mercader liu fara a saber, e li dara paraula o la li fara donar que ell que pens2591 fer son prou, la on lo tropia, si aquell senyor de la nau o leny   -141-   haura feta messio, perço com aquell mercader no liu haura fet a saber axi com fer ho deguera, en aquell temps que entre ells era stat empres, aquell mercader lin es tengut que la li restituesca, perço com ell no loy haura fet a saber dins aquell temps quell denia hauer espatxat2592 Empero si lo senyor de la nau o del leny ne haura sostengut algun dan o algun greuge, aquell mercader no lin es tengut, pus ell no roman del viatge per sa voluntat ne per frau algu que ell li volgues fer, mas tansolament per la malaltia que ell hague ab si. Empero si lo dit mercader sera ia malalt com la nau o lo leny nolieia, si ell se abstraura de anar en aquell viatge que sera empres dins aquell temps que ell haura empres que degues hauer espatxada aquella nau o aquell leny, axi es a entendre, que aquella malaltia que ell hauia li fos encruscada, perque per altre frau nou fes, ell es tengut de retre e de donar a aquell senyor de aquella nau o daquell leny que ell hauia nolieiat tota la messio que ell haura feta per culpa dell, e sia cregut per son sagrament, que la culpa es del mercader, pus malalt era,2593 perque nolieiaua nau o leny ni sempatxaua ab algu per fet de nolieiar. E encara mes, si lo dit mercader nou fara a saber a aquell senyor daquella nau o daquell leny que ell se vulla abstrer de anar en aquell viatge dins aquell temps que ell lo deuia hauer spatxat, e puys passat aquell temps que entre ells sera empres que ell lo deuia hauer spatxat, hu fara a saber, es tengut de donar e de retre a aquell senyor de aquella nau o leny tot dan e tota messio e tot greuge quen haia sostengut, empero aquell dan e aquell greuge deu esser mes en coneguda de dos bons homens de mar2594 quiu meten en adob e en egualtat per rao del encruscament de la malaltia que ell haura, que per altra rao no; que si a aquell mercader no era encruscada la malaltia sino ques sostengues en aquella forma e en aquella manera que era com la nau o leny nolieia, no deu esser mes en poder de algu, sino que pens de donar e de retre a aquell senyor daquella nau e leny que ell haura nolieiat, tot greuge que ell haura sostengut, sens tot contrast, perço com per culpa dell lo haura sostengut, e en aquella meteixa manera que desus es dit, es tengut e obligat lo senyor de la nau o leny als mercaders, a qui ell nolieia sa nau o leny, 2595axi com en lo capitol desusdit se conten.




ArribaAbajo

Capitol CCLXIII: De mercader qui nolieiara nau e morra ans que sia carregada

Si algun mercader noliejara alguna nau o leny e morra ans que sia carreguada. Si alcun mercader aura nolieiada nau o leny si aquell mercader morra


Si algun mercader haura nolieiada alguna nau o leny, si aquell mercader qui aquell leny o aquella nau haura nolieiat morra ans que aia carregada la nau2596 de tot o de partida, ell ne los bens dell no son tenguts de res a aquell senyor de qui aquella nau o leny sera que ell haura nolieiat, 2597perque a hom qui mort sera, conuinença que haia feta no li nou, saluo empero per deute que ell deia o tort que ell tenga, que deu esser pagat dels seus bens,2598 si alguns ne ha, on que sien trobats. Empero pus quel mercader haura carregada aquella nau o leny que ell nolieiat haura de tot o de partida, si ell morra e ell la haura carregada dins lo temps que ell la deuia hauer2599 spatxada, ell no es tengut al senyor de la nau de messio que ell ne haia feta per tal rao, perço car es semblant que si ell visques que hauria2600 en cor de attendre a aquell senyor daquella nau tot ço   -142-   que promes li hauia, e pus mort2601 loy ha tolt no es sa culpa, que a mort noy sta algu. Empero si vltra lo dit temps la hauia de tot carregada, si lo dit mercader morra, los bens daquell son tenguts de satisfer la messio que aquell senyor de aquella nau ne haura feta per culpa del qui nol haura espatxat2602 en aquell temps quel deuia espatxar e no li haura donada paraula que ell que faes son prou que ell no era en cas ne guisa que li puxa attendre ço que promes li hauia; empero si lo mercader haura carregada la nau o leny, e la nau o leny haura feta vela e lo mercader puys morra,2603 on se vulla que muyra, lo senyor de la nau sen deu tornar la on haura carregada aquella roba, e retre e donar la a sos proismes si en aquell loch on hauien carregat seran; e si en aquell loch on hauien carregat proismes o comanadors alguns no haura, lo senyor de la nau o leny deu fer descarregar aquella roba de aquell mercader qui mort sera, e fer posar en terra en loch que sia saluo, e quant la roba sera en terra en loch saluo, lo senyor de la nau o leny deu trametre carta sua ab missatge cert a aquell loch on sapia que sien e deian esser los seus proismes, o aquells de qui ell tenia les comandes. Empero totes les aueries que ell fara per rao de aquella roba a descarregar deu pagar la roba. E encara mes quantque algun proisme o algun de aquells qui les comandes hauien fetes a aquell qui mort sera, seran aqui venguts en aquell loch on lo senyor de la nau o leny haura feta descarregar aquella roba de aquell mercader qui mort sera, ells son tenguts de satisfer tot lo dan e messio que lo senyor de la nau o del leny haura sostengut per rao daquella tornada2604 que haura haguda a fer; e si lo senyor de la nau o leny e aquells proismes, o aquells qui les comandes hauran fetes a aquell mercader qui mort sera no sen poran auenir, deu esser mes aquell contrast que entre ells sera en vista e en coneguda de dos bons homens qui sien dignes de fe, e que sapien e que sien de la art de la mar, e2605 qualseuol cosa que aquells dos bons homens ne diran e tendran per be, allon deu esser seguit. E si lo senyor de la nau o leny guanyara res del nolit, ell es tengut de donar als mariners per lur loguer en aquella forma que ell guanyara del nolit. Empero si los proismes e aquells qui les comandes hauien fetes, seran en aquell loch on lo senyor de la nau o leny hauia carregat, e encara sera tornat a descarregar, si aquells proismes e aquells qui les comandes hauien fetes2606 se acordaran, que aquella nau o leny que aquell mercader qui mort sera hauia carregat, que vaia e que faça aquell viatge, en lo qual deuia anar ab aquell mercader, si viu fos, lo senyor de la nau es tengut de anar

hi, ells2607 pagant empero tot destrich e tota la messio que ell haura feta per rao de aquella2608 tornada que ell haura haguda a fer per rao de aquell mercader qui mort sera, o que sen auenguen ab ell, e encara que li facen carta que ells o lo vn dells li atena tot ço que aquell mercader qui mort sera li era tengut de attendre, si viu fos, e si ells2609 o lun dells li attendra aço que desus es dit, lo senyor de la nau o leny2610 los es tengut de anar, e en altra manera no. Mas empero si aquell mercader qui mort sera haura carregada aquella nau o leny en terra de sarrains o en loch perillos per anar descarregar en terra de amichs, lo senyor de la nau no es tengut pas de tornar en aquell loch on haura carregat, ans deu anar descarregar en aquell loch on hauia empres ab aquell mercader, qui la donchs era viu e qui sera mort, e aqui descarregar. E ans que descarrech   -143-   ell ho deu fer a saber a la senyoria, e ab testimoni de mercaders e de la senyoria ell deu fer metre la roba en botigues e en loch que sia salue a aquells de qui esser deu. E la senyoria ab consell de mercaders deu fer vendre de aquella roba tanta tro que haia entegrat al senyor de la nau o del leny tot aquel nolit que ell hauer deura, e encara mes auant que sien totes les aueries pagades que per rao de aquella roba seran fetes. Empero es axi a entendre, si en aquell loch no seran los proismes o aquells qui les comandes hauran fetes a aquell mercader qui mort sera. E si aqui no seran, la senyoria ab lo senyor de la nau o leny deu los trametre carta en aquell loch on pusquen saber que sien, e la senyoria ab consentiment dels bons homens daquell loch on la roba sera descarregada, deu la tenir en sequestre2611 fins [que] los proismes o aquells qui les comandes hauien fetes a aquell mercader qui mort sera, sien aqui venguts o hom per ells. Empero si era roba de que hom hagues dubte ques pogues affollar, deu esser venuda, e la moneda que hom ne haura deu esser mesa en loch que tota2612 hora que vengan aquells qui hauer la deian, la puscan hauer ells o hom per ells, menys de contrast2613 algu, pus sia cert que aquells qui hauer la deian o hom per ells hauran aqui venguts, qui la demanan. E per aquestes raons desusdites fo fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXIV: De nau nolieiada e lo patro morra, ans que sia carregada

Senyor de nau qui aura noliejada la sua nau e pus que la sia nolietjada morra. Si alcun senyor de nau o de leny aura nolieiada la sua nau (e morra)


Si algun senyor de nau o leny haura nolieiada la sua nau o leny a algun mercader, si lo senyor de la nau o leny morra ans que la nau o leny sia carregat de tot o de partida aquella nau 2614o leny (sia carregat), a qui al senyor sera esdeuengut aytal cas, com desus es dit, no2615 es tengut de anar al viatge, si donchs los personers ab los proismes de aquell qui mort sera nos acordan, que la dita nau o leny que hi vaia, o si donchs tots los personers o la maior partida no eren stats al nolieiar, e que tots o lo vn daquells fos obligat a aquell mercader qui aquella nau o aquell leny haura nolieiat,2616 per rao car hom mort no ha ne pot hauer senyoria en res daquest segle, saluo2617 aytant que tots los seus torts e les sues iniuries, que deuen esser pagades, si hom troba bens seus de ques pusquen pagar. Empero si la nau o leny sera carregada de tot o de la maior partida abans quel senyor de la nau muyra, ella es tenguda de anar e de seguir lo viatge a aquell mercader qui nolieiada la haura,2618 per ço car los personers qui en la nau o2619 leny hauran part ne encara los proismes daquell senyor qui mort sera noy hauran mes algun contrast mentre que ella carregaua. E per aquesta rao que desus es dita la nau o lo leny es tengut de seguir lo viatge. E encara los personers hi son tenguts de metre ab los proismes de aquell qui mort sera vn home qui sia o tenga loch de senyor, e encara2620 obligar a aquell mercader de totes conuinençes e empreniments que aquell qui mort es fora e era, si viu fos, perço car ells vehien que aquell qui era senyor de la dita nau era malalt e cuytat, e ells no contrastaren en res com la nau o leny carregaua. Empero si los proismes daquell qui mort sera, o los personers de aquell qui la donchs mentre viu era, era senyor de aquella nau o leny digueren e contrastaren a aquell mercader qui la nau o leny hauia nolieiat, que ell no carregas ne faes res carregar, perço car ells hauien dubte que aquell   -144-   qui malalt era qui era senyor, que2621 moris, e si ell moria que aquella nau o leny arias en aquell viatge, si aquell mercader nos volra star del carregar perço que ells li diran o li hauran dit, si lo senyor daquella nau o leny qui la donchs era, morra, aquella nau o leny noy deu lie es tenguda de anar en aquell viatge ne encara los personers2622 ne los proismes o hereu de aquel senyor qui mort sera no son de res tenguts a esmena a fer a aquell mercader qui la nau o leny hauia nolieiat e encara carregat per dan que ell ne sostenga, pus que per dit ne per lo renunciament que ells li haguessen fet no sen era volgut star. Empero si la nau o leny haura carregat e haura feta vela, e partida sera de aquell loch on haura carregat, axi es entendre quel senyor de la nau sia ab ells,2623 sia que sia sa o malalt, si lo senyor de la nau o del leny morra, gens per la sua mort nos deu star, que la nau o leny no deia seguir lo viatge; en aquesta guisa, empero, que si en la nau o leny haura personer algu o algu qui fos proisme de aquell qui mort sera, qui era senyor mentre que viu era, aquell deu esser leuat per senyor si los mercaders e lo notxer e lescriua veuran e conexeran ab tot lo cominal de la nau que sufficient hi sia, algu de aquells sia leuat per senyor, e si ells veen que algu daquells noy sia sufficient, e en la nau haura panes2624 o proer algu qui sufficient hi sia, lo vn daquells deu esser mes per loctinent de senyor. Empero es axi a entendre, tansolament en aquell viatge2625 lo qual qui mort sera hauia fermat a aquell mercader, e no pus, e encontinent fet aquell viatge deuen tornar aquella nau o aquell leny en poder dels personers e dels proismes daquell qui mort sera, qui ladonchs era senyor, e lescriua es tengut de retre compte a ells axi del guany com de la perdua si fet hi sera, tot en axi com2626 fera a aquel qui la donchs era senyor, com la nau o leny parti dalla on hauia carregat, e eren sos proismes e sos personers, si viu fos. Empero si la nau hauia carregat2627 en algun loch on proisme ne personer no hagues algu, ells la deuen tornar fet lo viatge en aquell loch on la leuaren, si aquell loch saluo sera; e si loch saluo no es, ells la deuen metre e tornar en loch saluo, e lescriua ab lo notxer ensemps deuen fer vna carta e trarnetre en aquell loch on sapien que sien o deian esser los seus proismes e los seus personers2628 daquell qui mort sera, ab missatge cert, que ells que venguen a rebre aquella nau o leny, perço com aquell qui senyor era es mort. E lo scriua e lo notxer no la deuen desemparar ne derenclir tro fins recapte haien hagut dels proismes e dels personers2629 de aquell qui mort sera qui la donchs era senyor. Encara mes: que aquells sien satisfets e entegrats de tots lurs maltrets e de totes les fatigues que oydes e preses hauran per rao daquella nau o leny a saluar. E per les raons desus dites fo fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXV: De nau nolieiada sens temps de termenat

De mercaders qui noliejaran nau o leny e no empendran quel dejen auer espeguat a dia cert. Si alcun mercader o mercaders nolieiaran nau o leny ab carta o ab testimoni


Si algun mercader o mercaders nolieiaran nau o leny ab carta o ab testimonis, e no hauran oit que aquells mercaders deian hauer espatxat2630 aquella nau o leny que ells hauran nolieiat a dia cert o a temps sabut si los mercaders lagui(a)ran que ells no espatxen2631 aquella nau o leny que ells nolieiat hauran, axi com lo senyor de la nau volria e querria, ab que per culpa dels dits mercaders no romangues, los mercaders   -145-   no son tenguts a aquell senyor de la nau o leny que ells axi hauran nolieiat, de messio que ell ne faça de alguna esmena a fer, perque tot senyor de nau o leny deu guardar ia2632 com nolieiara sa nau o son leny perço que a dan no li puxa tornar. Empero si los dits mercaders nolieiaran alguna nau o algun leny, axi com desus es dit, e ells no la espatxaran axi com ells mils poran, e per culpa dells romandra, si lo senyor de la nau o leny pora prouar e mostrar que2633 per culpa dells haura sostengut algun dan, los mercaders li son tenguts de2634 esmenar e restituir, pus que per culpa dells lo haura sostengut. Encara mes, sia que aquella nau o leny que axi com desus es dit sera nolieiat,2635 deia carregar en aquell loch on lo contracte sera fet per rao del nolieiar, o sia que deia anar carregar en altre loch, si los mercaders se poran escusar per iusta rao o per iust impediment que ells no pusquen donar ne liurar aquell carrech en aquell viatge que ells promes li hauian de donar, pus per culpa dells no sia, ells no li son de res tenguts, pus que per culpa dels no romandra. Mas empero sils dits mercaders trobaran millor mercat de nolit que ells no hauien daquella nau o leny que ells nolieiat hauin, e ells nolieiaran altra nau o leny per rao de millor mercat que ells ne hauran, e ells2636 falliran e metran en falla aquella nau o leny que ells primerament hauien nolieiat, per rao del millor mercat que ells trobaran, ells son tenguts de donar e de retre tot dan e tota messio que per culpa dells haura feta e sostenguda lo senyor de la nau o leny que ells primer hauien nolieiada, e encara de donar aquell carrech que ells li hauran nolieiat. E si dar ells no li volran, ells li son tenguts de donar e de pagar tot aquel nolit que els li prometeren com lo nolieiaren, pus que per culpa dells lo li hauran tolt, e per rao del millor mercat que ells hauran ab altre, e per als no. E perço es rao, que qui2637 en engan e frau va o vol anar de algu qui en res culpa no li haia, que de tot li torn desus. En aquella meteixa manera que desus es dit, es tengut lo senyor de la nau o leny qui axi com desus es dit haura nolieiada la sua nau o leny a mercaders, si ell la nolieiara a altres mercaders per rao de millor nolit que ells li donassen, que no fahien aquells qui primer lo hauien nolieiat, en hauran a fer alguna messio, on sostendran algun dan per culpa de aquell senyor de aquella nau o leny que ells nolieiat hauran, ell los es tengut de tot a restituir pus per culpa dell lauran sostengut. Encara deu leuar aquell carrech que hauia dells nolieiat, si la nau o leny ne sabia esser venuda, perço com es rao que los senyors de les naus e dels lenys sien e deuen esser tenguts e obligats als mercaders qui nolieiat hauran, en totes coses e per totes axi com los dits mercaders son tenguts a ells.2638 E perço que desus es dit fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXVI: De nau nolieiada que per impediment no pot fer lo viatge

Si alguns mercaders auran noliejada nau a leny si la nau a lo leny deu carreguar en aquel loch on lo contracte sera estat feyt o en altre loch. Si algun mercader o mercaders nolieiaran nau o leny en algun loch (e auran empenyiment de senyoria)


Si algun mercader o mercaders nolieiaran nau o leny en algun loch, sia que la nau, o leny que ells nolieiat hauran deu carregar en aquell loch meteix on lo contracte del nolit sera stat fet, o sia que deia anar carregar en algun altre loch, si stant aqui en aquell   -146-   loch on sera stat nolieiat vendra impediment de senyoría, posem que aquella nau o leny qui nolieiat sera deia carregar en aquell loch on lo contracte del nolit sera stat fet, si lo senyor daquella nau o leny que aquells mercaders qui desus son dits hauran nolieiat, los dira els demostrara que ells que damnen e que desfacen aquella carta que entre ells per rao daquel nolit sera stada feta e quel absolguen e que ell puga anar a fer son prou en algun loch ab altres mercaders, si aquells mercaders que nolieiat lo hauran no volran que aquella carta que entre ells es stada feta per rao de aquell nolit ques damne ne ques desfaça ne encara ells nol volran absolre, ans li diran que ell nos congoix que ells cuyden acabar e son certs que ells li daran lo carrech que nolieiat li hauran, si ells acabar poran que ells li donen aquell carrech que nolieiat li hauran, los dits mercaders no son tenguts a aquell senyor daquella nau o leny que ells nolieiat hauran de res als sino de fer tota la messio que ell haura feta de aquell dia auant que ell los demana quel absolguessen.2639 E aço, son tenguts de fer menys de tot contrast, perço car no es culpa lur que empediment es de senyoria, e encara perço car ells li liuraren lo carrech que nolieiat li hauien. Empero si ells aquell carrech o altre en loch de aquell dar no li poran, ells li son tenguts de2640 fer tota la messio e tot lo dan e tot lo destrich que ell ne sostendra e2641 sostengut ne haura. Empero es axi a entendre: que aquell dan e aquell destrich deu esser mes en coneguda de dos bons homens qui sapien de la art de la mar, perço car los dits mercaders son stats axi volenterosos de donarli aquell carrech que ells nolieiat li hauran,2642 e per res que ells hi haien pogut fer no sera romas. E qualseuol pati lo senyor de la nau o leny fara ab los mercaders, a aquell pati meteix deuen esser los mariners. Empero si nau o leny deura anar carregar en algun loch, abans quel senyor de la nau o leny partesca daquell loch on lo contracte del nolit sera stat fet, e ans que ell partesca daqui lo empediment hi sera vengut, si los mercaders diran a aquel senyor de aquella nau o leny que ells nolieiat hauran, que ell2643 no stiga per por de aquell empediment de anar alla on deu carregar, que ells son certs, e no han por ne dubte que per aquell impediment ell ne res dells sia detengut ne2644 detardat, si sobre aquestes raons desusdites lo senyor de la nau o leny que ells nolieiat hauran, ira ab aquella sua nau o leny en aquell loch on lo carrech deuia leuar, en axi com era stat nolieiat, si los dits mercaders aquell carrech donar no li poran, ells son tenguts2645 de fer tota la messio quell per culpa dells hac per limpediment, e encara de donar e de pagar tot aquel nolit lo qual ells li eren tenguts de donar si lo carrech los hagues portat, que no2646 es culpa dell com ell portat nol los ha, e aço no deu esser mes en laor de bons homens si lo senyor de la nau o leny nou vol,2647 perço car segons que en vn capitol es contengut, tota nau o leny pus que haura feta vela deu hauer tot son nolit sens tot contrast; empero si lo senyor de la nau o leny ne volra fer alguna auinença, ell lan pot fer,2648 e deuen hi esser los mariners. Empero si com los dits mercaders nolieiaran aquella nau o leny, era ia lo impediment en aquell loch, e lo senyor de la nau o leny dix e demostra a aquells mercaders2649 ia ells perque nolieiauen pus que impediment hi hauia, e ells li diran que pens de nolieiar, e que no sen stiga per por del impediment, que ells lon guardaran de dan, e sobre les dites raons ells nolieiaran,   -147-   ells son tenguts a aquel senyor de aquella nau o daquell leny que axi com desus es dit hauran nolieiat, de donar e de restituir tot dan e tot destrich e tota messio que ell haura2650 fet ne sostengut per culpa dells, qui axi com desus es dit, lo nolieiaren. E lo senyor de la nau o leny es tengut als dits mercaders en totes e aytantes guises com los mercaders son als senyors de les naus o lenys, e encara mes en moltes de guises que los mercaders no son tenguts als senyors de les naus. E per les raons desusdites fo fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXVII: Com mariner no deu exir de nau per paraula del senyor

Esmena. Que si senyor de nau dona paraula als mariners no sen deuen exir tan solament per lo seu dir ne per la sua paraula, si donchs nols leua la uianda deuant o nols feya leuar. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny dara paraula a algun mariner (que no sen deu axir per son dir)


Si algun senyor de nau o leny dara paraula a algun mariner per alguna rao,2651 no sen deu pas exir tansolament per lo dit del senyor de la nau o leny tro fins quel senyor de la nau o leny li haia leuat o fet leuar lo pa e la vianda dauant. E sil mariner se partex de la nau o leny tansolament per la paraula quel senyor de la nau o leny li haura2652 donada, menys que no li haura leuada2653 la vianda, lo senyor de la nau o leny no li es tengut de2654 res a respondre per demanda que aquell mariner li faça. Empero si lo senyor de la nau o leny dara paraula a algun mariner, la paraula es a entendre, que li leu la vianda dallant o la li faça leuar ans quel viatge sia acabat ne fet sens iusta rao, ell li es tengut de pagar tot lo loguer que2655 promes li haura o promes li es stat al temps que ell se accorda. E si lo mariner anaua o era a2656 cusiment, lo senyor de la nau o leny li es tengut de donar e pagar tot aquel loguer quel notxer e lescriua diran per lur sagrament que aquell mariner haguera affanyat, si lo viatge complis. Encara mes, que si lo senyor de la nau2657 lo lexara en loch estrany, sil mariner romandra noy volra, lo senyor de la nau o leny es tengut que li do nau o leny e vianda, tro que aquell mariner sia tornat en aquell loch on lo senyor de la nau lo leua, o que sen auenga ab ell si lo mariner ne volra fer auinença. Empero si lo senyor de la nau o leny li dara paraula, axi com desus es dit, per alguna2658 rao iusta o per les condicions que en lo capitol desusdit son la dites e certificades, lo senyor de la nau o leny no li es tengut que li pag lo loguer, ne que li do nau ab que sen2659 torne, ne encara vianda. E per les raons que desus son dites tot senyor de nau o de leny deu guardar2660 com dara paraula a algun mariner, que la li do ab iusta rao, perço que a dan no li pusca tornar, els mariners deuen guardar atresi2661 ia com pendran paraula e com no, perço que alguna iusta rao nols puga esser posada desus quils pogues tornar a dan. E2662 perço fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXVIII: Mariner que fugira

Capitol. De mariners qui fugiran a nau o a leny. Si algun mariner fugira a nau o a leny pus aura aut son loguer


Si algun mariner fugira a nau o a leny pus que haura rebut son2663 loguer en algun loch, ans que ell no haura2664 aquell seruey que ell fer promes com si acorda, es axi a entendre, que ell fugira ans que la nau no haura acabat ne fet aquell viatge en que ell sera acordat, e encara lo mariner desusdit hi sera anat en partida, aquell mariner aytal es tengut de retre lo loguer que rebut haura a aquell senyor de aquella nau o leny de qui ell laura rebut, sens tot   -148-   contrast, e de seruey que ell haia fet no deu hauer res, pus que en axi2665 haura fugit, com desus es dit, ans en qualque loch que ell sera aconseguit deu esser pres, e estar tant en la preso tro que2666 haia retut al patro de la nau lo loguer quel dit mariner haura rebut, e tots dans e greuges quel senyor de la nau haia sostengut, e sie cregut lo senyor de la nau per sa simpla paraula e sens testimoni. E per les raons desusdites fo fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXIX: De carrech de gra pres sens me sura

De mercaders qui deurau carreguar nau o leny de gra. Si alguns mercaders nolieiaran nau o leny e los dits mercaders (lo carregaran de gra)


Si alguns mercaders nolieiaran alguna nau o leny a algu, e los dits mercaders carregaran aquella nau o aquell leny que ells nolieiat hauran, de gra, si lo senyor de la nau o del leny que ells nolieiat hauran axi com desus es dit, no rebra a mesura, ell ne hom per ell, aquel gra que aquells mercaders metran en aquella sua nau o leny, sino tansolament que ell sen fiara en2667 la paraula quels mercaders o hom per ells li diran, si aquell senyor de la nau o leny volra mesurar o fer mesurar aquell gra que en la sua nau o leny sera stat mes e el haura portat en aquel loch on hauia a descarregar, ell ho pot fer, que mercader algu no2668 liu pot vedar ne contrastar, e com lo dit senyor de la nau o leny haura mesurat o fet mesurar, si ell troba mes que los dits mercaders o hom per ells no li hauien dit ne demostrat,2669 o per falta de mesura o per rao quels dits mercaders li volguessen fraudar lo nolit que ell ne deura hauer, o sia quel gra haia fet algun creximent per alguna rao, per qualseuol de les raons desusdites que lo creix sera fet, lo senyor de la nau o leny deu hauer son nolit axi del creix com daquell que los mercaders li hauien manifestat o hom per ells. E lo creximent que en aquell gra sera trobat se deu partir per eguals parts entre tots los mercaders e deu ne hauer quascu sa part, segons la quantitat del gra que en la nau o leny hauran mes. E quascu dels dits mercaders es tengut de pagar nolit al senyor de la nau o leny axi be del creix com de aquell que nolieiat li2670 hauia, perço car es rao que pus los mercaders fan de lur prou, quel senyor de la nau o leny2671 no faça son dan. Encara per altra rao, perço com lo senyor de la nau ne hom per ell nol rebe a comte. Mas empero si lo senyor de la nau o leny o hom per ell lo haura mesurat o fet mesurar ol haura rebut a compte, si en aquell gra que lo senyor de la nau o leny o hom per ell haura mesurat o fet mesurar, ol haura rebut a compte, si algun creix hi sera trouat, daquell creix no son tenguts los mercaders de pagar res de nolit2672 perço car lo senyor de la nau o leny no sen volgue fiar en lo dit ne en la fe dells mercaders, e si Deu los fa alguna gracia o algun be, ques sia lur, tot en axi com si lo senyor de la nau o leny sen fos fiat en la fe dels mercaders haguera part en lo profit que Deu hi haguera donat, en axi be iusta rao es que aquell creix que Deu hi ha donat que dega esser dels mercaders, pus que lo senyor de la nau no sen volgue en ells fiar, empero si lo senyor de la nau lo fara mesurar el rebra a compte, si los mercaders alguna falla hi trobaran, lo senyor de la nau o del leny los nes tengut de esmena a fer. Empero es axi a entendre, que deu esser guardada la natura daquell gra,   -149-   perço com hi ha natura de gra que may no torna a la mesura que hom lo rebra. Empero si lo senyor de la nau o leny o hom per ell sera al mesurar mas pas gens ell ne hom per ell nol mesuraran per si, nel rebran a compte, ans se fiaran en fe dells mercaders, en aquell creix aytal deu hauer lo senyor de la nau o leny son nolit. Encara mes, si2673 menyscap si troba non deu esser tengut, pus que ell ne hom per ell nol haura mesurat ne fet mesurar nel haura pres a compte. E per les raons desusdites fo fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXX: Condicions de nolit

De senyor de nau o de leny qui noliejara la sua nau o lo seu leny a mercaders e entre eyl e eyls no haura empres dia que li degen auer espeeguat lo nolit. Si algun senyor de nau o de leny nolieiara la sua nau ol seu leny (e no es empres dia sert de pagar lo nolit e lo mercader li laxara la mercaderia per lo nolit quella ha a pendra)


Si algun senyor de nau o2674 leny nolieiara la sua nau o leny a algun mercader o mercaders, e quant lo senyor de la nau o leny sera iunt en aquell loch on ells deuran descarregar, si entre ells e los mercaders no haura empres dia cert o temps sabut que los dits mercaders li deguen hauer pagat lo nolit que ab ell hauran empres, lo senyor de la nau o leny sen pot retenir tota la roba, e que no leix descarregar tro fins quels mercaders li hagen assegurat de pagar aquell nolit que ab ell hauran empres lo dia que ells nolieiaren, encara dins dia cert o temps sabut. Empero si entre lo senyor de la nau o leny e los mercaders haura empres dia cert e temps sabut, que ells li deguen hauer descarregat e pagat aquell nolit que ells li prometeren de donar, lo senyor de la nau o leny nols deu ni pot contrastar que ells no descarreguen la roba lur. Saluo empero quel senyor de la nau o leny dubtas o hagues dubte que aquells mercaders fossen trafegadors o baratadors,2675 e ques ternes que no li metessen lo seu nolit en barata, que ell lo pogues perdre. Empero si los dits mercaders daran una seguretat2676 al senyor de la nau o leny, que ell hage saul lo nolit seu, ell los deu dexar descarregar tota la lur roba; e si peruentura los dits mercaders diran al senyor de la nau o leny ell si vol endre de aquella roba meteixa que ell haura portada a aquell preu que ells la porian vendre o que val en aquell loch on ell la deu descarregar, tant deu descarregar tro que ell haia compliment de paga al nolit que els li prometeren de donar, si lo senyor de la nau o leny se vol, ell ho pot fer, mas los dits mercaders nol ne poden forçar. E si lo senyor de la nau o leny la pendra per sa autoritat, ell ho pot fer; e si ell hi guanya, tot lo guany deu esser seu, e si y perdra, tota la perdua deu esser sua, que personer no lin es de res tengut. Mas lo senyor de la nau o leny es tengut de donar part a sos personers de tot aytant com ell haura de nolit. Empero si los mercaders lexaran aquella roba al senyor de la nau o leny que ell haura portada, per lo nolit que ells donar li2677 deuen, lo senyor de la nau o leny la ha a rebre, e de res als nols pot destrenyer. E si per aytal rao com desus es dita, lo senyor de la nau o del leny2678 ha a pendre aquella roba desusdita, personer algu no pot res dir ne contrastar, que ell haia a pendre axi be sa part de la perdua com del guany, si Deu li donaua. E si peruentura lo senyor de la nau o leny haura a pendre de aquella roba que ell haura portada, quantitat per lo nolit que ell ne deu hauer, e aço haura a fer per manament2679 o per destret de la senyoria del loc on ell sera, si en aquella roba que ell axi com desus es dit haura haguda a pendre, se perdra os guanyara, personer2680 algu nos pot nis deu abstrer   -150-   que ell no haia a pendre sa part axi be del guany com de la perdua. Encara mes, si los personers diran e empendran ab lo senyor de la nau o leny, que ell en qualque part que ell vage o venga, que ell tota via esmerç e puga esmerçar tot ço que del nolit que ell rebra li sobrara, e si los personers tots o la maior partida diran o empendran ab lo senyor de la nau ço que desus es dit, si ells guanyen o perden de ço quel senyor de la nau o leny haura esmerçat, de allo que del nolit li sera sobrat deuen pendre2681 lur part axi be de la perdua com del guany, si Deu ni daua, e en res los dits personers nou poden contrastar al senyor de la nau, pus que per manament de tots o de la maior partida ho haura fet. Encara mes, si lo senyor de la nau o leny haura esmerçat algunes vegades ço que del nolit li sera sobrat sens manament e sens sabuda de sos personers, si ell hi guanyara, e ells pendran lur part de aquell guany, si los dits personers no li diran ne li faran manament que ell no esmerç ço que del nolit li sobrara, e si ell ho fa que ells pendran volenters del guany, si Deu loy dona, e si perdua si esdeuenia, que fos tota sua; e si los personers aço que desus es dit li diran, o li manaran, e vltra lo manament que ells li hauran fet, ell no stara que no esmerç ço que del nolit li sobrara, si en allo en que ell haura esmerçat ço que del nolit li sera sobrat Deu guany hi dara, ell es tengut de donar part als personers de tot aquell guany, e si ell perdra tota la perdua deu esser sua. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny esmerçara2682 alguns viatges ço que del nolit li sobrara e los personers pendran part daço que Deu hi dara, e ells no diran ne faran lo manament que desus es dit al senyor de la nau o leny, si ell esmerçara axi com desus es dit, los dits personers son tenguts de pendre part axi de la perdua com farien del guany, si Deu ni daua, tro fins que ells li haguessen dit o fet lo manament, axi com desus es dit. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXI: De nau o leny qui stant en lo carregar sobreuendra temporal

De senyor de nau o de leny que deura carreguar en algun loch, sis metra mal temps, de que li son tenguts los mercaders. Si algun senyor de nau o de leny deura carregar en algun loch (e metras leig temps ans que hage carregat)


Si algun senyor de nau o leny carregar deura en algun loch, e stant en lo loch on deu carregar, ans que ell haia carregat, metras leig temps e ell haura dubte que mal temps se meta, si lo dit senyor de la nau o leny fara alguna messio, axi com es de logar exarcia2683 per metre a la nau o leny a ormeiar, los mercaders qui nolieiat lo hauran noy son tenguts2684 a metre, pus que no hauran res carregat, si donchs lo senyor de la nau o leny no haura empres lo dia que ells nolieiaren, que en tota messio que ell hagues a fer a necessari de la nau o leny, si li venia per cas de ventura que ells hi deguessen metre lur part: e si peruentura lo senyor de la nau o del leny haura carregat alguna quantitat de la roba que ell leuar deura, aquella quantitat que carregada sera deu pagar en tota messio quel senyor de la nau o leny haura a fer per lo cas de ventura que desus es dit, per sou e per liura ab la nau o lenys ensemps, si donchs entre tots los mercaders o la maior partida no sera empres que si lo cas que desus2685 es dit hi esdeuenia, aquella roba qui roman en terra2686 ajudas a aquella qui sera carregada. E si la nau o leny sera carregada de tot, si li vendra lo cas que desus es dit, tot lo cors de la nau o leny deu pagar ab la roba ensemps per sou e   -151-   per liura. Empero es axi a entendre, que aquella nau o leny sia be e sufficientment exarciat, e que la exarcia que ell haura que sia ben bastant e sufficient. E si la exarcia que aquella nau o leny portara o haura ab si no li sera sufficient ne a menor dell, si lo cas desusdit li esdeuendra, los dits mercaders ne la roba dells no li son tenguts de res a metre en aquella messio que aquell senyor daquella nau haura a fer per raho del cas desusdit, ans lo senyor de la nau o leny es tengut als mercaders que si ells sostendran algun dan o algun greuge per rao daquella exarcia que ell ab si portara,2687 a restituir. Empero deu esser en axi entes, que los dits mercaders no sien creguts per lur simple paraula, ans deu esser mes en vista e en coneguda de dos bons homens de la mar que ells que coneguen aquella exarcia si es sufficient a aquella nau d leny, o no; e qualseuol cosa que a ells ne sera vista per be, allon deu esser seguit. Perço que a les vegades e totes les demes si qualque cas de ventura que esdeuengues a alguna nau o leny era mes en fe de alguns mercaders, tota via dirien ells que per culpa de la exarcia que la nau o leny hauria, que no seria sufficient, los seria esdeuengut aquell dan que ells hauien suffert, e axi si la vista e la coneguda dels bons homens no era, tota via hi serien malcaents los senyors de les naus o lenys. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXII: De mestres daxa e de calafats

Si algun maestre daxa aura promesa de fer alguna obra si no atendra lo que prometra de que son tinguts. Sagons que en lo capitol desusdit declara e demostra (si algun mestre daixa o calafat haura promesa alguna obra)


