Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente



  -21-  
ArribaAbajo

Les leys e ordinacions dels actes maritims e mercantiuols


ArribaAbajo

Capítol primer177: En qual manera son elets los consols e lo iutge de les appellacions quascun any

Assi comencen los capitols del consolat de la mar e primerament de la eleccio dels consols e del iutge


Quascun178 any lo179 vespre de la festa de Nadal de nostre Senyor los promens nauegants patrons e mariners o partida de180 aquells apleguen consell181 en la esglesia182 de sancta Tecla183 de la184 ciutat de Valencia e aqui per eleccio e no per redolins tots en una concordants o la maior partida, elegexen185 dos bons homens de la art de186 mar en consols, e un home187 de la dita art de188 la mar e no de alguna189 altra art190 o offici o sciencia en iutge de les appellacions ques fan de les sentencies dels dits consols. E les dites eleccions son fetes per priuilegi que191 los promens de la dita art de la mar han192 del senyor Rey e193 de sos antecessors.




ArribaAbajo

Capítol II: Del jurament que fan los consols

Es que els consols fasen sagrament en poder de la iusticia


Lo dia194 de Nadal los dits consols elets iuren en poder de195 la justicia ciuil de la dita ciutat dins la196 esglesia de nostra dona sancta Maria de la seu apres quel dit iusticia ha iurat en poder del senyor Rey o de son batle que be197 le lealment se hauran en lo offici del dit consolat, que daran dret axi al maior com al menor le al menor com al maior saluant198 tota hora la feeltat199 e lealtat del senyor Rey.



  -22-  
ArribaAbajo

Capitol III: Com lo iutge dapells es presentat e com jura

De la presentacio (sic) del iutge del consolat


Passada la dita festa de Nadal los200 consols ab alguns201 promens de mar presenten lo dit jutge elet al portant veus de procurador en lo regne de Valencia o a son loctinent202 e iura203 en poder daquell204 que be e lealment205 se haura en lo dit offici. E aquell206 qui per los dits consols es al dit procurador presentat en jutge207 de les dites appellacions, aquell reb lo dit procurador en iutje de les dites appellacions. E axi es acostumat208 de fer no contrastant209 que en lo privilegi als dits promens de mar per lo senyor Rey sobre la eleccio del dit jutge atorgat210 sia contengut quel dit jutge quascun211 any per lo212 senyor Rey o per son procurador sia elet. Com213 daxo lo dit senyor Rey nel dit procurador214 feu apres la dacio215 del dit privilegi no haien216 usat null217 temps. E axi serues segons que desus es dit.




ArribaAbajo

Capitol IIII: Com los consols reben per a si e per lo jutge de apells escriua

De la recepcio del escriua del consolat


Los consols reben a218 si aquell escriua qui ben vist los219 es. E sils par sufficient220 aquell escriua qui stat hi es lany221 passat comanenli la escriuania222 en lo lur any. E apres los altres consols qui apres de aquells son elets en lo dit offici si aquell tenen per sufficient. E en poder daquell escriua dels dits consols lo iutge fa sos affers223 per tal quel enantament del iutge seguesca224 apres aquells dels consols. Empero los dits consols dins lany e tota hora que benuist los es poden remoure lo dit scriua225 de la dita scriuania226 e aquella a altre scriua comanar227. E aço228 lo dit scriua al qual la dita scriuania primerament sera comanada, no pot contrastar229.




ArribaAbajo

Capitol V: De la forma del sagell dels consols

Del segeyl del consola[t]


Los consols han segell230 en la lur cort redon, en lo qual ha un scut231, les dues parts senyal real232, lo ters a la fi233 del scut ondes de mar. Entorn del dit segell es scrit234: Sigillum Consulatus maris Valentie pro domino Rege. Ab aquest235 segell meteix segella lo iutge lur, si res ha a segellar. Aquest segell es tengut per lescriua de la lur cort.




ArribaAbajo

Capitol VI: Qui poden esser consols e qui iutge e qui no

Quels consols no pusquen esser consols


Aquells qui son un any consols non son en lany seguent abans hi son altres mudats. Axi meteix lo iutge si mudal quascun any. Mas aquells qui son stats236 consols e iutge, hi poden esser elets un any part altre. Encara mes: que lo237 un daquells qui sera elet consol, pot esser elet en lany seguent en iutge de les appellacions. E axi meteix aquell qui sera estat iutge pot en lany seguent esser elet238 consol.




ArribaAbajo

Capitol VII: Com los consols poden comanar lur loch a quils plau

Con los consols poden comanar per raho necessaria lofici del Consolat a altre per regir quis volran


Los consols abduy o lun239 daquells per malaltia o per affers o si sen240   -23-   ha de partir de la ciutat de Valencia, poden comanar lur loch a quils plau, ab que sia de la art de la mar. E aço meteix pot fer lo iutge.




ArribaAbajo

Capitol VIII: Segueixse la forma com usen los consols en lur offici. E primerament de la demanda en escrits

Los consols usen en lur offici per aquesta manera. Aquest capitol tocha del orde judicial e es capitol noue. (La verdadera rúbrica es aquesta ultima oració. La anterior se troba inclosa també dins del text del Llib. de Priv. Ab tot y dir capitol nové es realment vuyté. -En Quadrado en sos Privilegios y Franquezas etz. p. 47, lo divideix en dos: 8 e y 9e)


Com241 demanda per scrit242 dauant ells es proposada de algun fet, la coneixença e la determinacio243 del qual se pertanga al consolat segons les costumes244 de la mar, de aquella demanda es trames translat per245 son saig a la part demanada, e la part demanada ha a respondre a aquella demanda al terme per lo dit saig de manament dels dits consols assignat. E lo demanat ab la246 resposta ensemps posa rahons en247 defensio sin ha algunes248 contra la dita demanda. Encara demanda de reconuencio sin ha contra aquell qui conuengut en juhi249 laura. A la qual demanda de reconuencio e rahons de defensio si posades son, lo primer demanador es tengut respondre. E ab la resposta ensemps posar rahons de defensio sin ha contra la dita demanda de reconuencio. A les quals rahons de defensio aquell qui la dita demanda de reconuencio haura feta es tengut respondre. A aquests enantaments a fer es feta assignacio de tres en tres dies250 o mes o menys segons que als consols es ben uist. Fetes aquestes respostes, si es demanat per les parts, en altra manera no, nil proces non251 es nulla, deu esser fet sagrament de calumnia252 e de veritat a dir per les dites parts e de respondre per aquell a les demandes e rahons per la una e per laltra part posades. E sobre aço que negat253 sera, deu esser atorgat254 dilacio per proua a les parts si per aquelles la dita dilacio demanada sera, ço es, deu255 dies per primera dilacio poden hauer quatre dilacions de deu dies iurant que la quarta no la demanen per malicia ni256 per alongar lo plet. E si es cas que hagen a donar testimonis257 de proues que sien en parts lunyadanes, es los atorgat temps conuinent258 per dilacio segons la lunyesa259 del loch hon260 la part affermara que enten donar sos testimonis. En quascuna dilacio es manat a la part que sia present261 e continuament per veure iurar los testimonis que la part demanant262 dins la dilacio dar enten; en altra mariera que en la absencia sua seria263 rebut lo sagrament de264 aquells. Les dilacions passades, los testimonis publicats a requisicio de les parts, encontinent los consols assignen dia a les parts a oyr sentencia, sens que no cal ni es necessari que les parts renuncien265 a mes dir ni per aquesta raho lo proces no pot esser dit nulla nin es nullat. Pero abans de la publicacio dels dits testimonis o apres pot quascuna de les parts pledeiants266 traure en proua cartes e altres escriptures publiques en aiuda de la sua proua.




ArribaAbajo

Capitol IX: De Obicir testimonis

Aquest capitol es contra orde de dret e es dee. (Es realment nové. En les rubriques successives ja no s'expressa lo nombre correlatiu)


Los testimonis publicats, no es267 consentit a alguna de les parts que268 posen obicions per scrit contra los testimonis que en lo fet rebuts269 seran ni altra reprouacio de testimonis noy   -24-   es rebuda per scrit ni de paraula. Pero si per alguna de les parts de paraula es allegat que270 los dits testimonis o alguns daquells son parents daquell qui dats los haura o enemichs daquell contra qui dats seran o271 son persones de algun mal vici, aço es a coneixença dels dits consols e de aquells ab qui consell272 han sobrel dit fet, hagut esguart a les persones dels dits testimonis e a la fama e condicio de aquells273.




ArribaAbajo

Capitol X: Com se dona sentencia a la demanda en scrits

Con prenguen conseyl los consols domens de mar


Feta274 la assignacio per los dits consols a les parts a oir275 sentencia, los dits consols ab lo lur scriua vansen als promens mercaders de la dita ciutat e fan legir dauant aquells lanantament276 e proces del fet e han sobre aquell277 consell dels dits promens mercaders. En apres apleguen consell de promens de mar e fan los semblantment legir lo dit anantament278 e proces e han de aquells lur consell. E a les vegades han primerament lo dit consell dels dits promens de mar, e aço279 segons quels es auinent. E si abduy los consells son concordants, donen sentencia en lo fet. E si aquests consells no son concordants, ço280 es, lo consell dels promens mercaders ab aquell dels promens de mar, affronten los ensemps. E en cas quels dits promens de mar nos concorden ab los promens mercaders o affrontar ab aquells nos vullen, donen los dits consols la dita sentencia segons lo consell dels promens281 de mar. Car de consell daquells han los contractes282 a determenar e no segons lo consell dels dits promens mercaders283, si hauer nol volen car non son constrets per priuilegi del senyor Rey ni per altra manera, sino per ço com284 es axi acostumat en han usat dalgun temps ença.




ArribaAbajo

Capitol XI: De la appellacio

Con se pot hom appellar


De aquesta sentencia aquell ques285 sentira agreuiat se pot appellar dins deu dies comptadors del dia de la prolacio de aquella. E la dita appellacio li es rebuda e es remes al jutge de les appellacions del consolat ab lo proces dauant286 los dits consols actitat en loch de apostols en la qual appellacio ha ametre los greuges nullitats e iniusticies per los quals de la dita sentencia se sentira agreuiat.




ArribaAbajo

Capitol XII: Com ananta lo jutge de les appellacions

De presentar appellacio e assignacio


Aquell quis sera appellat es tengut presentar dauant287 lo jutge ab lescriua de la cort del Consolat lo dit proces e appellacio requirent288 aquell que reuoch esmen e289 corrige la dita sentencia dels dits consols. E lo jutge rebuda la presentacio del dit proces, encontinent assigna dia a oir sentencia en la dita appellacio al290 qual dia cita la part appellada per oir aquella. E si dins los291 dits deu dies lo condemnat nos sera appellat de paraula o per escrit, la sentencia passa en cosa iutiada.




ArribaAbajo

Capitol XIII: Com en la appellacio nos pot res posar ne prouar de nou

De la sententia del iutge, que nos pos res de nou


En aytal plet292 de appellacio alguna cosa de nou nos pot posar ne prouar per alguna de les parts. Mas lo iutge ab lo proces principal dauant   -25-   los consols actitat e ab la dita appellacio e greuges ha hauer son consell e donar sentencia en lo dit plet de appellacio. E de aço han los promens de293 mar carta del senyor Rey294.




ArribaAbajo

Capitol XIV: Com e en quant se ha a proseguir la appellacio

Per qual manera se deu perseguir appellacio


Aquest plet de appellacio se295 ha a proseguir continuament per lo appellant. E si passen trenta dies continuus vel diuisim, ço es, departidament, apres lo dia de la appellacio que no men son plet, la appellacio es deserta e la sentencia dels consols passa296 en cosa iutiada.




ArribaAbajo

Capitol XV: Com se dona sentencia en la appellacio

De la sentencia del iutge del consolat


Lo iutge ab lescriua ha son consell sobre lo dit plet de297 appellacio axi ab promens mercaders com de mar, no ab aquells qui ia en lo plet principal han donat lur consell mas ab altres en la forma desus declarada. E si atroba ab298 consell la sentencia dels dits consols esser ben donada, conferma aquella, e si atroba esser mal donada, reuoca aquella o la corregeix299 segons lo dit consell. E de la sentencia del iutge qual que sia, alguna de les parts nos pot appellar. E aço per priuilegi quen300 han los dits promens del senyor Rey.




ArribaAbajo

Capitol XVI: De excepcio declinatoria de for

Utrum cà (sic) pertineat ad consules vel ad iudicem ordinarium


Com301 es en algun fet apres la demanda excepcio declinatoria de juy per lo demanat302 proposada, los consols coneixen303 auans de aquella excepcio que en als sia anantat. E si atroben de consell que la conexença del dit fet pertanga a ells304, forçen lo demanat a respondre a aquella e ananten en lo fet segons que desus es declarat. E si atroben de consell quel fet no pertanga a ells, remeten les parts a aquell iutge a quis pertany.




ArribaAbajo

Capitol XVII: De demanda proposada de paraula e de la sentencia

De demanda posada de paraula


Com la demanda es proposada305 dauant los306 consols de paraula, hoides les rahons de quascuna307 de les parts e rebuts testimonis de paraula per los dits consols, cartes o altres informacions, los dits consols ab las dites parts ensemps van dauant los promens mercaders per demanar de consell e les parts compten dauant aquells lur raho. E aços fa per tal que les parts no pusquen dir que la lur raho per los consols no era donada308 a entendre segons que ells la hauien posada als promens ab los quals hauien hagut309 consell sobre lo fet. E los consols dien ço que han los testimonis testificat e mostren les cartes o altres informacions que les parts los310 hauran donades. E311 apres les parts se312 ixen del consell e puys los promens mercaders donen consell als dits consols sobre lo dit fet. E semblantment e en la forma desus declarada los dits consols van313 a demanar de consell als promens de mar sobre lo dit fet. E haguts314 los dits consells de paraula, donen sentencia en lo fet. Empero si per alguna de les parts es request que la dita sentencia li sia mesa en forma publica e que lin sia feta carta testimonial deu esser fet. Aquest anantament315 aytal ques fa   -26-   de paraula es fet sens donar dilacio de proua e altra solemnitat de juy.




ArribaAbajo

Capitol XVIII: De appellacio de sentencia de paraula

De appellacio feta de paraula al iutge


De316 aquesta sentencia pot esser appellat de paraula dins deu dies per aquell quis sentira317 agrauiat. E lo iutge en aytal cas ve dauant318 los consols e presents les parts certifiques319 de aquells per qual raho se son moguts a donar la dita sentencia. E en apres ab les dites parts presents va demanar de consell sobre lo dit fet als dits promens mercaders e de mar en la manera desus declarada, no ab aquells qui seran stats al primer consell, mas ab altres. E puys320 segons que troba de consell dona sentencia al dit fet. La qual sentencia ha a donar en scrits. E aço segons carta del senyor Rey. Aquest plet de appellacio ha321 esser determenat dins trenta dies, sino la sentencia passa en cosa iutiada322, segons que damunt se conte.




ArribaAbajo

Capitol XIX: De les messions fetes en lo primer plet

De no condampnar en messions en la primera instancia


Los consols323 en lo primer plet, ço es, en plet principal, no condamnen nengu en les messions del dit plet.




ArribaAbajo

Capitol XX: De les messions en lo segon plet

De no condampnar lapellant en les messions si justamen ses appellat


Lo iutge si confirma324 la sentencia dels consols, comdamna325 en sa sentencia lo326 appellant en las messions fetes per lo327 appellat328 davant lo dit iutge. E si reuoca la sentencia dels consols o329 la corregeix e la esmena, no comdamna lo appellant en les dites messions, com hagues iusta causa de fer dita330 appellacio, ne aytampoch hi comdamna lo appellat331.




ArribaAbajo

Capitol XXI: Dels anantaments que poden esser fets dauant lo un consol

Quels consols coneguen ensemps de tot


Dauant332 abduy333 los consols o334 lo un de aquells, laltre absent occupat de335 alguns affers, son posades demandes e fets qualseuol anantaments tro a sentencia o336 a alguna interlocutoria o conexença. La qual sentencia o interlocutoria se ha a donar o la dita conexença337 fer per abduy los338 dits consols e no per lo339 un de aquells.




ArribaAbajo

Capitol XXII: Les causes qui se guarden a la jurisdictio dels consols

De totes determenacions de questions fetes per los consols sobre lo fet de la mar e dels marines (sic)


Los consols determenen totes questions que son de nolit e de damnatge de robes que sien carregades en nau, de loguers de mariners, de parts340 de nau a fer, de encantar, defet de get, de comandes fetes a patro o a mariner, de deute degut per patro qui haia manleuat a ops e a necessari de son veixell341, de promissio feta per patro342 o mercader a patro, de roba trobada en mar deliura o en plaia, de armaments de naus, galeres343 o lenys. E generalment de tots altres contractes los quals en les costumes de mar son declarats.



  -27-  
ArribaAbajo

Capitol XXIII: De la execucio de les sentencies

De fer execucio dels bens daquels qui condampnats per eyls seran estats


Los consols menen a execucio en los bens mobles del condemnat axi344 en vexells de mar com en altres bens lurs sentencies e aquelles del iutge en aquesta forma que manen a la part condemnada a requesta daquell qui345 obtenguda la sentencia que dins deu dies apres del dit manament comptadors haia pagat ço en que es condemnat o346 mostrats bens mobles clars e desembargats en los quals la dita sentencia sia menada a execucio. En altra manera, que rebran la offerta dels bens mobles que per la part los sera demostrada.




ArribaAbajo

Capitol XXIV: De la execucio de bens mobles del condemnat

De donar a sobastar los bens a corredor e donar fermansa sin ha


Feta la offerta de bens mobles axi vexells com altres347 per lo condamnat o per la part en defalt348 de aquell, aquells bens sien349 subastats per publich350 corredor per la ciutat351 per deu dies, e passat los deu dies es feta venda de aquells bens al mes donant publicament. E del preu es satisfet a la part de aço que li sera iutiat352. E de les messions per aquell fetes en la dita execucio donant353 fermançe de tornador, si algun apparex primer en temps e millor en dret en lo dit preu354.




ArribaAbajo

Capitol XXV: Del creador si no pora dar fermanca

E si lo qui aura obtengut no ha ferma sia feta crida


Si355 es estrany o encara de la ciutat e iurara si no hauer la dita fermança de tornador, es feta crida per la ciutat356 per publich corredor ab so de trompeta, que com los dits consols hagen a deliurar aytal preu hagut357 daytals bens de aytal hom an aytal, e aquell haia iurat si no hauer fermança de tornador. Que si hi ha algu qui haia o entena hauer demanda o dret en la cosa venuda o en lo preu de aquella, que dins trenta dies comparega davant los dits consols per mostrar de son dret, en altra manera que lo358 preu li359 sera deliurat sens fermança de tornador. En aytal cas si demanant360 noy ha vengut dins los trenta dies, lo preu ço es la cosa iutiada es361 aquella deliurada per los dits consols sens fermança de tornador.




ArribaAbajo

Capitol XXVI: De execucio de bens seents del condemnat

Si bens mobles no ha prenets bens seents


Si362 cas es quel condemnat bens mobles alguns no haura, vaxells de mar ne363 altres, e haura bens seents, la donchs los consols scriuen a la iusticia de la ciutat364 o del loch on aquells bens son que com ells haien donada sentencia contra naytal de aitanta quantitat iutiada365 an aytal e aquella sia confermada per sentencia de lur iutge e si appellacio hi es entrevenguda e lo dit condemnat no haia bens mobles en que los dits consols menen aquella sentencia a execucio, que requeren lo dit iusticia que en loch dells e per ells men la dita sentencia a execucio en los bens seents del dit condemnat com los dits consols de la venda de aquells bens seents nos vullen entremetre ne366 ho hagen acostumat367 fer, e adonchs lo dit iusticia axi com a mer368 execudor mena les sentencies dels dits consols e del iutge   -28-   de aquells a execucio en los dits bens segons forma del fur de la ciutat369 o costum del loch on los370 bens son.




ArribaAbajo

Capitol XXVII: De patro qui demana son nolit e lo mercader loy contrasta per roba que li fall o que sera mullada

De clam de patro que fassa de mercader per son nolit


Si algun patro de nau o altre371 vexell se clama de son mercader del nolit de sa372 roba que portada li haura e aquell mercader allega373 que no li es tengut de pagar374 lo dit nolit tro lo dit patro li haia deliurada aytal roba que afferma que li375 fall aquella per letra de son companyo o per altra manera dira que li fou376 carregada o que li haia esmenat algun damnatge, lo qual affermara que per lo patro o377 culpa de aquell li sera donat en les sues robes, si donchs per lo patro aquestes coses atorgades no seran, lo mercader en continent, sens altre alongament, es forçat pagar al dit patro lo nolit de la roba que378 lo patro li haura liurada axi de la exuta com de la banyada o aguastada379 donant primerament e abans lo dit patro fermança en poder dels dits consols que de pla en pla fara dret al dit mercader sobre la dita roba que affermara que li fall o sobre la banyadura o guastament que affermara que es stat fet en la sua roba a culpa380 del dit patro. E de aytal demanda de nolit non cal res posar per381 scriptura ab que lo nolit se382 mostre e sia clar per cartes o atorgament del dit mercader o per altra manera.




ArribaAbajo

Capitol XXVIII: De loguer o salari de mariner

De loguer de mariner quis clam del patro


De loguer de mariner quis383 clama de son patro non cal demanda384 nenguna posar per scriptura.




ArribaAbajo

Capitol XXIX: De la execucio ques fa contra patro per deute de prestich

De deute degut ab carta per algun patro a prestator


De deute degut ab carta per algun patro a prestador non cal demanda posar per scriptura. Mas lo prestador ve a la cort dels consols e clames del patro ab la carta. E si lo terme385 de la paga del dit deute es passat, los consols manen al dit patro que dins tres o quatre dies fins en deu, hagut386 sguart a la quantitat que sera deguda387, do e pach al dit prestador lo dit deute o mostre bens mobles clars e desembargats en que la dita carta sia menada a execucio. En altra manera, que ells faran la dita execucio en los bens mobles que per lo dit creador388 mostrats los seran. E aquesta execucio de aquest deute se fa e lo dit deute es deliurat389 al creador en la forma expressada damunt a390 fer les391 execucions de les sentencies per los consols donades.




ArribaAbajo

Capitol XXX: De seguretat de juy

Que lo demanat don fermansa a la part destar a dret


Si per lo demanador es demanat de paraula o per scrit que lo demanat do392 fermança que li stiga393 a dret sobre la sua demanda, en altra manera, que sia anantat394 contra aquell, si lo demanat es estranger, encontinent deu donar la dita fermança. En altra manera deu esser pres e mes en la preso395 comuna e star396 pres menant son clam.   -29-   E397 si iura que no ha de que pagar ço en que sera condamnat, deu esser gitat de la preso si donchs no era pres per alguns casos398 contenguts en les costumes de la mar per los quals deu399 esser e estar tostemps pres e en ferres tro haia satisfet ço en que sera condemnat. E si lo demanat es de la ciutat400 e los consols sabran que ha bens bastants a aço que demanat li sera, fanli assignacio dins la qual do401 la dita fermança en402 dret. E si los consols apres que requests ne seran no forçaran lo demanat a403 donar la dita fermança de dret e aquell demanat se404 absentara que no pora esser atrobat o bens alguns no405 haia de que pach ço en que sera condemnat, los dits consols e lurs bens romanen obligats406 la cosa iutiada a pagar.




ArribaAbajo

Capitol XXXI: Del poder dels consols

De poder ordinari en tots los contractes


Los consols de la mar407 han tot poder ordinari en tots los contractes que per us e costum de mar se han a determenar e en les costums de la mar son declarats, dits e specificats.




ArribaAbajo

Capitol XXXII: Si vexell nou sera executat qui es primer en dret

De tot vexel en ques deia deute ans varat / constituit (sic)


Si a instancia de creadors408 nau o leny o altre vexell que de nou sera construit abans que sia varat e leuat de les stepes o abans que haia fet algun viatge, sera venut, en lo preu daquell son millors409 en dret los iornalers e aquells als quals sera degut per fusta, pega, clauo e stopa e altres exarcies comprades a ops del dit vexell iatsia quen haien cartes o no cartes410 que algun altre creador del construent lo dit vexell o prestador a la construccio de aquell, posat quen haien cartes.




ArribaAbajo

Capitol XXXIII: Si lo preu no bastara als dits creadors

Departiment dels diners de ben(s) venuts


Esi lo preu hagut del dit vexell no bastara411 a aço que sera degut als dits iornalers e412 aquells los quals fusta, pega, clauo, stopa e altres exarcies hauran liurades a la construccio del dit vexell, aquell preu deu esser departit entre413 tals creadors per sou e liura, car quascu de aquells es en un meteix dret en lo dit preu. E en aytals creadors414 prioritat de temps nos pot posar ni allegar.




ArribaAbajo

Capitol XXXIV: Si vexell sera venut apres de fer viatge, qui es primer en dret

Con sien paguats primers del preu jornalers


Si415 la dita nau o altre vexell apres que aura fet algun viatge sera venut a instancia de creadors416, del preu hagut del dit vexell son pagats primerament los servicials e mariners del dit vexell de aço quels sera degut per lurs loguers. E aço sens fermança de tornadors417, com en aquell preu noy sia primer en temps ne millor418 en dret que los dits servicials e mariners. E apres de aquells los prestadors creadors419 del dit vexell, ço es aquell qui per lo calendari de la carta del seu prestech se mostrara haver prestat primer e420 puys los altres axi com venen primers, quascu donant421 fermança de tornador o faent422 la solemnitat   -30-   de423 la crida de ·XXX· dies desus inserta si iurara no haver la dita fermança de tornador. E en aquest cas, ço es puys424 lo dit vexell haura fet viatge si alguna cosa es deguda als iornalers, o per fusta, o clauo, pega, stopa e exarcies del dit vexell, aquells aytals creadors425 si donchs cartes no hauran del lur deute en lo cas desus dit, no han alguna porrogativa426, prioritat de temps ne milloria427 en dret als altres creadors prestadors del dit vexell ab cartes. E si les parts del patro que les dites manleutes haura fetes, no abastaran a pagar aquelles, allo es pagat als dits prestadors de les parts dels personers si428 fermen a la manleuta feta per lo dit patro, en altra manera los dits personers429 non son tenguts, com lo dit patro no haia poder de obligar los bens de casa dels dits personers si donchs de aquells procuracio o altre plen poder ab carta no hauia.




ArribaAbajo

Capitol XXXV: Com la muller del patro es primera en temps e millor en dret

Sobre lo dot de les dones si son primeres


Si430 lo patro del dit vexell ha muller e aquella ha obtengut431 sentencia contra los bens de aquell432 del seu dot e escreix per alguna iusta causa, e lo marit no ha alguns altres bens en los quais la dita dona se puga entregar en lo dit dot433 e escreix e haura discutits434 aquells bens e la dita dona se aposara435 al preu hagut del dit vexell, e per lo calendari de la carta sua dotal apparra primera en temps en los bens del dit marit seu quels altres creadors436 del dit vexell, en aquest cas la dita dona ço es en les parts quel dit marit seu hauia en aquell vexell, es primera en temps e millor437 en dret438 quels altres creadors439 del dit marit seu.




ArribaAbajo

Capitol XXXVI: Com deuen esser determenats los plets per los consols

Que los consols poden determenar breument


Los consols per440 carta que han del senyor Rey han poder quels plets e questions que dauant ells se menen, oien e aquells per fi deguda determenen breument sumaria e de pla sens brogit e figura de juhi sola lacti veritate attenta, ço es, sola veritat del fet attesa441, segons que de us e costum de mar es acostumat442 de fer.




ArribaAbajo

Capitol XXXVII: Del salari que prenen los consols de les parts

Quels consols prenguen de iudicacio ·III· diners per lbr. de cada part


De les demandes que son posades dauant los consols axi de paraula com per scrit sobre les quals443 donen sentencia, prenen abduy los consols per lur salari tres diners de quascuna part per liura, ço es que si demanda es posada de cent liures e los consols determenen per sentencia que aquell qui demana cent liures non deu haver sino vint o no res, de totes les cent liures han tres diners per liura de quascuna part444, axi segons mes o menys.




ArribaAbajo

Capitol XXXVIII: Del salari del iutje de les appellacions

De la uidicacio del iutge per les sentencies


O iutge pren salari de aço quels consols hauien iutiat e de ques sera appellat, tres diners per liura de quascuna part si dauant lo iutge ve algun fet per appellacio e no en altra manera.



  -31-  
ArribaAbajo

Capitol XXXIX: Si se haura suspita dels consols

Dels consols con son donats per sospitosos per alguns


Quant445 lo un dels consols o abduy en algun fet son recusats per suspitosos per alguna de les parts qui pledeiara446 dauant aquells, e les rahons de suspita seran apparents, han a si acompanyar un home447 de la art de la mar si lo448 un es recusat. E si abduy son recusats han a si acompanyar dos bons homens de la dita art de mar a les parts no sospitosos. E ab aquests ensemps fan lurs anantaments e donen sentencies en los affers. E no han mes salari dels dits tres diners per liura449 per quascuna de les parts, los quals se parteixen entre ells450.




ArribaAbajo

Capitol XL: De suspita del iutge de les appellacions

Del iutge con es tengut per sospitos per algu


Lo iutge axi meteix451 si es recusat per suspitos452 ha ab si acompanyar un home453 de la art de la mar no sospitos a les parts e ab aquell lo plet de la appellacio determenar e454 lo seu salari ha a partit ab aquell.




ArribaAbajo

Capitol XLI: Com los consols e lo iutge donen lurs sentencies per les costumes de la mar o per consell

Que les sentencies donades sien escrites


Les sentencies que per los dits consols e iutge455 son donades se donen per les costumes scrites de la mar e segons que en diuersos capitols de aquelles es declarat. E la on les costumes e capitols no abasten, donen se a consell456 de promens mercaders e de mar, ço es tota hora a las mes veus del consell hagut457 esguart a les persones qui donen aquell.




ArribaAbajo

Capitol XLII: De fermança de dret sobre quals empares es rebuda

Con deu esser feta empara presa fermanssa


Sobre totes empares fetes per los consols es rebuda fermança de dret. Exceptat sobre empara feta de roba, de la qual roba, ço es de si meteixa458, sera degut nolit. Sobre la qual empara fermança alguna noy es rebuda.




ArribaAbajo

Capitol XLIII: Pragmatica del rey en jaume del iurament de aduocats

(No figura en lo text den Sant Pere aquesta pragmàtica del Rey en Jaume. Ab la mateixa rùbrica s'hi posà: Priuilegii sobre lo let del consolat que son les ordenances de Pere IV de 1343, que en la nostra com en les antigues edicions, se publica a continuació del text del Consolat; aleshores farèm lo degut coteig y afegirèm per nota los epígrafs que no solen tenir en les edicions estampades los quaranta capitols de dites ordinacions)


Sapien tots: que nos en Jaume per la gracia de Deu Rey darago, de Mallorques e de Valencia e compte de Barcelona e de Urgell e senyor de Montpeller, volents provehir a utilitat de la ciutat e del regne de Mallorques, stablim per nos e per los nostres per tostemps que los aduocats iuren sots aquesta forma: yo aytal iur que feelment en offici de aduocacio me haure, e nengun plet lo qual segons ma bona consciencia iniust me parra no rebre sots advocacio mia, ne alguna cosa maliciosament fare ne dire en nengun plet rebut sots ma advocacio. E si en lo començament o en lo mig o en la fi del plet a mi parra lo plet no iust, axi tantost ho dire a aquell lo qual defendre e contra ma bona consciencia en res no allegare e en neguna conuinença no sere ne fare ab aquell lo qual aiudare, de   -32-   neguna certa part de la cosa de la qual sera pledeiat esser mia, ne instruire ne informare les parts sino de veritat a dir.

Açi acaba lorde iudiciari de la cort dels consols.




ArribaAbajo

Capitol XLV: De sportades de alexandria459

De multiplicament de les Quintalades: libre major


En axi hom460 multiplica les quintarades de Alexandria com los mercaders noliegen als senyors de les naus e dels lenys ço es a dir sportades. Primerament es tengut lo senyor de la nau de portar dos quintars e mig de coto per461 sportada fins en la terça part. E si ell volra carregar ultra la terça part, sia tengut a la terça part en axi com ell volria462 de coto carregar sia tengut de rebre a ·IJ· quintars la sportada. E lo quart de463 pebre. Item encens. Item laca. Item gingebre, qui munta ·V· quintars per464 sportada. Item de brasil465 quatre quintars. Item de oli ·IIJ· quintars. Item de lentidasti466, ço es de coses de caxa e de barril ·I· quintar per dos quintars al quintar qui es nomenat forfori467. Item de canyella ·IIJ· quintars per sportada. Item de coto filat ·IIJ· quintars per sportada lo quart forfori per sportada468. Item ·IJ· quintars genouins de stopa. Item lixadera ·IIJ· quintars per sportada. Item de porcellanes469 gobes ·XIJ· quintars per sportada. Item bagadell470 ·VJ· quintars e mig per sportada. Item de indi gros ·IIJ· quintars e mig forfori per sportada. Item de471 sucre en cofi ·IIJ· quintars genouins per sportada o en caxa o en barrils ·J· quintar genoui per sportada. Item de dents de elefant472 ·VJ· quintars e mig forfori per sportada. Item de lana de capells ·IIJ· quintars lo quart forfori per sportada. Item de alum en473 lo primer e en lo segon sol ·IIJ· quintars genouins per sportada, e en laltre sol ·IJ· quintars e mig.




ArribaAbajo

Capitol XLVI: Aci comencen les bones costumes de la mar

(A partir d'aquest capitol posarem en lletra cursiva, a continuació de les rubriques del Còdex mallorquí les del Codex I de la B. N. de Paris). Assi comencen les bones costumes e ussatges de la mar. Dels bons stabliments e costumes de la mar


Aquests son los bons stabliments e les bones costumes que son de fet de mar que474 los sauis homens qui van per lo mon ne començaren475 a donar als nostres antecessors los quals faeren per los libres de la sauietat de les bones costumes. On daqui auant poden trobar: que deu senyor de nau fer a mercader, e476 a mariner e477 a pelegri o a altre home que vage en la nau. 478E479 encara qual cosa degua fer mercader al senyor de la nau o del leny e pelegri atrassi. Car pelegri es dit tot home qui deia donar nolit de la sua persona sens480 sa mercaderia.




ArribaAbajo

Capitol XLVII: Com patro vol comencar nau, que deu declarar als personers

Com deu fer nau: capitol. Capitol de comensament de nau o leny


Comencem. Com lo senyor de la nau o del leny començara de fer la nau e volra fer parts, ell deu dir e fer481 entenent als personers de quantes parts la fara e482 de quin gran, el quant haura en pla, e483 quant haura en sentina, e484 quant obrira e quant haura per carena.



  -33-  
ArribaAbajo

Capitol XLVIII: De personer qui no volra o no pora fer la part promesa

Promessions de personers. Capitol si negun prometra de fer part en nau o en leny


E si aço fara entenent lo senyor de la nau als personers e los personers li prometran de fer part, aquella part que li prometra de fer lo personer aquella li deu attendre. E si lo personer no ley485 pot atendre o no vol fer ço que li haura conuengut, lo senyor de la nau o del leny lon486 pot destrenyer ab la senyoria o pot manleuar sobre aquella part que aquell li487 deuia fer. Fassam compte que488 ell hi dega fer una setzena e noy hagues fet compliment sino489 a mija setzena, e axi podem fer de una setzena multiplicadament de490 un quarter, e si ell li deu fer aquella dita part e no491 li fa, lo senyor de la nau o del leny pot empenyorar la part complida per fer compliment a la part que li haura conuenguda de fer. E fou492 fet perço aquest capitol. Car aquell qui comença la nau o leny no la començaria si sabia que los personers li deguessen fallir ne ho poguessen fer.




