Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente




Escena V
 

JOSEPH y ONOFRE.

 
ONOFRE
¡Dèu te guard' de mal!...
JOSEPH
¡Ah! ¿Vos?
ONOFRE
Y de cap traidor.
JOSEPH
¿Qué passa?
ONOFRE
Passa poch y passa massa.
Passa qu' hém de parlá 'ls dos.
JOSEPH
Avant, donchs, si heu de parlarme...
ONOFRE
Vull descapdellá' un capdell.
Y es que jo, fill, si sò vell,
no sòch un vell per desarme.
JOSEPH
Bè, si, vaja; 'l nostre pá
de cada dia.
ONOFRE
Es qu' ho dich
perque, encara que jo estich
fort com un jóve no está,
tu, perque 'm créus vell xaruch,
no 'm parlas may ab franquesa,
y jo, que veig ta tristesa,
aconsolarte no puch.
JOSEPH
No ho creguéu, avi; es que 'l feix
del mèus pesars, porta aixó,
que 'l que 'm passa á mi, ni jo
goso á dirm'ho á mi mateix.
ONOFRE
¡Pero no ho tèns arreglat!
¡Bó! ¡Que tanta manganilla!
¿No se 't casa la pubilla
y tèns lo teu nom honrat
y li treus la bafarada
de tot aixó que s' ha dit?
Y donchs, torna á está' aixerit
y aném á fè' una fontada.
JOSEPH
No; perque aquest mèu intent,
ara que ja 'm trovo aprop
de lograrlo, tot d' un cop
me dòna 'l defalliment
de que ja ho veig tot perdut;
perque ella s' hi negará.
ONOFRE
¿Quí?
JOSEPH
L' Angeleta.
ONOFRE
¡Ella! Ja
veig que may la has conegut.
L' Angeleta, si tu estens
una garba de gatosas
d' aquellas mes verinosas
y li dius: -Au, noya, tèns
de tirarte aquí de cara.-
Ab un dir Jesús ja hi fòra.
¡Si ningú ho sab!... Si s' ignora
com ella estima á sòn pare.
JOSEPH
Vulga, donchs Dèu, qu' ara sia
del modo que penséu vos.
ONOFRE
¡Y no ho há de ser, rabiòs!
¡Miréu!... ¡No sè que 't faria!
¡Sempre ab aquesta tristesa!...
¡Sol com un mussol!... ¡surrut!...
Jo de tu 'm feya puput
del Sant Cristo de Manresa.
JOSEPH
Bè; ara deixéume, avi;
estich trist y avuy m' enfado.
ONOFRE
¡Oh! Es que 't vinch á dá' un recado.
JOSEPH
Donchs veyéu qu' aviat s' acabi.
ONOFRE
Mírat, es d' aquest tenor:
Es que uns quants del somatent
han trovat á n' al torrent,
anant cap á Sanpedor,
un francés que s' han cregut
qu' era espia y...
JOSEPH
Digas, ¿qué?
ONOFRE
Que ja no li fá mal ré.
JOSEPH
¡La sèva sort ho há volgut!
ONOFRE
Pero aixó es una vilesa,
y tu, com á comandant,
tèns de manar al instant
que, quan aixís, per sorpresa,
se trovi un home tot sol
é indefens, se' t porti pres.
JOSEPH
¡Pero no pas si es francés!
ONOFRE
¡Siga francés ó espanyol!
A n' als francesos matarlos,
ferm á n' al moment del foch;
pero desprès... poch á poch...
ferits y sols, respectarlos.
JOSEPH
Jo usava aquesta noblesa
que á n' al cor sentim tu y jo,
y veig, Onofre, qu' aixó
no vá bè ab la gent francesa.
¡Los mals que fan sòn inmensos
y no matals, crim seria!
ONOFRE
Pero no ab la cobardia
d' anar matant indefensos.
JOSEPH
¡Volém trancá 'l jou d' esclaus
y ho fem de totas maneras!
ONOFRE
¿Y aixó sòn homes? ¡Sòn feras!
JOSEPH
¡Aixó sòn héroes, sòn braus!
ONOFRE
¡Braus que matan al descuit!
JOSEPH
¡Al descuit, y cara a cara!
Així 'ls espanyols sòm ara.
Aixó es la gent del any vuit.
Un poble honrat, que desperta
d' un somni que 'l degradava,
d' un regnat que 'l deshonrava,
d' una ignominia ja certa.
Desperta, y com la tempesta
que sembla havé' estat guardada
dintre de la nuvolada,
aixó fá, quan romp feresta.
¡Mata, trinxa, ofega, estimba,
colga, arrasa, crema, enterra,
y aquet furor per la guerra,
aquet odi, que no mimba,
no es sols dels homes; las donas,
las débils noyas, los vells,
los nins; tots alsan flagells,
rugint potents com las onas,
y, quan passa l' estranger,
hi ha penyas per estimbarlo,
fossos coberts per tragarlo,
barranchs per colgarlo bè;
y los ferros l' assessinan,
y 'ls aires li duhen peste,
y la sombra li es funesta,
y fins las flors l' enmatzinan;
y á traiciò, y cara á cara,
y al descuit, y sens parar;
lo fet es sempre matar!...
La mort s' ha tornat avara,
y vol morts, mòlts morts, tants morts
que 'n vá han vingut los francesos
valents y á mils; ja escomesos
caurán mès, quan mès sian forts,
y fins, si la guerra dura,
tanta lava l' odi hi posa,
que, perque fassi de llosa
de la sèva sepultura,
los caurá á sobre, esgrunat
pe 'l volcá que 'l deixá unit,
lo pedruscall atapahit
del rocam del Montserrat,
per dí' á qui 'ns crega en descuit
y adormida nostra sanya:
qu' així ha despertat Espanya,
qu' aixó es la gent del any vuit.
Gent que, perque l' arma empunya
contra qui á n' al mon arredra,
tè aquest monument de pedra
eternal de Catalunya,
que 'l boix li dòna 'ls sèus rams,
mantell la boyra negrosa,
y la tempestat li posa
una diadema de llamps.