Segons que en lo capitol desusdit declara e demostra dels mestres daxa e dels calafats qui hauran emperada alguna obra de fer, com son tenguts e obligats a aquell senyor de qui la obra sera,2688 e que en poder lals haura mesa, e del senyor aytambe qui la obra los haura liurada de que es tengut als dits mestres e de que no2689 mas gens en lo capitol desusdit no esclareix, e si algun dels dits mestres prometran de obrar ab algun senyor de nau o leny, si allo que promes li hauran no li volran attendre, de que li seran tenguts e de que no, e per les raons desusdites los nostres antichs qui primer començaren anar per lo mon, feren aquesta esmena, perço que entre los senyors de les naus e los mestres desusdits no pogues hauer2690 algun contrast, e digueren e declararen en axi: que tot mestre daxa e tot calafat qui prometra de obrar a algun senyor de nau o leny e sia que faça preu o no ab ell, es mester que2691 liu atena, pus que promes loy haura. E si ell fer nou volra, es tengut de retre e de esmenar tot dan e destrich que aquell senyor de aquella nau o leny a qui ell promes haura de obrar pora metre en ver que sostengut ne haia e encara ne spera a sostenir. Saluo empero, que als sobredits mestres nou hagues vedat ni tolt empediment de Deu ni de senyoria. E per aquella rao meteixa tot senyor de nau o leny qui prometra de liurar alguna obra a algu o alguns dels sobredis mestres e nols ho attendra, ell los es tengut de donarlos lo lur loguer, lo qual ab ells hauia empres. E si peruentura entre ells preu algu fet no haura, lo senyor de la nau o leny qui aquella falla los haura feta, los es tengut de donar tot aytant com altres mestres pendran en les obres que obraran, esguardada empero la valor e bondat dells sobredits mestres. E encara los es tengut de mes lo senyor de la nau o leny qui aquella falla hauria feta als sobredits   -152-   mestres: de restituir tot lo dan e tot lo destrich que los dits mestres poran en ver metre o mostrar, que ells ne hauran sostengut en speren a sostenir. Esguardat empero aquella obra que aquell senyor los haura promesa de liurar si en poca o gran, e esguardat aytambe empero, que aquell senyor de aquella nau o de aquell leny2692 nou tolgues empediment de Deu o de senyoria. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXIII: De seruicial e de patro

De seruessial com deu esser paguat. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny tendra ab si alcun seruicial (a temps sabut)


Si algun senyor de nau o de leny tendra ab si algun seruicial a temps sabut, lo dit seruicial es mester que atena totes les conuinençes que ab lo senyor de la nau haura empreses. E es rao que axi com lo seruicial es tengut que atena les conuinençes que ab lo senyor haura2693 empres, que lo dit senyor sia tengut de attendre tot ço que al dit seruicial haura promes. E si lo dit seruicial morra ans del temps que ell haura empres de seruir ab lo dit senyor de la nau o del leny, lo dit senyor de la nau o leny es tengut de donar e de pagar als proismes del dit seruicial per tot aytant com ell haura seruit, sens tot contrast. E si per ventura lo senyor de la nau o del leny morra, lo dit seruicial es tengut de seruir als hereus e als proismes del senyor qui mort sera, tot aytant de temps com ell empres ab ell lo dia que ell se accorda, sens tot contrast. E los hereus e los proismes de aquell qui mort sera, son tenguts de attendre al dit seruicial tot ço que aquell qui mort sera li hauia promes en temps de la vida sua. Empero es axi a en tendre: quel dit seruicial no sia tengut de seruir als dits proismes o hereus sino aytant com aquella nau o aquell leny sera e stara e ira per manament e per destrich dels dits hereus e proismes de aquell qui mort sera e encara en temps de la vida sua nera senyor. E si los dits hereus e proismes vendran o alienaran aquella nau o aquell leny a algu, ans quel dit seruicial haia seruit lo dit temps que ab aquell qui mort sera hauia empres, lo dit seruicial deu esser escapol al temps que aquella nau o aquell leny sera stat venut, e los proismes damunt dits o hereus son tenguts de pagar lo dit seruicial de tot aytant com ell haura seruit a ells, e encara a aquell qui mort es, sens tot contrast. E si peruentura los dits proismes o hereus no hauran de que puguen pagar lo dit seruicial, ell deu esser pagat del preu que de aquella nau o de aquell leny sera hagut. E si los dits hereus o proismes, del preu que de la dita nau o leny sera hagut nol volran pagar, lo dit seruicial sen pot e sen deu tornar a aquella nau o a aquell leny que ell seruit haura, perço com es rao que en qualque cosa hom faça seruey e lauor algu, que aquella cosa lo dega pagar, perque aquell qui aytal nau comprara, guart e deu guardar com la comprara,2694 perço que dan o greuge no lin puixa esdeuenir. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXIV: De stiba de gerres o botes buydes

De stiba de botes o de gerres. Si algun senyor de nau o de leny navegara en Barberia o en Spanya (e stibara de bolas o de gerras buydas)


Si algun senyor de nau o de leny nauegara en Barberia o en Espanya o en algunes altres parts, si alguns mercaders metran en sa nau o en son leny stiba de botes o gerres buydes per portar en algunes parts, si la stiba ira condreta e si los mercaders no hauran   -153-   fet preu de nolit per rao de aquella2695 roba o stiba o gerres com aquell senyor daquella nau o de aquell leny sera iunt en aquell lloch on aquella stiba o gerres deura descarregar, sia en2696 asalt del senyor de la nau o del leny de pendre quin nolit se volra, o de pendre la meytat de aquella stiba o gerres que ell portades haura, pus que preu algu no sera fet del nolit. Empero si lo senyor de la nau o del leny haura feta alguna conuinença o empressio per fet de nolit de la dita stiba o gerres, aquella conuinença o promisssio es mester quells attena ell. Empero si la stiba desusdita2697 noy era condreta ans ira desfeta, si desfeta ira, lo senyor de la nau o del leny no deu hauer pas la meytat sia quen haia fet preu de nolit o no, mas pot ne pendre nolit que sia sufficient, ¿per qual rao no deu hauer axi be la meytat de les botes desfetes com de les entegres, si preu algun noy haura fet? perço2698 que com lo senyor de la nau o del leny era en2699 aquell loch o en algun altre on trobas roba que volgues leuar a nolit ell ho poguera fer, e ell per portar la stiba en condret no la pora leuar, e axi haura a perdre aquell nolit; e encara mes per altra rao, que si ell la desfahia, peruentura costarli hia mes de dreçar e de adobar que ell no hauria de la roba que ell2700 poguera leuar a nolit, e axi es rao que haia e dega hauer la meytat de la stiba que ira condreta, e no daquella que ira desfeta, e encara per altra rao, car si peruentura ell portaua la stiba desfeta, e sera en algun loch on ell trobara roba, ell la pot leuar sens son dan, e pot metre aquella stiba qui desfeta ira per crostam, saluo empero que si era ligada en faixs, que haura a fer messio per ferla religar. E axi per les raons desusdites non deu hauer tambe la meytat de la stiba que portara desfeta, com daquella que portara en condret.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXV: Com la roba pot esser aturada o lexada per lo nolit

De mercaders que uolran lexar la roba per nolit. Si algun senyor de nau o de leny aura nolieiada la sua nau (e lo mercader li lexara la roba per lo nolit quella ha a pendra)


Si algun senyor de nau o de leny qui haura nolieiada la sua nau o lo seu leny a algu o a alguns per anar en vltra mar o en Alexandria o en Arminia o en algunes altres parts, los mercaders son tenguts de pagar lo nolit al senyor de la nau o leny, segons que ab ell hauran empres. E si los dits mercaders pagar no volran, ell se pot tenir tanta de roba que valga lo seu nolit o mes o lo scriua per ell segons que en vn capitol ia2701 desusdit es contengut. Empero si los dits mercaders li volran iaquir la roba que ell portada haura per lo nolit que ells li prometeren de donar, ell la ha a pendre, e en res als nols pot destrenyer, salues empero totes conuinençes e2702 empressions dell a ells que fossen fetes. Empero es axi a entendre: que si la nau o leny es nolieiat a scar2703 e la roba no sia tota vna, ço es que aquells mercaders qui la nau o leny hauran nolieiat a scar, hauran algun faix o faixs de çeda o de çafra o de grana o de alguna altra cosa, que fos nobla mercaderia, e tota la altra roba que ells per lo nolit iaquir volran no valra lo nolit, lo senyor de la nau no es tengut que la prenga, si nos volra, que mester es quel senyor de la nau sia pagat del nolit, pus roba hi haura que li bast, saluo empero tota conuinença que dell a ells sera stada empresa. Empero si los dits mercaders seran en loch on no puguen vendre aquella dita roba, ne poran hauer moneda e ells la hauran ab alguna altra roba a baratar, los dits mercaders   -154-   son tenguts de donar tanta de roba al senyor de la nau, que li sia ben bastant al seu nolit, si ell pendre lan volra. E si lo dit senyor de la nau pendre no lan volra, los dits mercaders li son tenguts de pagar lo nolit si tota la mercaderia lur sen sabia consumar, que mester es quel senyor de la nau sia pagat. Saluant que deu esser entes a2704 bon vs e a bon enteniment. E si lo senyor de la nau volra fer gracia als dits mercaders que ell los vulla sperar del nolit tro que ells sien tornats en aquell loch de on partiren o en altre on ells pusquen fer venda daquella roba que ells hauran presa a barata, el ho pot fer, que mariner ne algun altre no liu pot contrastar, ne ho deu fer. Saluo empero als mariners tota promissio quel senyor de la nau los hagues feta. E si lo senyor de la nau2705 los fara la gracia desusdita, los dits mercaders son tenguts de donar al senyor de la nau guany2706 per sou e per liura, segons que els guanyaran de tot ço que ells dar deuien per son nolit. E si ells peruentura noy guanyaran, ells son tenguts de donar al senyor de la nau tot lo seu nolit, que no es mester que per fer a ells plaer ell ne sostengues dan e perço com no roman per ell, si ells no guanyen ni es sa culpa. E lo senyor de la nau es tengut de donar als mariners guany per lo lur loguer segons que ell lo pendra dells mercaders. Saluant empero totes2707 conuinençes o empreniments que fossen fets entre lo senyor de la nau e los mercaders, e encara los mariners; empero si la nau o leny sera nolieiat a2708 quintarades, si los mercaders no obligaran la vna roba per laltra al nolit al senyor de la nau, lo dit senyor de la nau nos pot ne deu retenir la vna roba per laltra, pus que al nolieiar nos empres. Perque tot senyor de nau o de leny se guart es deu guardar, ia2709 com nolieiara e com no, per tal que dan no lin pusca venir, e guart se lo senyor de la nau a qui nolieiara e a qui no, e com e com no; que mester es quel mariner sia pagat de son loguer, haia lo senyor de la nau son nolit o no, pus quel mariner haura fet son seruey en lo viatge. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXVI: De nau de mercaderia presa per nau armada

De nau armada o leny armat qui pendra nau o leny de mercaderia. Si alguna nau o algun leny armat que entra en cors o nexira y entrara


Si alguna nau o leny armat2710 qui entrara en cors, on exira, oy sera,2711 encontrara ab alguna altra nau o leny de mercaderia, si aquella nau o leny2712 de la mercaderia sera de enemichs e ço que dins sera, en aço no cal als dir, perço car quascu es tant cert que ia sap que sen2713 te a fer perque no cal en aytal cas posar alguna rao. Em pero si la nau o lo leny qui pres sera es de amichs, e la mercaderia que ell portara sera de enemichs, lalmirall de la nau o del leny armat pot forçar e destrenyer aquell senyor daquella nau o de aquell dit leny que ell pres haura, que ell ab aquella sua nau li deia portar ço que de sos enemichs sera, e encara que ell so te en sa nau o en son leny tro que sia en loch de2714 recobre, es axi a entendre, que lalmirall o hom, per ell la tenga rera si en loch que no haia por que enemichs la li poguessen tolre. Lalmirall empero pagant a aquell senyor daquella nau o daquell leny tot lo nolit que ell hauer deuia si la portas en aquell loch a on descarregar la deuia, o segons que en lo cartolari sera trobat scrit, e si peruentura cartolari algu no sera trobat, lo senyor de la nau o leny deu esser   -155-   cregut per son sagrament per rao del dit nolit. Encara mes, si peruentura com lo almirall o hom per ell sera en loch que ço que guanyat haura pora saluar, si ell vol que aquella nau o leny que pres haura li port ço que ell guanyat haura,2715 ell loy deu portar al dit almirall o a aquell que per ell hi sera. Empero deu sen auenir ab ell, e qualseuol auinença o empressio que entre ells feta sera, lo dit almirall o aquell qui per ell hi sera, es mester que lay attena. E si peruentura entre ells promissio o conuinença alguna per rao del nolit feta no sera, lo dit almirall o aquell qui per ell hi sera, es mester que paguen lo nolit a aquell senyor de aquella nau o leny qui aquell guany portat los haura en aquell loch on ells hauran volgut, tot aytant com altra nau o altre leny ne deuria hauer de nolit de semblant roba que aquella sera, e encara mes sens tot contrast. E sia entes pus que aquella nau o leny sera iunt en aquell loch on lo dit almirall o aquell qui per ell hi sera, pora saluar ço que guanyat haura, es a entendre, que sia en loch de amichs, tro en aquell loch on ell la li fara portar. E si peruentura aquell senyor daquella nau o leny que ells pres hauran, o alguns dels2716 sobredits mariners qui ab ells seran, diran que2717 han alguna roba que lur es en aquella nau o leny, si es mercaderia, ells non deuen esser creguts per lur simpla paraula, ans deu esser vist e guardat lo cartolari de la nau, si trobat hi sera. E si peruentura cartolari algu trobat noy sera, lo senyor de la nau o los dits mariners deuen fer sagrament. E si ells per lur sagrament diran que aquella roba sia lur, lo dit almirall o aquell qui per ell hi sera lals deu donar e deliurar sens tot contrast, esguardada empero la2718 fama e la valor daquells qui sagrament faran e qui la roba demanaran. E si peruentura lo senyor daquella nau o leny de mercaderia qui pres sera, contrastara que ell no volra portar aquella mercaderia que en la sua nau o leny sera, e encara sera de enemichs, tro que aquells qui guanyada la hauran la tengan en loch de2719 recobro, per manament quel dit almirall lin faça, lo dit almirall lo pot metre a fons o fer metre si ell fer ho volra, saluo que deu saluar les persones quey seran, e neguna senyoria nol ne pot destrenyer per mostra ne per clam que lin fos fet.2720 Empero es axi a entendre, que tot lo carrech que en aquella nau o leny sera o la maior partida, sia de enemichs. E si peruentura la dita nau o leny sera de enemichs, e lo carrech que es en la dita nau o leny sera de amichs, los mercaders qui en la dita nau o leny seran, e de qui lo dit carrech sera del tot o en partida, se deuen auenir per rao de la dita nau qui de bona guerra es, ab lo dit almirall, per algun preu couinent, segons que ells poran. E lo dit almirall deu los fer tota conuinença o pati, qui conuinent sia e ell sofferir puga a la iusta rao. Empero si los mercaders auinença o pati ab lo dit almirall fer no volran, lo dit almirall pot e deu amarinar la dita nau o leny, e trametre en aquell loch on armat sera. E los dits mercaders son tenguts de pagar lo nolit a la dita nau o leny tot aytant com sils hagues portat lo dit carrech qui lur sera, en aquell loch on portar lols deuia, e als no. E si per ventura los dits mercaders seran damnificats o agreuiats per rao de la força que lo dit almirall los haura feta, lo dit almirall nols nes de res tengut,2721 perço car los dits mercaders no volgueren fer la dita auinença o pati ab lo dit almirall per raho de la dita nau o leny, que es de bona guerra; e encara per altra rao, perço car a les vegades valra mes la nau o lo   -156-   leny que no fa la mercaderia que porta. Mas empero si los dits mercaders seran volenterosos de fer la dita auinença o pati ab lo dit almirall, segons que damunt es ia dit, e lo sobredit almirall pati o auinença fer no volra per ergull o superbia que en ell sera, e axi com desus es dit2722 forciblament ab los dits mercaders sen menara lo carrech desusdit, en que dret algu no haura, los dits mercaders no son tenguts de pagar nolit de tot ne en partida a la dita nau o leny ne encara al dit almirall, ans lo dit almirall los es tengut de retre e de restituir tot lo dan quels mercaders damunt dits per la força damunt dita sostindran, o speraran a sostenir per alguna raho. Mas empero si sera ventura o cas que la dita nau o leny armat desusdit se encontrara ab la dita nau o leny de la mercaderia desusdita en tal loch, que los dits mercaders la dita auinença o pati hauer no poguessen, si los dits mercaders seran homens coneguts e tals que la dita auinença o pati fos en ells segur, lo dit almirall nols deu fer la dita força, e si lals fa, es los tengut de restituir lo dan desusdit, si los dits mercaders lo sostendran. E si peruentura los dits mercaders homens coneguts no seran, o lo pati desusdit pagar no poran, lo dit almirall los pot fer la força desusdita.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXVII: De nau qui haura a descarregar per cas fortuit

De nau o de leny a qui sortira estopa o rombayl o cadena estant carregada en port o en playa con deu descarregar. Si algun senyor de nau o de leny aura carregat de tot ho partida (e surtira li estopa o rombay)


Si algun senyor de nau o leny haura carregat de tot o de partida en port o en plaia o en esparagol o en altre loch, e si stant aqui on haura carregat o en altre loch, li vendra cas de ventura que ell haura a descarregar de tot o de partida, lo cas de ventura es a entendre, si li surtira stopa o2723 romball, o alguna cadena o cadenes, o perdra alguna exarcia perque ella fos a perill, o per lenys armats de enemichs, si en aquell loch on lo cas de ventura li esdeuendra, haura2724 barques de descarregar que ell puga hauer per diners, ell les deu logar e fer descarregar tro que sia a saluament. E lo saluament es a entendre,2725 que hagen trobada aquella mala feta, o lo dit reguart sia passat. E si peruentura ell no trobara barques per diners, si y haura algunes naus o lenys qui fossen vagabunts, vol aytant dir, que no haguessen viatge, lo senyor de la nau o leny a qui lo cas desusdit sera esdeuengut, deu dir e demostrar a aquells qui seran senyors o tendran en comanda les dites naus o lenys, que a ell es esdeuengut lo cas desusdit, e que ells li deguen donar socors e aiuda perque ell puga saluar aquella nau o leny e lauer qui en ella es, e sils dits senyors o aquells qui en comanda les tendran, li volran fer aiuda e socors menys de seruey, ell ho deu rebre, e deu los ne guardar de tot dan. E si los dits senyors o aquells qui en comanda tendran les dites naus o lenys, ne volran hauer seruey o loguer, ell los nes tenguts de donar axi com ab ells sen pora auenir, empero si los dits2726 li hauran demanat trop e ell los ho haura atorgat, ells non deuen hauer tot ço que ell los haura atorgat, ans deu esser mes en poder de bons homens,2727 quiu meten en conuinença. Per qual rao deu esser mes en poder de bons homens, pus ab ells sen seran2728 auenguts? perço car si aquells li haguessen demanada la meytat de la roba e de la nau, ell lals haguera atorgada, no per rao que ells hi hagen ne lay deguen hauer, e axi es hi bo lo temprament dels bons homens. Empero si   -157-   aquella nau o aquell leny qui lo seruey haura pres pendra algun dan, aquell qui lo seruey haura promes e dat no li sia tengut de alguna esmena a fer. E si peruentura en les dites naus o leny2729 no haura algu qui plauir sen gosas, ell sen deu anar a la senyoria del loch on aquell cas li sera esdeuengut, e ab consentiment de la senyoria ell sen pot e sen deu seruir, guardant tota via de tot dan2730 de aquella nau o leny del qual ell sera plauit e encara deu lin donar seruey si aquell lon volra pendre ol ne demanara a coneguda e esguardament de la dita senyoria. E si peruentura lo cas desusdit li esdeuendra en algun loch on ell no trobas tost la senyoria, ans seria pus tost a condicio que fos tot perdut, ell sen pot plauir, guardant ell tota via empero de tot dan e de tot destrich aquell de qui sera aquella nau o leny de que ell se sera seruit o plauit, e encara donant a ell seruey o loguer si ell lon demanara, e tota via a coneguda e esguardament de bons homens de mar, o del loch on seran. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXVIII: De patro qui sera empatxat a la partida per deutes

De senyors de naus o de lenys qui deuran deutes e no seran requests estro que deia fer vela de pagar. Si algun senyor de nau o de leny deura deutes a algun (per qual rao no deu esser detengut de fer son viatge)


Si algun senyor de nau o leny deura deute o deutes a algun o alguns, e lo senyor de la nau haura stat en aquell loch on lo deute deura, e ab aquells a qui lo deute deura ensemps vn mes o dos o quantitat de temps, si aquell o aquells a qui ell deura no li demanaran e ab la senyoria nol ne destrenyeran, mentre que ell sta aqui ab ells ensemps, tro que ell sera spatxat de tot2731 per anar guanyar vers algunes parts, e quant ells veuran que ell es espetxat de partir de la terra, los dits deutors sen iran a la senyoria e clamar san dell, aquells deutors aytals o clamaters nols deu escoltar ne oir la senyoria ni aquell qui lo deute los deura destrenyer ne destorbar de son viatge, pus que ell haura stat ab los dits deutors axi com desus es dit, sino tan solament en aytant que si ell es hom qui pusca hauer fiança, deu ley fer donar, en aquesta guisa empero, que aquella fiança que ell dara, no sia destreta per2732 senyoria tro aquell qui lo deute deura sia tornat en la terra; es axi a entendre, que sia tornat en aquell loch on lo deute deura2733 e encara sera stat affiançat, si donchs la fiança per tot obligar2734 nos volra, e encara mes que la2735 fiança que per aytal rao sera donada no sia destreta per los dits deutors ne encara per la senyoria, tro que los dits deutors ab la senyoria ensemps sien passats per lo principal o per los bens de aquell, e si los bens daquell principal no bastaran a aquell deute o deutes a pagar aquell a qui seran deguts, la donchs los dits deutors ab la senyoria ensemps deuen e poden anantar contra aquell qui fiança2736 fera, e contra sos bens. Empero si los bens daquell principal bastaran, la dita fiança ne los bens de aquell no deuen esser venuts ne alienats per alguna raho, si ia donchs aquella dita fiança per lo tot no si obliga. Empero si lo dit senyor de la nau o del leny no trobara fiança, la senyoria nol ne pot2737 destrigar de son viatge sino aytant quell deu fer iurar que ell no ha fermança ne la pot trobar. Encara quel deu fer iurar, que quant que ell sia tornat en aquell loch on lo deute deura, que ell ques dega auenir ab aquells a qui ell lo deute deura2738 e encara sera stat degut be e planariament ¿perque la   -158-   senyoria nol deu destrigar daquell viatge si lo dit senyor de la nau o leny fiança2739 no haura? perço car aquells a qui lo deute deura nol hauran afrontat ne destret ab la senyoria dementre que ab ells ensemps hauia stat, axi com desus es dit, ans so hauran esperat entro al derrer dia que ells saben que ell deu esser espatxat de la terra; encara per altra raho, car seria mal fet que los mercaders qui la lur roba o mercaderia hauran mesa e carregada en aquella nau o leny fossen destrigats e2740 tenguessen la lur roba a perill e a condicio de perdre per la negligencia de aquells deutors, que ans que aquella nau o leny fos espatxat no sen fossen clamats. Perque quascus2741 guart es deu guardar a qui algu deura alguna cosa que2742 nol sper tro al derrer dia, que siu fa, pendra lin axi com desus es dit. E per les rahons desusdites fo fet aquest capitol. E si peruentura aquell senyor daquella nau o leny morra ans que sia tornat en aquell loch on la fiança haura dada, e encara hi deura aquell deute, si la fiança sera obligada per lo tot, que al tot o al sabut del viatge que ell pague, o vinga o no, o muyra aquell o no, que la fiança es tenguda de pagar qui axi com desus es dit se obliga. Salues empero totes auinençes e obligacions que dels vns als altres seran fetes e empreses per alguna iusta rao.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXIX: De comanda que lo comandatari dega portar ab si

De comandatari com deu portar la comanda ala hon li sera manat per lo comanador. Si algu comenara o haura comenat a algun alcuna roba


Si algu comanara o haura comanat a algu alguna roba per fet de mercaderia, si aquell qui la comanda fara o haura feta, empendra o haura empres ab aquell a qui ell fa o haura feta la dita comanda, que ell que dega portar ab si la dita comanda en aquell loch o lochs o viatge o viatges que entre ell e aquell qui la dita comanda li haura feta seran stats empresos,2743 lo dit comendatari es tengut de attendre2744 totes conuinençes entre ell e aquell qui fara la comanda fetes, o sien fetes ab carta o menys de carta, valen e deuen hauer valor, ab que en ver puguen esser meses, si mester sera. E si per ventura les dites conuinençes seran fetes axi com desus es dit, e sots les condicions desus dites, si aquell qui la comanda haura presa la liurara a altre o li trametra la dita comanda, sens sabuda e voluntat daquell qui feta la li haura, si la dita comanda se perdra de tot o de partida, lo dit comandatari es tengut de retre e de donar tota la dita comanda e lo guany que en aquelles robes poguera esser fet a aquell qui la comana,2745 perço com ell no li ha ateses les conuinençes que entre ells abdosos foren empreses com ell rebe la dita comanda. E si per ventura la dita comanda nos perdra del tot ne en partida, ans ira sana e salua en aquell loch on lo dit comandatari la haura tramesa, si la dita comanda stara en aquell loch desusdit tant temps, que la dita comanda pendra algun dan o algun menyscap per culpa o negligencia del dit comendatari, ell es tengut a restituir tot lo dan o menyscap a aquell qui la comanda desusdita li haura feta. O si per ventura aquell a qui lo dit comandatari la haura tramesa, la vendra a menyscap per sa negligencia o perço car ell sera mal mercader, que vol aytant dir que aquell a qui lo dit comendatari la haura tramesa que no sen entremetra ni la procurara axi com fer se deuria e mester seria, axi com lo dit comandatari   -159-   faera si la dita comanda hagues portada ab si, segons que era empres entre ell e aquell qui la comanda li feu, e si per ventura aquell a qui lo dit comandatari la haura tramesa o enviada no la vendra o no la haura venuda al for de la terra, segons que semblant roba de aquella valia en aquell loch on lo dit comandatari la trames e en lo temps que la dita comanda hi fo arribada, si la dita comanda sera venuda a menyscap o a menyspreu, lo dit comandatari es tengut de retre e de donar a aquell qui la comanda li feu o li haura feta, tot aytant, com aquell qui la comanda li feu pora prouar e en ver metre que semblant roba o mercaderia o part de aquella valia o ha valgut en aquell loch on lo dit comandatari la haura tramesa. Empero es axi a entendre: que aquell loch on lo dit comandatari haura tramesa la dita comanda, que fos stat empres entre ell e aquell qui la comanda li haura feta. E si lo dit comandatari haura tramesa la dita comanda en altre loch, lo qual no sera stat empres entre lo dit comandatari e aquell qui la comanda li haura feta, sia e deu esser en asalt e en voluntat daquell qui la comanda li haura feta de pendre e elegir dels dits lochs, en qual la dita roba o comanda o semblant o par daquella mes valra o haura valgut en aquel temps que la dita comanda hi fo arribada, e encara hi fo venuda. E aço desusdit sia e deu esser fet menys de tot frau, e de tot contrast. E tot aço desusdit es tengut lo dit comandatari de donar e de liurar a aquell qui la comanda li haura feta, sens tot contrast, perço car ell no feu ni ha ates a aquell qui la comanda li feu, les conuinençes que dell a ell foren empreses com ell la dita comanda rebe, ans haura fet lo contrari, perque es raho de tot dan quel comandatari ne sostenga; encara per altra rao, car no es rao ne egualtat ne deu esser que algu haia ne dega hauer poder en ço daltre, sino tansolament aytant com aquell de qui es lin dara o lin haura donat, e aquell aytal no deu esser dit mercader ne comandatari, ans deu esser dit planament robador, e daquell aytal deu esser fet axi com de robador, e en aquella pena posat que robador deu hauer, que assats deu esser dit robador, pus que ell sen vol portar la roba daltri malgrat o sens voluntat de aquell de qui sera. Saluant empero al dit comandatari rahons iustes, si posar les volra, e en ver metre les pora, deuen li esser rebudes. E saluant encara totes altres conuinençes o empressions que entre ells seran stades empreses o fetes, car segons les dites conuinençes o empressions de qualque fet que sia o cas deu esser declarat e determenat si donchs la vna part o laltra iustes excusacions2746 o iustes raons2747 o iusts impediments mostrar no pora, perque les conuinençes o empressions entre ells fetes noure no li puguen. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXX: Com comandatari deu esser cregut per son sagrament

De so com deu rebre lo comandatari a aquel qui la comanda li haura feyta. Capitol. Si algu o alguns feran o auran feta comanda a algun senyor de nau


Si algu o alguns faran o hauran feta comanda a algun senyor de nau o leny, de diners o de roba, sia que lo dit comandatari aport o reta compte de guany o consumament, lo dit compte li deu esser rebut.2748 Saluo empero que si aquells qui la comanda li hauran feta, han dubte que lo compte que ell ret que sia iust, los dits2749 qui la comanda li hauran feta lo2750 poden fer iurar e hauer del dit comandatari2751 vn   -160-   sagrament, ia aquell compte quels ret si es iust, e si es axi com ell diu, e si lo dit comandatari dira per lo sagrament que ell ha fet, que lo dit compte que ell los dona els ret es iust e leal, los dits qui la dita comanda li hauran feta nol poden de res als apremiar2752 ne destrenyer, si donchs lo contrari prouar no li poran. E ells han e deuen rebre lo dit compte sia que en lo dit compte se tropia guany o consumament. E es rao, que als noy deia hauer, que par2753 com algun comana lo seu a altre, que fe ha en ell, que si ell fe no hauia en ell no li comanaria o no li haguera comanat lo seu, perque es raho e egualtat, que aquells qui fan les comandes2754 hagen fe en aquells a qui fan les comandes, sia que ells les reten ab guany o ab consumament, tot en axi com lay hauien quant les comandes li2755 feren, si donchs lo contrari segons que desus es dit prouar no li poran. E si lo contrari prouar no li poran, tot comandatari deu esser cregut per son sagrament sens tot altre destret. E aço es vs de mercaderia plana, en qualseuol manera que la comanda sia stada feta. Perque quascus guart a qui comanara lo seu e a qui no e com e com no. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXXI: De auinences entre patro e mercaders per roba nolieiada

De mercaders qui noliejaran roba a senyor de nau a de leny ab carta o ab testimonis de com es mester que sia ates. Si mercaders hauran nolieiada alguna roba a algun senyor de nau


Si mercaders nolieiaran alguna roba a algun senyor de nau o leny ab carta o ab testimonis, lo senyor de la nau o leny es mester que attena als dits mercaders tot ço que en la dita carta sera contengut, o tot ço que los dits testimonis hauran oit, com lo dit nolieiament se feu. Saluo empero que si lo senyor de la nau no haura vista la dita roba com ell la nolieia, ne encara en la dita carta sera o no hauran oit los dits testimonis, sino tansolament que sen fiara o sen sera fiat en lo dit del mercader, si lo mercader dira al dit senyor de la nau hauer mesa vna roba e ell ne haura mesa altra (es axi a entendre, que si lo dit mercader nolieiara a faixs o a costals o a bales o farcells e ell dira o fara entenent al senyor de la nau o leny que en aquells faixs o costals o bales o farcells no ha sino aytant, ço es a saber quantitat sabuda de quintarades) e si al dit senyor de la nau o leny sera semblant que mes hi haia oy dega hauer quel dit mercader no li haura fet entenent com la dita roba nolieia e lo dit senyor de la nau li feu la dita carta o hauran oit los dits testimonis, lo dit senyor de la nau la pot fer pesar, e si ell mes hi trobara quel dit mercader no li feu entenent com la nolieia, lo senyor de la nau pot demanar daquell mes que trobat hi sera aytant nolit com ell se volra; e encara si lo senyor de la nau o leny fara o haura a fer alguna messio per aquella roba a pesar si ell mes hi trobara que lo mercader no li hauia fet entenent com la li nolieia, la messio dita deu pagar lo2756 mercader si lo senyor de la nau noy trobara sino axi com lo dit mercader li haura dit com la dita roba nolieia, si ell ne fa messio, ell la deu pagar del seu propi, e si lo dit mercader hauia feta la dita messio, lo senyor de la nau la li deu retre sens tot contrast, pus mes noy haura trobat.2757 Empero lo dit senyor2758 de la nau pot fer pesar la roba ans ques carrech, o la on fara port per descarregar. Mas empero si lo dit senyor de la nau haura vista la dita roba ans que ell la nolieig, e ans que ell faça la dita   -161-   carta vna o dues vegades, en aquell nolieiament aytal lo dit senyor de la nau no deu ne pot metre contrast. Saluo en aytant, que si a ell es o sera semblant que lo dit mercader hagues res iunt en los dits faixs o costals o bales o farcells despuys que ell los hague nolieiats, e encara li hague feta la dita carta, lo dit senyor de la nau pot aportar e fer destrenyer lo dit mercader de fer sagrament que ell noy ha res iunt en la dita roba. E pus que lo senyor de la nau la pot fer pesar, en axi empero, si lo dit mercader li dix que noy hauia sino tansolament quantitat de quintalades sabudes. Mas empero si lo dit mercader no haura dit ne dira al dit senyor de la nau o leny sino tansolament ia per quant portara faixs o costals o bales o farcells, si certa quantitat ell no li dira ni ell no li demanara quantes quintarades hi haura en lo faix o en lo costal o bala o farcell, lo dit senyor de la nau no la deu fer pesar per alguna rao. Mas si ha dubte quel dit mercader li haia alguna cosa iunta despuys que ell los hague vists e nolieiats, ell pot destrenyer lo dit mercader del dit sagrament ab la senyoria, e si lo dit mercader fara lo sagrament, deu ne esser cregut, si donchs lo contrari no li sera prouat. E si lo dit contrari prouat li sera, lo dit mercader es tengut de doblar lo nolit de tota la roba al dit senyor de la nau o leny. Mas es axi a entendre, que ell li deu doblar lo nolit de aço que ell iunt li haura, si prouat li sera, o de aquell mes de les quintarades si trobades hi seran mes que lo dit mercader no hauia fet entenent al dit senyor de la nau com ell la nolieia, e encara estar a merçe de la senyoria per rao del fals sagrament que ell fet haura. Empero si la dita roba sera nolieiada a quintarades e per quascun quintar sera stat fet preu sabut, en aço no cal als dir, que2759 a quascu es tengut per tan cert, que ia sab quey ha a fer e que no. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXXII: De empatxament de senyoria sobreuenint a nau nolieiada

Com mercaders auran noliejada la nau o lo leny si hy vendra negun empayment. Capitol. Si mercaders nolieiaran o auran nolieiat nau o leny (e y vindra empanyiment de senyoria)


