Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice Siguiente


Abajo

Lo punt de las donas

Quadro de costums, en 2 actes, en vers y en catalá del qu'ara's parla


Frederic Soler; Joan Sariols (mús.); Manuel Moliné (il.)



PERSONAS
 

 
LO SENYOR QUIM,   mestre sabater.
LA SENYORA TUYAS,   sa muller.
CORINA,   sa filla.
PAU GALOFRE,   hisendat pagés.
PAUET,   son fill.
DON DOMINGO,   millonari vell.
TITUS,   (jeperut), revenedor de bitllets.
EUSSEBI,   fadrí sabater.
Un mosso.
FADRÍ 1.
FADRÍ 2.
Lo repartidor del diari.
Un Camálich.
Tres Gabatxos que tocan l'arpa.
Un Repartidor d'entregas.
Altros subjectes que s'indicarán á son temps.


Acte primer






ArribaAbajoActe I

 

Lo teatro representa una sabatería, no de las més modernas; al fondo de la porta gran que dona al carrer, por ahont transitará gent de quan en quan. Tots los bastidors, armaris de sabatas; un taulell en lo punt més convenient, sobre'l qual hi haurá botinas y tota mena de calsat vell. En un costat del fondo tres ó quatre rengleras de formas penjadas por la paret, en claus. A l'altre costat, y arriban fins al prosceni, vetlladors, tamborets, cabassos y totas las oynas per treballar deu ó dotze sabaters. Dos ó tres portas pe'ls costats, que darán á las habitacions interiors. Penjant del sostre un metxero de gas en forma de lira. A terra, en un costat una gabia de lloro y dos ó tres ab cardenals y aucells d'América, penjadas pe'ls costats.

 

Escena I

 

EUSSEBI, Fadrins 1 y 2 treballant de sabaters, ab tot lo coro; y, després, TITUS.

 
MÚSICA
    No deixém may l'alegría,
vinga tot com Deu ho vol.
Tant si plou com si fa sol;
lo sabater, tot lo día...
tant si plou com si fa sol,
sabaté estira'l nyinyol
       Més s'amolla
       y ennyinyola
       y pica sola
       perque un cop
       la feyna llesta,
       per fer festa
       dilluns té.
Recordems que demá es día
de ballar, si Deu ho vol.
Tant si plou com si fa sol
l'hem de passá ab alegía;
tant si plou com si fa sol
deixarém tots lo nyinyol,
    Per xo amola, etc., etc.
 

(Lletra.)

 
 

(Un xich abans d'acabarse la música, entra TITUS, y, ab lo mateix compás, se posa á ballar, de manera que, al dar la orquesta'l cop final, quedi com, un bailarí.)

 
TOTS
¡Bé, bé, molt bé!
TITUS
Així, minyons,
com jo, pobret y alegret.
EUSSEBI
¿Qué tal, senyor Francisquet?
TITUS
¿Que diuhen tots, están bons?
EUSSEBI
¡Bravo, Titus!
TITUS

 (Al primer.) 

¿Y tú, Pelat?
FADRÍ 1
Jo bé; y vosté ¿cóm ho passa?
TITUS
Com el ví de la carbassa.
EUSSEBI
¡Ah! Aixó sí. Sempre trempat.
Vinga'n un del Hospital.
FADRÍ 1
Un dels porchs de Sant Antoni.
TITUS
Aixó es á l'hivern.

 (Repartint billlets y cobrant de tots.) 

¡Dimoni!
¡Ja hi acabat los de ral!
EUSSEBI
Si treyém, se fá un'anada.
TITUS
¿Pero ahónt?
EUSSEBI
Si es la primera,
tots junts á la Budellera
á fé una bona colada.
FADRÍ 2
¡Vaya uns tragos!
TITUS

 (Alegre.) 

¡Jo ja ho espero!
FADRÍ 1
¡No s'armará mal fandango!
EUSSEBI
Bé ¿hi vindrá?
TITUS
¡Jo ho crech, burrango!
EUSSEBI
¡Viva'n Titus!