 (JOSEPH se 'n vá.) 
ONOFRE
Vaja; quan jo no he pogut
assossegal' rés ho alcansa.
No 'ns queda mès esperansa
que la del timbal del Bruch.


Escena VI
 

ONOFRE, SISÒ y ANTONET.

 
 

ONOFRE mira y, segur de que está sol, vá al fondo y crida:

 
ONOFRE
¡Psit!
SISÒ

 (Apareixent.) 
¿Que ja sòn fora?

 (Entrant.) 
ONOFRE
Sí.
¿Y 'l baylet?
SISÒ
Ja es á la vora.
¡Psit! ¡tu, vina!

 (Anantlo á cridar.) 
ANTONET

 (Entrant.) 
¿Que sòn fora?
ONOFRE
Fora, y estém sols aquí.
Ab aixó, vaja; endevant.
ANTONET
(¡Ah! ¡Ara vè la saragata!)
SISÒ
¡Au! Pochs brochs y parla en plata.
ONOFRE
¡Just! ¿Qué 'n sabs d' aquell bergant?
SISÒ
¿Ho has seguit ben bè tot?
ANTONET
Tot.
ONOFRE
¿Y has tingut prou manya?
ANTONET
Prou.
ONOFRE
Vaja, donchs, ¿qué hi há de nou?
ANTONET
Que no havéu de dir ni un mot.