Si mercaders nolieiaran o hauran nolieiat nau o leny en algun loch, si com los dits mercaders hauran nolieiat la dita nau o leny vendra aqui impediment de senyoria, lo senyor de la nau o leny es tengut de sperar als dits mercaders per tant temps com entre ell e los dits mercaders sera stat empres que los dits mercaders lo deguessen hauer espatxat. E si com vendra aquell iorn que los dits mercaders lo deuen hauer espatxat, lo dit impediment sera exit daquell loch on ells deuien o deuen carregar, lo dit senyor de la nau o leny es tengut de carregar sens iunta quels mercaders no li son tenguts de fer al dit nolit, mas empero los dits mercaders li son tenguts de aiudar a pagar la messio que dit senyor de la nau haura feta per rao de la espera quel dit senyor de la nau haura feta als dits mercaders en guisa e en manera quel dit senyor de la nau o del leny no sia damnificat ni los dits mercaders2760. E si per ventura lo dit impediment no sera exit del loch on ells deuien carregar, ans sera passat aquell iorn quel dit senyor de la nau o del leny los era tengut de esperar, e los dits mercaders al dit senyor de la nau espatxar, lo dit senyor de la nau no es tengut de pus esperar, si ell nos volra, als dits mercaders, ni los dits mercaders al dit senyor de la nau o leny si ells nos volran. Saluo en aytant que los dits mercaders son tenguts de fer la messio quel senyor de la nau haura aqui feta sperant los dits mercaders,   -162-   a coneguda de2761 dos bons homens. E fet aço pot fer quascu son prou, si fer lo pot, si donchs entre ells qualque conuinença no sera stada feta quel vn dega esser tengut de sperar laltre. E si auinença alguna entre ells no sera feta quel vn dega esperar laltre, e lo dit impediment sera exit de aquell loch on ells carregar deuien, si los dits mercaders diran a aquell senyor de la nau o leny que ells axi com desus es dit hauien nolieiat, que ell que pens de carregar, lo dit senyor de la nau o leny nols nes tengut si ell nos volra, si donchs los dits mercaders ab lo dit senyor de la nau o leny no sen auendran, ni los dits mercaders a ell sino axi com desus es dit del fet de la messio, o si los dits mercaders al dit senyor de la nau promes nou hauran. E si peruentura los mercaders nolieiaran nau o leny, o hauran nolieiat, e entre el senyor de la nau o leny e los mercaders dia cert o temps sabut empres no haura, quel dit senyor de la nau o leny dega sperar los dits mercaders ne los dits mercaders degan hauer espatxat lo senyor de la nau, si lo desusdit impediment aqui vendra, lo dit senyor de la nau no es tengut de esperar los dits mercaders, si nos volra, ne los dits mercaders al senyor de la nau si entre ells empres no sera, saluo de la messio desusdita. E si com los dits mercaders hauran acabat ço que hauran a fer per rao del dit impediment, lo dit impediment sera exit de la terra, si los dits mercaders diran al dit senyor de la nau o leny quey pens de carregar, nols nes tengut, si ell nos volra, si donchs los dits mercaders ab ell no sen auendran o alguna auinença entre ells feta o empresa no sera, tot en axi com ia es desus dit de nau o leny quis dega sperar, e ells a ell espatxar a dia cert o a temps sabut, car segons dret e segons raho e egualtat nos deu fer. Car si nau o leny era tengut de sperar a mercaders tant tro que aquell impediment fos passat, no seria ben fet, que tant poria durar lo dit impediment que la nau o leny si poria de tot consumar si donchs los dits mercaders ab lo dit senyor de la nau o leny auenguts no sen seran. Empero si los dits mercaders diran al senyor de la nau o leny, que ell quels sper, que2762 li son tenguts de tot dan e messio e destrich que ell ne sostenga,2763 si los dits mercaders diran axi com desus es dit, lo senyor de la nau los pot els deu sperar sobre la raho e les condicions desusdites. E si lo dit senyor de la nau o leny los spera sobre les rahons e les condicions desusdites, si y sera aquell impediment o no, o carreguen los mercaders la nau o no, los dits mercaders son tenguts al dit senyor de la nau o leny de tot lo dan e de tota la messio e de tot lo destrich que ell soffert naura on spera a sostenir, de tot a restituir sens tot contrast. E si los dits mercaders en les rahons e en les condicions desusdites algun contrast metre hi volran, ells son tenguts de restituir tot dan e tota messio e tot destrich e tots interessos, que lo dit senyor de la nau o leny per culpa del contrast quels dits mercaders hi metran, ne sostindra on spera a sostenir. E si lo dit senyor de la nau o leny algun contrast metra als dits mercaders en conuinença o en promissio que ell los hagues feta, que ell no lals volgues atendre, si los dits mercaders ne sostendran dan o greuge o messio, lo senyor de la nau los2764 ho deu restituir si la nau o lo leny ne sabia eser venut. E aquest capitol sia entes de nau o leny qui encara no fos carregat de tot ne en partida, perço com de naus que ia han leuat lur carrech ian hi ha capitols quin parlen, eu departexen, eu esclarexen, de que son tenguts los mercaders als senyors de les naus. Empero deu esser axi entes: que si   -163-   los mercaders diran als senyors de les naus o lenys, quels deguen sperar, que los dits mercaders los son tenguts de tot ço que desus es dit, a entendre e a complir,2765 que entre ells deu hauer dia cert o temps sabut, quels dits mercaders degan hauer espatxat lo senyor de la nau o leny, perço que entre ells contrast ne treball nos puga esdeuenir ne crexer. E per les rahons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXXIII: De que son tenguts personers a patro qui vol fer barca

Si algu volra fer barcha e emprara alguns parsoners. Si alcun aura en volentat de fer barque


Si algu haura en voluntat de fer barca e haura emprats alguns bons homens, que li façen part, e los dits bons homens loy atorgaran, o loy hauran atorgat de fer la dita part, los dits bons homens es mester que loy atenen. E si aquell desusdit qui la dita barca volra fer e a qui los dits bons homens hauran promes de fer la dita part, si aquell qui la barca fara o fer fara no dira2766 e ia la barca si sera poca o gran, ne aquells qui la part li hauran promesa de fer, no li demanaran2767 si sera gran o poca, ne quant pora costar ne quant no, ne de quines mesures sera, ne de quin port, si aquell desusdit fara o fara fer la dita barca, sia que la faça gran o poca, los dits bons homens qui les parts li hauran promeses de fer, es mester que liu attenan sens tot contrast. Empero si aquell qui la dita barca fara o volra fer, dira o fara entenent a aquells qui la part li hauran promesa de fer, quina barca fara e quina no, e de quin gran sera, e quant costara, si aquell desusdit haura dit o fet entenent ço que desus es dit a aquells qui les dites parts li hauran promes de fer, si ell fara maior barca que a ells no haura fet entenent, e de maiors mesures, los dits bons homens no li son tenguts de fer iunta alguna sino axi com ell los ho feu entenent. E si la dita barca sera maior e costara mes que nols haura fet entenent, los dits bons homens hi deuen hauer la dita part que li prometeren de fer, tot en axi com si y hauien fet compliment en tot aquell crex que ell fet haura sens tot contrast, pus que sens sabuda e sens voluntat dels dits bons homens qui la part li prometeren de fer ho haura fet. Empero si ell ho haura fet ab consentiment e ab voluntat de tots los desus dits o de la maior partida, ells lin son tenguts de fer compliment, segons que ia en lo capitol desusdit es contengut. Empero si algu qui barca volra fer, dira o fara entenent a aquells qui part li prometran que ell fara barca, e ell no fara barca ans fara o fara fer leny, si ell fara lo dit leny sens sabuda e sens consentiment e voluntat de aquells qui part li prometeren de fer en la dita barca, ells no li son tenguts que li atenan alguna cosa que promes li hagen, per ço car ell no haura ates a ells ço que ab ells hauia empres, e es rao, que axi com ell no aten res que promes los hagues, axi es rao que ells no li attenan res que promes li haguessen. Empero si ell fara lo leny desusdit ab sabuda e ab consentiment e ab voluntat dels dits personers2768 o de la maior partida, los dits personers2769 li son tenguts de fer compliment de la dita part que promesa li hauran de fer, pus ab consentiment e ab voluntat de tots o de la maior partida ho haura fet. E si peruentura algu fara entenent a aquells qui li hauran promesa de fer part que ell fara leny, e ell no fara leny ans fara nau, si ell la fara sens consentiment o voluntat daquells qui li prometeren de fer part en lo dit leny, ells no li son tenguts de attendre ço que promes li hauran sino en aytal guisa e manera, que si   -164-   ell fara del leny nau, sens sabuda e voluntat dels dits personers, que los dits personers hagen axi en la dita nau com deuien hauer en lo dit leny e per aytants diners com la part que ells hauien promesa de fer en lo dit leny costara o haguera costat, o deguera costar. Si donchs no sera axi fet com en lo capitol desusdit es declarat, on parla de senyor de nau o de leny qui començara de fer nau o leny en forma2770 poca. E encara que sia obseruada la esmena que sobre lo dit capitol es stada feta. E allo sia entes de tota nau o de tot leny quis fara de nou en les stepes o ans que sia exit del loch on sera stat fet de nou. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXXIV: De nau qui gitara

Si algun senyor de nau o de leny surgira en algun loch a volentat de mercaders. Si algun senyor de nau o de leny surgira en alcun loch


Si algun senyor de nau o leny surgira en algun loch, o haura surt ab voluntat dels mercaders, si stant aqui la nau o leny surt se metra tan fort temporal que solament la dita nau o leny daquell loch leuar nos pora, ans haura a gitar de la roba gran part qui en la nau o leny sera, o quasi tota, sia que los mercaders façen gitar, o gitaran, sens que nou faran a saber, neu diran al senyor de la nau o leny, o sia quel senyor de la nau o leny gitara o fara gitar sens que nou dira als mercaders qui en la dita nau o leny seran, daquest git per aytal rao com desus es dit2771 sera stat fet, e per lo cas desusdit, los dits mercaders no poden fer demanda al dit senyor de la nau o leny, ni lo dit senyor als dits mercaders, perço car git qui per aytal rao sia stat fet o esdeuengut, nos deu nes pot iutjar per dret ne per pla git, ans se deu es pot iutjar quasi per semblant de naufraig, e mes per semblant de naufraig que de git, e per les rahons desusdites no poden fer demanda lo vn al altre per rao del cas e de les raons desusdites. E axi lo git desusdit deu esser comptat per sou e per liura o per besant segons que git sera. E la nau o leny es tengut de metre per dues parts daço que valra, perço car si fos git pla noy fora tengut sino per la meytat de ço que valia, e per tal rao hi met les dues parts, perço car no es naufraig entegrament, que si fos naufraig entegrament la dita nau o leny pagara en lo dit naufraig per tot ço que valia; ¿per qual rao paga les dues parts? perço car no es naufraig ne git pla, ans es quasi semblant de naufraig, e mes naufraig que git. E si peruentura la dita nau o leny perdra exarcia alguna axi com ancores o gumenes o barques o alguna altra exarcia, en lo cas desusdit deu esser tot comptat per sou e per liura. Perço car no es git pla, nes deu nes pot iutjar per git pla, ans es mes semblant de naufraig que de git, que si git pla fos e les barques stiguessen ormeiades de popa o a lats de la nau o del leny, els fallien los caps, e omplien2772 es perdien, serien perdudes al dit senyor de la nau o leny, guardas se ell ia quins caps los daria o quins los faria donar. E si era git pla e li fallien gumenes e les ancores se perdien on eren ormeiades les dites gumenes, deuen esser perdudes a la nau o al leny, que mercader noy es tengut de res a metre ne encara la roba sua qui romasa li sera. Empero si algun mercader o mercaders gitaran o faran gitar sens que nou faran a saber al senyor de la nau o leny ne ab consentiment ne ab sabuda del dit senyor, e los dits mercaders gitaran o faran gitar, que aquella nau o leny sia surta o que vaia ab veles, e ço que ells gitaran o faran gitar pora esser dit e en ver mes que pusca esser git pla, lo senyor de la nau o leny en aquel   -165-   git aytal no es tengut de metre part per si ni per la nau si ell nos volra. E si peruentura mercader o mercaders haura en la nau o leny, e lo senyor de la nau o leny gitara sens sabuda e sens consentiment dels dits mercaders o mercader, lo dit senyor de la nau o leny es tengut de retre als dits mercaders aquella roba que ell axi com desus es dit haura gitada o feta gitar, o lo preu. Empero es axi a entendre, que aquell git fos o pogues esser dit, qui fos git pla. Car git pla vol aytant dir que nols sobras temporal, e que los vns poguessen hauer acort e consell dels altres. Empero si en la nau o leny mercader algu no haura, lo senyor de la nau o leny pot fer gitar ab consell de tot lo cominal de la nau o leny o de la maior part, si spay ne haura. Empero si soptosament temporal los forçara, e lo senyor de la nau gitara o fara gitar sens que ab los desusdits acort ne consell hauer no pora, sia tengut per tan ferm com sils ne hagues demanats, e per tan ferm com si tots los mercaders hi fossen, e tan ferm com si tota la roba fos sua, que sua es, pus2773 en comanda la te. Empero si com lo git sera stat fet, e lo temporal desusdit sera abonançat de tot o de partida o no, e la nau o leny se leuara del dit loch on lo cas desusdit li sera esdeuengut, si la dita nau o leny sen leuara ab voluntat dels dits mercaders, e lexara aqui alguna exarcia ab voluntat dells, sia que en la dita nau o leny haia romasa exarcia ab que puga anar e nauegar sanament en aquell loch on deuia descarregar o no, la dita exarcia que romasa sera axi com desus es dit, sis pert, deu esser comptada sobre la roba que romasa sera o saluada sera e lo cors de la nau deu hi metre per la meytat daço que valra,2774 e si peruentura la dita exarcia nos perdra, que sera romasa, ans se saluara, ab aueries que hom ne haura a fer on fara, aquelles aueries deuen esser comptades axi com desus es dit de la exarcia, si perduda fos. Empero es axi a entendre, que lo dit lançat o git no fos pla, ans deu esser entes que fos git semblant a naufraig. E si per cas o uentura lo git sera pla e no sera semblant de naufraig, e la dita exarcia romandra axi com desus es dit ab voluntat dels dits mercaders, sia que la dita exarcia se perda del tot o en partida, e que hom ne haia a fer aueries per aquella exarcia perduda o les aueries fetes per ella, deu esser comptat tot per sou e per liura sobre la roba que saluada sera e restaurada, e lo cors de la nau o del leny noy pag res,2775 perço com la nau o leny assats pert, pus ques leua del loch desusdit, es met a ventura de nauegar ab voluntat dels dits mercaders, la on ells volran e al cominal de la nau sera vist, que sia faedor. E si peruentura en la nau o leny no haura ney romandra exarcia ab que la dita nau o leny puga anar ne nauegar en aquell loch on descarregar deuia, ans sen haura a tornar en aquell loch on lo dit viatge sera stat leuat e la dita nau o leny haura carregat, lo dit git o contrast que entre lo senyor de la nau o lenys e los dits mercaders sera per lo cas desusdit que esdeuengut los sera, deu esser determenat en aquell loch on la dita nau carrega, e encara hi sera tornada per lo cas desusdit. Empero es axi a entendre, que si lo dit cas de ventura los sera esdeuengut passada mija via auant, deu esser determenat en aquell loch on la dita nau o leny deuia descarregar, iatsia aço que la dita nau o leny sia o fos tornat en aquell loch on carrega o hauia carregat. Empero si lo dit cas sera esdeuengut ans de mija via daquell loch on deuian descarregar, deu esser determenat alla on la dita nau o leny carrega, si ab aço que romas li sera hi sera tornada. E si lo dit senyor de   -166-   la nau o leny demanara nolit axi de la roba perduda com de la saluada, deu li esser donat, e ell per aquell nolit deu2776 aiudar a la roba que perduda sera e gitada, e si ell nol ne demanara ne pendre nol ne volra per aquell nolit, ell no es tengut2777 a res a metre en lo dit cas. E si lo dit senyor de la nau o leny volra hauer nolit de la roba que saluada sera, ell es tengut de complir lo viatge ab aquella roba que saluada sera, e de que ell demanara lo nolit als dits mercaders. E si lo dit senyor de la nau o leny no volra nolit de la roba perduda ne2778 de aquella qui saluada sera, lo dit senyor de la nau no es tengut de complir lo viatge als dits mercaders, si ell nos volra, perço que lo senyor de la nau assats2779 hi ha de perdua, pus quey haura consumada2780 la sua persona, e encara haura perdut son temps e sa vianda, e encara sa nau o leny en partida consumat. Saluo empero, que sia axi2781 entes, que los dits mercaders fossen o sien en loch menys de perill, e que fossen en terra de amichs, e que fossen en loch on trobassen nau o leny, qui la roba que romasa los seria los volgues portar ab lurs diners. E aquell pati quel senyor de la nau o leny fara ab los mercaders a aquell pati meteix deuen esser los mariners. E per les raons desusdites fort fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXXV: De nau o leny qui per cas fortuit se haura a leuar

Si nau o leny sera noliejada per anar carregar en algun loch con sia junta en aquel loch sis ha a leuar per temporal. Si alguna nau o leny sera nolieiat que deia anar carregar (en alguns lochs e esser hi junt sen aura a leuar per mal temps o per anemichs)


Si alguna nau o leny sera nolieiada que dega anar carregar en algun loch, si com aquella nau o leny sera iunt en aquell loch on deura carregar, e stant la nau o leny en aquell loch on deura carregar, se metra temporal tan gran que la nau o leny sen haura a leuar ans que no haura leuat lo carrech que leuar deuia, o peruentura hi vendran lenys armats de enemichs, on vendra certenitat que hi deuen venir, si aquella nau o leny sen haura a leuar per alguna de les raons desusdites, ans que no haura leuat lo carrech perque hi era venguda e staua nolieiada, e haura sen a tornar peruentura en aquell loch don parti e fo nolieiada, si lo dit senyor de la nau o leny contrastara ab aquells quils nolieiaren, que ell noy volra tornar, quant que haia bones noues, o que lo dit temporal sia abonançat, ans los demanara lo nolit que els li prometeren de donar com lo nolieiaren, lo dit senyor de la nau o leny2782 es tengut de tornar. E si peruentura tornar noy volra, la senyoria lo deu destrenyer que y torn, e si ell per nulla rao tornar noy volra, los dits mercaders poden nolieiar alguna2783 nau o algun2784 leny semblant de aquell, e sils costa mes que aquell no fahia, aquell senyor de aquella nau o leny que els primer hauien nolieiat deu pagar aquell mes que als dits mercaders costara, e si ell2785 simplament pagar nou volra, la senyoria lon deu destrenyer, si la nau o leny ne sabia esser venut. Encara mes: los dits mercaders no li son tenguts de donar lo nolit, pus que ell nols haura portada aquella lur roba que ells hauian nolieiada ni es romas en lur culpa. Saluo empero sia entes que si aquells quil hauien nolieiat no li hauien attes ço que ab ells hauia empres com lo nolieiaren, e per culpa o per negligencia dels dits mercaders sen sera hagut a tornar menys de la lur roba, lo dit senyor de la nau o leny noy es tengut de tornar, ans li son tenguts de pagar son nolit, pus que per culpa   -167-   dels dits mercaders sen sera hagut a tornar menys de la roba. E si peruentura no sera culpa dels dits mercaders e lo senyor de la nau o leny hi volra tornar e si los mariners contrastaran que ells noy volran tornar, nou poden fer ne deuen per alguna iusta rao, pas que en culpa no sera stat del senyor de la nau o leny ne encara en culpa dels mercaders, sino tansolament pet los casos damunt dits. Saluo empero, que si la nau o leny hauia lexada alguna exarcia o alguns homens en terra en aquell loch don se hagueren a leuar pet los casos desusdits, lo senyor de la nau o leny es tengut de metre exarcia a esmena daquella que lexada haura, e encara metre homens en esmena de aquells qui alla seran romasos. E si peruentura lo senyor de la nau o leny fer nou volra, los dits mariners noy son tenguts de tornar si ells nos volran, ne lo senyor de la nau o leny nols ne pot destrenyer per alguna rao, pus que ell nols volra fer compliment daço que desus es dit. E pet aço fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXXVI: De conserua

Si algun senyor de nau o de leny àura feyt conseruatge ab nau altra o ab altre leny. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny fara o haura fet conseruatge


Si senyor de nau o leny fara o haura fet conseruatge ab algu o alguns senyors de naus o lenys, sia que sien grans o pochs o maior o menor o semblant a la sua nau o leny, tot ço que en la dita conuinença feta sera per rao del dit conseruatge, deu esser ates e complit, sia que la dita conuinença feta pet rao del dit conseruatge sia scrita, o sia que fos feta per paraula. Empero sia axi entes, que la dita conuinença feta pet rao del dit conseruatge sia e puga esser en ver mesa, ço es a entendre per testimonis o pet scrit, qui sia fet pet ma descriua iurat o pet albara fet ab voluntat de les parts, en lo qual albara deu hauer any e dia e hora e nomenat lo loch on lo dit albara sia stat fet, encara2786 mes escrits en la fi del dit albara los segells de les parts los quals lo dit conseruatge faran o empendran o hauran fet si en loch ne seran. Empero si les parts desusdites en lo loch on seran com faran o empendran lo dit conseruatge e tot ço que desus es dit noy poran fer acte sino tansolament pet paraules, si aquelles seran atorgades pet totes les parts qui lo dit conseruatge faran o empendran, valen e deuen hauer valor tot en axi com si eren scrites pet ma del scriua iurat, e meses en albara o en cartolari de nau o de leny, ab que per testimonis pusquen esser les dites paraules empreses en veritat esser meses si algun contrast hi esdeuendra. E si peruentura alguna de les dites parts vendra contra les dites conuinençes o auinençes o contra alguna daquelles per rao del dit conseruatge fetes o empreses, sia que sien fetes pet escrit o per paraules, sien tenguts de restituir tot dan e tot interes que la part2787 a qui seran trencades les dites conuinençes ne sostendra. En axi empero que lo dit dan e interes sia o pusca esser en ver mes. Saluo empero en totes coses e pet totes tot iust impediment pet lo qual la dita conuinença o conuinençes per rao del desusdit conseruatge fetes o empreses no poran esser atteses ne complides. E sots aytal condicio que lo dit impediment sia e puga esser en ver mes. E si lo dit impediment en veritat mes esser no pora, aquell o aquells qui lo dit impediment diran hauer hagut e en ver mette nol poran, sien tenguts de fer tot ço que desus es dit sens tot contrast a aquell o a aquells los quals lo dit dan e interes hauran en culpa dels desusdits sostengut. E pet les raons desusdites fon fet aquest capitol.



  -168-  
ArribaAbajo

Capitol CCLXXXVII: De nau comanada per personers a algu

Si alguns bons homens mercaders auran feyta part en alguna nau o leny. Si alguns bons homens o alcuns mercaders faran o auran feta part


Si alguns bons homens o alguns mercaders hauran feta part a algu en alguna nau o leny, e com la dita part o parts hauran fetes e fornides,2788 los dits bons homens o mercaders comanaran o faran comanda a aquell a qui ells han fetes les dites parts que en la dita nau o leny ell per ells nauech, si aquell a qui la dita nau sera stada comanada hi haura part o no, ell es tengut de nauegar e de guanyar ab la dita nau o leny en totes parts on ell guanyar ne pora. Saluo empero tota via tota conuinença o manament que dels dits bons homens o mercaders li sera stat fet lo dia que ells la dita nau li comanaren, o despuys. E si lo dit a qui la dita nau sera stada comanada, guanyara, ell es tengut de retre e de donar als dits bons homens o mercaders tot lo guany que la dita nau o leny haura fet, saluo lo dret que ell hauer deu o hauer ne deura per la part que ell hi haura. E si part alguna noy haura, ell sen pot retenir tot ço que a ell ne pertanyera quen dega hauer per la sua persona, tot en axi com pertany a senyor de nau o de leny. E si lo dit senyor o comandatari nols portara guany, ans los portara consumament, los dits bons homens qui la dita nau li comanaren o li feren part el feren senyor2789 de so del lur, deuen pendre en compte lo dit consumament, si donchs prouar no li poran quel dit consumament sia stat per sa culpa, es a entendre que ell ho hagues iugat o bagaçeiat o emblat o mal procurat. E si aço prouat li sera, lo dit senyor comandatari de la dita nau o leny es tengut de tot lo dit consumament a restituir sens tot contrast a coneguda e a voluntat dels dits bons homens qui la dita nau li comanaren o li feren part. E si la dita culpa prouada no li sera, e ell be e diligentment haura fet tot ço que haura pogut, e en culpa del no sera romas que ell no haia portat guany a aquells qui la dita o leny li comanaren, o li feren part, e lo contrari prouat no li sera, tot li deu esser pres en compte.2790 E si lo dit senyor o comandatari menara ab si scriua de creença, si lo dit scriua haura iurat al començament com rebe la dita scriuanía, sino los dits personers2791 lo poden fer iurar e demanarli sots pena del sagrament, ia aquelles messions o consumament que ell los met en compte, si es axi com ell ha scrit, e axi com los ho dona en compte. E si lo dit scriua dira sots pena del sagrament que axi es com ell ha scrit, e axi com los ho met en compte, sobre aço lo dit scriua deu esser cregut si donchs lo contrari prouat no li sera. E si lo dit contrari prouat li sera, lo dit scriua deu hauer la pena que ia es posada en un capitol. E lo dit senyor o comandatari de la nau o leny es tengut de restituir lo dit consumament als dits bons homens qui la dita nau o leny li comanaren, si lo dit scriua no ha de queu puga restituir, sia que sia fet lo dit consumament per culpa del dit scriua o per culpa del dit senyor o comandatari, per ço com lo dit senyor haura leuat aytal scriua com desus es dit. E si lo dit contrari al dit scriua prouat no sera, lo dit scriua no deu sostenir la pena desusdita, ne encara2792 lo dit senyor no son tenguts de res a restituir als dits personers del dit consumament si trobat hi sera, pus en culpa dells no sera esdeuengut.2793 E si per ventura al dit senyor li fallira lescriua o no haura   -169-   menat scriua iurat2794 e lo dit senyor scriura o fara scriure algunes messions que ell haura fetes, si los dits2795 personers qui la dita nau o leny li hauran comanada lo tendran en suspita e ells ne poden hauer vn sagrament, que ell quels diga si son veres aquelles messions e que sia axi com ell ha scrit o fet scriure e axi com ell met en compte, e si ell diu hoc sots pena del sagrament ell deu esser cregut si donchs lo contrari no li sera prouat, e si prouat li es deu restituir tot lo dit consumament que trobat hi sera, a coneguda e ab voluntat dels desusdits. E si lo dit contrari prouat no li pora esser, ell deu esser cregut, e lo dit compte li deu esser rebut, sia que port guany o perdua, pus en culpa dell no sera romas. E es rao que axi com los2796 dits personers hagueren fiança en ell com li feren part en la dita nau o leny, rao es que lay hagen en lo retre del compte, sia que port guany o perdua, si donchs lo contrari no li poran prouar, com desus es dit. E axi sia que haia menat scriua iurat o no, no li nou ne li deu noure per les raons desusdites. Empero tota via que senyor de nau mene o puga menar scriua iurat ab si, es gran descarrech e gran aleuiament, perque tot senyor de nau o leny lo deu menar, que fer ho puga.2797 E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXXVIII: Si nau de mercaderia se encontrara ab nau de enemichs

Si nau o leny de mercaderia sencontra ab nau o leny de enemichs. Si alcuna nau o leny de mercaderia se encontrara ab altra nau


Si alguna nau o leny de mercaderia se encontrara ab alguna altra nau o leny de enemichs, si en la nau o leny desusdit de la mercaderia haura mercader o mercaders, lo dit senyor de la nau o del leny los deu demanar ia ells si volran o volen que ells afferren2798 e combaten2799 e prenguen aquella nau o leny de enemichs. E si lo dit mercader o mercaders loy atorgan tots o la maior partida, lo dit senyor de la nau ho pot ben fer, que per dan ne per destrich que los dits mercaders ne sostenguen, lo dit senyor de la nau o leny nols es tengut de alguna esmena a fer ne de res a restituir del desusdit dan si los mercaders lon sostendran, pus que ells loy atorgaren e ab lur2800 voluntat sera stat fet. Mas empero si lo dit senyor de la nau o leny fara aço que desus es dit sens sabuda e sens voluntat dels dits mercaders, de tots o de la maior partida, si los dits mercaders ne sostendran on hauran a sostenir dan o greuge algu, lo dit senyor de la nau o leny los es tengut de tot lo dit dan o greuge que los dits mercaders ne sostendran on speran a sostenir, a restituir sens tot contrast, si la nau o leny ne sabia esser venut, ols bens del dit senyor de la nau o leny si trobats li seran en algunes parts, perço com lo dit senyor de la nau haura fet e començat ço que desus es dit sens sabuda e voluntat dels dits mercaders, de tots o de la maior partida. E si peruentura lo dit senyor de la nau haura aço fet o començat ab2801 voluntat dels dits mercaders o de la maior partida2802 per rao del dit guany que faran o entendran on speran a fer, lo dit senyor de la nau o leny es mester quels ho atena sens tot contrast. E si peruentura entre lo dit senyor de la nau o leny e los dits mercaders, de tots o   -170-   de la maior partida, empresio ne conuinença alguna entre ells feta no haura per rao del guany que ells faran o speran fer, e aquell guany aytal per aytal rao com desus es dita, sera stat fet os fara, deu esser partit en aquesta manera que lo dit senyor de la nau o leny2803 ne deu hauer e pendre lo terç, e los dits mercaders ab la roba ensemps ne deuen pendre laltre terç, e lo notxer e2804 panesos e mariners e tots aquells qui son tenguts e prenen loguer de nau, laltre terç. Empero deu esser leuat e pres dels dits tres terços ço de que deuen esser honrats e millorats aquells qui de la nau o leny son tenguts, e lo dit millorament deu esser donat a coneguda dels dits mercaders e del scriua de la nau e del notxer e del vn dels2805 panesos e de dos proers. Empero es axi a entendre, que segons quel guany sera gran o poch, si deu esser partit. Empero sia lo dit guany gran o poch, tota via ne deu hauer lo cors de la nau o leny ab lo dit senyor ensemps lo terç. E lo romanent del dit guany deu esser partit per testes a coneguda dels desusdits. E si lo senyor de la nau o leny fara o començara ço que desus es dit, sens sabuda e voluntat dels mercaders o de la maior partida, si dan algu non sostendran los dits mercaders, lo dit senyor de la nau o leny nols es tengut de donar lo terç, mas es los tengut de donar ço que li sera semblant a coneguda del notxer e del scriua e de dos proers, e aquests deuen partir ço que lo dit senyor deura dar als dits mercaders, segons la roba e segons la valor e la bondat que quascun dels dits mercaders haura en si. Que assats es semblant a rao que prou ne hagen daço que lo dit senyor de la nau o leny los dara als dits mercaders a coneguda dels desusdits, perço car lo dit senyor de la nau o leny era tengut e fora obligat als dits mercaders de tot dan a restituir que ells ne sostinguessen en sperassen a sostenir si los dits mercaders pres lon haguessen. E si peruentura en la dita nau o leny mercader algu no haura, si lo dit senyor de la nau volra començar a fer aço que desus es dit, ell nou deu fer ne pot, que non ha poder de fer.2806 E de auenturar en aço no cal alre dir, que si lo dit senyor de la nau o leny ho auenturara, si be lin pren, sera bondat e valor sua si regonex los dits mercaders qui la dita roba o mercaderia hauran en la sua nau o leny dalguna cosa. Empero sera2807 en sa voluntat,2808 si ho fara o no. Mas empero si lo contrari si esdeuendra en aço que lo dit senyor de la nau haura auenturat e començat, lo dit senyor de la nau o leny e encara los bens dell han e hauran star a2809 rao als dits mercaders si algun dan hi pendran on sostandran on speran a sostenir, segons que desus es dit, perço com en la dita nau no eran los dits mercaders. Encara per altra rao, perço car lo senyor de la nau o leny en aytal cas com desus es dit no ha poder menys de sabuda dels dits mercaders, ne es raho quen dega hauer, que assats ha poder tot senyor de nau o de leny, pus que ha poder en la roba dels mercaders en fet de git e de naufraig si donchs los dits mercaders no son presents en la nau si cas de git o de naufraig si esdeuendra. Empero si lo dit senyor de la nau o leny pora mostrar o en ver metre ço que desus es dit, que per cas de ventura li sera esdeuengut, lo cas de ventura es aytal que lo dit senyor de la nau o leny noy pogues fugir,2810 es axi a entendre, que la dita nau o leny de enemichs li vengues desus e ques afferras ab ell, e si per la rao desusdita los mercaders dan algu sostendran, lo dit senyor de la nau o   -171-   leny nols es tengut de alguna esmena a fer, pus lo dit dan en culpa dell no sera esdeuengut, sia que los dits mercaders sien en la nau o no; e per altra raho, que a cas de ventura no pot hom res dir.2811 E perço fon fet aquest capitol per les raons desusdites.




ArribaAbajo

Capitol CCLXXXIX: De conuinença feta per comandatari de nau

Nau o leny qui sera comanada a alcun ab condicio. Capitol. Si algun comenara o aura comenada sa nau a altra. Nau o leny qui sera comanada a alcun ab condicio. Capitol.


Si algu comanara o haura comanada sa nau o son leny a algun altre, si aquell a qui la dita comanda sera feta de la nau o leny fara ab algu o ab alguns alguna conuinença o promissio per rao de algun fet qui pertanga a la dita nau o leny, si aquell a qui la dita nau o leny sera stat comanat e la dita conuinença o promissio haura feta, si ell no atendra ço que conuengut e promes haura a algu o alguns, si aquells a qui la dita conuinença o promissio feta sera stada, ne sostendra dan algu, aquell qui la dita nau o leny li haura comanat los es tengut de tot lo dit dan e greuge a restituir, si la dita nau o leny ne sabia esser venut, ab que per culpa daquell a qui ell haura la dita nau o leny comanat los sia esdeuengut lo dit dan o greuge, en axi empero que la dita conuinença o promissio sia stada feta per rao de fet que pertanga o pertanyer dega a la nau o leny. Empero si aquell qui la dita nau o leny haura comanada ne sostendra on haura a sostenir algun dan en culpa de aquell a qui ell haura comanat la dita nau o leny, si aquell ha alguns bens, ell li es tengut de tot aquell dan o greuge a restituir que per culpa dell haura sostengut, e si aquell a qui la dita nau o leny sera stat comanat no ha de que pagar e es aconseguit e lo dan desus dit pagar ne restituir no pora, ell deu esser mes en poder de la senyoria e star tant temps en aquell loch tro que ell haia satisfet e pagat tot lo dit dan o que sen sia auengut ab aquell qui lo dit dan haura sostengut per culpa dell, e aço desusdit sia fet menys de tot frau. Empero si aquell a qui algu haura comanada la sua nau o leny fara alguna conuinença o promissio ab alguns, e en culpa dell no romandra que ell no la atena, ell ni aquell qui la dita nau o leny li haura comanada no son tenguts de alguna esmena a fer a aquells a qui la dita promissio sera stada feta, pus per culpa dell no romandra ne sera romas que ell no lals haia attesa. Perque quascus guart a qui comanara son vexell, e com e com no, perço que dan algu no lin puixa esdeuenir nen hagues a sostenir per alguna rao. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXC: De nau presa e recobrada

De nau o de leny qui sera presa per enemichs. Nau o leny qui sera stat pres per sos anamichs (e puys sera los leuat)