 (TITUS fá una tercerilla ridícula.) 

TOTS
¡Bien, salero!
FADRÍ l
Cuydado á fé tanta fressa,
perque l'amo pot vení
TITUS
¡Ah carát! ¿que no es aquí?
EUSSEBI
Ha surtit ab la mestressa.
TITUS
¡Donchs la segueix com un gos!
EUSSEBI
¡Oh! No'l deixa ni un moment.
Ara son á ca'n Climent
á comprá uns quants calsadós.
TITUS
¿D'aquestos de banya?
EUSSEBI
No,
de banyas bé prou que'n té.
Son uns que van molt més bé,
que's fan ara de llautó.
TITUS
¡Ay carat! tot s'adelanta.
EUSSEBI
Tot va ab carril
TITUS
¿Y la noya?
EUSSEBI
Sempre ab més flora qu'una toya.
TITUS
¿Encare així?
EUSSEBI
¡Uy!... ¡Espanta!
 

(Aquesta conversa la tenen, treballant EUSSEBI y'ls sabaters.)

 
TITUS
¡Veyas quí fa cas del mon!
Ho sento y quedo aturdit.
EUSSEBI
Donchs avuy, quan ha surtit,
duya una dália aquí'l front,
un ret de colors encesos,
un mantón per ser més fresch
y tota plena de mesch.
TITUS
(Per enganxarhi promesos.)
FADRÍ 1
Més tonto tú danthi pena.
EUSSEBI
¿Aprecío á l'amo ó no?
TITUS
¡Y bé, ximplet! Fes com jo
que tot m'ho tiro á l'esquena.
FADRÍ 1
Es lo que sempre li dich.
TITUS
Y aquell mosquit, ¿l'ha deixat?
EUSSEBI
N hi ha un altre d'escabetxat

 (Misteri.) 

TITUS
¿Jove?

 (També ab misteri.) 

EUSSEBI
Vell; pero molt rich.
TITUS
¿Y's calcula quánt tindrá?
EUSSEBI
¡Vint mil naps!

 (TITUS salta.) 

Vegi si es forta.
TITUS
Vaja, noy; obra la porta
qu'aquesta no pot passá.
EUSSEBI
¿Per qué?
TITUS
Home, que no m'entra...
Vejám jo que t'hi haig de fé.
EUSSEBI
¡Tant segur tingués vosté
Monjuich á dintre del ventre!
TITUS
Aixó ray, luego's sabrá;
jo aquí conech á tothom.
Digas ¿quí es?
EUSSEBI
¿Qué vol dí'l nom?
TITUS
¿Y donchs?
EUSSEBI
Un tal Carranclá.
TITUS
¿Un d'ált?
EUSSEBI
No
TITUS
¿Que's diu don Pau?
EUSSEBI
No senyor.
TITUS
Donchs no sé quí es,
y á fé de nell que tinch més
coneixensa qu'en Xarau.
EUSSEBI
Se diu don Domingo, y...
TITUS
¡Ah! vols dí'l vell Carranclá.

 (Atinanthi.) 

EUSSEBI
¿Y donchs quí li deya?
TITUS
Es clá.
Pero,... re... no estava ab mí.
¡Miréu, miréu lo vellot!...
Si hasta fa fástich de véurer.
EUSSEBI
Ara no.
TITUS
¿No?
EUSSEBI
Ja ho pot creurer,
está que ni un jovenot.
FADRÍ 1
Y que diu que ja ha sigut
casat ab tres donas.
TITUS
Sí,
prou m'ho pots esplicá á mí
que jo las he conegut.
EUSSEBI
¿Sab que l'aprenent ja es fora?
TITUS
¿Quí'l borni?
EUSSEBI
¿Y doncas? Es clar.
Antes d'ahí'l van despatxar
per mor d'aquesta traidora.
TITUS
Vaja, jo aquí hi veig misteris.
EUSSEBI
¿Qué vol dir?
TITUS
¿Qué? Lo que sents.
Si cambiéu més d'aprenents
qu'Espanya de ministeris.
EUSSEBI
Y per forsa ha de sé així.
A n'aquest l'amo'l vá arriar
perque no'l va aná avisar
de qu'entrava'l vell aquí.
¡Vés si may n'hi estará cap!
TITUS
¡Ah! ¡Es clar, axí es impossible!
FADRÍ 1
¡Si la mestressa es terrible!
¡Té un genit!...
TITUS
¡Prou que se sab!
EUSSEBI
Ja no hauría d'esser vella.
FADRÍ 1
Bruixa, avara... tot ho es.
TITUS
¡Avara!... ¡Si ell té'ls dinés!
EUSSEBI
Pero'ls hi maneja ella.
FADRÍ 1
¡L'amo!