 (Misteri.) 
ONOFRE
¡Bó! ¡Ja torném ab misteri!
SISÒ
¡Sí que havém adelantat!
ANTONET
Per mi mòlt, perque hem lograt
que ja 'l tenim leri leri.
Aixís que, enviat per vos,
vaig arribar jo á Manresa,
no 'm vaig pérdrer per peresa
ni per no ser perfidiòs.
Vaig córre', 'm vaig informar,
y 'l que 'us vinch á dir no talla,
perqu' es d' un que á la batalla
al costat sèu se vá estar.
Diu que, aixís que ja finía,
aquell Pau que, al aná' allí,
vá trovar èll pe 'l camí;
lo vá cridá' ab alegría,
lo vá abrassá' entussiasmat,
y vá dir: -¡Bè, noy! Tan bè,
qu' ara un consell tè darè
per lo bè que t' has portat.-
Y no sab lo que deu èsse'
aquest que va dirm'ho á mi,
que diu que al detrás d' un pí
van aná' ls dos tot depressa,
van parlá' un rato tots dos
que ningú 'ls sentís, y aviat
diu que vá córre' esbarat
lo noy, y tot anhelòs,
demanant á tots per Dèu
que tot seguit l' amaguessen
y que las senyas callessen
de qui èll era y lo nom sèu.
SISÒ
¿Veyéu? Al peu de la lletra
com jo ja vos ho vaig dir.
ONOFRE
Y èll, llavors, ¿qué vá fugir?
ANTONET
Diu que un lo vá volé' admetre
per' amagarlo; la roba
vá desá' al punt de soldat,
y 'l van portar disfressat
allá 'hònt ara ocult se trova.
SISÒ
¿Y ahònt es?
ANTONET
¡Oh! 'M van fè' jurar
que á ningú per ré ho diria.
ONOFRE
¿Y es poble?
ANTONET
Es una masía.
SISÒ
¿Y tu hi vas sé?
ANTONET
Hi vaig parlar.
ONOFRE
¿Ab èll?

 (Alegría inmensa.) 
ANTONET
¿Ab èll?
SISÒ
¡Qué dius, home!
ANTONET
¡Oh! Es un noy mòlt aixerit.
ONOFRE
¿Trempat, eh?
ANTONET
¡Y mòlt divertit!
SISÒ
Sí, sí; ¡há de ser mòlt de broma!
ANTONET
¡Oh! Si 'm destorbéu vos deixo
y ja no 'us conto rés mès.
ONOFRE
¡Vaja, arrenca 'l carro!
SISÒ
¡Aixó es!
ANTONET
Èll me vá dir: -Noy; no esqueixo
la grua perque no 't puch.
Per un cas que no 't puch dí' ara
no 'm puch dá' á coneixe' encara
com á timbaler del Bruch;
pero digas al tèu amo
que potsè avuy ó demá
podrè descubrirho ja,
y que, per llavors, reclamo,
la rebuda, que tu dius
que volen ferme al tèu poble,
que 'l tèu amo tè un cor noble
y jo l' estimo ab motius.
ONOFRE
¡Vaja, qu' èll tambè s' explica
com un Cicéro!
SISÒ
¡Segú!
ONOFRE
¡Ja es bèn diferent de tu!
SISÒ
¡L' ase 'm toch si 't sembla mica!
ANTONET
Bè; d' aixó ja 'n parlarém.
ONOFRE
Just; lo fet es qu' èll t'ha dit
que vindria tot seguit.
ANTONET
Tot seguit, no.
SISÒ
¿Y donchs?
ONOFRE
Callém.
ANTONET
Hem quedat en que, si èll pot
venir, avuy ó demá,
tocant lo timbal vindrá.
SISÒ
¡Apa, avi, quin esbalot!
ONOFRE
¡L' ha d' aná' á rébrer tothom!
SISÒ
¡Oh! Y posar llums pe 'ls teyers.
ONOFRE
Y al últim sabrém quí es.
SISÒ
¿Y cóm se diu? ¿Sabs lo nom?
ANTONET
¡Ah! Aixó es la casualitat
de que anava á parlá'.
ONOFRE
¿Això?
ANTONET
Se diu Antonet com jo.
Té just la mateixa edat
y se sembla tant á mi
que 'us creuréu que jo sòch èll.
SISÒ
¿Qué dius ara?
ONOFRE
¡Ay votoanell!
ANTONET
¡Casualitat! ¡Veusho aquí!
Y, per mès casualitat,
allí l' amo aprecía,
com á mi en Joseph María;
la pubilla 'l tè de grat,
y un bover, com tu ara aquí,
y un mosso, com vos, xaruch,
li diuhen lleig, tonto y ruch,
com vosaltres dos á mi.
ONOFRE
¡Y ara!
SISÒ
¡Bó! ¡Encara ho creuriau!
ONOFRE
¡Jo!...
SISÒ
Semblarse aquell baylet
á un ximplissi com aquet?...
ANTONET
(¿Eh? Ja hi som.)
SISÒ
Combregariau
fins ab rodas de molí.
ONOFRE
Sí, ja ho veig; déu sè' altre cosa
èll que tu.
SISÒ
Tu sols fas nosa,
y èll vá fè' 'l que vá fè' allí.
ANTONET
Bè; endevant; la lletanía.
Anéu dihent, y jo diré:
¡ora pro nobis!
SISÒ
¡Je, je!
¡Semblars'hi èll!
ONOFRE
¡Bè, una manía!
SISÒ
¡Tan tonto!
ANTONET
¡Bè!
ONOFRE
¡Y tan deixat!
SISÒ
¡Y tan dropo!
ONOFRE
¡Y tan pallanga!
ANTONET
¡Vaja, res; sòch una ganga!
SISÒ
¡Ah, ah! ¡Adèu plaga!
ONOFRE
¡Adèu, gat!
SISÒ
Ara aném pe 'l poble á dí'
qu' èll vindrá avuy ó demá.
ONOFRE
¡Mira 'l qu' encantat s' está!
SISÒ
Créume: treut'ho del magí.
ONOFRE
¡Pera semblarte tu á n' èll
no tèns de ser tant pampana!
SISÒ
¡Y tenir ménos galbana!
ONOFRE
¡Y ménos llana al clatell!
SISÒ
¡Y sè' astut!
ONOFRE
¡Y no ser ruch!
SISÒ
¡Ah, ah, ah!
ONOFRE
Bè; una manía.
SISÒ
¡Veyéu si èll se semblaría
á n' al timbaler del Bruch!
ONOFRE
¡Y bè, ré; un trotla!
SISÒ
¡Un taujá!
ONOFRE
¡Ah! ¡ah!
 