Nau o leny que sera stada presa per sos enemichs, si alguna nau altra de amichs sencontrara ab los dits enemichs qui la dita nau o leny pres hauran, si la dita nau o leny qui ab los dits enemichs sencontrara, tolra o pora tolre per qualseuol rao la dita nau o leny als dits enemichs qui axi com desus es dit presa lauran, la dita nau o leny e tot quant en ella sera, deu esser saluo a aquell de qui sera e esser deu, si algu viu ni haura, aquell empero donant a aquells que als dits enemichs tolta la hauran, trobadures conuinents segons lo maltret que hagut ne hauran, e segons lo dan quen hauran soffert. Empero sia e deu esser axi entes: que si los dits amichs la hauran tolta als dits enemichs dins   -172-   la senyoria e la mar de on la dita nau o leny sera, o en loch on los dits enemichs no la haguessen rera si, aço es entendre en loch saluo, ells ne deuen hauer segons que desus es dit. Empero si los dits amichs tolran o hauran tolta la dita nau o leny als dits enemichs en loc on ells la tenguessen rera si e en loc saluo, nols ne deuen esser donades trobadures si ells2812 se volran, ans deu esser del tot lur propi sens tot contrast2813 que senyoria ne alguna altra persona nols hi deu2814 nils hi pot per alguna iusta rao metre contrast. Encara mes: si alguns enemichs hauran tolta alguna nau o leny a algu o alguns, si peruentura veuran o hauran vista dalguna nau o leny de que los dits enemichs haguessen dubte o paor, e per lo dit dubte o paor los dits enemichs lexaran e desempararan la dita nau o leny que ells presa hauran, axi com desus es dit, si la dita nau o leny de qui los dits enemichs hauran lo dit dubte o paor pendran e amarineran o sen menaran la dita nau o leny quels dits enemichs hauran desamparada per la dita paor, la dita nau o leny, deu esser retuda a aquell de qui sera2815 o deu esser, si ells vius seran o als prohismes de aquells sens tot contrast, ells empero donant a aquells qui la dita nau o leny o la roba o mercaderia que en la dita nau o leny sera hauran presa, trobadures conuinents segons que desus es dit, si entre ells auenir sen poran.2816 E si entre ells auenir no sen poran, sia mes lo contrast desusdit en poder de bons homens. Mas empero si algu o alguns desempararan lurs naus o lenys per dubte o per paor de sos enemichs, e alguna altra nau o leny encontrar sa ab la dita nau o leny, que axi com desus es dit hauran desemparat, e amarinar e menar la han en loch saluo, es axi a entendre, que aquells qui la dita nau o leny hauran amenat e no la haien tolta a enemichs, e enemichs no la han haguda en si ne rera si, es axi a entendre, que los dits enemichs no la haguessen tolta a aquell de qui es e2817 qui deu esser, aquella nau o leny e la mercaderia que dins es, no deu esser daquell o daquells que axi com desus es dit, la hauran trobada, mas segons vs de mar poden ne demanar trobadures conuinents. E si peruentura entre ells auenir no sen poden,2818 sia e deu esser mes lo contrast desusdit en poder de bons homens, perço car tota via es bona la cominalesa e la egualtat el temprament de bons homens, e es rao, que algu no deu fer ne encercar tant de dan a altre com peruentura fer poria, perço car nengu no sab ne pot saber ne es cert a on es lo seu dan ni lo seu perill, perque quascu deuria posar tot contrast quen haia ab algu en coneguda de bons homens, e maiorment sobre los casos damunt dits o semblants daquells, perço que Deu ne gents nols puguen rependre per alguna rao. Empero es axi a entendre, que tot ço que desus es dit que sia e deu esser fet menys de tot frau, perço car a les vegades tal cuyda enganyar e fer dan a altre quil fa a si meteix, perço com null hom no sab ne es cert que li ha esdeuenir a si meteix ni als seus ne que no, perque negu no deu anar a dan ni a engan ni a perdicio daltre per alguna rao, perço com no sab on ses lo seu. Empero si algu sabia que alguna nau o leny deuia anar o sera anat en algun loch on haura dubte o paor de sos enemichs, e aquell o aquells desusdits armaran lur nau o leny per fer dan a la dita nau o leny o als altres, perço que pugan guanyar les dites trobadures, o perço que hagen o puguen hauer la dita nau o leny o la roba que en ella sera, o laltra2819 per rao alguna, si aquell o aquells qui axi com desus es dit hauran armat e prouat los sera que ells hagen o haguessen armat per les raons o condicions desusdites,   -173-   aquell o aquells aytals no deuen hauer les dites trobadures, ni la dita nau o leny del tot ni en partida, ne la roba que en la dita nau sera, si be aquells de qui es o deu esser la hauien abandonada, o encara quels enemichs lals haguessen tolta, si donchs los dits que armat hauran en ver no poran metre que els no hauien armat per les raons o condicions desusdites. Empero si prouat los sera que ells haguessen armat per fer dan a algu o alguns o a tot hom ab qui ells sencontrassen en forma o manera de enemichs o axi com enemichs fan, per qualseuol rao o manera ells alguna nau o leny menaran, sia que la menen ab roba o menys de roba, o sia que la hagen tolta a enemichs o trobada axi com desus es dit, no deuen hauer2820 alguna cosa, ans deu esser saluaela a aquell o a aquells de qui es o de qui deu esser. E aquells qui axi com desus es dit hauran armat, deuen esser presos e mesos en poder de la senyoria, e deu esser fet dells axi com de robadors, si ço que desus es dit, prouat los sera. Empero si prouat nols sera que ells haguessen armat per les raons desusdites, si ells alguna nau o leny hauran tolta a enemichs o la hauran atrobada segons que desus es dit, deu los esser donat e saluat tot lur dret, que ells hauer ne deuen o hauer ne deuran per alguna de les raons desusdites. Empero si dubte sera que ells haguessen armat per les raons desusdites, si peruentura sera cas que los desusdits hagen a reprouar les raons sobre ells dites e posades, los dits ne algu qui ab ells fos ne encara alguna persona que dan o prou ne speras hauer en les raons e condicions sobre ells dites e posades, no puga a ells fer testimoni a lur prou per neguna rao, ne encara alguna persona que fos auariciosa o que hom hagues dubte ques giras per diners. Empero si peruentura com los dits enemichs hauran presa alguna nau o leny o alguna altra roba, si los dits enemichs la dita nau o leny o roba que presa hauran, iaquiran o hauran iaquida per lur voluntat e no per por que haguessen, ne hagen haguda de alguna nau o leny de que ells haguessen haguda vista ne haguessen dubte ne por que desus los pogues venir, si algu o alguns la dita nau o leny o roba que los dits enemichs hauran iaquida, axi com desus es dit, atrobaran o hauran atrobada en loch saluo e la metran o la menaran, no deu esser lur de tot, si senyor trobat li sera, mas deuen los esser donades trobadures conuinents a coneguda dels bons homens del loch hon la dita nau o leny o la dita roba sera stada amenada sots les raons e condicions desusdites. Empero si a la dita nau o leny o roba dins temps conuinent senyor exit o vengut noy sera, los dits qui la dita nau o leny o la dita roba atrobada hauran, deuen hauer per lurs trobadures la meytat de aço que valra, e de la altra meytat deu esser fet segons que demostra e declara en lo capitol qui parla de roba que sera trobada. E si peruentura los dits enemichs sen menaran alguna nau o leny o sen portaran alguna roba, e los dits enemichs no lexaran la dita nau o leny o roba per lur voluntat, ans la hauran a lexar per temporal o per algunes naus o lenys de que hauran dubte o2821 paor, de aquella nau o leny o roba quels dits enemichs axi com desus es dit hauran haguda a lexar, deu esser fet axi com daquella quels enemichs hauran iaquida anar per lur auctoritat en aquella metexa forma. E tot aço2822 deu esser fet menys dalgun frau. E si peruentura los dits enemichs vendran o staran en algun loch en lo qual ells rembran2823 alguna nau o leny o alguna roba que ells hauran presa, si aquell o aquells de qui la dita nau o leny o roba stada sera,   -174-   volran cobrar dita nau o leny o roba, aquell o aquells qui remuda la hauran son tenguts de retrela a aquell o a aquells de qui stada sera, ells empero donant e retent la dita remso, e encara donant a ells guany si ells pendre2824 volran. E si peruentura com los dits enemichs, hauran presa alguna nau o leny o roba, ells ne faran on hauran feta donacio a algu, aquella donacio no val ne deu hauer valor per alguna2825 rao. Empero si los dits enemichs la donaran o retran a aquell de qui stada sera, tot comunament sens alguna remso, aquella donacio aytal val e deu hauer valor,2826 e en aquella donacio aytal no ha ne pot hauer algun contrast. Mas si peruentura los dits enemichs diran al dit senyor de la nau o leny a qui faran la gracia: «axi nos te retem la tua nau o leny franca de tota remso, mas volem hauer remso de la roba que en la dita nau es», aquesta donacio no val, perço com los dits enemichs no la han en loch saluo, que puguen dir e esser certs que abans que la haguessen en loch saluo, no la poguessen hauer perduda per alguna rao, iatsia que hagen poder de cremarla e metre a fons si ells se volran, empero nau o leny o roba pus es cremada o guastada, no es bona a nengu ne algu non pot fer de son prou, ne amichs ne enemichs, que axi be es perduda als vns com als altres. E sia entes aço que desus es dit de nau o leny, axi be de la dita roba o mercaderia com de la nau o leny. E si peruentura la roba que en la dita nau o leny sera rembran los mercaders o los amichs daquells dels dits enemichs, lo senyor de la nau o los amichs daquell son tenguts de metre en la dita renço per sou e per liura o per besant de tot aytant com la dita nau o leny valra, e aço deu esser fet sens tot contrast. E sia e deu esser tot aço entes que desus es dit, axi be de la nau o leny com de la mercaderia, e de la mercaderia com de la nau o leny desusdit. Empero si los dits enemichs tendran o hauran tenguda la dita nau o leny o roba en loch saluo, ço es a entendre, que la hagen treta de la mar de sos enemichs, es a entendre, que ells puxen hauer recobre de sos amichs, si com los dits enemichs tendran o hauran en si o rera si la dita nau o leny o roba que sos enemichs hauran tolta axi com desus es dit, donaran o faran donacio o venda a algu de la dita nau o leny o roba, val e deu haver valor sens tot contrast, que senyoria ne altra persona noy pot metre contrast. Si donchs aquell a qui la dita donacio hauran feta no volra fer alguna gracia a aquell de qui la dita nau o leny stada sera, ell ho pot fer, si fer ho volra, que en altra manera senyoria ne alguna altra persona nol ne pot forçar ni destrenyer per alguna iusta rao, si donchs aquell de qui la dita nau o leny o roba stada sera frau algun per alguna iusta rao mostrar noy pora. E si lo dit frau en ver mes esser pora, la dita donacio no deu valer ni deu hauer neguna valor per alguna rao, ans pot e poria esser en tal manera o condicio lo dit frau, que aquell a qui la donacio sera stada feta deu esser pres per la senyoria e deu li esser donada pena en hauer e en persona, segons la condicio e lo cas que en lo dit frau trobat sera, sens tota merçe, e la dita nau o leny o roba si lo dit frau trobat sera, sens tota merçe deu esser retuda a aquell o aquells de qui stada sera, sens tot contrast. E si peruentura los dits enemichs faran o hauran feta venda a algun o a alguns de alguna nau o leny o roba que ells presa hauran, la dita venda val e deu hauer valor en aquesta manera: que aquells qui la dita nau o leny o roba hauran comprada pusquen mostrar2827 que la dita venda los sia stada feta dels dits enemichs en loch saluo, ço es que la tenguessen rera si. E si peruentura   -175-   aquells diran hauer comprada aquella roba per iust cas o per iustes rahons, e mostrar ne en ver metre nou poran, la venda que diran a ells esser feta no deu hauer valor, ans si en la dita roba o en la dita nau o leny demanador o senyor algu exira qui en ver metre puga la dita nau o leny esser sua, deu li esser retuda en aquesta manera: que lo dit contrast sia mes en poder de bons homens o de la senyoria, alla on sia fet, e que sia sens tot frau. E si lo dit frau prouat hi sera, la part contra la qual lo dit frau prouat sera sia e deu esser tenguda de restituir a la part la qual lo dit frau sostengut haura, e totes messions e dans e interessos,2828 encara la part que en lo dit frau consentira deu esser mesa en poder de la senyoria. Empero si lo dit senyor de la nau o hom per ell cobrara la dita nau o leny o roba, per qualseuol raho ques cobre, ells son tenguts de regonexer a tots aquells qui part hi hauran, la part que ells la donchs hi hauien com los dits enemichs lals tolgueren, aquells empero donant a ell tot ço que la lur part costat haura per sou e per liura, segons que a quascun pertanyera. Mas empero si lo dit senyor de la nau o leny cobrara alguna roba e fara algun pati o alguna conuinença, perço que ell puga cobrar la dita nau o leny o roba ab voluntat de tots los personers o de la maior partida, lo dit senyor de la nau los pot forçar e destrenyer ab senyoria, si ell se volra, que axi li son tenguts e obligats com si li hauien promes de fer part en nau o leny que ell volgues fer de nou, o que la compras nouellament. Empero si lo dit senyor de la nau auinença o pati algu fara menys de tots los personers o de la maior partida,2829 no lin son tenguts de res, si ells nos volran; ni lo dit senyor de la nau o leny a ells respondre ne regonexer de les parts o dret que ells hi hauien com los dits enemichs la li tolgueren, saluo de compte si entre lo dit senyor de la nau o leny o roba e ells dits personers ne hauia romas per raho de les dites parts que ells hauien en la dita nau o leny o roba, com los dits enemichs la li tolgueren.2830 Empero si ells volran cobrar les dites parts, e lo dit senyor algun contrast los hi metra ols volra metre, senyoria lon pot el ne deu destrenyer, que per alguna iusta raho lo dit senyor de la nau o leny o roba no sen pot ne deu escusar ne defendre, pus los dits personers pagaran o pagar volran tot ço que a ells ne pertanyera o pertanyer ne deura, per sou e per liura, segons les dites lurs parts seran, car no seria raho ne egualtat que algu dega o haia poder de desposseir alguns del lur per alguna raho ells empero fahent lo que fer deuran en lo cas desusdit. Empero deu esser axi entes: que si lo senyor de la nau o leny o roba comprara o rembra, o hom per ell, la nau o leny o roba que ia era o fo sua, dels dits enemichs o daltres qui dels dits enemichs la haguessen haguda per iusta rao, si aquells qui part hi hauien no volran pagar segons que desus es dit, lo dit senyor qui comprada la haura o hom per ell, se deu fadigar o hauer fadiga en los dits personers vna o moltes vegades e si los dits personers pagar no volran ell la deu donar al corredor, si ell se volra, ab consentiment de la senyoria.2831 E qui mes hi dara aquell la deu hauer,2832 e si per ventura de les parts quels dits personers hauien en la dita nau o leny o roba sua, sera trobat mes que costat no haura de la dita venda o remço, aquell mes deu esser donat e retut a quascu dels dits personers segons que lin pertanyera. En axi empero sia e deu esser entes, si lo dit   -176-   senyor per gracia fer ho volra, que en altra manera nols nes tengut si ell nos volra. E lo dit senyor de la nau o leny o roba, o aquell qui per ell la haura comprada o remuda, ne deu hauer auantatge, que les puga retenir per aytant com altre donar hi volra oy dara, si lo dit senyor a corredor donar la volra. E si peruentura no trobara hom tant de la dita nau o leny o roba com de compra o de remço costat haura, si lo dit senyor o hom per ell sens voluntat e consentiment dels dits personers la compra o la reme, los dits personers no li son tenguts del dit menyscap, si ell ni fara, si donchs ells per alguna gracia fer nou volran, e axi es raho que lo dit senyor o aquell qui per ell la haura comprada o remuda, ne haia en dega hauer auantatge de retenirla per aytant com altre dar hi volra, tot en axi com ha auantatge del consumament que es e deu esser seu. Saluo empero, que si alguns de aquells qui part hi hauien, retenir las volran, ells son tenguts de pagar2833 al dit menyscap segons que a ells pertanyera per alguna rao. E totes les rahons qui desus son dites e tots los casos e condicions desusdites sien enteses a bon enteniment, quels dits enemichs la haguessen tenguda en loch saluo, exceptada la dita remço o compra, si menys de frau sera stada feta.




ArribaAbajo

Capitol CCXCI: De carrech de lenyam

De nau o leny qui carreguara lenyam. Capitol. Si alguna nau o leny carregara o aura carregat en algun loch (de lenyam)


Si alguna nau o leny carregara o liaura carregat en algun loch de lenyam per aportar en algun altre loch, si entre lo senyor de la nau o leny e los mercaders de qui lo lenyam sera preu algu de nolit entre ells no haura del dit lenyam, lo dit senyor de la nau o leny pot pendre la meytat del dit lenyam, si ell se volra, per raho de son nolit, que mercader ne alguna altra persona ne encara senyoria no loy pot vedar per alguna raho, perço car axi es e fo stablit e ordenat, e es sa costuma del començament quels antichs començaren anar per lo mon e stabliren e ordenaren axi com damunt es dit, e axi deu esser seguit, com antiguament fo ordenat, e no en altra manera per alguna raho. Saluo empero en aytal manera: que si los dits mercaders de qui lo dit lenyam sera, diran o hauran dit al dit senyor de la nau o leny, ans que lo dit lenyara carregassen, que ells volien fer preu del nolit per raho del dit lenyam.2834 E si lo dit senyor de la nau o leny dira o haura dit als dits mercaders que nols cal fer preu de nolit per raho del dit lenyam que ell ne fara tot ço que ells ne volran en tenguen per be. E si los dits mercaders carregaran sobre les paraules e condicions desusdites quel dit senyor de la nau los haura dites,2835 los dits mercaders no son tenguts de donar la meytat del lenyam, pus que ells sobre les paraules e condicions desus dites2836 carregaran, ne lo dit senyor de la nau nols ne pot ne deu gens demanar2837 per les condicions damunt dites qui seran estades empreses. Empero los dits mercaders son tenguts de donar nolit conuinent al dit senyor de la nau o leny del dit lenyam segons que nolits se daran2838 en aquell loch on ells seran, o segons que ab lo dit senyor auenir se poran. E si peruentura los dits mercaders ab lo dit senyor de la nau o leny auenir nos poran del dit nolit,2839 deu esser mes en poder de bons homens, e aço que ells ne diran, allon deu esser seguit e als no. Saluo empero es axi2840 entendre que los dits mercaders puguen o poguessen en ver metre   -177-   les dites paraules o condicions damunt dites que ab lo dit senyor de la nau foren empreses per scrit o per testimonis. E si en ver metre nou poran, los dits mercaders son tenguts de donar la meytat del lenyam per raho de son nolit.




ArribaAbajo

Capitol CCXCII: De conuinença

De couinensa que sia feyta entre alguns com deu esser atesa. Si alguna couinensa sera stada feta per alguns per qualsauel rao (deu esser atesa)


Si alguna conuinença sera stada feyta entre alguns per qualseuol raho, ab que la dita conuinença sia stada feta a bo e sa enteniment, deu esser obseruada e tenguda entre aquells [per] los quals sera stada feta en loch conuinent. E si la dita conuinença sera stada feta en loch conuinent e ab iusta rao e bon enteniment, deu esser obseruada e tenguda entre aquells entre los quals feta sera. E si peruentura algu de aquells entre los quals la dita conuinença sera stada feta no atendra la dita conuinença, e aquell o aquells als quals la dita conuinença obseruada o atesa no sera ne sostendra algun dan o algun greuge, aquell qui la dita conuinença obseruada no2841 ha, es tengut de tot a restituir sens tot contrast. Saluo empero que2842 aquell qui la dita conuinença no haura tenguda ne obseruada nou hagues tolt o vedat algun iust impediment, lo qual si en ver mes esser pora, aquell al qual lo dit iust impediment esdeuengut sera, per lo qual ell haura haguda o rompre e trencar la dita conuinença, no sia tengut de esmena a fer a aquells als quals ell hac la dita conuinença a rompre o trencar per rao del dit impediment. E si peruentura ell lo dit impediment en ver metre no pora, ell sera tengut de restituir, segons que desus es dit. Mas empero si aquel haura haguda a rompre e no haura atesa la dita conuinença a aquell o a aquells als quals ell feta la haura, per culpa e negligencia dels desusdits, si ell la dita culpa o negligencia en ver metre pora, si ell per la dita culpa o negligencia algun dan o greuge sostengut ne haura, aquell o aquells contra los quals la dita culpa o negligencia prouada sera, son tenguts de tot a restituir sens tot contrast. E tot ço que desus es dit, deu esser fet menys de tot frau. E saluo empero tot iust impediment a quascuna de les parts. E per aytal rao fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXCIII: De mercaderia encamerada o falsa

De mercader qui aura venuda a altre mercader roba o mercaderia encamarada. Si alcun mercader vendra o aura venut alguna roba o mercaderia (e sera encamerada)


Si algun mercader vendra o haura venut a algun altre mercader alguna mercaderia en esta manera: que si lo dit mercader qui la dita roba o mercaderia comprara no la veura ne haura vista o no la volra veure, ans sen fiara en2843 la fe del mercader qui la dita venda li fara o li haura feta, qui dira o fara entenent al dit mercader a qui ell ven la sua roba o mercaderia que ell la li ven per bona e per fina, si lo dit mercader qui la dita roba comprara o haura comprada, la haura rebuda sobre la condicio desusdita, si la dita roba o mercaderia no sera axi bona o fina com aquell qui venuda lay haura li fahia entenent, ans sera trobada mala e encamerada, en qualque loch on aquell qui la dita roba o mercaderia la portara o la fara portar,2844 sil encamerament desusdit trobat sera, lo dit mercader qui la dita mercaderia haura venuda sots la condicio desusdita, es tengut   -178-   de retre e de donar a aquell mercader que la dita roba haura dell comprada, tot aytant com altre hauer semblant daquell e de semblant natura daquell que ell venut haura valia, en aquell loch on lo dit mercader lo porta. E encara li es tengut, que si per rao de la falsia o del encamerament desusdit dan o greuges o messio haura sostengut algu, de tot a retre e a restituir sens tot contrast. Encara li es mes tengut, que si lo dit mercader que la dita roba haura comprada pendra alguna falla, que ell no pora hauer ne cobrar sos diners per rao de la falsia o del encamerament desusdit, lo dit mercader qui la dita roba haura venuda sota2845 la condicio desusdita, li es tengut de donar per sou e per liura per rao de la falsia2846 o encamerament desusdit, perço car ell no haura pogut2847 cobrar los diners, tot aytant com ell dira per son sagrament que haguera guanyat, si los diners pogues hauer cobrats, segons lo preu que ell haura venuda la dita roba, si la dita falsia o encamerament noy fos stat trobat, e tot aço desusdit que sia e deu esser menys de tot frau. Empero si aquell qui la dita roba vendra o haura venuda, dira a aquell qui la dita roba comprada haura, que ell la li ven per aytal com es, dient: «veiats la o2848 la fets veure, e sius altara vos la prenets e sino vos la lexats», si aquell qui la dita roba comprara, sia que la veia o la faça veure o no, si ell la rebra,2849 sia que ell hi guany oy perda2850 en esta manera no lin es tengut si nos volra, pus que axi sia stada feta la dita venda com desus es dit, e en aytal condicio la haura comprada. Empero que si mester sera les dites condicions en ver poguessen esser meses. E per les rahons desus dites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXCIV: De bescompte allegat per personers contra los hereus del patro

De senyor de nau o de leny com deu retre compte a parsoners de nau o de leny. Si alcun senyor de nau o de leny aura retut compte o lescriua per ell


Si algun senyor de nau o leny haura retut compte, o lescriua per ell, a tots sos personers2851 o a la maior partida, del guany que ell fet haura o dell consumament, si esdeuengut hi sera, o de qualque rao que lo dit senyor de nau o leny sia o dega esser tengut de retre compte als dits personers, si los dits personers o la maior partida rebran o oiran lo dit compte e sen tendran per pagats, si lo dit senyor de la nau o leny viura lonch temps o poch apres, e stant ab los dits personers ensemps en vn loch o no, e nauegara, e quascun viatge o alguns ell vendra en aquell loch on seran los dits personers o alguns, o peruentura com lo dit compte haura retut o a cap de temps o encontinent lo dit senyor de la nau o leny ira en viatge, e per voluntat de Deu anant al viatge ell morra, e com la dita nau o leny sera vengut del dit viatge on lo dit senyor sera mort, los dits personers tots o la maior partida diran que ells troban o hauran trobat algun bescompte o falla en lo compte que ell retut los hauia, e los dits personers tots o partida faran o faran fer demanda del dit bescompte o falla als bens del dit defunt o a sos hereus o a aquells qui tendran los bens daquell, si lo dit defunt haura fet testament despuys quel dit compte hac retut als dits personers, si en lo dit testament sera trobat quel dit mort haia regonegut lo dit bescompte o falla o haura regonegut algun tort que ell tengues als dits personers; lo dit bescompte o tort deu esser restituit als dits personers sens tot contrast, si tots los bens del dit defunt ne sabien esser   -179-   venuts, en axi que hereu ne alguna altra persona noy pot en res contrastar, saluant los mariners si de lurs loguers no seran stats pagats. E si peruentura lo dit defunt haura fet testament, segons que desus es dit, e no haura regonegut lo bescompte, los dits hereus no son de res tenguts als dits personers de esmena a fer. Saluant en aytant que si en lo cartolari on lo dit defunt rete compte, com viu era, als dits personers, sera trobat lo dit bescompte o falla, e que lo dit cartolari sia aquell per aquell e no altre. E encara lescriua qui lo dit cartolari scriui, que sia present, si viu sera, per veure e per disputar lo dit bescompte o falla si sera ver o no. E algun altre scrit no sia ne deu esser cregut saluant en esta guisa: que si lo dit cartolari on lo dit defunt rete compte, com viu era, als dits personers, no sera trobat, si los dits personers poran mostrar translat del dit cartolari, que sia translat del dit cartolari e no daltre, e quel haia transladat aquell scriua per aquell e no altre, si viu era o viu sera, si los dits personers aço que desus es dit en ver metre poran, e si en lo dit translat lo dit bescompte o falla atrobat sera, los bens del dit defunt e los hereus de aquell son tenguts daytant, com los dits bens bastaran, de restituir als dits personers per rao del dit bescompte o falla, si trobada hi sera. E si peruentura lo dit defunt no haura fet testament despuys que lo dit compte rete, si lo dit cartolari o translat trobat sera axi com desus es dit si lo dit bescompte trobat hi sera, deu esser restituit, axi com desus es dit. E si no ha fet testament ne cartolari nos troba, hay gran treball e gran contrast. Empero lo contrast deu esser mes en poder de homens qui tengan cura de animes e deu esser encercat si lo dit defunt haura confessor en aquell loch ab qui ell se confessas, os fos confessat, e si trobat hi sera, deu esser mes en poder del confessor lo dit contrast. E si peruentura confessor trobat noy sera, lo contrast deu esser mes en poder de bons homens qui temen Deu e2852 anima e que sien de religio, e que sien homens honests e de bona fama.2853 E com los desus dits bons homens hauran rebut lo dit contrast en lur poder, ells deuen hauer tots los dits personers e deuen hauer de quascu dells vn sagrament que diguen veritat del dit bescompte o falla, ia com es o com no, e com es esdeuengut lo dit bescompte o falla. E los dits bons homens deuen guardar la fama e la valor dels dits personers. Empero los dits bons homens no deuen pas creure los dits personers, ans los dits personers deuen donar testimonis sobre lo dit contrast que sien sens tota suspita, e que no speren hauer dan ne prou del dit contrast, perço car segons tota rao algun hom no pot ne deu fer testimoni en algun fet de on sper dan o prou hauer per alguna rao, si donchs les parts no si acordaran. E qualseuol cosa que los dits bons homens diran o pronunciaran sobre lo contrast desusdit, allon deu esser seguit, e als no. E per aço fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXCV: De nau qui alleuiara de exarcia apres que haura carregat

Si senyor de nau o de leny aleugara nau o leny la on carregara o haura carregat. Si algun senyor de nau o de leny carregara en algun loch


Si algun senyor de nau o leny haura carregat en algun loch de roba de mercaders, si lo senyor de la dita nau o leny aqui en aquell loch meteix on haura carregat, o en altre lloch, alleuiara o haura alleuiat per qualseuol raho, e com lo dit senyor alleuiara o fara alleuiar dita nau o leny ne traura o fara traure veles o ancores o alguna altra exarcia, ans que la dita nau o leny sia descarregada, e a la dita nau o leny vendra   -180-   o sostendra algun dan o perdua o consumament, si al dit senyor prouat sera que per culpa dell o de la exarcia que treta ne haura sera esdeuengut lo dit dan, lo dit senyor es tengut de tot esmenar e restituir sens tot contrast. E si al dit senyor trobats no seran alguns bens ne haura de que puga esmenar ne restituir lo dit dan als dits mercaders, si es aconseguit ell deu essec pres e mes en poder de la senyoria, axi com a comandatari, car tot senyor de nau o leny es e deu esser dit e rebut per mercader e per comandatari en tots los negocis que ell haura a fer ab mercaders per raho de sa nau o leny, e aço per moltes raons, les quals no cal ara dir. E per aço fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXCVI: Com deu pagar nolit en fet de get

Com deu paguar nolit en fet de git. Capitol de nolit com deu pagar en fet de git


Com la opinio de molts sia en diuerses maneres del nolit com deu pagar en fet de get, e com no, opinio es dalguns de tot lo nolit quel senyor de la nau o leny reb de sos mercaders, que si la nau o leny haura gitat en aquell viatge que per2854 tot aquell nolit2855 deu pagar lo senyor de la nau o leny en aquell git.2856 ¶ Item es opinio daltres, que si lo senyor de la nau o leny pren nolit axi de la roba gitada com de la saluada, que deu pagar en lo get tansolament per aquell nolit que ell reb de la roba gitada. ¶ Item es opinio dalguns altres, que si lo senyor de la nau o leny no pren nolit de la roba gitada, que ell no deu pagar daquell nolit que rebut haura en lo get. E quascu dels mercaders o altres personers qui les dites opinions han en si, les pensen hauer e dir en bon enteniment e en aquell los deu esser pres. E perço los antichs antecessors nostres que primerament anaren per lo mon, en diuersos lochs e partides, ells veent e entenent les opinions desusdites, hagueren de consell e acort en si meteixs en quina manera ells porien tolre e remoure les dites opinions. E aço per tolre contrasts e treballs, e que no puguen esser ne esdeuenir entre los senyors de les naus e lenys e los mercaders, ne encara ab altres persones qui ab ells haguessen afer per alguna rao, perço ells no planyent lurs treballs nou gitaren a negligencia2857 per hauerne merit de Deu e amor e gracia de gents e per tolre los contrasts e les opinions desusdites, digueren e declararen ho axi com en aquest capitol es scrit e ordenat. Que tot nolit qui promes sera de donar per mercaders o per altres personers al senyor de la nau o leny, que li deu esser donat e pagat sens tot contrast, segons empero les conuinençes e empreniments que seran fetes e empreses entre los mercaders e totes altres persones ab los senyors de les naus o lenys, e los senyors de les naus o lenys son tenguts de pagar en fet de git per tot aytant com los sobrara del nolit que ells rebut hauran dels dits mercaders, e encara de altres persones per lo dit viatge. Empero es axi a entendre, que los senyors de les naus e lenys deuen abatre e leuar dels dits nolits lo loguer dels mariners e la vianda e totes aueries que fetes hauran per lo dit viatge, que iustes sien. E de tot aço desusdit deuen comptar los senyors de les naus e lenys o home per ells ab los mercaders o ab qui ells se volran. E si ho volran lexar en lur fe, aço sia en voluntat dels mercaders. E axi los senyors de les naus e lenys son tenguts de metre e de pagar en git per tot ço que net los sobrara del nolit que ells rebut hauran dels dits mercaders per lo dit viatge, on lo dit git sera stat fet, per sou e per liura, axi com fara la roba saluada2858 a la gitada, e si peruentura hi haura algun dels mercaders o2859 tots qui diran   -181-   que lo senyor de la nau o leny meta e pague en lo dit git per lo2860 torn que ell haura, ço es a saber, del nolit que ell dit senyor haura de altres mercaders o de aquells matexos, o de altra roba o de aquella mateixa, si ab ell sen tornaran, los senyors de les naus o lenys nols ne son tenguts per alguna2861 rao, pus lo git sera ia comptat del altre viatge, e perço que la roba que la nau o leny porta al retorn del viatge no es aquella, ne de aquells mercaders, ne es obligada a aquella ne es rao queu sia ne ho dega esser per alguna rao.2862 E axi per les raons desusdites e encara per moltes altres, no es tengut en lo git que fet sera en lo primer viatge, del nolit que haura del torn per alguna rao. E perço fon fet aquest capitol desusdit, e per les raons en ell contengudes, no contrastant algunes raons en alguns altres capitols contengudes.




ArribaAbajo

Capitol CCXCVII: De patro e mariners quis volran abstrer danar en lo viatge

De mariners ques sien acordats ab lo senyor de la nau o del leny con deuen seguir lo viatge. Si algun senyor de nau o de leny acordara o aura acordat mariners (e apres lo senyor de la nau volra romandra)


Si algun senyor de nau o leny acordara o haura acordat mariners per anar en algun viatge, lo qual viatge sera ia entre ells declarat e certificat en lo dit acordament, los mariners son tenguts de anar e de seguir lo dit viatge, segons la forma en que seran stats acordats ab lo dit senyor de la nau o leny, si donchs los dits mariners abstraure no sen poran per algunes rahons o condicions que son ia declarades en un capitol on parla de les dites condicions. E aço desusdit deu esser menys de tot frau. E si peruentura com lo dit senyor de la nau o leny haura acordats los dits mariners, ell se volra en persona abstrer de anar en lo dit viatge, per sa auctoritat e no per alguna rao que ell escusar se puga ni romandre dega del dit viatge, sino tansolament que es sa voluntat que romanga, si lo dit viatge on lo dit senyor haura nolieiada sa nau o leny, e encara haura acordats los dits mariners sera en loch perillos e de dubte, si lo dit senyor se abstraura de anar en lo dit viatge, segons que desus es dit, aytambe sen poden abstraure los dits mariners, si ells se volran. Mas empero si lo dit senyor romandra o volra romandre per iusta rao o escusa que haura, e feu ho entenent als dits mariners com los acorda, ell pot ben romandre, e los dits mariners nos poden escusar que no vagen en lo dit viatge per alguna rao, saluo per aquelles qui desus son dites en lo dit capitol. Empero2863 si lo dit senyor roman o vol romandre o romanga ab iusta rao o no iusta, e los dits mariners iran en lo dit viatge, ey volran anar, lo dit senyor los es tengut de donar e de metre home qui sia sufficient de tenir lo seu loc, e encara que sia tengut e obligat als dits mariners de complir tot ço que entre lo dit senyors e los mariners fon empres, com los acorda. Lo qual dit empreniment deu esser legit en presencia de aquell qui los dits mariners acorda e en presencia dels dits mariners, e encara daquell qui per senyor en la dita nau o leny entrara. E en axi los dits mariners son tenguts de fer e de obeir tots los manaments qui iusts sien, de aquell qui per senyor los sera mes e donat, tot en axi com feheren a aquell quils acorda. E si peruentura aquell qui los dits mariners acorda, e la donchs era senyor, dira e manara als dits mariners: «io coman a aytal la mia nau o lo meu   -182-   leny, ell vos don e ell vos met per senyor, que vosaltres façau axi per ell com ereu tenguts a mi si en lo dit viatge anas»; si ell dira les paraules desusdites als dits mariners sens algun reteniment que ell noy fara, lo dit senyor qui los dits mariners ha acordats ses desexit dels dits mariners e los mariners dell e de tota obligacio o conuinença que ab ell haguessen, si los dits mariners compliran e attendran tot ço que ab ell hauran empres per lo dit viatge, a aquell qui ell los haura dat e mes per senyor. Mas empero si los dits mariners no attendran a aquell qui per senyor los sera mes e donat, les conuinençes o empressions que ab aquell quils acorda hauien promeses e empreses per lo dit viatge, aquell los ne pot demanar e fer demanda tota hora que ell se volra. E si peruentura los dits mariners attendran o hauran ates e complit tot ço que en conuinença sera empres a aquell qui per senyor los sera mes e donat en lo dit viatge, e stant en la dita nau o leny aquell qui per senyor los sera donat fara ab los dits mariners algun contracte per cambiament de viatge o per alguna altra manera, si per lo contracte nouell que los dits mariners hauran fet ab aquell a qui la dita nau o leny sera stat comanat, e encara per senyor los sera stat mes e donat, se moura entre ell e los dits mariners alguna questio o demanda per rao del contracte nouell entre ells fet, si aquell qui de la senyoria de la dita nau o leny se despossehi, e hi mes aquell ab qui lo contracte nouell sera stat fet el mete en possessio, e encara se desexi dels dits mariners els mes per senyor aquell ab lo qual lo dit contracte fon fet, si ell moura questio o demanda contra los dits mariners per rao del dit nouell contracte en nom seu propi, no ho deu ne ho pot fer per alguna iusta rao, nels dits mariners no li son tenguts de respondre ne algun hom ne iutge nols ne pot forçar, segons les raons en lo capitol declarades. Mas empero si aquell a qui ell haura comanada la sua nau o son leny li dara o li haura donat son loch, ell pot fer la dita questio o demanda en loch e en nom de aquell, mas2864 en nom seu propri no pas. E axi si ell fara axi com desus es dit, los dits mariners li son tenguts de respondre e en altra manera no. Mas empero, si aquell a qui la dita nau o leny sera comanat, fara o haura fet alguna cosa que sia o dega esser a dan de la dita nau o leny per alguna manera que iusta rao no sia, aquell qui la dita nau o leny li haura comanat lin pot fer demanda, de la qual cosa no cal alre dir ne recapitular, perço car quascu es tant cert, que sab ques ha a fer2865 del seu meteix e que no. E per la rao damuntdita e declarada fon fet aquest capitol.


 
 
¶ Fins aci hauem, parlat de les leys e ordenacions de actes maritims mercantiuols. Ara posarem ordinacions en fet de armada maritima.2866
 
 




  -183-  
ArribaAbajo

Ordinacions de tot vexell qui armara per anar en cors e de tota armada ques faça per mar


ArribaAbajo

Capitol CCXCVIII: E primo de almirall capita e armadors

Desde'l proxim capítol sols posarém los epigrafs corresponents del Códech de Mallorca


Primerament deuen iurar lo almirall e lo capita e los armadors que ells pagaran los senyors de les naus o de les galeres o de les sageties, del guany que fara la nau,2867 que pagada la vianda qui sera manleuada o exarcia o alguna manleuta ques2868 fara per auctoritat de la nau, que pagada aquesta manleuta o despesa, que ells deguen donar a quascun leny la sua part, e en aquesta forma paguen aytambe les altres messions quascuna a la sua forma. E si peruentura algun hom fos en la nau qui per auctoritat de la nau hagues2869 manleuat, o fes fermança per comandament del almirall e dels armadors, qui hagues2870 manleuat o fet fermança sobre los seus bens, aquell almirall lon deu trer e fer pagar del primer guany que lanau faça o los lenys qui van ab ella. E perço fon fet aquest capitol, car moltes naus se desarmarien que2871 alguns regidors manleuen e fan fer fermançes perque sescruxen, e les naus fan lur viatge.




ArribaAbajo

Capitol CCXCIX: Com deu esser comptada la messio e lo guany en nau armada

De paguar la messio. Capitol


Encara2872 deueu saber com se fara de aquells homens qui venen en nau com han guanyat o no guanyat, que los dits homens qui venen es mester que paguen axi be lurs parts de la dita messio com siy hauien stat tota via, e segons que lom sera2873 deu hauer millorament o pijorament daytant com hi haura stat oy stara,2874 axi com ara que vn home entre en la nau, e noy sta mes de deu iorns o vn mes o dos o quant quey stiga, e los altres hi hauran stat vn any o mes, e hauran refrescat la nau dues vegades o tres del guany que hauran fet o de manleutes, aquells qui mes hi hauran stat, aquells ne deuen hauer2875 millorament, mas en aço deuen hauer lalmirall e lo capita e lo notxer maior e los clauaris e lo scriua esguart sobre lur sagrament que ells ho degan arbitrar segons lestat e segons la forma del hom,2876 car aquell pora esser tant prous, e que fos tant bo darmes, que aquell deura hauer tant bona part com si tota via hi hauia stat.



