Escena
I
|
|
|
EUSSEBI, Fadrins 1
y 2 treballant de sabaters, ab tot lo coro; y, després,
TITUS.
|
| MÚSICA |
| No deixém
may l'alegría, |
|
| vinga tot com Deu ho vol. |
|
| Tant si plou com si fa sol; |
|
| lo sabater, tot lo
día... |
|
| tant si plou com si fa sol, |
|
| sabaté estira'l nyinyol |
|
|
Més s'amolla |
|
|
y ennyinyola |
|
|
y pica sola |
|
|
perque un cop |
|
|
la feyna llesta, |
|
|
per fer festa |
|
|
dilluns té. |
|
| Recordems que demá es
día |
|
| de ballar, si Deu ho vol. |
|
| Tant si plou com si fa sol |
|
| l'hem de passá ab
alegía; |
|
| tant si plou com si fa sol |
|
| deixarém tots lo
nyinyol, |
|
| Per xo amola,
etc.,
etc. |
|
|
|
|
|
(Lletra.)
|
|
|
(Un xich abans d'acabarse la música, entra
TITUS, y, ab lo mateix
compás, se posa á ballar, de manera que, al dar la
orquesta'l cop final, quedi com, un bailarí.)
|
|
|
| TITUS |
|
Així, minyons,
|
|
| com jo, pobret y alegret. |
|
|
|
| EUSSEBI |
| ¿Qué tal, senyor
Francisquet? |
|
|
|
| TITUS |
| ¿Que diuhen tots,
están bons? |
|
|
|
|
|
| TITUS |
|
(Al primer.)
|
|
¿Y tú, Pelat?
|
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| Jo bé; y vosté
¿cóm ho passa? |
|
|
|
| TITUS |
| Com el ví de la
carbassa. |
|
|
|
| EUSSEBI |
| ¡Ah! Aixó sí.
Sempre trempat. |
|
| Vinga'n un del Hospital. |
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| Un dels porchs de Sant Antoni. |
|
|
|
| TITUS |
| Aixó es á
l'hivern. |
|
(Repartint billlets y cobrant de
tots.)
|
|
¡Dimoni!
|
|
| ¡Ja hi acabat los de
ral! |
|
|
|
| EUSSEBI |
| Si treyém, se fá
un'anada. |
|
|
|
|
|
| EUSSEBI |
|
Si es la primera,
|
|
| tots junts á la
Budellera |
|
| á fé una bona
colada. |
|
|
|
|
|
| TITUS |
|
(Alegre.)
|
|
¡Jo ja ho espero!
|
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| ¡No s'armará mal
fandango! |
|
|
|
|
|
|
|
| EUSSEBI |
| ¡Viva'n Titus! |
|
(TITUS fá una tercerilla
ridícula.)
|
|
|
|
|
| FADRÍ l |
| Cuydado á fé tanta
fressa, |
|
| perque l'amo pot vení |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Ah carát! ¿que
no es aquí? |
|
|
|
| EUSSEBI |
| Ha surtit ab la mestressa. |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Donchs la segueix com un
gos! |
|
|
|
| EUSSEBI |
| ¡Oh! No'l deixa ni un
moment. |
|
| Ara son á ca'n Climent |
|
| á comprá uns quants
calsadós. |
|
|
|
|
|
| EUSSEBI |
|
No,
|
|
| de banyas bé prou que'n
té. |
|
| Son uns que van molt més
bé, |
|
| que's fan ara de
llautó. |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Ay carat! tot
s'adelanta. |
|
|
|
|
|
|
|
| EUSSEBI |
| Sempre ab més flora qu'una
toya. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
(Aquesta conversa la tenen, treballant EUSSEBI y'ls sabaters.)
|
| TITUS |
| ¡Veyas quí fa cas del
mon! |
|
| Ho sento y quedo aturdit. |
|
|
|
| EUSSEBI |
| Donchs avuy, quan ha surtit, |
|
| duya una dália aquí'l
front, |
|
| un ret de colors encesos, |
|
| un mantón per ser més
fresch |
|
| y tota plena de mesch. |
|
|
|
| TITUS |
| (Per enganxarhi promesos.) |
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| Més tonto tú danthi
pena. |
|
|
|
|
|
| TITUS |
| ¡Y bé, ximplet! Fes
com jo |
|
| que tot m'ho tiro á
l'esquena. |
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| Es lo que sempre li dich. |
|
|
|
| TITUS |
| Y aquell mosquit, ¿l'ha
deixat? |
|
|
|
| EUSSEBI |
| N hi ha un altre d'escabetxat |
|
|
(Misteri.)