(Rihent los dos.)

 
SISÒ
¡Un baliga balaga!
ONOFRE
¡Un tarit tarot!
SISÒ
¡Un plaga!
ONOFRE
¡Un gat dels frares!
LOS DOS

 (Se 'n van rihènt.) 
¡Ah! ¡ah!


Escena VII
 

ANTONET y ANGELETA.

 
ANTONET
¡No hi há mès; per ells ja sò
ruch, y ruí, y mès no puch ser!...
Donchs, quan vingui 'l timbaler
veuran si m' hi assemblo ó no.
ANGELETA
¡Baylet!

 (Vé agitada.) 
ANTONET
¡Hola! ¿Tu, pubilla?
ANGELETA
¿Me vols serví?
ANTONET
Es un honor.
Demanarme tu un favor
es ferme una francesilla.
ANGELETA
¡Ay! Vinch ab un gran espant.
Tu sabs ja que desde 'l dia
en qu' en Lluis de la masía
se 'n vá aná', ab amor constant,
perque lo no visch sense èll,
ni èll pot viure sense mí,
sempre 'ns havém vist aquí,
per' evitar un flagell,
quan ha estat lo pare fora;
y avuy, qu' aquí l' he citat,
dòna la casualitat
qu' ara han mort aquí á la vora
un francés; qu' ell vá á venir;
que no 's mou de casa 'l pare;
que hi será quan vingui, y qu' ara,
si 'm vols tu en aixó servir,
m' has de fer mercé d' anar
corrents á mirar si 'l trovas,
y, donantli aquestas novas,
dirli que no pot tornar.
ANTONET
No tingas pó; 'l trovarè
y jo 'l detindrè; pero
no tèmis, si acás, per çó,
que ningú 'l mati, si vè.
En Lluis es francés, vritat;
pero de desd' aquell dia
qu' en Joseph á la masía
lo vá dur per ser curat,
l' estima aquí tant tothom,
pe 'l sèu modo de ser noble,
que 'l qu' es per la gent del poble
de francés no 'n tè ni 'l nom.
ANGELETA
Ja ho sè, 'l poble; pero 'l pare...
ANTONET
¡Ah! Ton pare es diferent.
ANGELETA
Per çó, donchs; marxa al moment.
ANTONET
Mira, tè; ja veurás, ara.