  -184-  
ArribaAbajo

Capitol CCC: De comit o senyor de la galera o de fusta manca armada

Dels comptes de les galeres e de les sageties que van en cors pet si matex, que deuen ne que no


Si algun qui ira per si matex ab galera o ab sagetia, sol que vage menys de nau o de almada de senyoria, deu hauer la quinta, e tots los homens son tenguts de fer son comandament axi com a comit deuen fer. Encara si va detras nau, o que sia ab companyia de nau,2877 e la nau haia per si de nau o altre leny estrena, si es estrena de deu besants, deu ne hauer lo comit tres, e si es de sinc besants, deu ne hauer dos. E2878 en aytal forma, que estrena de sinc besants en auall son del comit dos besants, e vn besant es del capita, e los dos besants deuen esser del notxer de la nau. E si munta mes de sinc besants, deu venir en poder del almirall e del cominal de la nau, mas tota via aquests tres al comit saluats, si son mes de sinc besants. E si son mes o menys en aquella forma ne deu hauer. Encara mes, que si lo dit comit pren leny de batalla, que sia altre leny armat, deu hauer les armes del altre comit. E encara que pot cambiar les armes per millors fins al cap del viatge. Encara de tot leny que prenga a batalla2879 galera o altre leny que sia, deu hauer vna ancora e la senyera. Encara2880 deu hauer de refrescament2881 la nau2882 vna part e mija. E tots aquells qui son en la galera, deuen fer lo comandament del comit2883, o sia galera o sagetia o altre leny.




ArribaAbajo

Capitol CCCI: De comit

Com deu jurar lo comit al Almirayl. Capitol


Comit deu iurar e fer homenatge al almirall e al cominal de la nau de no partir sens sa voluntat del2884 almirall o cominal en pena de la persona e de no tallar cap de nau, si donchs lo2885 raiayre no li prenia lo timo, e si ell lo tallaua, quel deu2886 al pus tost que pusca recobrar. E2887 si ell per altra rao ho fahia, ell es tengut per fals e per desleal, e deu perdre la ma, si ell lo talla ol fa tallar. E si tant sera que ell lo tallas que fos fet per rasa o per altra traycio que hom loy puga prouar, deu esser mes en un pal2888 per lo ces, e que li isca2889 al cap.




ArribaAbajo

Capitol CCCII: De conuinences

Com deu esser comprada vianda de nau


Comencem primerament de la nau e de la vianda, que lalmirall, e los armadors e lo capita e aquells qui armaran la nau faran, segons ques empendran e segons se partiran, mas lalmirall e lo capita ho deuen manifestar sin son demanats, e si non son demanats no son tenguts de dir ho, en aytant empero, que lalmirall deu donar poder al scriua que ell ho manifest, e deu ho dir als homens qui vendran en terra e en nau per acordarse que axi es, que com los armadors armen la nau, ells poden metre, segons que ells se posaran. E com los homens se acordaran guardense siy volen anar o no.




ArribaAbajo

Capitol CCCIII: De les parts ques deuen fer en nau armada

Com se deuen fer parts de naus armades


Encara deuets saber quantes parts deu fer la nau e quantes no. Si la nau es ab galeres o ab lenys armats, si son mil2890 persones, deuen fer ·VJ· milia ·CC· parts. Encara si la nau ha ·D·2891 persones ab los lenys armats, deu fer ·IIJ· milia ·C· parts. Encara si la nau   -185-   ha ·CCL·2892 persones, deu fer mil e ·DL· parts; encara si la nau o leny ha ·CL· homens, deu fer ·DCCLXXV· parts. E axi com crexen los homens en axis crexen les parts. E2893 ab les parts se milloran los homens, segons quels homens seran stats prous e sufficients dels officis que faran. Empero aço deu iurar lo capita e lo notxer maior e los clauaris e los conestables en aquesta forma: que hi deu hauer ·IIJ· notxers los millors quey sian en la nau. E tres proers e dos clauaris e dos ballesters ab lo conestable lur e dos homens darmes ab lur conestable, que no puguen res fer per parentesch ne per altre seruey que degan hauer, o quen hagen pres. E en axi ab voluntat de tot lo cominal de la nau, axi2894 de la vna part com de laltra, aquells hi diguen ab veritat, e que partesquen lealment en presencia del almirall, e aquell qui fara a millorar, quel milloren. E axi2895 be deuen millorar lalmirall sobre les sues parts com los altres, si ell es2896 digne de millorament e que sia sufficient de millorar. Encara atresi clauaris e notxers e ballesters e tots homens darmes. Mas a nengu no poden tolre res de lurs parts, ço2897 es si es proer o ballester o altre hom, segons que deu hauer.




ArribaAbajo

Capitol CCCIV: De notxers e altres officis e de la partio

De notxers e altres officis e de la partio


En tota nau de cors de ·C· mariners deu hauer ·XVJ· notxers e ·XXIIIJ· proers, sol quey haia mil persones. E sin hi ha ·D· deu hi hauer ·XIJ· notxers.2898 E sin hi ha ·CCL· deu hi hauer ·VIIJ· notxers.2899 E lescriua el notxer maior deuen hauer millorament per notxers. Saluant la conuinença que haura feta lalmirall2900 al notxer, que si li conue mil morabatins2901 sobre les ·X· parts ell los deu hauer, empero quel capita sia a la conuinença, e lescriua maior, saluant que aquell notxer hi sia2902, e si noy es sufficient pot lon gitar e metren hi altre.

Encara scriua deu hauer ·X· parts axi com2903 notxer. E capella e metge aytambe, e aquests son aquells qui deuen hauer part de notxer en nau. Mas si peruentura res que hagues conuengut2904 notxer o proer o altre hom en la nau, e no sabes fer, o que noy fos sufficient, axi com es dit dels notxers, axi es fet dels proers e dels altres.

Encara tornem a la2905 partio de les parts: que com sera leuada la vianda el fet de la nau, los senyors, ço es a dir, lalmirall e capita els armadors, deuen hauer fet encant a ·VIIJ· iorns en pena de les parts. E deu esser partit, com lencant sera fet, en ·IIIJ· iorns. E perço fon fet aquest capitol, car los almiralls e los capitans e los altres armadors farien tant star los homens en les terres, que ells ne haurien damnatge e molts destrichs. Encara deu donar lalmirall poder al scriua e al notxer maior, que ells2906 puguen pendren tantes de robes que ells puguen metre penyora2907 fins que la nau volra encantar, perque lescriua puga prestar del fet de lur guany, perque los homens se puguen fornir de menjar e de beure2908 fins que la nau haia fet2909 tant de guany que pagades les manleutes hi sobrara, al scriua ab lo notxer se deu donar de aço senyoria, que ells degan pendre tanta de roba de la nau que aquells homens pugan hauer   -186-   que menjar e que vestir, segons que ells veuran lo guany,2910 empero quel guany sia sufficient e bastant pera la demundita cosa, e per aquesta procuracio deu hauer lescriua dos2911 milleresos, e la meytat es del notxer. E lescriua es tengut de fer albara a quascu daço que haura pres. E si los homens prenen mes que no deuen, lescriua nes tengut, que perço son donats a aquells dos2912 millaresos al scriua e al notxer. E lescriua e lo notxer deuen tenir leal compte per tots los homens qui en la nau iran, e per los armadors. E aquesta batlia ha lo notxer ab lescriua en fet de cors o de nau armada o altre leny.




ArribaAbajo

Capitol CCCV: De almirall

Almirall ha poder de millorar quis volra


Almirall pot fer millor de part2913 a quis volra, de ·IJ· parts o de ·V· o de ·IIJ· fins en ·X· e aquells deuen esser de ·V· homens fins en ·VIIJ·

Almirall pot fer conestables,2914 e pot los millorar de vna part sobre los altres, e sobre la coneguda de aquells qui hauran multiplicades les parts.

2915Almirall pot millorar2916 tot official, sol que sia sufficient, ab voluntat2917 del cominal de la nau. Tot aço axi com desus es dit fon fet e fermat, tot en axi com los altres capitols.2918




ArribaAbajo

Capitol CCCVI: Ordinacions de cors

De costumes de naus armades e de gualeres o lenys


2919En les costums del cors de nau o de leny de rems sia entes que tot leny qui no rem e que haia gabia, fa aytal capitol com nau; axi fo stablit.2920 Començem. Al almirall, qui sera damunt2921 larmada, que primerament deu iurar als armadors que ell sia feel e leal e obseruant en totes coses que conuenguen a la nau e als2922 personers qui armaran, ço es de la nau e de exarcia que ell prometra e haura assignada als armadors. E si algu es leuat almirall, o la nau sia sua, ell deu manar al notxer ab pena de sagrament, que ell dega manifestar tot ço que pertanga al cors de la nau per aiudarse de tot lo que ha menester. E lo dit notxer maior ab los panesos, los quals son apellats notxers en cors, hi deu anar ab ·IIJ· fins en ·VIIJ· e aquells ab lo dit notxer deuen ho manifestar a la nau e al almirall ab sagrament en axi que ells no puguen dir sino la veritat. E lalmirall tot en axi com lo notxer ab aquells altres notxers ab sagrament hauran dit, ell ho deu fer a saber als armadors aytambe per sagrament, que ell noy fa es dir mes ni menys de la veritat. E si lalmirall axi nou fa, ell deu perdre ·X· parts de les sues, e deuen tornar al cominal de la nau, sia la nau sua o no; encara lo ban que sera posat en nau a quis periurara, ço es la perla que seria donada a algu per sagrament fals, tot en axi deu ell pagar aquella pena, e qualseuol altre del menor tro al maior. Encara si lo notxer hauia fet ab ell algun pati, que ell digues de la exarcia o de les altres coses lo que no sera, lo dit notxer deu perdre les sues parts, e totes les armes, e deuen esser del cominal de la nau. Encara lalmirall deu fer scriure en poder dels armadors   -187-   ço quel notxer haura dit de la exarcia e de les altres coses. E si lo notxer no dira la veritat, deu hauer la dita pena. Lalmirall deu aço fer als mercaders en pena sobredita. E los mercaders deuen atendre al almirall sots pena dobla, ço que li hauran conuengut. Lalmirall es tengut al notxer e a tot hom de dir quant pren per la nau e per la vianda, e com manleua e com no, si loy demanen. Encara almirall no deu metre algun son parent per notxer maior, sots la dita pena, si nou fahia ab voluntat dels personers e armadors e del capita. ¶ Sapiau encara, que almirall no pot metre capita ne capita almirall sino ab voluntat dels armadors. Encara almirall ni capita no pot gitar algun hom de offici per alguna esquira2923 que li haura, si ell no era malmerint o que hagues fet perque, e que tot lo cominal ho conugues o que no fos sufficient, en tal cas lon pot gitar, e metren altre. Empero que no valgues menys daquell, si donchs nou fahia ab consell de la nau. E lalmirall deu iurar de attendre ço que promes haia tot home, sia personer sia armador, sia notxer sia conestable, sia hom darmes o seruicial, sia mercader, sia sarrahi o crestia o iueu, e tot ço que prometra en la nau o en terra a tot official de la nau, ell ho deu tenir tot en axi com promes los haura, saluant empero que aquell sapia fer ço perque la conuinença li haura feta lalmirall, e si aquell no sabia fer ne dir ne obseruar ço que haura conuengut, lalmirall no li es tengut de la conuinença que li hauia feta, e pot ni metre vn altre qui hi sia sufficient en presencia del cominal de la nau.2924

Encara almirall deu demanar de consell com deu partir de algun loch, a tot lo cominal de la nau.

Item si manleua res en la mar o pren de sos amichs res, atrestal. Encara si deu fer vna farida, atrestal. Encara si cambia nau, atrestal, ey fa tornes atrestal. Encara de exarcia o de alguna gran cosa, atrestal.

Almirall qui va a parts pot refrescar, sol que los armadors e personers2925 ho vullen.

Encara almirall o senyor de nau no pot donar ni pendre exarcia de ·V· besants amunt sens sabuda dels armadors e dels personers. E si munta mes de ·V· besants, tot lo, comu na a demanar e sin hi haura sol vn mes de la part qui digues hoc encara que laltra part diga no, lalmirall ho pot fer, e atrestal pot fer de aquella part que dira no. Mas aços deu iurar per los notxers e per los proers e sobre tots per los armadors e per los personers qui son ab ells ensemps daquella part maior.

Encara deu lalmirall ab coneguda e ab voluntat dels notxers e dels proers metre clauaris, e dels ballesters e homens darmes, ço es de vn notxer e vn personer, ço es armador, e vn proer e vn hom darmes de lança o ballester. E aço que la maior força sacordara sien fets los clauaris.2926 E scorcolladors atrestal com de clauaris.

Almirall pot metre proer a coneguda del notxer, perço car lo notxer coneix los mariners.

Almirall pot metre e leuar conestable dels ballesters ab voluntat del capita.

Almirall pot leuar ganfanoner ab voluntat del capita.

Almirall pot leuar guardians dels sarrahins e de la vianda.

Almirall pot2927 leuar gabiers e timoners e sobreguardians.




ArribaAbajo

Capitol CCCVII: De notxer

Assi parla de notxers


Notxer deu hauer honrament, ço es que si pren algunes armes ell   -188-   les pot tenir fins al cap del viatge, e en totes parts res que li sia donat de vianda, deu esser seu, e pot sen pendre. E totes coses que pren2928 en esuehiment de nau, que valla de ·V· besants en auall, es seu. E en tot carnatge se pot pendre vna bestia de millorament.

Notxer pot manar totes coses que façen a fer en nau.

Notxer deu hauer de honrament, com refrescament ve en nau, vna part e quarta.

Notxer deu hauer ·X· parts, e puys deu star a cosiment de les sobreparts que faran.

Notxer pot pendre del encant menys ·I· besant.

Notxer deu hauer vna vela de mig que sia en entena, e sino es en entena, prenga qualseuol.




ArribaAbajo

Capitol CCCVIII: De proers

Assi parla de proers


Los proers deuen esser a comandament dels notxers de popa, e deuen saluar e guardar tota la exarcia, e deuen hauer vna ancora e vna gumena la millor que troben enferida a la ancora, e si peruentura noy hauia gumena enferida a la ancora, deuen pendre la millor que troben en la nau. E deuen hauer quascu ·V· parts; e de les parts ques faran en la nau de millorament, lo notxer2929 els dos proers e dos clauaris deuen iurar, que per diners ni per parentesch ni per amistat ni per desamistat2930 no diran, que aquells qui faran a millorar, que sien millorats. E si proer no ha meses les armes que deu metre per ell e metre les hi en tal preu, com ells se volran a la paga que li faran.




ArribaAbajo

Capitol CCCIX: Ballesters

De balesters


Ballesters deuen hauer en axi com estan per conuinent ab los armadors e almirall e capita, e com deuen hauer dues ballestes de dos peus e vna de strep e ·CCC·2931 passadors, e perpunt e cuyraces2932 e facet e coltell e cuxera e capell de ferre, e ·IJ· crochs. E si aço conue e nou met, sta a merçe del almirall. E lalmirall ho pot comprar e metre per ell, e pot lin comptar de vn diner dos, o a la voluntat del dit almirall e del capita e dels armadors. Ballester deu hauer ·V· parts, e de les parts ques deuran millorar sia en coneguda de ·IIJ· ballesters, ab lur conestable, quiu deu iurar ab aquells ·IIJ· ballesters, en axi com lo notxer iurara per los mariners, e lo capita hi deu dir aytambe per lo sagrarnent que ell haura fet. Ballesters deuen hauer tots los cayrells que trobaran en la cuberta de la nau quis pendra, e tots los crochs qui abans hi seran.




ArribaAbajo

Capitol CCCX: Homens darmes

De homens darmes


Los homens darmes ço que han promes al almirall e a sos companyons, deuen metre, e sino, per aquell cap en que son los ballesters serien ells a voluntat del almirall. Los homens darmes deuen hauer tot ço que pugan tolre als altres homens darmes que tenguen al cap, al esuair que faran, mas pus que la nau sera esuahida nols deuen tocar res. E han ·IIIJ· parts, mas tot ço que lalmirall los prometra per esuahir o per muntar o per fer armes, los deu donar ell e lo capita. E ells deuen fer axi com han conuengut, e per la conuinença que lalmirall los ha feta, e ia la los atten, ells son tenguts   -189-   de tenir e de guardar la sua persona a mort e a vida. E si ell no lals aten, ells aytampoch no lin son tenguts.




ArribaAbajo

Capitol CCCXI: Gabiers

De guabiers


Gabiers deuen hauer axi com hauran empres e prometran. E deuen esser en proua dos e dos en mig. E deuen hauer les armes dels altres gabiers.2933




ArribaAbajo

Capitol CCCXII: De pes e mesura

De fals pes e de mesures falses


Si algun home te fals pes, o te falses mesures, o metra aygua en lo vi despuix quel haura cridat, deu perdre la bota del vi e tot ço quen haura hagut, e deuen ho pendre los consols e dar al cominal de la nau. E si los consols hi consenten, deuen esser2934 marcats al front de foch.




ArribaAbajo

Capitol CCCXIII: Sobre gardians

Aci parla de sobre guardians


Sobre gardians deuen esser2935 ·VIIJ· e deuen hauer per2936 cert ·VIIJ· besants per home, e los archs e les sabates daquells que hom pren en terracenia e les sperdenyes.2937




ArribaAbajo

Capitol CCCXIV: Timoners

De timoners


Timoners deuen hauer axi com lalmirall e lo capita e lo notxer empendran ab ells. E lalmirall es tengut de fer2938 los paga saluant lurs parts.




ArribaAbajo

Capitol CCCXV: Barbers

De barbers


Barbers atrestal com los timoners e sentiners axi com se poran posar.




ArribaAbajo

Capitol CCCXVI: Ganfanoners

De guanfoners


Ganfanoners deuen hauer ·V· besants per ganfanoner. E si ha senyera en proa en la nau que pendran, deu esser lur.




ArribaAbajo

Capitol CCCXVII: Barquers

De barquers


Barquers deuen hauer tots los coltells daquells qui remen. E totes les testes de les besties quis mengen de refrescament en la nau.




ArribaAbajo

Capitol CCCXVIII: Esuehidors

De esuaydors


Esuehidors deuen hauer ço quell almirall los prometra2939 o ·L· besants o ·C· o ·X·2940 E aço deuen tenir tots aquells de la nau per ferm.




ArribaAbajo

Capitol CCCXIX: Afferradors

De aferradors


Afferradors deuen hauer ·V· besants e tots los2941 rompogolls que sien en cadena de laltra nau.2942




ArribaAbajo

Capitol CCCXX: De la guarda del almirall

Com deuen guardar lalmirayl


Tots los homens de la nau son tenguts per2943 lealtat al almirall de saluar   -190-   e de guardar a mort e a vida de tot ço que li prometran en loch de homenatge, aytant com ab ell taran en aquel present viatge e mentre que sien al cors. E lalmirall es tengut a ells de tot ço quels prometra de attendre de son poder, saluant que ells li sien sufficients. E si lalmirall nols attenia ço que promes los haura, aquells no li son tenguts dalguna conuinença, pus que ell2944 lals hagues rota. Empero que ell2945 lals pusca atendre de son poder, car altrament ells li son tenguts pus que ell no ho pot fer.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXI: Escorcolladors

De scorcolladors


Escorcolladors deuen hauer ·X· besants per home. E si menaran amor a2946 algu, deuen hauer les lurs parts en corregudes, sol que hom los ho pugua prouar. E deuen hauer de tota moneda ques trobe en lescorcoll de ·C· besants ·V· millaresos, e de ·C· canes de tela ·V· E si peruentura hauran feta maestria e que diguessen que nou han vist, e que2947 fessen que en altra part2948 guardassen e quels lexassen passar, deuen perdre lo vn vll.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXII: Seruicials

De seruicials


Seruicials deuen hauer dues parts. E deuen pensar dels sarrahins2949 malalts, e dels malalts de la nau e escombrar la nau. E si lo seruicial es hom darmes, deu lo millorar lo capita en la sua lealtat axi com2950 ha iurat.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXIII: Mestre daxa

De maestra daxa


Mestre daxa deu hauer los ferraments2951 del altre mestre daixa, ab que clauara.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXIV: Ballester

De balesters


Ballester deu hauer tots los ferres dels altres ballesters. E es tengut de fer cordes e de adobar ballestes als ballesters e a la nau, e de amostrar com ho facen los altres qui fer no sabran ço ques pertany a ballesters, de empenar e de fer astes e cordes e serralles. E perço deu hauer los ferres del2952 ballester qui sera en laltra2953 nau. E lo seu2954 apparellament qui pertanyera a ballester.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXV: Calafat

De calafats


Calafat deu hauer los2955 ferros dels altres calafats e vna gonella e vna cota del altre calafat.2956




ArribaAbajo

Capitol CCCXXVI: Rey de seruicials

De Rey dels seruicials


2957Rey de seruicials deu hauer los millors2958 ferros que sien en la nau, e vn caldero entre ell e los infants. E deu lo dit rey pendre ·V· parts, e non deu vendre2959 sens voluntat dels infants. E si lo dit rey se vol, no deu algun home metre daus en taulell sino ell. E si algu ni met, ell los pot gitar.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXVII: Consols

Com se leuen consols


Si lalmirall vol leuar consols, ell ho deu fer ab tot lo cominal de la nau. E deuen iurar de attendre tot ço quels capitols que hauran fets diran, e que ells de son poder sien tenguts, e deuen hauer de les penes e bans mesos en la nau la meytat.



  -191-  
ArribaAbajo

Capitol CCCXXVIII: De conuinences

De couinences com sien tengudes


Lalmirall deu tenir e donar tot ço que haura conuengut o promes als officials o a altre hom de la nau, e si ell loy aten, lo dit hom, li es tengut de tot ço que li promes, axi com si era son hom, ço es en lo dit viatge, e a mort e a vida e aiuda contra tots homens qui sos guerrers fossen, e si lalmirall nou attendra, aquell no li es tengut de res perque ell li romp la sua conuinença. E perço fon stablit en axi quel almirall attena la conuinença a aquell pus aquell sia sufficient e bastant a aquella conuinença e a aquell offici, que haura conuengut al almirall queu sapia fer. E sino, lalmirall no lin es tengut.

Lalmirall e lo capita deuen leuar del primer guany que la nau fara, tot ço que deura per manleuta o per tolta que haia feta de vianda o de exarcia. E pot ho leuar e pagar sens demanar al cominal de la nau.

Lalmirall e lo capita si han presa roba o hom de la nau o leny, son tenguts de retre la; sol que aquell2960 proue qui la haura perduda, ells son tenguts de retre, per que ells poden leuar de les parts aytant com aquella roba valra, o poden leuar del primer guany que la nau fara. E si los demanadors principals noy son, deuen ho stoiar e guardar entro que demanat los sia. E deuen trametre letres la on los sabran, que2961 venguen pendre la lur roba. E si axi nou fan, la senyoria los pot donar rompiment, pus quels homens tots ensemps seran, e seran2962 dexelats que ells ho hauran pres.

Totes les coses quel almirall haura despeses en menjar e en altres coses a mantenir la companya que tendra ell despuys que ell comença de anar al viatge e que ell fo leuat almirall en aquell present viatge, tot ho deu pagar del cominal fins que la nau haia desarmat.

Almirall pot fer iusticia de tolre orelles o de correr la nau, o per illa que sia poca on sia la nau surta, en que no haia senyoria.

Almirall no deu metre scriua sens paraula dels armadors.

Almirall deu fer algun clauari, e fer tenir a quascu en les cambres e en les caxes tancadures.

Almirall pot iusticiar tot hom qui rompa caxa2963 o bala o farcell de roba.

Almirall pot fer iusticia de homens,2964 per que no faran comandament dels officials, qui seran mesos en la nau.

Almirall deu hauer de ·XX· parts fins en ·XXXX· segons ques posara ab los armadors de ·XX· o de ·XXV· o de ·XXX· o de ·XXXX· tro en axi com sera ab ells auengut.

Almirall deu hauer, com nau se pendra, vn2965 guarniment o vestidura lo qual se volra, o que lo millor home vesta qui sera en la nau que sera presa.

Almirall deu hauer vn lit de roba de quascuna nau que prenguen.

Almirall deu hauer vna copa dargent de nau que prenguen.

Almirall deu hauer tots los scrits saluant aquells dels gabiers.

Almirall deu hauer vn anell que tenga algun hom de la nau en ma, que valega de ·XX· besants en ius.

Almirall pot hauer ioya, sens damnatge de la armada, de ·XX· besants en auall. E si munta mes de ·XX· besants deu tornar al cominal de la nau.

Almirall es tengut al senyor de la nau de ferlo pagar en axi com ab ell e ab los seus companyons hauran empres, quant la nau haura guanyat.

Almirall com la nau fa camp deu hauer honrament sobre les parts a conexença e a voluntat del cominal. E ell deu iurar com la nau haura feta vela e partira del port on haura armat, de tenir lealment ço que ha promes,   -192-   saluant si lome no era sufficient en la cosa que haura promesa.

Almirall deu prestar axi com ell manleua a la gent. E si ell manleua, deu los ho fer a saber. E los mariners e tots los homens del cominal de la nau lo deuen seguir fins que ell desarm pus que sien a parts. E si lo mariner lo segueix, ell pot refrescar en totes parts aytant com ell se vulla. E si lo mariner lo segueix fins a la sua voluntad e desarma, ell no pot res dir als mariners ne als homens qui en la nau seran de demanar res que prestat los haia, encara que en algunes parts a la sua voluntat haia refrescat que no roman per los homens. Mas siy hauia algu quin volgues exir ans que la nau desarmas, deu retre tot ço que haura pres e lexar totes les armes en la nau, e aço no pot fer sens voluntat del almirall fins que haia2966 refrescat dues vegades per armar de nou. E pus que dues vegades haura armat de nou, ell ho pot fer axi com es dit damunt que reta los diners e lexe les armes. E perço fon fet aquest capitol, quels2967 penedors dels diners no deuen retre res, perço com lalmirall no ret res als prestadors com manleua, ço es de vn diner dos,2968 e axi com ell ho reb dels armadors en axi ho ret lalmirall als armadors.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXIX: Que deu fer Capita

De fet de capita a que es tengut


Capita es tengut de atendre tot ço que conue o promet de aiudar en la nau aytant com ell puga2969 fer iusticia tenir.

Capita deu fer a saber al almirall e als armadors totes coses que sapia, que fossen damnatge de la nau. E deu esser en la iusticia cominal a tots cells de la nau, e fer tenir tot ço que prometran al almirall e al dit capita.2970

Capita deu fer o dar compte al scriua, lo dia que la nau haia feta vela dalla on haura armat o refrescat, si hom ne vol lauer compte. E aquest compte se deu fer ab ·IIJ· notxers, e ab ·IIIJ· clauaris, e ab ·IIIJ· proers, e ab ·IIJ· ballesters, e ab dos homens darmes.

Capita deu mostrar e dir tot ço que lalmirall deu fer a algun hom en la nau, si lalmirall li ten tort, que ell ab lo cominal de la nau li deu mostrar e2971 pagar fins que sia fet.

Capita deu axi be guardar la part en la nau dels maiors com dels menors que quascu haia son dret, e deu guardar quels consols nels officials que son en la nau no puguen res fer qui tort o damnatge tornas de la nau ni del almirall.

Capita deu tenir loch de almirall si lalmiral2972 no es en la nau, e ha aquell poder.

Capita deu trametre lenys en totes parts ab consell del almirall e ab manament.

Capita deu anar parlar per lalmirall e per si, e per lo cominal de la nau a totes naus per saber qui seran, e ço que ell fara sera tengut.

Capita deu metre en les galeres e en los altres lenys, cap, cell qui ell volra en loch seu e puixs menar lo dauant lalmirall, e ço que ell comandara,2973 allos faça.

Capita deu2974 fer partides dels homens qui van en los lenys armats, e metre e gitar quis vol.

Capita deu fer atrestal al leny de rems e de veles e de tot ço que ops sia.

Capita deu fer donar la vianda en axi com ell volra, e per aytants iorns.

Capita deu establir les batalles de tots los lochs de la nau, e de tots los homens.

Capita deu hauer responsio2975 de conestable, e darse guarda, e si no ho fan be ell ho deu mostrar al almirall   -193-   e ço que lalmirall ne dira, que sia fet2976 Capita deu2977 fer mostrar e apparellar e partir les armes que son cominals en la nau.

Capita deu gitar los homens com van a tarracenia, e aytal poder ha en los homens, com es fora la nau, com ha lalmirall en la nau, que lalmirall lo li deu donar.

Capita ha aytal poder com lalmirall quant lalmirall noy es, que ell2978 te lo seu loch, tota via faent a saber si ell sera en la nau.

Capita deu metre los ganfanoners en aquell lloch on veura que faça a fer.

Capita deu fer recollir la gent tota via el2979 destrenyer los.

Capita deu hauer lo quart de les iusticies e dels bans ques fan en la nau.

Capita deu esser cominal en los consols que si la vn consol ha ab laltre contrast, ell ho deu iutiar.

Capita deu stoiar tota la roba del mort a sos amichs o a sa muller, e si sen pert res ell ho deu esmenar als amichs del mort.

Capita pot fer encantar la roba del mort sis volra.

Capita deu2980 veure en los fets de la partio del refrescament ques do en la nau.

2981Capita pot millorar lo seruicial darmes ab voluntat del almirall de mija part.

Capita deu partir los draps de vestir si hom fa vestidures2982, e altres empreses que facen a donar ab voluntat del almirall e dels armadors.

Capita deu fer fer leals pesos e mesures als consols. E si ells nou fan lealment, en poder seu deuen esser marcats al front si ells consenten en alguna2983 malesa. E perço fon fet aquest capitol, que ells estiguen lealment al cominal de la nau.

Capita es tengut que penyora que sia mesa en nau a tauerna o a vianda, no2984 la leix vendre tro que la nau isca de cors.

Capita es tengut que algun home de nau no vena vi ni carn ni vianda sens que lo dit capita no la veia, e que veia lo pes e la mesura, e si la troba falsa lo dit capita liu pot tolre ab los consols ensemps, e los consols ho deuen donar al cominal de la nau.

Capita es tengut, que si la penyora que sera mesa a la vianda nou valra, que ell la deu fer2985 valer, com en la nau se encantara, daço que haura guanyat, e fer restituir que aquell noy2986 perda.

Capita es tengut quey faça venir los consols se aygua se met al vi quis vena en nau, despuys que sera cridat.

Capita deu hauer ·XXV· parts o mes si fon voluntat dels personers al començament del viatge, e si es voluntat del almirall, mas aquelles ·XXV· parts no li poden fallir.

Capita deu hauer totes les spases de la nau o leny qui sera pres, mas es a entendre que spaça ques port a vendre2987 que sia ligada en bala no deu esser sua, sols aquelles ques portan per fer armes en nau o que algun home la porta per son armar, aquelles son sues.

Capita deu hauer totes les senyeres en que haia corda stada ligada o fil o agulla.

Encara deu hauer de quascun sarrahi quis vena mig besant per testa axi be del poch com del gran. Encara del sarrahi quis vena mes de ·C· besants, deu hauer ·V· besants, e de ·C· besants en auall ·IJ·

Item deu hauer totes les capes, ço es a entendre gelebies e atzuuars e capes que porten sarrahins.

Capita pot pendre algunes armes si li fallen, o quen pogues millorar, pero que torn les sues al comu de la armada   -194-   ço es a entendre2988 coltell o cuyraces o capell de ferre o golero o altres armadures sols ·J·




ArribaAbajo

Capitol CCCXXX: Scriua

De scriuans que deuen auer ni fer


Sçriua deu esser leal axi a la vna part com a laltra, e deu aço iurar en presencia del almirall e dels armadors, e com es en mar que han feta vela, deu iurar en presencia del cominal de la nau.

Scriua deu retre compte als proers e als notxers e als ballesters e als homens darmes, com hauran feta vela, en axi que los notxers ni deuen metre ·IIIJ· e los proers ·IIIJ· e los ballesters ·IIJ· e los homens darmes ·IJ· e los clauaris ·IIIJ· e a aquells ell deu retre compte per tot lo cominal de la nau.

Scriua deu2989 tenir lo cartolari on algun hom no puga escriure ne legir ne tenir, e si alguna persona lo, te fora ell, no deu res valer lo cartolari e lescriua deu perdre totes2990 les sues coses e parts, e deu esser gitat de la scriuania, e pert la ma en poder de cort, si prouat li es.

¶ Scriua es posat a la maior leyaltat de la nau, e de testimoni que lescriua porta val per ·IIJ· testimonis, e tot ço quel2991 scriua fa aten la nau.

Scriua hi deu esser com lalmirall promet alguna cosa a algun hom de nau. E tot ço que prometra lalmirall a altre hom que lescriua ho oia, ell ho deu scriure, e no deu metre res sino axi com sera stat dit. E si2992 nou escriu, e lon demanen a testimoni en demanda o plet, ell deu dir la veritat de ço quen oí o vee. E aço deu fer axi be en mercaderia com en cors, car tots los testimonis de la nau venen al scriua2993.

Scriua no deu res scriure en nau si la dita nau no es a prois, ço es com es en mar, car no seria tengut.

Scriua es posat en loch de lealtat e tot ço que ell fa es tengut de nolieiar e de comprar o de vendre o de donar vianda a alguns homens. E despuys que ha iurat deu esser cregut per sa plana paraula.

Scriua ha aytal batlia, que no es res tengut2994 en la nau de alguna conuinença si lescriua no es en presencia. Encara sol que lescriua oia la vna part e laltra e ell es en mar, que sia a prois la nau, ell ho pot scriure, e es tengut encara que noy sia la vna part ni laltra.

Encara si lescriua no tramet els guardians de la nau no deuen rebre ni donar res sens albara del scriua ab son2995 segell, que sis perdia no seria tengut.

Encara mes, que sens voluntat del scriua lo senyor de la nau no pot algu donar algun hauer sens albara del scriua. Ne algun mariner noy gosa tocar sots la pena del capitol.

Encara que si algun nolit es fet ab lo senyor de la nau, no es tengut si la part se vol si lescriua noy es, o non hi ha carta feta. E si lescriua hi es, es tengut, sol que ell ho haia oit que tota via ho pot scriure.

Scriua pot encara acordar tot mariner sol que no sia proer defora, e lo senyor de la nau es li tengut axi be com si ell lo hauia acordat.

Scriua deu esser en totes les coses que porten en nau, sia vianda o altres coses. E si peruentura ve vianda a la nau de present lescriua ho deu fer partir, e a la sua voluntat pot millorar qualseuol.

Scriua pot pendre2996 lo millor terme e fer fer la sua voluntat de la porta2997 envers proa. E pot hauer lescriua sota   -195-   ell2998 seruicial, mas aquell escriua qui sera sota ell no deu tenir2999 lo cartolari, que lescriua ne hauria la pena damundita.

Scriua deu hauer en nau armada segons3000 vn dels panesos, qui son notxers appellats, ·X· parts. Encara deu hauer tots los libres qui valen menys de ·V· besants lo libre, e si3001 eren que valguessen mes de ·V· besants, no, ne libres que fossen en bala tampoc. E tot paper qui fos en caxa o en altre loc3002 es del scriua, e tots tinters de scriure, e totes le ahines de scriure que fossen del altre scriua.

Item si laltre scriua de la nau que3003 prenguessen hauia algunes armes millors, ell les pot cambiar per les sues.

Item deu hauer a tot encant ·IJ· millaresos per persona, e de persona ques3004 rembra ·V· millaresos; e en totes parts que sia despuys que el sera leuat scriua la nau li deu fer sos ops a el e a3005 son seruicial de menjar e de beure e de sabates.

3006Scriua pot damnar home, pus ha servit son temps, que hom nol pot retenir per força, pus conuinença li feu hom, que hom lo pagara, com hom lo trasch en la nau o quant arma. Aço es ferm e cert.

Scriua es tengut que ell pot leuar del primer guany que la nau3007 faça, la manleuta, e ques pach qualque manleuta que sia3008 de que la nau haura refrescat en algun loch. E nos deu res partir fins que les manleutes sien pagades.

E daço ha poder scriua.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXXI: De clauaris

De clauaris, que deuen fer ni auer


Quant clauaris seran leuats en la nau, ells son tenguts lealment ab lescriua de la nau de guardar e fer escriure e quascun ne deu hauer vn scrit, e quascu deu hauer sa tancadura, e quel vn menys del altre no puga obrir ni metre ni traure, e tota via lo scriua sia ab ells al metre e al traure.3009 E si peruentura ni hauia algu que prengues o donas per comendament del almirall o daltri qui fos en la nau sens sabuda daquells companyons o del scriua,3010 aquell deu perdre la ma, e esser gitat de la clauaria e esser en merçe del cominal de la nau, e perdre les sues parts.

Clauaris han vn march dargent en lo cors.

Clauaris han de quascuna nau vna caxa la millor quey sia menys de roba, sol lo fust.

Clauaris han totes les tancadures que fossen en la nau o leny que hom prengues.

Clauaris han totes les cordes dels farcells.

Clauaris han tots los3011 aguts qui sien en la nau, que no sien en bala ne en farcell ne en esporta.

