Visor de obras.

  —[174]→     —175→  

En aquest quart libre philosophia tracta la manera de virtuts e de vicis, e proua que los virtuosos son poderosos, e los viciosos impotents e freturosos. E es partit lo dit libre en .vij. proses e .vij. metres.

En aquesta primera prosa Boeci mou vna questio, merauellantse del regiment de Deu que leix que malicia vaja auant e florescha, e que virtut sia calcigada e malmenada. A la qual questio respon la philosophia prouant per veres rahons que no es axi com ell se cuyda, ans es lo contrari. E comença en lo lati Hec cum philosophia.

QUANT la philosophia hac escoltat Boeci remouent aquelles coses per les quals paria que hagues dolor, en aquest libre Boeci mostra que encara no hauia complit repos la sua dolor, per raho de alguns   —176→   duptes que li eren occorreguts de la gouernacio del mon, e dix: O philosophia, tu qui est mostradora de la vera lum del sobiran ben, les paraules que tu molt ben e suau e ordonadament has dites encara nom tollen tota la mia dolor; car certes nom eren de tot exoblidades celles que tu has dites, que ans les sabia ja, mas bonament noy posaua mon cor, mas has les me portades a memoria, e son me exits alguns duptes quem torben no poch. Lo primer es aquest: com sia cert que Deus sia sobiran ben e sia regidor e gouernador de totes coses, ¿com se pot fer que negun mal sia fet per negun? Lo segon es, que com Deus sia aytal com hauem dessus dit, ¿com se pot fer que negun mal sia fet per negun? Lo segon es, que com Deus sia aytal com hauem dessus dit, ¿com se pot fer que si mals se fan que no sien punits e corregits e esmenats? Lo tercer es, ¿com se pot fer que Deus soffira que les virtuts e les persones virtuoses e bones, no tan solament no son reguordonades dels bens que hauran fets, ans encara seran sotsmeses e calcigades per los maluats tirans plens de nequicia e de maluestat; e aquests han senyoria sobre los bons, els menyspreen, els perseguexen axi com si hauien fet algun gran mal, e sofferen pena sens colpa; empero les colpes e les maluestats de moltes males persones passen sens tota pena, car no son punits en res? Totes les dites coses me son merauelloses que facen sen regiment de bon regidor, qui ho sapia e ho veja, e quey puxa prohueir, e que no vulla sino be e amor: aytal es nostre senyor Deu. Empero   —177→   a tot bon regidor se pertany que faça fer bones obres dretament e vertadera, e corregir e esmenar e punir cells qui erren. Respos la philosophia: certes si axi era com tu aesmes, seria cosa fort monstruosa e stranya; mas tu not prens esguard que en la casa de tan excellent pare, molts e diuersos vaxells e de diuerses maneres hi ha, los quals son diputats al seruey de dita casa; empero si tots los vexells de minua condicio eren foragitats, los vexells qui son preciosos serian ensutzats. Los mals homens son axi com a vexells minues e de vil condicio, e los bons e virtuosos son axi com a vexells preciosos; com donques no sia raho que los vexells preciosos sien ensutzats, axi no es raho quels bons homens hic sien ensutzats o lunyats. E si bet prens esguard de les coses que hauem dites dessus en los libres passats, la tua oppinio conexeras que es falça, car lo contrari hauem dit, ço es, que los bons homens tostemps son poderosos mentre son bons, e que los auols perseuerant en lurs auoleses son minues e mesquins. E axi mateix pots conexer per ço que dessus hauem ja dit, que no son mals sens pena, e virtuts sens guardo, e que als mals venen males ventures, e als bons beneuyrances. ¿E not membra que jo te ja mostrada la forma de vera beneuyrança, e lo loch on sta? E respos Boeci: bem membra.

  —178→  

En aquest primer metre philosophia proua que per los graus de les creatures podem venir en conexença de Deu; e posa vna semblança de la anima, e del aucell qui vola. E comença en lo lati Sunt etenim penne.

E la philosophia dix: donques per les dites paraules pots pendre ales, e ficar a la tua pensa; e lauores la tua pensa sera molt leugera e pujara en alt tro al sobiran cel, en tant que vendras a la vera e perfeta conexença de Deu, lo qual sobre tots los cels te la sua cadira e lo seu ceptre, e compren les regnes del mouiment del mon, e es rey sobre totes coses molt leyal e resplandent, e lo teu desig sera que puxes romanir aqui. E lauores si a tu plau guardar en vers lo mon que hauras desemparat, veuras los mals princeps e tirans que son exillats e pofats en miseria, empero son molt temuts per les gents, e mostren se als seus sotsmesos com a lehons; e per ço si eren ben coneguts no serien per los bons homens temuts.

  —179→  

En aquesta segona prosa philosophia, complint ço que ha promes, proua que solament los homens virtuosos son abtes e poderosos, e que los maluats son orbs e flachs e mesquins. E comença en lo lati Tum ego, pape, inquam.

BOECI respos e dix: molt me merauell daquestes coses que dius, car molt son grans; empero pens me que tu ho poras ben prouar e demostrar, e per ço car mas mes en sperança de aço a saber, prech te carament que ho prous e noy vulles trigar. E la philosophia dix: plaume molt, e mostrar te que los bons tostemps son poderosos, e que los mals no han poder, ans son desemparats de totes forces e despoderats; e per la vn contrari se poria manifestar laltra contrari, que si lo be es poderos, lo mal apparra esser sens poder. E la primera raho si es aquesta: cell qui per les sues obres aconsegueix ço que desija de aconseguir, aconsegueix la fi. Per que lauores es poderosa e virtuosa la cosa quant aconsegueix la sua fi, axi com la vista lauores ha lo seu poder quant pot conexer los colors, e la hoyda quant hou los senys; e per lo contrari quant no poden aconseguir la lur fi no han poder. Donques com los bons homens aconseguesquen ço que desigen, ço es, la lur fi, la qual es vera beneuyrança,   —180→   e los mals homens no la puxen aconseguir, com sia desijada naturalment per tots, appar que los bons son poderosos e los mals no gens. E per ço que algun aconseguescha alguna cosa, son necessaries dues coses, ço es, voler e poder; e la vna menys de la altra no acaba res per que venga a la sua fi; e com los mals homens hagen lo voler, els deffallega lo poder, appar que son sens poder. En apres pots veure aço mateix per altra raho: car no es dit flach, ne deu esser dit, cell qui deffall en algunes coses, mas cell qui deffall en la cosa a ell principal, e la qual li es sobiranament millor e mes que altra es desijada. Donques com los bons homens, jassia que hagen haguts alguns deffalliments, car no es negun del tot perfet, empero que no han perdut lo principal ben que desijauen, e los mals homens lo hagen perdut, appar que son verament flachs e mesquins. E pots ho veure per semblant, car tot axi com cell qui va ab sos peus entro al loch pus luny, part lo qual negun no poria mes anar, aquell aytal seria dit poderos en anar; axi mateix aquell deu esser dit poderos qui pot aconseguir aquella cosa qui es fi de totes, e millor, e pus desijada. Axi mateix per lo contrari, cell qui deffall en axi que no pot aconseguir al terme al qual pot leugerament venir, es molt flach e sens virtut. Car cells qui han lexades les virtuts e se donen es deliten en vicis e en peccats, o ho fan per ignorancia, car no saben fer departiment entre   —181→   be e mal, o ho fan acordadament, car ho saben, mas lexen se vensre a la volentat seguent la lur sensualitat, o ho fan de tot en tot acordadament e volenterosa. Si en la primera manera, veges qual cosa es pus flacha e pus mesquina que ceguedat de ignorancia, car aytals son axi com los cechs qui no poden conexer de qual part poden anar. Si en la segona manera, fon axi com a besties qui nos regen de juy ne de raho, mas per la lur sensualitat bestial. Si en la tercera manera, dich te que no tansolament perden lur força, ans encara perden lur esser; car cells qui desemparen aquella cosa qui es fi de totes coses perden lur esser, car totes les coses qui son ordonades a alguna fi prenen lur esser e començament de la fi, e cells qui no aconseguexen son dits esser debades e nulles. Mas per auentura porias dir: com sia manifesta cosa que moltes males persones son en lo mon, ¿com podets dir que no sien? Certes jot dich que no han esser de hom; car lauors es dit verament que ha esser alguna cosa, car pot fer la obra a ell deguda segons proprietat sua natural. Axi mateix porias dir: cells han poder de fer mal, car fan lo; donques han poder e no son despoderats. E jo not respon ni no dich que ells no puxen fer mal; mas aquell poder que han de mal a fer, nol han per virtut que hagen en si, mas per gran flaquesa; car lo poder que han de fer mal no hagueren si poguessen perseuerar en perfeccio de bonesa, mas com no han en si bonesa   —182→   poden fer mal, e per ço lo lur poder mes deu esser dit despoder que poder. Prin te esguard que no es neguna cosa tant poderosa com Deu qui es sobiran, lo qual pot fer tot ben, e no pot fer mal; donques cells qui no poden fer tot ben, car no es negun qui en totes les sues coses e obres sia perfet, e poden fer mal, segueix se quel poder han per lur flaquesa, e no per lur fortalesa. E com ben sia desijat naturalment per tuyt, e mal sia rebujat e esquiuat, lo poder de fer mal no deu esser desijat, com sia mes imperfeccio. E aço es que dix Plato, ço es, que los sauis tansolament poden fer ço que desigen, e les males persones poden fer ço quels plau, mas no poden fer ço que desigen complidament, ni lur desig nol poden complir, car naturalment desigen axi com los altres que puxen aconseguir lo sobiran ben, lo qual no poden aconseguir en neguna manera.

En aquest segon metre proua ço que demunt specialment ha dit en los reys, e mostra que tot rey vicios es sclau. E comença en lo lati Quos video sedere celsos.

