31
Amb això tampoc na vull negar l'existència de trets herètics i, més concretament, epicuris en Plaerdemavida. Un heretge és, segons diu Eiximenis citant st. Agustí, aquell «qui ab pertinàcia sostén alguna error contra la fe cathòlica... solament és aquell dit ésser heretge qui erra en alguna cosa a la qual és tengut de creure de necessitat de salut... e no solament hi erra, ans encara la defén ab pertinàcia e vol en aquella error scientment e delliberada star» (Primer del Crestià, cap. 41). No està Plaerdemavia defensant amb pertinàcia les seves idees heterodoxes sobre el bes quan pregunta: Quin mal és lo besar?. Hi ha un passatge d'un sermó de st. Vicent que pot acabar d'aclarir-ho «Guardau-vos de aquella mala bèstia de logre, que solament aquell qui diu que no és peccat llogregar, roman heretge, que lo papa ne l'arquebisbe per tot son poder no u poden absolre sense restitució...» (Ferrer 1977: 38). M'ocuparé d'aquestes i d'altres actituds heterodoxes de Plaerdemavida en un article sobre la concepció de l'amor en el Tirant lo Blanc.
32
És important de remarcar que Estefania, que ha fet de mitjancera entre els dos amants en aquest afer, assegura a la princesa que ha promès a Tirant «que vostra altesa li deixarà besar los cabells si ell fehia lo que vostra excel·lència li manava» (TB: 264). Carmesina està tan impressionada que concedeix a Tirant més del que la seva donzella li havia promès.
33
«E si tal liçència la vostra altesa me dava de besar-vos les mans tota hora que yo volgués, !e com me tendria per benaventurat! E molt més ab los peus e les cames ensemps» (TB: 382).
34
«Lo Vllèn remey (contra el pecat de luxúria) si és llegir ab atenció en les santes Escriptures. E aquest remey posa sent Jerònim, qui dix: Ama sacras litteras et carnis vicia non amabis. E vol-te axí consultar que ams l'estudi de les Santes Escriptures e no amaràs, ans avorriràs los delits carnals. Diu l'eximpli comú que un clau ne gita l'altre e una amor ne trau altra. Axí matex la amor de les altes e trespassants coses que posen les Santes Escriptures trau del cor tota altra amor o almenys la fa molt refredar...» (TC cap. 643). Es tracta d'un consell extret de les epístoles de st. Jeroni (PL 22, 1078), que va tenir una llarga difusió i que podem trobar en autors tan diferents com G. Peraldus __en la Summa de vitiis et virtutibus del qual es basa Eiximenis en el passatge que acabo de reproduir__ o Robert Holcot. Es pot objectar que Carmesina no llegeix la Bíblia, sinó un llibre d'hores. Tocant a això, però, cal tenir en compte que els llibres d'hores són, segons observa Eiximenis i segons demostra la tradició documental, obres especialment destinades a la lectura femenina (Renedo 1993).
35
La mateixa Carmesina ho posa en relleu en dir a Tirant que: «per prechs d'Estephania has obtesa aquesta amorosa gràcia, dexant-me cremada per digna amor. Per qué·t prech te vulles contentar de la gràcia que has aconseguida en gran càrrech e culpa d'Estephania» (Martorell 1990: 392).
36
L'exemple podria procedir del Breviloqui de Joan de Gal·les, que es basa en el De re militari de Vegeci. Cf. Joan de Gal·les 1930: 94.
37
Cal posar en relleu que el bes té lloc en un dels marcs somiats per la lírica trobadoresca, és a dir en secret i «sotz cobertor», ja que Tirant i Carmesina posen els seus caps «davall la roba» del llit en què Carmesina està estirada després del seu desmai.