Clauaris han de quascun sarrahi ·IJ· millaresos. E ells deuen donar los claus ab que clauen les cormes.3012

Clauaris han3013 los scarpres qui no sien de mestre daxa e deuen los prestar a ops de la nau.3014 E deun dar cordes a ligar3015 farcells, entro ques encanten, e a clauar e a desclauar los presoners.   -196-   E deuen donar cordes a ligar los presoners, e abadafions3016 a ops de la nau si non hauien.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXXII: Notxer maior

De nauxer major de nau


3017 Notxer maior de la nau es tengut al almirall, e al capita, e als armadors de la nau de3018 esser leal, e de no donar triga a les coses de vtilitat, ques puguen fer en vn iorn, que non hi meten altre, perço com nau armada sta quascun iorn e quascuna hora en sperança de seguir son enemich, o de fugir, si ops li era, perquel notxer deu fer al pus tost e sauiament ço que haura a fer, e aço deu iurar.

Item que per parentesch ni per hauer que lin fos donat3019 ell no stiga que no comande a tots aquells qui ben poran fer, e aço deu iurar lealment.

Item que per maluolença que ell haia a algun home, que nol meta la on sapia que altra ho fara millor que aquell. E aço deu iurar.

Item deu dir totes les3020 maganyes que son en la nau, de arbres e de antenes e de ancores, e de exarcia, quey sia. E siu cela, e que li sia prouat, ell deu perdre les sues parts e les armes.

Item si veu res emblar o rasa o bando fer, deu ho manifestar e castigar, e si no sen volen star, deu ho dir al almirall o al capita.

Item que ell no faça hom acordar en la nau si nol conex, ne diga que aquell sia mariner si3021 nou es, e siu fa, tot lo damnatge que la nau ne prengues sia sobre ell. E si mar li fahia mal, que ell sen pogues aiudar; si la nau ne hauia a logar altre, lo notxer la a pagar.3022

Item ell deu fer totes coses que ell sapia, e si peruentura ell no les sabia fer, e que altre hagues hom a logar, entro que sia fet, ell ho deu pagar, ço es a entendre tot ço que en la nau se pertany3023 per lo nauegar, car a altres coses fora lo nauegar noy es tengut, mas de tot lals es tengut, pus que a notxer maior la hom puiat. Encara si fer nou sabia, deu ne esser gitat, e deu perdre ço que hom li hauia promes. Altrament ell deu atendre ço que haura promes,3024 e hom axi mateix a ell ço que hom li prometra.

Item que ell no deu exir3025 de port ne entrar en port sens voluntat del almirall e del capita e del cominal de la nau.3026 Tot aço deu iurar, e encara que per amistat del almirall ne del capita ne dalgun hom no3027 cele ço que veura que fara a fer ne diga ço que no fara a fer, e que faça e faça fer tot ço que sia profit de la nau; e si li era vedat, deu ho dir al almirall e al capita, e ells deuen li aiudar a tot saluament de la nau. E si no li aiuden ne li attenen ço que li hauran promes, ell nols es tengut de res.

Notxer deu hauer aytal batlia en la nau, que com sera lo consell donat dell e del almirall e del capita e dels promens de la nau, ell deu fer3028 collar e metre veles com ell conexera que faça a fer.

Notxer ha a comendar a exir de port, entro que sia en pelech fora.

Item que tota via que la nau deu mudar, ell deu comandar a popa,3029 e donar saluament, e collar.

Item que com volra pendre volta, queu deu demanar al almirall e al capita e als panesos, e com seran acordats, que ell faça mudar.

Item al entrar de algun port ell deu comandar. E3030 mesa vna ancora daça,   -197-   e laltra dalla,3031 ell don son loch a aquell a3032 quil haura donat lo iorn de comandar.

Item que com veura que faça3033 argir e collar de mig, si ops sera, e mudar laltra vela que conega que faça a mudar, queu faça fer. E siy fa a iunyer alguna vela, ell la pot iunyer, e si fa a minuar,3034 ell la deu minuar sens licencia.

Item que neguna ancora nos deu donar a la nau que ell noy sia demanat.

Item que si gumena o algun grupial fa a tallar o a iunyer ell ho pot fer.

Item la nau no deu mudar sens paraula del notxer, ne levar ancora ne prois sens sa paraula.

No deu partir barca de nit sens sa paraula. E sin partia, deu ho manifestar al capita.3035 E lo notxer deu partir als altres sos companyons la venda de comandar, ells faent a saber al notxer ço que faran.

Notxer deu esser a arbitrar les parts, perço com ell coneix los mariners e deu iurar lealment e dir ab aquells quiy diran.

Notxer maior no es tengut de fermança que ell faça, pus lome sera anat en la nau vn mes que ell lacorda, el amena per autoritat de la nau.

Notxer3036 pot cambiar les sues armes ab altres3037 si millors les troba, si prenen nau. E les pot tenir fins que la nau desarme e puys que les torn al cominal de la nau, car ell deu esser armat, qui sta en popa; mas vna arma3038 deu esser sua.

Item deu hauer la quarta part de vianda de millorament. E de tota nau ques rembra ·X· besants e de leny ·V· besants.

Item deu haver de tota vela quis partesca ab los altres notxers vna part e quarta, e pot demanar de refrescament3039 vn besant a tota nau e leny.

Notxer es tengut de star en la nau fins que tots aquells de la nau sen sien anats, e de no partir entro sia a saluament la nau, e que sen partesca ab voluntat del senyor, ço es a saber, que sia la nau desarmada. E si la nau hauia son cabal, no es tengut lo notxer, si sen vol anar, pus la maior força sen anas.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXXIII: De consols [e guardians]

De Consol com deuen jurar ny que deuen auer ni son tenguts


Consols deuen iurar en poder del cominal de la nau e del notxer e dels armadors e dels proers e dels ballesters e dels homens darmes, que ells per algun senyor qui sia en la nau ni per parent ni per altre home, ells no faran sino a la maior lealtat que fer puguen e conegan, e tota via ab consell daquells quells parra, e que per parentesch ni per hauer ni per res no façen sino la lealtat. E deuen fer leals mesures de vi e de tot ço ques verte en la nau. E deuen hauer vn scriua, e deuen hauer ·XV· besants per consol. E deuen donar al capita lo terç de les iusticies de la lur3040 part e vna part al scriua.

Item deuen hauer la meytat de les iusticies. E deuen hauer de quascuna nau que prenguen, vn tapit.3041

Item deuen hauer de quascuna nau ·IJ· besants per hom, ço es a entendre per consol, per los contrasts dels homens3042 que partexen.

Item es tengut quascun consol que faça lealment. E si ell consent maluestat, deu perdre les sues parts el consolatge, e deu esser marcat al front.

  -198-  

3043Los guardians qui son senescals deuen iurar lealment que donen aytanta vianda al vn com a laltre, fora al almirall ·IIJ· parts, e al capita e al notxer maior vna part e vn quarto de part. E no deuen donar al maior mes que al menor sens paraula del almirall e del capita e del scriua.

Deuen hauer los guardians les pells de les besties qui en la nau se mengen de refrescament. E deuen hauer los sachs e les sarries del pa si la nau guanya.

Item deuen hauer de quascun sarrahi3044 ·IIIJ· millaresos e ells deuen los guardar e clauar e desclauar, e si los sarrahins se remen deuen ne hauer vn besant.

Item los guardians deuen hauer les parts, segons que sera. E si los sarrahins fugen, ells ne son tenguts.




ArribaAbajo

Capitol CCCXXXIV: Com se leuen les quintes

Com se deuen leuar quintes


Si algu armara nau o leny o galera o altre vexell, si costara darmar deu milia sous o mes o menys, si los dits vexells guanyaran, del cabal e del guany deuen esser leuades dues quintes, e la vna quinta deu esser del almirall e dels notxers, e laltra deu esser partida entre aquells qui hauran part en lo fust.

Item si algu armara, e no guanyara, mas3045 acabalara, de aquell cabal deuen esser leuades dues quintes, e parfides axi com damunt es dit.

Item si algu armara e no guanyara, ne acabalara, de tot ço que portara, ara sia poch ara sia molt, deuen aytambe esser leuades dues quintes e partides axi com dit es.

Item si algun notxer emprara algu que li arm la sua notxeria, si aquell la li arma e sera empres entre ells que ell la li arma a mig seguint e a mig plant, si lo, vexell on armara, guanya, lo guany dels diners que armara deu esser mesclat ab ço que pertanyera al notxer de la notxeria, e esser partit mig per mig. E si lo dit vexell no guanyara, lo dit notxer es tengut de donar a aquell qui armat li haura, la meytat de la notxeria.

Item si3046 li armara a tot plant e a tot seguint, si lo vexell guanyara, lo guany dels diners deu esser tot daquell qui arma, e3047 aci lo guany quel notxer fara en sa notxeria deu esser tot seu. E axi lo armador no es tengut de res al notxer, ni lo notxer al armador, sia que aquell leny guany o perda, pus axi com desus es dit sera fet lo dit armament.

Item se leuan axi les quintes que si monta en suma de ·X· milia sous, leuen hom per les quintes ·IIIJ· milia, e si mes monta, mes, e si deualla a menys, leuen hom segons que sera.3048


 
 
¶ Aci acaba lo libre vulgarment apellat de consolat, en lo qual son los capitols e leys e bones ordinacions que los antichs ordenaren per los fets maritims e mercantiuols. E encara en fets de cors e armada. Los quals capitols e ordinacions foren loades, fermades e promulgades per les senyories dauait scrites.
 
 


  -199-  
ArribaAbajo

[Cronicó de les promulgacions]

En lany de nostre senyor Deu Iesu Christ ·M·LXXV· en les Kalendas de mars foren fermats per los Romans en Roma en lo monestir de sant Iohan de Letra per esser tengut tostemps.

En lany ·M·CIJ· en les Kalendas de Setembre foren fermats en Acre en lo passatge de Hierusalem per lo Rey Luis e per lo compte de Tolosa, per tenir tostemps.

En lany ·M·CIJ· foren fermats en Mallorques per los pisans per tenir tostemps.

En lany de ·M·XCVIIJ· foren fermats en Pisa en sant Pere de la mar en la potestat de Ambros Millers per tenir tostemps.

En lany ·M·CLXIJ· en lo mes de Agost foren fermats en Marçella a la mayso del espital en la peostria de ser Iaufre Antox, per tenir tostemps.

En lany de ·M·CLXXV· foren fermats en Almeria per lo bon compte de Barçelona e per los genouesos per tenir tostemps.

En lany de ·M·CLXXXVJ· foren fermats en la ciutat de Genoua en la peostria de ser Pinel Milers, e dels ancians ser Pere Ambrosi, e de ser Ioan de sant Donat e de ser Guillem de Carmesi, e de ser Baldoni, e de ser Pere de Arenes. E aço iuraven al cap del moll per tenir tostemps.

En lany de ·M·CLXXXVIJ· en les Kalendas de Febrer foren fermats en Brandis per lo Rey Guillem, per tenir tostemps.

En lany de ·M·CXXXX· foren fermats en Rodes per lo galeta, els iura per tenir tostemps.

En lany de ·M·CC· foren fermats e iurats per lo princep de la Morea de tenir tostemps.

En lany de ·M·CCXV· foren fermats per lo comu de Venecia en Constantinoble. E fermats per ells lo Rey en Iohan tantost que fon tolt als grechs, en la esglesia de santa Sofia per tenir tostemps.

En lany de ·M·CCXXIIIJ· foren fermats per lo compte Alemany e iurats per tenir tostemps.

En lany de ·M·CCXXV· foren fermats e iurats en la ciutat de Mecina en la esglesia de santa Maria la noua en presencia del Bisbe de Cathania per Frederich emperador de Alamanya, per tenir tostemps.

En lany de ·M·CCL· foren fermats per Iohan de Bellmont, sobre la anima del Rey de França, qui en aquella hora no era be sa, en presencia dels cauallers de la host e dels templers e dels espitalers e del almirall de leuant, per tenir tostemps.

En lany de ·M·CCLXIJ· foren fermats en Constantinoble a Sant Angel, per Paleogolo Emperador, de fer tenir en la sua terra per tostemps.

En lany de ·M·CCLXX· foren fermats en Suria per Frederich Rey de Xipra. E en Constantinoble per lemperador Constantí, per tenir tostemps.

En lany de ·M·CCLXX· foren fermats e atorgats per lo molt alt Princep e senyor lo Rey en Jachme per la gracia de Deu Rey de Arago, de Valencia, de Mallorques, Compte de Barchinona e de Urgell, e senyor de Montpeller, en la ciutat de Mallorques. E per lo dit senyor foren atorgats Consols a la ciutat de Valencia, per la manera que damunt es dit.





  -200-  
ArribaAbajo

Capitols del rey en Pere sobre los fets e actes maritims3049

Nos en Pere per la gracia de Deu Rey de Arago &c. Als nobles e amats lo procurador nostre general e al portant veus de gouernador en o regne de Sardenya e de Corçega, e a tots los altres officials nostres en lo dit regne, e als batles generals de Cathalunya, regne de Valencia, Veguer e sotsueguer e batle de Barcelona e noresmenys als vegue[r]s e iusticies e salmedines maritims e iurats alcayts, e altres tots e sengles batles locals de qualseuulla lochs dels regnes de Arago, de Valencia, de Sardenya, de Corcega, e comtat de Barcelona, e no resmenys consols qualseuulla per nos constituits e per auant constituidors, e a tots e qualseuol altres officials e subdits nostres presents e qui per auant seran: Salut e dilectio. La discrecio humana per coniectures de les coses passades considera les esdeuenidores. E quant maiors coses mira maiors cauteles se presenta, e com haiam conegut per experiencia fins açi que perço com les naus, lenys e altres maritims vexells no eren regits per deguts e complits gouerns, no sols sen seguien perdues de infinides robes e mercaderies, mas encara mort de molts, volents perço quant possible sia a nos subleuar los perills de les persones e bens, e proueir a la seguretat dels nauegants, los capitols del tenor seguent manam esser ordenats.


ArribaAbajo

[CAP. I: De acordament de mariners e balesters e seruicials]

Primerament que tot mariner o ballester o seruicial e tot altre qui sie acordat de nau o galera o de leny o daltre vexell sia tengut e dega3050 seruar e complir al patro de nau o de leny o altre vexell, qui acordat sera, tot ço que en lo seu acordament haura. promes de seruar e complir axi que aquell mariner o ballester o altre acordat de nau o de leny o altre vexell, si haura presa paga o prestech de son patro o loctinent de patro, que degal seguir lo viatge que haura promes, si donchs no hauia necessitat de malaltia o que prenga muller o si alguna heretat li sera peruenguda despuys que sera acordat, e que de continent que malalt sera o presa muller haura o la heretat li sera peruenguda3051, queu deia denunciar a aquell de qui acordat sera e retre ço que pres haura de paga o3052 prestech. E qui contra fara, en aquest cas dega esser pres, e que reta al patro lo prestech o paga que haura pres, e que pach de pena ·C· sous, o stiga pres ·C· dies al castell, e tot altre patro quil acordara3053 ol sen men, pus   -201-   que li sia denunciat que es acordat daltre, pach de pena ·C· sous, en axi que lescriua de la nau o altre vexell en lo acordament quel patro o loctinent de patro fara dels mariners, ballesters o seruicials3054, deia metre les conuinençes en scrit en lo cartolari del dit acordament. E quel dit scriua, ans que començ a vsar del offici, faça sagrament en poder del batle de Barcelona o de son loctinent o del loch on lo patro scriua posara, en la dita nau3055 o vexell, de vsar son offici3056 lealment.




ArribaAbajo

[CAP. II: De hom qui fuja per por de mals lenys]

Item que tot mariner o ballester o altre acordat qui fuge o desempar per3057 por de mals lenys o per3058 por de fortuna la nau o lo leny o altre vexell perque sera acordat, si donchs lo patro no la desemparaua primer o son loctinent del patro, que deia esser penjat per la gola. Empero si lo patro o son loctinent de patro desemparara la nau o altre vexell, que ans que isqua de la dita nau o altre vexell, que en presencia de aquells qui aqui seran presents, dega dir que ell desempara aquell vexell, axi com aquell qui nol pot saluar, e que licentia3059 tot hom quil desempar. E de aquest desemparament faça fe lescriua, si en lo dit vexell sera.




ArribaAbajo

[CAP. III: Que nengu no tay orriu ni len volta sens licentia]

Item que tot mariner o ballester o altre acordat qui3060 tall orri de nau o de3061 altre vexell, o leuara volta al orri de nau o de leny quen vaia en terra sens voluntat del patro o de son loctinent, que sia penjat per la gola.




ArribaAbajo

[CAP. IV: De tot hom qui fuja puis que acordat sia]

Item que tot mariner o ballester o altre acordat qui fuge a nau o a leny o a altre vexell despuys que seran partits de la plaia de Barcelona o de altre loch on sia acordat e no haia seruit lo temps de que sera tengut a la nau o altre vexell, si es trobat, que sia pres, e que dega retre en tot cas tot ço que haura pres de la nau o leny o altre vexell, e que perda tot ço que haura seruit a la nau o altre vexell, e que sia del patro, e que pague de pena cent sous o que3062 stiga cent dies al castell o en preso.




ArribaAbajo

[CAP. V: Tot hom qui metra baralla en vexell que acordat es, sia pres]

Item que tot mariner o ballester o altre acordat o altre hom de qualque condicio sia qui3063 moga baralla en nau o en galera o en leny o en altre vexell, que dega esser pres per los altres acordats del dit vexell si lo patro o son loctinent los ho3064 mana de part del senyor Rey, e quel degan metre en vn cep e quey stiga tant3065, tro que sia en terra de la senyoria del3066 Rey, e que sia liurat a la cort, e que pach doscents sous, e que no compte lo seu loguer tant3067 quant stara al cep e sia del patro. E si los mariners nol3068 volien pendre, que pach de pena cent sous quascu. Empero si per la dita baralla se seguia nafra o nafres, quel dit barallant3069 dega hauer aquella pena que de vsatge o de dret haura hauer, segons la qualitat dels actes.




ArribaAbajo

[CAP. VI: Que tot patro pach a son acordat be son salari e son preu]

Item que tot patro de nau o de leny o daltre vexell sia tengut a mariner e   -202-   a ballester e a altre3070 son acordat de pagar li3071 lo loguer que li haura promes, com haia seruit lo temps el viatge de que sera tengut al patro. Empero si lo patro li donaua paraula abans quel temps no hagues seruit, quel dega pagar de tot ço que li sia tengut, axi com si tot lo temps3072 li hauia seruit, si donchs no li daua paraula per ladronici prouat, o per baralla o per gabella, o sino staua a comandament de son maior. En axi empero que no li dega esser dada paraula en loch de sarrahins.




ArribaAbajo

[CAP. VII: Si mariner o balester o altre acordat pren colp]

Item que si lo mariner o altre acordat pren colp en la nau o altre vexell faent lo seruey de la nau3073, oy pren malaltia, que dega comptar son loguer, mentre sia en la nau o altre vexell, axi com si era sa, e quel patro li dega pagar son loguer e altres coses complir segons forma e condicio del seu acordament. Empero si era en viatge de vltra mar3074, quel patro sia tengut e dega en tot cas tornar aquell ab aquella nau o leny o altre vexell comptant son loguer, tro quel haia, la on acordat sera stat.




ArribaAbajo

[CAP. VIII: Que tot acordat sia tengut de metre aquestes armes en lo vexell]

Item que tot mariner o ballester de nau o de leny o daltre vexell, qui prenga loguer de nau, sia tengut de metre armes, ço es a saber, bones cuyraces, gorgera e capell de ferre, spasa e coltell e bones dues ballestes e vn croch e ·CC· passadors o Viratons. E que dega aquelles armes emprar tota vegada que per son maior ne sia request per defensio de la nau o del leny. E qui contra fara, pagara per ban quascuna vegada ·XX· sous. E si aquell mariner no metra les armes desusdites en nau o leny o altre vexell de qui acordat sera, e aquelles com request ne sera no emprara, que no dega hauer comptant de son loguer del temps que seruit haura, ans sia guanyat al patro.




ArribaAbajo

[CAP. IX: Dels acordats qui van en ultra mar que jaguen en nau]

Item que tot mariner o ballester de nau o de leny que sia acordat, que vaia en viatge de vltra mar, e haia pres prestech o paga, deia iaure en la nau o leny de pux que la nau o leny haura començat a carregar3075, sin es request del patro o dels mercaders, axi que de quatre nits ni iaga la vna quascuna ab les sues armes, axi que faça hom compte quel quart de la companya iaga en la nau tots vespres, e aquella nit haia e compte tot son loguer segons que pendra lo mes. E si es a viatge haia la nit ·XIJ· diners Barchinoneses, si donchs en lo acordament no sera empres que sens loguer hi hagen a iaure. Empero en aço no es entes les nits que en la dita nau o vexell iauran, apres que aquella nau o leny se comença3076 desormeiar per anar en son viatge. E qui contra fara pagara per pena cada vegada ·XX· sous.




ArribaAbajo

[CAP. X: De vaixell qui aja noues de mals lenys]

Item3077 que tota nau o leny o altre vexell que haia començat o no començat de carregar, si noues de galeres o de altres vexells de enemichs o cossaris seran en lo loch on la nau o leny sera, que tots los mariners e ballesters acordats qui hagen pres prestech o3078   -203-   paga, feta requesta a ells per lo patro o scriua o altre3079 en loch daquells, deian entrar en la nau o leny ab lurs armes per defendre3080, e quey degan star tant com al patro o a son loctinent3081 placia, axi empero quels dits mariners compten a3082 tot lo loguer. E si lo mariner o altre acordat nos3083 recollia feta la requesta, pach3084 ·XX· sous.




ArribaAbajo

[CAP. XI: Que tot acordat estia a manament del patro]

Item que tot mariner o ballester o seruicial o altre acordat de nau o leny o altre vexell, dega estar a manament e a obediencia del patro o de son loctinent, de qui acordat sera, e si3085 algu daquests contrastaua irosament3086 o ab malicia al dit patro o a son loctinent, quels mariners3087 els altres acordats de la nau o vexell prenguen aquell o3088 aquells qui aquest contrast faran, e quel meten en cep, e tenir lo, tro que aquell haien en senyoria del loch on sera lo patro, e aquell meten en poder del ordinari del senyor Rey, quin faça ço que de dret e per iusticia los parra faedor, e que lo dit acordat no compte de son loguer mentre stara3089 al cep.




ArribaAbajo

[CAP. XII: Que tot acordat se dega recolir com manat li sera]

Item que tot mariner e ballester se dega recollir aquell dia quel patro li haura dit, si la nau o leny se desormeiara, e que3090 encontinent que sia recollit, dega comptar a tot son loguer. E si algun mariner o ballester trobat sera en terra, com la nau o leny haia feta vela, que dega pagar per pena vint sous.




ArribaAbajo

[CAP. XIII: Que negun acordat se dega recolir com manat li sera]

Item si algun mariner o ballester o seruicial partira o exira de nau o de leny o altre vexell sens voluntat del patro o de notxer o de lur loctinent, que pach per pena quascuna vegada ·V· sous, o stiga ·V· dies pres en lo castell si pagar nols pot. O si lo patro ho volra, que stiga al cep de la sua nau per sinc dies, e que no compte sou.




ArribaAbajo

[CAP. XIV: Que negu no men barcha sens licencia]

Item si algu o alguns mariners o ballesters o seruicials partiran de nau o de leny sens voluntat del patro o de notxer o son loctinent de barca, que pach per pena quascuna vegada si es barca de penescalm de nau, ço es quascun daquells vint sous e si es barca altra de nau o altre3091 vexell, pach quascu daquells deu sous per pena. E si pagar nols pot 3092, que stiga quascu daquells per quascun sou ·I· dia al castell3093.




ArribaAbajo

[CAP. XV: Que negu acordat estant en plaja non isca]

Item que si algun mariner se auendra ab lo patro o ab son loctinent de star en nau o leny stant en plaia o en algun altre loch, e aquell mariner exira fora la nau o leny sens voluntat del patro o son loctinent, que pach per pena quascuna vegada ·XX· sous e que perda lo loguer que li sera degut tro en aquell dia.




ArribaAbajo

[CAP. XVI: Que negun acordat fent sa gayta no dorma en aquella]

Item que si algun mariner o altre acordat3094 sera atrobat dorment3095 a la sua guayta, que per quascuna vegada   -204-   pach per pena, si es mariner de popa dos sous, e si es de proa3096 vn sou.




ArribaAbajo

[CAP. XVII: Que vexell qui corre fortuna se guart]

Item si alguna nau o leny o altre vexell per fortuna de mar o de vent vendra en terra3097 a fons, quels mariners e ballesters e seruicials e altre hom qui seran acordats de aquella nau o leny o altre vexell, sien tenguts e degan3098 aiudar continuament a restaurar e a saluar la nau o leny o altre vexell3099 el arnes daquella, e encara les robes e mercaderies que en aquella seran, axi quels dits mariners e seruicials compten tota hora a tot lur loguer, tro quel patro los ho diga. Axi que si aquells mariners e seruicials sen partiran e sen3100 lunyaran, axi que [no] aiudaran a saluar la nau o leny e exarcias e arnes daquella ne les robes o mercaderies que en aquella seran, que no hagen comptat del temps que seruit hauran, ans hagen a retre ço que pres hauran a prestech o a paga al patro, e no resmenys3101 sils mariners o seruicials qui aiudar no volran hauran3102 arnes seus e robes en aquella nau o leny o altre vexell e seran saluades, e no3103 aiudaran a saluar e a restaurar la dita nau o leny o altre vexell, quel arnes e les robes daquells sien confiscades al senyor Rey. E que tota hora hagen aquells mariners o ballesters o seruicials qui no aiudaran, star presos tro3104 quel prestec o paga hagen tornat al dit patro.




ArribaAbajo

[CAP. XVIII: Que patro e escriua sia cregut de loguers]

Item si algun mariner o seruicial sera acordat per patro de nau o de leny o daltre vexell o per lescriua daquella3105 cocha o leny, que daquell acordament o paga o prestech dega esser cregut lo patro o scriua de aquella nau o leny o altre vexell, axi que la cort del loc on lo patro o scriua acusara o requerra lo mariner o seruicial de seruar3106 les conuinençes entre ells empreses, dega encontinent pendre lo mariner o seruicial, e aquell pres tenir tro3107 que haia satisfet plenariament al dit patro o a son loctinent, en ço que aquell mariner o seruicial sera tengut segons la conuinença del seu acordament.




ArribaAbajo

[CAP. XIX: Que nengun barquer no descarrech de nits gra]

Item que algun barquer o mariner ne altre no gos traure ne descarregar de nits de nau o de leny o altre vexell3108 o en nau o en leny o altre vexell gra ne altres robes sens voluntat del patro o de son loctinent. E qui contrafara pach3109 per pena quascuna vegada ·C· sous, e3110 no resmenys (sia) aquell qui cometra tals faenes3111 es tengut de star a dret al dit patro o a son loctinent, en ço que deura.




ArribaAbajo

[CAP. XX: DE vexell que fassen vendre deutors del vaxell]

Item que si alguna persona fara fer nau o leny o barca o altre vexell en la plaia de Barcelona, e a ops de la construcio de aquella nau o leny o barca comprara fusta, stopa, clauo, cotons, ancores e altres forniments e exarcies necessaries a ops de la dita nau o leny o altre vexell per les quals deura diners a les persones de qui comprades les haura, o si per aquell patro o3112 exercidor sera degut per iornals als3113 mestres prestant lurs obres en construcio daquella nau o leny o altre vexell, e aquella persona qui construira aytal nau o leny o altre vexell dementre ques construira se morra o se absentara e aquella nau   -205-   o leny o altre vexell nauegar no pora axi que conuendras de vendre aquella nau o leny o altre vexell, que aquelles persones a qui sera degut per rao de fusta, clauo, stopa, cotons, ancores e altres forniments comprats a ops de la dita nau o leny o altre vexell, o per raho de iornals, sien primers en temps e pus poderosos en dret en lo preu ques haura de aquella nau o leny o altre vexell ensemps ab3114 les altres persones daquella nau o leny o altre vexell, en ço que bestret hauran, axi que muller ne altre creador daquella persona no puga esser primer en temps ne pus poderos en dret a aquelles persones a qui sera degut per les dites raons, tro que la nau o leny o altre vexell haia feta vela en lo loch on sera construida sens embarch daquelles persones a qui per aquella raho sera degut. Feta empero vela daquella nau o leny o altre vexell sens constrast daquelles persones a qui sera degut, que depuys qualque vegada si la dita nau o leny se haura a vendre, que en lo preu de aquella venguen primers aquells que dret comu ordon. Saluo tota vegada quel personer sia primer en la sua part a tota altra persona que sera creador daquella persona qui aytal nau o leny o altre vexell haura construit.




ArribaAbajo

[CAP. XXI: Que negun barquer no trasque mariner de nau]

Item que algun barquer no gos traure de nau o de leny o altre vexell mariner o seruicial sens voluntat del patro o de son loctinent. E qui contrafara, que pague per pena cent sous.




ArribaAbajo

[CAP. XXII: Que pescador no gose tirar nances]

Item que algun exauaguer, pescador ne altre3115 no gos metre ne lançar nançes ab pedra ne ab senalles ne en altra manera en la mar de fons de ·XXV· passes enius ço es axi com es del mur de la dreçana en senyes de exaloch tro al mur de sanct Daniel per aquelles metexes senyes. E qui contra fara que3116 pague per pena ·C· sous. E no resmenys quel patro o son loctinent o los mariners de nau o de leny o altre vexell pugan aquelles nançes, si trobades seran en la mar axi com diu3117 de mur a mur, pendre e tallar sens3118 alguna pena. Empero si algun pescador, exaueguer o altre volra calar nança o nançes dins los dits termes, ho puxen fer tan solament calant aquelles ab senalles plenes de arena.




ArribaAbajo

[CAP. XXIII: Que barquer no puxa tenir esclaus seus]

Item que3119 algun barquer o grondoler no3120 puga hauer ne tenir en son alberch per barqueiar sclaus si no tansolament dos axi que3121 al lauor de descarregar o carregar no3122 puga tenir ne hauer sino tansolament dos sclaus, axi que aquells sien seus propis e no daltre. E qui contra fara, que perda aquell o aquells sclaus que mes haura en aquell lauor.




ArribaAbajo

[CAP. XXIV: Que patro ni altre no puxa menleuar sobre parts]

Item que algun patro o3123 exercidor o sobreposat en loch de patro no puga manleuar sobre les parts ne a ops daquelles, les quals los personers hauran fornides en nau o en leny o altre vexell, si aquells personers seran presents en lo loch on aquella manleuta se fara. Ne aquell prestador no haia3124 alguna obligacio sobre les parts daquells personers, la on lo seu prestech diga que sia conuertit en profit daquella nau o leny o altre vexell, si donchs3125 nou fa de expres consentiment daquells personers.



  -206-  
ArribaAbajo

[CAP. XXV: Que tot presoner puxa dar a sobastar la nau]

Item que tot personer de nau o de leny o altre vexell puga per la sua part donar al encant la nau o leny o altre vexell ab les sues exarcies, e aquella vendre a qui mes hi do publicament, e lo preu rebre e a si satisfer, sens embarch e contrast del patro daquella, ans si request ne sera lo patro, sia tengut de loar aquella venda qui feta sera. E que haia a pendre ço que sobrara del preu, leuada la part daquell personer en tot loch on se vulla lo personer3126, saluo en terra de sarrahins, axi empero quel comprador de aquella nau o leny o altre vexell haia a seguir e complir lo viatge, lo qual la nau o leny o altre vexell fermat haura.




ArribaAbajo

[CAP. XXVI: (Falta la rúbrica)]

Item que si alguna persona construira nau o leny o altre vexell, e aquella construccio sera en conuinent ab alguna persona que li dega fornir e fer certa part, e sera entre ells empres de certes mesures de aquella nau o leny o altre vexell de que promesa sera aquella certa part, que aquell personer haia a fornir e pagar dels seus bens aquella part de la qual conuengut sera entre ells axi quel batle3127 del senyor Rey dega aquella persona forçar a fer compliment a aquella part conuenguda entre ells. Empero si les mesures creixera(n) lo dit construent sens voluntat daquell personer, que en aquest cas no sia tengut de fer la dita part.




ArribaAbajo

[CAP. XXVII: De gitar roba en mar per fortuna o per mal temps]

Item que si alguna nau o leny o altre vexell sera carregada o carregat de robes e mercaderies e aquella nau o leny o altre vexell sofferra fortuna o tempestat de mar o de vent e correra aquella fortuna de mar o de vent o sera la dita nau o leny o altre vexell3128 oppresa de naus o leny o galeres de enemichs o altres, axi que la dita nau o leny o altre vexell per restaurament e saluament de les persones o de la nau o altre vexell e mercaderies e robes que en aquella3129 seran, haura a fer git de les robes e mercaderies qui en aquella o aquel seran, quel patro ne son loctinent no puga ne dega fer git de aquelles robes e mercaderies, sens voluntat dels mercaders qui en aquella nau o leny o altre vexell seran o de la maior partida de aquells, e de qui mes robes e mercaderies haura en la nau o leny o altre vexell o de lurs loctinents. Empero si en la dita nau o leny o altre vexell mercader o son loctinent no haura, e conuendras de fer lo git per lo mes3130 dan esquiuar, quel patro no puga fer lo git daquelles robes sens voluntat o requesta dels mariners qui aqui seran, o de la maior partida daquells. Declaran empero que si lo dit git se haura a fer3131 es fa, que totes robes e mercaderies e moneda e tot argent axi en peça com en vaxella com en ioyes e cambi e cartes de deutes ques facen per raho de la nau e de les mercaderies3132 que en aquella seran, e margarites e draps dor e de seda e totes altres coses, deguen pagar. Exceptat caixes, ço es la fusta e armes e vestidures e arnes de lits de qualque persones seran3133. E sia que les robes sien en cuberta, o sien sota cuberta.




ArribaAbajo

[CAP. XXVIII: De robes gitades e saludades que sien preades]

Item que les robes saluades e gitades degan esser preades e estimades axi com volran en loch on la nau o   -207-   leny o altre vexell port fara per raho del seu descarregament.




ArribaAbajo

[CAP. XXIX: Que tot vaxell esfondrat sia estimat]

Item que la nau o leny o altre vexell dega esser estimat segons la valor que valra apres que sera escapada de la fortuna3134, e sucra en lo loc on port fara per descarregar, axi que dega pagar en lo git per la meytat de la valor3135 que estimada sera.




ArribaAbajo

[CAP. XXX: Que la nau o lo patro pach en lo git que fara]

Item que dega pagar la dita nau o leny o altre vexell o son patro en lo3136 git per tot lo nolit que li sera degut, axi per les robes gitades com saluades3137, axi quel dit patro haia tot son nolit, axi de robes gitades com saluades. E axi meteix quel patro sen puxa retenir per ço que sera degut per lo loguer als mariners, o que li conuendra a pagar en aquell git, de ço que sera degut a aquells mariners, sens contrast3138 e embarch algu.




ArribaAbajo

[CAP. XXXI: Que no sia carragada roba sobre cuberta]

Item que si algun patro o son loctinent metra e carregara algunes robes o mercaderies sobre la cuberta de la nau o leny o altre vexell sens voluntat del mercader de qui seran, e aquelles robes o mercaderies conuendra per la dita fortuna gitar, que les robes o mercaderies axi carregades se degan perdre al patro e no al mercader, si donchs no seran carregades en la dita cuberta de voluntat expressa del dit mercader, axi que les robes de3139 sota cuberta ne altres daquelles3140 desus expressades en quesque sien no façen a les robes que sien sobre cuberta. Declaram encara que aquelles robes se haien3141 primer a gitar que aquelles que fan les vnes a les altres.




ArribaAbajo

[CAP. XXXII: Que caxes puxen anar sobre cuberta, no als]

Item dedaram, que les robes qui iran3142 desota cuberta, no facen3143 a les mercaderies qui3144 seran de sobre cuberta si donchs no eren robes o mercaderies que fossen dins caxes3145.




ArribaAbajo

[CAP. XXXIII: De patro ques pusca aturar roba per nolit]

Item que3146 sia licit al patro o a son loctinent de nau o de leny o de altre vexell de aturarse tantes robes o mercaderies3147 de aquelles que aportades seran en la nau o leny o altre vexell, qui basten3148 al valer del nolit e del git o de algun de aquells.




ArribaAbajo

[CAP. XXXIV: De vaxell rescatat que mariners y paguen]

Item que si alguna nau o leny o altre vexell sera pres per cossaris enemichs o altres, e aquella nau o leny o altre vexell se haura a rescatar3149, quels mariners haien a pagar en aquell rescat per3150 lo loguer.