EMPERO la flaquesa de les males persones pots veure en los mals reys e princeps, qui par que degen esser pus poderosos quels altres, empero la lur maluestat es pus manifesta; los quals   —183→   si vols guardar e quantes tribulacions han en lurs coratges, trobarlos has que continuament son en affliccions diuerses e moltes passions. E jassia que seguen en altes e belles cadires, e sien vestits de precioses vestidures, empero porten cadenes molt fexugues dins en lurs consciencies; car alguns son turmentats de ansies, e altres per desigs desordonats, e altres per ira, altres per gran tristor, altres son turmentats per vana sperança, e crehen que puxen fer ço que no poden ni porien estant en lur maluestat, car amen solament lo ben propri, e lexen anar en banda lo be de la comunitat.

En aquesta tercera prosa proua que los maluats no son james sens pena, ne los bons sens loguer o guardo; e que la malicia es la major pena que pot esser, e la bonesa loguer. E comença en lo lati Videsne igitur.

VEUS donques aquestes cosses dessus dites, certes be pots conexer per aquelles en quantes uiltats e sutzures son en bolchats los viciosos e los peccadors, e quanta claredat e resplandor esta en bonea e virtut. E si tut penses tantost te sera manifestat que null temps no son bones obres que no hagen guardo, e a les males obres nols fallen nels son lunyades penes. E pots veure la   —184→   primera cosa per aquesta raho, car aquella cosa per la qual algun treballa, e lo seu treball es just e bo e vertader, aquella es guardo del dit treball quant es haguda, axi com lo senyal a aquell qui mils corre, e la corona es guardo del valent caualler vencedor. Donques com beneuyrança sia aquella cosa per la qual tots los bons homens fan tot quant fan, e sofferen ben tot quant los esdegue; segueix se que la dita beneuyrança o sobiran ben que es aquesta cosa mateixa sia lur guardo, lo qual negun nols los pora tolre ne lunyar dells; car per be que los mals homens e princeps hagen fellonia ni ira contra los bons, nols poran tolre lo lur guardo, lo qual es dins en ells; e per ço la lur corona nos marsara nels caura, cor als coratges virtuosos e prous nols pot esser tolta la lur propria bonesa e propria honor per neguna malicia estranya. Car dins en lur coratge e en lur anima es fermada, e dins es engendrada la dita lur bonesa, car si la haguessen hauda deffores, cell qui lals hagues dada, o altre strany lals pogre tolre; mas per ço com lo dit guardo que ha ja, haja cascun ab les sues propries virtuts e boneses, per aço nols pot esser forciuolment leuat; e lo dit guardo es naturalment desijat per ço com es bo, lo qual es pus bell que neguna altra cosa, e millor e major. Bet deu membrar ço que ja hauem dit, que cells qui aconseguexen lo dit guardo son dehifficats e son deus per participacio de Deu ab qui estan e participen. En apres   —185→   pots veure que a les males persones nols es luny lur pena, car axi com los bons e los mals son contraris, axi mateix lo guardo e les penes. Donques com als bons no sia lunyat lur guardo, axi mateix la pena no sera lunyada als mals. E com lo guardo dels bons sia sobirana beneuyrança, segueix se que la pena dels mals es sobirana miseria; e axi com los bons ja possehexen caucom lo lur guardo en aquesta vida, axi los mals la lur pena, car com sien mals ja ixen de natura humanal segons que hauem dit. Donchs cell qui jaqueix natura humanal, o ha a pujar en gran dignitat pus alta que hom, la qual es appellada diuinal, o auallar baix en grau pus minue, lo qual se appella bestial: e com lo grau pus alt solament faça pujar virtut e bonesa e proesa, segueix se que les males persones per lurs maluestats cahen baix en lo grau bestial, que sien fets axi com a besties, segons que diu lo Profeta: Hom quant fos posat en dignitat desconech se, e per ço fo fet semblant a les besties en lurs auols condicions. Car lo auar e robador de les coses dels altres es comparat al lop qui es fer, e deuorador, e traballos en robar; e cell qui es barallos es comparat a cha qui es malicios; e cell qui aguayta los altres falsament faent apares que sia amich es comparat a guineu; cell qui ab gran sobraria persegueix laltra es comparat a leho; cell qui es pahoruch lla on no li cal, es comparat a ceruo, o a lebra, o a cunill; cell qui es pereros   —186→   es comparat a ase; cell qui es leuger, e tost e souen se muda de son proposit, es comparat als ocells; cell quis dona a viltats e a sutzures de luxuria o a semblants auoleses, es semblant al porch quis delita en sutzura; e finalment tot hom qui desempara boneses es dona a maluestats, com no faça obres de hom que son segons raho, cau en lo grau de condicio de les besties; e aço es a ells donat en pena estant en aquesta vida, car son cayguts en seruey bestial.

En aquest tercer metre proua que lo peccador es bestia en la anima, e posa que pijor es hauer la anima bestial que lo cors, e posa una faula dels companyons de Vlixes, en altra manera appellat Jason, los quals foren tornats en besties. E comença en lo lati Vela Neritii ducis.

PER que podem veure semblant en la faula de Vlixes qui era de Narrici en Grecia, axi com es duch de Grecia, encara lunyada, del qual fenyeren los poetes que quant sen tornaua del fetge de Troya per mar, e esdeuengues en vna illa per força de vent, en la qual illa habitaua na Xerces qui era filla del sol, la qual quant sabe que lo dit Vlixes ab sos companyons era entrat en la terra, culli algunes erbes que ella sabia,   —187→   e feu ne abeuratges ab conjurs e paraules de conjuracions, e donan a beure a Vlixes e a sos companyons; lo qual abeuratge los feu tornar e mudar tots en besties, e alguns foren axi com a porchs, altres axi com a leons, altres semblants a lops, e los altres per diuerses maneres de besties, exceptat Vlixes lo qual per virtut de vna flor que tenia, la qual li hauia donada Mercuri mentre que era en Archadia on se nudri, la qual hauia virtut de conseruar hom en sa propria natura. Quant Vlixes vees sos companyons en tan gran desauentura per la crueltat de la sua hostalera, hauent desplaer de la cosa, trasch la spasa e encalça la dita Xerces, la qual hauent pahor promes li que faria altra abeuratge, lo qual faria tornar en lur propria natura cells quin beurien, e cells qui non beurien romandrien com a besties. La exposicio de la dita faula es aquesta: Vlixes vol aytant dir com saui, e per ço diu que Mercuri, qui es dit per los pohetes deu de sauiesa, li dona flor, ço es, de sauiesa e de sciencia, ab la qual se conseruas en natura humanal. Donques vol dir que hom saui habitant en aquest mon en lo qual es vengut ab los altres homens fo en la illa de Xerces, car segons veritat tot lo mon es axi com a illa en mig de mar. Xerces vol aytant dir com operacio o obra, e es dita filla del sol per ço com lo sol ab la sua lum endreça les obres humanals, per ço quant ix la lum del sol comencen les gents a obrar. E per ço car per   —188→   lurs obres que les gents fan guanyen comunament la lur vida, diu que Xerces li dona abeuratge, per ço car segons les obres que fa cascun es jutjat, e per les sues obres appar la sua condicio, per les quals jutja hom si viu humanalment o bestial; e per ço cells qui les lurs obres fan bestialment, diu ques son mudats en besties. Solament Vlixes, ço es, la persona sauia, rete natura humanal per virtut de la flor de sciencia e de sauiesa, car no cahen de dret juy de raho, per que axo fa obres humanals. Aquest, donques, Vlixes, ço es la persona sauia, trau la spasa, ço es, mostra la sua sauiesa per paraules, e per obres corregeix e castiga, e esmena les males obres, per les quals les gents son fetes bestials, e quant son corregides fan tornar hom a vertader juy de raho, e axi tornen a condicio humanal, e aquells qui nos volen corregir romanen axi com a besties. Donques pots veure la miseria en que son posats los mals homens; empero encara los pren pijor que als companyons de Vlixes, car aquells foren mudats en besties tansolament en los corsos e en lurs persones corporals, e de les males persones es mudada la lur anima, la qual ha perdut dret juy de raho; e aytant cant la anima val mes que lo cors, aytant pren pijor a les demunt dites males persones que als dits companyons del dit Vlixes, car pijor es ço qui fa mal a la anima, que ço qui fa mal al cors.

  —189→  

En aquesta quarta prosa proua que pus miserables son los maluats homens com complexen lo mal que volen fer, que no com nol poden complir, e pijor los es com no son punits que si eren punits, e a la fi que hom deu amar los bons e hauer pietat dels mals. E comença en lo lati Tum ego fateor.