ArribaAbajo

Capitol XLIX: De personer qui mor apres hauer comencat o promes de fer part

Esmena de aqueyls qui hy prometran de ferhy part en nau o en leny algu. Capitol si negu prometra de fer part en nau o en leny (e morra). Les paraules posades entre parentessis d'aquestes rubriques del Codex de Paris sols se llegeixen en la taula


Si algu prometra de fer part a algu en nau o en leny, si aquell qui la part haura promesa de fer morra ans que aquella nau493 o aquell leny en que haura promesa494 de fer part no sera fet ni acabat, los hereus o los detenidors dels bens de aquell495 qui mort sera, no son496 tenguts de res a aquell senyor a qui aquell que mort sera haura497 promes de part a fer mentre498 viu era, si donchs en son testament499 ell no ho manara o manat iaquir nou500 haura. Ans si aquell que mort sera hauia donats alguns diners a aquell per raho de la part que ell hauia promesa de fer ab ell, si los diners seran tants que bastassen a fornir tota501 la part que aquell hauia promesa de fer, la part aquella deu esser venuda ans que la nau o leny partesca o isca de aquell loch on sera stat fet, no contrastant per aquell capitol que diu que nau o leny nos pot vendre ne encantar tro que haia fet viatge. ¿Per qual raho? Perço, car hom quant es mort no es tengut de tenir fur, ne ley ne costuma, saluo502 deute o comanda e503 de tort, sil te. Encara per altra raho: perço car al dia que algu mor aquell dia es partida tota companya que ab alguns hagues; que hom qui mort es, no ha companyo. E si per ventura aquells diners que504 ell haura donats a aquell, no bastassen a alguna part a complir, lo senyor de la nau o del leny es tengut de cerquar qui li fornesca aquella part que aquell qui mort es li haura505 promesa de fer. Encara sia tengut lo506 dit senyor de la nau de retre aquells diners que ell rebuts haura507 als hereus o als detenidors dels bens de aquell que los dits diners li dona. Saluo508 empero que si aquell qui senyor sera haura a fer alguna lexa a aquell qui li fornira aquella part que aquell qui mort es li hauia promesa de509 fornir, aquella leixa aytal deu esser abatuda daquells diners que ell haura rebuts. Empero que tot aço sia fet que desus es dit, menys de tot frau. E per les rahons desus dites fou510 fet aquest capitol. Ara respongam511: que   -34-   ell no faria tan gran leny e fer lia menor si ell sabia que aquell personer hagues poder que li fallis de res que conuengut li hagues.




ArribaAbajo

Capitol L: Com patro vol fer maior nau que no haura dit als personers

Capitol de comensament de nau. Capitol de nau o de leny que hom volra crexer


Ara parlem del senyor de la nau o del leny qui començara la nau en forma poca e dara mes en sentina e per carena e de pla, e fer la maior lo terç o lo quart o la meytat abans512 que nou haura fet a saber als personers; sapies quel personer no lin es tengut de res a513 crexer sino solament axi com ell los514 ho haura fet entenent al començament. E si ell la creix despuys, lo personer hi deu hauer la sua part, axi be com si hauia mesa part al creix que li haura fet. Saluant una cosa, quel mestre515 la faes de maiors mesures516 quel senyor de la nau li hagues dites e517 empreses ab los personers. Mas518 si lo senyor de la nau la volra creixer, ell deu anar a quascun personer e demanarlos519 ne, ia si los dits personers volran, ques crescan les parts e veure los qui ho volran e los qui ho contrastaran. Façam ara compte que sien quatre e sis; los sis vençen als quatre, e los deu vuyt. E per ço per dos o per tres o per quatre o per cinch personers pus sien los menys, no deu star de creixer la nau. E axi son tenguts los personers qui contrastan al senyor de la nau de fer la part que promesa li hauran, axi com la maior força dels personers faran. E deu aiustar a la demanda tots los personers ensemps.




ArribaAbajo

Capitol LI: Si patro vol creixer la nau los personers a que li son tenguts

Esmena: si senyor de nau o de leny volra crexer la sua o lo seu leny oltra les couinences que auran empreses ab los personers qui auran promes de fer part. Capitol de nau o de leny que hom volra crexer. (Lo Cod. de Paris suprimeix desde «E per aquesta raho» fins a «mes que per sperança de guany que ell nesper auer»


Segons que en lo capitol desus dit es contengut, diu que si lo senyor de la nau o del leny volra creixer aquella nau o aquell leny, que ell ho deu fer a saber e dir a tots los personers. E si tots los personers ho volran, ell la pot crexer e en aço no ha contrast negu, mas la on diu que si la maior força se acordara que ell la520 cresca, que ell ho pot fer521 per quatre ne per sinc personers no deu star que nos cresca, mas no diu aquells personers qui aço contrastaran de que li son tenguts ni522 de que no e axi pora hi hauer algun contrast. E per aquesta raho que contrast algu noy pusca hauer, los nostres antecessors feren aquesta esmena. E digueren en axi e declararen que ver es que la nau o leny se pot creixer pus la maior força dels personers ho vulla, mas empero es axi a entendre que deu esser vist e esguardat lo poder de aquells personers qui contrastaran perço com per ventura hi haura alguns de aquells qui ho contrastaran que si ells hauien res mes a bestrer en aquella nau o en aquell leny, sino en axi com ells ho comprengueren523 al començament quant524 la nau se comença, ells ho haurien a manleuar o baratar o haurien a vendre alguna cosa que tostemps ne serien despagats, e seria mal525 fet perque encara algun home qui fa part en nau o en leny fa ho algunes vegades per gran amistat que haura ab aquell qui la nau o leny volra fer mes que per sperança de guany que ell nesper haver. E per aquesta raho seria mal fet que aquell   -35-   hi fos damnificat. E per les rahons desus dites los nostres antichs qui primers anaren per lo mon veren526 e conegueren que mal seria fet. E per ço digueren e declararen que si algun personer de aquells qui contrastaran que la nau o lo leny nos cresca527 per no poder, si hauran promes528 de fer una octava, que noy sien tenguts de fer mes de una setzena529, lo senyor de la nau que nols pusca530 de res als forçar, perque car culpa es del senyor de la nau o del leny com aquell no li atten tot ço que li hauia promes perço car ell crex la nau ol leny menys del voler531 dells. E per aquesta532 raho lo senyor de la nau o del leny nols pot destrenyer. E axi lo senyor de la nau deu cercar altres personers que li facen compliment a aquelles parts que aquells no li poran cumplir. E encara si faeren gran gracia als senyors de les naus e dels lenys com del tot no absolueren533 dits personers mas faeren ho per ço quels senyors de les naus e534 dels lenys no fossen del tot desfets que gens pas no es rao que negu puixa535 ni deia hauer poder en los bens daltruy sino a tant com aquell de qui seran li volra donar; empero si aquells personers qui ho contrastaran sera536 la menor partida e seran apoderats e hauran poder de complir aquella part que promesa hauran de fer, sens lur dan lo senyor de la nau o del leny a qui promesa la hauran de fer los ne pot destrenye, tot en axi com en lo capitol desus es ia esclarit e certificat, que en totes coses es raho que la maior força so apodere537 e sen ho porte. E per les rahons desus dites tot senyor de nau o de leny deu guardar e fer de guisa com ha en cor de fer nau o leny que ho faça e o emprenga en guisa o538 en manera ab aquells que part hi prometran de fer, que entre ell ni ells no puga539 hauer algun contrast per alguna rao. E per los esclariments desus dits fonch feta aquesta esmena.




ArribaAbajo

Capitol LII: De mestre daixa si crexera les mesures

Capitol: De maestre daxa seguent. Capitol de mestra daxa qui fara majors mesures que ab ell no aura empreses


Si algun mestre540 daxa fara maiors mesures quel senyor de la nau no haura empres541 ab ell, de tota la messio del creixement de la obra deu pagar la meytat, e perdre loguer daytants542 jornals com hi obrara. Encara lo mestre543 daxa es tengut de dir a quascun personer totes les mesures les quals haura empreses ab lo senyor de la nau. E encara los es tengut de dir quina obra fa, si es fort o si es febla.




ArribaAbajo

Capitol LIII: De mestre daixa e calefat a que son tenguts al patro el patro a ells

De maestre daxa e de calefats. Capitol de mestra daxa o de calefat


Si mestre daixa o calafats obraran ab algun senyor de nau o de leny, ells son tenguts de fer bona obra e estable, e en res no deuen flaqueiar. E si los mestres daxa e los calafats fan544 bona obra e que sien mestres e que aquella obra o maior e millor fossen sufficients de fer e de tenir en lur poder545 si lo senyor de la nau o del leny qui la obra los haura mesa en poder e ab voluntat546 dell mateix la hauran emparada e començada, e stant en la obra haura algun desgrat dels sobredits mestres, los dits mestres faent be e diligentment tot ço que a la obra pertany, e lo senyor de la nau los ne volra gitar per lo desgrat que per547 ventura dells haura, o per548 ventura trobara altres qui la549 farien per millor mercat, lo senyor de la nau o del leny nols ne pot gitar ni ells no la poden iaquir pusque ells hauran començada   -36-   aquella obra fins que sia acabada. Pus aquells mestres sien bons e sufficients de aquella obra a fer e encara de molt millor e maior que aquella no es. E si lo senyor de la nau los ne gitara, pusque ells sien bons e sufficients e faran be e diligentment tot ço que a aquella obra pertanga, negun mestre daixa ni negun calafat nos deu metre en aquella obra a fer si donchs550 lo senyor de la nau o del leny no sen auenia o no sen era auengut ab aquells mestres qui la obra haurien començada551 e gens aquells no sen deuen moure per la paraula del senyor de la nau o leny, ans ho deuen fadigar a aquells mestres qui aquella obra hauran començada e si ells552 los ho atorgan e ho renuncian553, la donchs ells poden emparar de fer e de obrar en aquella obra e abans no, car si abans que ells554 no haguessen haguda fadiga de ells hi obrauen, farien semblant que ells qui aço començarien de fer, haguessen desalt e menyspreu de aquells mestres qui aquella obra haurien començada e fessen encara mes farien semblant ques555 altassen de treball; per ço quascu se deu guardar de mal e de treball tot aytant com pot car de mal e de poch na hom assau. E aytambe lo senyor de la nau o del leny se deu guardar de fer desplaers556 a aquells mestres que ell mateix haura hagut e ab sa voluntat557 haura començada la sua obra pusque ells facen be e diligentment ço que pertany558 aquella obra e axi deulals leixar acabar. Mas empero si aquells mestres daixa o calafats qui hauran començat559 la obra de fer no560 seran sufficients que ells la sapian fer, lo senyor de la nau los ne pot gitar e metre en poder daltres mestres qui sapien fer aquella obra sua. E aquells mestres qui la obra sabran fer no son tenguts de demanar paraula a aquells mestres qui aquella obra hauien començada pusque ells no la sabian fer ne561 sabian exirne a cap. Ans son tenguts aquells quis faran mestres daixa o calafats qui562 emparan de alguna obra fer e no la sabran fer sino que enganan563 les gents, de fer esmena a aquell de qui aquella obra sera de tota la messio e de tot lo dan que per culpa dells haura sostengut. Empero tot mestre daxa e tot calafat se guart es deu guardar e quina obra fara ne quina no; que si per culpa de la obra que ell haura feta lo senyor de la nau o del leny haura a fer esmena als mercaders on sostendra564 algun dan, los sobredits mestres qui aquella mala obra hauran feta son tenguts de rembre565 e de esmenar aquella esmena que lo senyor de la nau haura haguda a fer als dits mercaders, e encara tot lo dan quel senyor de la nau ne haura sostengut per culpa de la falsa obra que los dits mestres li hauran feta. E si aquells mestres no hauran de que pagar, deuen esser presos e mesos en poder de la566 senyoria, e star tant tro que haien satisfet e entregat al senyor de la nau tot lo dan que per culpa dells haura sostengut, que axi lin son tenguts com567 si loy hauien emblat o tret de la casa enganosament. E lo senyor de la nau es tengut donar a quascun mestre qui en la sua obra568 obrara per quascun iorn tres diners per pa e per beure e encara lo loguer que ab ells empendra si donchs los dits mestres no li volen fer gracia quel sperassen del un dissapte al altre. E aço es569 voluntat dels mestres si ho faran o no, quel senyor de la nau o del leny nols ne pot destrenyer ne forçar sino tan solament a lur voluntat. E si los mestres obraran ab lo senyor de la nau a cosiment570,   -37-   que algun571 preu no haura entre ells, lo senyor de la nau los es tengut de donar tot aytant com altres mestres pendran en altres obres e segons quel temps sera e segons lestament de la terra. Perque tot mestre daixa e tot calafat, sia que faça obra a scar sia que faça a iornals, se deu guardar que faça bona obra e estable, perço que572 la pena que desus es dita573 no li pogues desus venir. E fonch574 fet per ço aquest capitol, car molt mestre daixa e molt calafat faria molta mala obra si ell sabia que ell non hagues a sostenir negun treball ne negun dan, e perço es imposada la pena que desus es dita, perque quascu se guart e ia quina obra fara ne quina no.




ArribaAbajo

Capitol LIV: De mestre daixa o calafat qui fara obra a scar

De maestres daxa o calefats qui faran obra a escar. Capitol de mestra daxa qui pendra obra scar


Si algun mestre daixa o calafat pendra o fara alguna obra a scar575, ell es tengut de pagar a tots los mestres que ab ell obraran en aquella obra la qual ell haura presa a576 scar e promesa de fer a aquell de qui sera. E577 si aquells mestres que ab ell obraran no saben que ell faça aquella obra a scar, lo senyor de la obra los ho deu dir e demostrar, perço que si aquell mestre era baratador o trafagador o que no hagues de que pagar aquells mestres qui ab ell haurien obrat, no sien enganats no sabent que ell faça aquella obra a scar. E si lo senyor de la obra nols ho diu o demostra, com ells començen a obrar en aquella sua obra si aquell mestre que la obra fara a scar nols volra pagar o no haura de que, aquells mestres qui ab ell hauran obrat en aquella obra sen poden tornar e emparar aquella obra que ells feta hauran e aquella obra deu star tant emparada tro que aquells mestres sien satisfets de tots lurs maltrets e encara de tot dan e de tot destric e de tota messio que ells sufferta hauran. Empero si lo senyor de qui aquella obra fa los haura dit e demostrat que aquell mestre li fa aquella sua obra a scar e ells ho hauran entes, pag los aquell mestre o nols pag, aquells sobredits mestres no poden ni deuen emparar aquella obra que578 feta hauran pusquel senyor de la obra los ho haura dit, com ells començen a obrar, que ell a scar fa fer aquella obra. Empero sil senyor de la obra dira a aquells mestres que pensen de obrar que ells579 los pagara be e pla tots lurs maltrets e580 hi obraran en fe del senyor de la obra e per les paraules que ell los haura dites, si581 ell ha ia pagat aquell mestre de tot ço que promes li haura, o no sia pagat582, si ell mestre no pagara aquells mestres o no haura de que pusca pagar, lo senyor de la obra los es tengut de pagar perço com promes los ho haura, sia que ell tenga de aquell mestre alguna cosa o no; que mester es que aquells mestres sien pagats perço com583 en fe del senyor hi hauran obrat e perço car ell los promes de pagar que si ell per ventura promes nols ho hagues los sobredits mestres no hagueren obrat e hagueren fet de lur prou en altra part, perque tot senyor de obra sia que la faça fer a scar o a iornal584, se guart o585 prometra o que no, que mester es que tot ço prometra que ho attenga, vulla o no. E si los mestres daxa o calafats qui faran obra a scar e empendran ab lo senyor de qui la obra sera que ells la liuraran feta a dia cert o a temps sabut e586 entre ells haura posada o mesa pena certa si los dits mestres no hauran acabada aquella obra axi com promes hauran, lo senyor   -38-   de la obra los pot demanar la pena que entre ells e los dits mestres mesa hi587 posada sera e ells dits mestres son tenguts de donar aquella menys de tot contrast. E si entre ells pena alguna mesa ne posada no sera, los dits mestres son tenguts de donar al senyor de la obra tot dan e tot destrich e tota messio que ell ne haura feta ne fara. E deu ne esser cregut per son sagrament. Empero es axi a entendre que fos fet aquell destrich per culpa e per negligencia dels sobre dits mestres. E si per culpa e per negligencia588 no sera fet aquell dan o aquell destrich no es rao que ells ho deian esmenar ne encara la pena, si posada hi sera589, pagar, pus per culpa dells no sera fet, perço car a les vegades vey empatxament de deu o de senyoria e axi a empatxament de deu o de senyoria no pot algu590 als dir ne contrastar ne es rao que ho pusca. Empero si lo senyor de la obra no atendra de fer les pagues axi com ab los mestres empres haura en hauran a fer messio on591 sostendran algun dan, tot en axi es tengut e obligat lo senyor de la obra als sobredits mestres, com los mestres son592 a ell e axi semblantment que sia rao e egualtat.




ArribaAbajo

Capitol LV: De personer qui vol vendre la part que te e n la nau

De parçoner qui voldra vendre la sua part. De personer qui vulle vendra part que aura en nau o en leny començada


Encara deu593 hom saber que si algun personer volra vendre la part que haura començada de fer en la nau, ell ho deu fer a saber al senyor de la nau e tot en aquella guisa es tengut fer laltre e si lo senyor de la nau no vol que hi entre, noy pot entrar entro que la nau haia fet viatge, perço es entendre que aquell qui la compraria lon poria gitar per maluolença. E per aquesta rao no poden fer encantar los personers ab lo senyor de la nau entro que la nau haia fet viatge. E quant la nau haia fet viatge ellas pot encantar del personer al senyor e del senyor al personer. Empero lo personer deu donar al senyor de la nau avantatge de donar e594 de pendre e sia en voluntat del senyor de la nau de dar o de pendre si donchs encant publich noy hauia. E perço fon595 fet aquest capitol, car lo senyor de la nau hi haura molta fatiga e molt maltret e haura començada la nau, que si ell no fos no fora feta596.




ArribaAbajo

Capitol LVI: De nau com se pot es deu encantar entre lo senyor e los personers

Esmena: de nau com se pot nis deu encantar. De nau o leny que nos pot encantar tro aia fet viatge


Segons que diu e demostra en lo capitol597 desus dit que nau o leny nos pot encantar tro598 aia fet viatge, e es ver ab que sia nau o leny que de nou se faça o que algu la hagues comprada ab voluntat e sabuda de tots los personers o de la maior partida, e la on diu quel personer deu donar auantatge al senyor de la nau o del leny de donar o de pendre si donchs encant publich noy haura, axi meteix se deu seguir e entendre per ço com no es ne seria justa rao que si hi hauia un personer o dos qui per leugeria de lur seny o per sobergaria599 de lur moneda que ells haguessen deian ne pusquen aportar algun senyor de nau o de leny en que ells haguessen alguna part a encant publich, si donchs lo dit senyor de la nau o leny nos volra es rao que nos deia fer ¿perque? perço car a les vegades la maior força dels senyors de les naus o dels lenys han a fer algunes messions que no volen metre en compte   -39-   als personers per hauer gracia dells e perço car ells han600 fet que pusquen ab los dits personers guanyar ab moltes de guises e en moltes de maneres, les quals no cal ara dir ne recapitular e per601 ventura algunes vegades los dits senyors de les naus o dels lenys han a fornir602 en la nau en lo leny que ells fan fer, mes parts que ells no cuyden fer com la dita nau o leny començen e axi los dits senyors de las naus o dels lenys son esmesos603 que ells no han diners ne604 hauran de que pusquen haver a les vegades. Encara per altra rao perço car lo dit senyor de la nau o del leny hi haura molta fadiga haguda e molt maltret e molt treball e molta ancia e molt affany, perque no seria ne es rao que per fellonia que605 un personer o dos o per desgrat que ells haguessen del dit senyor de la nau o del leny lo poguessen aportar a encant publich que segons les raons desusdites tota via lon porien gitar a gran menyscap del606 meteix e axi lo dit senyor de la nau o del leny romandria desfet o gran res consumat del seu e los dits personers no sen millorarien en res perque es rao que un personer ne dos nol pusquen portar a encant publich si607 nou volra lo dit senyor de la nau per les raons desusdites. Empero si com la dita nau o leny haura fet viatge axi com desus es dit, si tots los personers o la maior partida volran encantar o aportar a encant la dita nau o leny al dit senyor, ells ho poden fer que lo senyor desusdit no pot ni deu en res contrastar, si donchs entre lo dit senyor e los dits personers alguna conuinença o608 promissio no sera stada feta. E si la dita conuinença609 o promissio desusdita entre ells feta no sera, la dita nau o leny se deu es pot encantar. Es a entendre: que los dits personers han poder de destrenyer o de fer destrenyer a la senyoria610 al senyor de la nau de fer lo dit encant publich, perço car segons dret e rao611 e egualtat e612 costuma de qualseuulla cosa que sia fet o mogut algun contrast, tota via apodera e deu esser seguit tot ço que la maior partida o força volra e allo se deu seguir e als no, e axi si tots los personers o la maior partida o força volra encantar ab lo dit senyor de la nau o del leny, lo dit senyor de la nau o del leny deu fer encantar ab dits personers en aquesta guisa: que qui mes hi dara aquell la deu hauer. Mas empero si tots los personers o la maior partida dells613 personers no encantaran o no volran encantar, lo dit senyor de la nau no es tengut de encantar ab aquells personers si ell nos volra. Saluo en aytant empero que si un personer o dos o tres volen encantar o apportar a encant al dit senyor de la nau o leny, los dits personers o personer deuen dir al dit senyor de la nau o leny: o vos nos dats a rao daytant de les nostres parts o nos darem a vos a rao daytant de les vostres. E daço desusdit poden forçar los dits personers al dit senyor de la nau o leny, vulla lo dit senyor de la nau o leny o no. E axi lo dit senyor de la nau ha auantatge de dar o de pendre. Salues614 empero totes conuinençes o promissions o manaments fets entre ells en totes coses. E en axi lo dit senyor de la nau o leny pot forçar als dits personers en totes aytantes guises o maneres com los dits personers poden e615 deuen forçar al dit senyor de la nau. Empero616 si entre lo dit senyor de la nau e los dits personers encant publich se fara, encant publich no ha ne deu hauer senyoria neguna que tots deuen ser617 personers simples si donchs entre ells no haura alguna conuinença618 empresa que algu619 hi deia hauer algun honrament o alguna senyoria. Empero si com ells volran encantar entre ells empendran que sia   -40-   donat algun auantatge a aquell qui primer dira, li620 deu esser dat. E si entre ells alguna conuinença per rao del auantatge621 desusdit feta ne empresa no sera, lo un no es tengut de donar al altre lo dit auantatge, si nos volra. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol LVII: Lescriua com deu esser mes e del iurament e de la feeltat de aquell e de la pena del contrafaent

Capitol: De scriua a metre en nau o en leny. De scriua a metre en nau o en leny


Lo senyor de la nau622 pot metre scriua en la nau ab consentiment dels personers. Saluo623 que no sia son parent. E deulo fer iurar ab testimoni dels mariners e dels mercaders e dels personers si en624 loch ne sera, que sia suau e feel axi be al mercader com al senyor de la nau e a mariners e a625 peregrins e a tota persona que vaia en nau, e que tenga lo cartolari e que noy scriua res sino626 lo ver e ço que ou de quascuna de les parts e ell que do dret a627 quascuna. E si lo cartolari hauia tengut algun628 hom menys del scriua, no629 sera cregut res que y fos scrit. E si lescriua scriuia ço que no degues, deu perdre lo puny dret e deu esser marcat al630 front ab ferro calt e deu perdre tot quant haia, axi be si ell ho scriuia com si altre631 ho hauia scrit.




ArribaAbajo

Capitol LVIII: Del poder e del carrech del scriua

Capitol: Quin y poder ha escriua. Capitol quin poder ha lescriua


Lescriua ha aytal poder quel senyor de la nau no deu res carregar a la nau sino en presencia del scriua, ni negun mariner no deu leuar roba ne gitar en terra ne desestibar menys de sabuda del scriua. E si res se pert en la nau, ço es a saber, bala o farcell632 o altra mercaderia o633 alguna altra roba que scriua haia scrita o sia stat al carregar, lescriua la deu pagar, e si lescriua no ha de634 que pagar deu ho pagar la nau sin sabia esser venuda saluat635 lo loguer als mariners, e lescriua pot comprar e636 vendre totes coses, ço es asaber, ferramenta o vianda o sagoles e tot aparellament de nau menys de sabuda del senyor de la nau637, empero de exarcia deu ho fer asaber al senyor de la nau, e lo senyor de la nau als personers qui iran ab ell. E638 si ells nou volran, lo senyor de la nau ho pot ben comprar pus que sia necessari a la nau.




ArribaAbajo

Capitol LIX: De custodia del cartolari

Capitol de que deu fer sagrament lescriua. De que es tengut lescriua


Encara lo senyor de la nau deu fer iurar lescriua que ell no dorma en terra menys de les claus de la caxa en que sera lo cartolari e neguna vegada no iaquesca639 la sua caxa oberta en que tendra lo cartolari, sots la pena640 desus dita.




ArribaAbajo

Capitol LX: Porrogatiues de patro e de scriua e de personer. E de la fe e creença que es donada al cartolari

Capitol de que deu fer sagrament lescriua. De que es tengut lescriua


Tota la messio axi com641 de menjar e de beure deu pagar la nau al senyor e al scriua e encara deu mes   -41-   pagar al scriua sabates tinta e paper e pergami642. E lo senyor de la nau deu pendre aytal loguer com un dels altres notxers643 qui van en la nau e644 aytantes de portades com de loguer a la forma del loguer e deu loy645 donar lescriua e scriure axi be com dels altres qui seran mariners. E si algun personer ira ab ell en la nau, ell646 deu fer iurar lo notxer que li diga veritat ia que pot affanyar aquell personer. E ell que647 li do allo. E si lo senyor lo volra millorar de res, que ho pot fer. E si lescriua va acosiment, ell li deu donar de loguer axi com a un proer dels cominals que y sien. E si lo senyor lo volra millorar648, que ho pot fer. Lo senyor de la nau pot tota via demanar de compte al scriua, sia parent seu o altre, mas senyor de nau noy pot metre parent seu per scriua sino es ab voluntat dels personers o dels mercaders. E si algun649 scriua hauia stat en blasme de alguna650 scriuania o651 de algun furt que hagues fet, no pot leuar652 tal scriua parent seu ne altre. Encara mes, scriua es tengut de dar653 compte als personers tota via que ells lo demanen si que fos exit de la scriuania o que fos en654 la nau. Encara mes es tengut a quascun personer de retre compte de tot ço que haura rebut de nolit e655 despes e venut e comprat. El scriua pot pendre de quascun mercader penyora que be li656 valga lo nolit e les aueries axi be dels personers com dels altres e de pelegrins e de mariners e de tota persona qui deia donar nolit o657 aueries. E deuen se donar los loguers e les aueries658 en presentia del cartolari de la nau. Cartolari es mes cregut que carta car la carta se pot reuocar e lo cartolari no. E tot ço que es en lo cartolari mes deu esser cregut e tengut659 ab que la nau tenga prois en terra o lescriua sia en terra que ho scriua.




ArribaAbajo

Capitol LXI: De que es tengut senyor de nau a mercader e a pelegri

Capitol. De que es tengut lo senyor de la nau als mercaders. Capitol de que es tengut lo senyor als mercaders


Si tu vols saber de que es tengut lo senyor de la nau o del leny als mercaders, açi ho pots saber. Lo senyor de la nau es tengut de saluar e guardar als mercaders e als pelegrins e a tota persona660 que vaia en la sua nau, axi661 be al menor com al maior ed e ajudar contra tots homens de son poder, e662 de tenirlos nech contra corsaris e contra totes persones qui mal los volguessen663 fer. Encara es tengut lo senyor de la nau de tenir nech664 tota lur roba e lur hauer e de saluar e de guardar axi com desus es dit encara que deu fer iurar lo notxer els panesos els personers els mariners e tots aquells665 qui y iran e hi seran, e tots aquells666 qui pendran loguer de la nau que aiuden a saluar e guardar los mercaders e los lurs hauers667 e de tots aquells qui en la nau iran de lur poder; encara mes, que nols descobren ne fassen rasa ne ladronici ni baralla contra668 algu daquells qui desus son dits. Encara mes, que no traguen ne meten res en la nau sens sabuda del scriua o del notxer, ne metre ne traure669 de nit ne de dia quel notxer ol guardia nou sabes.




ArribaAbajo

Capitol LXII: Del sagrament que deu fer lo notxer

Capitol. De que deu fer sagrament lo notxer. Capitol, que deu fer sagrament lo noxer


Encara670 mes deu fer iurar lo notxer per aquella rao que hauran iurat los mariners e mes encara que ell diga veritat als mercaders de tot ço   -42-   que ells li demanaran e que no isca de port ne hi entre671 sens voluntat dels mercaders, mas lo notxer ha poder de totes altres coses a fer ab consell dels panesos672 de tallar arbres e tolre de veles e iunyir a veles e de pendre una volta e de fer tot ço que pertany a la nau. Saluant673 empero que ell sia sufficient a notxer que sapia compassar e tallar674 veles e stibar a trau e donar lats e conexer la volta ab que guanyara ab son contrari. E si aço no sab fer e ha en la nau panes675 o proer quiu sapia fer, aquell notxer deu esser cassat de aquell loch e mes aquell panes o aquell proer e si lo dit notxer ho sab fer, tot ço que hom li ha conuengut deu hom obseruar e tenir. E si lo senyor de la nau lo volra gitar per maluolença e lo notxer sera pagat de son loguer, ell sen pora anar. E si pagat no es, lo senyor de la nau lo676 deu pagar. E si aço que conuengut haura axi com desus en aquest capitol es scrit, no sab fer ne pot attendre, tot dan e tota messio quen fara ne sostendra677 la nau, aquell notxer ho deu de tot pagar. E lo notxer no deu iaure678 despullat que sia sa e deu aiudar a ormeiar a saluament679 la nau. E fer al pus prest680 que pusca lo seruey de la nau, e si tot681 ho pot fer noy deu metre terme e deuse tenir ab lealtat682 axi be ab los mercaders com ab lo senyor de la nau e ab mariners e ab pelegrins e ab tots683 comunament684.




ArribaAbajo

Capitol LXIII: De hauer qui prenga dan per mal stibar o per altra negligencia

Capitol. De roba a estibar. Capitol, de roba que sia stibada pres darbres ne de timoneres


Senyor de nau ne notxer685 no deu stibar ne686 deu fer stibar en vert ne stibar nengun fax que687 hom tema, ne bala ne farcell, que damnatge hi prengues688, pres darbres ne de timonera ne de sentina ne de porta ne de negun altre loch on mal pogues pendre. Encara lo senyor es tengut de moltes altres coses als mercaders. Hauer689 qui sia mes en nau sis banya per cuberta690 per murada, per arbres, o per sentina o per timoneres o per ambrunals o per porta o per metre en loch dubtos o per poch crostam, car691 lo senyor deu esmenar tot lo dan quel mercader pendra en aquell hauer quis sera banyat ab quel senyor de la nau hi bast, e si noy basta deu sen vendre la nau, que personer ne prestador non pot res hauer, saluo692 los mariners; qui no perden lurs loguers.




ArribaAbajo

Capitol LXIV: De roba banyada

Capitol. De roba que sera atrobada banyada. Capitol, de roba que sera atrobada en nau o en leny banyada


Roba que sera trobada banyada en nau o en leny o sera banyada per aygua de cuberta o per murades o encara per fallida de crostam, lo senyor de la nau o del leny deu sostenir tot lo damnatge. E sis banya per aygua del pla que la nau o lo leny faça e sia sufficientment encrostamada e per murada ne per cuberta no faça aygua, lo senyor de la nau no sia tengut de res693 esmenar.




ArribaAbajo

Capitol LXV: Declaracio del precedent

Esmena. De roba quis banyara per murades o per cuberta o per defaliment de exarcia. Capitol, de nau o de leny o altra veixell que fara aygua per murades


Dit es, esclarit e certificat694 lo capitol desusdit: que si695 la nau o leny fara aygua per murades o per cuberta, que aquella roba que per aygua de murades o de cuberta se banyara es guastara, quel senyor de la nau es   -43-   tengut de esmenar als mercaders de qui aquella roba sera tot lo dan que ells ne pendran ne sostendran696. Es entendre: que si la nau o lo leny correra e697 sostendra tan gran fortuna de mal temps que li fara gitar la stopa de les murades o de la cuberta e si per aquesta rao que desus es dita la roba que en la nau o698 en lo leny sera se banyara os699 guastara, lo senyor del leny o de la nau no es tengut de alguna700 esmena a fer a aquells mercaders de qui aquella roba banyada o gastada sera pus no es fet per sa culpa. E fou fet perço701 aquest capitol: car a empediment702 de Deu ne de mar ne de vent ne de senyoria negu no pot res dir ni contrastar. E per aquella rao meteixa nau o leny qui per fortuna de mal temps perdra alguna exarcia, axi com son timons o703 timoneres o arbres o antenes o veles o alguna altra exarcia, e per rao de qualquesia exarcia que la nau o leny per fortuna de mal temps perdra, en la nau o en leny se banyara es guastara alguna roba, lo senyor de la nau704 non sia tengut de esmena a fer pusque per sa culpa nos sera banyada ne guastada.




ArribaAbajo

Capitol LXVI: Encara mes de fet de roba banyada o guastada

Esmena. De nau o de leny qui fara aygua de murades o per cuberta si la fa per lo pla. Capitol, de nau o leny que fara aygua per murades


Segons que desus es dit esclarex nau o leny que fara aygua per murades o per cuberta, per qual rao es absolt lo senyor de la nau o del leny, que no es tengut de esmena a fer de roba que si bany o que si guast per banyadura. E en aquesta esmena los nostres antecessors volgueren705 esclarir ço que diu leny qui fara aygua per plasol que sia sufficientment encrostamat, lo senyor de la nau o del leny no sia tengut de esmena a fer de roba que per aygua de pla sera banyada706. Volem esclarir ço que diu sufficientment encrostamat, com deu esser entes perço que entre los senyors de les naus o dels lenys e los mercaders no pusca707 hauer algun contrast708. Departirem ho en axi: que tota nau o tot leny en que lo crostam sera pus alt que lo paramijal709 e que sia per tota la nau e per tot lo leny spes e per tot cominal tro sus a les scoes, per aygua que faça per lo pla no sia tengut de roba que si bany o710 que si guast de esmena a fer lo senyor de la nau o del leny als mercaders de qui sera aquella roba banyada o guastada. Per711 qual raho? per712 ço car com los mercaders nolieiaran aquella nau o aquell leny, guardassen ho si era ayguader o no, e perço713 com si ells veren o conegueren que aquella nau o aquell leny que ells nolieiaren fera714 aygua per lo pla, si nou digueren al senyor de qui era715, ell nols es de res tengut. Empero si los dits mercaders loy digueren o loy feren entenent, qualque cosa o qualque promisio que ell los faes, aquella es mester que ell los attene716. Empero si lo crostam sera res pus bax717 que lo paramijal, si la nau o lo leny fara aygua per lo pla, lo senyor de la nau o del leny es tengut de tota roba esmenar que per aygua de pla sia banyada o guastada per718 qualque rao perço que iatsia aço quel paramijal hi sia mes e posat per tenir fort o per dar enfortiment a la nau o al leny, axi be hi719 es posat per lo crostam que venga720 per apar dell. E per les raons721 desusdites feren aquesta esmena e aquest esclariment los nostres antecessors, per rao que contrast no pusca hauer entre los mercaders e los bons homens qui van per la mar   -44-   qui son senyors de les naus o dels lenys.