 (Se 'n vá.) 
ANGELETA
¡Pobre baylet! me dú amor,
y, si pot, com tots, m' ampara;
aquí sols hi há 'l mèu pare
que 'm puga mirá' ab rencor.


Escena VIII
 

ANGELETA y JOSEPH MARÍA.

 
JOSEPH
¡Noya!
ANGELETA
(¡Ah! ¡'L pare! Fortuna
que 'l baylet ara ja hi vá.)
JOSEPH
Pren cadira; 't vull parlá'.
Seu.
 

(Ella s' assenta.)

 
ANGELETA
¿Y vos?
JOSEPH
Aquí 'n tinch una.
Vá ser voluntat del cel,
com ja sabs tu, filla mèva,
que la pobre mare tèva,
á mès del dolor cruel
de deixarme á n' aquest mon,
deixès á dos noys y á tu;
los dos noys ja estich segú
que sòn mártirs y al cel sòn.
Sols tu 'm quedas á la terra,
y de tu, al vení' 'l fí mèu,
tinch de donar compte á Dèu,
tant mès quan, haventhi guerra,
no 't puch deixar esposada
al murmurá de tothom,
y ha de defensá' 'l tèu nom,
lluny jo, una persona honrada.
ANGELETA
¿Qué dihéu, pare?
JOSEPH
Filla, sí.
Per mès que 'l cor ho deplora,
veig que ja s' acosta l' hora
d' obrí 'l sepulcre per mí,
y per privarme de tu
t' estimo massa; mes, filla:
tu ara ets aquí la pubilla,
y 'l mèu desitj es qu'algú,
ans de morir jo, se 't prengui
baix la sèva protecció,
y aixó no hi há qui millò
qu' un bon marit ho comprengui.
ANGELETA
¡Un marit, dihèu!
JOSEPH
Ja 'l tinch
elegit; y estich segú
de que tambè 't plau á tu.
Ab aixó ara t' ho previnch.
L' heréu de ca 'n Sagimon
avuy fá dos dias ja
que m' ha demanat ta má.
ANGELETA
(¡Èll!)

 (Sorpresa dolorosa.) 
JOSEPH
Es rich, sos pares sòn
gent honrada; ballant rams
te vá véure' y, de seguida
vá voler unir sa vida
á la tèva.
ANGELETA
(¡Oh!)
JOSEPH
Tè camps,
tè boscos, tè regadíu;
ab lo que dòna sa hisenda
tè prou per viure de renda,
segons aquí tothom díu,
y com qu' aquest casament
convè tant, per ditxa darte,
per çó es que, sense parlarte,
li he dat ja 'l consentiment.
ANGELETA
¡Cóm! ¿Qué dihéu? ¿Que li havéu dat
lo consentiment? ¡No encara!
¡No; aixó es imposible, pare!
¡Aixó es que m' héu enganyat!
JOSEPH
¡Que t' he enganyat! Y ¿per qué?
 

(Aixécantse ab violencia y mirant fit á fit á sa filla. L' objecte de JOSEPH es sorpendre 'l secret d' ANGELETA.)

 
¿Quín motiu hi há perque jo
no 'm comprometi en aixó?
ANGELETA

 (Espantada y retrocedint.) 
¡Motiu cap!... No... no es per ré.
Es perque jo... pare... encara
no estimo á n' en Sagimon.
JOSEPH
Y aixó qué hi fá? 'Ls dias son
per anarse fent lo qu' ara
encara no es fet; l' amor
vá naixent del tracte; un dia
qu' èll vá vení' á la masía,
fá un any per festa major,
jo sè bè que tu mateixa
vas dir que 'l váres trovar
rumbós, y 'l vas elogiar.
Si aixó es cert, ¿de qué tens queixa?
¿De qué, digas? ¿no 'm respons?
¿No sabs que jo he consagrat
la mèva vida á sé' honrat,
y que per mi 'ls millors dons,
sens pensá' en dols ni perills,
sòn los de l' honra sagrada,
que Dèu me la tè guardada
sòta la creu dels mèus fills?...
¡Oh! ¡Si sobre la corona
que duch al fossar, hi haguès
sols una taca que 'm fès
avergonyir!... ¡Si persona
nada al mon poguès pensar
que l' últim fill mèu, ma filla,
dels mèus bèns y nom pubilla,
m' havia de deshonrar,
no crech que tinguès cor fort,
perque hauria de malehirte
sense poder compadirte,
y aixó 'm seria la mort!
ANGELETA
¡Oh! ¡No, pare! ¡May, may, may!