EN apres respos Boeci e dix: per aquesta raho com los mals homens son axi com a besties he yo gran despler e tristor quant veig que poden noure e de fet noen a les bones persones. E la philosophia respos: jassia quels sia legut de fer mal e sobraries, empero jot mostrare vna cosa en son loch, ço es, que ells no poden fer dampnatge als bons perseuerant en lur bonesa. E dir ten he altra, que en la primera fas par que no sia creedora, ço es, que posat que sia axi com tu dius, ço es, que los mals homens donen persecucio e affliccio als bons, empero certifich te que lauors son pus miserables e han mes de mesquinesa en si mateixs quant fan los dits greuges, que si nols sahien, ne fer nols podien. E prouar to he per aytal raho: pijor cosa es hauer tres mals que dos, e daquells tres pijor es hauerne dos que .j. Com sien donques tres maneres de mals, ço   —190→   es, poder fer mal, e voler, e metre en obra, e cascun del dits mals haja deffalliment e miseria; appar que pijor es aquell qui vol fer mal, que aquell quil pot fer e nol vol fer. Axi mateix, pijor es aquell quil fa, que aquell quil pot fer el vol fer, mas nol fa: donchs per ço pots veure la miseria dels mals homens. Dix Boeci: jo encara volria que ab tota lur miseria tost los fallis e nols duras gayra lo poder de fer mal. Respos la philosophia: encara los durara menys que tu not cuydes, com jassia que hagen aquest poder deffectiu, empero nols pot durar molt, com fort es breu en esguard de la vida perpetual, car la anima es inmortal; empero vehem no souin, que jassia ques mostren fort poderosos en lur malicia, soptosament ve la mort e deffallen; e podem dir que si no morien, la lur miseria seria pus mala com seria pus durable, mas la mort los posa terme a la lur iniquitat, la qual si ells no morien seria eternal. Respos Boeci: certes fort me semblaua merauella ço que deyas, mas quant he escoltat veig que es gran veritat. E dix la philosophia: encara te dire altra cosa de quet merauellaras, mas empero per les dites coses dessus dites e fort manifest. Respos Boeci: e quina es aquexa cosa? prench te que lem digues. E la philosophia dix: dich te que millor cosa es a les males persones quant son punides de lurs maluestats, que si no eren punits; e no tansolament per ço que tut penses, ço es, que per lur pena los altres serien corregits, e   —191→   axi com han donat mal eximpli als altres, axi los corregiria la sua pena; mas encara hi ha altra raho pus forts. Respos Boeci: prech te que lem digues, car jo no lem pens ne la trop. E la philosophia fa aytal raho: tots qui son mals, son menys mal quant han en si algun ben, que si non hauien gens; per lo contrari, mes son mals cells qui no han en si algun ben, que aquells quin han; donques com justa pena sia bona si los es donada, no seran tan mals com cells qui no seran punits, car tota cosa justa es bona, e la cosa qui no es justa no es bona. Donques si a la miseria de la mala persona es ajustada justicia que es bona, no haura en si tanta miseria com si no hauia e si justicia. Empero no esser punit dels mals es contra justicia, e per conseguent es mala cosa. E Boeci respos: be veig ço que dius, mas deman te si apres de la vida present les animes han negun turment qui moren en peccat. Respos la philosophia: certes que moltes e grans penes sofferen, mas empero alguns de ells son punits de molt orrible pena, ço es, eternal; altres son punits de pena purgatoria, car axi com les malicies son majors en alguns que en altres, axi la pena es major segons les lurs colpes, car cells quis peneden ans de la mort, e regonexen les colpes, no son punits per pena eternal, mas per pena purgatoria. Mas empero be coneys tu que aquesta questio es fora de nostre proposit de que parlauem; e per aquesta raho, lexada aquesta   —192→   questio, vull tornar al primer proposit, e dich te que pus desestruchs e maleuyrats son aquells qui donen persecucio e pena, que aquells qui la sofferen; car segons que hauem dit dessus, pus malestruchs son aquells qui no son punits que aquells qui son punits, car les penes los son lurs medicines e purgacio de lurs mals; empero cells qui fan mal, cert sies que seran punits per lo jutge dreturer, qui no lexara mal que no sia punit. E Boeci dix: quant me pens en les tues bones paraules no veig res que pus vertader sia, mas quant veig la oppinio de les gents parleres, no par que sia creedor ni ho dega hom scoltar. Respos la philosophia: verament tu dius veritat, e es la raho aquesta; car cells qui han acustumat los vlls a les tenebres, no poden ben guardar a la claredat del lum. La gent vulgar han los vlls de lur enteniment acustumats de tenebres dels bens mundenals e sensibles, qui son fort fexuchs e escurs, per que empatxen lenteniment, e per aço nol poden leuar a entendre la veritat clara dels bens vertaders quis pertanyen al enteniment, e per aquesta raho no poden jutjar vertaderament. Per ço ells son semblants als ocells qui volan de nit, als quals la nit los es clara e lo dia escur: axi aquells no poden entendre en clara veritat, ans los es escura, e entenen e vehen les coses sensibles e palpables, e per aquesta raho a ells vijares que hagen poder de fer torts e sobres a les gents, e que no sien punits en aquesta   —193→   vida sia beneuvrança. Per aquesta raho no deu ho guardar la oppinio del pobular, mas deu hom seguir la oppinio e sciencia dels millors qui seguexen la veritat; e en axi aconseguiria hom sciencia vertadera, e ordonara si mateix per aconseguir la sobirana beneuyrança. E si per ventura pren la carrera comuna de les gents que no han cura sino dels plaers del cors, ell mateix sen va als turments qui son sens fi e sens mesura: car tot en axi com nosaltres sens tota força podem alçar los vlls al cel, e contemplar les luminaries que Deus hi ha posades, els podem baxar e guardar los fems e la corrupcio; axi mateix podem alçar lo enteniment e contemplar les coses diuinals, e baxar a les coses terrenals e seguir la voluntat bestial. E per ço com lo pobular es semblant a les besties seguint mes lo plaer del cors que lo juy de la raho, no deu hom seguir a la lur oppinio; car axi son com lo cech al qual no es vijares res de la perfeccio humanal, e empero nos que hauem vista, nol ne creuriem per be que ell ho affermas, car vehem que a ell fall la vista, e si jutjar volia les colors no les poria jutjar dretament. E Boeci dix: fort volria quem prouasses per algunes rahons les coses que dius, ço es, que pus mesquins son aquells qui perseguexen, que aquells qui son perseguits. Respos la philosophia e dix: plau me molt, e fer te tan solament dues rahons. La primera es aquesta: aquells son pus mesquins e pus malestruchs als   —194→   quals es deguda pena, que aquells als quals no es deguda; donques com a cells qui fan mal sia deguda pena, e no a aquells qui lo mal sofferen injustament, donques son pus mesquins aquells qui fan la injuria que aquells que la sofferen. La segona raho es: naturalment tota sutzura fa mesqui aquell sobre qui es, e no altre; donques com fer injuria sia sutzura que ensutza cell qui la fa, e no cell qui a tort la soffer, donques aquell aytal es pus miserable qui la fa; donques com cell qui es pus miserable haja major obs misericordia, major pietat deuria hom hauer daquell qui fa lo mal, que de aquell quil soffer. Empero fa hom lo contrari contra raho, car per cert si cells qui fan lo mal o la injuria conexien lo be de la obra virtuosa, e los mals qui son apparellats a cells qui males obres fan, ells se penediren daço que fet han mal, e volrien que a ells fos donada pena en aquest mon, e la sofferrien volenters, e nols seria vijares que fos pena per raho del ben quen sperarien aconseguir. Tot en axi com lo malalt no jutja que sia pena ço que li es donat per sanitat, ans li sap greu quant alguns li volen empatxar la medecina que per la dolor dona salut, e quant li cuyden ajudar a no rebre desajudenli, la qual ajuda lo saui malalt rebuja e sotsmet si mateix al metje, que faça ço que li es proffitos; axi mateix aquests si ho conexien be e complidament no volrien que negun los deffensas, e ells mateys se sotsmetrien volenterosament   —195→   a aquells quils perseguexen els donen penes. E per aquesta raho les persones sauies no volen mal a neguna persona, car les bones persones no les auorrexen fino aquells qui fon folls, e les males persones no les deu negun auorrir, mas hauer ne compassio de la lur miseria en que son, car son axi com a malalts, e axi deu hauer hom pietat dels malalts; car tot axi com es la malaltia corporal destruccio del cors, axi los vicis e los peccats qui son malaltia de la anima son destruccio de aquella.

En aquest quart metre complany philosophia la iniquitat dels homens quis volen ociure com besties, e desauentures ne maten ja prou, e la mort qui per si mateixa ve. E comença en lo lati Quid tantos juuat excitare motus.

DONQUES, o vosaltres persones quius delitats en fer mal, ¿queus valen les injuries que hauets fetes a les gents, ni donar la mort, ni fer en vers elles crueltats? Certes major dampnatge fets a vosaltres mateys, per lo qual vos perdets eus destrouits. Pus cruels sots en fer mal que les serps ni los lehons, ni les altres besties qui de natura sua son cruels; car aquelles fan mal ab les dents o ab les vngles, o ab los corns, les quals coses Deu e natura los ha dades; e vosaltres,   —196→   part ço que natura vos ha donat, ab ferre cruelment perseguits cells quius volets; e les dites besties no fan mal sino a aquells que aconseguexen de prop, e vos matats les gents quius stan luny ab lances, e darts, e sagetes, e ab cayrets e semblants coses qui per vostra malicia hauets ordonades a matar homens. Per cert aytal fellonia no es justa. O tu, Boeci, ¿vols tenir vna bona doctrina? ama totes les persones que dretament son bones, e hages pietat e misericordia de les males persones.

En aquesta .vª. prosa Boeci se merauella com se pot fer que los bons hagen mal, e los mals ben; e la philosophia ret raho. E comença en lo lati Huic ego video.

EN apres respos Boeci, e dix: per les coses dessus dites jo son merauellat que molts de bens e de mals sien atribuits a la fortuna, axi com riquesa, pobresa, honor, e desonor, e semblants coses; seriem vijares que fos rahonable cosa que los desayres e los mals venguessen a les males persones, e que les prosperitats e los plaers venguessen a les bones persones; e per ço com veig que lo contrari se fa, de fet son merauellat, car per cert no es negun, si saui es, que li placia mes hauer be e honor que lo contrari; e axi   —197→   es ordonat rahonablement per les leys, ço es, que als bons sia donat be, e als mals sia donada pa e desonor. E la raho per quem merauell es aquesta: com sapia que Deus qui es sobiranament bo, e saui, e poderos, com sia departidor de totes coses, e ordonador de aquelles, ¿com se pot fer que les penes degudes segons justicia dreta als colpables, venen e cahen sobre les persones justes; e les honors qui son guardo de obres virtuoses, son preses e occupades per les males persones? E en aço apparria que lo regiment e la gouernacio de Deu no fos sino regiment de fortuna o de ventura, ço es, que a cascun esdeuenguen totes les coses per ventura, e no per ordinacio de Deu. E si era axi que totes coses venguessen per fortuna o per ventura, aço falleix souin; e lo regiment de Deu creu jo que sia sens tot deffalliment. Mas en aquesta cosa no veig raho per ques faça, e siy veya raho no deuria esser altra cosa sino regiment de fortuna o de ventura, car en aço ques fa per ventura noy cal assignar altra raho sino la fortuna e ventura. En apres la philosophia respos: no es merauella a cell qui no sap la raho per que les coses se fan, ques pens les dites coses e estiga en si merauellat, car ignorancia de la raho per que la cosa se fa es raho de merauella; mas tu pensar te deus que jassia que no sapias per ques fan les coses, empero per ço com saps que Deus es regidor vniuersal de totes coses, no deus duptar que per la   —198→   sua bonesa tot quant fa es fet en justa raho. Mas empero no la pot hom tota vegada saber, e per axo se merauella hom; empero si hom la sabia no sen merauellaria; mas sens tot dupte totes coses son fetes segons dreta raho.