ArribaAbajo

Capitol LXVII: De roba quis gasta per rates o altrament se pert

Capitol. De nau o de leny en que no aura gat. De nau o leny on no aia gat


Si722 hauer sera gastat per rates en la nau, e no ha gat en la nau, lo senyor de la nau sera tengut de esmena. Hauer qui mes sia en la nau e sia escrit en cap breu, sis pert en la nau stant, lo senyor de la nau deu esmenar aquells hauers.




ArribaAbajo

Capitol LXVIII: De hauer guastat per rates per no hauer gat en nau

Esmena: De nau on no aura guat negun. De nau o leny on no aia gat


Si hauer sera gastat per rates e que en la nau no haia gat, lo senyor lo723 deu esmenar, mas no declara si en la nau haura gats724 en aquell loch on la dita nau stibara e com de aqui seran partits los dits gats morran o seran morts e rates hauran gastat algun hauer ans que sien en725 loch que gats pusquen hauer. Si lo senyor de la nau comprara gats e metra tantost com en lo loch sera quen trobara a vendre o a donar o en qualque manera en la nau los metra, no sia tengut de restituir los726 dans desusdits pus en culpa dell no sera esdeuengut.




ArribaAbajo

Capitol LXIX: Si roba pendra dan per esser stibada en vert

Capitol de roba qui [sera] estibada en vert. De roba que sera stibada en vert


Encara si lo senyor de la nau fara Emetre res encant que es727 entendre en vert, tot lo damnatge que sia pagat.




ArribaAbajo

Capitol LXX: Com deu esser fet sol

De roba affer [sol]. De sol a fer de roba de mercader


Senyor de nau o de leny no deu fer de728 hauer de algun hom mercader sol ha hauer daltre mercader. E si ho fa e lauer qui es sol pendra dan per laltre que729 va desus, lo senyor de la nau es tengut de restituir lo dan.




ArribaAbajo

Capitol LXXI: Declaracio del capitol precedent

Esmena: que senyor de nau o de lenyn no deu fer sol del auer de un mercader al auer del altre mercader. De sol a fer de auer de mercaders


Segons que en lo capitol desusdit diu730, senyor de nau o de leny no deu fer de hauer del731 un mercader sol. E si ho fa el hauer qui al sol sera pendra dan732, ell es tengut del tot esmenar. Mas pas no diu, ne demostra, ne esclarex733 com deu esser entes ne com no ne per qual rao. E per la rao desusdita e perço que entre los mercaders els senyors de les naus no pusca hauer algun contrast, los nostres antecessors qui primer734 anaren e començaren anar per lo mon, aquesta esmena volgueren735 esclarir en axi. Que sils736 mercaders qui en la nau o leny metran roba si tots o partida hauran roba de pes, si lo senyor de la nau fara sol tan solament de la roba del737 un mercader a la roba dels altres, si aquella roba de que ell haura fet sol axi com738 es dit, pendra algun dan, ell es tengut de tot a restituir, mas empero si en la nau no haura roba de pes sino tan solament de un mercader, que tota la roba dels altres mercaders sera de739 bolum, si aquella roba   -45-   que en lo sol iusa sera mesa pendra algun dan ab aquella nau o leny si es sufficientment encrostamat e que no faça aygua per cubertes ni per murades, ell no es tengut de alguna740 esmena a fer. Encara mes perço car es rao e es tostemps estat acostumat que tota via deu esser fet lo sol iusa, de la roba del pes741, per donar millor regiment a la nau o al leny. Que reues seria e cosa perillosa qui742 metre la cosa del embolum al sol iusa e la roba del pes al sol sobira, perque743 met hom la nau o lo leny en juy de perdre744. Empero si tots los mercaders o partida hi metran roba de pes, lo senyor de la nau o del leny deu metre e745 fer metre de tots cominalment en lo sol iusa, perço que dan no746 lin pusca venir axi com desusdit es. E per les raons desusdites feren aquesta esmena e aquest declarament747 los nostres antecessors perço que contrast ne treball ne mal no pusca hauer ne esser entre los senyors de les naus o dels lenys e748 los mercaders qui van pel mon.




ArribaAbajo

Capitol LXXII: De roba quis banya al carregar o descarregar

De roba quis banyara al carreguar o al descarreguar. De roba quis banya a carregar o a descarregar


Mas si vols saber que un farcell o una bala o altre hauer se banya al carregar o al descarregar, lo senyor de la nau non es tengut. Tots los damnatges que son damunt dits se749 diran als capitols de mar que paga la nau, lo senyor hi met750 sa part quascun personer per si car tot ho paga la nau.




ArribaAbajo

Capitol LXXIII: Del carregar e descarregar les robes

De roba a carreguar o a descarreguar si lo senyor ho empren ab mercaders. Capitol de roba a carregar o a descarregar


Encara denets saber que lo senyor de la nau deu fer carregar la roba e descarregar si ab ell ho emprenen los mercaders, e si no ho ha per751 conuinença los mercaders se deuen posar, axi es752 entendre, que sien en loch agrest ab los mariners de carregar e descarregar.




ArribaAbajo

Capitol LXXIV: A que son tenguts o no tenguts los mariners en lo carregar

Mariners son tenguts de reebre lauer a la porta e de destibar. Mariners son tenguts de rebra lauer a la porta


Mas los mariners son tenguts de pendre lo hauer a la porta.753 E de stibarlo no son tenguts, si lo senyor de la nau nou ha promes als mercaders, e si promes ho ha, puys lo senyor de la nau ha sen aposar ab los mariners si los mariners se volen, mas si lo senyor del leny es en loch agrest e ells no troben bastaix o homens quiu754 facen per diners, los mariners son tenguts de carregar e descarregar. E deuen esser pagats axi com lo notxer conexera que pertany755 a aquells que hauran carregat o descarregat756. E aquest capitol fou fet perço quel senyor de la nau non pogues perdre son viatge ne los mercaders. Mas si homens hi ha que carreguen e descarreguen per moneda, noy757 son tenguts los mariners.




ArribaAbajo

Capitol LXXV: Destibadors e de vitualla quel mercader metra en nau

Senyor es tengut de donar homnes qui sapien stibar si la nau estiba a trau. Capitol de nau qui stibara a trau


Encara es tengut lo senyor als mercaders de donar homens qui sapien   -46-   la nau stibar si758 la nau stiba a trau e los mercaders deuen los pagar e lo senyor de la nau es tengut al mercader de aportarli la sua roba, caxes, vianda de menjar tanta que sia bastant al mercader. Mas si lo mercader volia metre vianda per revendre o759 altres coses en la companya o hom per ell, deu ne donar nolits760 a la nau.




ArribaAbajo

Capitol LXXVI: Com lo mercader deu hauer plaça en nau

Capitol: de plaça a donar a mercaders en nau. Capitol de donar plassa a mercaders


Lo senyor de la nau deu donar places als mercaders761 e lo notxer deu fer venir lo mercader el scriua, e aquell qui mes del nolit dara, deu millor plaça hauer.




ArribaAbajo

Capitol LXXVII: De plaça, desferra e seruicials del mercader

Capitol: de quinya companya es tengut lo senyor de la nau als mercaders. Capitol, de donar plassa a mercader (e de portar caxa e fadri sens pagar nolit). Les frases posades entre parèntesis en aquestes rúbriqes del Cod. de Paris son les afegides ab posterioritat o en la taula del meteix Còdex


Senyor de nau es tengut a mercaders de leuar sa caxa e son lit e son seruicial e companyo sufficient al uiatge on anar dega. E deu li donar762 plaça on iaga763, e sils mercaders daran tan poch nolit, ço es a saber, si va en Acra764 o en Alexandria o en Armenia765 o deuers aquelles parts, si dona de ·XX· barcelles en ius de nolit, no li deu esser tengut lo senyor de la nau de portar caxa ne seruicial ne companyo menys de nolit, ne deu hauer plaça de mercader.




ArribaAbajo

Capitol LXXVIII: Declaracio del sobredit

Capitol: qui deu esser mercader. De nau o leny qui vaia en Barberia (si lo mercader no paga ·XX· besants de nolit)


Si nau o leny va en Barberia o en Espanya, on ve, e lo mercader no dona ·XX· besants de nolit, per aquella rao meteixa axi com desus es dit.




ArribaAbajo

Capitol LXXIX: De vianda furtada

De vianda que sia emblada en nau o en leny. De vianda que sia emblada en nau o en leny


Lo766 senyor de la nau deu esmenar tota vianda que sia767 emblada per768 ma de mariner en nau.




ArribaAbajo

Capitol LXXX: De empediment de mercader

Capitol de payment. Empeyment (no hi es a la taula)


Senyor de nau deu sperar los mercaders si769 empediment hi sera. E770 si lo senyor de la nau es stat pagat del nolit del mercader e lo mercader ne trau la roba per paor o per empatxament771, lo senyor no li es tengut de retre. Mas tota via que haia bones noves, li es tengut de dos en dos mesos de leuar e de anar ab la roba la on fi haura772 conuengut. E773 ab la roba o mercaderia, que axi fa la roba a entendre.




ArribaAbajo

Capitol LXXXI: De paor de mercader

Capitol de pahor de mercaders. Capitol dauer qui sia mes en nau (e per pahor danemichs lon volra gitar e trar de nau)


Si lo mercader ha mes son hauer en774 nau e per paor que haia de sos enemichs len775 vol gitar ço es per armada o per corsaris776, pot len gitar ab que sia cert o no cert, ab que los altres mercaders len777 giten. Mas si es un mercader qui haia paor, e778 per altra   -47-   rao que altres mercaders la maior força no lan gitaran779 haia a pagar nolit o posar se ab lo senyor de la nau en780 tal guisa que sen tenga lo senyor de la nau per pagat.




ArribaAbajo

Capitol LXXXII: Com a mercader quis tema deu esser liurada sa roba

Capitol dels auers a retre a mercaders Capitol dauer a retra a mercaders


Lo781 senyor de la nau deu donar e retre tot son hauer al mercader sia pagat o no pagat que hom sia cert quel mercader se tem782 que nau o leny sia armada de que ell se tema. E quant ell nos tema aquell783 mercader sis vol lo senyor de la nau lo deu tornar en la nau. E si ell ven e no li torna que sen deu posar ab lo senyor de la nau que li do784 aytant de nolit com li donaua si met altra roba a multiplicament de quintalades. Perque lo senyor de la nau ne ha fet son damnatge de donar a menjar e loguer a785 mariners e daltres coses que haura feta messio.




ArribaAbajo

Capitol LXXXIII: De que es tengut patro a mercader qui nolieia a quintalades

De mercaders qui prometran de donar quantitat de quintalades. De nau o leny qui sera nolieiat a quintalades (e que pot retenir de ses robes per son nolit lo patro)


Mercader qui nolieiara nau o leny a quintalades, ço es a saber, que lo mercader deia dar quantitat de quintalades a la nau o al leny, lo senyor de la nau o del leny sia tengut al mercader de leuar mes lo quart de les quintalades. En axi que si nolieia786 ·CCC· quintals lo mercader ne ha ·CCCC· quel senyor787 los hi deu leuar en tal forma quel dit mercader deia empendre ab lo senyor del leny aquella788 part de les quintalades a un temps qui sia sufficient, e si aquell temps empres lo mercader no les hi volia metre quel dit senyor pusca nolieiar a altres mercaders a compliment de son carrech, e si lo dit mercader se volia abstraure789 de anar en lo dit viatge lo790 qual hauria fermat a quintalades sabudes, e era lo fermament fet ab carta o ab testimonis o scrit en capbreu de nau o de leny per scriua iurat, lo dit mercader deu refer totes messions quel senyor hagues fetes per rao daquell viatge si ans que res hagues carregat sen abstrahia791. E si despuys que hagues alguna cosa carregada lo mercader se abstrahia del viatge, deu donar la meytat del nolit lo qual hauria fermat a la nau o al leny menys de tot contrast. E lo senyor del leny deu pagar la meytat del loguer als mariners si la nau o lo leny ha tanta quantitat de nolit que fos la meytat daço que poria hauer com hauria son ple. Lo senyor de la nau deu apparellar de exarcia e de altres apparellaments la nau en axi com haura promes als mercaders. E792 deu esser apparellat a aquell temps que sera empres entre ells e lo mercader deu hauer espatxada793 la nau o lo leny al temps empres entre ell e lo senyor de la nau. E lo mercader deu pagar lo nolit menys de tot contrast, e tot senyor de nau o de leny se puga794 retenir en penyora per rao del nolit tanta de roba que valega795 quatre tants com796 lo nolit que hauer deu.




ArribaAbajo

Capitol LXXXIV: De mercader qui nolieiara e puys se abstraura

Mercaders qui nolieiaran quantitat de roba. De nau ó leny qui sera nolieiat a quintalades


Mercaders qui nolieiaran797 quantitat de roba o de quintalades e deian dar tot son ple a alguna nau o   -48-   algun leny, si los mercaders se abstrauran798 de donar e de liurar aquella roba o aquella quantitat de quintalades o tot aquell carrech que nolieiat hauran abans799 nol hauran fet tirar a mar de tot o la maior partida800 son tenguts de donar a aquell senyor de aquella nau o de aquell leny a qui ells ho hauran nolieiat sino tan solament la messio quel senyor de la nau o del leny haura feta per aquell viatge. E si peruentura801 los mercaders hauran feta tirar a mar tota aquella roba o la maior partida que802 ells nolieiada hauran e los dits mercaders se abstrauran803 de anar al viatge, ells son tenguts de pagar al senyor de la nau o del leny que ells hauran nolieiada del terç del nolit lo qual ells li hauran804 promes de donar com ells lo nolieiaren. Empero si los dits mercaders se805 abstrauran del viatge apres que hauran alguna cosa carregada, ells son tenguts de donar al senyor de la nau o del leny la meytat del nolit que fermat li hauran e si ells hauran carregat tot ço que hauran a carregar e la nau o lo leny no haura feta vela e ells se volran abstrer806 del viatge, ells son tenguts de pagar la meytat del nolit que ells li hauran fermat, e si peruentura807 la nau o lo leny on ells hauran mesa la lur roba haura feta vela e ells se volran abstraer808 del viatge, ells son tenguts de donar al senyor de la nau o del leny tot lo nolit que fermat li hauran. E tot ço que desus809 es dit deu esser fet menys de tot contrast. Empero es axi a entendre: que per qualsevol810 de aquestes raons desusdites que los dits mercaders811 abstraer del viatge en lo qual han fermades quantitat de quintalades, o hauran nolieiat de tot alguna nau o algun leny, que sia menys de tot frau. E si lo senyor de la nau o del leny pora812, prouar o mostrar frau algu o escusa que813 no sia iusta, aquells mercaders son tenguts de donar e de liurar tot ço que nolieiat li hauran o que sen auenguen814 ab ell si ell815 volra fer alguna auinença. Que rao es que axi com lo senyor de la nau o del leny es tengut e obligat als mercaders, que los mercaders sien e deuen816 esser tenguts al senyor de la nau o del leny, si donchs per iustes raons no sen poran escusar, axi com desus es dit.




ArribaAbajo

Capitol LXXXV: De mercader qui haura nolieiada roba e puys la ven

De mercaders que auran noliejada roba e la vendran. Nau o leny qui sera nolieiat a quintalades


Si alguns mercaders nolieiaran nau o leny de tot o de partida e que li deian donar quintalades sabudes, si los dits mercaders se staran de anar al viatge per rao de venda que ells hauran feta de la lur roba, la qual roba o mercaderia els hauran nolieiada a algun senyor de alguna nau o dalgun leny, ells son tenguts de pagar aquell nolit lo qual ells li hauien promes de donar. Per qual rao? perço car es a entendre que aquells mercaders qui aquella roba hauien nolieiada que a la venda que ells ne817 faran qui ells hi guanyen e encara ultra lo guany que ells hi fan818 que si enclou aquell nolit que ells hauien promes de donar a aquell senyor de la nau o del leny que ells hauien nolieiat, e es rao que pus819 los mercaders guanyen e fan lur prou, que los senyors de les naus o dels lenys noy deuen hauer dan. Empero es axi a entendre: que si la nau o lo leny qui nolieiat sera deura carregar en aquell loch820 on lo contracte del nolit sera stat fet, deu esser mes   -49-   en poder de dos bons homens de la art de la mar que sien dignes de fe, e821 aquella cosa que ells ne diran allon deu esser seguit, que lo senyor de la nau nels mercaders noy deuen ney poden en res contrastar. E822 aquell pati que lo senyor de la nau o del leny fara ab los mercaders, en aquell823 pati per aquell deuen esser los mariners. Empero si aquella nau o aquell leny qui nolieiat sera deuia824 anar a carregar en algun altre loch e la nau o lo leny sera aqui iunt on deuia carregar e los dits mercaders hauran venuda aquella roba que ells nolieiada li hauien e los mercaders liurar no la li poran, ells son tenguts de donar e de pagar tot aquell nolit que ells promes hauien de donar a aquell senyor de aquella nau o de aquell leny lo dia que ells nolieiaren sens tot contrast. Perque? perço car es rao que los mercaders sien tenguts e obligats als senyors de les naus825 tot axi com los senyors de les naus826 son als mercaders, que dur fet seria si los mercaders no eren tenguts als senyors de les naus axi com ells son tenguts als mercaders que poriels827 tornar a gran dan, e no seria ben fet ne seria iusta rao que los mercaders fessen de lur prou e los senyors de les naus828 fossen desfets en fe dels mercaders. Empero si aquella nau o aquell leny que nolieiat sera, deura829 anar carregat en algun loch, los mercaders loy faran a saber abans que ell partesca daquell loch830 on sera stada nolieiada ne encara no haura feta vela831. Aquell nolit aytal deura esser mes en poder de bons homens axi com ia es desusdit. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol LXXXVI: Port de quintalades

De quiouinensa de quintalades que sien noliejades. Senyor de nau es tengut de portar les quintalades que lo mercader aura nolieiades


Lo senyor de la nau es tengut al mercader de portar832 les quintalades que haura nolieiades del mercader. E833 lo mercader deu pagar lo nolit segons que empendra ab lo senyor de la nau.




ArribaAbajo

Capitol LXXXVII: De roba carregada sens sabuda del patro

De roba carregada. (Manca també aqueix capitol). De roba nolieiada a poch nolit quant pot la carrech


Mas si lo mercader carrega mes robes que no haura nolieiades sens dir res, lo patro pot hauer lo nolit que vol.




ArribaAbajo

Capitol LXXXVIII: De poch nolit e molt nolit

Couinensa de poch nolit o de gran. Capitol de paga de nolit


Façam compte que un mercader dona al senyor de la nau un millares de quintal e ha li assegurats tants834 quintals com seran, e puys835 ve un altre mercader e donali del quintar ·C·836 bessants. Lo senyor de la nau deu leuar axi be aquell de un millares com aquell de ·C· bessants837 e metra838 axi en bon loch. Car guart se839 lo senyor de la nau que axi be esmenaria aquell de840 un millares si mal prenia, com aquell de ·C· bessants, e no deu iaquir de841 leuar la roba daquell del millares fins que haia mes son ple, axi com si daua ·CC·842 bessants del quintal e843 li es tengut lo senyor de la nau de leuarli la roba fins a compliment. Mas leuat aquell compliment de les dites quintalades, lo senyor de la nau li pot demanar aytant com se volra   -50-   de quintalada si lo mercader no844 ha empres ab el que per aquella rao li do de aquelles que845 metra mes auant. E deu li ho fer a saber al terme que empendran ab dos.




ArribaAbajo

Capitol LXXXIX: Si patro lexara roba nolieiada

De senyor de nau qui noliejara roba si le iaquira que sie ponit. Capitol. Capitol de esmena de roba (que sia romasa per culpa del patro)


Si algun senyor de nau o de leny nolieiara o haura nolieiada alguna roba de mercaders o scriua per ell ab carta o ab testimonis o entre ells sera dada846 palmada o sera scrit en lo cartolari de la nau o del leny, lo senyor de la nau o del leny es mester que leu la dita roba que nolieiada haura, e si ell leuar no la pot e ell la iaquira tota sils mercaders li diran que si ell no la leua que romanga per sua, e si lo dit senyor de la nau o del leny no sen auendra ab los dits mercaders ans que daqui partesca aquella roba que ell axi com desus es dit iaquira o haura iaquida, deu romandre per sua. E lo dit senyor de la nau o del leny es tengut de donar als dits mercaders aytant847 de roba com sera aquella que ell haura iaquida o aytants de diners com val e valra semblant roba de aquella en aquell loch on ell fara port per descarregar, o en aquell lloch on ell la deuia posar. E si la dita roba que romasa sera se perdra os guastara de tot o en partida, deu esser perduda o guastada al dit senyor de la nau o del leny qui sots la condicio desus dita la haura iaquida. E si peruentura tot ço que lo senyor de la nau o del leny portara en sa nau o en son leny, es a entendre, aquella roba848 o aquella mercaderia que ell portara se perdra849 del tot per algun cas de ventura, e aquella que romasa sera, sera saluada, ella deu esser saluada al dit senyor de la nau o del leny, e esser perduda als dits mercaders de qui stada sera. E es rao que axi com lo senyor de la nau o del leny era tengut de retre al dit mercader o mercaders aytanta de roba com aquella850 que romasa era o aytant de diners com semblant roba de aquella valia o valgues en aquell loch on ell la deuia portar, e si aquella roba que romasa sera se851 perdia, deu esser perduda al dit senyor de la nau o del leny, axi es rao que si tota la roba que lo dit senyor de la nau o del leny portara se perdra per algun cas de ventura e aquella que romasa sera sera saluada, que deu esser saluada al dit senyor de la nau o del leny e perduda al dit mercader o mercaders. ¿Per qual rao? perço com no seria raho ne egualtat que los senyors de les naus o dels lenys fossen ne deien esser de pijor condicio quels dits mercaders. E si peruentura la roba quel senyor de la nau portara en sa nau o en son leny se saluara e aquella que romasa sera se perdra, lo senyor de la nau o del leny es tengut de donar axi com desus es dit als852 mercaders. E si la roba que romasa sera se perdra, deu esser perduda al dit senyor de la nau. E si aquella que en la nau o853 leny portara se perdra del tot per algun cas de ventura e aquella que romasa sera se saluara, ella deu esser del senyor de la nau e axi lo dit senyor de la nau no es tengut de res a donar als dits mercaders. E si la dita roba que854 en la nau portara se saluara, lo dit senyor de la nau es tengut de donar als dits mercaders tot axi com desus es dit saluo855 en aytant que los dits mercaders son tenguts de abatre856 de aquell preu quel dit senyor de la nau los dara o los deu donar, totes aytantes auaries857 com els faeren o hagueren a fer si lo dit senyor de la nau los hagues   -51-   portada aquella roba que romasa sera. Saluo858 empero de la vianda que no son tenguts los dits mercaders de abatre perço com los dits mercaders aytambe han a fer messio de vianda com si la roba haguessen aportada e axi no es rao que la vianda sen abata. E si peruentura la roba que lo dit senyor de la nau portara en sa nau o en son leny nos perdra de tot859l mas en partida, aquella perdua aytal deu esser comptada e abatuda de aquella roba que romasa sera per sou e per liura o per besant del860 preu quel senyor de la nau es tengut de donar als dits mercaders per la roba que romasa sera. Encara mes si la nau o lo leny gitara per algun cas de ventura, aquell git deu esser comptat e abatut de aquella roba qui sera romasa per sou e per liura o per besant del preu desus dit, e si peruentura lo senyor de la nau leuara una quantitat de la roba que nolieiada haura e lexarn ha altra quantitat, si los dits mercaders li diran axi com desus es dit, lo senyor de la nau es tengut tot en axi com ja es desus dit en aquest capitol metex. Mas empero si861 los dits mercaders veuran que la lur roba roman del tot o en partida e ells no diran ne posaran al dit senyor de la nau la condicio desusdita ne altre contrast862 hi metran, o peruentura lo senyor de la nau los dira ols fara dir que roba roman que es lur, si sobre aço desusdit los dits mercaders res noy diran ney contrastaran ne la condicio desusdita noy posaran, si la dita roba roman es pert, deu esser perduda als dits mercaders. ¿Per qual rao? perço com los dits mercaders no digueren ne contrastaren ne posaren com ells vehien que la lur roba romania del tot o en partida al dit senyor de la nau la condicio desusdita, que si ells ho faessen863 hou haguessen fet, si la roba que roman se perdia os perdra no seria ni fora perduda als dits mercaders, ans864 fora perduda al dit senyor de la nau. Encara mes que si ells haguessen dita ne posada la condicio desusdita al dit senyor de la nau, lo senyor de la nau la haguera iaquida en recapte si ell vees o865 sabes que romangues per sua. Encara mes, per altra rao: car866 com lo senyor de la nau los dix que roba romania que era lur, e los dits mercaders en res no li contrastaren ne la condicio desusdita no li posaren867, appar que es semblant de rao que los dits mercaders no so preauen si la lur roba romania com ells al dit senyor de la nau en res no li contrastaren, ne la condicio desusdita no li posaren. E axi es rao que la roba que romandra axi com desus es dit, sia ques perda o no, que sia e deia esser dels dits mercaders. E si peruentura los dits mercaders diran al dit senyor de la nau que ell que nolieig aquella lur roba que romandra a altra nau o a altre leny, e868 si lo senyor de la nau lals hi nolieiara axi com desus es dit, si la dita roba se perdra del tot o en partida os consumara o pendra algun dan, lo senyor de la nau nols nes en res tengut pusque ab sabuda e ab voluntat dels dits mercaders la haura869 nolieiada. Mas empero si lo dit senyor de la nau o del leny la nolieiara o la metra en altra nau870 menys de sabuda e voluntat dels dits mercaders de qui la dita roba sera, si la dita roba se perdra del tot o en partida o pendra algun consumament o algun dan, lo dit senyor de la nau o del leny los es de tot tengut a871 restituir, perço car axi com desus es dit la haura mesa o nolieiada en altra nau o en altre veixell menys de voluntat e sens sabuda dels dits mercaders e es rao perque per ço com negu no ha ne deu haver poder en laltre872 sino aytant com aquell o aquells   -52-   de qui sera lin volen873 donar o lin hauran donat. E si per ventura874 seran alguns mercaders qui hauran nolieiada la sua roba al dit senyor de la nau o del leny e com lo dit mercader la li haura nolieiada e mostrada la desusdita roba, lo dit mercader dira al senyor de la nau o del leny que875 lo dit mercader ha anar e per res no pot romandre e que lo dit senyor de la nau876 do recapte a aquella sua roba, si lo dit mercader dira axi com desus es dit e lo dit senyor de la nau o del leny attorgara, si sobre aço desusdit lo dit mercader sen ira ab sabuda e voluntat del dit senyor de la nau o del leny sobre les raons e condicions desusdites e empreses lo dit mercader ab lo dit senyor de la nau o del leny, lo dit senyor de la nau li es tengut de portar la desusdita roba que ell axi com desus es dit haura presa e rebuda877 en sa comanda, saluant878 cas de ventura si se esdeuendra ans que ell la879 haia carregada o despuys que lo dit senyor de la nau del cas desusdit no li es tengut. ¿Perque? perço com negu no reb880comanda a son dan. E si peruentura lo dit senyor de la nau o del leny881 la lexara, es tengut de retre e de donar al dit mercader aytanta de roba com aquella era o aytants de diners com valguera o valra882 o valgues semblant roba de aquella en lo dit loch on lo dit senyor de la nau deuia e deu fer port883 per descarregar o en aquell loch on la dita roba haura884 promesa de posar. E axi la roba que romasa sera, deu esser del senyor de la nau o del leny, vulles885o que sia perduda o saluada, pus axi com desus es dit, la haura presa e rebuda en sa886 comanda e en sa guarda, saluo lo cas desusdit, si esdeuengut hi sera ans que ell la hagues carregada o despuys. Mas empero si com algun mercader haura nolieiada la sua roba a algun senyor de nau o leny e com la dita roba haura nolieiada lo dit mercader sen ira, sia que sen vaia ab sabuda del senyor de la nau o no, ab que lo dit senyor de la nau o del leny no la prengua sots sa guarda e887 sots sa comanda axi com desus es dit, axi com lo dit senyor de la nau o leny deura o volra carregar, si lo dit senyor de la nau o leny conexera o trobara la desusdita roba o home888 per ell, ell la deu fer carregar e889 metre en la nau. E si ell ne890 hom per ell la dita roba no conexera ne trobara com lo dit senyor de la nau carregara o fara carregar, si la desusdita roba romandra sia ques perda o no, lo dit senyor de la nau o leny no es tengut de res al dit mercader qui axi com desus es dit sen sera anat de esmena a fer de la dita roba que axi com desus es dit sera romasa. Saluo891 empero que si lo dit mercader qui sen sera anat axi com desus es dit e lo dit mercader iaquira o haura iaquit algu qui mostre la dita roba al dit senyor de la nau o a hom per ell, vol aytant dir com a scriua, com ell carregara o fara carregar si aquell que lo dit mercader hi haura iaquit per demostrar e892 per deliurar la desusdita roba e ell lals mostrara e lals fara deliurar893 com lo dit senyor de la nau carregara o hom per ell, si lo dit senyor de la nau o aquell qui per ell fara carregar894 no la leuara o no la fara carregar e metre en la nau o leny, si la dita roba romandra, sie ques perde o no, que lo dit senyor de la nau es tengut895 tot enaxi com si lo dit mercader hi fos present pusque hi hauia o hi haura home en loch del dit mercader qui la dita roba los deliurara896 ols volia deliurar. En aquesta guisa empero que lo desusdit mercader o aquell qui en loch del dit mercader sera romas per deliurar la dita roba, pusquen en ver metre,   -53-   e si lo dit mercader o aquell qui per ell sera aqui romas per deliurar la dita roba ço que desus es dit en ver metre poran, lo dit senyor de la nau es tengut de retre e de donar al dit mercader tot axi com ia es desusdit de les altres condicions desusdites, e en aquella rao metexa. Empero si lo dit mercader en ver metre no897 pora ço que desus es dit, ne aquell qui en son loch sera romas per la dita roba a deliurar no lals mostrara ne lals deliurara si sobre aço que desus es dit la dita roba romandra, sia ques perda o no, lo dit senyor de la nau o del leny no es tengut dalguna898 esmena a fer al dit mercader, pusquel dit mercader la haura iaquida en mal recapte. E es rao que per lo dit mal recapte que sia e899deia ser del dit mercader pusque ell metex mal sen merra900. Salues empero totes aueries e totes coses a que lo dit senyor de la nau sia tengut e deia e deu esmenar e901 restituir als dits mercaders en totes coses e per totes salvo902 de la dita vianda. E si peruentura com lo dit mercader sen sera anat e lo dit senyor de la nau haura rebuda en sa guarda o en sa comanda la roba del dit mercader, si lo dit senyor de la nau la nolieiara o la metra en altra nau o en altre leny, si la dita roba se perdra del tot o en partida o pendra algun dan o aquella nau o leny en que ell la haura mesa e nolieiada no sera tant tost en aquell loch on la dita roba se deu descarregar, com ell sera ab aquella sua nau o leny e com la dita nau o leny vendra ab la dita roba no valra ab molt tant com feya903 com ell vench ab aquella sua nau o leny, de tot dan que la dita roba prengua904, lo dit senyor de la nau o leny es tengut de tot a restituir, perço car ell la haura nolieiada o mesa en altra nau o leny altre menys de manament de aquell de qui la dita roba sera. Mas empero si com lo dit mercader se parti del dit senyor de la nau o905 leny entre ells fo empres que si lo dit senyor de la nau o del leny portar no la podia, que lo dit senyor de la nau o leny la pogues nolieiar en altra nau o leny, e si entre ells aytals906 conuinences com desus es dit empreses seran, si lo dit senyor de la nau o leny la nolieiara sots la condicio desus dita, perdes la roba o no, o prenga dan o no o venga aquella nau o aquell leny en que ell la haura nolieiada o no, o venga tart o yvas, que lo dit senyor de la nau o leny no es tengut de nenguna esmena fer al dit mercader, pusque ell ho empres ab lo dit mercader com dell se parti, que si ell portar no907 la podia que la nolieias a altra nau o altre leny, si donchs lo dit senyor de la nau no la hauia iaquida que vol aytant dir que fos romasa en aquell loch on lo dit senyor de la nau carrega. E si lo dit senyor de la nau la nolieiara a altra nau o a altre leny, si aquell senyor de la nau o de aquell leny908 qui aquell altre senyor de aquella nau o de aquell leny qui la dita roba li haura nolieiada si la iaquira, vol aytant dir que si la dita roba romandra en aquell loch909 on ell carregara, ell es tengut de esmena a fer al dit mercader de qui la dita roba sera. Tot en axi com fora e era aquell senyor de aquella nau a qui lo dit mercader la hauia nolieiada si leuar910 no la li pogues e en totes aquelles condicions es obligat que lo primer era a qui ell la hauia nolieiada, salues empero totes conuinences e empreniments del senyor de la nau o del leny ab los dits mercaders fetes e empreses per algunes raons en totes coses e per totes. E per las raons desusdites fou fet aquest capitol.



  -54-  
ArribaAbajo

Capitol XC: De patro qui lexara roba nolieiada

Capitol de roba qui sera noliejada. Capitol de nau o de leny qui sera nolieiat ab carta o ab testimonis. (De roba que sera nolieiada ab carta o ab testimonis)


Lo senyor de la nau o del leny qui nolieiara roba ab carta o ab testimonis o que sia scrita en capbreu o que sia donada palmada entre911 ells, lo senyor del leny es tengut de portar aquella roba. E si la roba quel senyor del leny no la leu e no la pusca leuar, ell es tengut de donar e de retre al mercader la sua roba la qual li hauia nolieiada o aytants diners com valra la on lo leny fara port per descarregar si donchs lo senyor del leny no sen912 era avengut ab los mercaders abans quel leny partesca daquell loch on la roba haura nolieiada. E si la roba roman es913 pert, quel senyor del leny no sen sia avengut ab lo mercader, deu esser perduda al senyor del leny e lo senyor del leny es tengut de donar al mercader axi com desus es dit. E fon fet perço aquest capitol; car molts senyors de lenys914 al començament que leuen viatge fan gran mercat del nolit, e com lo viatge es leuat troben roba de que hom los dona gran nolit, e si aquesta condicio noy era, la roba romandria, de que haurien poch nolit e915 portarien aquella de que haurien gran nolit.