  (Cau agenollada á sos péus.) 
JOSEPH
¡Alsat!... ¡Vina!... Aixó 'l tèu pare
ja sab que no es. Torna en tu.
Jo no tinch lo pit tant dú
per sacrificarse encara.
Parla. Un sol home á la terra
hi há á quí tinch odi; 'l francés
que jo vaig dú' aquí sorprés
per la pietat. De la guerra
injusta que 'ns fá la Fransa
es recort viu, y per èll
no tinch rés mès qu' un fusell
y un afany crú de venjansa.
Fora èll, tothom m' es igual.
Parla. ¿Es qu' has posat amor
á n' algun treballador?
¿Es potsè' un que vá á jornal?
ANGELETA
¡No, pare!...
JOSEPH
¿Y donchs?
ANGELETA
(¡Oh!)
JOSEPH
¿Quí es?
ANGELETA
¡Ningú; no es ningú; no, pare!
JOSEPH
Donchs... si no es ningú ¿per qué ara
voldrias que jo desfès
la boda qu' he concertat
ab en Sagimon? Li he dit
que fòra èll lo tèu marit,
y, si jo paraula he dat
y tu tèns lliure 'l tèu cor,
jo no torno enrera.
ANGELETA
¡Pare!
¡Per la mèva santa mare!
JOSEPH
Jo ho mano.
ANGELETA
¡Ah!
JOSEPH
Ho vull y prou plor.


Escena IX
 

Los mateixos y ONOFRE.

 
ONOFRE
¡Nostramo!
JOSEPH
¿Qu' hi há?
ONOFRE
Há entrat al barri
un carret ab vela, nou,
manat per un heréu jóve
que, ó bè mòlt m' enganyo jo,
ó, per la faixa de seda
gech de vellut y anells d' or,
quasi bè asseguraria
que déu sè 'l noy Sagimon.
ANGELETA
(¡Reyna del cel!)
JOSEPH

 (Apart á Angeleta.) 
(¿Sènts? Es l' hora
y arriba puntual.)
ANGELETA
(¡Senyor!
¡donéume valor!)
JOSEPH
¡Vès, Notre!
Dígali que som tots dos
á n' aquí, y qu' aquí l' espero.
ANGELETA
¡Oh! ¿'L feu entrá'?
JOSEPH
¿Y per qué no?
Lo faig entrá', y tu desd' ara
rebrás á n' en Sagimon
com se tè de rébre' al home,
que tè de sè' 'l tèu espós.
ANGELETA
(¡Reyna dels Ángels!... ¡ajúdam!


Escena X
 

Los mateixos, ONOFRE y SAGIMON.

 
ONOFRE
¿Nostramo?...

 (Presentant á SAGIMON.) 
JOSEPH
¡Hola, Sagimon!
 

(Transiciò pera rébrer ab afectada amabilitat á SAGIMON, amabilitat que JOSEPH vol imposar á ANGELETA. Comprengas aquesta escena.)

 
SAGIMON
¡Així! ¡Encaixeula ben forta!
JOSEPH
Ja veig que t' esplicas, noy.
Has sigut puntual.
SAGIMON
Jo sempre.
JOSEPH
Tambè t' hi esperava jo.
Es á dir jo... jo y la noya,
perque 'l cert es que tots dos
t' esperavam aquí.- ¿Ángela?
ANGELETA
¡Pare!...
JOSEPH
Bè 'l coneixes prou.
Tè presento al bona pessa
del noy de ca 'n Sagimon.
SAGIMON
¡Pubilleta! Ja l' havia
vista ballant rams ¿oy?
 

(Encaixan.)