En aquest .ve. metre philosophia proua que aquesta merauella es en los homens, per tal com ignoren la raho per que Deu fa les coses. E comença en lo lati Si quis Arcturi sidera nescit.

E pots veure semblant en lo mon, car les gents se merauellen fort de algunes coses ques fan tots dies, o daltres ques fan souen, per ço car no saben la raho per ques fan; axi com es del cors de la estela appellada Boetes, que es en la Vrça major dels cels, ço es, en lo carro quis mou en torn la tremuntana, e fa arch que mes esta en la part sobirana del cel que en la part jusana, e pus tost ixen totes axi com son acompanyades: la dita estela es segona de aquelles qui fan arch. Daço quant les gents sen prenen esguard e no saben la raho estan merauellades. Axi mateix se merauellen les gents del eclipsi del sol e de la luna quis fan algunes vegades, ço es, quant perden lur claredat, per ço car no saben la raho, e si la sabien no sen merauellarien; empero cells qui ho   —199→   saben no sen merauellen, car conexen per sciencia de estrologia que axis deu fer segons cors de natura. Axi mateix les gents pobulars nos merauellen del mouiment tempestuos de la mar, car vehen e conexen que lo vent es raho del dit mouiment, nes merauellen de la aygua quant se congela es glassa, car conexen que lo fret nes raho per ques congela, e la calor es la raho per que lo glas se fon. Per que appar que ignorancia de la raho fa hom merauellar; e per ço car tu no saps la raho per que Deus dona als bons algunes affliccions, e als mals algunes beneuyrances, te merauelles; empero nos fa sens alguna raho la qual hom no sap, e si la sabia tantost lo merauellar cessaria.

En aquesta .vjª. prosa philosophia posa quina cosa es la diuinal prouidencia, e quina cosa es fat, e quina differencia ha entre ells; e posa que la sauiesa diuinal ordona totes coses fort justament. E comença en lo lati Ita est, inquam.

RESPOS Boeci: verament axi es com tu dius, per quet prech carament que com tu sapias les rahons de totes coses, me vulles dir aquestes rahons quem son amagades, car gran turbacio donen al meu enteniment per ço car me son merauelloses.   —200→   E la philosophia dix rient: tu demanes gran cosa, a la qual en vides pot esser sufficient neguna resposta, ans es semblant a la ydria, de la qual dien les faules dels poetes que es font ab molts forats per los quals hix aygua que fa gran dampnatge a la terra hon es e als vehins, e quant volen tanchar vn dels forats, obren sen .vij. forats aytant grans com aquell. Axi mateix es daquesta questio, car responent e declarant la, tantost ixen moltes questions aytan suptils com es aquesta, e aquesta no pot esser ben declarada sens aquelles, e que lo enteniment les regescha e les refren; car de la dita questio ixen aquestes questions, ço es, de la prouidencia de Deu, e de les coses que fan ordonadament e regladament, e daquelles ques fan soptosament e esdeuenen dexopte. Axi mateix de la conexença de la predestinacio de Deu, e del franch arbitre, e francha libertat que Deus ha donada al mon, les quals questions tu mateix pots conexer com son de gran carrech. Empero tant com jo pore les te declarare, segons quel teu enteniment les pora percebre, car en aquesta vida mortal no les pot hom clarament ni complidament entendre. Tu saps fort be que tot quant se fa en lo cel e en la terra, sia per natura o sia per volentat, tot es fet per la volentat de Deu, e tot es exit del enteniment molt excellent de Deu, lo qual es començament de totes coses, lo qual ha prohueit a totes e sengles coses, els ha posat cert orde e cert terme   —201→   en certa manera, a cascuna cosa segons ques pertany. Les quals coses quant son imaginades e pensades en la puritat del enteniment de Deu, ço es, com totes son exides e han hagut començament per aquell e son ordonades per ell, son dites de la prouidencia de Deu, ço es, que ell les ha volgudes axi ordonadament fer per la sua prouidencia; e quant son imaginades en lur esser e en lur obra, que fan axi com a cells que nou han de si mateys, mas de la virtut quels es tramesa per Deu, son nomenades fat per los antichs, dient que hauien aytal fat. En axi que prouidencia es aquella raho la qual es en la pensa diuinal situada en lo princep sobiran, la qual dona a totes coses esser e disposicio; e fat es aquella disposicio que es fundada en les coses creades e mouibles, per la qual la diuinal prouidencia te e liga cascuna cosa en cert orde e offici. En axi que prouidencia vol dir la cosa segons que es en lo enteniment diuinal; e fat vol dir virtut tramesa per Deu a les creatures, en quant en lur esser, e en quant en lur obrar. En axi que prouidencia es axi com lum en lo sol; e lo fat es axi com la lum del sol posada en les coses per la dita lum illuminades. Es dit que lo fat deualla e ha començament de la prouidencia de Deu, axi com la obra del maestre ha començament del enteniment del maestre, car deu primerament entendre la obra ans que la començ de fer, e per ço quant la enten ell la fa. Donques prouidencia   —202→   es ordonament perpetual qui nos pot mudar, lo qual es en lo enteniment diuinal; e fat es ordonament temporal e mouible de aquelles coses que la prouidencia de Deu son ordonades. E son .v. coses sotsmeses al dit fat, ço es, lo cel ab les esteles, e los elements, e totes coses quis poden engenrar o corrompre, e les obres dels homens e les lurs ventures. Empero lo enteniment ne la obra del enteniment no son sotsmeses al dit fat, segons que en apres se dira, quant determenarem de la francha libertat, mas solament les obres del cors: ço que esdeue al hom, e jassia que hom sen merauell, empero car deualla e no hi ha res sens la prouidencia diuinal, pensar te pots que tot es ben fet e ordonat; e no hi ha res que sia torbat, car tot es fermament ordonat. E si per auentura a tu torba aço que dius, quant veus que los bons han mal, e los mals han ben, sapias per cert que en aquexes coses es molt excellent lo regiment de Deu; mas lo deffalliment del enteniment del hom no ho pot comprendre, e per axo no ho pot jutjar ben, car tu saps fort be que los homens del mon no han tanta de sciencia per molt que hagen studiat, que no deffallen souen en lur juy, car no es moltes vegades axi com cells se pensen, ans tot dia es lo contrari. E posat que alguns homens hagen tanta de sciencia com ne puxen hauer per son treball e estudi en aquesta present vida, encara no poran jutjar la bonesa ni malicia de algun, sino per   —203→   les coses que mostrara defora, axi com es: parlar, anar, obrar, e abstenir, e menjar; e semblants coses no donen perfeta conexença, car la bonesa e la malicia dins en la pensa de la persona es, la qual es tant amagada que no es hom viuent qui la puxa conexer perfetament, ans hi es enganat molt souin. Solament la coneix acabadament e perfeta nostre senyor Deus, al qual totes les coses li son manifestes. Per que appar que no pot hom dretament jutjar la bonesa ne la malicia de les gents, mas que aços pertany de jutjar solament a Deu, qui sap clarament la veritat. E per ço car ell distribueix e ordona totes coses, pensar se deu hom que tot es ben fet, car no pot errar en res, e no deu hom posar fe al juy de les gents. Empero donar ten he eximpli grosser, car souint pots veure que lo bon metge no dona a tots los sans eguals ni semblants viandes, ans a alguns dona coses dolces e calentes, a altres dona coses amarguoses e fredes, per conseruar los en sanitat. E a alguns malalts dona medecines leugeres, e a altres les dara forts e regces. E jassia que los altres sen merauellen, empero no sen merauella lo metge qui coneix segons vertadera sciencia quina cosa ha obs cascun per son proffit. Tot en axi mateix es en lo regiment de sanitat dels coratges humanals, la sanitat dels quals no es als sino bonea o proea e sanctedat, e la malaltia no es als sino malicia, vici e peccat. Car per ço com Deu tansolament   —204→   coneix la dita sanitat, e la dita malaltia dels dits coratges, ell proueeix tansolament la cosa que es proffitosa a cascun segons son enteniment e stament. E per ço com nos no sabem la raho, hauem en nos turbacio de les coses ques esdeuenen als homens, segons que los dona lo fat, e merauellam nos de la ordinacio de Deu en los bens e en los mals que venen sobre les gents, los quals nos pensam e jutjam segons nostra sciencia que son bons e mals. ¿E quet penses tu que sia millor ni tan bon conseruador dels bons, e castigador e corregidor dels mals, com aquell regidor en lo qual no ha malicia ne volentat desordonada? ¿E qui coneix los coratges clarament? certes no es negun. Per que nos deu hom merauellar ni torbar, car ell sap quina cosa es mester a cascun; empero a hom sera vijares lo contrari. E per ço que pus clarament ho veges dir ten he algunes rahons que tu mateix saps; car la comunitat de Roma es estada malmenada dues vegades per gran sobreria de dos princeps, qui per lur ergull se son ensenyorits de la dita ciutat, ço es, en vida tua per Theodorich qui es tiran e maluat hom e heretge, e saps quantes sobres e injuries ha fetes a la ciutat, contrestant li los senadors de la dita ciutat, empero ell ha haut son enteniment contra tots. Axi mateix saps que en temps de Cato qui era hom de gran sciencia, quant Julii Cesar hagues subjugades a la dita ciutat e les gents rebelles, per lo qual era   —205→   trames en les regions de tremuntana e de ponent, volch hauer senyoria que fos emperador contra lo stabliment dels Romans; lo qual com vingues ma armada ab gran poder, lo qual hauia haut dels Romans, contra la dita ciutat, e los senadors ab tota la ciutat ab gran host li isqueren a batalla, entre los quals eren principals regidors Pompeius e Cato, los dits senadors foren vençuts, e lo dit Julii hac son enteniment. Per la qual cosa Pompeius fugi en Egipte, per ço com no volia consentir a la dita senyoria del dit Julii, la qual tollia als Romans contra lur ordonament, els trencha lurs libertats e franqueses; e quant fo en Egipte, lo rey de Egipte per plaure al dit Julii feu lo degollar dins en la sua nau. Axi mateix per aquella mateixa raho Cato fugi en Arabia, e quant fos en la ciutat de Cartanya e vaes que no podia scapar a les mans del dit Julii, mata si mateix ab vn ganiuet, lo qual se mes per la mamella esquerra. Empero en aquestes coses, segons juy de totes gents, semblaua que los dits senadors mantinguessen justicia, e que per lur victoria lo ben comu fos mils gouernat e regit; mas lo contrari era segons lo dreturer juy de Deu, lo qual no tansolament guarda lo present, mas encara lo esdeuenidor. ¿E quis pensaua que Pompeius e Cato qui eren tan sauis homens errassen en aquesta cosa, que per mantenir la comunitat morissen axi vilment? certes no ho paraguera. Empero pensar te deus   —206→   que cell qui es dreturer regidor ha ordonades totes les coses molt dreturerament. En apres pots veure que sera algun ben nudrit, tot hom lo tendra per bo en quant aço ques pertany a homens, empero sera deffallent en virtut de son coratge, per la qual cosa si li esdeue alguna tribulacio tantost desempara la bonesa que hauia, la qual no podia retenir en tribulacio axi com en benanança; e lauors appar que no hauia vertadera bonesa car no la hagra desemparada. Encara mes veuras que sera algun qui haura bonesa vertadera quant es a Deu e quant es als homens, en tant que la diuinal prouidencia no soffer que sostenga negun mal en la sua carn, ni que li vinguen malalties, ans es conseruat en tot ben, per la sua sanctedat, e Deu lo endreça en tots sos affers. Axi mateix veuras alguns qui seran bons, e empero no seran posats en honors ni en dignitats de regiment per ço que no perden lur bonesa. Altres son qui algunes vegades son posats en dignitats e altres son sotsmeses, algunes vegades han plaers, e altres vegades han desplaers, e en aço son les demes gents en lo mon. Altres son que mentre seran en lur benanança hauran soptosament alguna tribulacio quels sobre vendra, per ço que per maça longa benanança nos ergullen. Altres son als quals Deus lexa sofferir moltes tribulacions per ço que per la paciencia sien confermats e fortificats en obres virtuoses, car son se acustumats a sofferir   —207→   les dites tribulacions. Altres son qui son forts as fon forts e qui porien be sofferir tribulacions, mas son fort pahoruchs e temorosos mes que nols caldria, per que perden alguna partida de lur benanança. Altres en trobaras quels es vijares que no sia negun affany, o que sia fort poch, sofferir tribulacions, per que les menysprehen; empero sils venen no les poden sofferir. A les dues es obs que prouen, ço es, lo primer ço que deu tembre, e lo segon ço que deu menysprear, per ço que no jutgen pocament si mateix ne los altres. Alguns altres son qui han comprat honrat nom, ço es, han guanyada honrada fama e nomenada en lo mon per la lur mort que han sofferta en fets darmes, car seran morts per mantenir lur senyor, mes per amor del mon que per amor de virtut. Altres son qui sofferen molts turments a ells donats, e han donat eximpli als altres de sofferir tribulacions per amor de virtut, car ells no son vencedors de virtuts, per que los mals ni malicia de homens no ha puguda sobrar ni aterrar la lur virtut; en la qual cosa es apparaguda la lur vertadera bonesa. En apres quant es dels mals homens als quals venen a vegades tribulacions no sen merauella hom, car be ho merexen, e a vegades per aquelles alguns sen corregexen; e axi mateix altres vaent lo lur mal se guarden de fer mal, per ço que nols esdeuenga semblant; e quant los venen coses de alegria, los bons poden entendre e pensar com e quant duen esser   —208→   preades les coses temporals. Altres son qui sofferen minua de les coses temporals, per la qual son mes lunyats de peccats e poden mes hauer auinentesa de fer bones obres, en special de donar si mateys a studi, e a contemplacio, e aço los fa star en tristor, els es vijares que sien posats en estament de miseria; als quals Deus dona a vegades medecina els guareix quant los dona compliment de riquesen que desigen, les quals quant han aconseguides han la sua conciencia ensutzada per molts e vils peccats, e mudaran lurs custums que hauien bons e mals; e per pahor que hauran que no venguen al primer estament seran molt auars, e finalment per lurs iniquitats perdran tot quant hauien ajustat. Altres son qui malament e desordonada ajustaran les riqueses en les quals se confien, per que los ve alguna fort mala ventura per lurs maluestats en que cauran per lur colpa. Axi mateix trobaras que algunes males persones son posades en estament de jutjar e de punir los altres, per ço que los bons sien per ells exercitats, e los mals sien per ells punits; car entre los mals homens ha diuersitat, per ques esdeue que los mals homens no tansolament son punits de lurs mals per semblants de si, ans encara algunes vegades son castigats e corregits, e conexen que les lurs males obres no deuen esser fetes, car vehen que son punides no solament per les bones persones, ans encara per les males. E altres se corregexen   —209→   per ço car veen que los jutges, qui son aytan mals e pijors que ells, inigament los turmenten; per la qual cosa per lo desplaer que han e ira contra aquells, venen en conexença de lurs deffalliments e volen ser obres virtuoses, per ço que no sien semblants a aquells que han en esquira e en maluolença. E daço trau Deu vn miracle fort assenyalat, que los mals fan per lur malesa los altres mals esser bons, e en aquesta manera Deu de mal trau be, mentre que los mals homens per la tribulacio que sofferen per los altres se studien auorrir los, e per ço fan lur poder ques exciten a virtut, per tal que sien dessemblants a la malesa de aquells que auorrexen: de ques segueix que solament se pertany al poder del diuinal regiment que les coses que son males en si sien en ell bones, com ell vsant de les coses males ordonadament e couinentment, tots temps de mal trau algun ben, com la sua ordinacio abrassa e conte tot quant es, ço es, be e mal. Per que sesdeue que la cosa que no fara la obra per la qual es ordonada, caura finalment sots orde e si la qual nos cuydara, per ço que en lo regiment de la prouidencia diuinal no haja res lo qual sens orde ne follament sia fet. Donques appar per totes les dites coses que no es leguda cosa a hom de encerchar tots los juys amagats de Deu, nils poria hom compendre en son enteniment, e menys recomptar de paraula; mas deu bastar al enteniment humanal que Deu qui   —210→   es formador e regidor de totes coses, que ell les endreça totes en be. E com ell haja fet tot quant es a sa semblança, que la sua bonesa regeix tot quant es e ho gouerna; e per la orde que ell ha donat al regiment de les constillacions no esta que no foragit tot mal de son regne; de ques segueix que les coses que appar que sien mal fetes en la terra, si son compensades esser regides per la diuinal prouidencia, noy ha res que mal sia fet. Mas ja veig que est ben carregat per la veritat que entenent te donada, e per la prolixitat de les paraules est afexugat; per que dar te vn poch de consolacio de musicha, per tal que com seras recreat, pus fort sies a entendre les coses quet haure a declarar.