ArribaAbajo

Capítol XCI: De roba nolieiada pera cert loch e si pendra dan

De senyor de nau qui noliejara roba de mercaders. Nau o leny que sia en algun loch e lo senyor nolieiara roba de mercaders


Senyor de nau o de leny qui sia en algun loch e nolieiara roba de mercaders per portar en altre loch lo qual loch sera ia empres entre lo senyor de la nau e los dits mercaders, mester es quel dit senyor de la nau la916 port la on haura empres e promes als mercaders ab aquella sua nau. E si lo senyor de la nau la metra en altra nau o leny menys de voluntat e sabuda dels mercaders, si aquella nau o leny on ell la metra sia maior o millor quel seu leny no sera, si aquella roba se perdra os917 gastara o aquell de qui la roba sera ne sostendra algun dan o haura a fer messio, lo senyor de la nau es tengut de esmenar aquella roba que perduda sera e tot lo dan e tot lo918 interes que aquell de qui la919 roba es haura pres. E sia cregut per son sagrament. Mas empero si lo senyor de la nau fa asaber als mercaders que no,920 volra anar en aquell loch en lo qual ell hauia promes als mercaders de portar921 lur roba, e ell los diu que la vol metra922 en aytal nau o en aytal leny, si los mercaders loy923 atorguen, lo senyor de la nau loy924 pot ben metre, mas si los mercaders nou atorguen ell no lay deu metre. E si lay met esne tengut axi com desus es dit. Mas si los mercaders loy atorguen e la roba se perdra es925 gastara, lo senyor de la nau nols es tengut de alguna926 esmena a fer pusque ab voluntat e ab sabuda dels mercaders ho haura fet o de la maior partida.




ArribaAbajo

Capitol XCII: De exarcia de mariners e notxer e de fer posar lauer

De promessio de exarcia. De exarcia a metra en nau o en leny (e com lo notxer ne algun mariner no pot esser tret de nau fins que lo viatja sia acabat e com los mariners son tenguts de posar los auers dels mercaders)


Lo senyor de la nau es tengut als mercaders de hauer la exarcia que927 ell haura dada e mostrada per scrit o tot en axi com ho haura dit en oida del notxer que haura e dels mariners. E non pot gitar notxer ne mariners sino ab voluntat dels mercaders fins a cap del viatge ne vendre ne dar exarcia   -55-   ne res que pertanga a la nau. E lo senyor de la nau es tengut de fer posar928 lauer als seus mariners.




ArribaAbajo

Capitol XCIII: De conseruatge

Capitol de conseruatge. Capitol de conseruatge


Senyor de nau deu fer conseruatge ab leny poch o ab gran, si los mercaders de la nau ho volen.929 Encara son tenguts los mercaders si lo senyor de la nau vol fer conseruatge ab nau o ab leny gran o poch en fara ab consell del notxer e dels panesos930 e de tots los mariners, ell ho pot fer e los mercaders deuen ho atorgar, e per aytal rao, ço es a saber, per por931 de mals lenys non deuen contrastar ne poden si donchs dan lur noy conexeran de la nau o del leny.




ArribaAbajo

Capitol XCIV: De dar cap a altre nau

De senyor de nau o de leny qui prometra de tenir cap a altra nau o leny. Senyor de nau es tengut de dar cap a altra nau o leny


Si alguna nau o leny sera en algun loch932 e haura o deu hauer viatge per anar en algun altre loch, si aqui haura algun leny933 menor o maior dell o semblant dell que haura anar en aquell matex viatge e per dubte que ell haura de sos enemichs934 o de mals lenys ell no gosara anar per si en lo dit viatge e lo senyor de aquell leny qui lo dit dupte haura dira a aquell de la nau o de aquell leny e si li tendra cap, si lo dit senyor de la nau o leny loy935 atorgara e loy prometra, ell li es tengut que loy936 attenga si donchs fortuna de mal temps no loy tolra. E si los dits lenys del loch on la conuinença o la promissio sera stada feta partiran ensemps e lo dit senyor de la nau qui haura promes de tenir cap al dit senyor del leny qui haura lo dit reguart o dubte nol li volra tenir ne li tendra937, si lo dit senyor de aquell leny qui lo dit dubte o reguart haura o hauia pendra algun dan ans que sia iunt en aquell loch tret, en lo qual lo dit senyor de la nau li hauia promes de tenir cap per males gents e per sos enemichs, aquell senyor de aquella nau qui la dita promissio li haura feta, li es tengut de tot lo dit dan a restituir sens tot contrast. ¿Per qual rao? perço que si ell dit senyor de la nau no li hagues feta la dita conuinença o promissio938, lo dit senyor del leny que lo dit dubte o reguart hauia e ha no fora partit del dit loch si no fos per fe de la dita conuinença e promissio que lo dit senyor de la nau li haura939 feta. E si lo dit leny sen partis que lo dit senyor de la nau no li hagues promes tenir cap, si lo dit leny hagues pres algun dan, lo dit senyor de la nau no lin es ne lin fora de res tengut de restituir, e si peruentura lo dit senyor de la nau qui la dita conuinença o promissio haura feta tendra lo dit cap al dit leny segons que desus hauia promes e males gents o enemichs lurs o fortuna de temps forciuolment lo li tolran, lo dit senyor de la nau que la dita promissio o conuinença haura feta e en ell no940 sera romas que no la haia attesa, ell ne941 la nau ne res que en la nau sia no es tengut de restituir pus en culpa942 dell no sera romas ço que promes hauia, pus attendre no943 poch per les raons desusdites. Empero si lo dit senyor de la nau que haura promes de tenir cap a algun leny, si ell ne pendra o naura pres loguer o944 servey, si lo dit leny del qual ell loguer o servey haura pres se perdra del tot o en partida, lo dit senyor de la nau es tengut de restituir tot lo dan que aquell leny   -56-   de que ell haura pres loguer o seruey haura sostengut o pres e la roba que en la dita nau sera per sou e per liura e per besant. Si donchs lo dit senyor de la nau qui lo dit loguer o servey haura pres no empendra o945 no haura empres despuys o abans o com lo dit loguer o seruey pres del dit senyor del leny que lo dit dubte o946 reguart hauia947 que si algun cas de ventura se esdeuendra que ell ne la nau ne res que en la nau sia, no sie de res tengut a restituir. Lo cas de ventura es a entendre, que ell hagues a iaquir lo dit cap al dit leny per fortuna de mal temps o per força de mals lenys, o per força de lurs enemichs, o per força de males gents, e si lo dit senyor de la nau qui lo dit loguer o seruey haura pres dira o haura empres segons que desus es dit ab lo dit senyor del leny qui lo dit dubte o reguart hauia948, lo senyor de la nau nel949 cos ne res que en la nau sia no son tenguts de restituir per les raons desusdites, e pusque ab lo dit senyor del leny qui lo dit loguer o seruey li dona o li hauia donat o li es tengut de donar o haura empres com lo dit loguer o seruey pres o despuys o debans. Empero tot senyor de nau o de leny se guart es deu guardar950 quina conuinença o promissio fara ab algu o ab alguns sia que ell dit senyor de la nau no951 prenga loguer a seruey o no que si lo dit senyor de la nau fara la dita conuinença o promissio sens sabuda e voluntat dels mercaders qui en la nau seran o roba hi metran oy hauran mesa si cas algu si esdeuendra, los dits mercaders no son de res tenguts, ans si los dits mercaders dan o greuge o destrich ne sostendran algu per la dita conuinença o promissio quel dit senyor de la nau haura feta o fara ab algu o ab alguns952 sens sabuda e voluntat dels dits mercaders, lo dit senyor de la nau los es tengut del tot a restituir si la nau ne sabia esser venuda e encara los bens del dit senyor de la nau si953 trobats seran. E per954 la rao desusdita fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol XCV: De cas de get

De fet de git de roba. Capitol de git


Encara lo senyor de la nau es tengut, que no git ne faça gitar955 entro quel mercader haia gitada alguna956 cosa e puys pot fer gitar fins a saluament. En aquell punt pot la conuinença scriure lescriua axi be com si era en terra. E lo senyor957 hi deu metre per aytant com val la meytat de la nau.




ArribaAbajo

Capitol XCVI: De roba gitada

De fet de git. Capitol de git


Tota roba que sera gitada de nau o de leny per mal temps o per por958 de lenys armats, sia comptada per sou e per liura e959 per besant de tota la roba. E la nau o lo leny deia pagar en aquell git per la meytat daço que valra.




ArribaAbajo

Capitol XCVII: Com se deu comptar roba gitada

Com deu esser comptada roba quis gitara. De nau o leny qui gitara roba


La960 nau o leny que gitara roba axi com damunt se conte, deu esser comptat axi961, ço es, que si gita ans que sia a mija via de la on962 ha anar, deu esser comptada axi com costava alla de on parti la nau o leny. E si ha passada mija via deu esser comptada axi com valra alla963 on la nau o leny fara port la dita mercaderia gitada en aquella964 que romandra.



  -57-  
ArribaAbajo

Capitol XCVIII: Com deu esser pagada roba gitada

Capitol de fet de git. Nau o leny qui aura a gitar per mal temps o per anamichs


Si algun senyor de nau o de leny haura carregada la sua nau o lo seu leny de roba de mercaders per anar descarregar en altre loch lo qual loch sera ia empres entre lo senyor de la nau o del leny e los mercaders e anant en aquell viatge vendra li cas de ventura que per mal temps o per lenys armats de enemichs o per qualque altra ventura965 ell haura a gitar de aquella roba que porta una quantitat quant lo senyor de la nau o del leny sera alla966 on devia descarregar iunt ab la nau o ab lo leny e ab aquella roba que restaurada sera, lo senyor de la nau o del leny deu fer en axi: que ans967 que ell lliure gens de aquella roba que restaurada sera a aquells mercaders qui la deuen rebre968 o de qui sera, ell deu e969 pot retenir se tanta daquella roba970 que restaurada sera e ell haura portada ab la sua nau o ab lo seu leny de quascun mercader que li sia ben bastant971 e que li baste a aquell get qui fet sera e encara a molt mes, perço que al senyor de la nau o del leny ne als mercaders de qui sera aquella roba que sera gitada, no pogues tornar a dan, ne a perdua972 ne a greuge, perço car assats hi pert quascu encara mes perço que ells no haguessen973 anar derrere aquells mercaders ne a pregar de qui aquella roba seria que sera restaurada. E aquell get deu esser comptat segons ques gitara, e lo senyor de la nau o del leny es hi tengut de metre per la meytat974 ço es perço que valra la meytat de la nau o del leny. Encara mes si lo, senyor de la nau o del leny demana tot lo nolit, axi be de la roba gitada com de aquella que sera restaurada, deuli esser pagat axi be com si tota la roba era saluada el senyor de la nau o del leny es tengut de metre en aquell git975 qui fet sera per tot aquell nolit que rebra per sou e per liura axi com fara aquell hauer qui sera restaurat. ¿Per qual rao? perço car lo senyor de la nau o del leny976 axi be pres nolit de aquella roba que sera gitada com daquella que sera saluada. E es raho977, pusque ell vol nolit axi be de la roba gitada com de la saluada, que ell la aiut a esmenar. E978 per la rao desusdita deulis pagar tot lo nolit en lo get979, empero si lo senyor de la nau o del leny no980 demanaua nolit ne pendra sino solament de la roba que restaurada sera, de aquell nolit aytal lo senyor de la nau o del leny no es tengut de981 metre part al get, que assats hi pert, pus982 pert tot lo nolit de aquella roba que sera gitada.




ArribaAbajo

Capitol XCIX: La serimonia ques deu fer en cas de get

Capitol de fet de git de robes. Nau o leny qui sostendra o correra fortuna (y afegeix escrit d'una altra ma:) e vol fer git, si lo senyor de la nau conex quells son a gran ventura si no giten


Nau o leny que correra o sostendra fortuna de mal temps si lo senyor de la nau o del leny veu o conex que ells son a ventura e a condicio de perdres si ells no gitan, lo senyor de la nau deu dir e manifestar a tots los mercaders en oida del notxer e de tots983 aquells qui en la nau seran: «Senyors mercaders si nos nons alleuiam, som a gran ventura e a gran condicio de perdre les persones e984 lo hauer e tot quant açi ha. E si vosaltres senyors mercaders voleu que alleuiassem, ab la voluntat de Deu985 porem estorçre les persones e986 gran partida del haver e si nos non gitam   -58-   serem a ventura e a condicio de perdre987 a nos meteixos e tot lo hauer.» E si los mercaders se accorden del gitar tots o la maior partida, la donchs ells poden gitar. Mas lo988 un dels mercaders, si tots no poden, deu començar a gitar e pus quel989 o mercader o mercaders hauran gitada qualque cosa, despuys pot gitar o fer gitar lo senyor de la nau990 en fins a saluament. En aquell cas e en aquella sao pot lescriua la conuinença991 scriure axi be com si la nau tenia prois en terra. E si lescriua nou podia scriure, los mariners poden fer testimoni de totes conuinençes e empressions992 que sien fetes entre lo senyor de la nau e los mercaders, pusque lescriua no ho haura pogut scriure en993 lo cartolari, perço que frau negu no pusca hauer entre lo senyor de la nau e los mercaders de les conuinençes e empreniments que entre ells seran fetes994. E si peruentura en la nau no haura mercaders, en aquell cas e en aquella sao lo senyor de la nau deu e pot esser mercader e aço que ell fara deu ho fer ab consell del notxer e dels personers e de tot lo cominal de la nau, e si ell ho995 te ab consell de tots aquells que desus son dits e lo dit senyor de la nau fara gitar, deu esser axi tengut per ferm com si tots los mercaders hi eren o en axi com si tota la roba era del senyor de la nau. E lo senyor de la nau es axi tengut de metre en aquell get perço que valra la meytat de la nau. E los mercaders de qui la roba sera noy deuen996 contrastar en aquell get si per aytal rao com desus es dita sera fet. E aquell get deu se pagar per sou e per liura o per besant segons que la roba sera gitada. E fon fet perço aquest capitol: que lo senyor de la nau o del leny997 pot esser mercader en aquell cas e en aquella sao si mercaders noy ha, que sil senyor de la nau no hauia poder en aquell cas998 de esser mercader, les demes vegades se perdrien les persones e la nau e tot lo hauer, e perço deu e pot esser lo senyor de la nau mercader en aquell cas e en aquella sao, si mercader noy ha. E val mes que git una quantitat de la roba que sis perdien les persones e la nau e tot lo hauer.




ArribaAbajo

Capitol C: De manifestar roba al scriua

De manifestar roba a lescriua. De manifestar roba al scriua


Encara deuen los mercaders manifestar al scriua com la nau haura feta vela si res hi han mes que no sia scrit. E999 si troba res que ells no haguessen manifestat, ells ne deuen pagar lo maior nolit, multiplicant1000 per quintalades, que en la dita nau se pague, perço com amagadament lay hauran mesa. E si peruentura1001 ells no la hauien manifestada com la nau hauia feta vela, sis1002 gitaua, os banyaua, os perdia, no lin serien tenguts de retre pus manifestada no la haguessen.




ArribaAbajo

Capitol CI: De entrar en port

Capitol de entrar en port nau o leny De entrar en port


Encara quel senyor de la nau o del leny no pot ne deu entrar sens voluntat dels mercaders en port. E siy entraua quel mercader fos tement de res, tot1003 lo damnatge que hagues lo mercader, li deu restituir la nau. E aço deu scriure lescriua iatsia no sia la nau ab1004 prois en terra. Mas1005 empero si lo senyor de la nau hauia algun1006 necessari, deu dir als mercaders que ell no pot nauegar, que exarcia ha mester o enfortir o adobar. E lauors lo mercader deu entrar al port, ab   -59-   que lo notxer per son sagrament els1007 mariners hi sapien. Mas empero si algun corsari o sagetia hi ha qui fes por al mercader, lo senyor de la nau noy pot entrar1008 sens voluntat dels mercaders. E si lo mercader ho1009 leua sobre si o que noy haia reguart e diga «yo no vull entrar en aquex port», lo damnatge que1010 sen pendra lo mercader nes tengut de esmenar.




ArribaAbajo

Capitol CII: De promesa de mercader a patro

Capitol com son tenguts los mercaders als mariners. Capitol de couinença de senyor de nau a mercader


Açi parla dels mercaders, com son tenguts al senyor de la nau e1011 com no. Los mercaders com se acorden ab lo senyor de la nau, tota conuinença quel mercader conuenga al senyor1012 es mester que li attenga1013 pus al cartolari sia mesa. Posem: quel mercader haura feta carta o al cartolari sia scrit1014; lo mercader liu deu tot attendre. E si lo mercader conue al senyor de la nau quintalades, vulles1015 quel mercader sia en la nau o defora, e noy pot metre les quintalades, o que no li bast moneda de aytantes quintalades1016 com li haura promeses, de aytantes li haura a dar1017 nolit, meta o no meta, del1018 que prometra de la quintalada.




ArribaAbajo

Capitol CIII: De mercader qui volra descarregar la sua roba

De descarregar roba de molts mercaders. Capitol de roba a gitar (o descarregar las robas)


E si la maior força dels mercaders lan giten, ell lan pot gitar que no pag res, e si lo senyor de la nau no es pagat no li pot res demanar, mas lo senyor de la nau es tengut de sperarlo fins a un temps sabut1019 de leuar e de carregar la roba e de portar ço es a entendre de mercaderia e la roba sua.




ArribaAbajo

Capitol CIV: De mercaders qui volran descarregar part de la mercaderia

De maior partida dels mercaders. Capitol de nau o leny qui ira en viatge (e la mes partida dels mercaders volen descarregar lurs robas)


Nau o leny qui ira en viatge e peruentura la maior partida dels mercaders o de la roba volran descarregar e fer port on1020 ne sien la on lo dit viatge sera levat quels mercaders puscan1021 descarregar aquella maior partida del haver. El senyor de la nau pusca forçar de descarregar laltra part, ço es la menor part que no volra descarregar, e haver tot lo nolit. E si lo senyor de la nau haura feta lexa daquell nolit als dits mercaders qui hauran descarregada la maior part, quel senyor dega lexar del nolit a la altra part e per aquella manera e1022 de aquell for de aquells primers sien posats tots los altres mercaders. E dels mariners se deu abatre de lurs loguers segons que la nau fara1023 lexa de nolit.




ArribaAbajo

Capitol CV: De patro qui haura sperat lo mercader

De mercaders qui no hauran paguat nolit. De nolit qui no sera pagat


Si no haura pagat lo nolit al senyor de la nau com lo haura sperat aquell temps que haura ab ell empres que haien bones noues, lo mercader deu carregar la sua roba. E sino la vol carregar, deu pagar tot lo nolit al senyor de la nau.




ArribaAbajo

Capitol CVI: Com mercader deu prestar al patro en cas de necessitat

Capitol de mercaders qui auran moneda. De manleuar moneda a necessari de nau


Encara es tengut lo mercader al senyor de la nau: que si lo mercader hauia moneda e que fossen en loch quel senyor de la nau hagues   -60-   ops exarcia ne res que necessari fos a la nau, lo mercader la li deu prestar axi com lo notxer els altres mercaders conexeran que faça a fer. E per aytal rao tots los personers qui en la nau seran els prestadors se deuen tots obligar al dit mercader. E si lo senyor de la nau o1024 los personers o1025 los prestadors trobauen algu1026 home quils prestes, lo dauant dit mercader no es tengut de res a ells prestar.




ArribaAbajo

Capitol CVII: Com mercader deu prestar a patro per espatxament de la nau

Capitol si lo senyor de la nau [h]a ops moneda. De manleuar moneda


Encara mes: que si lo senyor de la nau ha1027 ops moneda e non troba, axi com desus es dit, e que fos en loch agrest e que aquella moneda hagues ops a espatxament1028 de la nau, e si los dits mercaders noy han moneda, ells deuen vendre de la lur mercaderia per1029 a espatxar la nau. E null prestador ne personer noy pot res dir ne contrastar entro1030 que aquells mercaders seran pagats, saluo1031 los loguers dels mariners. Empero fa a entendre quel mercader veia1032 e conega que aço quel prestara sia1033 espatxament de la nau o necessari della.




ArribaAbajo

Capitol CVIII: Com mercader deu prestar vianda a la nau

Capitol de mercader qui aura vianda. De vianda de mercader


Encara es tengut lo mercader: que si ell ha vianda e la vianda fallia als mariners o als altres que en la nau fossen, ell la deu posar en comu e lo senyor de la nau deula partir per tots1034 cominalment, el mercader no sen pot retenir mes que un altre hom. E com lo senyor de la nau sera en algun loch de recobre de vianda, lo mercader lin pot demanar tota aytanta com lin haura presa e lo senyor de la nau es li tengut que la li reta.




ArribaAbajo

Capitol CIX: De ancora o exarcia lexada renunciada als mercaders

Capitol de renunciació de senyor de nau a mercaders. De sorgir en costera o en port


Encara son tenguts los mercaders: que si lo senyor de la nau vol surgir en1035 costera o en port o en altre loch on se dubte1036, aço faça ab voluntat e ab acort dels mercaders e sils mercaders ho volen el senyor de la nau los renuncia, si ancora o exarcia hi romania, los dits mercaders ho deuen tot pagar pusquel senyor o hom tinent son loch renunciat los ho haura. Encara1037 mes son tenguts: que nau o leny lexara ancores en sparagol1038 o en altre loch on les hauran surtes, e les1039 lexara ab voluntat dels mercaders, sien pagades cominalment per tota la roba de la nau. El cors de la nau noy pag res. E si les iaquira per por1040 de leny armat, sien pagades de comu1041 de tot lauer e1042 la nau deu hi metre per la meytat daço que valra, e si iaquira barca ne homens en1043 algun loch ab voluntat dels mercaders, la roba dels mercaders pag la barca e faça la messio dels homens entro que sien en aquell loch on la nau o leny haura fet port, el cors de la nau noy pag res.




ArribaAbajo

Capitol CX: De barca lexada

Si barca romandra ab volentat de mercaders. De nau o leny qui tirara barcha


Si nau o leny tirara barca e omple1044, e tira plena, sils mercaders volen que la lexen anar, la barca sia lexada e sia pagada per tot lauer. E lo cors de la nau noy pag res, e si romp lo   -61-   cap menys de lexar lanar1045, e que no sia voluntat dels mercaders, los mercaders no1046 sien tenguts de res a pagar.




ArribaAbajo

Capitol CXI: De git fet en absencia dels mercaders

Si algun senyor de nau sera surt en algun loch e los mercaders seran en terra. Si senyor de nau aura carregada la sua nau si stara surt (e sen haura a louar per mal temps e lexara los mercaders e haura a gitar per lo dit temporal o per fustes armades que li daran cassa)


Si algun senyor de nau o de leny haura carregada la sua nau o lo seu leny en algun loch, si ell stara surt en algun altre loch o en aquell metex on haura carregat e tots los mercaders seran en terra, que en la nau o leny no haura algu1047 romas sino tansolament lo senyor de la nau o del leny ab los mariners, si aqui vendran lenys armats de enemichs os metra temporal soptosament quel senyor de la nau o del leny no pora fer leuar los mercaders e per qualseuol de aquestes condicions desusdites lo senyor de la nau o del leny se haura a leuar e los mercaders romandran en terra, si al senyor de la nau o del leny conuendra a gitar, o sia que gite per destret daquells lenys armats perço que mils los pusca fugir1048 e que mils se pusca dels1049 defendre, o sia quel temporal lo faça gitar per qualsevol de les condicions desusdites que ell git o faça gitar, val aytant com si tots los mercaders hi eren. En aquesta guisa empero que ço que ell faça que ho faça ab consell e ab voluntat de tot lo cominal de la nau o del leny e aytambe lescriua que pens descriure totes les conuinençes ques empendran en presencia de tot lo cominal e si lescriua aquella hora o en aquella sao non podia scriure, scrigau tantost com la nau o lo leny tendra prois en terra e abans quel scriua isca en terra. E si per ventura lescriua sera romas en terra ab aquels mercaders, e en la nau o leny haura alguns seruicials de aquells mercaders, lo senyor de la nau o leny deu fer aplegar tota la companya de la nau e aquells seruicials1050 de aquells mercaders1051, e aqui ab tots tenir capitol. El senyor de la nau o del leny deu dir o fer dir dauant aquells seruicials e tot lo cominal de la nau tantes vegades las conuinençes que ell ab ells empendra que quascu ne sia be membrant, perço que quant aquell senyor de la nau se encontrara ab aquells mercaders qui romasos seran, noy pusca hauer algun1052 contrast ne encara algun1053 daquells que en aquell capitol1054 fos stat, no pogues dir que ell no hauia oit nil havia hom demanat, e si lo senyor de la nau o del leny fara axi com desus es dit, deu hauer valor axi com si tots los dits mercaders hi eren stats o la maior partida. Encara mes: si aquella nau o aquell leny vendra cas de ventura que per rao dels lenys armats desusdits o per rao del temporal haura anar en terra, si lo senyor de la nau o del leny fara o haura fet axi com desus es dit ab consell de tots aquells qui desus son dits e ab lur sabuda e ab lur voluntat tota conuinença o empreniment1055 quel senyor de la nau o del leny haura feta ab tots aquells qui desus son dits e en aquella guisa e en aquella manera que desus es dita1056, mercader negu ne altre algu noy pot metre contrast. E sin hi met, has a parar a tot dan e a tot destrich e a tot greuge e a tota messio quel senyor de la nau o del leny a qui aytal cas com desus es dit sera vengut, ne sostendra per culpa del contrast, que algu1057 daquells qui desus son dits li hauran mes o li metran. E tot aço que desus es dit deu esser fet menys de tot engan e menys de tot frau, e si algu de tots aquells qui desus son dits, frau algu mostrar1058 o prouar pora per alguna iusta rao,   -62-   aquell o aquells contra qui aquell frau prouat sera, deuse parar a tot dan1059 e a tot interes daquella part que aquell frau prouara contra ella esser fet. Empero la proua del frau sobredit que sia prouat per persones que sien1060 de gran esser menys de tota suspita encara que sien homens qui sapien e deguen saber de la art e del fet en que ells seran trets en testimoni. ¿Per qual rao? perço que si volets1061 dir que bastaixos o vils homens que hom pogues girar per diners valgues lo testimoni que ells farien, seria mala cosa. Perço car ab mals1062 homens quel senyor de la nau donas per testimonis contra los mercaders si creguts eren, lo senyor de la nau poria desfer los mercaders a les vegades, perque testimonis que vil home faça1063 e qui hom pusca girar per diners no val ne deu hauer valor per neguna rao.




ArribaAbajo

Capitol CXII: Com se paguen aueries

Capitol com se deuen pagar aueries. Capitol de conuinensa de mercaderia


Tota messio o convinença que de mercaderia sia de aueries, se deu pagar per sou e per liura per los mercaders saluo1064 empero carregar si donchs nos1065 hauia a leuar per fortuna de mal temps o daltre cas que si esdeuenga, ço es per entrar en port o en freu o en loch on se pogues saluar la dita mercaderia o la dita nau o leny; en aytal cas deu fer la una roba e1066 laltra per sou e per liura o per bessant. E si no ha en la nau mercader qui1067 haia aytant com laltre de mercaderia o1068 sien cinch de la una part e dos o tres de laltra que aquells mercaders dos pus haguessen tanta o mes mercaderia que aquels cinch, tot ço que conuenguessen per pagar de aueries se deu1069 pagar cominalment, axi be de la poca mercaderia com de la molta. Empero que sia fet lealment, menys de frau e que no si faça res per voluntat. E aço deuen iurar tots los mercaders, que ho facen lealment1070. Empero aquest capitol va1071 a la esmena de la nau de res que li prometran1072 de restituir. Car la nau ha aytal privilegi: que si los mercaders li prometen res de esmenar, es mester que liu1073 attenguen1074 iatsia no sia scrit, sol que lescriua hi sia o queu1075 oia. Ell scriua deu ho scriure quan la nau tendra prois en terra que la donchs anava per mar quant la conuinença fon1076 feta.




ArribaAbajo

Capitol CXIII: Qui es dit peregri

Capitol que deu fer senyor de nau o de leny a pelegrins. Capitol que deu fer senyor de nau a palagrins


Açi parlarem que deu fer senyor de nau a1077 peregri e peregri a senyor de nau o leny1078. Tot home es appellat peregri qui do nolit de la sua persona e de roba que no sia mercaderia, e tot hom que port de ·X· quintars en auall deu donar nolit de la sua persona. E no pot esser mercader que de ·XX· besants en auall1079 dona de nolit1080. E1081 lo senyor de la nau no es tengut a aquell de E ·X· quintars en auall de portar caxa ni companyia ne roba si ab lo senyor de la nau1082 no sen aue. E si met roba en la nau que nou veia lo senyor o lescriua o altre qui lo senyor de la nau o lescriua haia mes en son loch per noliveiar o per veure1083 tota quanta ni metra e si aquell nou ha vist, o1084 lo senyor o1085 lescriua pot demanar lo maior nolit quis do en la nau de alguna1086 roba, multiplicant lo   -63-   volum1087 de la roba o1088de la mercaderia ab laltre qui hi sera e en aquella mariera metexa de persona qui entra menys de voluntat del senyor o del scriua en la nau es en voluntat del senyor de pendre quin1089 nolit se volra.




ArribaAbajo

Capitol CXIV: De roba mesa sens sabuda del patro o del scriua

De nau qui sia trop carreguada. Capitol de nau o leny qui sia trop carregada


E si tant sera que la nau fos massa1090 carregada o1091l lo senyor de la nau no la vulla portar, lescriua la deu fer gitar en terra e1092 a nengun damnatge que prenga la roba lo senyor de la nau non1093 es tengut pusque al cartolari no fos scrit, ço es a entendre, quant la nau haura feta vela e1094 sera fora de port, los mercaders e los mariners e los peregrins e tota persona que en la nau haia mesa roba, deu venir e manifestar al scriua la roba que en la nau haura1095 mesa, e si nou1096 fa, dalgun damnatge que hagues la roba o la mercaderia, non seria tengut lo dit senyor ne lescriua1097.




ArribaAbajo

Capitol CXV: Roba no manifestada

Capitol de roba que no sia escrita en cartolari. De nau o leny qui gitara per fortuna de mal temps (e gitara roba que no sera scrita en cartolari)


Si nau gitaua per fortuna o per altra ventura que li esdeuengues e gitaua la roba veent1098 per algu de aquell mercader o1099 pelegri o mariner o daltra qualseuol persona que no fos scrita en lo libre o en les taules o al scriua o al senyor no fos manifestada o a hom1100 quel senyor o lescriua hi hagues mes en loch dells per1101 veedor, e la roba se gitaua, os perdia, os banyaua, lo senyor de la nau no1102 es tengut de restituir per testimonis1103 quey hagues qui la haguessen vista carregar, e si la roba sera trobada al descarregar, sia a voluntat del senyor de pendre lo nolit que volra, e lo dit mercader li deu pagar aquell sens tot contrast. Mas si lescriua la hauia scrita abans1104 o despuys que la dita nau hauia feta vela, tot lo dampnatge que la roba pendra, deu esser tengut lo senyor de esmenar e1105 restituir sens tot contrast.




ArribaAbajo

Capitol CXVI: De que es tengut lo patro al pelegri

Capitol de donar plaça als pelegrins. Capitol de senyor de nau es tengut de donar plassa a pelegrins


Encara1106 mes es tengut lo senyor de la nau als pelegrins de donar plaça e aygua e portar la on los haura conuenguts de fer portar. E si ell na pres senyal, ell los deu attendre ço quels haura promes. Empero lo pelegri ques manifest lo terç jorn dauant1107 lo senyor o lescriua e lo pelegri deu donar pa raula al senyor e sil senyor los dona1108 terme mes que no deu e lo pelegri roman, tot lo nolit1109 deu retre e lo damnatge que aquell1110 haura rebut, tot lo li deu restituir lo senyor de la nau, e sil pelegri sen va sens paraula o1111 no es vengut al terme que la nau fara vela, sil pelegri hauia donats mil marchs de senyal o que hagues pagat tot lo nolit, lo senyor no li es tengut de retre res1112.




ArribaAbajo

Capitol CXVII: De plaça donadora a pelegri e si mor en nau

Senyor de nau deu donar plaça als pelegrins o hom per eyl. Capitol que senyor de nau deu donar plassa a palegri (e si mor lo palegri que deu fer lo senyor de la nau de sos bens)


Senyor de nau deu donar plaça a pelegri o home1113 per ell, ço es a dir lo notxer, e lo pelegri deu hauer aquella   -64-   plaça que hom li haura donada e assignada, e sil pelegri mor ell pot iaquir la plaça a quis volra e deu esser la millor vestidura que ell haia del notxer. E la moneda si noy ha parent, deu la pendre lo senyor e lo senyor deu la estoiar e tenir fins1114 que sia en loch que li sia demanada fins a tres anys, e a cap de tres anys si no li es demanada, ell la deu donar per1115 anima daquell en presencia del bisbe de la terra e lescriua es tengut per aquell cap meteix de manifestar al bisbe o al senyor de la terra e scriure la dita moneda e totes les coses del mort, e ell deu ne tenir un scrit e altre los mercaders e altre lo senyor de la nau. E quant seran tornats en la terra lescriua deu mostrar aquell scrit al bisbe o a son loctinent o al clergue1116 que tenga la cura de aquell loch, e lo clergue deu metre1117 en scrit allo al libre de la esglesia, e si lo senyor de la nau no es sufficient de tenir aquella moneda, que ell sia mal mercader o malbaratador, ell la deu assegurar, e si no la pot assegurar ell la deu metre en loch que si ve demanador fins al terme dels dits tres anys, que la1118 pusca hauer. E si lo senyor de la nau moria, la moneda fos posada en loch que fos salua.




ArribaAbajo

Capitol CXVIII: Dret de patro daquell qui mori en nau

Capitol de guardo de pelegrins. Capitol de palegri qui morra


Aço desusdit deu hauer lo senyor de la nau en guasarda1119: lo lit e lo vestit del pelegri, enfora aquell que deu hauer lo notxer. Mas empero lo senyor de la nau no deu hauer tant del poch com del molt, que de cent besants1120 en auall no deu hauer sino lo vestit, e tot laltre deu estoiar1121 a vendre e ferne diners.




ArribaAbajo

Capitol CXIX: Exceptio del damunt dit

Capitol de hom qui vaja per viatge en nau. Capitol de hom que vaia per viatge e mor


Mas si algun home que vaia per viatges per1122 son cors es comptat per pelegri e si mor, lo, senyor de la nau ne notxer ne hom de la nau non deu hauer res. Mas si es pelegri que vaia en ultra1123 mar o en altre peregrinatge, ells deuen hauer axi com desus es dit1124, car molts homens son que van de un viatge en altre ab poca mercaderia, o van en altre loch per poblar e son dits peregrins e de aquells aytals non deu hauer res lo senyor de la nau. Mas lo senyor si consol1125 no ha en la nau, si algun1126 hom hi mor, ell es tengut de guardar la roba del mort sil mort no ha fet testament el1127 non hauia iaquit a home de que hagues fet son procurador1128 e son marmessor en la nau o son hereu e1129 si noy hauia parent seu, lo senyor de la nau deu guardar la roba e la deu retre a sos parents o a sa muller, o a sos fills, o a aquells a qui mils deia esser retuda. El scriua deu aço scriure tot e1130 retenir un scrit e lo senyor altre, e fer axi com desus es dit e stablit.