 
ANGELETA
¡Oh!
(¡Qué 'm passa, Dèu mèu! ¿Qué 'm passa?)
SAGIMON
Fá un any per festa major
várem ballá' 'ls dos al poble.
JOSEPH
Ja ho deya ella no fá mòlt.
T' esperava ab impaciencia
y vèns tu al punt en que jo
la instruhia del assumpto
qu' avuy quedará resolt.
SAGIMON
Ja sabéu, Joseph-María,
com ho hem fét y hem tractat tot,
y tu ja sabs, pubilleta,
qui es l' hereuhet Sagimon.
Jo no porto rés á sobre
que no siga plata y or,
y no 'm sento rés á dintre
que no siga de debó.
Heréu d' una casa rica,
sò de natural rumbòs;
pero, si á má vè, recullo
un grá de blat del trespol.
Vos m' heu dit que la pubilla
déu curá 'l vostres dolors;
jo donchs, deixarè als mèus pares
y aqui viurém junts ab vos.
Tothom qui 'm coneix de tracte
diu que sòch un xay de bo;
quan me tracti la pubilla
dirá si ho han dit de cor.
Doblas, fatxa y un bon geni
porta l' heréu Sagimon,
y, tot junt, fá temps qu' ho guardo
per donartho á tu, si ho vols.
JOSEPH
Mil mercés; ella t' ho acepta,
y, desd' aquest punt, sabs, noy,
qu' aquí ets com de la familia.
SAGIMON
¡Visca mòlt anys!
JOSEPH
S' ha resolt
y no cal ja mès parlarne
perque ja está parlat tot.
SAGIMON
Donchs, aquí van duas lletras
de part dels pares, y aixó,
que jo crech que sòn las actas
pe 'l notari.

 (Dantli papers.) 
JOSEPH
Bè. Aixís, donchs,
quan jo tornarè aquest vespre
ho deixarè tot conclòs.
 

(ANGELETA no pot mès y cau assentada á la cadira.)

 
ONOFRE
(¡Angeleta!)
 

(Corrent á sostenirla.)

 
ANGELETA
(¡Oh!) ¡Onofre! ¡'M moro!)
ONOFRE
(¡No pas mèntres visca jo!)
SAGIMON
¿Y aixó, qué tenim, pubilla?
ANGELETA
¡No; no es rés; rés, Sagimon!
JOSEPH
¡Angeleta!

 (Ab mirada amenassadora.) 
ANGELETA
No, rés, pare...
no tinch rés.
ONOFRE
(¡Rés y se 'ns mor!
¡Si trovès jo á mossen Jaume!...)
JOSEPH
¿Está apunt ja, Onofre?...
ONOFRE
Tot.
No mès falta qu' hi aném ara
per mirá' si 's treu lo broll.
JOSEPH
Donchs aném.

  (Apart á Angeleta.) 
(Adèu. No olvidis
qu' he dat la paraula jo,
y que jo no torno enrera.)
ANGELETA
(¡Pare!...)
JOSEPH
¡Hasta la vista, noy!
SAGIMON
¡Adèu siau!
JOSEPH
¿Aném, Onofre?
ONOFRE
Aném. (¡Ay, quin tripijoch!)
 

(Se 'n ván.)

 


Escena XI
 

ANGELETA y SAGIMON.

 
ANGELETA
(¡Oh! 'l cor! las forsas me faltan,
y, sent d' un altre 'l mèu cor,
jo no dech está' ab èll sola
quan èll vol está' ab mi sol.)
SAGIMON
¿Y aixó? ¿Fugim, pubilleta?
¿Se tè 'n ha anat ja 'l recort
de que 'ns ha dit lo tèu pare
que 'ns deixava aquí als dos sols
perque parlessim las cosas
que 'ns pertocan á tots dos?
ANGELETA
Si vos me manéu que 'm quedi,
me quedarè.
SAGIMON
Manar, no.
Vull que 't quèdis perque 't sembli
qu' estás bè tenintme aprop.
ANGELETA
¡Donchs!...¡Me quedo!