|
|
|
| TITUS |
| ¿Jove? |
|
(També ab
misteri.)
|
|
|
|
|
| TITUS |
| ¿Y's calcula quánt
tindrá? |
|
|
|
| EUSSEBI |
| ¡Vint mil naps! |
|
(TITUS salta.)
|
|
Vegi si es forta.
|
|
|
|
| TITUS |
| Vaja, noy; obra la porta |
|
| qu'aquesta no pot
passá. |
|
|
|
|
|
| TITUS |
|
Home, que no m'entra...
|
|
| Vejám jo que t'hi haig de
fé. |
|
|
|
| EUSSEBI |
| ¡Tant segur tingués
vosté |
|
| Monjuich á dintre del
ventre! |
|
|
|
| TITUS |
| Aixó ray, luego's
sabrá; |
|
| jo aquí conech á
tothom. |
|
| Digas ¿quí es? |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| TITUS |
|
Donchs no sé quí
es,
|
|
| y á fé de nell que
tinch més |
|
| coneixensa qu'en Xarau. |
|
|
|
|
|
| TITUS |
| ¡Ah! vols dí'l vell
Carranclá. |
|
|
(Atinanthi.)
|
|
|
|
|
| TITUS |
|
Es clá.
|
|
| Pero,... re... no estava ab
mí. |
|
| ¡Miréu, miréu
lo vellot!... |
|
| Si hasta fa fástich de
véurer. |
|
|
|
|
|
|
|
| EUSSEBI |
|
Ja ho pot creurer,
|
|
| está que ni un jovenot. |
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| Y que diu que ja ha sigut |
|
| casat ab tres donas. |
|
|
| TITUS |
|
Sí,
|
|
| prou m'ho pots esplicá
á mí |
|
| que jo las he conegut. |
|
|
|
| EUSSEBI |
| ¿Sab que l'aprenent ja es
fora? |
|
|
|
|
|
| EUSSEBI |
|
¿Y doncas? Es clar.
|
|
| Antes d'ahí'l van
despatxar |
|
| per mor d'aquesta traidora. |
|
|
|
| TITUS |
| Vaja, jo aquí hi veig
misteris. |
|
|
|
|
|
| TITUS |
|
¿Qué? Lo que
sents.
|
|
| Si cambiéu més
d'aprenents |
|
| qu'Espanya de ministeris. |
|
|
|
| EUSSEBI |
| Y per forsa ha de sé
així. |
|
| A n'aquest l'amo'l vá
arriar |
|
| perque no'l va aná
avisar |
|
| de qu'entrava'l vell
aquí. |
|
| ¡Vés si may n'hi
estará cap! |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Ah! ¡Es clar,
axí es impossible! |
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| ¡Si la mestressa es
terrible! |
|
| ¡Té un genit!... |
|
|
|
|
| EUSSEBI |
| Ja no hauría d'esser
vella. |
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| Bruixa, avara... tot ho es. |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Avara!... ¡Si ell
té'ls dinés! |
|
|
|
|
|
| FADRÍ 1 |
| ¡L'amo! |
|
(Avisant que
vé.)
|
|
|
| TITUS |
|
¡Hola! ¿Sí?
Donchs callém;
|
|
| no vull que's puguin pensar |
|
| que'ls vením á
retallar. |
|
|
|
| EUSSEBI |
| ¡Ah! no; aixó si que
no ho fem. |
|
|
|
Escena
II
|
|
|
Dits, LO SENYOR
QUIM y LA SENYORA
TUYAS, ella ab la gorra de llassos y mantellina
brodada.
|
|
|
| QUIM |
|
(Du un
farcell.)
|
|
¿Ha vingut
algú?
|
|
|
|
|
|
| TITUS |
|
(Saludant.)
|
|
¿Y donchs, qué's
fá?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| TUYAS |
| ¿Ahónt se fica que
no's veu |
|
| ara en forat ni finestra? |
|
|
|
| TITUS |
| A correr per la minestra; |
|
| ¿y vostés? |
|
|
|
|
|
|
| QUIM |
|
Per ara menjém
|
|
| tots lo pá fins á la
crosta. |
|
|
|
| TITUS |
| Ja faría jo una posta |
|
| que vá á buleyo. |
|
|
| TUYAS |
|
(Tocan las
dotze.)