ArribaAbajo

Capitol CXX: Dret de barquer e guardia de pelegri qui mor en nau

De vianda de pelegri qui metra en nau o leny. Capitol de palegri qui morra


Lo barquer de la nau deu hauer del pelegri qui morra les sabates, el coltell e la correia e lo guardia de la nau deu hauer les calces. E lo barquer e lo guardia ab1131 dos ensemps deuen lo sebollir en terra o en altre loch o gitar en mar.



  -65-  
ArribaAbajo

Capitol CXXI: De la vianda del pelegri qui mor en nau

Que deu aver barquer e guarda de pelegri que morra. De vianda de palegri (e de tot hom qui mor en nau)


Encara mes que la vianda del pelegri o de tot altre home qui, morra en la nau deu esser donada al senyor de la nau. E aquest capitol es axi fet entenent dels pelegrins e dels altres homens qui vagen1132 de un loch en altre axi com desus es dit.




ArribaAbajo

Capitol CXXII: De nolit pagat sil pelegri resta e de nolit de roba

Pelegri qui aia pagat nolit. De nolit que null hom aia dat all senyor de nau


Si algun hom daquests hauia donat nolit al senyor de la nau e volgues romandre1133, lo senyor no li es tengut de retre1134lo nolit. Encara si algun pelegri e altre hom o mercader nolieiara al senyor de la nau e com seran en terra o en altre loch e volra vendre son hauer e que no li bast aquell hauer al seu nolit, quascu paga son nolit valla1135 o no valla aquest present hauer que deura pagar son nolit, e si lo mercader haura altre hauer que fos millor, aquell millor no1136 ha damnatge per lo pus auol e axis paga lo nolit als senyors de les naus o dels lenys. E per ço fon fet aquest capitol: quels mercaders no poguessen un a altre enganar ne manleuar sobre aço que no valria1137, sino en lo principal hauer.




ArribaAbajo

Capitol CXXIII: De que es tengut pelegri

Capitol que deu fer pelegri a senyor de nau o de leny. De so que deu fer lo palegri a tot hom que vaia en nau


Aço deu fer pelegri a senyor de nau e tothom qui en la nau vaia: que1138 es tengut de aiudar e de saluar e de guardar la nau e de no abandonar entro al cap del viatge, si donchs no ho fahien ab voluntat del senyor de la nau. E per ço fon fet aquest capitol, car molts senyors de naus leuen menestrals per pelegrins e homens darmes, els fan millor mercat de nolit que no farien si1139 sabessen que sen volien exir, e molts mercaders no si metrien sino per ço1140 car saben que homens darmes hi van. Encara son tenguts los pelegrins e tots los altres qui en la nau iran de esser e star al consell e a totes costumes qui seran meses ne stablides en la nau.




ArribaAbajo

Capitol CXXIV: De que es tengut patro a mariner

Capitol de ques tengut lo senyor de la nau o del leny als mariners. De mariner que sera acordat sia auol o bo


Ara façam compte que1141 un senyor de nau acorda un mariner sia auol o bo o que sapia o que no sapia, lo seu loguer li ha a pagar. Empero en aquesta1142 forma: que sil mariner li promet que ell sera1143 calafat o mestre daxa o notxer e lo senyor de la nau lo haura pres per aquella fiança, que non haura altre leuat per fiança de aquell, si aquell no sab res no li deu donar lo senyor de la nau o del leny sinol axi com coneguen lo notxer e lescriua per sagrament que deu hauer.




ArribaAbajo

Capitol CXXV: De gitar mariner de nau

Senyor de nau o de leny no pot gitar a mariners de naus pus sie acordat. Que lo senyor no pot gitar mariner de nau sino per tres raons


Encara sapiats: quel senyor de la nau no deu gitar mariner de la nau fins quel viatge haia fet sino per tres coses. La primera per ladronici, e laltra per rasa1144, e laltra sino fa lo comandament del notxer. Empero lo notxer no li deu comandar cosa que no li haia de comandar e nos deu gitar   -66-   per una volta entro1145 a ·V· vegades, e sino fa1146 puys lo comandament del notxer, ell lon deu gitar o home qui tenga lo loch de comandament en la nau. Mas tu1147 atten be en aquell mariner qui la comandaria o laltre si ho sap fer. Encara per altra cosa lo pot gitar de la nau1148 axi meteix, ço es, sis periurara de sagrament que faça, perço car1149 los mercaders noy hauran pus fiança.




ArribaAbajo

Capitol CXXVI: Mariner nos pot gitar per altre de menor loguer

Mariner qui sera acordat ab senyor de nau. Que senyor de nau aia acordat per gran loguer


Encara es tengut lo senyor de la nau al mariner, que si lo mariner ses acordat ab lo senyor de la nau per gran loguer, e lo senyor de la nau ne trobaua altre per1150 menor loguer, nol pot gitar de la nau que noy vage, sol que en la ma ho hagen conuengut lo1151 un al altre que axi be deu esser tengut com si era scrit en cartolari.




ArribaAbajo

Capitol CXXVII: Patro no pot gitar mariner per parent

Senyor de nau o de leny no pot gitar a mariner de nau pus sera acordat per parent. Que senyor de nau no pot gitar mariner per parent (e si mor o pren malautia)


Encara1152 es tengut lo senyor de la nau al mariner: que si lo mariner ses acordat ab lo senyor de la nau, nol ne pot gitar per parent ne per altre hom, pusque sia scrit en lo cartolari o que sia dada palmada, iatsia no sia recollit en la nau. E si gitar lon vol, haurali a pagar son loguer axi be com si hauia fet son servey1153 en tot lo viatge. Encara es tengut lo senyor de la nau quel si fins a tres iorns haura lauorat el1154 pren malaltia, li deu pagar la meytat del loguer e sino pot entrar en la nau1155 deu lo aquir si los mariners coneixian que no pusca anar, e si es en loch strany ha li a donar lo, senyor de la nau la meytat de son loguer, haia o no, e si nol ha, que1156 manleu, que mester es quel mariner1157 haia. E si lo senyor mor, los marmessors del senyor deuen aço attendre.




ArribaAbajo

Capitol CXXVIII: De mariner qui mor en nau

(En abdós Còdex segueix aqui lo capitol anterior sense nova rúbrica)


Encara es tengut lo senyor de la nau al mariner: que si malalt es lo mariner e mor en la nau, que deu esser pagat de tot son loguer. E si1158 y ha algun parent seu, a aquell sien dades les coses de aquell. E si aquell qui mort sera ho ha dit o no dit als infants o a la muller sia dat si ab ells staua ella com lo marit era viu. E si la muller no li era leal1159 o no staua ab ell com1160 parti de sa terra o si li sera fuyta despuys quel marit ne sera partit1161 lo senyor de la nau ab lescriua, ab consentiment de la cort, als parents pus prohismes ho do.




ArribaAbajo

Capitol CXXIX: De mariner acordat qui mor abans o apres de feta vela

Mariner qui sera acordat en nau o en leny, e morra. De mariner qui sia acordat per viatge e mor


Mariner qui sera acordat en viatge e per voluntat de Deu mor1162 ans que la nau haia feta vela, deu hauer lo quart del loguer, e1163 sia assignat e donat als hereus. Encara si morra apres que haura feta vela e abans que sia la on la nau fara port, la meytat del loguer deu esser del mort e que sia dat a sos hereus. E si hauia rebut1164 tot lo loguer ans que moris, tot deu esser seu e donat a sos   -67-   hereus, e senyor de nau ó de leny no y pot res contrastar ne1165 res demanar.




ArribaAbajo

Capitol CXXX: De mariner qui va a mesos

De mariners qui hyran a mesos si morran. De mariner qui sia acordat a mesos e mor


Si lo mariner ses acordat a mesos e mor, sia pagat e donat als seus hereus per ço que haura seruit1166.




ArribaAbajo

Capitol CXXXI: De patro a mariner sobre fet de portades

De pagua de mariners co s deu fer. Capitol. De pagar loguer als mariners la on rebra nolit


Encara es tengut lo senyor de la nau de pagar son loguer al mariner la on les mercaderies paguen lo nolit. E si lo mariner es a sa vianda meteixa, es li tengut de dir si tornara al viatje que haura fet o no a cap de vuyt iorns. Encara es tengut lo senyor de la nau al mariner: que si lo mariner met ses portades1167 que les pot metre en loch qualseuulla sol que no sia stibat1168 e que les portades dels mariners ço es a entendre, no meten en git. Empero les portades deuen esser daytant com lo preu del loguer, de cinquanta besants en auall comprades, ço es a entendre: que si hauïa cent hures de loguer que no1169 pagaria de les cinquanta, e de las cinquanta en sus pagaria, e si ha quaranta o trenta o vint besants e hauia tant com deu hauer de cinquanta auall, no paga lo git ne aueries. E pot les metre aquelles portades en qual loch seuulla. E sis banyen os1170 affollen, lo senyor de la nau no li es tengut. E lo mariner es tengut que les meta, que lescriua ho sapia e que sia scrit. E sino es scrit deu les totes perdre e no deu dir sino de ço que seran1171, e si diu dals e que fos prouat que no fos1172 allo que haura dit, tot ho deu perdre e deu esser de las enyoria on seran, 1173e lo senyor de la nau deu ne hauer lo terç.




ArribaAbajo

Capitol CXXXII: Declaracio del damunt dit capitol

Esmena, desportades de mariners com deuen esser comptades en fet de get ni daltres aueries. Capitol de portades de mariners (com deuen pagar en git)


Segons que en lo capitol desusdit diu1174, portades de mariners no pagan ne deuen pagar en get, mas gens no demostra ne declara com deu esser entes ne com no, e per la rao desus dita los bons homens que primer anaren per lo mon en aquesta1175 manera ho volgueren esclarir e declararen ho axi: que si algun mariner compraua ses portades del seu propri, axi es a entendre, que ell no haia encara re but lo seu loguer, si cas de ventura vendra a la nau o al leny on ell1176 ira e encara hi haura meses les portades axi com desus es dit, e seran comprades axi com desus es dit, los dits mariners son tenguts de metre en lo git que fet sera per sou e per liura segons que les portades1177 valran o hauran costat, ço es a entendre, segons que git sera stat fet. Empero si lo senyor de la nau o del leny hauria o haura feta gracia que volgues hauer prestat o pagat als dits mariners ans que en lo viatge entrassen lo loguer que ells hauer deuen per aquell viatge on seran acordats e deuen anar los dits mariners, no son tenguts de metre en lo git que fet sera en aytant com la meytat de aquell loguer sera. Empero si les dites portades1178 costaren mes que la meytat del loguer no sera, los mariners son tenguts1179 pagar en aquell get que fet sera per tot aytant com aquell mes sera que les portades1180 costaran o valran mes que la meytat   -68-   del loguer que ells pres hauran. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny nols fara la gracia que desus es dita, e los dits mariners compraran les portades desusdites axi com desus es dit, ells son tenguts de metre en lo get1181 que fet sera tot en axi com desus es dit. Empero qualque hora1182 quant que quant lo senyor de la nau o leny dara o pagara lo loguer als dits mariners, los dits mariners no son tenguts de lurs portades, en aytant com la meytat del loguer los abastara, que seran stades comprades. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CXXXIII: De esportades de mariners

De portader (sic) de mariner. Que senyor de nau deu leuar portades de mariners


Senyor de nau deu leuar al mariner les sues portades1183 les quals li haura1184 promeses de leuar. E lo mariner deu les metre ans que la nau haia tot son ple. E si la nau ha tot1185 carrech e ell les hi vol metre, lo senyor no lin es tengut de leuarles, mas si lo mariner les hi vol metre ans que la nau haia son ple e quel senyor lin1186 vet, lo senyor es tengut de donar aytant al mariner com haura de nolit de aytanta roba com lo mariner deu metre per les portades e axi lo mariner no les deu metre.




ArribaAbajo

Capitol CXXXIV: De esportades nolieiades

Mariner no pot noliejar les sues sportades. Que mariner no pot ne deu nolieiar les sues portades


Mariner no pot ne deu nolieiar les sues portades a mercader ne a mariner que sia de la nau tengut ne nolieiat. E si ho fa, lo senyor de la nau pot1187 pendre lo nolit quel mercader hauia empres ab lo mariner per rao daquelles portades.




ArribaAbajo

Capitol CXXXV: De assenyalar roba en nau

Mariner o altre hom quis senyalara roba pus sia carreguada en nau o en leny. De senyal a fer en bala ne en farcell (pus sia carregat)


Mariner ne mercader ne altre hom no deu fer senyal en bala ne altre hauer pusque carregat es en nau. E si ho fa1188, lo senyor de la nau ho pot tot pendre, e ell deu perdre tot ço que senyalara.




ArribaAbajo

Capitol CXXXVI: Compartiment de mariners

Capitol de mariners, com se deuen compartir. Que lo senyor de la nau es tengut als mariners que quant aura stibada la nau


Encara es tengut lo senyor de la nau als mariners1189 quan hauran stibada la nau daço quels deu pagar, e si es leny, la meytat. E deu los donar a comprar lurs portades ·VJ· iorns, e deu venir a mar lo1190 un iorn lo terç e laltre lo terç dels mariners. E los altres deuen fer lo seruici que1191 fa en nau.




ArribaAbajo

Capitol CXXXVII: Del carregar de la roba dels mariners

De roba de mariners a carreguar o descarreguar. Mariner pot carregar les sues portades


Encara es tengut lo senyor de la nau quel mariner pot carregar e descarregar les sues portades ab la barca de la nau. E deuen li ajudar los altres mariners.





  -69-  
ArribaAbajo

Capitol CXXXVIII: Com se deu pagar loguer a mariners

De quina moneda deuen esser pagats los mariners. Senyor de nau deu pagar als mariners del nolit que a ell sera pagat


Encara es tengut senyor de nau a mariners que de nolit que li sera pagat ell deu pagar als dits mariners. E si lo nolit1192 noy basta, ell deu manleuar, e si no troua a manleuar, que la nau sia venuda e ques paguen los mariners ans que hom qui hi sia prestador ne altre hom. Car lo mariner si1193 noy hauia sino un clau de ques pogues pagar, se deu pagar. Sols empero que la dita nau non sia anada en terra1194 aquell viatge que haura començat, e si lo senyor de la nau hauia ab amor manleuats en algun viatge lo loguer dels mariners fos quel loguer multiplicas a conquist pus altre viatge que hagues començat la nau se rompia, lo loguer del primer viatge se deu pagar en fora lo conquist de aytant com la nau se restaurara e si nos restauraua1195 sino sol de un agut, sia del loguer a pagar del mariner. E noy pot res dir altre hom prestador ni altre que los mariners deuen esser pagats sol que res hi troben, pusque hauran axi fet1196.




ArribaAbajo

Capitol CXXXIX: On e com e de quina moneda deuen esser pagats los mariners

De paguar loguer a mariners ab condicio. Que senyor de nau es tengut de pagar lo loguer als mariners (la on ell reb lo nolit)


Tot senyor de nau o de leny es tengut de pagar lo loguer als mariners la on ell reb1197 lo nolit, segons que en lo capitol desusdit es contengut mas es axi a entendre que noy haia alguna conuinença quels mariners haien ab lo senyor de la nau o del leny que nols sia tengut de pagar tro que ells sien tornats en aquell loch on hauran començat e leuat lo1198 lur viatge, e si aquesta conuinença es entre ells empresa, los mariners no poden ne deuen demanar1199 lur loguer tro que ells sien tornats en aquell loch on ells feren la conuinença ab lo senyor de la nau o del leny si donchs lo senyor de la nau nols en volia fer alguna gracia. Mas lo senyor de la nau deu pagar los mariners en continent que ells seran tornats en aquell loch on la conuinença sera empresa entre ells e aço deu fer sens tot lagui e sens tot contrast. E si alguns daquells mariners sostendran algun dan o alguna messio per rao del seu loguer a cobrar, lo senyor de la nau li es tengut de tot aquel dan e de tota aquella messio que aquell mariner haura sostenguda per culpa1200 com lo senyor de la nau no1201 li haura volgut pagar lo seu loguer. E si entre lo senyor de la nau e los mariners no haura conuinença ne spera empresa alguna1202, lo senyor de la nau los es tengut de pagar los lurs loguers los quals lo senyor de la nau e los mariners se hauran empres, encontinent quel senyor de la nau rebut haura lo nolit e de aquella moneda meteixa quel senyor de la nau rebra dels mercaders, e si peruentura los mercaders seran trafegadors, o la roba que ells hauran portada no valra lo nolit quels mercaders deuen donar al senyor de la nau e los dits mercaders1203 iaquiran la roba per lo nolit, valga1204 la roba lo nolit o no valga, mester es que los dits mariners haien los lurs loguers si la dita nau sen sabia vendre encara que1205 degues donar per aquell preu quels mariners1206 deuen hauer per lurs loguers. Ne prestadors ne alguna altra persona noy pot res dir ni contrastar per neguna rao. Que mester es quels mariners haien lurs loguers en aquell loch on lo senyor de la nau1207 haura promes   -70-   de pagar los si donchs los dits mariners no volran fer gracia al senyor de la nau quel vullen sperar tro que ell sia en loch on trobe1208 consell de moneda on ells sien pagats de lur loguer. E fon1209 fet perço aquest capitol, que tot senyor de nau deu guardar com nolieiara ne com no qui ne a qui no, ne quina roba ne quina no, perço car haia lo nolit o nol haia, mester es quels mariners sien pagats de lurs loguers.




ArribaAbajo

Capitol CXL: De loguer de mariners en cas que la nau se vena sota ma

Capítol de senyor de nau qui sera penyorat. Senyor de nau que sia penyorat


Encara es tengut lo senyor de la nau que si ell es penyorat de senyoria o daltre home, los1210 mercaders e lo senyor faran vendre la nau a sots ma e puys la retendra a sos ops e fer la comprar a altre perço que la senyoria nou conega o per altra cosa, lo mariner no deu perdre son loguer pusque al senyor romanga la nau e lo nolit o1211 lo nolieg; quel senyor no pot gitar lo mariner si nol paga. Empero lo mariner ha a metre lo terç de son loguer per les auaries que seran fetes1212 encara mes de la altra moneda que haura leuat loguer, deu metre axi com los mercaders per sou e per liura. Saluo1213 empero quel senyor de la nau vulla exiuernar, quel mercader no li pot res dir que a fer ho ha e si lo senyor exiuerna1214, qui sen poria tornar, o spera lo nolit, entretant al1215 senyor de la nau ve empatxament1216 que es penyorat, que ha a vendre la nau, axi com desus es dit, lo senyor ha a pagar lo mariner de tot e lo mariner no ha res a metre del loguer en aueries. E perço fon fet aquest capitol: que lo mariner no pot res fer sino axi com lo senyor de la nau vol, que ell pert tots iorns1217 son temps pus exiuerna1218 e no li deu hom res crexer de son loguer e ell met sa persona e sos vestiments a consumament1219. E lo senyor esta en sperança1220 e ha afermat1221 son viatge e esta en esperança1222 de guanyar, tot lo loguer li deu pagar sens contesa e sens aueries. Saluant empero quel senyor no hagues dit e conuengut per pati e per acort quels degues crexer lurs loguers e quels en degues pagar per la espera quels mariners fessen1223. E si y ha neguna conuinença quels mariners consenten per lur plana voluntat, lo senyor nols nes tengut, sino aytant com si ells eren cominals la nau e lo1224 loguer saluo un al altre de totes coses multiplicament la nau ab lo loguer. Mas si noy ha neguna conuinença, tot en axi deu pagar com desus es dit. Encara es tengut lo senyor de la nau al mariner de pagar per ell axi com en moltes parts fan aueries qui paga un diner o una malla1225 en les comunes. Car lo senyor de la nau ho deu tot pagar.




ArribaAbajo

Capitol CXLI: Patro deu fermar dret per los mariners.

Senyor de nau es tengut de fermar dret per los mariners. Senyor de nau es tengut de fermar dret per sos mariners


Encara deu esser tengut lo senyor de la nau al mariner de fermar dret per ell per aytant com son loguer valega1226, si nol ha pres, e daytant com faça compte que valega1227 la roba que haura1228 en la nau. E que li deu aiudar de son poder saluant que1229 per el nos meta en baralla ne en perdicio del seu ne dels promens que sien en la nau.



  -71-  
ArribaAbajo

Capitol CXLII: Loguer de mariner com se deu esmerçar

Senyor de la nau es tengut desmerçar lo loguer als mariners. Senyor de nau es tengut de esmensar sos diners al mariner


Encara es tengut lo senyor del leny al mariner de esmerçar sos diners com laura pagat la on conexera lo senyor de la nau que faça afer, saluant quel senyor non haia damnatge. E si lo senyor de la nau es en vila, sia luny o prop, quel mariner vaia per esmerçar son loguer, lo senyor li es tengut de donar a menjar en la nau dos iorns e no pus sinos vol.




ArribaAbajo

Capitol CXLIII: De mariners qui pledeien ab lo patro

Senyor de la nau deu donar als mariners a menjar si ab eyl pledeiaran. Senyor de la nau es tengut de dar a meniar a mariners si ab ell pleidaran


Encara que tot senyor de nau o de leny sia tengut de donar a menjar als mariners stant en lo1230 viatge, si ab ell pledeiaran1231.




ArribaAbajo

Capitol CXLIV: Declaracio del precedent capitol

Esmena del senyor de nau con es tengut de donar a menjar a mariners qui pledejaran ab eyl. Esmena que senyor de nau es tengut de dar a meniar a mariners


Segons que1232 en lo capitol ia desus es contengut que mariners qui pledeiaran ab lo senyor de la nau o leny que lo senyor de aquella nau o daquell leny los es tengut quels do1233 a menjar mentre que ab ell pledeiaran, mas1234 no demostra com ne com no ne per qual raho, e en axi perço com en lo capitol desusdit no esclarex, ne poria tornar gran dan ab senyors de les naus o dels lenys. E per la raho desusdita los bons homens qui aquests stabliments o costumes faeren, veren1235 e conegueren que gran dan sen poguera seguir, e perço sobre alguns capitols que no1236 son clars ells faeren esmenes perço que dan ne treball no sen puxa1237 seguir. E sobre lo capitol desusdit dien e declaren que los senyors de les naus o dels lenys son tenguts a1238 donar a menjar als mariners qui ab ells pledeiaran, ço es a saber, per casos1239 sabuts. Lo primer cas es si lo senyor de la nau o del leny no dara vianda a sos mariners sufficient axi com ia es acostumat e en un capitol ia desus es dit, esclarit e certificat. Lo segon cas es si ell no attendra1240 les conuinençes que ab ells empendra lo dia que ab ells se accorden. Lo terç cas es si ell se girara1241 en algun loch on isca de son viatge si ab ells1242 no sen aue o nols ho hauia fet entenent com ab1243 ell se acordaren. Lo quart cas es si ell volra cambiar viatge sens voluntat dells e de lur sabuda. Encara mes per tot cas qui iust sia, que nols attena tot ço que promes los haura com ab ells se accordaren. Per aytals coses com desus son dites, lo senyor de la nau ab qui ells seran1244 los es tengut quels do a menjar si ab ell ne hauran a pledeiar. Empero lo cambiament del viatge es axi a entendre: quel senyor de la nau o del leny fos en loch on trobas mariners si aquells qui ab ell serien no volien anar si ell los ne volia forçar. Empero si ell hauia cambiat viatge per algunes condicions o1245 per empatx de senyoria que ell no gosas anar descarregar en aquell loch on deuia descarregar, e empres hauia ab aquells mercaders qui carregaren, los mariners hi son tenguts de anar. Empero es axi a entendre, que segons quel senyor de la nau se millorara1246 del nolit per aquell cambiament de viatge que per aquella forma sia tengut ell de millorar los mariners de lurs loguers. E per les raons desusdites feren aquesta esmena e aquest declarament los1247 antichs qui primerament anaren per lo mon. ¿Perque? perço com gran dan e gran   -72-   mal fora e seria1248 qualque temps o qualque hora o en qualque loch que la nau o leny prengues terra1249 per qualseuulla rao que lay prengues, que los mariners poguessen mette en plet1250 lo senyor de la nau o del leny. Ab lo qual ells serien sens iusta rao. Perço car a las vegades hi ha mariners que sols que ells poguessen fer lo lur delit e complir la lur voluntat, ells no serien en res si lo senyor de la nau o del leny ab qui ells serien hi consumauen sa nau o son leny que abans los plauria, perque1251 molt mal hom va per lo mon, que es dolent e1252 desesperat com veu algun altre profitar e millorar, perço com ell volria que axi com ell es malestruch e dolent1253, que axi tots los altres ho fosen. E aquella manera aytal es manera de1254 auol hom. Encara mes: car lo qui es auol hom no volria ell trobar null temps algu millor de si meteix per nenguna manera en lo mon. E per aquesta manera los nostros antichs antecessors volgueren1255 e declararen los casos e les rahons perque los senyors de les naus e dels lenys fossen tenguts de donar a menjar als dits mariners qui ab1256 ells dits senyors pledeiaran. Perço que daqui auant algun auol home no pogues fer consumar a algun altre daço que hauria. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol. E si mariner algu metra lo senyor de la nau o del leny en1257 algun plet sens iusta rao o iust cas, ell es tengut a aquell senyor de aquella nau o daquell leny ab qui ell sera accordat. E qui ell haura mes en1258 algun plet, de retre e de donar1259 tots dans e damnatges e tot destrich que ell ne sostendra o ell ne haura sostengut perço car no iustament ell haura fet pledeiar lo dit senyor de la nau o del leny e fet consumar lo seu. E si ell no ha de que li1260 pusca pagar ne retre ne donar ço del seu, ell deu esser pres e menat e mes en poder de la senyoria e star tant entro que ell haia satisfet aquells dans o damnatges, los quals aquell senyor daquella nau o daquell leny ab qui ell sera acordat haura sostenguts pet culpa dell pusque axi com no deuia1261 laura mes en plet e en damnatge. Perque tot hom se deu guardar de fer algun dan a altre sens raho, perço que sobre si mateix no1262 li puga tornar aquell damnatge que ell cuydaua fer a altre1263 sens iusta rao, perço es iusta cosa que sobre si mateix torn.




ArribaAbajo

Capitol CXLV: De les viandes que deu donar lo patro als mariners

De quenya uenda (sic) es tengut nau o leny a mariners. De quina vianda es tengut nau ho leny a mariners cubert


ENCARA es tengut lo senyor de la nau o del leny, que sia cubert que deu donar a menjar a tots los mariners tres iorns de la setmana carn, ço es a saber, en lo diumenge, en lo dimarts e en lo dijous e en los altres iorns de la setmana cuynat e1264 quascun vespre de quada dia lur companatge. E axi meteix tres vegades per quascun mati los deu fer donar vi e axi meteix los ne deu fer donar quascun vespre. E lo companatge deu esser tal com se segueix: ço es, formatge, o ceba, o sardina o altre pex. Encara lo senyor1265 es tengut de donar vi entro quel vi1266 valega tres besants e mig. E si troba atzebib o1267 encara figues, ell ne deu fer vi, e si no troba atzebib ne figues o que li costas mes de ·XXX· millaresos la millera1268 feta, lo senyor de la nau o del leny nols es tengut de donar vi. Encara mes es tengut lo senyor de la nau o del leny de doblar la raccio als dits mariners a1269 festanyal. Encara deu   -73-   hauer seruicials qui adoben de menjar als mariners1270.




ArribaAbajo

Capitol CXLVI: Patro no es tengut de dar menjar a mariner qui no dorm en nau

De mariners qui no jauran en nau o en leny. Senyor de nau no es tengut de dar a meniar a mariners pus no iaguen en nau


Senyor de nau o de leny no es tengut de donar a menjar als mariners1271 pusque no iaguen en la nau o en lo leny.




ArribaAbajo

Capitol CXLVII: Mariner no es tengut de anar en loch perillos

Senyor de nau no deu trametre mariner en loch reguardos. Senyor de nau no deu trametre mariners en loch reguardos


Encara senyor de nau no deu trametre mariner en loch reguardos; sil mariner noy vol anar, lo senyor1272 nol ne pot forçar.




ArribaAbajo

Capitol CXLVIII: De prestar mariner a altra nau

Senyor de nau no pot prestar mariner a altra nau. Senyor de nau no pot prestar mariner a altra nau


Encara senyor de nau no pot prestar mariner a altra nau o a altre leny sens voluntat del mariner, saluant empero quel senyor de la nau hagues ops un mestre o un mariner qui sapia fer cosa que haia ops a la nau que aquells no sapian fer qui en aquella nau o en aquell leny seran, e aquell mariner hi deu anar. Mas no pas en terra, si donchs no era a seruey de aquella nau en que aquell seria. Diu saluo que aquell mariner no bastaixas1273 ne que leuas faix ne algun carrech a son loch, ne res que ell fer no degues.




ArribaAbajo

Capitol CXLIX: Del que haura patro dels mercaders per descarregar

Pati de senyor de nau de que es tengut als mariners Pati de senyor de nau a mercaders de quelses tengut a mariners


Senyor de nau es tengut al mariner que1274 tot semblant pati com fora al mercader si deu descarregar en algun loch en axi com haura dels mercaders axi deu donar als mariners.




ArribaAbajo

Capitol CL: Fet lo viatge mariner es libertat

Senyor de nau no pot forçar a mariner pus aura decarregat si muda viatge ab que sia en loch de recobre de mariners. Si senyor de nau pren altra viatge e lo mariner noy pot forçar


Si senyor de nau pren altre viatge la on la nau haura descarregat, el mariner noy vol anar, lo senyor nol pot forçar, saluant que sia en loch que trobe mariners, mas si non trobaua ha los a fer iuncta al viatge en axi com sia conegut per lo senyor e per lo notxer e per lo scriua de1275 iunir que segons quel hom volra mes en aquell que en altre. Mas lo senyor non pot minuar a nengu de son loguer. E1276 si un hom valra mes quel senyor nos cuydara al començament, deu lo millorar car molt bon hom se vol exir de una terra perço car noy es conegut e perço quen isca1277 faran mercat de sa persona.




ArribaAbajo

Capitol CLI: Com la nau se ven en terra de cristians

De nau qui s vendra en terra de cristians. De nau o leny quis vena en terra de crestians


Si senyor de nau vendra la nau o altre qui la pusca vendre, a hom strany qui noy hagues part, tot lo loguer deu pagar als mariners, e son scapols. E si los mariners son en loch que noy vullen nauegar, lo senyor o aquell qui la   -74-   nau haura venuda es tengut de fer lurs ops a ells1278 fins que sien tornats alla hon los leuaren1279.




ArribaAbajo

Capitol CLII: Com la nau se ven en terra de sarrahins

De nau o de leny qui s vendra en terra de sarrayns. De nau o leny quis vena en terra de serreyns


Si nau o leny se vendra en terra de sarrahins lo senyor del leny deu donar leny e vianda als mariners entro que sien en terra de crestians on puguen hauer recobre1280.




ArribaAbajo

Capitol CLIII: De mariner quis tema

De mariner quis tembra en algun loch denemichs seus. De mariner qui sia acordat en forma de cartolari


Si peruentura sera accordat mariner en1281 forma de cartolari que digues en lo acordament quey hagues empreniment segons quel senyor de la nau ho hauria fet scriure a enteniment del mariner que ell fos dubtant en algun loch e quel dit mariner noy gosas anar, lo senyor de la nau li deu donar la meytat de son loguer e li deu donar vianda tro que sia en loch de recobro1282. Empero si es acordat sens tal empreniment, lo mariner es tengut de anar la on lo senyor de la nau sera tengut de anar ab los mercaders.




ArribaAbajo

Capitol CLIV: De mariner quant es accordat, com es obligat

Tot mariner es tengut de seguir lo viatge pus o aura empres. Mariner es tengut que pus sera acordat e donada palmada


Lo mariner es tengut a senyor de nau o de leny que pusque sera accordat ab lo senyor e donara1283 palmada, es mester quel mariner vaia ab ell axi be com sin hauia feta carta de notari. E lo mariner daquell iorn auant que sera acordat ab lo senyor de la nau, no pot anar en1284 alguna part sens voluntat del senyor. E1285 deu lo mariner demanar paraula al senyor si res ha a fer fora de la vila on sera, e deu hauer si es en loch fora1286 vila recollida la roba al terç iorn, si la nau es en loch estrany. Encara es tengut lo mariner al senyor que li haia a iurar de esser fel e leal1287, axi com en aquell capitol es scrit, que demanen los mercaders al senyor1288.




ArribaAbajo

Capitol CLV: A quins seruicis es obligat lo mariner

De condicions con se pot partir mariner de la nau o del leny. Mariner nos pot partir de nau sino per tres raons


Encara es tengut mariner al senyor de la nau que ell nos pot partir de ell ne de la nau per1289 alguna cosa sino per tres: per esser senyor de nau o leny, o per esser notxer, o per conuinença. E si mor lo, senyor o aquell qui sera logat e seran sobrel leny los bens daquell quey seran deuen pagar los mariners al terme. Encara es tengut mariner1290 en totes coses que pertangan a la nau, a anar a bosch, e a serrar, e a lenya, e a fer exarcia, e a forn, e a barqueiar ab los barquers, e a stibar, e1291 a desestibar, e tota hora quel notxer lin1292 comanda anar a aygua, e a leuar en nau totes companyes dels mercaders, e a donar lats a la nau, e anar a tota exarcia, e a portar lenya, e aiudar a fer maior a nau, e1293 a totes coses que sien a millorament de aquella es tengut de fer, e ço que pertanga1294 a la nau mentre sera tengut a la nau.



  -75-  
ArribaAbajo

Capitol CLVI: Raons perques pot abstraure lo mariner apres que sera acordat

Mariners que seran acordats nos poden destrer danar el viatge sino per condicions sabudes. Mariner nos pot strer danar al viatge


Mariner que sera acordat en nau o en leny, pusque sera scrit en capbreu o haura dada palmada al senyor o al scriua, nos1295 pot abstraure de anar al viatge, si donchs per aquestes coses no ho fahia, ço es, per muller a pendre o per anar en1296 romiatge e quen hagues fet vot ans que al viatge se acordas, o si es mariner de proa, per esser panes o per esser notxer, o, si es notxer, per esser senyor. E tot aço que sia menys de frau.




ArribaAbajo

Capitol CLVII: De mariner qui fugira

De mariner qui fugira a la nau. Mariner qui fugira de nau o de leny


Mariner qui sera accordat en nau o en leny e fugira pusque sera acordat e haura iurat seruir, es degut1297 que la nau ne logue altre en loch daquell. E si costa mes de loguer1298 deu restituir lo mes que laltre haura rebut, ab que sia semblant de aquell mariner en marinatge.




ArribaAbajo

Capitol CLVIII: Esmena del precedent

Esmena de mariners que fugiran de que son tenguts al senyor de la nau. Mariner qui fugira de nau o de leny


Segons que diu en lo capitol desusdit mariner qui fugira1299 apres que sera acordat, es tengut si aconseguit es, si lo senyor de la nau ne ha a logar altre per la falla que aquell li haura feta, e costa mes quel senyor de la nau no daua a aquell, que1300 li es tengut de retre de donar tot ço que costara mes que ell no hauia a aquell senyor daquella nau o de aquell leny ab qui ell sera acordat1301. Mas es en axi a entendre que aquell mariner1302 fugira en aquell loch meteix on sera acordat mas no diu ne declara si algun mariner sera accordat en alguna nau o en algun leny, e la nau o lo leny sera partit ab los mariners ensemps daquell loch on los accorda e1303 sera en algun loch altre estrany si algun mariner li fugira de que li es tengut e de que no. E perço que en lo capitol desusdit nou esclareix, los antichs que primerament anaren per lo mon volgueren ho esclarir e fer aquesta esmena perço que algun contrast o algun mal no sen pusca crexer, e dien1304 axi: que tot mariner que fugira a alguna nau o algun leny en loch estrany, si es aconseguit1305 o trobat en algun loch ell es tengut de pagar e1306 restituir tot dan e tot destrich e tot interes1307 que aquell senyor de aquella nau o leny haura sostengut ne haura a sostenir per rao del fugir quel1308 haura fet, e sien cregut per sa simple paraula e si lo dit mariner no ha de que ho pusca fer ne esmenar, deu esser pres e mes en poder de la senyoria e star tant pres tro haia satisfet lo dan e lo destrich el interes1309 que aquell senyor de aquella nau o leny dira ne haura sostengut. E sia cregut per sa simple paraula axi com desus es dit. E per lesclariment desusdit fon feta1310 aquesta esmena.