ArribaAbajo

[CAP. XXXV: Que nau puxa esfondrar vaxells pochs]

Item que si alguna nau o cocha, o altre vexell gros dels sotsmesos del senyor Rey nauegant a la vela encontrara galera o coches o altres lenys armats de enemichs o daltres cossaris, e aquella nau o cocha o altre vexell gros se entendra a defendre als enemichs, quels patrons de aquella nau o cocha o altre vexell gros per esquiuar   -208-   lur perill puxen esfondrar o desfer o metre a fons o fer esfondra[r] o desfer o metre a fons, si sera vist faedor a la maior partida dels mariners de aquella nau o cocha o altre vexell gros, totes tarides lenys o barques o altre vexell poch qui ensemps ab aquella nau o cocha de aquells sotsmeses nostros nauegaran, feta primerament denunciacio als nauegants en aquella tarida, leny o barcha ab scriptura feta per lescriua daquella nau o cocha, com lo patro e mariners de aquella se volen defendre de aquells enemichs per saluar lurs persones e lurs bens sens que no sien tenguts en pena alguna ne en restitucio faedora de aquelles tarides, lenys o barques ni robes que en aquelles seran. Empero si les tarides o lenys o altres vexells pochs stan surts, e aqui meteix haura cocha o altre leny gros, e los dits enemichs o cossaris sobrevendran en aquell loch on aquelles tarides o lenys o altres vexells pochs seran surts, e la dita cocha o altre vexell gros se volra defendre, que en aquest cas sia3151 licit al patro de la dita cocha o altre vexell gros, denunciant ho als patrons de les tarides o lenys o altres vexells pochs, que per saluament de lur cocha o altre vexell gros se entenen a defendre, puxen metre a fons les dites tarides o lenys o altres vexells pochs per lur saluament, en axi empero que la dita cocha o altre vexell gros e les robes que en aquella seran hagen a pagar lo dan donat a aquelles tarides o lenys o altres vexells pochs, a sou e a liura comptant, e axi meteix que les dites tarides o lenys o altres vexells pochs hagen a pagar per lur valor e per les robes que en aquells seran, en la quantitat del dan donat3152, e axi meteix per sou e per liura per semblant forma que es ordenat en git.




ArribaAbajo

[CAP. XXXVI: Quel patro nauech la nau e que obtengua les couinenses als acordats]

Item3153 quel patro haia a nauegar la nau o leny o altre vexell ab aquelles places netes e ab aquells mariners o altres apparellaments que sera conuengut entre ell e los mercaders nolieiants aquella nau o leny o altre vexell. E si lo patro carregara la nau o leny o altre vexell e fara vltra la conuinença que sera conuenguda entre lo patro e los mercaders, que lo mercader ho haia a denunciar o notificar al ordinari sis volra, per tal que aquell patro sia punit en la pena que posada sera entre lo mercader e lo patro en3154 lo nolieiament. E semblantment lo patro dels mercaders en los conuinents per ells promesos.




ArribaAbajo

[CAP. XXXVII: Que null hom qui no sia del senyoriu no gos boscar fusta]

Item que nulla persona estranya que no sia de la iurisdiccio del senyor Rey no gos boscar ne tallar ne trer ne fer trer fusta de roure o de alzina de les terres del senyor Rey. E qui contra3155 fara, que la fusta sia confiscada al senyor Rey e pague per pena mil sous. E axi meteix lo patro de la nau o leny o altre vexell qui aquella carregada haura o assaiara de traure, que pague per pena altres mil sous.




ArribaAbajo

[CAP. XXXVIII: Daquells qui tenen loch de patro o de notxer]

Declaram empero quel3156 notxer e scriua e guardia son entesos per loctinent de patro quascu de aquells com lo patro no sera present. E axi meteix aquell qui per patro sera posat per lo senyor e ver patro de aquella nau o leny o altre vexell3157.




ArribaAbajo

[CAP. XXXIX: Quel senyor Rey ni lurs officials no agen res a fer ab eyls]

Item quel senyor Rey ne officials seus ne altres no puguen enquerir, demanar   -209-   o hauer les desusdites penes dels mariners o ballesters o3158 alguns qui seran3159 cayguts en aquells bans, sino com sera denunciat per lo patro o son loctinent o scriva de aquella nau o leny o altre vexell e no en altra manera.




ArribaAbajo

[CAP. XL: Que les dits bans no aga res lo senyor Rey ni officials seus, mes los consols el jutge nagen ·IJ· parts e la ·IIJ· lo acusador]

Dels3160 quals bans o penes, o quals que altres quantitats guanyades de part a part haia la cort o iutge on seran conuengudes les dues parts, e aquell quil accusara, la terça part. E daquestes coses deguen hauer manament tots officials del senyor Rey e Consols de seruar e tenir aytant com al senyor3161 plaura.

Quo circa vobis & vniquique vestrum dicimus, & distincte precipiendo mandamus quatinus predicta capitula & eorum quodlibet que pro euidenti vtilitate & publica sunt, vt predicitur, ordinata, iuxta eorum series seruetis actentius, & seruari faciatis ab omnibus inconcusse. Datis Barchinone ·X· Kalendas Decembris, anno Domini ·M·CCCXXXX·3162






ArribaAbajo

Ordinacions de consellers de Barcelona per lo consolat de Sicilia

Primerament ordenaren los Consellers els promens de la ciutat de Barcelona per tots mercaders e patrons de naus e de tots altres vexells de dita ciutat en aço requests e apellats: que lo Consol que sera trames a Mecina o a Saragossa o a Palerm o a Trapana, sia tengut de iurar que faça tenir e obseruar e de mantenir de son poder tots los furs e priuilegis que la ciutat de Barchinona e de Mallorques e la vniuersitat daquells han en Sicilia. E de mantenir tots los mercaders e patrons de naus e de tots altres vexells e tot altre home qui sia de la senyoria del Rey Darago, e de la senyoria del Rey de Mallorques, de qualseuol condicio que sia, e totes les lurs coses en cort e en doana e en tot altre loch on los fos fet tort e sobres.

Item ordenaren, que tots mercaders e patrons de naus e de tots altres vexells e mariners deuen iurar en poder del Consol de manifestar la moneda que hauran esmerçada en aquell consolat e de la mercaderia que hauran venuda, e que sia pagat lo dret al Consol, segons que dauall es contengut. E quascu sia cregut per son sagrament.

Item ordenaren que tot mercader qui vendra en Mecina o en Saragossa o en Palerm o en Trapana, vulles que sia de la senyoria del senyor Rey Darago o del senyor Rey de Mallorques, que dega pagar al Consol de tota la mercaderia que portara ·J· gra e mig per onça. E quel mercader ne sia cregut per son sagrament. E si peruentura algun mercader no pora vendre la sua mercaderia en algun de aquests lochs de Sicilia, e la volia portar en altres parts, dien, que pague ·J· gra menys quart per onça e no pus.

Item dien que si algun mercader o   -210-   altre persona portara moneda o cambi en Sicilia, e la esmerçara, que dega pagar al Consol ·J· gra e mig per onça axi com dit es.

Item ordenaren que tot patro de nau o altre vexell dega pagar al Consol per quascuna cuberta que la nau haia, ·V· tarins, ells vexells atretal, ço es a saber per quascun viatge quel vexell carregara o descarregara.

Item que quascun mariner dega pagar per quascun viatge que la nau o lo vexell fara, vn carli al Consol, ço es a saber, que venga fora de Sicilia. Empero dien que si algun mariner haura mercaderia que puge a mes de ·VIJ· onçes, que dega pagar per la mercaderia, e no pague res per la sua persona.

Item dien que algun patro de nau o de altre vexell no pague res al Consol per la sua persona, mas tots los altres deuen pagar. Mas si lo senyor de la nau o del vexell haura mercaderia o moneda ol cambi, que dega pagar axi com los mercaders pagaran.

Item ordenaren que tot patro de nau o daltre vexell e tots mercaders e mariners degan pagar al Consol tot lo que li sia degut per son consolat abans ·IIJ· iorns ques degan partir de la terra ne del port.

Item ordenaren que tot patro de nau o daltre vexell e tot mercader e mariner paguen lo que deuen pagar al Consol, la on lo vexell fara port. E si en algun altre loch de Sicilia descarregara alguna roba, que pague de la dita roba alla hon descarregara, si lay ven, ço es lo consolat, de tant com aquella roba sia venuda, E com haia pagat consolat, aquell Consol li deu fer albara de aytant com haura pagat per aquella roba, e puys que no sia tengut de pagar consolat en altre loch pus que puga mostrar albara daço que haura pagat en algun loch de Sicilia on haura venut.

Item ordenaren, que si voluntat de Deu era que algun mercader o altra persona moria en Sicilia, e aquell no hagues companyo qui les coses de aquell procuras, volen quel Consol ab promens mercaders degan pendre los bens e les coses de aquell defunt, e quen degan fer inuentari, e que sia mes en loch saluo per als amichs del mort o als Consellers.

Item ordenaren que si cas se esdeuenia que fossen companyons qui haguessen tretes comandes de Barchinona o de Mallorques o daltre loc, e que fos discordia entre ells e que lo vn no volgues seguir la voluntat del altre, e que lo vn de aquells volgues portar la meytat de les comandes en altra part saluo en la ciutat de Barchinona o en Mallorques o alla on fos tengut de les comandes, e laltre companyo nou volgues e que requeris lo Consol que lin aiudas, dien, que lo Consol no lin deu donar lesser, ans ho deu liurar a aquell qui les comandes vulle tornar alla don les haia tretes, empero assegurant que no les port en altre loch.

Item ordenaren que si cas sera quel Consol e los promens mercaders vehien e conexien que algun mercader qui comandes tengues daltre o daltres, e per ioch o per altra follia guastaua e malmetia ço que hom li hauia comanat, dien quel Consol ab los altres promens mercaders qui aqui serien, que li degan leuar tota la moneda que li trobassen e les altres mercaderies, e que ab consell seu li esmerçassen enço que esmerçar fes e puix que loy metessen en la nau, que anas en Cathalunya o en Malorques e ell meteix vengues en la nau on la roba yria. E que fos escrit en lo cartolari del scriua de la nau que ell non pogues vendre gens ni alienar, e que dega esser liurada a aquells de qui tengues les comandes. E si aquell no sen volia venir ab la nau, dien quel consol ab los mercaders metessen en loch saluo les coses daquell entro, que aquells de qui serien les comandes hi haguessen trames, e quen fos fet ço que ells manarien.

Item ordenaren que si algun mercader o patro de nau o altre vexell hauien mester lo Consol, e ell ne hauia anar   -211-   fora del loch on fos per defendre o per mantenir algu, aquell li deu fer sos ops de menjar e de beure e de caualcadures axi com a consol pertanga, e aquell consol no degua pendre salari.

Item ordenaren que si cas se esdeuenia que per duaners o per altres officials del senyor Rey de Sicilia era fet tort a tots los cathalans en general e que conuengues anar dauant lo senyor Rey, dien que sien fetes les messions al Consol quiy ira axi com a Consol pertany, e les messions se degan fer per tots cominalment, ço es a saber, que fos feta talla als mercaders e als patrons dels vexells qui en aquell loch sien.




ArribaAbajo

Ordinacions de consellers de Barcelona sobre fets marítims. Les quals foren publicades a vint y vn de noembre del any de M·CCCCXXXV

Ara hoiats per manament dels honorables mossen Guillem de Santcliment caualler Veguer de Barchinona e del honorable en Matheu deç Vall batle de la dita ciutat, ço es de cascun dells tant coin se pertangue a llur iurediccio. Ordonaren los consellers e prohomens de la dita Ciutat per fauorir e endreçar los nauilis e altres fustes e la mercaderia, que daci auant tots e sengles patrons de nauilis e daltres fustes que sien de port de D. salmes ensus, hagen e sien tenguts hauer e menar ab tals nauilis e fustes scriua iurat, lo qual hagen a fer iurar segons capitol de consolat, e que seruaran les ordinacions seguents.

Axi que sens scriua iurat tals nauilis o fustes no puxen esser nauatjats ne patroneiats, ne puxen comptar ne gonyar sou de lurs officis de patronies ne scritraments.

Item ordonaren los dits consellers e prohomens, que daciauant tots e sengles cambis o prestechs fets o donats a risch de nauilis o fustes, haien apparer ab cartes publiques e auctentiques, axi que altrament no sia feta axequcio ne paga per cambis ne prestechs alguns donats a rischs de nauilis o fustes, segons dit es, si nos mostra per les dites cartes. En les quals cartes haien a fermar los dits patrons e encara los scriuans, sin hi haura, hi consenten, confessant tots ab iurament que aquelles cuantitats quis donan a cambi o altre contracte a risch dels dits nauilis o fustes, son preses reuera tot frau cessant per obs e per necessitat o per spatxament lur, e que faran e tendran compte esparç en lo libre de la nau de cascun espatxament, obs e necessitat de cascun loch o part don partiran, per fer o seguir lur viatge, a fi quels prestadors a tals cambis o contractes puxen saber e mostrar si ops sera, en quin spatxament, obs o necessitat seran stats preses e conuertits los dits cambis o prestechs, o se hauran reuera a conuertir, tot frau cessant, per los dits patrons o scriuans, los quals sien tenguts e haien a seruar e complir ad vnguem les ordinacions de Barchinona e capitols de Consolat tant com sesguarden a cascuns dells. E si lo contrari faran, que no puxen comtar ne gonyar sou algu de lurs officis de patronies ne scriuanies, ans sien gonyats als altres personers. E mes anant los scriuans de les dites fustes encorreguen en les penes contengudes en los capitols de Consolat. Hoc encara los patrons contrafahents sien e romanguen   -212-   obligats en bens e en persones per tals cambis o contractes, encara que los nauilis se perden e en tot cas si donchs no mostraran legitimament denant los consols de la mar, a lur coneguda, que tals cambis o contractes reuera tot frau cessant haien seruit o haguessen a seruir reuera en espatxament, obs o necessitat de aquells nauilis o fustes.

Item ordonaren los dits consellers e prohomens que daciauant tots e sengles cambis o contractes donats o fets a risch de qualseuol nauilis o fustes dels quals constara en la manera dessus dita de tant com seran donats e presos per vn meteix espatxament, obs o necessitat de vn mateix loch o part, encara que haia differencia en tals cambis o contractes de temps, ço es, que vns seran dats primers e altres derrers o abans o apres o pus luny o pus prop, haien esser graduats executats e pagats dels dits nauilis o fustes o dels nolits e guanys daquells, e en son cas dels bens del patro o obligats altres egualment, comptant e compartint aquells cambis o contractes a sou e a liura sens prioritat de temps ne milloria de dret.

Item ordonaren los dits Consellers e prohomens que daciauant patrons alguns ne altres per ells no puxen pagar, dar ne distribuir dels nolits gonyats o gonyadors en vn mateix viatge ab alguns nauilis o fustes quantitat alguna per raho de cambis ne credits dels nauilis o fustes que patronegen, en preiudici del sou degut o pertanyent a la companya e tenguts daquells nauilis o fustes de tot aquell viatge. E si ho faran, que dels bens de casa los patrons sien tenguts fer compliment del sou degut a la companya e tenguts daquells nauilis o fustes.

Item ordonaren tots los dits Consellers e prohomens, que tots e sengles mariners seruicials e tenguts de nauilis o daltres fustes qui apres que hauran reebut prestech, senyal o paga, recusaran seguir lo viatge daquells nauilis o fustes sens causa justa segons capitols de Consolat, no solament haien perdut lur prestech, senyal o paga, segons vol lo capitol de Consolat, mes encara sien tenguts tornar la dobla als patrons daço que reebut hauran daquell viatge, e si los seruicials no poran pagar la dobla sien scobats per Barchinona.

Item ordonaren los dits Consellers e prohomens que tots e sengles mariners e seruicials e tenguts de nauilis e altres fustes se hagen a recullir en los nauilis o fustes don seran acordats, ab lurs armes o furniments, pus que tenguen prestech, senyal o paga, tota vegada que seran per partir en lur viatge, o per dubte de mal temps o en altra manera se hauran a leuar del lur staci, hon que sien, e pus que sien requests per los patrons o scriuans de paraula, o sia tocat reuera a recullir per lo trompeta sots pena de escobar als seruicials e als mariners e altres tenguts de nauilis o altres fustes sots pena o ban de cent sous per cascuna vegada, los quals puxen esser meses en compte de paga de lur sou.

Item ordonaren los dits Consellers e prohomens que tots e sengles mariners, seruicials e tenguts de nauilis o altres fustes, dementre sien en viatge hagen a seruir aquells nauilis o fustes don seran acordats, no exint ne departint se de aquells de nits ne de dia sens licencia expressa del patro o del notxer o del scriua sots pena de perdre lo sou quils sera degut o si res hauran reebut sots pena de restituir ço que reebut hauran ab la dobla, e que los patrons sien en libertat de hauer e de donar tals mariners o seruicials e tenguts de nau per fugitius, e escapolar aquells quascuna vegada que contra faran. Encara los seruicials encorreguen en pena de esser escobats.

Item mes ordonaren los dits Consellers e prohomens, que tots e sengles mariners, seruicials e tenguts de nau vinents de viatge ab qualseuol nauilis o fustes en la plage de Barchinona o en   -213-   la costa, sien tenguts e haien star a seruir en aquells nauilis o fustes a voluntat e ordinacio dels patrons, e acompanyar aquells tro sus que sien licenciats per los patrons, sots ban de cent sous.

Item encare mes ordonaren los dits Consellers e prohomens que tots e sengles patrons e scriuans de nauilis e altres fustes quis seran fetes e construides de nou o en lestar, o seran comprades ia fetes, abans que partesquen per fer viatge, sien tenguts de finar e cloure los comptes e libres del cost de la construccio daquells e de lur spatxament. E que tals comptes e libres jaquesquen en Barchinona en poder dels personers o dalguna certa persona a lur voluntat, en los quals comptes e libres los dits patrons e scriuans sien tenguts e hagen scriure e continuar los forniments de les parts que cascuns dels personers hauran fornides, e ço quin resta a fornir de cascun. E si lo contrari faran, que no puxen gonyar sou ne salari algu de lurs officis de patronies ne scriuanies ne metre en compte aquell a personer algu daquells nauilis o fustes.

Item ordonaren los dits Consellers e prohomens que tots e sengles patrons e scriuans de nauilis e altres fustes sien tenguts e haien cascun viatge a comptar ab lurs personers de tots nolits, profits, emoluments e guanys de aquells nauilis o fustes, segons vol capitol de Consolat, e donar e liurar en scrits a cascuns personers albarans dels emoluments, profits e guanys quils pertoquen daquell viatge, mostrant e comunicant a cascun personer a sa voluntat los libres e comptes de la nau, o a alguna tercera persona de la qual se acordaren. E en cas que no sen puxen o vullen concordar, los dits libres e comptes, a requesta de qualsevol personer, haien a venir en poder dels Consols o de aquell o aquells qui per ells hi seran elegits, los quals haien poder de calcular e diffinir aquell libre o comptes. Axi empero que abans quel patro ne scriua puxa fer altre viatge ab aquell nauili o fusta, ne puxa comptar ne gonyar sou en aquell, sien tenguts e haien a donar fi e conclusio als dits libres e comptes e pagar ço que sia degut als personers per les lurs parts daquells nauilies o fusta daquell viatge.

Item mes ordonaren los dits Consellers e prohomens que tots e sengles patrons e scriuans de nauilis e daltres fustes, abans quen partesquen per fer lur viatge, sien tenguts e hagen a donar e fer mostra daquells als Consols de la mar o aquells qui per ells hi seran assignats, si seran nauegadors encunts acompanyats, fornits e stanys segons deuen, e axi com se pertany. E si lo contrari faran, que no puxen gonyar ne comptar sou algu de lurs officis de patronies ne scriuania de tot aquell viatge.

En cas empero que la dita mostra donada o feta sera, e per los Consols sera vist e conegut algun defalliment en aquells nauilis o fustes, que hi puxa esser per ells prouehit migençant consell de prohomens, a carrech de quis pertanga per conseruacio e vtilitat de la cosa publica.

Dels quals bans pecuniaris sien fetes tres parts eguals, la vna de les quals sia del official qui fara la execucio. E laltra part sia del acusador. E la restant terça part sia de les obres dels murs e dels valls de la dita Ciutat.

Retenense empero los dits Consellers e prohomens que si en les presents ordinacions e bans hauia algunes coses escures o duptoses, que ells e lurs successors ho puxen esmenar e declarar e interpretar aytantes vegades com se vullen, a lur coneguda.



  -214-  
ArribaAbajo

Segueixen algunes leys e ordinacions tretes de recognouerunt proceres. E daltres tocants a casos maritims e mercantiuols

In Recognoucrunt proce. a ·XIIJ· cap.

Item que los mercaders o mariners qui han promes anar per mar e son de spatxament, aquells tals per noues causes no puxen esser detenguts, pus hagen assegurat en lo retorn del viatge proseguir la dita causa, e aço pus la nau, barca o leny sia en mar, o apparellada per varar.

In Recognouerunt pro. a ·LXVIIIJ· cap.

Item si algu sen porta comandes en viatge, que la muller de aquell qui te les comandes ne altre creador no puxa demanar ne defensar aquelles mercaderies que seran portades de aquell viatge en lo qual les coses seran stades comanades per raho de dot, o per altre qualseuol, fins a tant que aquell o aquells qui hauran fetes les comandes, haien recobrat aquelles comandes o les mercaderies comprades de aquella pecunia.

Altra del Rey en Iachme de allo meteix.

Nos en Iachme per la gracia de Deu &c. Als fels e amats nostres lo Veguer, batle de Barcelona &c. Entes hauem que alguns mercaders fan viatges en algunes parts prenent comandes de algu o de alguns ciutadans de Barcelona, e si en aquell viatge se moren, les mullers de aquells fan aquelles comandes sues per lurs dots. Perço com aço sia contra raho, diem e manam, a vosaltres que si peruentura la dita causa se esdeuendra en esdeuenidor, no obstant la demanda per les mullers de aquells mercaders defunts feta, les dites comandes retre e restituir façau a aquells qui les hauran dades, e qui aço mostraran per publich instrument o per testimonis sufficients. E aço en alguna manera no mudeu.

Dada en Caranyena a ·IJ· Idus de Agost M·CCLXXJ.

Ordinacio de Consellers de Barcelona per let de cambis.3163

Ara hoiats per manament del Veguer. Ordonaren los consellers e promens de la ciutat de Barcelona per esquiuar grans fraus e diversos damnatges que souint en complir los cambis deius contenguts se seguien a molts, que tota persona de qualque stament, ley o condicio sia, a qui del día present en auant sera presentada en la dita ciutat per qualseuol alguna letra de cambi, haian a respondre a aquell qui la presentara dins ·XXIIIJ· hores apres que la li haura presentada, si complira lo cambi o no. E la resposta que fara, haia scriure al dos de la letra, e la iornada e hora quels sera presentada, e haia a tornar la dita letra a aquell qui la li haura presentada. E si aquell a qui la dita letra de cambi sera presentada no haura feta la dita resposta dins lo temps de   -215-   ·XXIIIJ· hores, que lo dit cambi li vaia per atorgat, e no resmenys sia tengut e obligat a fer bon compliment dins lo temps en la dita letra del dit cambi contengut.

Privilegi del Rey Alfonso donat en Barcelona a vint y sinc de Maig del any mil quatrecents trenta dos.

Item atorgam capitol, que qualseuulla tenint offici o ministeri qui comprara alguna mercaderia a ops de son offici o ministeri, o sia mercader o altre, quis abata, que sia pres en persona axi com seria pres per comanda, si donchs mostrar no pora que per cas fortuit haia perduda aquella. E perço statuim perpetualment esser obseruat en la dita ciutat de Barcelona que qualseuulla qui haura pres alguna cosa per al offici seu, e request dauant los iutges nostres ordinaris no satisfara a son creador, sia entes e hagut per abatut e sia pres encontinent, e apres sia detengut iuxta la constitució.

Capitol de cort en Barcelona, a ·8· de Octubre ·M·CCCCLXXXJ·= Que causa no sia treta de consolat Per donacio feta a pubil o a viuda o a miserable.

Item com per traure algunes causes dependents de fets e actes mercantiuols e maritims de la cort del consolat, on les dites causes sumariament e de pla ab consell de promens son decisides e determenades, souint se seguesca que fraudulosament e estuciosa son fetes donacions, transportacions e altres contractes a algunes persones, ço es viudes, pubils, o miserables, los quals apres, sots color dels casos permesos, trahen les dites causes de la dita cort del dit consolat, fahent aquelles euocar en altra part e axi fan dilatar les dites causes per tant supplica la dita cort sia merce vostra proueir e ordenar, que si donacions, transportacions o altres contractes seran fetes a viudes, pubills o miserables persones, per virtut de les quals les dites causes se poden traure de la dita cort del consolat e euocar en la vostra real audiencia o en altra part, si tals donacions o transportacions no eren stades fetes al menys vn any abans del dia de tal euocacio, que aquelles tals donacions, transportacions o altres contractes freturen de tota efficacia e valor, quant es per traurer les dites causes de la dita cort de consolat. Axi que en tal cas tals causes se hagen a proseguir e determenar en la dita cort del consolat, les dites donacions, transportacions o altres contractes e euocacions en res no obstants. E aço meteix sia seruat en tots los consolats de mar del principat de Cathalunya.

Plau al senyor Rey lo contengut en lo dit capitol.

Guiatge a aquells qui volran anar vltra mar o de alla venir.

Item que lo senyor Rey per si e per tots hereus e successors seus per tenor del present capitol e en sa bona fe real guia e assegura tots e sengles mercaders de qualque senyoria e iurisdiccio sien, e altres qualseuol persones, axi estranyes com sotsmeses sues, de qualque grau, stament, ley, condicio e preheminencia sien, qui ab naus o vexells en les parts de Alexandria e terres del Solda de Babilonia sotsmesos nauegaran, o daquent mercadeiant o tornant portaran, vendran o trametran aquelles robes, bens [e] mercaderies que ells volran, exceptades empero coses de dret comu vedades, axi que les dites persones e quascuna delles sens contradiccio del dit senyor e de officials seus e daltre qualseuol, segons que a lur profit mils conexeran expedient, e sens alguna temor del dit senyor, e de inhibicions per ells fetes e faedores, e de penes posades e posadores contra los nauegants   -216-   a les parts damuntdites, e encara de marques e de represalies del dit senyor o sotsmesos seus fetes e faedores, puguen per sis mesos ans del partiment de les dites naus o vexells faent lur viatge, e per ·IIIJ· mesos apres que les dites naus o vexells seran tornats en Barcelona, anar, star e tornar per tota la terra e senyoria del dit senyor sots fe, guiatge e guardia special del dit senyor saluament e segura, e sien liures, quitis e immunes sens contradiccio e empatxament e sens alguna marca o represalia, redempcio, questio, exaccio o qualseuol extorsio del dit senyor o de officials seus o daltres qualseuol; e vol e atorga lo dit senyor que quant als mercaders de qualque senyoria sien, qui hagen en les dites parts de Alexandria, terres del dit Solda, sien o seran, e volran partir daquelles parts o terres per venir en les parts occidentals o daça mar, iatsia en les dites naus o vexells no fossen anats, e quant encara a mercaderies e coses o lurs persones en les parts de les iurisdiccions del dit senyor o en altres qualseuol volran metre o carregar aquest guiatge e seguretat, sia estes axi en les terres e iurisdiccions del dit senyor com de sos sotsmesos. E promet lo dit senyor, que per les coses damunt dites o per raho o occasio daquelles, iames no fara a les dites persones o a alguna daquelles o a bens lurs o algun dells, alguna peticio, questio o demanda en iuy o fora de iuy, ans lo dit senyor guiant aquelles persones e lurs bens, mercaderies e coses, absol, diffineix, remet e relaxa a les dites persones e als seus per tostemps tota accio, questio, peticio e demanda e encara tota pena ciuil e criminal ordinari o extraordinari, statuida e statuidora o altra qualseuol que a aquelles persones e a quascuna delles pogues esser feta, proposada o moguda per raho de les coses damunt dites, axi per raho de inhibicio, o de inhibicions per los senyors Reys aui e pare del dit senyor Rey de bona memoria, e per lo dit senyor feta o fetes o faedores com per qualseuol altra raho. Axi que les dites persones o alguna de aquelles iames per les dites coses o alguna daquelles no puguen esser preses, detengudes, empatxades, vexades, inquietades o conuengudes en iuy o fora iuy o per aço per pena a alguna mutilacio esser condenades. Ne lo dit senyor o sotsmesos seus qui marques o represalies obtinguessen, o officials seus, no puguen res de les dites persones o dalguna delles o de lurs bens o de algun daquells, demanar ne exir o hauer; e promet encara lo dit senyor a les dites persones, que algun empatxament o embarch o altra cosa contraria no dara ni dar fara o consentira per qualseuol cas o necessitat quant que sia fort ni en altra manera a les dites naus o vexells a o alguna o a algunes de aquelles, ne als mercaders o mariners de aquelles o de alguna o dalgunes de aquelles, de que lurs viatges o viatge se pogues en alguna manera torbar o retardar. Ans qualseuol inhibicions o pertes per lo dit senyor o officials seus posades o posadores no contrastants, pusquen les dites naus, vexells e quascuna delles ab mercaderies [mercaders?], mariners e altres persones e ab robes, mercaderies e bens lurs, licitament e sens pena fer e complir lur viatge.

Lo serenissimo Rey don Ferrando en la segona cort celebrada en Barcelona en lany M·CCCCLXXXXIIJ· en lo capitol ·XX· atorga quels alcaldes de la Seca sien tenguts de fer prestar seguretat de iuy als litigants en lur cort per actes mercantiuols com ne disposa aquella constitucio de la reyna Maria.



  -217-  
ArribaAbajo

Ordinacions de consellers de Barcelona derrerament fetes sobre les seguretat maritimes

Ara hoiats tot hom generalment per manament del honorable mossen Anthoni Pere de Roca crespa, caualler regent la vegueria, e de mossen Guillera Ponçgem batle de la present ciutat de Barchinona, ço es de cascun dells tant com ha esguard a sa iurisdiccio.

Ordonaren los Consellers e promens de la dita ciutat, que com en temps passat sien stades fetes diuerses ordinacions sobre les seguretats maritimes e mercantiuols, quis fan sobre rischs e perills de nauilis, robes, cambis, mercaderies e hauers, les quals per la concorrença del temps han mester correccio, mutacio e esmena, que aquelles dites ordinacions sien conmutades en los capitols seguents. E que les presents ordinacions tansolament de vuy auant, en e sobre totes seguretats daquen faedores sien obseruades, hauents per reuocades e nulles qualseuols ordinacions fins lo dia present fetes sobre les dites seguretats.


ArribaAbajo

Capitol 1. Que totes fustes cambis robes e mercaderies axi be de vassalls del senyor Rey com de strangers poden esser assegurats ço es los vassalls del senyor Rey de les vuyt parts les set e los estrangers de les ·IIIJ· parts les tres

Primerament ordonaren los dits Consellers e promens que tots e sengles nauilis e fustes axi de vasalls e subdits del senyor Rey com de strangers de qualseuol nacio sien, e tots cambis dats a risch daquells, e totes robes, mercaderies, e hauers quis carregaran sus los dits nauilis o fustes, os nauegaran ab aquells en qualseuol parts del mon, de quis vulla sien, ço es, axi de vasalls del dit senyor Rey, com de strangers, puxen esser assegurats e assegurades en Barchinona, ço es, de vasalls del senyor Rey de les ·VIIJ· parts fins en ·VIJ· parts, e de strangers de les ·IIIJ· parts fins les ·IIJ· parts tan solament del ver cost daquelles, en lo qual cost puxen esser compresos tots los spatxaments e altres despeses e cost de tals seguretats. E que lo quis fara assegurar, e de qui seran los dits nauilis, cambis e robes, mercaderies e hauers, haien a correr risch, ço es, los vasalls de la magestat del senyor Rey de la vuytena part, e los strangers de la quarta part vertaderament. E si era fet lo contrari directament o indirecta, que en tant com seria de mes auant de les set parts dels vassalls del senyor Rey e de les tres parts dels strangers, sia nulla e no aprofit als assegurats, e los asseguradors haien gonyats tots los preus de les seguretats ne per tant com seria mes de les set parts e de les tres parts los asseguradors puxen esser conuenguts, nen puxe esser fet iuy algu. Entes empero e declarat, que si nos pora hauer lo vertader cost de les robes quis carregaran en Barchinona, se haia a metre lo cost segons lo spatxament del general.

E si sobre tals nauilis, fustes, robes, mercaderies o hauers seran presos cambis, que aquells tals cambis se hagen a deduir de la stima de tals nauilis o dels costs de tals robes, mercaderies o hauers. E vltra aquells cambis los   -218-   asseguredors haien a correr risch, ço es, los vassalls del senyor Rey la vuytena part, e los estrangers lo quart, en la forma dessus expresada.

Entes empero e declarat, que robes ne nauilis qui sien de genouesos ne daltres persones qui sien inimigues del senyor Rey, ne de amichs qui tenguen participi ab aquells en dites robes e nauilis, no puxen esser assegurades e assegurats en Barchinona directament o indirecta, presupposat fossen guiades e guiats dites robes e nauilis. E si sera fet lo contrari, que tals seguretats sien nulles e no sen puxe fer iuy algu.

Entes empero que abans no puxen esser fetes tals seguretats sobre los dits nauilis e fustes o cambis donats a risch daquells, haien esser estimats e estimades per los honorables consols ab concell de promens e iuxta aquella estima la qual se haie a designar en les cartes de tals seguretats, se haie a deduir la vuytena part per lo risch de les fustes, qui seran de vassalls del senyor Rey, e lo quart per les fustes qui seran de strangers. Lo qual risch son tenguts correr los assegurats, segons dessus es deduit. Axi empero que tot lo risch de tals nauilis e fustes puxe esser reduit e assegurat sobre lo buch daquelles. Empero si cas sera que lo buch de tals nauilis, [lo risch] dels quals sera reduit e assegurat sobre lo buch, se perdra, e los membres e arreus de aquells se trobauen os saluauen, que la valor daquells arreus haien a contribuir per porrata de lur valor en la perdua del dit buch, ço es per la valor daço que daquells se saluara; e en tal cas losdits buch e arreus sien haguts per agermanats.




ArribaAbajo

Capitol 2. Que robes carregades dalla lestret per portar en Flandes o en Barbaria &c ne nauilis nos puxen assegurar

Item ordonaren los dits Consellers e promens que robes algunes quis carregaran dalla lestret de Gibaltar en qualseuol loch o lochs per portar a les parts de Flandes o de Anglaterra o en qualseuol altre loch dalla lestret de Gibaltar o en tota la Barbaria ne les fustes quey nauegaran, per quant es ignorat quines fustes son ne sen pot saber la veritat de les robes quis carregan en dites fustes, no pugan esser assegurades en Barchinona, ne sen puxe fer iuy algu, ans los asseguradors ipso facto sien absolts de tals seguretats. Exceptat empero les robes qui seran de ciutedans de Barchinona, que aquelles puxen esser assegurades, corrent lo risch los assegurats de la vuytena part segons demunt es dit. E si les robes seran carregades della lestret de Gibaltar e les fustes vendran daça lestret, pus no vagen en la Barbaria, pugan esser assegurades en Barchinona, corrent lo risch de la vuytena part los vasalls del senyor Rey, e los strangers del quart, segons que es dit demunt.




ArribaAbajo

Capitol 3. Que totes robes e nauilis qui venguen en Barchinona on iscan, se poden assegurar

Item ordonaren los dits Consellers e promens de la dita ciutat, que qualseuol robes e mercaderies quis carregaran en qualseuol parts del mon per aportar en la present ciutat de Barchinona, e per semblant qualseuol nauilis o fustes ab quis carregaran dites robes o cambis dats a risch dels dits nauilis o de robes, e les robes e mercaderies quis carregaran en Barchinona, ara sien de genouesos ara de inimichs del senyor Rey, e los nauilis o fustes ab quis carregaran dites robes, e los cambis dats a risch de dits nauilis o de fustes o de robes, puxen esser assegurades en Barchinona fins en los tres quarts, e no mes auant, del ver cost, compres los spatxaments e cost de la seguretat.



  -219-  
ArribaAbajo

Capitol 4. Robes carregades en Alexandria se poden assegurar al que valran al comptant en Alexandria, e que sen puxen concordar

Item ordonaren los Consellers e promens que per quant moltes robes, mercaderies e hauers se carreguen en Alexandria, e aquelles nos compten a diners comptants, ans les han per mitja de barates de altres robes mercaderies e hauers ab gran sobremesa, e per conseguent bonament no porien metre lo cost vertader de les dites robes mercaderies o hauers en les cartes de tals seguretats; per tant ordonaren los dits Consellers e promens, que daciauant en les dites cartes de seguretats haien a metre lo que valran al comptant aquelles tals robes e mercaderies quis carregaran en Alexandria. E daço se puguen concordar los assegurats e los asseguradors, estimant aquelles robes e mercaderies lo que valen al comptant honestament.




ArribaAbajo

Capitol 5. Que los asseguradors no hagen guanyat, sino per lo que hauran corregut de arrisch

Item ordonaren los dits Consellers e promens que si cas sera que les dites robes mercaderies o hauers no eren carregades o sin hi hauia de carregades, pero no tantes que bastassen a compliment de les quantitats assegurades e a la vuytena part de] risch si seran de vassalls del senyor Rey o del quart si seran de strangers, o los cambis no eran dats o les naus nauilis o altres fustes no eren exides o entrades, que en tal cas los asseguradors no haien gonyats los preus de tals seguretats en tot ne en part sino per tant quant haguessen corregut de risch. E si noy haura res carregat, o los dits cambis no eren dats, o les naus, nauilis o altres fustes no eren entrades o exides, en tal cas los asseguradors sien tenguts restituir los preus que haurien rebuts de tals seguretats.