En aquest .vje. metre philosophia amostra per eximplis diuersos com Deu molt abtament endreça a si tota creatura e la gouerna justament. E comença en lo lati Si vis celsi jura tonantis.

SI tu vols axi com has acustumat ab imaginacio aguda e pura veure los regiments de Deu ordonats, pren te esguard dels mouiments dels corsos celestials com son reglats, e alli trobaras que les esteles han lo lur mouiment paciffich e sens contradiccio, com lo sol per la gran   —211→   calor no empatxa lo regiment fret de la luna, ne la vrsa, ço es, lo carro quis mou prop lo poll o lo pern alt del cel, e veu que les altres esteles se acabussen en la mar. Aço vol dir que a manera de persona quis acabussa, les altres esteles se mouen, ades sobre la terra, ades deius; empero lo carro no ha desig de aquest mouiment, com basta li que continuu lo mouiment que Deu li ha donat entorn la tremuntana. Axi mateix la estela que es appellada Lucifer o Venus, tostemps que los dies e les nits son eguals, ço es, en la primauera o en lo autumpne, hix en lo començament de la nit e aporta nouell de la ombra; empero en altre temps hix en lo iuern, e en altre en lo estiu, car en lo estiu hix en lalba e comença lo gracios dia. E per aquesta manera la prouidencia diuina ha donada continua amor a los corsos celestials de les esteles, e no vol que entre les esteles haja dicordia. Aquesta prouidencia trempa ab pau les contrarietats dels elements, com algunes vegades la humiditat de la aygua fa loch a la sequetat de la terra o del foch. Vol dir que a vegades lo foch es senyor de la aygua, e a vegades la aygua del foch; e empero lo foch sen puja alt vers lo cel de la luna, e la aygua roman baix sobre la terra. E axi la amor diuinal fa pau en la guerra dels elements els conserua. Aquesta amor de Deu parteix lo temps del any sens baralla, com fa que la primauera sia tebea e do flors ab graciosa odor;   —212→   lo calt estiu dona les messes e secha lo forment; e lo autumpne madura los rayms e les fruytes; e lo fret iuern dona moltes pluges. Aquesta temprança del diuinal regiment nodreix e dona esser a tota cosa qui haja vida. Hoc encara ell toll per mort a cascuna cosa en son temps, enderrocant cascun per mort; e seu, ço es que en inmutable; e regent tira cascuna cosa de les regnes, que venguen segons que ell vol. E ell es rey, e per tal com regeix, senyer, font e començament, ley e saui jutge de egualtat. E les coses que ell fa nexer e anar per mouiment, ell les reffrena e les fa tornar a si mateix, e ferma les coses vanes: com sino que la prouidencia diuinal reffrena, e constreny, e endreça les coses vanes e qui par ques fassen sens orde, els guia a lur fi, tot quant per ell es ordonadament fet se perdria, e axi com a cansat se desuiaria. Conclou donques aquesta amor, ço es, lo diuinal regiment, que per la sua gran amor regeix e es comu a tota creatura, e cascuna creatura desija esser per aquesta amor regida, com en altra manera no pot durar la cosa creada si per amor en aquell qui feta la ha no es fermada. Empero prin te esguard dels cels que noy veuras res desordonat ne torbat, e axi mateix en los elements e en los temps que son ordonats segons lur condicio, e tots fan segons que la prouidencia de Deu ho ha ordonat.