ArribaAbajo

Capitol CLIX: De remolcar altra nau

De anar remolcar nau o leny que vengua o vulla entrar en port. Mariner es tengut que aiut a remolcar nau o leny


Encara mariner es tengut que vaia1311 a remolcar nau o leny per entrar en port si lo notxer liu comanda, saluant que no sien lurs enemichs.



  -76-  
ArribaAbajo

Capitol CLX: De roba trobada en mar. E de mariner qui va per milles

De roba qui sera trobada en golf o en mar deliure. Capitol. Mariner es tengut que si troba alguna cosa (quen a hauer lo quart)


Encara es tengut mariner que si troba alguna cosa pusque sera tengut a la nau que la nau ne ha tres parts e los mariners1312 una sien molts mariners o pochs e si son en mar e1313 veen res que fos mercaderia ells hi deuen anar o altra cosa sense mercaderia sol quel senyor de la nau los ho comanda e deuen ne hauer axi com desus es dit. E perço pren tan gran part lo senyor, com menjan1314 e prenen son loguer. E si algun senyor de leny loga son leny a altre, aquell ho deu perdre qui loga lo leny e fa la messio. E si aquell mor ans del terme que sera sobre leny, les coses1315 a aquell se deuen pagar. Encara es tengut lo mariner a la nau que si va per rao de millars1316 que la ha a seguir auant tro al cap del mon. E si peruentura la nau sera tornada alla de on sera partida fet viatge e que noy sera tornada ab aquella mercaderia e que haia descarregat en altra1317 part, lo mariner no li es tengut. Mas si la nau descarregat no ha, lo mariner li es tengut de anar per milles. E1318 per ço fon fet aquest capitol car molt senyor de leny o de nau sera endeutat e no volra tornar en sa terra per malmirent quey sera e perço car haura por1319 que no li encanten la nau, e axi tostemps tendria los1320 mariners.




ArribaAbajo

Capitol CLXI: Condicions de patro a mariners

Mariner no es tengut danar en altre loch sino en aqueyl en que lo senyor aura fet entenent con ab [eyl] s'acordara. Mariner no es tengut danar sino la on lo senyor li aura fet entement


Lo mariner es tengut que si ira en viatge que no deu anar sino1321 la on lo senyor li haura fet entenent al començament del viatge, e si lo senyor ven la nau, ell deu donar nau al mariner en que sentorn a fer sos ops e si leua viatge com haura anat la on deuia anar e ell haura descarregat o dessorrat e lo senyor de la nau haura leuat viatge e sera en loch de recobro1322 de mariners, lo mariner no li es tengut e lo senyor de la nau no lon pot forçar. E si la nau no sera en loch de recobro1323 que no pusca hauer mariners, aquells mariners lo deuen seguir e que sien pagats segons laltre viatge e per rao del altre multiplicat quant leua e quant es laltre. Aquest capitol fon fet perço com la nau perdria son viatge. E perço nau no pot perdre son viatge per mariners. Mes si lo senyor de la nau o del leny met altre hom sobre si, la conuinença no es tenguda de mariner a senyor de nau pus el sera desposseit de la senyoria.




ArribaAbajo

Capitol CLXII: Mariner com es tengut de fer lo comandament del senyor e del notxer

Tot mariner es tengut de fer comandament de nau. Mariner es tengut de fer Comendament de nau


Mariner es tengut de fer tot comandament de senyor de nau o de leny o del notxer ab que no sia a seruey daltra nau ne daltre leny mas tot seruey que pertanga a1324 la nau, es tengut de fer.




ArribaAbajo

Capitol CLXIII: De mariner qui fara rasa contra son senyor

Mariner qui fara rassa. Mariner qui fara rassa


Encara mariner qui fara rasa1325 contra son senyor de nau o de leny deu perdre la meytat del loguer e la roba que haura en la nau. E deu esser gitat de la nau. E si leua armes contra1326   -77-   son senyor, tots los mariners lo deuen pendre e ligar e metre en preso, e menarlo a la senyoria, e aquells qui pendre nol volran, deuen perdre la roba el loguer que hauran o hauer1327 deuran per aquell viatge.




ArribaAbajo

Capitol CLXIV: De mariner qui tocara iradament son senyor

Mariner qui tocara son senyor yradament. Mariner qui tocara iradament son senyor


Encara mariner qui tocara iradament son senyor es perjur e bara e deu esser pres en persona e perdre tot quant haura1328.




ArribaAbajo

Capitol CLXV: De mariner com deu comportar son senyor

Mariner es tengut de colorar son senyor. Mariner deu acolorar son senyor


Encara mariner es tengut de acolorar son senyor de nau. Si li diu vilania e si li corre de sobre, lo mariner deu fugir fins a proa e deu se metre de lats de la cadena, e si lo senyor hi passa ell li deu fugir de la altra part. E si lo senyor lo encalça de la altra part, potsen defendre1329 lo mariner leuantne testimonis com lo senyor la encalçat, quel senyor no deu passar la cadena.




ArribaAbajo

Capitol CLXVI: Mariner qui exira en terra

Mariner nos deu partir del leny pus comensa a carreguar en loch perillos. (Aquest cap. se troba entre 'l CLXVIII y 'l CLXIX). Mariner no deu exir ne anar en terra menys de comendament


Encara mariner1330 es tengut de no exir en terra ne anar sens paraula del notxer o del scriua. Saluant lo manament del senyor qui en la nau haia res a fer.




ArribaAbajo

Capitol CLXVII: Mariner qui emblara

De mariner qui emblara roba de nau. Mariner qui emblara roba


Encara mariner qui emblara roba o1331 exarcia o hauer que sia en la nau, deu perdre son loguer e la roba que haura en la nau. E lo senyor lo1332 pot pendre e metre en un cep e tenir1333 pres mentres sia en aquell viatge e puys1334 sil vol metre en poder de la senyoria, pot ho fer.




ArribaAbajo

Capitol CLXVIII: Mariner qui gitara vianda accordadament

Mariner qui gitara vianda acordadament. Mariner qui gitara vianda ne vi acordadament


Encara mariner qui gitara vianda o1335 vi, ço es accordadament, deu perdre lo loguer e la roba que haura en la nau e star a merce del senyor de la nau.




ArribaAbajo

Capitol CLXIX: Pena de mariner qui ix de nau sens licencia

Esmena: de mariner que no deu exir en terra menys de comandament. Mariner no deu axir de nau sens paraula


Segons que en un capitol qui desus es dit, mariner no deu exir de nau sens1336 paraula e sens voluntat del senyor de la nau o del notxer o del scriua o de aquell qui romandra en la nau qui haura loch de comandament, e al capitol qui ia desus es dit no esclareix ne certifica1337 aquell mariner de que es tengut e de que no qui sens paraula exira de nau o de leny, e perço que entre los senyors de les naus o dels lenys e los mariners que ab ells seran e exiran, no pusca hauer algun1338 contrast, los nostres antichs antecessors esclarexen aquest capitol de1339 mariners que sens paraula sen iran de la   -78-   nau o del leny, e sens voluntat del senyor o de aquell que tendra loch de comandament, en axi mariner que fara o cometra ço que desus es dit, es tengut que si aquella nau o leny de on per aytal rao com desus es dita exira o sera exit pendra dan per1340 causa com ell ne sera exit, ell es tengut de esmenar1341 tot aquell dan que aquella nau o aquell leny haura pres per1342 culpa daquell o daquells qui axi seran exits. E si aquells mariners no han de que puscan1343 esmenar e1344 retre aquell dan que aquella nau o aquell leny hauria pres per culpa dells, a aquell de qui sera, ells deuen esser presos e mesos en preso en poder de la senyoria e star tant tro que ells haien satisfet a aquell de qui aquella nau o aquell leny sera, tot lo dan que per culpa dells sera fet, o que sen sien auenguts ab ell. E si los dits mariners exiran en terra en alguns lochs on lo senyor de la nau o del leny sera per recaptar son nolit o per nolieiar sa nau o son leny, o per qualque rao lo senyor de la nau sera en terra, e si per aquell exir quels mariners faran en terra e sens paraula del senyor o daquell que ell haura iaquit en son loch hi exiran, si lo senyor de la nau ne perdra nolit on sostendra algun dan, aquells mariners li son tenguts de tot aquell nolit a retre1345 e aquell dan esmenar que per culpa dells haura sostengut o perdut. E si ells no hauran de que retre ne1346 de que puscan esmenar, deu ne esser fet axi com desus es dit. E fon fet perço aquest capitol, car molt mariner cuyda valer tant, que1347 li es semblant quel senyor de la nau nel notxer ne hom que en la nau sia, no1348 haia ne valega tant com ell, e no li es semblant que res que ell faça1349 pusca tornar a dan. Perque tot mariner se deu guardar com exira de nau e1350 com no, perço que la pena que desus es dita no li pusca venir desus1351.




ArribaAbajo

Capitol CLXX: De mariner quis despulla

Mariner nos deu despular si no es en port per exiuernar aquela. Mariner nos despull sino en port exiuernador


Encara mariner nos1352 deu despullar sino es en port exiuernador. E si ho fa, per quascuna vegada deu esser surt1353 al mar ab la veta del morgonal per tres vegades e de tres vegades auant deu perdre lo loguer e la roba que ha en la nau.




ArribaAbajo

Capitol CLXXI: Mariner nos deu partir del leny pus comença a carregar

Mariner nos deu partir del leny pus cornensa a carreguar en loch perillos. Mariner es tengut que nos partesca de nau o leny


Encara mariner es tengut que nos partesca del leny pus comença a carregar en loch perillos menys de voluntat del senyor o notxer. E1354 siu fa es tengut de esmenar tot dan que la nau ol leny sostendra per culpa dell.




ArribaAbajo

Capitol CLXXII: De mariner qui ven ses armes

Mariner no pot vendre ses armes sues propries. Mariner no pot vendra les sues armes


Encara lo mariner no pot vendre ses armes entro que haia fet lo viatge. E si o fa deu estar a merce del senyor de la nau o del leny.




ArribaAbajo

Capitol CLXXIII: Mariner no deu traure res de nau sens licencia

Mariner no deu res trer de la nau menys de comandament. Mariner no deu res trer de la nau


Encara mariner no pot res traure1355 de nau si nou mostra al guardia o al scriua o al notxer, e1356 siu fa, deu li esser demanat per ladronici.



  -79-  
ArribaAbajo

Capitol CLXXIV: Mariner no deu dormir en terra

Mariner no deu dormir en terra menys de comandament. Mariner no deu dormir en terra


Encara mariner no deu dormir sens paraula1357 del senyor de la nau en terra. E si ho fa, es perjur.




ArribaAbajo

Capitol CLXXV: Mariner deu donar exarcia dauant nau e ormeiar

Mariner es tengut de donar exarcia denant nau, si ben si es lo notxer. Mariner es tengut de donar exarcia deuant nau


Encara mariner es tengut e1358 deu donar exarcia dauant la nau, e ormeiar1359, oy sia lo notxer o noy sia. Mas non gosa leuar que desormeig si non ha comandament.




ArribaAbajo

Capitol CLXXVI: De barquer

Barquer de nau deu gitar tots los homens en terra. Mariner es tengut de posar lots los homens en terra


Encara es tengut mariner: si es barquer de posar tots los homens en terra, e ques descalç. E si nou fa, o nou vol fer, deu pagar tota messio que hom ne faça.




ArribaAbajo

Capitol CLXXVII: Mariner deu anar a moli

Mariner es tengut danar en tot loch sens peril. Mariner es tengut que si lo senyor vol trametra a moli quey deu amar


Encara1360 es tengut mariner: que si lo senyor o lescriua de la nau lo volra trametre a moli, quey deu anar. E es tengut de fer tots seruicis que pertangan1361 a la nau.




ArribaAbajo

Capitol CLXXVIII: De les armes de mariner

Mariner es tengut de metre les armes que aura promeses. Mariner es tengut de metra les armes que aura promeses


Encara es tengut lo mariner de metre les armes que haura convengudes al senyor de la nau, e si no les hi met, lo senyor les pot comprar sobre son loguer sens voluntat del mariner e lescriua deu hi esser.




ArribaAbajo

Capitol CLXXIX: Mariner no deu derenclir la nau

Mariners no deuen derenclir la nau ni lo leny on seran. Mariner no deu delinquir (sic) nau


Elos mariners no deuen derenclir la nau1362 part lo temps que han star en aquel viatge, e en axi com la nau o leny guanyara del nolit e mariners1363 crexer de lurs loguers.




ArribaAbajo

Capitol CLXXX: Mariners deuen dessorrar, e sorrar carregar e descarregar

Mariners son tenguts de sorrar e dessorrar. Mariners son tenguts de sorrar e de dessorrar


Mariners son tenguts de1364 dessorrar e de sorrar la on la nau començara lo viatge e destibar la roba e los hauers e de carregar1365 ab la barca o ab barques de la nau o del leny. E puys la on la nau fara port per rao de descarregar lauer dels mercaders caxes e lurs armes e sorrar la nau e dessorrar e carregar e stibar, de qualsque hauers sia nolieiat. E si descarregara la dita nau la on los mariners deian1366 esser escapols, no sien tenguts de descarregar ne de sorrar, mas de la nau ormeiar a comandament del senyor e tirar entenes e timons en terra e fer destre en terra e en mar e puys no1367 sien tenguts a nau fer aquest servey damunt dit.



  -80-  
ArribaAbajo

Capitol CLXXXI: Mariners deuen tirar leny

Mariners son tenguts daiudar a tirar cau o leny en terra o metre en fou. Mariners son tenguts que si lo senyor vol trer res en fou


Encara es tengut mariner que sil senyor del leny lo vol traure1368 en terra o1369 en fou, que no sen deu partir tro quel leny sia en terra o en1370 fou. E si nol vol tirar1371 ni metre en fou, que li deu ajudar1372 a ormeiar. E si nou fa, deu pagar tota messio que per culpa dell sera feta.




ArribaAbajo

Capitol CLXXXII: De mariner trames per lo senyor si es pres

De redempcio de mariners affer. Mariner qui sera pres que lo senyor laia trames en loch


Si algun mariner quel senyor de la nau1373 tramet en algun loch, ell hi deu anar. E si es pres on ha algun damatge, lo senyor lin es tengut, e si es pres1374, lo deu rembre. Empero saluant que nol1375 tremetra luny mes de mija milla de la nau e que sia en loch menys dubtant, e si es pres de cossaris per força lo mariner, deu hauer son loguer axi be com si hauia fet son viatge. Encara es tengut lo mariner de fer tot comandament de tot1376 home quel senyor de la nau o del leny meta en son loch si ell roman del viatge.




ArribaAbajo

Capitol CLXXXIII: De nau logada a scar e a que son tenguts los mariners

Senyor de nau qui loguara la sua nau a estar a altre. Capitol. Nau o leny quis logara ascar (o a quintarades e portara robes en cuberta)


Senyor de nau o de leny si loga a scar a algun home aço que haura mostrat al logader, allo li haura a donar per conuinent. E sil logader es trafegador e1377 los mariners se acorden ab ell e aquell nols pot pagar, ell nes tengut, guarse lo senyor del leny aquil haura logat. E si lo senyor del leny nolieia lo leny a scar a algun mercader, e lo senyor ses desexit de la messio e aquell qui haura nolieiat la fa en axi es tengut lo mariner a aquell qui1378 leny haura nolieiat propriament com si era senyor, que senyor sera pus ell dara lo loguer al senyor e als mariners e fara les messions. E si lo mariner hauia alguna1379 conuinença ab lo senyor del leny de altre viatge de anar o de tornar, lo mariner no lin es tengut. E per ço fon fet aquest capitol, car molt bon hom ira per mariner e sera mercader e honrat hom, e vendra algun hom qui sera vila e haura diners e lo bon hom no volra nauegar ab ell, e per aquesta rao lo senyor del leny ses desexit del mariner e lo mariner dell, pus haura nolieiat lo leny a son scar. Lo leny com sera nolieiat a scar tots los homens1380 qui hauien a seruir al senyor, deuen seruir al nolieiador per aquell cap meteix. E si res se pert per temps que nou1381 puscan recobrar lo nolieiador quel leny haura nolieiat, no lin es tengut de res mas ques ajudara de aço que en lo leny sera1382 si pot e si compra res que ops sia al leny, al cap del viatge ho pot recobrar sia exarcia o vianda que li sobre quel senyor del leny no li es tengut de res a comprar sino allo que mostrat li haura.




ArribaAbajo

Capitol CLXXXIV: De patro qui promet de leuar ço que no pora

Senyor de nau o de leny qui prometra de leuar quantitat de roba a mercaders. Senyor de nau qui prometra de leuar quantitat de roba


Senyor de nau o leny qui prometra a mercaders de leuar quantitat de roba o quintalades e no pora, lo senyor de la nau es tengut de donar als mercaders leny qui1383 valega tant o   -81-   mes quel seu, e si costa mes de nolit deu ho ell pagar e aço es a1384 alt dels mercaders siu pendran o no, e lo senyor de la nau es mester ques auenga ab los mercaders de ço que promes los haura. E fon fet aquest capitol, car molt senyor de nau fa de paraula la sua nau o1385 leny maior lo terç o lo quart que no sera.




ArribaAbajo

Capitol CLXXXV: De allo meteix

Senyor de nau o de leny qui prometra de leuar roba a mercaders. Senyor de nau qui nolieiara la sua nau a mercaders


Senyor de nau o de leny que nolieiara la sua nau als mercaders e prometrals de leuar mes roba que no pora, lo senyor de la nau es tengut als mercaders axi com en lo capitol desus es dit e los mercaders deuen abatre del preu que empres hauran ab lo senyor de la nau de la roba que leuara multiplicant a aquella1386 que leuar no pora. E fon fet aquest capitol per aquella rao ques conte1387 en aquell capitol que desus es dit.




ArribaAbajo

Capitol CLXXXVI: De roba quis guastara sobre cuberta

Senyor de nau qui noliejara la sua nau a estar a quintarades si levara roba sobre cuberta. Senyor de nau qui nolieiara la sua nau ascar (e leuara roba en cuberta)


Senyor de nau qui nolieiara la sua nau a mercaders a1388 scar o a quintalades, si lo senyor de la nau metra o1389 portara roba sobre cuberta menys de sabuda e de voluntat dells mercaders, si aquella roba que sobre cuberta sera mesa e portada sens voluntat e sens sabuda dels mercaders se perdra os1390 gastara, iatsia aço que sia scrita en cartolari, los dits mercaders no son1391 tenguts en la roba que sobre1392 cuberta sera de fer esmena a aquella roba que per aytal rao sera perduda o gastada, mas lo senyor de la nau sia tengut de retre e de donar tota aquella roba que per la rao desusdita sera perduda o gastada o lo valent de aquella al mercader de qui sera. E si lo senyor de la nau no haura de que pagar deu se vendre la nau que personer ne prestador ne1393 algun altre noy poden contrastar ne deuen per nenguna rao saluant1394 los mariners per lurs loguers. E si la nau no bastaua, e lo senyor de la nau hauia bens en altre loch, deuen sen vendre tants entro quel mercader sia entegrat1395, mas los personers no sien1396 tenguts sino tant solament daço que la part valra que hauran en la nau. Empero si1397 el mercader de qui la roba sera haura dit o empres ab lo senyor de la nau que sol que ell li leu aquella roba meta la en qualque loch1398 ell se volra, e aço que sia scrit en capbreu o ab testimonis, ab que los testimonis no sien tenguts ne prenguen loguer de la nau; mas lo cartolari deu esser tota via cregut, e si lo senyor de la nau leuara la roba sots aquella condicio o empressio e aquella roba se perdra os gastara, ella deu esser perduda a aquell de qui sera que lo senyor de la nau nels mercaders qui dins la nau seran no1399 son tenguts de fer alguna esmena a aquell mercader que la sua roba haura mesa en la nau per la condicio o empressio1400 que desus es dita; mas aquell mercader es tengut al senyor de la nau de pagar lo nolit que ab ell haura empres e totes les aueries que per aquella rao seran fetes. E aquest capitol fon fet perço, car lo senyor de nau o de leny no deu leuar res sobre cuberta sino tan solament la exarcia e sa companya que haia ops a seruey e necessari de la nau.



  -82-  
ArribaAbajo

Capitol CLXXXVII: De roba mesa fraudulosament, que deu esser della en cas de git

Mercaders qui nolieiaran quantitats de roba si ni metran enguanosament menys de sabuda del senyor. Mercaders que nolieiaran quantitat de roba (e aquella engamosament carregaran)


Mercader o mercaders qui nolieiaran quantitat de roba a algun senyor de nau o de leny e aquella quantitat de roba sera nolieiada ab carta o ab testimonis o en forma de cartolari, façam compte que aquella quantitat de roba que nolieiada sera segons la forma que desus es dita, que sien mil quintars (que axi poden fer compte de mil quintars com de cent o de mes o de menys), lo senyor de la nau li es tengut de leuar aquella quantitat de roba que nolieiada haura, e si leuar no la pot, es tengut e obligat a aquells mercaders qui nolieiada la1401 hauran, tot en axi com en un capitol ia desus dit es e esclarit e certificat, e sil mercader o los mercaders hauran nolieiat al senyor de la nau o del leny mil quintars e ells ne metran mil e cinch cents o mil e dos cents quintars o mes o menys e si ab lo senyor de la nau o del leny nou hauran empres ne en la carta1402 sera contengut ne en lo cartolari de la nau o del leny1403 sera scrit e los testimonis no hauran oit sino tan solament de mil quintars, si aquella nau o aquell leny gitara o li vendra altre cas de ventura, si lo senyor de la nau pora prouar o1404 mostrar que aquells mercaders haien mesa mes roba en la nau o en lo leny que a ell no haurien nolieiada ne1405 en lo cartolari sera scrita, si la nau gitara o sostendra algun dan per rao de aquella roba que enginyosament o fraudulosament sera mesa en la nau o1406 en lo leny, aquell mercader o mercaders qui axi enginyosament1407 o fraudulosament hi hauran mesa aquella roba com desus es dit, son tenguts de retre a aquells mercaders de qui aquella roba sera gitada o lo preu daquella, e al senyor de la nau o del leny tot lo dan que per culpa dells haura sostengut. E si la roba aquella de aquells mercaders que aytal cosa com desus es dita feta hauran e començada, no bastara a esmena a fer a aquells mercaders dequi la roba sera que sera gitada e encara al dan a restituir que lo senyor de la nau ne haura sostengut, e aquells mercaders hauran altres bens en algun loch, aquells bens deuen esser venuts per fer esmena a aquells mercaders de qui aquella roba sera que sera gitada e per esmena a fer al senyor de la nau o del leny de tot lo dan que per culpa dells haura sostengut, e si los bens daquells mercaders qui aytal cosa hauran feta com desus es dita no bastaran a esmena a fer a aquells mercaders de aquella roba qui gitada sera e encara a restituir lo dan que lo senyor de la nau o del leny ne haura sostengut, si ells son a conseguits1408, deuen esser presos e mesos en poder de la senyoria1409, estar hi tant tro que ells haien satisfet a aquells mercaders e al senyor de la nau o del leny de tot lo dan que per culpa dells hauran pres o1410 sostengut. E1411 si a alt daquells mercaders e1412 del senyor qui aquell dan haura sostengut per culpa daquells qui aytal cosa com desus es dita hauran feta, de fer demanda contra ells tot en axi com aquells que enginyosament1413 ab semblança de amistat portan algu a juy de mort. E si peruentura la nau o lo leny no 1414gitaua nen sostendra dan algu lo senyor de la nau o del leny e trobara al descarregar aquella roba que aquells nolieiada no hauran, sia en son1415 alt que la meta en poder de la senyoria on sera, e si la met en poder de la senyoria, deu esser axi partida: que lo terç de aquella roba deu esser del senyor de   -83-   la nau o del leny e los personers1416 deuen hi hauer en aquell terç la part lur segons la part que hauran en la nau o en lo leny, e laltre terç deu esser de la senyoria, e laltre terç deu esser donat per amor de Deu a1417 catius a traure, e si lo senyor de la nau o del leny volra fer gracia a aquells mercaders de qui aquella roba sera que no la meta en poder de la senyoria, sia en1418 alt del senyor de la nau o del leny de pendre1419 quin nolit se volra segons que en un capitol ia desus es dit. Perque tot mercader se deu guardar que no meta roba en nau ne en leny si donchs no la1420 hauia nolieiada, perço que la condicio que desus es dita no li pusca desus esser posada.




ArribaAbajo

Capitol CLXXXVIII: De adob e de exarcia necessaria a nau nolieiada a scar

De nau o leny qui sera noliejada a escar per mercaders. Nau o leny qui sia noliciada ascar


Nau o leny que sia nolieiada a scar per mercaders, deu1421 seguir lo viatge segons que en la carta sera contengut, e si peruentura la nau ol leny staua tant en lo viatge que li sia mester donar lats o que haia mester mes de exarcia que la sua sia consumada tota o1422 partida, lo senyor de la nau no1423 es tengut de donar lats ne de refrescar exarcia, pus complidament haia fet compliment de exarcia o de adob, e lo dit senyor de la nau stant en lo viatge no deu res fer, pus no haura fallit daço que haura promes als mercaders axi com de exarcia o de adob, com ia haia fet compliment lo dit senyor. E1424 si algunes coses axi com exarcia o altres coses necessaries hi haura mester, e los mercaders ho volen comprar, ells1425 ho poden fer, e puys fet lo viatge los mercaders poden cobrar aquelles coses les quals seran en la nau o en lo leny per ell comprades, e lo senyor de la nau o leny no1426 les pot retenir.




ArribaAbajo

Capitol CLXXXIX: Del temps que stara mes la nau nolieiada a scar

De nau o de leny qui noliejada sera a escar a temps sabut. Capitol. Nau o leny qui sia nolieiat a scar a temps sabut


Si nau o leny es nolieiada1427 a scar a temps sabut, si los mercaders la tenen stant en aquell viatge passat lo temps, los dits mercaders deuen1428 donar per aquella rao a la nau o al leny del temps que la tendran mes. E si volien començar altre viatge, los mercaders se deuen posar ab lo senyor de la nau o del leny.




ArribaAbajo

Capitol CXC: De nau nolieiada a quintarades si li fall exarcia

deien. De nau o de leny qui sera noliejat a quintarades si li fallira exarcia. Nau o leny qui sera nolieiat a quintarades (si li falia exarcia)


Nau o leny qui sia1429 nolieiada a quintarades si li fall1430 exarcia axi com arbres o ancores o timons, lo senyor1431 ne deu comprar si ve en loch on ne pusca comprar a preu cominal, ço es a saber: que es tengut de dar lo dit senyor de la nau fins a dos preus que en la terra de on ell parti costaua. E si per1432 lo dit preu nou podia hauer, ço es a saber, per dos tants que en la terra sua valia1433, non es tengut de comprar. E sin compra, e costa mes dels dos dits preus, los dits mercaders deuen pagar del lur lo sobre pus per sou e per liura o per besant de tota la roba. E1434 o si cas es que ans que haien comprada la dita exarcia hauien tallada entena per fer timo o timoneres o altre lenyam1435 necessari a la nau per falta de exarcia, los mercaders son tenguts de pagar la dita antena1436, e lo senyor de la nau deu comprar altra antena1437 en esmena de aquella.



  -84-  
ArribaAbajo

Capitol CXCI: De nau qui no pora fer lo viatge empres per empatx de senyoria

De nau o leny qui sera nolieiat si li vendra empayment de senyoria. Si nau o leny per alcuna condicio per empenyiment de senyoria


Si nau o leny per alguna condicio1438 sera empatxat de senyoria e no gosaua anar la on lo viatge sera leuat e lo senyor de la nau trobara1439 ab los mercaders altre loch per fer port, si lo dit loch era pus luny quel loch on lo empatxament1440 era on volien anar de cent e cinquanta milles, los mariners deuen seguir lo dit viatge menys de iuncta a lur loguer. Empero si la nau1441 crexia del nolit per les dites cent e cinquanta milles, quels mariners fossen crescuts1442 de lur loguer per aquella manera que la nau se crexera de nolit. E si la nau no1443 creix del nolit ne1444 axi los dits mariners de lur loguer. Encara mes si la nau per lo dit empatxament1445 haura a romandre en un loch e descarregar, segons que la nau guanyara de nolit, los mariners guanyaran1446 de lur loguer en aquella forma mateixa.




ArribaAbajo

Capitol CXCII: Si la nau per empatx de senyoria no carregara e ira en altra part

Senyor de nau qui noliejara la sua nau per anar carreguar en algun loch si ly vendra empayment de senyoria. Si mercaders nolieiaran nau o leny per anar carregar (e li vendra empanyiment)


Si mercaders nolieiaran nau o leny per anar carregar en algun loch, e quant ells seran aqui iunts ab la nau o ab lo leny on deuian carregar1447, aqui haura empatxament1448 de senyoria que negu no gosa carregar ne res traure de la terra, sils mercaders el senyor de la nau sabran altre loch hon no haie empatx de senyoria on ells poguessen carregar sil senyor de la nau e los mercaders sen auenen1449, lo senyor hi pot anar, que mariner1450 no li pot contrastar, segons que en lo capitol desusdit es contengut. E si los mercaders no faran iunta de nolit al senyor de la nau, lo senyor de la nau no es tengut de fer iunta als mariners de lurs loguers. E com ells seran iunts en aquell loch1451 on ells hauran fe que poguessen carregar o1452 abans que los mercaders fossen espatxats1453 o la nau fos carregada tota o partida1454 vendra aqui lo dit empatxament axi com desus es dit e los mercaders no poran acabar que ells puguen traure1455 de aquell loch aquelles mercaderies que ells comprades hauran ne encara algunes1456 altres que ells1457 volguessen comprar, e lo senyor de la nau congoxara als mercaders que ells espatxen1458, e lo senyor de la nau veura e conexera que ells nol poden espatxar1459 per rao del empatxament1460 que aqui sera, e lo senyor de la nau demanara als mercaders lo nolit e la messio que ell1461 fara, o quel espatxen, los mercaders no son tenguts al senyor de la nau de pagar lo nolit tot ne partida perço car1462 no es lur culpa, quel empatxament es de senyoria1463, car a empatxament de Deu ne de senyoria1464 no pot algu res dir ne contrastar. E si los mariners demanaran1465 lo loguer al senyor de la nau, nols es tengut del loguer a donar, pusque ell no guanya lo nolit iatsia1466 aço que los mariners hi haien molt maltret1467 hagut, encara ni ha mes lo senyor de la nau mes que ells, qui consuma si mateix e la nau1468 e ha fet messio, mas los mercaders son tenguts de pagar al senyor de la nau la meytat de tota la messio que ell haura feta. E1469 sie cregut per son sagrament. E los mercaders1470 li son tenguts de donar lay menys de tot contrast, e res als no li sien tenguts donar sino axi com desus es dit si donchs ells no li   -85-   volen fer alguna gracia per rao del treball quel senyor de la nau haura sostengut. Empero si com los mercaders nolieiaren la nau, lo senyor de la nau e los mercaders sabien ia aquell empatxament ans que la nau se nolieias, e perço com ells seran voluntaris1471 de anar a guanyar e cuydaran acabar que ells ni1472 pusquen carregar ab servey que ells1473 facen a la senyoria, e quant seran en aquell loch que entre ells sera empres on ells deuien carregar e per neguna rao no poran acabar quey puguen1474 carregar ne res traure1475 daquell loch, los mercaders no son tenguts de res a donar al senyor de la nau de la messio que feta haura, ne de esmena a fer dels dans ne dels destrichs quel senyor de la nau ne haura sostenguts. Perço com lo senyor de la nau sabia aytambe aquell empatxament mateix com los mercaders, e per aquesta raho los mercaders no li son tenguts de pagar nolit ne messions ne dan quel senyor de la nau ne hagues fet o1476 sostengut. Mas empero si los mercaders sabien aquell empatxament abans1477 que ells nolieiaren la nau el senyor de la nau nou sabes, si lo senyor de la nau pot prouar e1478 metre en veritat quels mercaders sabien aquell empatxament ans que ells nolieiassen la nau los mercaders son tenguts de donar e de pagar al senyor de la nau tot lo nolit que entre ells era1479 empres e tota la messio quel senyor de la nau ne haura feta, e lo senyor de la nau es tengut als mariners de pagar tot lo loguer que ell promes los hauia axi be com si hauien fet tot lo seruey de tot lo viatge ab quel senyor de la nau haia tot son nolit. Empero qualque pati quel senyor de la nau fara ab los mercaders, a aquell pati deuen esser los mariners. E encara mes, si lo senyor de la nau sabia aquell empatxament ans que ell nolieias la nau a aquells mercaders, e los mercaders nou sabien, si los mercaders loy poden prouar e1480 en veritat metre, lo senyor de la nau es tengut als mercaders de retre e de donar tot lo dan e tot lo greuge e tota la messio e tot lo interes1481 quels mercaders ne hauran sostengut per culpa del senyor de la nau qui sabia lempatxament e nols ho hauia dit ni1482 demostrat. Encara es tengut lo senyor de la nau de pagar als mariners tot lo loguer que ell promes los hauia si donchs los dits mariners no sabien ia aquell empatxament ans que ab lo senyor se acordassen. E si los mariners sabien aquell empatxament, lo senyor de la nau nols es tengut de res a donar ne de pagar lur loguer, e tot ço que desus es dit deu esser menys de frau e de tot engan.




ArribaAbajo

Capitol CXCIII: Patro qui nolieiara a scar com es tengut als mariners

Senyor de nau o de leny qui aura logat son leny a escar a algun hom, guart a quit logua. Capitol. Senyor de nau o de leny qui aura logat lo leny a escar


Senyor de nau o de leny qui haura logat lo leny a scar a algun hom, lo senyor de la nau se guart a qui nolieiara, que si aquell no pot pagar sos mariners perdrien lur loguer, que un1483 barater e un trafeguer se troba pus tost ab un altre que no fa ab un bon home que lo senyor de la nau hi poria trobar trafechs1484 que nolieiara son leny a algun home e puys metriay trafech que quant lo mariner hauria seruit son temps poch o molt ell faria amagar aquell o fugir e lo mariner perdria son temps per lo senyor de la nau que seria endeutat per lo leny. Sia per aquell qui fugira o morra, lo leny sia tengut de pagar los mariners axi com ells ho hauran seruit, e lo leny es en aquella forma dels mariners si hom1485 no   -86-   troba bens del sobredit logater1486 qui sera fugit o mort o amagat. E si tant sera quel senyor de la nau o del leny hagues fet per trafech a aquell hom quey hagues prestat o1487 no menys que no degues o que moris, lo senyor de la nau o aquell qui la nau menara deu pagar lo mariner que lo mariner1488 no pot perdre son loguer per fugidor ne per trafegador ne per prestador ne per mort de senyor.