ArribaAbajo

Capitol 6. Que algu no puga esser assegurat en altra part mes auant de les set parts los vasalls del Rey, corrent lo risch de la vuytena part, e los estrangers de les tres quartes

Item ordonaren los dits Consellers e promens que algu quis sera fet assegurar en altra part, nos puixe fer assegurar en Barchinona, sino per tant com li mancaria fins a la suma de les set parts si seran de vassalls del senyor Rey, corrent totstemps lo risch de la vuytena part. E si seran de strangers, dels tres quarts corrent lo risch del quart. Ne lo quis sera fet assegurar en Barchinona nos puixa fer assegurar en altra part, sino fins a compliment de les set parts si seran de vasalls del senyor Rey, corrent tostemps lo risch de la vuytena part. E si seran de, strangers, fins a compliment dels tres quarts corrent tostemps lo risch del quart. E si sera fet lo contrari no puixe valer al assegurat ne noure als asseguradors ne, segons dit es, puixen esser convenguts, nen puixe esser fet juy algu, guanyant tostemps los asseguradors los costs de tals seguretats, e ço que de mes se serian fets assegurar apres tals seguretats, sia a profit e a vtil dels dits asseguradors, ço es, quels haie esser e sia pres en compte de les quantitats per ells assegurades.




ArribaAbajo

Capitol 7. Que totes les seguretats se haien a fer ab cartes publiques

Item ordonaren los Consellers e promens que totes les seguretats se haien a fer ab cartes publiques preses per notaris publichs de Barchinona e no ab polices o alberans o altres scriptures priuades. E si seran fetes ab alberans, polices o altres priuades scriptures, directament o indirecta, que tals seguretats, alberans, polices o scriptures priuades ipso facto sien nulles e de negun effecte, ne a pagar aquells los asseguradors puxen esser compellits, ne iuy algu ne sia o puixe   -220-   esser fet. E vltra les nullitats daquelles los assegurats e asseguradors e lo terçer o corredor qui en tals actes entreuenir se stendran, sien incorreguts e incorreguen cascuns de ells ipso facto en ban, ço es, lo assegurat de tanta quantitat com se faria assegurar, e lo assegarador de tanta quantitat com hauria assegurada. E lo corredor o terçer incorreguen en ban de deu liures. E de dits bans la terça part sia adquisida al official qui faria la execucio, e laltra al acusador, e laltra terça part a la obra de la Lotge de la dita ciutat.




ArribaAbajo

Capitol 8. Que algun corredor no gos fer contra les presents sots priuacio de son offici

Item ordonaren los dits Consellers e promens que algun corredor no gos fer contra les presents ordinacions sots pena de esser inhibit e priuat de son offici, vltra la pena damunt contenguda.




ArribaAbajo

Capitol 9. Que los qui asseguraran haien a iurar e que designen les robes per cost

Item ordonaren los dits Consellers e promens que tots e sengles quis faran assegurar en nom propi o de altre hauent plen poder o prometent en nom propi de rato habendo, haie primer a iurar que aquelles seguretats son vertaderes e no fictes e que les coses que fan assegurar son lurs propries o de aquells per quis fan assegurar o de lurs participis o daltres hauents part o interes. E que posen e designen en les dites seguretats distintament e clara, tant quant possible los sia, les coses sobre les quals se fan assegurar, ço es, pes, nombre, cost o valor, e si seran nauilis, la estima, segons damunt es dit. E que nos son fetes e posades sobre aquelles coses seguretats en altra part ne sen hi faran o posaran apres de aquelles en altra part. E si seran fetes os faran, que en continent que ho sapien ne auisaran los asseguradors en faran fer mencio en lo peu de la seguretat, narrant com son auisats que sobre aquelles coses abans o apres se son fets assegurar en lo loch ques seran fetes e les quantitats quey seran fetes. E si ho hauran e no hauran denunciat e sera declarat per los consols tal qui ha posada la seguretat, hauer ho sabut e no hauer ho denunciat, que en tal cas tals seguretats sien hagudes per frauduloses e posades ab frau e fictes, e no sien de algun effecte, tostemps hauent guanyat los asseguradors los preus de tals seguretats. E en tal cas, tals assegurats sien encorreguts en ban de cent liures barchinoneses, del qual ban sia adquisida la terça part al acusador e laltra terça part al official quin faria la execucio, e la restant terça part a la obra de la lotge.




ArribaAbajo

Capitol 10. Que los asseguradors haien a iurar que la ferma que fan es verdadera

Item ordonaren los dits Consellers e promens que tots e sengles asseguradors abans que no fermaran en les seguretats, haien a iurar que la ferma que entenen a fer en la seguretat es vertadera e no ficta ne feta per frau o decepcio alguna, ne per que altres sots color de la sua ferma ne per la ferma que designe altres hi fermen.




ArribaAbajo

Capitol 11. Que les seguretats se haien a causar per pacte segons les presents ordinacions

Item ordonaren los dits Consellers, e promens quels assegurats e asseguradors en lacte e ferma de les seguretats hagen a deduir totes les presents ordinacions entre ells en pacte e fer e causar aquelles iuxta forma de les presents ordinacions, e iurar e prometre que en tot o per tot seruaran   -221-   aquelles a la letra. E que per raho de les dites seguretats faran iuy en la cort del consolat e no en altra part o iuy, e renuncien a lur propi e apropiat e priuilegiat for en e per la forma que deuall en vn capitol sera declarat, e per los notaris millor parra esser adeptat a la substancia de aquell.




ArribaAbajo

Capitol 12. Que no poden declinar del for dels Consols

Item ordonaren los dits Consellers e promens que per tant com les dites seguretats son contractes tals quis fan per endreça de la mercaderia e es impertinent que per les questions quin surten e execucions quis han a fer per causa daquelles, se haie a fer iuy denant altres consistoris ne persones sino denant los dits consols de mar, e en cas de appellacio del iutge dels appells qui tals questions determena e ha determenar, segons forma de les presents ordinacions e segons costum de consolat, e ab consell de promens, que daquiauant algu quis sera assegurat ne haura assegurat, no puxe declinar de for o iuy de la dita cort del consolat ne euocar per qualitat alguna les causes de les dites seguretats de la dita cort. E si sera fet lo contrari, que lo quis sera assegurat recorrent del dit iudici en altre part per qualitat o en qualseuol altre manera, encorregua en ban e aquell de bon grat en la carta se impos e consenta que la accio que a ell se pertanyeria abans de esser pagat per causa de les obligacions a ell fetes, sia perduda e los asseguradors reus sien absolts e libertats e en tal cas se imposen silenci. E si apres que seran pagats los assegurats fahien euocar les causes per qualitats o en altra manera exir del juy dels dits consols, encorregan en ban, lo qual ab les cartes de bon grat se imposen, e de restituyr les quantitats que rebudes hauien e adquisides als asseguradors, tota excepcio postposada. E los asseguradors qui tal for declinarien o per qualitat o en altra manera del consolat tals causes euocarien en alguna manera, incorreguen en ban, e aquell ban ab les cartes e promissions e obligacions que faran, se imposen e consenten que ipso facto les quantitats que seran demanades sien hagudes per confessades, e totes excepcions a ells pertanyents e per les quals se pusquen escusar de tal paga sien ipso facto nulles, e aquelles als assegurats remeten e renuncien, e ara per lauors e lauors per ara, a pagar a ells meteixs condapnen per pena e en loch del ban que de bon grat se imposen als dits assegurants aquella quantitat que per tal seguretat los sera demanada ensemps ab totes les messions que per demanar aquelles se serien fetes, roborant totes les dites coses ab iurament, e encara ab renunciacions de propi for e ab totes aquelles clausules e stipulacions que seran vistes esser vtils e necessaries al negoci, a coneguda del notari rebent o en poder del qual se fermaran tals seguretats.




ArribaAbajo

Capitol 13. Que no gosen posar paraules derogatives a les presents ordinacions

Item ordonaren los dits Consellers e promens que en seguretats algunes no puxen esser posades o meses per pacte algu paraules algunes derogatories a les presents ordinacions, ne que digan valega o no valega, o haie o no haie, ne quel assegurat si sera vassall del senyor Rey no correga la vuytena part de risch, e si sera stranger lo quart, ne per alguna manera puxe esser renunciat a les presents ordinacions, com sien fetes es facen en fauor e vtilitat de tota la cosa publica, o tal renunciacio si fos attemtada de fer sia ipso facto nulla e no haia algun effecte.




ArribaAbajo

Capitol 14. De pena de notari

Item ordonaren los Consellers e promens que tots e sengles notaris en poder dels quals tals seguretats seran   -222-   fermades, haien primer e abans de totes coses hauer iurament dels asseguradors, e mitjençant aquell, aquells dits asseguradors interrogar que la ferma que entenen a fer en tal seguretat es vertadera e que no la fan per frau o saluataria alguna e que nou fan perque altres apres dells fermen. E causen les dites seguretats segons forma de les presents ordinacions, e no desexint o partint se daquelles. E que abans que reben ferma alguna de algun assegurador hagen primer hauer la ferma daquell quis fa assegurar. Ne per lo semblant fer senyal algu en dita seguretat, ne per alguna de les dites parts permetre hi sia fet per lo qual fos causa de no correr risch del vuyte e del quart segons demunt es dit. E si lo contrari faran, sien tenguts al dan e interes que lo assegurat o assegurador haurien per ells no hauer fetes les dites coses.




ArribaAbajo

Capitol 15. Que les seguretats que no seran pagades no valeguen

Item ordonaren los Consellers e promens que les seguretats ques faran no puxen hauer effecte algu ne valeguen, fins a tant los preus de tals seguretats sien integrament pagats realment e de fet, e los assegurats hagen fermada la seguretat en la forma dessusdita.




ArribaAbajo

Capitol 16. Que les fermes dels asseguradors haien força de un meteix concepte

Item ordonaren los dits Consellers e promens que les fermes dels asseguradors de vn mateix contracte hagen força de vn mateix concepte, encare que sien fetes sots diuerses Kalendaris, e que prioritat de temps entre ells en lurs fermes no puga esser allegada ne per iuy algu sia admesa.




ArribaAbajo

Capitol 17. Que si era noua de la perdua, que no valegua

Item ordonaren los dits Consellers e promens que sis couendra fer posar o fermar seguretat alguna sobre nauilis, fustes o cambis, mercaderies, robes o hauers quis carregaran o partesquan daltra part fora de la present ciutat, e aquelles fustes, cambis, mercaderies, robes e hauers eran ia perduts o cas si hauia seguit en tal manera que lo die de la ferma dels asseguradors o dalgu daquells podie esser sabuda noua en Barchinona de la perdua o cas seguit, que tal seguretat sia nulla e hauda per no feta, els asseguradors no haien gonyat preu algu ans haien a restituir aquell, tota excepcio remoguda. Ne los asseguradors a pagar tal seguretat puxen esser compellits en iuy en alguna manera, ne iuy algu puga esser fet. E per remoure tot dubte del temps dins lo qual poria esser sabut, declaren los dits Consellers e promens ordonants, que si tal fusta se perdra deça mar, ço es en tal part que noua se puga saber per terra sens passar mar, sia entes per hauer hi bastat temps comptant cascuna legua per hora, ço es per tantes legues tantes hores del loch o de la hora ques conuendra perdre o seguir cas algu a les coses assegurades, per lo qual los asseguradors haguessen a pagar les seguretats o quantitat alguna en Barchinona. E sis perdra os seguira lo cas en tal part, que la noua haia a passar golf o mar, sia comptat tal temps del loch e hora, a on deça mar la noua seria primer venguda os seria sabuda, e daquell loch comptant legua per hora, e si peruentura tal noua venia de punta per mar en Barchinona, que aquell temps sia comptat e hagut per cert daquell moment que la dita fusta haura dada lengua o presa terra en tal manera que pus temps bastas a coneguda dels consols a poder esser peruengut a noticia del assegurat, abans que tals seguretats no fermaren,   -223-   aquelles seguretats sien nulles en la forma dessus declarada. E si sera cas que lo quis fara assegurar sabra la noua de la fusta perduda ans de fer la seguretat, en tal cas encorregue en ban de cent liures Barchinoneses, del qual ban sia adquisida la terça part al accusador, e laltra terça part al official quin fara la execucio, e la restant terça part a la obra de la lotge.




ArribaAbajo

Capitol 18. Que vitualles poden esser assegurades en, tota manera

Item ordonaren los dits Consellers e promens que forments, ordis, ciuades, legums, arroços, vi e oli carregat reuera per portar en Barchinona, puixen esser assegurades en Barchinona, en res no obstants les presents ordinacions, per lo cost eo estima ques concordaran, e tant com les presents ordinacions a la present facultat obuien no obstant en alguna manera, pero en totes les altres coses haien esser obseruades.




ArribaAbajo

Capitol 19. De la paga de les seguretats

Item ordonaren los dits Consellers e promens quells asseguradors e cascu daquells sien tenguts e haien a pagar les quantitats que hauran assegurades, o aquella part qui de e per aquelles los seran demanades dins dos, tres, quatre e sis mesos differenciats segons les distancies dels lochs, e deuall es declarat, comptadors apres que noua certa sera stada en Barchinona e intimada als asseguradors o a la maior part daquells a coneguda dels consols de la perdua o dan o cas enseguit a la nau o altres nauilis o a les coses assegurades, per les quals sia feta prompte exequcio axi com de cambis. Mas si per part dels asseguradors sera opposada alguna iusta excepcio, o apparent a coneguda dels consols, de no pagar les quantitats assegurades o altres qualseuol, que en tot cas pus que noua sia certa en Barchinona del dan o cas seguit a les coses assegurades a coneguda dels dits consols e sia passat lo temps desus prefigit, si requests seran per los assegurats sien exequtats los asseguradors iuxta la forma de la seguretat, totes excepcions expellides.

E si per part dels asseguradors seran opposades e exprimides clarament e distincta excepcions algunes per les quals pretenguen quels assegurats no puxen ne deguen rebre o hauer les quantitats quels seran demanades, e aquelles per lo dit iuy sera conegut que son tals que lo assegurat qui reebre volra tals quantitats assegurades es tengut prouar e mostrar ço que li sera demanat o opposat, o prouades per los asseguradors se haura a iudicar los dits assegurats de no deure hauer tals quantitats, que en tal cas tal assegurat qui reebre volra haia e sia tengut fer e prestar caucio, pagant empero aquelles caucio o caucions quascun dels asseguradors qui aquelles dites caucio o caucions demanaran e no pas lo assegurat, ab fermança o fermances idonea o idonees a coneguda dels dits consols de tornar la quantitat a quascu dels asseguradors ensemps ab totes messions e despeses quels asseguradors haurien fetes, e ab ·IJ· sous per liura de interes a rao de any, si dins ·J· any comptador del dia que la quantitat li sera pagada, no ha fet declarar en lo dit iuy o cort del consolat per sententia passada en cosa iutiada que ell dit assegurat ha ben reebut la quantitat, la qual se haura feta pagar.

E per quant algunes persones poch tement Deu se son fetes pagar dalgunes seguretats sens que les robes o mercaderies no eren stades carregades, o los nauilis o les fustes entrades o exides o cambis donats, per tant los dits consellers e promens ordonaren que daquiauant si alguna persona o persones se faran pagar dalguna seguretat o seguretats, que les robes o mercaderies no seran stades carregades, o les fustes no seran entrades o exides, o los cambis donats,   -224-   que en tal cas encorreguen en ban les persones qui tals actes faran de altres ·IJ· sous per liura, vltra los ·IJ· sous damunt dits de la quantitat ques seran feta assegurar. Del qual ban de dos sous per liura sia adquisida la terça part als dits consols, e que aquella terça part haien a metre en compte de les adiudicatures, e laltra terça part als asseguradors, e laltra terça part a la obra de la lotge o als deffenedors de la mercaderia per aquella.

E per tant com no es cosa tolerable que los assegurats quis son fets assegurar e han pagats los costs de les seguretats per intencio de cobrar les quantitats assegurades sens altra despesa, e los asseguradors hauran volgudes fer e oposar excepcions tals que, aquelles no obstants, es declarat lo assegurat hauer ben rebut, per tant ordonaren los dits Consellers qui lla on los asseguradors subcumbiran de tals excepcions, sien condempnats, e haien a pagar als assegurats totes e qualseuol messions que al assegurat haura conuengudes fer per fer declarar en la forma dessusdita.




ArribaAbajo

Capitol 20. Si los assegurats per no hauer fet declarar hauran a restituir les quantitats

Item ordonaren los dits Consellers e promens que sis conuendra los assegurats restituir les quantitats per no hauer fet declarar segons dessus es dit, que en tal cas feta la dita restitucio quascuna de les parts romangue en son dret, obligacio e accio, axi que apres se puxe es haie a conexer si los asseguradors seran tenguts pagar les quantitats assegurades, romanents los interessos rebuts als dits asseguradors, los quals no sien tenguts restituir encara que fos declarat deure ells pagar les dites quantitats assegurades o aço quels seria demanat per aquells. La qual conexença se haie a fer per los dits consols, e en cas de apellacio per lo iutge de appells, e no per altres, ne en altra part.




ArribaAbajo

Capitol 21. Si los assegurats lexaran posseir als asseguradors les quantitats fins sia declarat

Item ordonaren los dits Consellers e promens que si per cas per los dits consols era vist los assegurats deure prestar cautions, segons dit es, e sens donar la dita caucio o disceptar de aquella los assegurats leixaran posseir als asseguradors les quantitats assegurades, o ço que demanat los sera per aquells, e apres per iuy del dit consolat era vist aquells dits asseguradors esser tenguts pagar ço quels sera demanat, no obstants les excepcions per lur part fetes, en tal cas los dits asseguradors sien tenguts de pagar als assegurats totes les messions que hauran fetes, a coneguda e a tatxacio dels dits consols, ensemps ab interessos a raho de any de dos sous per liura, per tant temps com hauran dilatada la paga. E per aquelles quantitats e interessos, si per lo assegurat sera request, sien tenguts e haien a dar seguretat en iuy, si la donchs aquells tals assegurador o asseguradors no fara o faran deposit de la quantitat assegurada de continent que per ell o per ells sera feta excepcio de paga, e sera vist deure pagar ab la dita caucio.




ArribaAbajo

Capitol 22. Que corrent lo temps de la paga los asseguradors puixen entrar en merits de excepcions, si oposar ne volran

Item ordonaren que si corrent lo temps de la paga, ço es dels dos, tres, quatre o sis mesos differenciats segons les distancies dels lochs, los asseguradors requerran e volran que sobre les excepcions per lur part faedores en deffensar que no son tenguts pagar, sia entrat en merits e declarat que puxe esser fet. Axi empero que si aconseguit lo temps de la paga la   -225-   causa no era decisida, que sens passar pus auant los dits asseguradors sien tenguts e haien a pagar, totes excepcions repellides e segons dessus es clarament deduit, e pagat proceguesquen lur causa.




ArribaAbajo

Capitol 23. Del temps de la paga que han a fer los asseguradors

Item es ordonat, que los mesos de la paga haien loch en la forma seguent: ço es, dins dos mesos si les fustes deuen esser nauegades o robes o hauers portades o trameses dins, lo principat de Cathalunya o regne de Valencia o de Mallorques, Manorqua, Ayuiça. E dins tres mesos si seran nauegades, portades o trameses vltra los dits lochs, pus no passen los regnes de Napols, Sicilia, Barbaria e daça lestret de Gibaltar. E dins ·IIIJ· mesos si seran nauegades, portades o trameses vltra los predits lochs en qualseuol parts, e dins ·VJ· mesos apres que noua o sabuda no sera de tal fusta o nauili.




ArribaAbajo

Capitol 24. Que les seguretats fetes abans de les presents ordinacions no sien encloses en dites ordinacions

Item ordonaren los dits Consellers e promens que qualseuol seguretats fetes en la present ciutat sobre qualseuol robes, mercaderies e sobre nauilis o fustes e sobre cambis dats a risch de dits nauilis o de robes, o sobre qualseuol altres coses fins lo iorn de la publicacio de les presents ordinacions sots qualseuol forma o pactes sien fetes o concebudes, sien valides e fermes, e les presents ordinacions ne les qui ia eran fetes, no puguen derogar a dites seguretats ia fetes. Empero que daquiauant, publicades les presents ordinacions ab veu de crida per los lochs acustumats de la dita ciutat, les seguretats quis faran nos puguen fer en la present ciutat sino iuxta forma de les presents ordinacions.




ArribaAbajo

Capitol 25. Del iurament que primerament los Consols deuen pendre dels assegurats e asseguradors

Item ordonaren los dits Consellers e promens que los consols qui ara son e per temps seran, no puxen fer iuy algu de seguretats algunes sens que primer no haien pres iurament del assegurat e asseguradors, que no han fet pacte algu contra les presents ordinacions axi en scrits com de paraula. E si pacte algu haurien fet contra les presents ordinacions, que de aquell pacte no puguen fer iuy algu.

Retenense empero los dits Consellers e promens poder de interpretar e corregir e esmenar tot ço que en les dites coses los parra escur o dubtos tota vegada que ben vist los sera a lur bona coneguda.

Fon feta la present crida per Anthoni Strada corredor de la dita ciutat a tres de juny Any mil quatrecents vuytanta y quatre.

Aci acaben les ordinacions derrerament fetes
sobre les seguretats maritimes.





  -226-  
ArribaAbajo

Capitols e ordinacions novellament fetes per la cort del principat de cathalunya, quis celebra en lo capitol de la seu de barcelona a vuit dies del mes de octubre del any mil quatrecent vuytanta hu sobre los drets del general, ço es de les entrades e exides

En nom de Deu e de la gloriosa verge Maria mare sua madona sancta Maria, del benauenturat mossenyer sant Jordi: la cort general del principat de Cathalunya la qual lo molt alt e molt excellent Senyor lo senyor don Ferrando per la gracia de Deu Rey de Arago, de Castella, de Leo, de Cicilia, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorques, de Seuilla, de Sardenya e de Cordoua, de Corçega, de Murcia, de Geen, del Algarbe, de Algezira, de Gibaltar, Comte de Barcelona, senyor de Viscaya e de Molina, Duch de Athenes e de Neopatria, Comte de Rossello e de Cerdanya, Marques de Oristany e Comte de Gociano, celebra als Cathalans en lo capitol de la Seu de la ciutat de Barcelona per alguns esguarts e respectes redundants en lahor de nostre senyor Deu, seruey del dit senyor Rey e benefici de la cosa publica del dit principat, congregada e aiustada en la casa del capitol, concordablement imposa los drets dauall escrits sobre los quals feu e deslibera les ordenacions seguents e de ius escrites. Les quals mana la dita cort inuiolablement esser obseruades, les quals hagen a durar tant quant duraran los censals carregats sobre lo general e carregadors per la present cort, volent la dita cort los dits drets, segons dauall son ordenats, se hagen a collir en tot lo Principat de Cathalunya e encara en los comtats de Rossello e Cerdanya, quant seran sots obediencia de la maiestat del senyor Rey per los Deputats en e per la forma que per lo passat era acostumat.


ArribaAbajo

Capitol 1.= Lo ques deu pagar de totes robes, exceptades les dauall especificades

Primerament, que totes robes e mercaderies qui entren o hisquen en, o, del principat de Cathalunya, per mar ho per terra ho per aygua dolça, exceptades les coses dauall escrites, paguen e sien tengudes de pagar entrant e exint per liura de diners daço que les dites robes e mercaderies hauran costat, quatre diners.




ArribaAbajo

Capitol 2.= De robes portades ab fusta de vltra mar

Item que qualseuol fusta, nau ho veixell que lo viatge de vltra mar fara, de qualseuol mercaderies que portara de aquelles parts, pach per entrada per liura de diners de ço que haura costat posat en Barcelona ho en altra part del dit principat, de tres diners.



  -227-  
ArribaAbajo

Capitol 3.= De les robes que no han costat cert preu

Esi algunes robes e mercaderies se esdeuenia, entrant ho exint, les quals no haguessen costat cert preu, aytals robes e mercaderies paguen e sien tengudes de pagar segons la valor e estimacio de aquelles. Pero es entes que de les dites robes e mercaderies e de la dita ordinacio son exceptades les coses seguents. De les quals se paguen los drets quis segueixen.




ArribaAbajo

Capitol 4.= Dret de les lanes qui entren per Ebro

Primerament ne son exceptades totes e qualseuol lanes, axi sutzes com lauades, qui entraran dins lo dit principat per lo riu de Ebro, les quals sien tansolament tengudes a pagar per dret de entrada per liura de diners dos diners.




ArribaAbajo

Capitol 5.= Mercaderies que no paguen entrada sino exida

Item ne son exceptats, forment, ordi, auena, e tots blats grossos e menuts, e legums, carnalatge, vi e pinyons qui entren en Cathalunya, los quals no paguen res de entrada. Mes si les dites coses, e encara olis, eren tretes de Cathalunya, paguen a la exida per liura de diners vn sou.




ArribaAbajo

Capitol 6.= Dret del vi de Arago mes en Cathalunya.

E considerant que de poch ença los Aragonesos han imposat dret en lo vi qui entre de Cathalunya en Arago, vol e ordena la present cort que tot vi qui sera mes de Arago en Cathalunya pach de entrada per quascun canter de vi vn sou.




ArribaAbajo

Capitol 7.= Cathala poblat en Arago [o] Valencia no paga dret de blat que trague per sa prouisio

Entes empero que si algun baro, ho rich home ho altra persona de Cathalunya poblat, hauent loch en Arago ho en regne de Valencia, sen volra portar blat o blats per sa prouisio, e de les rendes que haura en Cathalunya, no sia tengut de pagar lo dit dret. E si empero ho trahía per vendre ho fer mercaderia, sia tengut de pagar lo dret de exida.




ArribaAbajo

Capitol 8.= De quals vitualles se deu pagar dret de exida

Item ne son exceptats vi, carn salada, legums e altres vitualles que sien meses a prouisio de naus e altres veixells de mar que sien de Cathalunya, les quals coses paguen a la exida per liura de diners tres diners, pero en aço no sia entesa panatica per a tals fustes la qual no sia tenguda pagar generalitat. E mes auant entes que per les vitualles qui seran meses en qualseuol fustes axi de Cathalans com daltres, estants surtes en qualseuol platges ho ports del dit principat per despesa ordinaria de les dites fustes estants axi surts, no se haia a pagar dret algu, axi per los passatgers com per los tenguts de nau.




ArribaAbajo

Capitol 9.= Dret dels draps qui hixen, de Cathalunya

Item ne son exceptats tots draps de lana, quis facen e se aparellen en Cathalunya, los quals paguen solament per liura de diners a la exida, per tal com paguen ia per dret de bolla de plom, tres diners.




ArribaAbajo

Capitol 10.= Or, argent obrat, vestidures, libres, armes e altres vtensilies per propi vs, de exida no paga. Tot or e argent, de entrada no paga

Item ne son exceptats tota veixella dor e dargent, ioyes, vestidures, libres,   -228-   armes e altres vtensilies que algu traura, ho metra en, o de Cathalunya per son propi vs, e no per via de mercaderia, axi que en entrant ne exint aytals coses, sinos metien per via de mercaderia, no paguen algun dret. Pero en aço sia considerada, arbitrada la condicio de les persones qui aytals coses metran ho trauran. Entes empero que tot or e argent axi en massa com en veixella qui sera mes dins lo dit principat no sia tengut pagar res a la entrada.




ArribaAbajo

Capitol 11.= Dret de les prop dites coses tretes per mercaderia

Esi seran tretes per mercaderia fora Cathalunya paguen per liura de diners tres sous.




ArribaAbajo

Capitol 12.= Dret de exida de les armes e vtensilies nouament fetes

Item mes exceptades totes armes e vtensilies de nou fetes, e fabricades, qui paguen a la exida per liura de diners sis diners.




ArribaAbajo

Capitol 13.= Dret de les prop dites coses, ia vsades, per mercaderia tretes

Entes empero que totes les coses en lo prop dit capitol mencionades, velles empero e ia vsades pus no sien propi vs daquells qui les trauran, paguen per liura de diners dotze diners.




ArribaAbajo

Capitol 14.= Que los prop dits quatre capitols sien seruats no obstant que lo contrari fos seruat

Ecom de poch temps ença sia acostumat, que si algu fa traure de Cathalunya algunes de les dites coses en los prop dits ·IIIJ· capitols contengudes, per son propi vs, que si no les trahia e les fahia traure per altre que paguen lo dit dret; ara es acordat que paguen segons lo dit costum e pratica e que lo present capitol sia seruat. Al qual la dita cort no enten res mudar. Pero si dubte algun ne sera vengut [vage] a declaracio dels Deputats qui ara son, ho per auant seran.




ArribaAbajo

Capitol 15.= Que lo preu de les vitualles portades exint en moneda, fins a cent sous no pach dret

Item es vist, que si algu metra en Cathalunya algunes vitualles e altres coses, e aquelles vendra dins lo dit Principat, que lo preu de aquelles sen puixa aportar e traure del dit principat en moneda menuda o com se volra sens pagar algun dret per aquella tro en quantitat de ·CC· sous. E si mes auant de ·CC· sous ne traura, que pach lo dret dauall scrit sobre aço imposat.




ArribaAbajo

Capitol 16.= De les robes portades en les fires. E de les comprades en les fires

Item que draps e altres mercaderies qui iran en fires fora Cathalunya, e aquelles qui vindran en fires de Cathalunya no paguen generalitat de entrada ne de exida, sino de les mercaderies e draps que venudes hauran en les dites fires. Empero que si comprat hauien en les dites fires, paguen dret de entrada o exida del que metran, segons que per los presents capitols es ordenat.




ArribaAbajo

Capitol 17.= Dret de exida de les fustes ho lenyam ho exarcia venudes a estrangers

Item ne son exceptats tots veixells de mar de Cathalunya, qui seran venuts on se vulla a persones estranyes, tota fusta apte a fer veixells de mar, exarcia e totes altres arreus e maceresos aptes e necessaris als dits veixells. Los quals sien tenguts pagar de exida dotze diners per liura de diners.



  -229-  
ArribaAbajo

Capitol 18.= Naus ho altres veixells lets en Cathalunya per obs de mallorqui, manorqui ho de Iuiça, no paguen dret. Lenyam ho exarcia per fer naus, de exida paga

Entes empero e declarat, que si los poblats en illes de Mallorques, Manorcha e Iuiça façen fabricar ho construyr naus ho altres veixells de mar dins lo present principat, no sien tenguts pagar algun dret per los dits veixells. Empero si los poblats en les dites isles per si ho per altri fahien traure del present principat los arreus damunt dits e la fusta apta a fer tals veixells per construyr e fabricar aquelles fora del dit principat, sien tenguts e hagen a pagar lo dret desus dit.




ArribaAbajo

Capitol 19.= Exarcia, membres o arreus de veixell de mar desfet, dentrada no paga. Ne lenyam mes en fusta per fer cambres, de exida no paga sino es estranger

Eper tant com moltes vegades es estada moguda questio sobre les coses en lo present capitol contengudes, es declarat que si alguns membres, exarcia e arreus qui sien estades de veixells de mar ho massaresos daquells, los quals veixells per fortuna de temps ho per altre qualseuol cas seran estats perduts ho pereclitats, seran mesos dins lo principat de Cathalunya, que tals membres, exarcia, arreus e masseresos no paguen a la entrada algun dret de generalitat ne petxes puntuals e taulam quis metra ho per homens qui no sien estrangers en algun veixell per fer pallols, cambres e altres semblants seruituts e no per via de mercaderia.




ArribaAbajo

Capitol 20.= Dret dels caualls, rocins, mulls e mules e besties asinines, qui exiran fora la senyoria

Item ne son exceptats tots caualls, rocins, mulls e mules e besties asinines, los quals paguen a la exida, si exiran de tota la senyoria, regnes e terres del senyor rey, per liura de diners dos sous e sis diners, e que non puguen fer gracia los deputats.




ArribaAbajo

Capitol 21.= Excepcio e declaracio del prop precedent capitol

Empero si eren trets per vs de aquells quils hic traurien ho eren tramesos a grans senyors per donar, que no sien tenguts pagar res, per que sien considerades les persones a coneguda dels deputats. Declarat que aquest vs propi e tramesa a grans senyors per donar, nos puixen alegrar sino persones domiciliades en la senyoria del dit senyor rey. Declarat mes auant que si algu qui no sia domiciliat dins la senyoria del dit senyor rey entraran en Cathalunya ab ses caualcadures ab intencio de tornarsen en sa terra, ho passant per Cathalunya per anar en altres regnes e terres e per exirse de la senyoria del dit senyor rey e de fet exiran sens longa dilacio, que aquests tals no sien tenguts pagar lo dit dret si donchs no exien de la senyoria del dit senyor rey ab caualcadures de maior preu e valor que aquelles ab que serien entrats dins la senyoria del dit senyor. Entes que si algun estranger compra en los regnes e terres del senyor rey alguna de les dites besties per son propi vs e entra en Cathalunya, e passant ix del principat, pague lo dit dret.




ArribaAbajo

Capitol 22.= Dret de la exida del çafra

Item ne es exceptat tot çafra qui sera tret del principat de Cathalunya per mar ho per terra [o] aygua dolça, per lo qual sia tengut pagar lo senyor del dit çafra de exida per liura de diners del preu de dit çafra deuuyt diners, sots pena de cent liures pagadores per lo qui dit çafra traura sens pagar lo dit dret e de perdre lo dit çafra.



  -230-  
ArribaAbajo

Capitol 23.= Dret de exida de lanes sutzes carregades en los ports de Tortosa

Item son exceptades totes lanes sutzes qui seran carregades en los ports de Tortosa, les quals paguen a la exida per roba de lana sinc diners.




ArribaAbajo

Capitol 24.= De les lanes lauades en dits ports carregades

Esi seran lauades, paguen dotze diners per roua.




ArribaAbajo

Capitol 25.= Dret de les lanes sutzes en qualsevol altra part de Cathalunya carregades

Esi seran tretes ho carregades en qualseuol altra part de Cathalunya per mar ho per terra encara que fossen portades en los comtats de Rossello e de Cerdanya, hagen e sien tengudes pagar per dret de exida al dit general per roua de lana sutze tres sous.




ArribaAbajo

Capitol 26.= Drets de lanes lauades en dits ports carregades

Esi seran lanes lauades, hage e sia tenguda pagar lo dit dret sis sous per roua.




ArribaAbajo

Capitol 27.= Excepcio dels prop dits capitols, pera quant Rossello e Cerdanya seran cobrats

Entes empero e declarat, que tornant los dits comtats de Rossello e Cerdanya a la obediencia del senyor Rey, les lanes que en los dits comptats entraran, no hagen ne sien tengudes pagar dret algu, no puixen empero en tal cas lanes algunes dels dits comtats exir per mar ne per terra sens pagar lo dret damunt dit en los presents capitols ordenat.




ArribaAbajo

Capitol 28.= Altra excepcio

Mes auant es entes e declarat que les lanes qui de present son en Empurda, e en la vila e muntanyes de Ripoll e de Camredon, no puixen esser tret[e]s del present principat fins passat lo mes de Noembre primer vinent. E de alli auant les puixen traure pagant lo dret acostumat de pagar, e no mes, prouehint e declarant que passat lo mes de Març primer vinent, totes e qualseuol lanes qui del principat exiran paguen de exida axi com de sus es dit e declarat.




ArribaAbajo

Capitol 29.= Dret de exida de cuyram ab lana

Item tot cuyram ab lana, ço es boldrons tosos mija lana e tota lana e pells danyins, les quals coses porten ab si lana, paguen de exida per liura de diners vuyt diners.




ArribaAbajo

Capitol 30.= Dret de exida de filassa destam, ho de lana

Item tota filassa de estam o de lana pach e sia tenguda pagar de exida per liura de diners ·X· sous.




ArribaAbajo

Capitol 31.= Del bestiar qui ix de Cathalunya pera tondre

Item que tota persona qui traura de Cathalunya algun bestiar per tondre que haia a pagar per la lana de aquell bestiar la generalitat damunt ordenada sobre les dites lanes. No res menys hage a dar seguretat que si aquell bestiar se venia fora Cathalunya que pach lo dret de carnalatge per la dita exida, qui es per liura de diners dotze diners.




ArribaAbajo

Capitol 32.= Del bestiar qui ix de Cathalunya per pasturar

Esi lo bestiar exira per pasturar de Cathalunya, do la seguretat desusdita, ço es, sis venia fora Cathalunya ha   -231-   de pagar per liura de diners dotze diners. E semblant seguretat do per la lana, ço es, que si no la tornaua dins Cathalunya pach lo dret desus dit de la lana.




ArribaAbajo

Capitol 33.= Del bestiar qui entra en Cathalunya per herbeiar

Item que si algun bestiar axi gros com menut vulles que sia lanar o altre de qualseuol condicio sia, que sera mes o entrara en lo principat de Cathalunya per herbeiar, que a la eixida no pach algun dret per la carn ne per la lana, si donchs no era ia venut dins lo principat ho fora lo dit principat e liurat al comprador, ans que isques del dit principat. Car si la carn era venuda, pach per carn e per la lana. E si solament la lana, pach per lana solament lo dret damunt ordenat en los capitols del carnalatge e de les lanes. E aço mateix sia entes en los cabrits e en los anyells los quals seran nats del dit bestiar.



Arriba
Anterior Indice Siguiente