 (Avisant que vé.) 

TITUS
¡Hola! ¿Sí? Donchs callém;
no vull que's puguin pensar
que'ls vením á retallar.
EUSSEBI
¡Ah! no; aixó si que no ho fem.


Escena II

 

Dits, LO SENYOR QUIM y LA SENYORA TUYAS, ella ab la gorra de llassos y mantellina brodada.

 
TUYAS
¿Cóm vá axó?
QUIM

 (Du un farcell.) 

¿Ha vingut algú?
EUSSEBI
No, senyor
TITUS

 (Saludant.) 

¿Y donchs, qué's fá?
TUYAS
¡Hola, Titus!
QUIM
¿Cóm l'hi vá?
TITUS
Jo trempat.
QUIM
¡Oh! Ben segú.
TUYAS
¿Ahónt se fica que no's veu
ara en forat ni finestra?
TITUS
A correr per la minestra;
¿y vostés?
QUIM
Bé, gracias á Déu.
TITUS
¿Tots bons?
QUIM
Per ara menjém
tots lo pá fins á la crosta.
TITUS
Ja faría jo una posta
que vá á buleyo.
TUYAS

 (Tocan las dotze.) 

En torném.
QUIM
Las dotze, noys; á plegar.
 

(Los fadrins s'alsan, endressan los tamborets, los qu'anavan en cos de camisa's posan'ls gechs, y se'n ván.)

 
TITUS
¿Y la noya, que no's trova?
TUYAS
Com té una novela nova,
deu llegir.
QUIM
¡Ja ho pot pensar!
EUSSEBI

 (Anantsen ab altres fadrins.) 

Estigan bons.
QUIM
Adios, Pío.
FADRÍ 1
Passihobé

 (Anantsen ab los fadrins.) 

TITUS
Passinhobé.
FADRÍ 2
Hasta luego.
TUYAS
Adéu, Sevé.
QUIM
¿Veus? ¡Ara, jo ja rabio!
TUYAS
¿Per qué?
QUIM
¡Com tot ho reculls!...
busco'ls vells.
TUYAS

 (Trovantlos y donantloshi.) 

¡Té poca manya!
¡Busca'ls calsadors de banya
y'ls té aquí al davant dels ulls!


Escena III

 

TITUS, SENYOR QUIM, SENYORA TUYAS.

 
TITUS
Vosté avuy no está de filis.
No senyor, no ho estich massa.
Al dematí he vessat oli
y'm fa por.
TITUS
Per poch s'espanta.
TUYAS
¡Oh!, l'oli ray; lo que temo
es qu'hi haurá alguna desgracia.
QUIM
(Aquests si que son ben forts;

 (Pe'ls calsadors.) 