ArribaAbajo

Capitol CXCIV: Com patro deu anar en lo viatge sino per certs casos

Senyor de nau nos pusca estar de anar en pressona en lo viatge en lo leny o en la sua nau. Senyor de nau o de leny qui aura nolieiada la sua nau o leny que lo dit senyor no pot romanir


Senyor de nau o de leny qui ha nolieiada la sua nau o leny a mercaders o a altres, nos1489 pot abstraure de anar al viatge en persona, si donchs nou empren al començament com nolieiara la nau als mercaders. E si roman del viatge menys de voluntat dels mercaders1490, ell es tengut de esmenar e de restituhir tot lo dan quels mercaders sostendran en aquell viatge, lo qual ells hauran1491 sostengut per culpa del senyor qui romas sera. E si lo senyor de la nau roman del viatge ab voluntat dels mercaders, nols es1492 tengut dalgun dan que ells sostinguessen, mas ell los es tengut de metre un home en la nau en loch dell, que sia tengut als dits mercaders a1493 totes les conuinençes que ell los era obligat. E aquell senyor que ell hi metra sia a coneguda del notxer. E lo notxer sia tengut als mercaders, per lo sagrament que fet ha, de dir veritat ia1494 aquell hom si sera sufficient de tenir loch de senyor. E si sufficient noy sera1495, lo senyor de la nau1496 es tengut de metre hi altre qui sia sufficient en loch dell.

Empero senyor de nau se pot abstraure1497 de anar en lo viatge per quatre coses: ço es, per malaltia e per pendre muller, e per anar en romiatge1498 ab quen hagues fet vot abans que nolieias la nau o lo leny, o per empatxament de senyoria; e quascuna daquestes coses desusdites que sia menys de frau. E gens per totes aquestes rahons desusdites no sia escusat que no haia a metre un home, axi com desus es dit. E aquest capitol fo fet perço; car molt mercader nolieia la sua roba a aquell senyor de nau per amistat que haura ab ell o per gran bondat1499 que hom lin1500 haura dit; e sil mercader sabia quel senyor de la nau degues romandrel1501 del viatge, ell no li haguera nolieiada la sua roba, ne mesa en la nau si ell li fes tornar1502 mes que no li deu dar de nolit.




ArribaAbajo

Capitol CXCV: De nau qui per fortuna o altre accident ha a ferir en terra

Nau o leny qui per mal temps aja ferit en terra. Capitol. Nau o leny qui aia ferit en terra per fortuna de maltemps (e sera agermanat)


Nau o leny qui1503 haia a ferir en terra per fortuna 1504o mal temps o per qualsevol1505 altre cas se sia, lo senyor de la nau o leny deu dir e manifestar en aquell punt e en aquella hora als mercaders en oida del scriua e del notxer e dels mariners: senyors1506, nos poden ascondir que no haiam a ferir en terra, e yo diria1507 en axi: que la nau anas sobre los hauers, e los hauers sobre la nau. Si los mercaders ho atorgan tots o la maior partida1508 e si la nau ne va en terra es romp o pren algun dan aquella nau o leny a qui aquest cas o aquesta ventura sera esdeuenguda1509 deu esser preat1510 e posat preu1511, quant valia abans que la dita nau o   -87-   leny1512 ne vengues en terra, entre los mercaders de qui la roba sera ques sera saluada e lo senyor de la nau o leny si entre ells se poran auenir, sino deu esser mes aquell contrast qui entre ells sera per rao del preament de la nau o del leny a qui aytal cas com desus es dit sera esdeuengut, en poder de dos bons homens qui sien e sapien be1513 de la art de la mar. E1514 qualseuol cosa que a aquells ne sera vista per be e ells ne diran, allon deu esser seguit. E si la nau o leny se rompra, lo hauer qui saluat sera deu donar al senyor de la nau o del leny tot aquell preu que entre ells sera auengut1515 o aquell que aquells dos bons homens, en poder de qui sera mes, ne hauran dit on diran. Empero tota la exarcia e tot ço ques1516 saluara de la nau o leny a qui aytal cas sera esdeuengut deu esser preada e mesa en preu e aquell preu deu esser leuat del preu de aquella nau o leny qui trencat sera, ço es del preu que entre los mercaders de qui lauer saluat sera el senyor de la nau o leny sera empres o1517 tot en axi com aquells dos bons homens ho hauran dit. E lo senyor de la nau deu la rebre1518 en aquell preu que de la nau deu hauer. E si ell pendre no lay volra, sia mesa al encant1519, e qui mes hi dira aquell la haia. Empero tota via deu hauer lo senyor de la nau aquell preu qui posat sera a la nau. E si peruentura la nau o leny nos rompra mas ques1520 consentira o pendra algun dan, lo senyor de la nau o del leny es tengut de metre part en aquell consentiment o en aquell dan que la nau o leny haura pres per tot aquell preu que la nau o leny sera preat per sou e per liura axi com lauer qui saluat1521 sera e en tota la messio que costara aquell consentiment o aquell dan que la nau o leny haura pres. Empero si lo senyor de la nau dira que la nau vaia sobre los hauers ques saluaran e los mercaders loy atorgaran e lo senyor de la nau no agermanara la nau ab lauer, si la nau ne va en terra e pren algun dan, tot lo dan que la nau pendra li deu esmenar aquell1522 hauer ques saluara, quel senyor de la nau noy es tengut de res a metre perço car la nau nos sera agermanada ab lauer e perço car los mercaders loy1523 hauran atorgat. E si la nau se rompra aço no cal dir ne recapitular1524 perço car ia es en lo capitol desusdit esclarit e certificat. Empero si los mercaders dien e manifesten al senyor de la nau quels hauers perduts facen1525 a aquells qui restauraran e lo senyor de la nau els mercaders ho atorgan1526 tots o la maior partida, lauer perdut deu esser comptat1527 sobre lauer restaurat per sou e per liura. E lo senyor de la nau es hi tengut de metre tot lo preu que haura hagut1528 en esmena de la nau al hauer perdut axi com fara lauer restaurat per sou e per liura. E si peruentura en la nau no hauia mercader algu1529, lo senyor deu e pot esser mercader en aquell cas e en aquella sao; e aço que fara queu faça ab consell del notxer e1530 del scriua e1531 dels mariners. E si lo senyor de la nau fa axi com deu esser axi tengut per ferm com si tots los mercaders hi eren o axi com si tota la roba era sua.




ArribaAbajo

Capitol CXCVI: De nau carregada quin va en terra

Senyor de nau o de leny qui aura leuada roba de mercaders si li vendra cas de ventura. Si alcun senyor de nau aura carregada la sua nau (per anar en lochs empresos e vendrali cas quen ira en terra e no haura agermanat la nau ab les robes)


Si algun senyor de nau o leny haura carregada la sua nau ol seu leny de roba de mercaders per anar descarregar en algun loch, lo qual loch sera   -88-   ia empres entre ell e los mercaders de qui aquella roba sera e anant en aquell viatge vendra li cas de ventura quen ira en terra, e si la nau o lo leny se rompra o pendra algun dan, deu li esser feta esmena segons que entre ell e los mercaders sera empres abans1532 que la nau o leny vaia en terra. E sil senyor de la nau o leny demana lo nolit, deu li esser donat si quantitat de roba si haura saluada, e si res no si saluara negu no li es tengut de nolit a pagar pusque1533 axi sera que tota la roba sera perduda, e si quantitat de roba si salua e ell1534 demana lo nolit axi de la roba perduda com de la saluada, deu li esser pagat segons la roba que haura portada e ell es tengut de aiudar a esmenar aquella roba que sera perduda per tot aytant com ell haura rebut de nolit per sou e per liura axi com fara la roba que sera saluada. E si lo senyor de la nau n1535 demanara nolit sino de la roba que sera saluada ne el ne pendra, ell no es tengut de aiudar a esmenar aquella roba que sera perduda1536 pusque nolit algu non haura pres ne hagut res, ço es a entendre per lo nolit. E si peruentura entre lo senyor de la nau o leny e los mercaders no haura conuinença ne empressio1537 alguna com la nau o leny ne va en terra, si la nau o leny romp o pren dan, los mercaders no li son tenguts de esmena a fer, pus alguna1538 conuinença ne empressio no sera feta entre ells si donchs los mercaders no li volran fer alguna gracia. Mas son li tenguts de pagar lo nolit de la roba que sera restaurada per aytant com ell portada la haura. E si peruentura entre lo senyor de la nau o leny e los mercaders haura conuinença o empressio alguna, los mercaders li son tenguts de esmena a fer segons que la conniuença1539 o empressio sera feta entre ells e lo senyor de la nau o leny e pot e deu retenir de aquella roba dels mercaders tanta1540 fins que li sia ben bastant a aquella esmena a que los mercaders hi seran tenguts de fer, e encara a molt mes perço que ell nols haia anar derrere per lo seu mateix, e aço no li pot algu1541 ne deu contrastar. El senyor de la nau o leny no1542 es tengut de pendre fiança ne penyora de altra roba sino daquella mateixa que ell sen hauia portada si ell nos vol ne senyoria ne algu altre no lon deu forçar ne pot si ell nos vol.




ArribaAbajo

Capitol CXCVII: Del descarregar part ab bonança e part ab fortuna

Si alguna nau vendra descarregar ab bonansa o ab furtuna en algun loch. Si alguna nau vendra descarregar en alguns lochs


Si alguna nau vendra1543 a descarregar en algun loch e vendra ab bonança o ab fortuna; si la nau o leny vendra ab bonança e descarregara aquell iorn una quantitat de la roba a bon mercat e la nit1544 o al iorn metras temporal e en lo sendema costaran1545 de descarregar mes la meytat o les dues parts que no fahia lo iorn que ell comença a descarregar, aquells mercaders de qui sera aquella roba que sera descarregada a bon mercat no son tenguts de res1546 esmenar a aquells mercaders de qui sera la roba ques descarregara a carestia si donchs entre ells no era feta conuinença com començaren a descarregar, que la una roba aiudas a la altra si mes costaua de descarregar1547, perço com peruentura se esdeue a quascu de pendre mercat o carestia. Encara mes, si com la nau o leny haura descarregada una quantitat de la roba que haura portada, se metra temporal tan gran que la roba que sera romasa a descarregar1548 se perdra, aquella roba que sera descarregada ia no es tenguda1549 de   -89-   res esmenar a aquella que sera perduda, si donchs entre los mercaders de qui aquella roba sera no era empres que la una roba fes1550 aiuda al altra. E si mercader noy haura algu en la nau1551 e lo senyor de la nau o leny agermanara la una roba ab altra, deu esser axi tengut per ferm com si tots los mercaders hi eren1552 o axi com si tota la roba era sua, que sua es pus que la te en comanda. E si la nau o leny se perdra o pendra algun dan, el senyor de la nau o leny e los mercaders agermanaran lauer ab la nau o1553 leny e la nau o leny ab lauer se perdra, aquella roba ques saluara deu aiudar a esmenar la nau o leny segons que les auinençes seran entre ells empreses. E si empressio ne conuinençes noy haura alguna1554, qui perdut haura per perdut se haura anar. Si en la nau o leny no haura1555 mercader algu el senyor de la nau agermanara la nau o leny ab lauer1556 ab consell de tot lo cominal de la nau1557 o de la maior partida, deu esser1558 tengut axi per ferm, com si tots los mercaders hi eren o en axi com si tota la roba era sua, que sua es pusque la te en comanda; empero si lo senyor de la nau o leny nou fara ab consell de tot lo cominal de la nau o de la maior partida, no deu hauer valor. Perque tot senyor de nau o leny se deu guardar1559 com fara ses faenes e com no perço que ço que ell fara queu faça en guisa que sia tengut per ferm.




ArribaAbajo

Capitol CXCVIII: De roba banyada per culpa de barquers

De barques (sic) qui carreguaran o descarreguaran. Barquers o iouens homens de ribera qui carregaran o descarregaran


Barquers1560 o iouens homens de ribera qui carregaran o descarregaran nau o leny, ells deuen carregar e descarregar be e diligentment perço que la roba nos pusca banyar ne gastar ne perdre per culpa1561 dells. E si roba se1562 banyara os guastara os perdra sens culpa dells, ells no sien tenguts de alguna1563 esmena a fer a aquells mercaders de qui aquella roba que banyada o guastada sera o perduda, pusque per culpa dells no sera banyada o guastada o perduda. Encara mes, si ells carregaran roba o descarregaran, e les manilles daquell faix o bala o farcell que ells carregaran o descarregaran los romandran en les mans e ells mostrar o prouar ho1564 poran, si aquell faix o bala o farcell 1565 qualseuulla roba que sia a qui les manilles1566 seran fallides se banyara os guastara os perdra, ells no son tenguts de alguna esmena a fer a aquell de qui aquella roba sera a qui les manilles seran fallides. Empero si al carregar o al descarregar se banyara alguna roba os guastara os perdra per culpa dells, son tenguts de tota aquella roba esmenar a aquell de qui sera e si ells no han de que la puguen1567 esmenar, lo barquer de qui la barca sera nes tengut si ha alguns bens de que ho puga1568 fer sino deu esser pres e star tant en la preso tro que haia satisfet a aquells mercaders de qui aquella roba sera que per culpa dell o dels homens que ell haura mesos1569 en la sua barca o que per ell hi seran si1570 sera banyada o guastada o perduda perço com ell pren aytant1571 be bona part del guany que aquells homens fan ab la sua barca com ells mateixs e encara molt millor, e es raho que qui part vol hauer del guany que part dega hauer de la perdua; perque tot barquer se guart es deu guardar1572 quins homens metra en la sua barca e quins no; que si aquells homens faran be lurs affers, ell ne haura1573 la sua part, e si los dits homens   -90-   fan mal tot tornara sobre ell qui sera senyor, perço com negu no fia res a aquells homens sino tansolament a ell qui es senyor perço com negu no sab aquells homens qui1574 seran ne qui no, perque quascun barquer se guart es deu guardar quins1575 homens metra en la sua barca e1576 quins no, perço que dan algu no lin pogues venir.




ArribaAbajo

Capitol CXCIX: De barquer qui pendra a carregar o descarregar

De barquers qui carreguaran o descarreguaran a escar robes. Si algun barquer o ioua hom de ribera pendra alguna nau o leny (a cert preu a descarregar o carregar)


Si algun barquer o joue hom de ribera pendra alguna nau o1577 leny a carregar o descarregar a scar o a preu sabut, ells son tenguts a carregar o descarregar be e diligentment e com pus tost poran. E si ells aço faran be e diligentment axi com desus es dit, los mercaders o lo senyor de la nau per los mercaders los son tenguts de pagar tot ço que promes los hauran1578 be e planament1579 que en res nols deuen contrastar. E si ells contrast algu los hi metran e los barquers e iovens homens desusdits ne hauran a fer messio on sostendran dan algu, los dits mercaders o lo senyor de la nau o leny per los mercaders son tenguts de retre e de donar tota aquella messio o dan o destrich que per culpa de ells hauran sostenguda1580. E aço son tenguts de fer los sobredits mercaders o lo senyor de la nau o leny per ells sens tot contrast, si tots ells hauran fet lur seruey, axi com damunt es dit. Empero si los dits mercaders o lo senyor de la nau o leny ne pendran algun dan on hauran1581 a fer alguna messio per culpa dels sobredits barquers o iouens homens perço car1582 ells no hauran carregat o descarregat axi com promes hauran tot aquell dan e aquell destrich e aquella messio que aquells mercaders o lo senyor de la nau e del leny per ells hauran sostengut per culpa dels dits barquers o iouens homens, ells son tenguts de tot aquell dan o destrich o messio que per culpa dells sera pres1583, e son tenguts donar e retre a aquells mercaders o al senyor de la nau o leny per ells1584 tot dan e destrich e messio que per culpa dells sera feta, sens tot contrast. E si ells no han de que puguen retre ne esmenar e son aconseguits1585, ells deuen esser presos1586 e mesos en poder de la senyoria e star tant en la preso tro1587 hagen satisfet a aquells mercaders o al senyor de la nau o leny per ells de tot aquel dan que hauran sofert per culpa dells, o que sen sien auenguts ab ells o ab lo senyor de la nau o leny per ells.




ArribaAbajo

Capitol CC: De naus ormeiades primer o derrer

Nau o leny qui primer sera ormejat o intrat en port e en plaja. Nau o leny qui primerament sera ormeiai en port o en plage


Nau o leny qui primerament sera ormeiat en port o en platja o en costera o en sparagol, tota nau e tot leny qui apres de aquella vendra e aquella encara se deu ormeiar en guisa e en manera que1588 no faça algun dan a aquell qui primerament sera ormeiat. E si dan li fa deu lo li1589 esmenar e restituhir sens negun contrast, saluo1590 empero que sil leny o la nau que apres de aquella entrara1591 venia ab fortuna de mal temps que nos pogues ormeiar, e fahia algun damnatge a1592 la dita nau que primerament hi sera, no li sia tengut de esmenar tot lo dan que en   -91-   aquella hora o per aytal cas fet li haura perço car no es sa culpa. E axi aquest dan aytal qui per aytal raho sera fet deu esser mes e posat en coneguda de bons homens e que sien e sapien de la art de la mar.




ArribaAbajo

Capitol CCI: De axo meteix

Nau o leny qui primer en port sera intrat. Nau o leny qui primer sera ormeiat o intrat en port o en plage


Nau o leny qui primer sera ormeiat o en port o en plaia o en costera o en esparagol o en altre loch, si fara damnatge a aquella nau o a aquell leny qui apres della sera vengut o entrat, no sia tengut de res esmenar del dan que fet li1593 haura per aquesta raho que1594 si a la nau que primer sera ormeiada falra sa exarcia o non haia mes quen puga1595 donar sino aquella que dauant1596 tendra e que haia fets tots sos enuits o que sia en loch que non puga trobar de exarcia a prestar1597 o a loguer ne per nenguna raho es metra tan soptosament lo mal temps que nos sia poguda ormeiar, si per aytals ocasions com1598 demunt son dits li fara aquell dan que desus es dit, no li es tengut de esmena a fer. Mas empero si la nau ol leny haura exarcia a prestech o a loguer o que fos en loch quel senyor de la nau las pogues pendre o aquells qui serien en la nau o en lo leny qui apres de1599 aquella nau o daquell leny primer sera ormeiat en1600 qualseuulla loch que sien diran a aquells que1601 ells pensen de ormeiar perço que nols puguen fer algun dan, que no es bell temps e han dubte que nos meta mal temps. E si aquells1602 que la nau o leny qui primer sera ormeiat rependran1603 que nos volra ormeiar si mal temps se met sobre aço que aquells qui seran en la nau o en lo leny qui derrer sera ormeiat e entrat los hauran dit e demostrat e si la nau qui primer1604 sera ormeiada fara dan a aquella qui apres della sera venguda e ormeiada, ella li es tenguda de fer esmena de tot lo dan que fet li haura per raho de la condicio que per aquells qui en la nau o leny qui derrer sera entrada los sera dita e manifestada, mas empero si la nau qui primer1605 venguda sera haura dada tota sa exarcia e haura fets tots sos enuits iatsia que ella sia en loch que trob recobre de exarcia o no, no li es tenguda de dan que li faça, car negu nos deu pensar que si lo senyor de la nau troba exarcia a manleuar o a loguer o a venda que ell vulla perdre ço que ha per fer dan a altre ab sa voluntat ne algu1606 nou deu creure ne pensar. E aquest capitol fon fet perço que desus es dit.




ArribaAbajo

Capitol CCII: Declaracio del precedent

Esmena de nau o de leny qui primerament sera ormejat e intra en port o en plaja. Nau o leny qui primer sera ormeiat en algun loch


Nau o leny qui1607 primer sera ormeiada en algun loch e aquella nau o leny que apres della vendra o entrara se deu ormeiar en guisa o en manera que no li faça dan. E1608 si lin fa es lin tengut de tota esmena a esmenar segons que en lo capitol desusdit es contengut esclarit e certificat. Mas empero axi es a entendre: que aquella nau o leny qui primer sera ormeiat no mudas ancores1609 ne prois que tengues de dins ne de fora pus que la nau o leny qui apres della sera entrat se sia ormeiat. E si ell les mudara o les cambiara apre1610 que aquella nau darrera sera ormeiada e aquella nau pendra algun dan que primer sera ormeiada, aquella nau que apres della sera entrada no li   -92-   es tenguda de tot aquell dan esmenar mas de partida. Perço car ella haura mudades ancores e prois de dins e de fora, e aquell dan que aquella nau que darrer1611 sera ormeiada haura fet a aquella qui primer sera ormeiada e deu esser mes en poder de sauis homens e1612 certs qui sien e sapien be e diligentment de la art de la mar, e ells segons lur consciencia e segons consell que trobaran dels promens de la mar, ells son tenguts quels ho deuen partir be e diligentment perço que mal ne treball no pusca esser ne crexer entre los senyors de les naus o dels lenys ne encara entrels altres que haguessen algun contrast entre ells. Mas si la nau qui primer1613 sera ormeiada no mudara ne cambiara dins ne de fora ancores ne prois, aquella nau que derrer sera entrada li es tenguda de tot lo dan que li fara de esmena a fer tot axi com en lo capitol desusdit es esclarit e certificat. Empero1614 si aquella nau que derrer1615 entrara sera omeiada e1616 apres que aquella sera ormeiada mudara o cambiara ancores o prois si per culpa daquelles ancores o prois qui mudats o cambiats seran, aquella nau qui primer sera ormeiada o entrada sostendra algun dan, aquella nau1617 que apres de ella sera entrada e ormeiada li es tenguda de tot aquell dan que fet li haura, a esmenar. Perço com haura mudades e cambiades les ancores el1618 prois. Mas si ella no cambiara ancores ne prois e aquella nau o leny qui primerament sera ormeiada les mudara e les cambiara pus intra1619 o pus fora, e aquella nau que derrera entrada1620 e ormeiada sera nos muda, no li es tenguda1621 de esmena a fer sino tansolament en axi com en lo capitol desusdit es stablit1622 e certificat. Mas empero si aquella nau qui primer sera entrada e ormeiada pendra algun dan sens culpa de aquella1623 que apres sera entrada e ormeiada, no li es tenguda de alguna esmena a fer per dan que ell1624 prengues, pusque sens culpa daquella nau que apres della sera entrada e ormeiada, lagues pres. E fon fet perço aquest capitol: que quascun se guart ia1625 que fara, e com se ormeiara, que segons que ell fara es ormeiara aquell guardo que desus es dit lin pertanyara1626. Perque quascu se guart que faça ço que a fer haura be e sauiament, perço que entre ells ne altres1627 no puga hauer algun contrast per lur culpa1628.




ArribaAbajo

Capitol CCIII: De ormeiar

Si naus o lenys qui entraran ensemps en port o en plaja. Si una nau o dues o quantitat de naus o de lenys (entren en port o en plaia)


Si una nau o1629 dues o quantitat de naus o de lenys entraran1630 en port o en sparagol o en plaia o en altre loch e entraran ensemps es ormeiaran, quascun dells se deu tan lluny ormeiar del altre que per res no poguessen fer algun dan la un al altre. Empero si per ventura ells estant en alguns dels lochs sobre dits se metra mal temps, quascun dells se deu ormeiar be1631 e gint, e1632 fer tot son poder perço que algu de ells no puga pendre algun dan. E encara mes, perço que la un no pusca fer dan al altre. E si peruentura stant aquell mal temps a alguna de les naus o lenys falra exarcia e iran sobre les1633 altres e ferlos ha dan, si aquella nau o leny a qui la exarcia sera fallida hauia fet tot son poder de ormeiarse e la exarcia que ell1634 hauia era bona e sufficient a aquella nau o leny e encara a molt maior que aquell no es, aquell dan que fet sera no deu esser esmenat a aquell qui pres laura, pusque per culpa de aquell de qui la nau sera a qui la exarcia sera fallida,   -93-   no sera fet. Encara mes, per altra raho: perço car ell haura fet tots sos enuits e tot son poder de ormeiarse. Encara mes: que aquella exarcia qui fallida li sera era bona e sufficient a aquella nau o leny e a maior que aquell no era. E axi per les rahons desusdites no es tengut de esmena a fer daquell dan que fet haura a algu. Empero si aquell senyor daquella nau o leny a qui la exarcia sera fallida hauia1635 mes flix, que no sera ormeiat axi com fer deguera1636 e poguera, e la exarcia que ell haura no sera sufficient a aquella sua nau o leny e encara menor que1637 aquella nau no es; si per aquestes rahons desusdites aquella sua nau o leny fara dan algu, ell nes tengut de tot aquell dan a restituhir e esmenar a aquell qui suffert1638 o sostengut laura per culpa de flix o de1639 mala exarcia que ab ell se aportaua. Perque tot senyor de nau o leny se guart es deu guardar que no meta flix a ormeiarse e que no port ab si exarcia que no sia sufficient. Perço que la pena ne1640 condicio no li pusca esser posada que desus es dita.




ArribaAbajo

Capitol CCIV: De stiba de botes

Capitol de loguer destiba de botes en nau o leny. Senyor de nau o de leny qui logara stiba de botes


Senyor de nau o leny qui logara stiba de botes a viatge cert o a temps sabut, e lo logador1641 diu al senyor de la nau que no leu ne faça leuar ni1642 prenga ni faça pendre aquella stiba si donchs no li paga lo loguer, e si la pren que vaia a risch e a ventura del senyor de la nau. E si sobre aquesta condicio la sen porta quel logador1643 li haura dita e lestiba se pert, lo senyor de la nau li1644 es tengut de esmenar la stiba ol preu de aquella e encara mes lo loguer que haura empres ab lo1645 logador. Encara mes si lo senyor de la nau te mes la stiba que no haura empres ab lo logador o la portara en altre viatge, lo qual no sera empres entrel logador e lo senyor de la nau e si lestiba se pert en aquell temps o en aquell viatge lo qual entre ells empres1646 no sera, lo senyor de la nau sia tengut de esmenar lestiba de les botes al sobredit logador1647 o lo preu de aquelles e tot lo loguer de aquella, multiplicat de viatge cert o de temps empres al viatge o al temps que entre ells no sera stat empres. Encara mes si lo senyor de la nau la iugava1648, o la baratava, o la venia, os perdia per1649 sa culpa, per aquella raho maior que desus es dita. Empero si lo logador no posara aquestes1650 condicions desusdites al senyor de la nau com ell logara o pendra lestiba, e lestiba se perdra, sera perduda al dit logador, pag lo loguer o no lo senyor de la nau, ab que nos perda per culpa axi com damunt es dit ne la condicio que desus es dita li hagues posada lo logador, saluo1651 empero lo loguer, perdas lestiba o nos perda, totauia saluo lo loguer al logador. E si lestiba se pert per les condicions desusdites, lo senyor de la nau sia tengut de esmenar la dita stiba. E si lo senyor de la nau e lo logador no sen poden auenir, sia mes en poder de dos bons homens boters qui haguessen vista aquella stiba, e que fossen be del offici de la boteria, e qualseuulla1652 cosa que aquells diguessen per lur sagrament que allo sia tengut de esmenar lo senyor de la nau al dit logador; saluo empero quel loguer de la stiba deu tota via esser pagat.




ArribaAbajo

Capitol CCV: De carrech de vi

De mercaders qui auran noliejada nau o leny que deura carregar de vy. Si algun senyor de nau o de leny aura nolieiada la su nau (per carregar de vi)


Si algun senyor de nau o leny haura nolieiada la sua nau ho1653 lo seu leny a alguns mercaders, si aquella nau o   -94-   aquell leny deura o haura a carregar de vi e si lo senyor de la nau o del leny sera tengut de donar lestiba als mercaders per tot lo carrech de la nau o del leny, deu fer en axi: que deu fer bella1654 lestiba e deu la fer omplir a sos mariners o a quis volra, ans que la meta en sa nau o en son leny. E axi plena daygua deu la mostrar als mercaders o a home per ells, e dir encara en axi o fer dir a aquells mercaders1655 qui y son o seran e ia sils sembla aquella stiba esser bona e sils sembla stanya e si volen que ell la meta en la nau. E si los mercaders o hom per ells diran1656 que la tendran per stanya e que la meta o la faça metre en la nau o en lo leny, si los mercaders la ompliran o la faran omplir de vi, pus que stibada sera en la nau si aquella stiba se exira o vessara alguna quantitat del vi que ells mesa hi hauran o feta metre, lo senyor de la nau ol leny nols nes tengut de alguna1657 esmena a fer perço car no es sa culpa e encara mes perço car ell lals mostra plena daygua. Encara mes, perço com ab voluntat dells o de hom per ells la ha mesa en la nau e ells o hom per ells la tengueren e digueren1658 que era stanya. Mas los mercaders li son tenguts de pagar tot lo nolit que promes li hauran e axi be del vi qui vessat sera com daquell qui sera saluat1659, pusque per culpa dell nos sera vessat ne perdut. Empero si lo senyor de la nau deura donar la stiba als mercaders com desus es dit, e ell ne hom per ell no la mostrara als mercaders ne a hom per ells, e si la tendran per stanya o no e sens vista dells o de hom per ells ell la metra en la nau o leny o la fara metre, si los mercaders sostendran dan algu per culpa de aquella stiba que ell1660 mostrada no haura, lo senyor de la nau o leny los es1661 tengut de esmena a fer e los mercaders no li son tenguts de nolit a pagar daquell vi qui vessat1662 sera. Perço car ells nols mostra la stiba si era stanya o no. Empero si lo senyor de la nau o leny non dara ne sera1663 de stiba tengut a donar a aquells mercaders qui nolieiat lauran1664 e los mercaders hauran o deuran hauer lestiba1665, sia stanya o no sia stanya, que ves lo vi tot o partida, los mercaders son tenguts lo nolit a pagar de1666 aytant com la sua nau o lo seu leny haura mes, tot axi com ab ell ho hauran empres sens tot contrast. E perl1667 lo que desus es dit fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCVI: De exarcia logada

De loguer de exarcia. Senyor de nau o de leny qui logara exarcia que logada aura


Senyor de nau o leny qui logara exarcia per anar en viatge e aquella exarcia que logada haura se pert sens culpa dell, no1668 es tengut de res esmenar a aquell qui logada la li haura sino tan solament lo loguer qui entre ells empres sera. Empero si la exarcia se perdra per culpa del senyor de la nau, sia tengut ell de fer esmena a aquell qui logada la li haura tot aytant com la exarcia1669 valega o valia en aquell temps que ell la pres o la loga o de donar aytanta de exarcia com aquella1670 era al temps que ell la pres. Encara mes: si aquella exarcia se trencara os guastara per culpa del senyor de la nau, ell sia tengut de esmena a fer axi com desus es dit; mas sis trencara os gustara sens culpa1671 dell, no sia tengut de res esmenar sino axi com desus es dit. Saluo empero si aquell que la exarcia logara hi posaua preu o condicio alguna e lo senyor de la nau rebra aquella exarcia sots les condicions que aquell li posara, lo senyor de la nau sia tengut de donar tot aquell preu quel logador dit li haura o de1672   -95-   retra aytanta exarcia com aquella e que valgues tant com aquella. Empero sia en voluntat del logador si pendra diners ho exarcia. Empero si lo senyor de la nau portara aquella exarcia en altre viatge e no tansolament en aquell que haura empres ab aquell qui la exarcia haura logada, e la exarcia se perdra en aquell viatge qui entre ells no sera empres, en1673 qualseuulla guisa que la exarcia se perdra os1674 guastara, lo senyor de la nau sia tengut de donar e de retre aytanta exarcia com aquella o lo preu que aquella valia al temps que ell la pres o posat hi sera; e lo loguer sia pagat del viatge empres multiplicat a aquell qui no sera empres; o en1675 qualseuulla guisa sia de la exarcia, tota via sia pagat lo loguer.




ArribaAbajo

Capitol CCVII: De exarcia manleuada

Senyor de nau qui manleuara exarcia. Senyor de nau o de leny qui manleuara exarcia


Senyor de nau o leny qui manleuara exarcia es perdra os guastara, lo senyor de la nau qui manleuada la haura, es tengut de retre e de donar aytanta de exarcia com aquella que manleuada haura, o lo preu que aquella valia al temps que1676 ell la manleua. E sia en voluntat de aquell qui prestada la1677 li haura de pendre exarcia o diners. Empero en1678 qualseuulla guisa que la exarcia se perdra os guastara que manleuada sera, deu esser restituida a aquell qui prestada la haura, e lo senyor de la nau qui manleuada la haura no1679 hi pot metre negun contrast. E fon fet perço aquest capitol: car molt senyor de nau o de leny1680 manleuara exarcia quis perdra os guastara, e com aquell qui prestada la haura la li1681 demanara, ell li metra contrast.

E per aquestes rahons desusdites, senyor de nau no pot ne deu contrastar ab aquell qui la exarcia li haura prestada.




ArribaAbajo

Capitol CCVIII: Com exarcia trobada en ribera per necessitat pot esser presa

Tot senyor de nau se pot pendre exarcia que trop en ribera. Tot senyor de nau o de leny pot pendra exarcia que trob


Tot senyor de nau o de leny pot pendre exarcia que trob en ribera, ab que la haia mester a sa nau o a son leny o a ormeiar que haia por de mal temps o que sia en loch perillos, ab que aquella exarcia qui en la ribera sera no faes fretura a aquell de qui sera que la hagues ops aytambe a son leny a ormeiar. E si lo senyor de la exarcia hi es deu1682 la li demanar. E si lo senyor de la exarcia noy era, pot la1683 pendre, ab que encontinent que presa la haura que ho faça a saber a aquell hom1684 sil troba o a home per ell. E si ell ne vol pendre seruey que li1685 deu fer. Perço car haura presa la sua exarcia menys de voluntat sua, que per als no. Empero lo senyor de la nau qui la exarcia haura presa, la deu tornar en aquell loch on leuada la haura encontinent quel mal temps sera passat. E si1686 aquell de qui la exarcia sera ne sostendra dan o messio, lo senyor de la nau qui presa la haura, ho deu tot pagar. Encara mes: si la exarcia se perdra os guastara en qualque guisa1687 lo senyor de la nau qui presa la haura, deu retre e donar aytanta1688 de exarcia com aquella que ell presa haura, o1689 lo preu que aquella valia al temps que ell la pres a aquell de qui la exarcia sera. E aço deu fer menys de tot contrast. E si aquell de qui la exarcia sera no volra cobrar1690 la exarcia per aquella que perduda sera e vol pendre   -96-   diners, si abdos1691 sen volen avenir, si no sia mes en poder de dos bons homens de mar qui haguessen vista aquella exarcia. E1692 ço que fos dit per aquells dos bons homens, allo sia seguit, axi que la una part ne laltra noy puga res contrastar. E fon fet perço aquest capitol; quel senyor de la nau o del leny se pot pendre exarcia menys de aquell de qui sera1693 a sa nau o son leny a ormeiar, que si lo senyor de la nau hauia1694 a cercar lo senyor de la exarcia, seria mes peruentura tan mal temps que la nau o leny o tot ço que dins seria iria a condicio de perdres ans que1695 ell hagues trobat lo senyor. E per aquestes rahons desusdites senyor de nau o leny se pot plauir1696 de exarcia que en ribera sera menys daquell de qui sera, ab que lo senyor de la nau la haia ops per les conditions que damunt son dites1697.