En aquesta .vijª. prosa philosophia trau vna bella conclusio de tot quant ha dit, e es aquesta, que tota fortuna qualque sia es bona, com en nostre poder es que la façam bona o mala; e mostra los homens com se deuen regir en cascuna. E comença en lo lati Jamne igitur vide.

ARA duymes pots veure ço ques deu seguir de totes aquestes paraules dessus dites. Respos Boeci: ¿e que sen segueix? E la philosophia dix: cert es aço que tota fortuna quina que sia es bona. E Boeci dix: ¿com se pot fer axo? Respos la philosophia: jo to mostrare, e axi enten be les mies paraules. Tota cosa qui sia justa o proffitosa es bona; e trobaras que tota fortuna, sia plasent o desplasent, sia de benanança o de tribulacio, es justa e proffitosa; car la fortuna plasent o de benanança si va a les bones persones, es los dada per guardo, e axi es justa, els es raho de exercitar se e fer mes de be, e axi es proffitosa; e si ve a les males persones, guardonels de alguns bens que hauran fets, els fa regonexer per lo benifet que han reebut. E la fortuna desplasent es donada per punicio e per correccio dels mals, per que es justa e proffitosa; appar donques que es bona. Respos Boeci: les   —214→   tues paraules son vertaderes, mas prech te quem digues que farem de la oppinio de les gents comunes. E la philosophia dix: ¿vols quet ho mostra per les paraules que les gents comunament han en vs? Respos Boeci: fort me plauria. E la philosophia dix: tota cosa proffitosa es bona, segons que totes les gents dien; donques com la fortuna aspra corregescha e exercit los bons e reffren los mals per la affliccio quels dona, e tot aço sia bona cosa, segueix se que es bona la dita fortuna. Axi mateix no cal parlar de la fortuna plasent quant es donada a les bones persones e virtuoses; donque appar que es bona: veges donques que seguint la oppinio de les gents, tota fortuna segons les coses dessus dites ve a les persones per guardo, o per proffit, o per conquerir virtuts e fer obres virtuoses. Empero aquells qui son mals o perseueren en malicia, la fortuna los es molt miserable quant es de benanança temporal si no regonexen lo benifet de Deu. E la fortuna contraria aduersa no es mala als bons, car son guardats de fer mal e exercitats de fer be. Respos Boeci: verament axi es. E la philosophia dix: donques la persona bona e sauia nos deu entristar com veu venir contra si forts batalles de la fortuna, car si ho sap fer fortuna li sera bona e proffitosa; per que deu esser axi com lo baro valent noble de coratge qui no ha desplaer quant soffer lo carrech de la forts batalla, ans se delita ques puxa fortment   —215→   combatre, e vensre los seus contraris. E per aço es dit virtuos car ab propria virtut se efforça de fer obra virtuosa, la qual obra no seria virtuosa si no hauia forts contrasts; e quant major contrast soffer e ell venç, major virtut ensenya. Axi mateix es de la bona persona en sofferir les forts tribulacions quant lo combat la fortuna contraria; car lauors quant no pot esser sobrat per la dita tribulacio, mostra que es virtuos e no es flach: car no deuen posar lur cor en hauer plaer ab lur cors, ne delitar se en aquell, mas tenir a prop que fortuna plasent nols puxa corrompre, ni deslogar de lur bonesa per massa desordonats plaers, ni la fortuna contraria nols git a terra per massa gran tribulacio, nels faça desuiar de bonesa, ni massa pembre per volentat desordonada; mas deu fer sa punya que tota vegada tenga mijania e trempament, car tot aço que es pus baix de mijania, o sobre o deius a la dita mijania, es sens preu de benanança, e no ha guardo del treball. E dich vos que en ma de cascun es quina fortuna volra hauer quant li ve aspre, car si no exercita hom a fer ben, e si no castiga o reffrena de fer mal, es fortuna punidora o de punicio. Per que la sauia persona deu fer en guisa que no li torn en pena, mas que li sia reffrenament del mal e exercici de fer bones obres e sanctes e virtuoses.

  —216→  

En aquest .vije. metre la philosophia amostra que los homens deuen esser forts en sofferir lo treball de fortuna, e molt mes per aconseguir los bens celestials que no feu Agamenon per destrouir Troya, ne Vlixes per venjar sos companyons. E comença en lo lati Bella bis.

E daxo pories pendre eximpli e doctrina en los valents e sauis barons qui son estats en temps passat. E primerament en aquell valent baro Agamenon, lo qual son grech e gran princep. Aquest Agamenon quant hac sabuda que los de Troya hauien feta gran honta e gran violencia a son frare Menelau, car forciuolment li tolgueren sa muller na Elena, e la sen manaren per força a Troya, lo dit Agamenon no volent sofferir la dita injuria, ab gran estol de grechs se mes en la mar volent anar contra Troya, e peruench en la illa appellada Euliden en la qual se colia Diana per deu. E quant aqui li deffalguessen los vents que hauia mester, anassen al temple de na Diana e demana als sacerdots quina cosa poria sacriffichar e fer sacriffici a la dita Diana per que pogues aconseguir proffitosos vents. E los sacerdots consellaren li que degollas sa filla propria per nom Phigenia, e que la sacrifficas   —217→   a la dita Diana, e que tantost hauria ço que demanaria. E lo dit Agamenon no dupta de fer ço que li era molt doloros segons natura e volentat, per ço que pogues aconseguir ço que desijaua. Empero quant Diana hagues vista la gran volentat e valerosa del dit baro, hac pietat de la dita sua filla e no volch que moris, mas en loch seu que fos sacrifficada la sua cambrera; e tantost com fo fet hac lo vent axi com desijaua, per que ana a Troya e la assetja, e estech en lo fetge .x. anys, e finalment la pres e la destroui. En apres te pories remirar en la istoria de Vlixes, lo qual quant tornaua de la preso de Troya, per força de vent esdeuench en les roques de Polissemi, lo qual era gigant molt orrible e maluat, lo qual hauia vn gran vll en lo front, e no hauia sino aquell, e mentre aquell vll fos sa no podia esser vençut, car axil hauien fadat les fades. E quant los companyons de Vlixes hac Polissemi morts e menjats, e Vlixes hac vista tan gran crueltat, hauent gran dolor de la mort tan cruel de sos companyons, axi com a valent e molt coratjos esuahi lo dit Polissemi e ferill en lull, e trasch lo li; lo qual quant fo cech e forios, e corregues per pendre Vlixes e aquell se defensas, caech per les roques qui eren molt altes e mori. Dir te encara, per tal que pusques ressemblar los treballs los quals merauellosament axi com a hom molt saui e virtuos sofferi Ercules, dels quals treballs conten   —218→   los antichs, e alguns son vers e altres faules. E a declaracio de aço es cosa notadora que Ercules fo fill del rey de Grecia e fo philosoph molt saui e discret, e diu se que hac madastra la qual li volia gran mal, e sots semblança de be volial ociure, per que consellaua al dit rey marit seu e pare de Ercules quel trametes a les coses deius scrites, per tal que moris; car sabia fort ben que ell era fort coratjos e no duptaua de fer res que li fos manat, majorment car era molt obedient a son pare. E primerament lo trames a domdar les Centaures, los quals son figurats mig caualls e mig homens siluestres, e son fort leugers. Aquests domda Ercules prometent los que la partida bestial que era en ells faria tornar humanal. En apres segonament fo enuiat a matar vn leho lo qual era pus farestech e pus cruel que negun altre, e que aportas la sua pell; lo qual ell vence ab virtut de vn basto virtuos contra los leons, e aporta la pell al pare quant lach mort. Despuys tercerament lo trames sagitar ab fagetes les Arpies, les quals se diu, segons les faules dels poetes, que son donzelles vergens qui volant axi com ocells, que son estats trameses per punir Phimeu qui es cech, la vianda del qual prenen en partida, e laltra partida sollen ab lur sutzura. E encara mes quartament lo trames per pendre de les magranes daur que son en lo verger de les Esperides, les quals guarda e te a prop vn drach maluat e fer; lo qual Ercules preme   —219→   en vers terra ab la faxuguesa de la ma sua esquerra, e ab la dreta pres de les pomes. La cinquena vegada fo enuiat per a pendre a Cerberos qui era porter dinfern, e pres lo e menal ligat ab tres cadenes. La sisena per albergar ab Bussirindis lo qual era ple de malicia, e per ço mataua tots los seus hostes, e donauels a menjar als seus caualls, en axi que pus que eren entrats en sa casa non ixien. Aquest fo mort per Ercules e dona a menjar la sua carn a besties. La setena quant lo trames a la Idria en la paluda, en la qual hauia vna serp molt cruel e perillosa, e fahia molt gran dampnatge a una ciutat qui era prop; e Ercules dona per consell a les gents de la ciutat que les erbes els arbres qui eren entorn fossen cremats tant quant poguessen, en axi que quant plouria la pluja fos beguda e consumada per la terra cremada, e per ço ab son artifici trames foch gresch qui mata la dita serp qui habitaua en la dita aygua, e les fonts se execaren per los munts cremats e per les plantes arrenchades. La vuytena vegada fo enuiat en departir en dues partides lo fluui appellat Atalan qui era molt gran e feya gran dampnatge souen. La nouena vegada fo enuiat contra Antheu gigant qui era en Libia molt maluat hom, per ço ques combates ab ell; lo qual fo vençut e mort per Ercules. La .xª. vegada fo enuiat contra Gat qui era gran ladre e forçor, lo qual hauia emblats los bens del rey Euander: aquest fo mort per Ercules.   —220→   La .xjª. vegada fonch trames contra vn porch saluatge molt gran e terrible mal, en tant que no temia res negun; lo qual Ercules mata ab son enginy. La .xijª. vegada fo enuiat per ço que sostengues lo cel en loch de Athalanta, per la qual cosa ell meresque que fos posat entre les esteles del cel. Moralment declarant les dites istories, per Ercules es entes lom saui e qui ha virtut de fortalesa en si, lo qual deu esser apparallat de sofferir molts treballs, e deu esser en molts perills per conseruacio de virtut, e deu esser fill del rey, car lenteniment deu esser axi com a rey, sens lo qual negun no pot regir. La madastra es la sensualitat qui fa sa punya de desuiar nos ab coses perilloses sots semblança de be. Deu donques la persona virtuosa e sauia domdar les Centaures, ço es, los mouiments de la sensualitat que son mig bestials, reduir ab raho e destrohuir ab si e en altres tot ergull qui es entes per lo leho; e perseguir robaries que no sien fetes per negun, que son enteses per les Arpies, les quals segons Fulgenti son tres, ço es, cobejar, e pendre, e amagar, e son dites vergens per ço car no fan negun profit a si ni als altres, e soptosament ho han e soptosament se pert, e per ço son comparades a ocells volants; e son trameses per punir Phimeu cech, per lo qual es entres lo auar qui es encegat per auariacia, e prenenli de la sua vianda partida car nos gosa sadollar, e sollen li laltra partida car no gosa menjar   —221→   coses ne viandes de valor, com ho puxa ben fer, mas les pus mesquines que troba per ço que no li costen molt. Per los poms daur es entesa sciencia que es en lo verger de les Esperides. Aquestes Esperides foren filles de Athalanta rey de Affricha, en lo verger de les quals foren consagrats poms daur a aquell deu qui es appellat Venus, e liurats a vn drach que los guardas: les dites donzelles segons Fulgenti foren nomenades axi: Equla, Esper, Fetusa, Medusa; e vol dir segons los latins: estudi, entendre, be membrar, e be parlar. Del ort daquestes, donques, deu traure los poms del aur la persona sauia, ço es, la sciencia; car les dites quatre coses son necessaries a compliment de sciencia. Per lo drach es entes desig desordonat de les coses temporals que veda tota sciencia, lo qual deu rependre tota persona sauia. Per Cerberus ligat ab tres cadenes es entesa la nostra volentat que es ligada per desigs desordonats, segons que es ja dit en la faula de Orpheu. Per Bussirindis maluat hostaler es entes que la persona sauia deu destrouir tota malicia per amor de justicia, e ponir los malfeytors. Per la Idria cremada per foch es entes que tota enueja deu esser fechada per foch de benignitat. Per lo fluui qui feya dampnatge es entes que hom saui e virtuos deu lunyar de si tant quant pot e daltra tot perill. Per lo gigant es entes que deu menysprear e ociure en si tots desigs terrenals; car gigant fegons los grechs vol dir terra.   —222→   Per lo ladre es entesa tota mala obra. E per lo porch es entes tot mal pensament de viltat e de sutzura. E per la .xijª. que deu endreçar tot lo seu enteniment e posar en les coses celestials; e si ho fa sera posat en lo cel entre les esteles, ço es, entre los sants. Tots los dits eximplis e totes les demunt dites coses son posades a prouar que les persones sauies, bones e virtuoses nos deuen esmayar ni sofferir forçadament la fortuna contraria quant lus dona forts batalles, mas sofferir vigorosament e virtuosa; car finalment si be la soffer haura tot ço que justament desija, e encara mes, per raho de virtut que haura haguda. E per ço la philosophia despertant ho tot, per ço que aconseguesquen lo finable be e sobira, diu encara: o vosaltres barons, haiats vos sauiament, e virtuosa, e forts, si volets tenir la carrera e lo cami celestial, e prenets eximpli del molt noble baro Ercules; e vosaltres folls e flachs e mesquins e debils, ¿per queus desguarnits e ensenyats les spatles despullades e meses en la batalla de la fortuna, eus lexats vensre a les coses molt flaques terrenals? car no podets esser vençuts sius volets, e leugerament los podets vensre sius volets; les quals si les vencets, haurets e guanyarets les coses celestials e perpetuals.

