31
Cito de l'ed. Aramon (ENC, Barcelona 1932). Cf., pel nostre episodi, Vicent Ferrer, Captius enamorats. Originalitat, convenció i interpretació de l'episodi africà de Curial e Güelfa, «Miscel·lània Joan Fuster», VI, Montserrat 1993, pp. 47-77.
32
Segons la progressio indicada per Carles Miralles, La dona és el món, «Actes del Symposium Tirant lo Blanc», cit, p. 519: «Tresor, hort, llit, palau, cor, cos de la Princesa».
33
Ed. M. de Riquer, Barcelona 1970.
34
Cito pel facsímil (Roma 1986, de G. Bellini) de l'ed. facsímil López Estrada (Madrid 1982) que reprodueix la de Jiménez de la Espada (Madrid 1874).
35
Ed. López Estrada, Madrid 1943. Cal recordar ací la quasi contemporània ambaxeria del tunisenc Ibn Jaldun relatada a la seva Història dels Berbers.
36
Cf. Juan Bautista Avalle-Arce, Amadís de Gaula, el primitivo y el de Montalvo, México 1990.
37
Ed. Avalle-Arce, Madrid 1991.
38
Segueixo ací les indicacions de Miquel d'Epalza.
39
F. López Estrada.,
El Tirante castellano de 1511 y los libros de
viajes, «Symposion Tirant lo Blanc», cit., pp. 441-470; la
cit. es troba a la p. 454. I afegeix «En el Tirante el lector
castellano encontraba las dimensiones geográficas del
Mediterráneo recorrido una y otra vez por el tráfico
marítimo comercial y también la indicación de esos
topónimos propios de los libros de viaje a Oriente»
(p. 455)
40
El tema de la descriptio puellae ha estat recorregut per Isabell Grifoll, Per a una cosmètica del llibertí: trufes literiaries al cap. CLXXXLX del Tirant lo Blanc, «Actes del Symposion...», cit. pp. 317-359, especialment a les pp. 335 i ss. Hi al·ludeix també Rosanna Catavella, Terapèutiques de l'«amor hereos», «Actes del IX Col·loqui...», v. II, cit., pp. 191-207, amb referències al Spill. K. Witllin, art. cit., ha fet veure l'ascendència de la versió de Conesa de la Història troiana a la descriptio de Carmesina, tot relacionant-la després amb el Curial.