  (S' aixuga una llágrima.) 
SAGIMON
(Aquestas llágrimas
que guarda á n' al mocador...
Sí; la senyal es segura.
Vol al francés y èll la vol.
Abordemla ara de frente.)
ANGELETA
(¿Y si truquès jo á n' al cor
d' home honrat qu' èll potsè' tinga?)
SAGIMON
(¿Y si jo ferm y resolt
li diguès bèn clá' 'l que 'm passa?)
ANGELETA
(¡Oh! Sí, sí; diguemli tot.)
SAGIMON
(Ja tinch lo modo de dirli.)
ANGELETA
¡Sagimon!...
SAGIMON
¡Pubilla!...
ANGELETA
¿Cóm?
SAGIMON
No, no; párla; ja t' escolto.
ANGELETA
No hi fá ré, parléu ans vos.
SAGIMON
No parlarè fins que 'm digas
tu primè' 'l que dirme vols.
ANGELETA
¡Oh, Sagimon! Jo confio
en lo que sòu generòs;
jo vos miro un home d' honra,
y us ho vull esplicar tot;
perque penso qu' enganyarvos
fòra tacá' 'l vostre honor:
lo mèu cor es ja d' un altre,
l' estimo mòlt, Sagimon,
ahir, com penyora santa,
vá darme aquesta creu d' or,
y, ja qu' hi estat filla ingrata,
no vull 'ser infame ab vos.
En cambi, en lloch de sè' 'l jutge,
siguéume 'l mèu protector.
SAGIMON
¿Y aixó de mi has pogut créurer?
¿Jo á n' aquest rival odiòs
protegir?
ANGELETA
Féuho, y jo us juro
que may serè d' èll.
SAGIMON
¡Bò! ¿Y donchs?
¿De quí?
ANGELETA
De ningú.
SAGIMON
¡Pubilla!...
(No 'm convè aixó.)
ANGELETA
¿Cediu?
SAGIMON
¡Prou!
SAGIMON
Cedir d' intent, sí; lo qu' ara
falta fer cedí', es lo cor.
Mes ja que ab tanta franquesa
m' has volgut parlá', ara jo
dich que no has estat prou franca.
ANGELETA
¿Qué voléu dir, Sagimon?
SAGIMON
Vull dir que m' has dit que duyas
amor á un altre; pero
tu no m' has dit qu' aquest altre,
de qui no conech lo nom,
fòs lo capitá francés.
ANGELETA
(¡Jesús misericordiòs!...)
SAGIMON
¿Ho hi endevinat? ¿Oy, noya?
ANGELETA
¡Per Dèu y 'ls Sants, Sagimon!

  (Recelosa de que 's senti.) 
SAGIMON
No tingas pòr. Ningú escolta.
ANGELETA
No, no; no es èll.
SAGIMON
¿Quí es, donchs?
Es lo capitá de Fransa
qu' aquí vas curá'. Ho sè tot.
ANGELETA
(¡Oh! Estich perduda, perduda!)
SAGIMON
Escolta, Angeleta; jo
may, may per voluntat propia
cedirè á un altre l' amor
de la que jo estimo. Pénsau
y fins á la vista.
 

(Ella queda plorant y ja no suplica mès. Èll, que la contempla desde 'l fondo. Torna á baixar.)

 
'L plor
es inútil. Ara... vènen
mès á cas las decisions.
Pensa 'l cas en que tu 't trovas.
No t' oposis al rigor
y á la rábia del tèu pare
que ja ho sospita. Aixís sols
tè tindrè jo la promesa
qu' aquí t' he fèt. Si 'm respons
ab rès mès qu' un sí no siga
no la tindrè, y 'l tèu dòl
será que, fins oposanthi
ab tot l' afany del tèu cor,
tu per çó tèns de ser mèva
a qualsevol preu.
ANGELETA
¡Senyor!
¡Pietat de mi!
SAGIMON
¡Adèu!
ANGELETA
(¡Sò sèva!
¡Sò sèva! ¡Oh! Sí; Dèu ho vol.)
 

(SAGIMON se 'n vá al fondo.)

 
SAGIMON
(No ha mentit la confidencia:
vindrá 'l francés dins de poch.
Fem que sòn pare 'ls hi atrapi
y així acabarém d' un cop.)

 (Se 'n vá.) 

Anterior Indice Siguiente