¿Vejám si algú me'ls romp ara?)
TITUS
¿Qué dihem de bo, senyor Quim?
QUIM
Trempat com un'orga.
TITUS
¡Vaya!
¿Y donchs y ara, que no juga?
TUYAS
¡Que no juga! ¿Qué diu ara?
Home, miris, l'altre día,
antes d'ahir, que era Santa Ana,
los xicots van fer sortija,
per celebrar bé la diada,
y, ab los bitllets que'ls vatx dar,
no més de rifas passadas,
varen guarnir de cadenas
lo carrer, tota la plassa,
y van fer sis llargandaxos
llarchs d'una pla de canas,
no mes qu'ab los de colors
de las estraordinarias.
QUIM
¡Y bé, millor, ben contenta
debía estar la quitxalla!
TUYAS
¡Y bé, millor! Poca solta.
¿Sabs lo qu'ets? Un tarambana.
TITUS
¡Vamos, dona, no s'enfadin!
QUIM
Dexila dí, així s'esbrava.
TUYAS
¡Noya! Ens vam casá'l día tretze
y sempre tindrém saragata.
QUIM
¿Qué hi farás si ha estat axí?
TUYAS
¡Ah! no, no; 'l que's per catxassa
no crech que se'n trobi un altre.
TITUS
¡Jo no sé perqué s'enfadan!
TUYAS
Tú, axó sempre ho has tingut.
QUIM
Y Déu m'ho conservi... ¡vaja!
¿Qué't pensas que vull que'm fassis
com á n'á l'altre pabana,
qu'ab un any de matrimoni
lo vas enviá á la Carraca?
TUYAS
¡Ay, tant de bo qu'ell fos viu;
no estaría jo com ara!
QUIM
Y be ¿qué? ¿cóm estariau?
¿Qué feyas?... patirhi gana.
Ves qui era... ¡un carrabiner!
TUYAS
Bueno, per co m'agradava;
lo cert es que, ab contrabando,
jo anava sempre eleganta.
¡Noya!

 (Cridant més fort.) 

QUIM

 (Burlantsen.) 

¡Proa! Esgargamellat;
tot seguit está per tú ara...
la novela deu ser forta,
y si llegeix que s'escapa
el conde de Monte Cristo,
no't contesta d'aquí á Pasqua.
TUYAS
¡Sí! ¡caráu, y que'ts graciós!
¡Tórnau á dí!

 (Burlantsent.) 

TITUS
Axó s'allarga;
seyém mentrestant.
QUIM
¡Ximpleta!
Vetaquí'l voler fè'l granda...
Una xicota... que's cría
com los arbres de la Rambla.
TUYAS
¿Es dir donchs, que tú voldrías?...
QUIM
¡Axó es lo que pert las casas!
¿Y al últim, sabs lo que logras?
TUYAS
¿Qué?
QUIM
Que la fás desgraciada.
Té'l cap tot plé de novelas;
llegeix qu'en tot lo que passa
lo promés es un molt guapo,
fill d'una casa ricatxa,
ben vestit, ab los cabells
al canastró ó la romana,
y quan vinga un sabater,
brut de pega, á demanarla,
lo comparará ab aquell,
no'l voldrá, y se't queda á casa.
TUYAS
¿Quí? ¡La noya un sabater!
QUIM
¡Y encare haurás de dir gracias!
TUYAS
¡Cá!...¡Senyor Déu me perdó,
teniume la boca!
QUIM
¡Alsa!
Renega si sabs.
TUYAS
¡Benigne!
¡Te deixo pe'l que'ts!
TITUS
(¡M'agrada!
Jo soch lo mateix que'ls micos,
en veyent renyinas... ¡apa!)
TUYAS
Sabs que nuvis á la noya
no n'hi han faltat ni n'hi faltan.
QUIM
Jo ho crech; un vell fastigós
que ja li cauhen las babas.
TUYAS
Bé, bé; ho volém ella y jo,
se casan y santas Pasquas.
QUIM
Ab axó si que't prometo
que no durás tú las calsas.
TUYAS
Ara escolti, senyor Titus

 (Fent alsar á TITUS.) 

vosté mateix diguim ara...

 (Estirantlo.) 