|
|
En torném.
|
|
|
|
| QUIM |
| Las dotze, noys; á
plegar. |
|
|
|
|
|
(Los fadrins s'alsan, endressan los tamborets, los
qu'anavan en cos de camisa's posan'ls gechs, y se'n
ván.)
|
| TITUS |
| ¿Y la noya, que no's
trova? |
|
|
|
| TUYAS |
| Com té una novela nova, |
|
| deu llegir. |
|
|
|
|
| EUSSEBI |
|
(Anantsen ab altres
fadrins.)
|
|
Estigan bons.
|
|
|
|
|
|
| FADRÍ 1 |
|
Passihobé
|
|
(Anantsen ab los
fadrins.)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| QUIM |
| ¿Veus? ¡Ara, jo ja
rabio! |
|
|
|
|
|
| QUIM |
|
¡Com tot ho reculls!...
|
|
| busco'ls vells. |
|
|
| TUYAS |
|
(Trovantlos y
donantloshi.)
|
|
¡Té poca manya!
|
|
| ¡Busca'ls calsadors de
banya |
|
| y'ls té aquí al
davant dels ulls! |
|
|
|
Escena
III
|
|
|
TITUS,
SENYOR QUIM, SENYORA TUYAS.
|
| TITUS |
| Vosté avuy no está de
filis. |
|
| No senyor, no ho estich massa. |
|
| Al dematí he vessat oli |
|
| y'm fa por. |
|
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Oh!, l'oli ray; lo que
temo |
|
| es qu'hi haurá alguna
desgracia. |
|
|
|
| QUIM |
| (Aquests si que son ben forts; |
|
|
(Pe'ls
calsadors.)
|
| ¿Vejám si algú
me'ls romp ara?) |
|
|
|
| TITUS |
| ¿Qué dihem de bo,
senyor Quim? |
|
|
|
|
|
| TITUS |
|
¡Vaya!
|
|
| ¿Y donchs y ara, que no
juga? |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Que no juga!
¿Qué diu ara? |
|
| Home, miris, l'altre
día, |
|
| antes d'ahir, que era Santa
Ana, |
|
| los xicots van fer sortija, |
|
| per celebrar bé la
diada, |
|
| y, ab los bitllets que'ls vatx
dar, |
|
| no més de rifas
passadas, |
|
| varen guarnir de cadenas |
|
| lo carrer, tota la plassa, |
|
| y van fer sis llargandaxos |
|
| llarchs d'una pla de canas, |
|
| no mes qu'ab los de colors |
|
| de las estraordinarias. |
|
|
|
| QUIM |
| ¡Y bé, millor, ben
contenta |
|
| debía estar la
quitxalla! |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Y bé, millor! Poca
solta. |
|
| ¿Sabs lo qu'ets? Un
tarambana. |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Vamos, dona, no
s'enfadin! |
|
|
|
| QUIM |
| Dexila dí, així
s'esbrava. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Noya! Ens vam casá'l
día tretze |
|
| y sempre tindrém
saragata. |
|
|
|
| QUIM |
| ¿Qué hi farás
si ha estat axí? |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Ah! no, no; 'l que's per
catxassa |
|
| no crech que se'n trobi un
altre. |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Jo no sé
perqué s'enfadan! |
|
|
|
| TUYAS |
| Tú, axó sempre ho has
tingut. |
|
|
|
| QUIM |
| Y Déu m'ho conservi...
¡vaja! |
|
| ¿Qué't pensas que
vull que'm fassis |
|
| com á n'á l'altre
pabana, |
|
| qu'ab un any de matrimoni |
|
| lo vas enviá á la
Carraca? |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Ay, tant de bo qu'ell fos
viu; |
|
| no estaría jo com ara! |
|
|
|
| QUIM |
| Y be ¿qué?
¿cóm estariau? |
|
| ¿Qué feyas?...
patirhi gana. |
|
| Ves qui era... ¡un
carrabiner! |
|
|
|
| TUYAS |
| Bueno, per co m'agradava; |
|
| lo cert es que, ab
contrabando, |
|
| jo anava sempre
eleganta. |
|
| ¡Noya! |
|
(Cridant més
fort.)
|
|
|
| QUIM |
|
(Burlantsen.)
|
|
¡Proa! Esgargamellat;
|
|
| tot seguit está per
tú ara... |
|
| la novela deu ser forta, |
|
| y si llegeix que s'escapa |
|
| el conde de Monte Cristo, |
|
| no't contesta d'aquí
á Pasqua. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Sí!