  —223→  

En aquest .ve. libre se tracten dues materies suptils; la vna, quina cosa es la diuinal prouidencia e lo franch arbitre humanal; la segona, aquestes coses com poden ensemps estar. E es partit lo dit libre en .vj. proses e v. metres.

En aquesta primera prosa la philosophia determena quina cosa es cas, o cosa no cogitada, recitant vna falsa oppinio, e puys sol la e determena la questio. E comença en lo lati Dixerat, orationisque.

QUANT la philosophia hagues finides les paraules dessus dites, Boeci li dix: O compliment de sciencia, tot quant tu has dit es molt dreturerament dit, e la tua auctoritat dona gran fermetat a totes les tues paraules; mas encarem roman gran desig, que tu   —224→   mas mes, de saber les dites questions qui romanen a declarar, ço es a saber, si alguna cosa se fa per cars de auentura, e quina cosa es francha volentat; car tu mateix diguist que entre les altres questions qui exien de la questio de la prouidencia diuinal cren aqueftes. Per quet prech que les me declars. Donques jot deman si cars de auentura es res, e si es res quina cosa es: axi mateix te deman de francha volentat si es res, e despuys quina cosa es. Respos la philosophia: tantost to declarare ço que demanes, e obrir te lo cami ab lo qual puxes tornar en la terra tua sa e alegre e benauenturat. Quant es de la primera questio no lem cal molt manejar, com si cars o ventura es la cosa la qual no ha neguna causa, axis ve sens tota raho, cars no es res; mas si cars vol dir aquella cosa la qual se segueix fora la intencio de aquell quin fa altra, lauores sit membra be, ja la ha determenada lo meu amich Aristotil en lo libre Dels phisichs, en lo qual breument declara dient que quant se fa alguna cosa per algun enteniment, o per alguna fi, o per altra raho, o per altres, e se esdeue altra cosa o altres de tots punts fora del enteniment preposat e fora de aço que era entes e pensat, es cars de auentura: axi com si algun hauia amagat tresor en algun camp per ço quel pogues trobar quant lo voldria, e despuys apres de algun temps algun hom venia cauar en lo dit camp per ço que plantas algun arbre, e cauant troba   —225→   lo dit tresor, aquesta cosa se esdeue per cars de auentura; empero si hom noy hagues posat lo tresor, e si aquell o altre no cauas en aquell loch, no fora per aquesta manera trobat. Per que appar que son moltes rahons en lo començament de la cosa, mas sens lo preposit que cascun entenia; car no hi fo amagat per ço que aquest trobas, ne axi mateix aquest no cauaua per enteniment que trobas tresor, mas per plantar. Per que appar que cars de auentura no es als sino esdeueniment lo qual no era estat pensat per aquella raho que axi se esdeuengues; empero la diuinal prouidencia que ordona totes coses fa axi esdeuenir lo feyt, e vol que en aytal loch e en aytal temps se esdeuenga.

En aquest primer metre per eximpli de vn riu quis parteix en dues parts e puys se ajusta, amostra los fets casuals com procehexen de la diuinal prouidencia. E comença en lo lati Rupis Achemenie.

E posar ten he eximpli, car tu saps que en la terra de Perfida, en aquella regio que es appellada Achumenia, en la qual les gents se combaten encalçant e fugent, e cells qui fugen trameten aytan be lurs tretes com cells qui encalcen, e fan aytan gran dampnatge fugent com   —226→   encalçant; en la dita terra ha vna gran font la qual hix de molt grans roques, de la qual se formen dos grans rius per la disposicio del loch, car vna gran rocha fa despartir laygua, e la vn dels dits rius es appellat Tigris, e laltre Eufrates. E sis feya o sesdeuenia que los dits fluuis se ajustassen, les coses que cascun dels rius portarien algunes vegades se ajustarien, axi com tronchs de arbres, o semblants coses, lauors lo dit ajustament de les dites coses seria per cars de auentura, car nos ajustarien les dites aygues per aquesta raho que aquestes coses que portarien se ajustassen, mas per altra qualseuol raho. Empero tot seria partit de vn començament, ço es de la dita font, de la qual hix la dita aygua. Tot en axi mateix, jassia que les coses que les gents haurien fetes esdeuenguessen en vna cosa no imaginada ne pensada en ells, e contar lur entencio; empero totes haurien començament en la diuinal prouidencia, la qual hauria ordonat que axis esdeuengues, car ella ordona totes coses segons que li plau.

  —227→  

En aquesta segona prosa amostra que lo franch arbitre se diuersificha segons la diuersitat daquell en que es, e que Deu eternalment veu totes les volentats de les creatures e lurs obres. E comença en lo lati Animadverto, inquam.