QUIM
Sí, sí vosté mateix digui.
TUYAS
¿Si á la noya éll li agrada,
per qué no tinch de casarli?
QUIM
¿Vejám si un vell lletx qu'espanta
podrá ferla may ditxosa?
TUYAS
Vegi si es rich, que, ab la plata,
de cuberts y cutxaróns,
que té pe'l servey de taula,
diuhen molts que n'hi ha prou
per umplir duas senallas.
QUIM
Vegi si es vell, que té un cap
calvo com una carabassa,
y tant pocas dents, que semblan,
mitj grogas y separadas,
un joch de bitllas, plantat
que, jugant, ja n'han fet caurer.
TUYAS
Després d'aixó, al carrer Nou,
sé que hi té cinch ó sis casas;
accións dels camíns de ferro,
un bergantí y tres fragatas.
QUIM
A mes de'l qu'he dit, la gota
no'l deixa may, té poagre,
pren polvo y camina sempre
que li semblará que planxa.
TUYAS
¡Digui si aixó's deixa corra!
QUIM
¡Digui vosté si aixó passa!
TITUS
¡Pero, senyors, m'atropellan!
TUYAS
Respongui.

 (Sempre estirantlo'ls dos.) 

QUIM
Contestim ara.
TUYAS
¿Quí té rahó?
QUIM
¿Quí pensa bé?
TITUS
Pero...
TUYAS
¡Digui!
TITUS
¡Dona!
QUIM
¡Vaja!
TITUS
¿Sab qué dich? Que no m'estirin
y que vagin tots al diable!


Escena IV

 

Los mateixos, CORINA.

 
CORINA

 (Escesivament eleganta y llegint una novela.) 

¿Qu'es aquest escándol?
TUYAS
Re.
(Ara calla davant d'ella.)

 (Apart á QUIM.) 

TITUS
(¡Vaya un parell!)

Corina

QUIM
¡Mala vella!
TUYAS
¿Qu'érats sorda?
CORINA
Jo, ¿per qué?
QUIM
Vingui, vingui, senyor Titus.

 (Se'n va ab TITUS al taulell á triar bitllets.) 

TUYAS
Perque t'he cridat un'hora.
CORINA
¡Ay, ay!
TUYAS

 (A QUIM.) 

¿Qué fás aquí?
QUIM
¡Fora!
¡Tú en aixó no hi tocas pito!
 

(La noya s'assenta y's posa á llegir ab gran afectació. La mare recull la mantellina y la roba que s'havía tret y dexát sobre una cadira y, tirantla á sa filla, diu.)

 
TUYAS
Mira; agafa tot aixó
y posamho sobre'l llit.
CORINA
¡Os amo!

 (Llegint.) 

TUYAS
¿No has sentit?
TITUS
¿Un de Madrid?

 (Triant bitllets.) 

QUIM
Sí senyor.
TUYAS
¡Ara jo'n feya xixinas!

 (Veyent que CORINA, per llegir, no la atén á ella.) 

CORINA
¡Ab tot y fer llamps y trons
van fugir!

 (Entussiasmada per lo que llegeix.) 

TUYAS
Sempre respons
glorificat á matinas.
CORINA
¡Déu méu y quína passió!
¡Axó es estimarse bé!...
¿Qué'm deya que tinch de fé?
TUYAS
¡Per márfagas! Ja hi vaig jo.

 (Se'n vá.) 



Escena V

 

Los mateixos, menos TUYAS. Se'n vá enfadada enduhensen la roba á dins; la noya queda llegint, y TITUS y son pare tractan dels billlets.

 
TITUS
D'aquets també deu dezenas.
QUIM
¡Sab que's un plech que fá tossa!
TITUS
Pero si tragués la grossa
ja pot dir bona nit penas.
QUIM
¿Hi ha res més?
TITUS
Aquestos déu
que son tots del Hospital.
QUIM
¿Y fá?
TITUS
Nou duros y un ral.
QUIM
¡Ah! ¡quín regalo, si's treu!

 (Obra'l calaix del taulell, treu diners, y paga á TITUS en lo moment en que torna LA SENYORA TUYAS y s'assombra.) 

QUIM
Dos, tres, quatre...

 (Contant pessetas á la má de TITUS.) 


Indice Siguiente