ArribaAbajo

Capitol CCIX: De exarcia presa o manleuada

Senyor de nau qui manleuara o pendra exarcia de ribera si la sen portara. Senyor de nau o de leny qui manleuara o pendra exarcia de ribera


Senyor de nau o leny qui manleuara o pendra exarcia de ribera1698 per la sua nau o leny ormeiar, si ell la sen porta en viatge o en viatges menys de sabuda e menys de voluntat daquell de qui sera, si aquell de qui la exarcia sera ne sostendra algun damnatge que haia a logar exarcia a ops de la sua nau o leny perço com1699 sen hauran portada la sua, aquell qui portada la sen haura deu pagar tot lo dan e tota la messio e tot lo greuge que aquell ne sostendra. Encara aquell qui la exarcia sen haura portada deu pagar lo loguer daquella exarcia que1700 axi sen haura portada de aquell de qui sera. E1701 sia a son pler daquell de qui sera la exarcia de pendre tot aytal loguer com se volra. E aquell deu loy donar menys de tot contrast. Encara mes: sia1702 a son pler daquell de qui es la exarcia o1703 de cobrarla o [demanar] lo preu que ella valia. E ell quen sia cregut per son sagrament que aquell qui axi sen haura portada aquella exarcia noy pusca res contrastar ne home per ell. Encara mes: sia1704 a voluntat daquell de qui la exarcia sera quel ne pot metre en poder de senyoria e demanar per ladronici. E si aquella exarcia se perdra os guastara, aquell qui leuada la haura sia tengut de fer esmena a aquell de qui sera tot en aquella guisa que ell la li volra prear que lin dega aytant donar, ab que aquell de qui es la exarcia ho diga per son sagrament. E fon fet perço aquest capitol: car molt senyor de nau sen portaria exarcia daltri, si aquestes condicions que desus son dites no1705 eren posades per iusticia a les parts.




ArribaAbajo

Capitol CCX: De comanda a viatge cert

Capitol de comandes a viatge sert. Mercader o mariner ne nengun altre que pendra comandes


Mercader ne mariner ne algun1706 altre que pendra comanda a viatge cert o a loch sabut, si en aquell viatge cert o en aquell loch sabut se perdra tota la comanda ab que no fos culpa del comendatari1707, no es tengut de1708 retre res ne de esmenar li a aquell qui comanada1709 la haura. Mas empero si lo dit comendatari la aportara en altre viatge o en altre loch menys de aquell qui empres haura1710 ab aquell qui la comanda li haura feta, sis pert la comanda lo comendatari es tengut de tot a retre a aquell qui la comanda li haura feta pusque ell la   -97-   haura aportada en altre loch o en altre viatge lo qual no haura empres ab ell. Encara mes, si lo dit comendatari aportara la dita comanda en viatge o en loch1711 on no haura empres ab lo dit comanador, e si guanya, tot lo guany que ab la dita comanda fara deu donar a aquell que la dita comanda li haura feta, e no sen deu res tenir1712 sino tan solament ço que empres haura ab lo dit comanador damunt dit; e si als sen rete es ne tengut axi com si loy emblaua de la caxa. E si la comanda o lo guany fet ab aquella se perdra en aquells lochs en los quals lo comandatari es tengut de retre e de donar a aquell qui la comanda li haura feta, axi be es tengut de tot lo guany com de la comanda que presa haura.




ArribaAbajo

Capitol CCXI: De empediment a comanda

De comandataris que pendran comandas sy hi vendran condicions. Comandataris qui portaran comandes en viatge o en loch sabut


Comandataris qui portaran comandes en viatge o en loch sabut e seran partits dalla hon la comanda hauran rebuda1713 e seran en aquell loch que hauran empres ab aquells qui les comandes1714 hauran fetes e stant en aquell loch venia ocasio de penyores o1715 empediment de les senyories oy vendrien lenys armats de enemichs, e si per qualseuol de aquestes condicions que desus dites son se perdra la comanda, lo comandatari no es de res tengut a1716 fer esmena a aquell qui les comandes li haura fetes. Mas empero si stant al viatge ans que en aquell loch fossen hon anar deuien, hauien sabuda de aquelles coses que desus son dites e ells ne eren certs que ver fos e ells hi entrauen e la comanda se perdia, los1717 comendataris son tenguts de retre e de esmenar tota la comanda que aquells los haurien feta. E si peruentura stant en lo dit viatge ans que ells fossen en lo sobredit loch hauien certenitat de les ocasions desus dites e los comendataris se podien auenir ab lo senyor de la nau o del leny en que ells serien per anar en altre loch hon1718 no haguessen por de les condicions desus dites, car comendataris son dits mercaders entre los senyors de les naus1719 o lenys, e lo senyor de la nau se auendra ab los dits mercaders iatsia aço que aquell loch que1720 empendran lo senyor de la nau e1721 los comendataris no sia empres ab aquells qui la comanda1722 hauran feta, perço per les tres rahons1723 damunt dites tot comendatari pot portar1724 la comanda en altre loch pus que sia per saluar les comandes que ab si portara e no per alguna1725 altra raho. E aço deu esser fet menys de tot frau. E encontinent que ells hauran fet port en aquell1726 loch que estant en lo viatge hauran empres ab lo senyor de la nau, los dits comendataris deuen vendre e esmenar1727 totes les comandes que ells tendran e tornar a aquells e retre la comanda que fetals hauran. E si en aquell loch ahon per aytal raho com1728 damunt es dita sera, se perdra la dita comanda, iatsia aço que aquell loch no fos empres ab aquells qui la comanda los hauran feta, no son tenguts de res a retre ne a esmenar1729 los dits comendataris, mas si ells la portauen en altres lochs o en altres viatges, pus que ells haurien fet port axi com desus es dit abans que haguessen comptat ab aquells qui la comanda los haurien1730 feta la comanda se perdra, los dits comendataris serien tenguts de retre tota la comanda. E si ells1731 guanyauen axi com en lo primer capitol es contengut, haurien a retre axi be lo guany com la comanda.



  -98-  
ArribaAbajo

Capitol CCXII: Declaracio del precedent

Perque deu esser tengut senyor de nau o de leny per comandataris. Capitol. Sagons que en lo capitol desusdit diu e demostra


Segons que en lo capitol desusdit diu e demostra e declara que tot comendatari1732 qui portara comandes a1733 viatge o a loch cert e sabut, si en aquell loch on ells deuien portar aquelles comandes seran aquelles condicions que en lo capitol desusdit son ia esclarides e que ell noy gos entrar1734, e si ell se pot auenir ab lo senyor de la nau o del leny ab qui ell sera per anar en altre loch on aquelles condicions que en lo capitol desusdit son ia dites e esclarides no seran, que1735 ell hi pot anar iatsia aço que aquell loch on ell se auendra ab lo senyor de la nau o leny1736 e ira no haura empres ab aquells qui les comandes li hauran fetes; mas en lo capitol desusdit no diu ne esclareix si lo senyor de la nau o del leny porta mercaderia sua e haura rebudes comandes de altre o de altres e si pora fer axi com los comendataris volran o si sera de pijor condicio que altre comandatari. E axi1737 los nostres antichs antecessors veren e conegueren que los senyors de les naus o lenys qui porten1738 mercaderies lurs e prenen comanda daltre o daltres, o que porten mercaderia lur o no, sol que aporten comandes daltres, no deuen esser de pijor condicio que un altre comandatari. ¿Per qual raho? Perço com comendataris van per lo mon molts qui en tot ço que porten no han alguna cosa; encara mes si aquelles comandes no eren que hom los fa, irien a onta; encara mes si aquelles comandes se perden ells noy1739 son en res1740 perço car a ells no costara res del lur ney perdran res. Mas lo senyor de la nau o leny, sia que port mercaderia sua o no, tota via val mes ço que ell ha en la nau o leny que no fa gran res de les comandes que ell1741 porta e haura preses en si. E en axi lo senyor de la nau o leny no pot ne deu esser de pijor condicio que un altre comendatari. Empero es axi a entendre que si en la sua nau o en lo seu leny haura alguns altres comendataris si les condicions que1742 son dites seran en aquell loch on ells deuien descarregar e anar, lo senyor de la nau se deu aconsellar e hauer acort e consell ab ells. E1743 aquella cosa que ells ab ells tendran per be, ells ho poden fer, que algu noy pot res dir. Empero si en la sua nau o1744 leny haura roba de mercaders e sobre aquella roba noy1745 ira algu ne lo senyor de la nau o leny1746 la tendra en comanda, sino tan solament que ell la deia deliurar a algu en aquell loch on deuia descarregar, si les condicions desusdites hi seran que ell noy gos entrar, lo senyor de la nau o leny no1747 les deu portar pus en altre loch pus a ell no seran comanades que les puxa1748 vendre, ans les deu tornar a aquells mercaders qui les li liuraren1749. E si lo senyor de la nau o del leny les porta en altre loch e aquella roba se perdra, lo senyor de la nau es tengut de tota a retre e esmenar. Encara mes; si ell la portara en altre loch si ell la vendra e1750 en aquella roba se guanyara, lo senyor de la nau o leny es tengut de donar e retre a aquells mercaders de qui aquella roba sera lo cabal e tot lo guany en aquella fet1751. E los dits mercaders no son tenguts de donar ne retre a aquells senyors de naus o lenys o daquell leny dan ne messio que ell ne haia sostengut si nos volran. Empero si lo senyor de la nau o leny haura mercaderia sua e tendra tota la roba que en la sua nau o leny sera en comanda, que ell la pusca vendre1752 encara que ell noy haia roba sua, mas que tenga tota la roba o mercaderia que en la sua nau o leny sera en comanda   -99-   que ell la pusca vendre1753 quen sia mercader si lo dit senyor de nau o leny no gosara entrar en aquell loch on les comandes deuria1754 vendre, que ell sen haura1755 star per les condicions que en lo capitol desusdit son ia esclarides e certificades, ell pot mudar lo viatge per anar en altre loch on no haia reguart de les condicions que desus son dites; en aquesta1756 guisa empero, que ell1757 aço faça ab consell de tot lo cominal de la nau o leny o de la maior partida e si tot lo cominal de la nau se acordara de anar en aquell loch on ell los dira1758, els fara cert e dara entenent o la maior partida, ell hi pot anar e axi pot cambiar lo viatge. Empero si tot lo cominal de la nau o la maior part1759 se acordaran mes del tornar en aquell loch1760 don partits seran que de mudar lo viatge per anar en altre loch, lo senyor de la nau o leny sen deu tornar o1761 sino sen volra tornar e ell per sa autoritat mudara lo viatge, si les comandes que ell portara ab si se perdran de tot o de partida, ell es tengut de retre1762 aquells qui les comandes li hauran fetes tot1763 ço qui les comandes costaren e1764 lo guany que ells diran per lur sagrament que pogueren1765 hauer fet si ell sen fos tornat axi com1766 lo cominal de la nau1767 o la maior partida li consellaua. Empero si lo senyor de la nau ira ab accort e ab consell de tot lo cominal de la nau o de la maior partida, si les comandes se perdran de tot o de partida, lo senyor de la nau no es tengut de1768 esmenar a aquells qui les comandes li hauran fetes, pus ab consell1769 de tot lo cominal de la nau hi sera anat. Que raho es quel senyor de la nau puga1770 cambiar viatge, pus ell sera mercader de tota la roba que portara. Pus que ell la pot gitar en mar, si mercader no hi ha, ab consell de tots los mariners per casos sabuts. E per les rahons desusdites feren aquestes esmenes los nostres antecessors per los contrasts que porien esdeuenir. E tot ço que desus es dit deu esser fet menys de tot frau1771. E si frau1772 algu prouar si pora, la part contra qui prouat sera deu satisfer tot lo dan a la part que sostengut laura sens tota malicia e sens tot diffugi.




ArribaAbajo

Capitol CCXIII: De comanda presa com a cosa propria

De comandataris qui pendran comanda axi com lur proprii. Comandataris qui portaran comandes a viatge o en lochs sabut (com cosa sua propria)


Comendataris qui portaran comandes a viatge o a loch sabut, e ells empendran ab aquells qui la comanda los faran que ells puguen1773 fer de la comanda axi com de la1774 sua cosa propria1775 e aquells qui la comanda los faran los ho atorgan en qualseuulla1776 loch anant en aquell viatge ells lexaran la1777 comanda per ço com no la hauran1778 poguda vendre e los1779 comendataris iuraran que si lur propri fos que1780 noy feren alre, aquells qui en aytal forma feren1781 comanda no poden de res alre destrenyer als1782 comandataris, sino axi com los dits comandataris ho cobraran, que ho deuen retre e donar a aquells qui la comanda hauran feta; saluo1783 lo lur maltret1784, axi com hauran empres ab aquells qui les comandes1785 hauran fetes. Mas empero los comendataris deuen cobrar aquella roba que lexada1786 hauran e retre e donar a aquells qui comanat los hauran1787. E aço sia fet sens frau e deuen cobrar ço que de la comanda sera agut1788 com pus iuas puguen.



  -100-  
ArribaAbajo

Capitol CCXIV: Item de comanda

Comandataris qui pendran comandes quels pusquen portar ab si matexs en tot loch on eyls yran: Capítol. Mercader o alcun altra qui fara comanda a alcun


Mercader o altre qui fara comanda a algu en aquesta guisa: que aquell qui la comanda pendra la puga1789 portar totauia ab si en tot loch on la sua persona vaia e la comanda se perdra1790, ella sera perduda a aquell qui comanada la li haura. Empero si aquell qui la comanda portara la iugaua o la bagasseiaua o la barataua o la perdia1791 per sa culpa, o si ell la comanaua a altri es1792 perdia, ell es tengut de retre1793 a aquell que la comanda li haura feta1794 sens tot contrast.




ArribaAbajo

Capitol CCXV: De comanda promesa

Si algu prometra de fer comanda a altre: Capitol. Mercader ne altre qui prometra de fer comanda a alcun


Mercader o1795 altre qui prometra de fer comanda a algu ab carta o ab testimonis, nos1796 pot abstraure que no haia1797 fet la comanda a aquell a qui promes ho haura. E1798 si ell se vol abstraure que no faça la comanda a aquell a qui promesa la haura e si aquell ne haura feta messio o aueries algunes o haura nolieiat nau o leny per fiança de la comanda que aquell li haura promesa, ell1799 loy deu tot esmenar. E fon fet perço aquest capitol; car si aquell no li hagues promesa aquella comanda, ell no haguera nolieiat tan gran nau; sino1800 perço que aquell li hauia promes e aquell haguera fet son prou o1801 haguera fet son viatge.




ArribaAbajo

Capitol CCXVI: Item de comanda

De comandataris qui auran dines e pendran comandes. Si algun comandatari pendra comanda a algun (e lo comandatari esmersara diners seus ensemps ab dita comanda)


Si algun comendatari pendra comanda, e si lo comendatari haura alguns diners e la hon pendra la comanda ell esmerçara la comanda e los seus diners, e quant sera la hon anar deura ab la1802 comanda, ell esmerçara los diners seus e no esmerçara la comanda, si ell guanya ab los seus diners ell es tengut de donar a aquell qui1803 la comanda li haura feta anant al viatge aytant com ell guanyara ab los seus diners per sou e per liura. E si ell perdra ab los seus diners, tota la perdua deu esser sua si donchs aquell qui la comanda li1804 fara no li hauia dit que nols esmerças sino1805 en coses sabudes, e si aquell dit no loy1806 hauia e ell esmerçara la comanda ab los seus diners ensemps, lo guany e la perdua se partira per sou e per liura.




ArribaAbajo

Capitol CCXVII: Comanda en diners

De comandatari qui pendra comanda de diners qui nols deia esmerçar sino en so que aquell qui comanats los li aura, aura empres ab ell. Si alcun comenara a alcun diners, si aquell qui la comanda fara (dira que li sia esmersat en serts auers)


Si algu comanara a algu diners, si aquell qui la comanda fara1807 empendra ab aquell qui la comanda rebra que ell no li esmerçe1808 aquells diners seus sino en cosa sabuda1809, si aquell qui la comanda haura rebuda no trobara daço que ell1810 li haura dit, ell ne deu leuar testimonis com ell no troba daquella cosa1811 que ell li hauia manat esmerçar1812. Perço que si hauia en aquell loch mateix alguns mercaders qui haguessen comprades daquelles1813 mercaderies en1814 que ell deuia esmerçar aquells   -101-   diners que ell ha rebuts en comanda e si1815 aquells hi guanyauen alguna cosa, e si aquell qui los diners li haura comanats lin fahia demanda1816 a ell pogues mostrar e metre en ver per aquells testimonis que ell no hauia trobada1817 de aquella1818 mercaderia en que aquell li hauia manat esmerçar sos diners. E si peruentara, prouar1819 nou pora que ell dallo en que ell deuia e hauia manament1820 que esmerças aquells diners que ell en comanda haura presos, que ell non hagues trobat, ell es tengut de retre e de donar a aquell qui los diners li haura comanats, tant1821 com aquells mercaders hi hauran guanyat per sou e per liura. E si peruentura ell esmerçara aquells diners en1822 altres coses sens1823 voluntat daquells qui los diners li hauran comanats, si en aquelles mercaderies se guanyara, ell es tengut a aquell qui los diners li comana, de retre e de donar tot lo guany. E si en aquelles1824 mercaderies que ell haura comprades sens uoluntat daquell qui los diners li comana, se perdra de tot o de partida, tota la perdua deu esser sua. Perço car ell los esmerça en aço de que ell no hauia manament1825 quels esmerças. E encara mes: car negu no ha poder en ço daltri1826 sino aytant com aquell de qui es lin dona. E si peruentura ell sera en loch que pogues retre aquells diners a aquell qui comanats los hi haura e ell nols hi retra ans los sen portara ab si, si aquells diners vendra cas de ventura ques perden de tot o de partida, tota la perdua deu esser sua1827. Empero si ell no sera en loch que pogues retre aquells diners a aquell qui comanats los1828 hi hauia, ell los sen pot portar. E si en aytal manera com1829 es dita a aquells diners vendra algun cas de ventura ques perdran de tot o de partida, ells deuen esser perduts a aquell quils hi comana. Perque1830 no es culpa del comendatari. Empero si lo dit comendatari los iugara os perdra1831 per alguna raho per culpa dell, ell nes tengut de tots a restituhir. E tot1832 en aquella manera que desus es dit de la comanda dels diners1833, axi deu esser fet de la roba o mercaderia si algu la comanara a altre sots condicions sabudes. E per las rahons desus dites fon fet aquest capitol.




ArribaAbajo

Capitol CCXVIII: De comanda de nau

De comanda de nau o de leny. Senyor de nau o de leny qui comenara la sua nau el seu leny (per fer algun viatge)


Senyor de nau o de leny qui comanara la sua nau a1834 algu per anar en viatge sabut, si anant o1835 stant o tornant en aquell viatge la nau se rompra pendra algun dan, aquell qui la nau o leny haura pres en comanda no es tengut de res1836 esmenar al senyor de la nau qui comanada la li haura. Empero si ell la menara en altre loch o en altre viatge sino tan solament en aquell loch que ab lo senyor de la nau haura empres1837 o ab aquell qui comanada la li haura, si la nau se perdra o haura algun dan, aquell a qui lo leny sera comanat es tengut de1838 esmenar la nau o leny a aquell qui comanat lo li haura o lo preu daquell e1839 lo dan que sostengut ne haura. E si no ha de que pagar deu1840 star en la preso tro que haia satisfet a aquell qui comanat lo li haura e haia de que pagar1841 o no. E lo senyor de la nau qui comanat lo li haura es tengut de1842 donar als personers les parts que hauran en la nau e lo guany fet de aquelles1843. Mas si lo senyor de la nau lay comanara ab voluntat de tots los personers o de la maior partida e la nau se perdra axi com1844 es dit, lo senyor   -102-   de la nau no es tengut de fer esmena als personers perque tot senyor de nau ho deu demanar als personers com volra comanar la sua nau a altre si es en loch quels personers hi sien tots o partida. E si ell es en loch on no haia algun personer, ell nol deu comanar a negu sino per condicions sabudes; ço es a saber, per malaltia1845, o que la nau fos nolieiada per anar en loch on ell se temes de senyoria, o que hagues fermada muller ans que la nau nolieias e quels amichs lo forçassen que la prengues ans que anas al1846 viatge, o per anar en romiatge1847 e quen hagues fet vot ans que la nau nolieias. E totes aquestes condicions desusdites que sien1848 sens frau.




ArribaAbajo

Capitol CCXIX: De comanda de nau sens sabuda dels personers

Esmena de Senyor de nau o de leny qui comanara la sua nau o el seu leny sens volentat dels parçoners. Si alcun senyor de nau o de leny aura comenat la sua nau o leny (sens voluntat de sos personers)


Si algun senyor de nau haura comanada la sua nau a algu sens sabuda dels companyons, si aquell a qui la nau sera comanada vendra1849 algun viatge o viatges e retra comptes a aquell qui la nau li haura comanada, e aquell qui senyor sera, encara haura comanada la nau a algu si ell retra compte e dara part a quascu de sos companyons tot aytant com a cuascu pertanyara per raho de la part que en la nau haura del guany que1850 aquella a qui ell haura comanada la nau haura fet ab aquella nau que ell comanada li haura si los dits personers pendran la lur part del guany que a quascu per la part que en la nau haura se pertany, si los dits personers tots o partida diran a aquell que ells daquella nau hauran fet senyor que ells no volen1851 que ell la coman a1852 algu sens lur voluntat, e si ell ho fa e la nau pendra algun dan o fara alguna perdua o consumament, que tot sia e1853 stiga sobre ell. E si sobre les1854 dites condicions desus dites per los personers a aquell qui ells daquella nau en que ells hauran lur part hauran leuat o1855 fet senyor, si ell sens voluntat1856 de tots los personers o de la maior partida a algu la comanaua, si aquell a qui la comanaua guanyara, ells es tengut de donar a quascun personer que ell haura, la part del guany que per la sua part li pertanyara, e si per ventura aquell a qui ell haura comanada la nau sots les condicions desus dites perdra la nau o pendra algun dan o fara algun consumament, lo senyor de la nau es tengut de tot a retre e esmenar o als personers sens1857 contrast. Empero si los dits personers veuran e sabran que aquell que ells hauran fet1858 senyor no va ne ira en la nau, ans saben ells e son certs que la comana a altre, si los personers pendran part del guany que aquell ab aquella nau que comanada li sera, fara, e los personers non diran res1859 a aquell qui ells hauran fet senyor, ans los plau els abelleix lo guany que ell los dona, e si sobre aquestes rahons desus dites la nau se perdra o pendra algun dan, lo senyor de la nau nols es de res tengut. Perço car los personers1860 sabien que ell no anaua en la nau que ans1861 la comanaua a altre qui la menaua per ell; e encara mes, perço que los personers1862 prengueren quascun viatge que la nau fes1863 la part del guany que a quascu pertanyia1864 per raho de la sua part que en la nau hauia. E es raho, que pus ells prenien part del guany e encara que1865 eren certs que aquell quin hauien fet senyor noy anaua ans la fahia menar a altre e los personers nou1866 denunciauen a aquell qui ells hauien fet senyor ans los plahia lo guany que ells los donaua1867, e perço   -103-   es raho que axi com los plahia lo guany tot en axi es raho que deian sostenir lo dan e la perdua el consumament que Deu li donaua, axi com los playa els abellia lo guany com aquell qui ells hauien fet senyor los donaua. E per les rahons1868 dites fou fet aquest capitol. Empero, es axi a entendre: quel senyor de la nau sia en1869 un loch ab los personers ensemps ab tots o ab partida, car altrament no la pot ne la deu comanar sino per les condicions que son ia en un capitol desusdit esclarides e certificades.




ArribaAbajo

Capitol CCXX: De comanda que algu pendra en lo comu o sparsa

Senyor de nau o altre que leuara comu e pendra comanda. Si senyor de nau o altre leua alcun comun o ell pendra comanda


Si senyor de nau o leny o altre leua algun comu e ell pendra de algun mercader comanda sparsa1870 de roba o de diners, e si aquell qui la comanda pendra no fara entenent que aquella comanda que ell pren que ell la mesclara al comu ne en la carta que entre ells sera feta nos entendra que aquella comanda que ell pren se dega mesclar ab aquell comu que1871 deu portar ab si, ell es tengut de retre compte [a] aquell qui la comanda li haura feta, e si li fara comanda de roba ell li deu retre1872 compte daço que de la roba haura hagut1873. Encara mes: aquells diners que haura haguts deu esmerçar en qualque cosa que lo dit comendatari se volra si donchs aquell qui la comanda li haura feta no haura empres ab aquell que no li esmerç los diners que haura haguts daquella roba que ell comanada li haura o que ell non compre sino cosa sabuda, axi com entre ells abdosos1874 sera empres. E si li comana diners e1875 ell compraua roba, ell li es tengut de retre compte de ço que haura hagut de la roba que ab los diners que ell li comana haura comprada e1876 ell haura venuda, e daço que esmerçara daquella roba que ab los seus diners haura comprada e metra en compte per a quant que ell sia tornat del viatge e metre en son poder lo cabal el guany que ab la dita comanda sera fet saluo lo seu maltret que entre ells sera empres. E si lo comu pert o guanya, aquel qui la comanda li haura feta non es tengut en res ne aquell qui la comanda haura presa no li es tengut sino de la comanda a retre, e si guanya o pert ab la dita comanda, tot li1877 deu donar e metre en son poder axi be lo guany com la perdua perque ell no es tengut a aquells de qui lo comu sera per raho daquella comanda que ell dalgu presa haura si1878 ell donchs nols hauia fet entenent que al comu anaua aquella comanda que ell hauia presa, mas aquell qui la comanda haura feta no es tengut de res a aquells de qui lo comu sera, sia que perden o que guanyen, ne aquells de qui lo comu sera a aquell qui la comanda haura feta, mes si pert o guanya deu esser seu axi be lo guany com la perdua. E si per ventura aquell qui leua lo comu e haura presa la comanda mesclara aquella ab lo comu menys de sabuda de aquell qui feta la li haura e lo dit comendatari compte retre no lin pora1879 perço car la haura mesclada ab lo comu, sia en voluntat de aquell qui la comanda li haura feta de pendre lo maior preu de la roba que haura hagut la hon la comanda haura venuda; encara mes lo maior preu de la roba que ell haura portada e lo maior guany que en la roba se fara, e aquell li sia tengut de dar1880 aquell qui feta la li haura; perço car ell la haura mesclada ab lo comu menys de voluntat sua. E aço li1881 es tengut de donar e de retre menys de tot contrast.



  -104-  
ArribaAbajo

Capitol CCXXI: De comanda quis perdra e lo comendatari se abatra

(En los Cod. de Mallorca y de Paris abans d'aquest Capitol s'hi troba lo següent o CCXXII.) De comandatari qui sabbatra. Capitol. Comandatari qui portara o pendra comandes si les comandes se perden (e lo comandatari sa abatra)


Tot comendatari qui portara o pendra comandes, si les comandes se perdran per les rahons que en los capitols desus dits se contenen, ell no es tengut de les comandes a retre. Mas si les comandes se perden per altres rahons e no per aquelles que en los capitols desus dits se contenen, ell es tengut de retre e de donar totes les comandes el guany ab aquelles fet a aquells qui les comandes li hauran fetes si donchs ell no pot mostrar justes rahons perque aquelles comandes sien per dudes. E si ell mostrar ne prouar1882 no pot ne les comandes retre no pora a aquells de qui seran e lo dit comendatari se abatra si ell se abatra1883 e es aconseguit, ell deu esser pres e mes en ferres e star tant tro que aquells de qui les comandes seran se sien auenguts ab lo dit comendatari. E fon fet perço aquest capitol: car molt comendatari se abatria si1884 sabia que algun mal ne algun damnatge o greuge no lin pogues esdeuenir, e son hi posades perço les condicions1885 que desus son dites.




ArribaAbajo

Capitol CCXXII: De patro qui leixa la nau per negocis propris

Si algun senyor de nau portara mercaderia sua o comandes. Capitol. Si senyor de nau o de leny portara mercaderia sua o comandes


Si algun senyor de nau o leny portara mercaderia sua o1886 comandes e ell sera la on la nau haura fet port, e la nau sera espatxada1887, que no sta sino per ell que no es espatxat1888 e no pot vendre la sua mercaderia, si la nau ne fa messio ell la deu pagar del seu propi1889, e si ell roman per la sua mercaderia a vendre e ell ne trametra la nau, si la nau1890 pendra algun dan, ell es tengut de fer esmena als personers, si donchs ell no ho hauia empres ab los personers com ell parti dells la hon la nau hauia carregat, e si ell ho hauia empres ab los personers, ab tots o ab partida, e ell1891 loy hauien otorgat que ell pogues romandre1892 e romania, e trametia la nau, si la nau pendra1893 algun dan ell no es tengut de esmena1894 als personers. Empero si lo senyor de la nau romandra perço car no pora hauer lo nolit, e noy romandra per res que ell hi haia a fer sino per lo nolit a recaptar, e ell ne trametra la nau perço que noy faça messio e ella pendra algun dan1895, lo senyor de la nau no es tengut de fer1896 esmena als personers pusque per profit de la nau sera romas, e no per res que hagues a fer. E aço deu esser menys de tot frau1897.




ArribaAbajo

Capitol CCXXIII: De testimoni de mariners en contrast de patro ab mercaders

De contrast de senyor de nau e de mercaders. Senyor de nau o de leny qui aura contrast ab los mercaders


Senyor de nau o leny qui haura contrast ab mercaders, los mariners de la nau no poden1898 fer testimoni al senyor de la nau ne als mercaders a lur prou ne a lur dan1899 del un ni del altre stant en lo viatge. Mas1900 empero com la nau haura fet viatge e los mariners seran de si mateixs, que no seran tenguts al senyor de la nau, la donchs poran fer testimoni al senyor de la nau e als mercaders, ab que ells no sien personers del contrast hon seran demanats per testimoni, nen   -105-   speren dan ne prou hauer. Que sin esperauen dan ne prou hauer, res que diguessen no hauria valor e serien tenguts per falsaris.




ArribaAbajo

Capitol CCXXIV: De testimoni de mercaders en contrast de patro ab mariners

De contrast de mariners e de senyor de nau. Mariners qui hauran contrast ab senyor de nau dalgunes coses


Mariners qui hauran contrast ab lo senyor de la nau de algunes coses que no sien scrites en lo cartolari, los mercaders qui seran en la nau poden fer testimoni1901 en lo viatge stant o quen fossen exits, axi be al senyor de la nau com als mariners; ab que ells no1902 fossen personers del contrast que seria1903 entre ells nen1904 sperassen hauer dan1905 ne prou. E si los mariners hauien contrast ab los mercaders, lo senyor de la nau pot fer testimoni pus sien exits del viatge, mas stant1906 en lo viatge no; e que no sia personer del contrast que sera entre ells1907. Encara mes: lo un mariner pot fer testimoni al altre pus sien exits del viatge, ab que no sia personer del contrast1908 en que sera tret en testimoni nen esper1909 dan ne prou. Empero los mariners poden fer testimoni estant en lo viatge al senyor de la nau e als mercaders per aquesta raho, ço es a saber, per fet de git1910 o si per mal temps o per altra ventura la nau hagues anar en terra, car en aquell cas ne en aquella saho lescriua no pot metre les conuinences en lo cartolari. E per ço fon fet1911 aquest capitol: car si en aquell cas1912 los mariners no poguessen fer testimoni ne lescriua nou hagues pogut metre en cartolari, lo senyor de la nau poria negar totes les conuinences que1913 haura empreses ab los mercaders que a ell deguessen tornar a dan, e diria1914 tot ço que a si mateix tornas a profit, e los mercaders farien altre1915 tal al senyor de la nau. Per aquesta raho poden fer1916, testimoni los mariners e en aytal cas estant en lo viatge, perço que frau algu noy puga hauer. Mas per altra raho no poden fer testimoni estant en lo viatge, a prou ne a dan del senyor ne dels mercaders: per1917 contrast que entre ells fos.




ArribaAbajo

Capitol CCXXV: Testimoni de mariner

Si mercaders auian contrast los uns ab los altres. Si mariners qui seran en nau o en leny auran contrast entre ells


Si mercaders qui seran en nau hauran algun contrast entre ells1918 e trauran los mariners en testimoni, los mariners poden fer aquell testimoni en que seran demanats sia que ells sien1919 encara al viatge o que1920 sien exits, ab que non1921 esperassen dan1922 ne prou hauer ne volguessen mes lo prou de la una part que del altra, non haguessen pres servey1923; que si ells amauen mes lo profit de la una part que del altra o ells ne haguessen pres servey1924, si prouat los podia1925 esser, ells serien tenguts de retre tot lo dan e tot lo greuge e tot lo interes1926 que aquella part ne haura sostengut per culpa daquell testimoni que aquells li hauran fet; encara mes, quels ne poria metre e affrontar e destrenyer ab la senyoria, e mes encara, que no serien1927 per nul temps creguts de res que ells diguessen1928, e a alguns quils cridas1929 periurs senyoria no lin daria alguna1930 pena per testimonis que ells ne donassen1931 que ans caurien ells en doble pena qui aytal testimoni fals haurien1932 fet. E fon fet perço aquest capitol: car moltes vegades son los mercaders en alguns lochs1933 e no ha ab ells sino tan solament los mariners e en presencia1934 de ells los mercaders faran algunes conuinences o empreniments   -106-   dels uns als altres, e per ventura lo1935 un o laltre penedir se ha de aço que haura fet, e com aquell altre mercader li demanara la conuinença que entre ells sera empresa, aquell1936 li pora negar e si aquell la li negaua, aquell mercader ne sostendria gran dan1937, e per aquella raho1938 deuen fer testimoni los mariners dels contrasts que serien1939 entre los mercaders perço que1940 algun frau no puga entre ells esser.




ArribaAbajo

Capitol CCXXVI: De loguer de notxer o mariners qui iran a cosiment

Senyor de nau qui menara nautxer o mariners a cosiment. Senyor de nau o de leny qui menara ab si en viatge a en viatges (notxer o mariner a cosiment seu quals son que meraxaran)


Senyor de nau o leny qui menara ab si en viatge o en viatges lo notxer a cosiment, lo senyor de la nau deu donar de loguer al notxer axi com pendra1941 lo millor proher de la nau o altre dels cominals, encara mes segons bondat e valor quel notxer haura1942. E si per ventura los mariners iran a cosiment del senyor de la nau, lo senyor de la nau los es tengut de donar loguer segons que ells affanyaran o hauran affanyat e segons la bondat que ells hauran e lo servey que faran, e aço deu esser a coneguda del notxer e del scriua que ells loy deian dir per lur sagrament que ells fet han al senyor de la nau be e lealment1943 ia aquells mariners que seran a cosiment quin loguer hauran affanyat1944 e quin no, e que ells noy diguen per voluntat ne per maluolença ne per seruey que hom los hagues promes1945 ne per mal que ells volguessen a algu de aquells mariners qui en la nau serien a cosiment, e aço deuen ells dir sots pena del sagrament be e lealment1946 al senyor de la nau. El senyor de la nau1947 los es tengut de dar1948 aquell loguer quel notxer e lescriua li hauran dit per lur sagrament, e noy deu res contrastar.



Arriba
Anterior Indice Siguiente