¡caráu, y que'ts graciós! |
|
| ¡Tórnau á
dí! |
|
(Burlantsent.)
|
|
|
| TITUS |
|
Axó s'allarga;
|
|
| seyém mentrestant. |
|
|
| QUIM |
|
¡Ximpleta!
|
|
| Vetaquí'l voler
fè'l granda... |
|
| Una xicota... que's
cría |
|
| com los arbres de la Rambla. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¿Es dir donchs, que
tú voldrías?... |
|
|
|
| QUIM |
| ¡Axó es lo que pert
las casas! |
|
| ¿Y al últim, sabs lo
que logras? |
|
|
|
|
|
| QUIM |
|
Que la fás
desgraciada.
|
|
| Té'l cap tot plé de
novelas; |
|
| llegeix qu'en tot lo que passa |
|
| lo promés es un molt
guapo, |
|
| fill d'una casa ricatxa, |
|
| ben vestit, ab los cabells |
|
| al canastró ó la
romana, |
|
| y quan vinga un sabater, |
|
| brut de pega, á
demanarla, |
|
| lo comparará ab aquell, |
|
| no'l voldrá, y se't queda
á casa. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¿Quí? ¡La noya
un sabater! |
|
|
|
| QUIM |
| ¡Y encare haurás de
dir gracias! |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Cá!...¡Senyor
Déu me perdó, |
|
| teniume la boca! |
|
|
|
|
| TUYAS |
|
¡Benigne!
|
|
| ¡Te deixo pe'l que'ts! |
|
|
| TITUS |
|
(¡M'agrada!
|
|
| Jo soch lo mateix que'ls
micos, |
|
| en veyent renyinas...
¡apa!) |
|
|
|
| TUYAS |
| Sabs que nuvis á la
noya |
|
| no n'hi han faltat ni n'hi
faltan. |
|
|
|
| QUIM |
| Jo ho crech; un vell
fastigós |
|
| que ja li cauhen las babas. |
|
|
|
| TUYAS |
| Bé, bé; ho
volém ella y jo, |
|
| se casan y santas Pasquas. |
|
|
|
| QUIM |
| Ab axó si que't prometo |
|
| que no durás tú las
calsas. |
|
|
|
| TUYAS |
| Ara escolti, senyor Titus |
|
|
(Fent alsar á TITUS.)
|
| vosté mateix diguim
ara... |
|
|
(Estirantlo.)
|
|
|
| QUIM |
| Sí, sí vosté
mateix digui. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¿Si á la noya
éll li agrada, |
|
| per qué no tinch de
casarli? |
|
|
|
| QUIM |
| ¿Vejám si un vell
lletx qu'espanta |
|
| podrá ferla may
ditxosa? |
|
|
|
| TUYAS |
| Vegi si es rich, que, ab la
plata, |
|
| de cuberts y cutxaróns, |
|
| que té pe'l servey de
taula, |
|
| diuhen molts que n'hi ha prou |
|
| per umplir duas senallas. |
|
|
|
| QUIM |
| Vegi si es vell, que té un
cap |
|
| calvo com una carabassa, |
|
| y tant pocas dents, que
semblan, |
|
| mitj grogas y separadas, |
|
| un joch de bitllas, plantat |
|
| que, jugant, ja n'han fet
caurer. |
|
|
|
| TUYAS |
| Després d'aixó, al
carrer Nou, |
|
| sé que hi té cinch
ó sis casas; |
|
| accións dels camíns
de ferro, |
|
| un bergantí y tres
fragatas. |
|
|
|
| QUIM |
| A mes de'l qu'he dit, la gota |
|
| no'l deixa may, té
poagre, |
|
| pren polvo y camina sempre |
|
| que li semblará que
planxa. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Digui si aixó's deixa
corra! |
|
|
|
| QUIM |
| ¡Digui vosté si
aixó passa! |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Pero, senyors,
m'atropellan! |
|
|
|
| TUYAS |
| Respongui. |
|
(Sempre estirantlo'ls
dos.)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| TITUS |
| ¿Sab qué dich? Que no
m'estirin |
|
| y que vagin tots al diable! |
|
|
|