RESPOS Boeci e dix: be veig clarament que axi es com tu dius; mas ¿quem diras de la francha voluntat? ¿sera en les coses les quals per Deu son ordonades que hagen franquesa e no força, e esdeuendra se per força de lur fat? Respos la philosophia: dich te per tot cert que francha volentat es en algunes creatures la qual no es constreta per cadena de negun fat; car no es neguna creatura racionable, ço es, que haja raho e enteniment, la qual no haja francha volentat; e la raho es aquesta, car tota cosa que ha enteniment pot conexer e triar lo be del mal, e ha poder de elegir qualseuol segons la sua volentat, ço es, de pendre ço que li sembla bo, e de esquiuar ço que li sembla dampnos, e aço no es altra cosa sino fer ço que li plau segons lo seu juy e la sua conexença. Per que appar clarament que francha volentat no es altra cosa sino pendre de fet ço que vol, o de be o de mal, en alguns affers. Empero la dita francha volentat no   —228→   es egualment en les creatures racionables, car en altra manera es en los angels, e en altra en los homens: en los angels es lo lur enteniment molt pus clar e pus perfet e acabat que en los homens, car lo lur enteniment no es empatxat per neguna cosa sensible, e per ço entenen la cosa que entenen acabadament ab les circunstancies, e per aquesta raho jutgen dretament. Axi mateix la lur volentat es sens corrupcio, car per ço com conexen la cosa clarament no poden esser enganats per neguna cosa que apparega bona. Per aquesta raho dretament volen be sens corrupcio, e lexen ço que no es bo, per be que apparega bo; e per ço cor lo lur enteniment es soptos e sens triga, car tantost que volen entendre alguna cosa la entenen, per aquesta raho tantost prenen ço que es millor e lexen tot laltre. En los homens e dones ha gran departiment, car en diuerses maneres cap en lur enteniment, e segons mes o menys han lo dit franch arbitre o francha volentat, pus propriament parlant franch juy. La primera manera e la pus excellent e sobirana de la dita franquesa es quant se dona a conexer en contemplar les coses diuinals desemparant tant quant poden les coses terrenals, e leua lo seu enteniment en pensament alt en vers Deu; e aquest grau es appellat per los philosophs enteniment guanyat, car per lo seu estudi e per lo seu enginy lo guanyen cells qui han aytal enteniment en han guanyada   —229→   aquella cosa qui es propria al enteniment, car obra sua propria es entendre les coses celestials de son poder. La segona manera es de cells qui viuent tenen vida actiua, e jassia que sia bona vida e virtuosa, empero han se molt a occupar en les coses temporals e sensibles, les quals son ordonades a necessitat de vida de si e dels altres, e per tal se baxa de la franquesa del enteniment, e no son tant franchs com los primers; e per ço aytal enteniment es dit allenegant, car alleneguense de la propria franquesa, es baxen a les coses terrenals. La tercera manera es de cells qui no tantsolament alleneguen hauent ansia de les coses terrenals qui son necessaries a la vida, ans encara imaginen, e apres desigen, e puys consenten a aquelles coses qui son plasents a les partides del lur cors; per que affayten les lurs animes a alguns peccats e a molts e auols pensaments, empero nos lexen de tot vençre que ho complesquen per obra, car alguns sen abstenen per vergonya de Deu o de homens, altres per pahor de Deu e de gents, altres per diuerses rahons. E aquests, jassia que no ho complesquen per obra, ço es, que facen lo peccat pensat e desijat, empero no fan lur punya que conquiren ni guanyen les joyes de virtuts, mas la lur vida es torbada e engoxosa, e per aço lo lur enteniment es dit ligat per lo cors, e en aquesta manera han menys de franquesa que los dessus dits per lur colpa. La quarta manera es de les persones   —230→   quis donen a peccats, en los quals no tan solament es minuada lur propria volentat, ans es feta catiua, e la han perduda per lur colpa, e viuen mes bestialment que humanal, e han catiuat lo lur enteniment e sotsmes a la carnassa propria. E jassia que la dita franquesa de juy sia en diuerses maneres en les creatures segons que dit hauen, empero totes les compren la diuinal prouidencia; e per tal cant tot ço qui es esdeuenidor e present a Deu, ans que fossen fetes negunes creatures hauia preuist per orde e ordonat cascun segons que merexia, car res no li pot esser amagat.

En aquest segon metre posa que lo enteniment diuinal sens tota comparacio es pus clar que lo sol material, loant lo de tota perfeccio. E comença en lo lati Puro clarum lumine.

E pots ne veure alguna semblança en natura per lo eximpli que posa Homerus philosoph, qui acompara Deu al sol, per ço car solament, singularment e mils illumina la terra, e es començament de lum; molt mils Deu pot esser dit sol que lo sol material, car aquest no pot trespassar les muntanyes, ans fan ombra, ne pot entrar dins les coses que son tanchades, ne trespassar la terra, ans ha molt flacha virtut e   —231→   poder en comparacio de Deu. Car res no li pot esser amagat per forts e per luny e per pregon que sia, empero esta alt sobre totes coses, e totes les guarda e li son clares sens tot empatxament, axi les passades e les esdeuenidores com les presents, e sens tota triga de temps ho coneix tot; e per tal com tot sol esguarda e veu totes coses, pots dir que es ver sol.

En aquesta tercera prosa Boeci argueix fort altament contra la philosophia, e dedueix a grans inconuenients que es impossible que ensemps puxen estar la diuinal prouidencia e lo franch arbitre. E comença en lo lati Tum ego heu inquam.

EN apres Boeci dix: arem ixen altres duptes per les tues paraules, car par me que sien dues coses molt contraries, ço es, que Deus sapia totes coses axi com tu has dit, e que los homens hagen franch arbitre de pendre lo mal e lo be. E mouen me em fan duptar, aquestes rahons quet dire: car vijares mes que tot ço que es esdeuenidor, Deus ha preuist sens tota fallença, e es necessari ques faça; donques com segons que tu has dit totes coses sien preuistes per Deu sens tota fallença ja en lo començament, e no solament les obres dels homens, ans encara los   —232→   pensaments e voluntats; donques tot es esdeuenidor de necessitat, e en axi franquesa de juy no sera res. Empero digues me, ¿quina cosa es estada feta, ne concellada, ni pensada, nes pora esdeuenir, sino aquella que ha preuista la prouidencia de Deu que es necessaria e sens fallença? certes no men pories dir vna, per que appar que totes esdeuenguen de necessitat. E apres si tu dius que les coses no esdeuenen per ço car Deu les sap que axis deuen esdeuenir, mas es lo contrari, ço es, que per tal com se deuien esdeuenir ja ho sabia Deu, al qual no pot esser res amagat; a mi es vijares que no sia bona resposta, car encara roman lo dupte per ço car necessaria cosa seria axi mateix que esdeuenguessen per que Deus les sabes. E encara, que parria minua de Deu, car ell es començament de totes coses, e no es res que do a ell començament, e segons la dita resposta les coses esdeuenidores serien començament de la dita conexença, la qual cosa seria contra tota natura e tota raho. Encara mes ¿com conexera Deu les coses esdeuenidores, com sien en francha volentat de persona, si les fara o no? parria que Deus fos enganat en lo seu juy. Si dius que no les jutja per esdeuenidores totes, mas les sap tals ques poden esdeuenir o no, lauors se seguira major inconuenient, ço es, que la sciencia de Deu no seria ferma, car no ho sabria fermament, e seria semblant a la diuinacio de Tiresia digna de gran escarn. Aço es cosa   —233→   notadora que, segons que diu Fulgenti, fo vn hom appellat Tiresia lo qual vn dia sen ana deportar per los camps e troba dues serps quis tenien, les quals quant les hac ferides ab vn basto que tenia, tantost se muda sa condicio natural e fo fet fembra. En apres quant vench al cap del any torna ali mateix e troba semblantment les dues serps, les quals quant hac ferides ab lo dit basto, tantost torna hom mascle. En apres quant Jupiter e na Juno se contenessen sobre aço, qual hauia mes de amor entre lom o la dona, acordaren se que ho metessen en mans del dit Tiresia e que estiguessen a la sua paraula e sentencia; lo qual jutja quel hom ha .viiij. onses de amor e la dona na tres. E lauors na Juno donassen gran honta, e exorbalo. E Jupiter hauent ne pietat, donali art de deuinar. E lo dit Tiresia qui no era vsat de deuinar, hauent paor que les paraules que diria deuinant no venguessen a menys, en lo començament ans que parlas deya aquestes paraules: barons, ço que jo dire, o sera axi, o no sera. Jupiter es deu dels homens, e Juno es deessa de les dones, quis contenien qual hauia major amor; per que appar que es dita faula. Si donques les dites paraules eren veres seguir sian molts inconuenients. Axi mateix si la francha volentat no era, veig que seguirien altres aytan grans inconuenients, ço es, que los bons e los mals debades serien reguordonats o punits, la qual cosa seria contra la justicia de   —234→   Deu. En apres que los bens e los mals no serien atribuits a bonesa ne a malesa, mas que Deus ho faria tot, e axi faria mal e peccats; despuys que no caldria hauer esperança de Deu, ne fer oracio ne pregaries, per les quals coses los homens en aquesta vida estant solen parlar ab Deu e acostar se a ell, per que serien enganats malament e lunyats de lur principi.

En aquest tercer metre per la dita difficultat fa exclamacio a Deu, e mou vna questio, e sol la. E comença en lo lati Quenam discors.

E per ço comença Boeci a fer questio per via de exclamacio dient: quina causa es aquella que axi toll la pau de les coses, ne qual Deu ha mesa tanta de baralla entre dues veritats, les quals son de aytal natura que cascuna considerada per si sta, e com son amdues ensemps son incompossibles. Aço vol aytant dir que supposat que la creatura racional no hagues franch arbitre, no seria negun inconuenient que la presciencia de Deu fos; e axi mateix supposat que no fos la presciencia de Deu, no seria inconuenient que la franquesa del arbitre fos; mas que la presciencia de Deu que es inmutable sia, e que la franquesa del arbitre que es variable sia ensemps ab la prouidencia, no par se puxa fer. E apres Boeci   —235→   continua sa exclamacio, e sol a manera de dupte la dita questio, e diu: per ventura entre aquestes veritats no ha neguna discordia, ans stan ensemps en veritat; mas la flaquesa del enteniment que es tanchat en aquests corporals membres e no pot ab lo seu lum, lo qual dins lo cors es tanchat, veure los suptils acordaments de les coses. Vol dir, que per tal com nosaltres en la vida present no podem res entendre sino sots semblanca de cosa corporal, que per aço no podem veure clarament la veritat de la altesa diuinal. E apres daço Boeci argueix contra, dient: ¿per que donchs lo nostre enteniment es tan ences de amor a saber aquesta concordia? com si la sap no li cal desijar, com negun no desija naturalment ço que sap; e si no ho sap, cercha ho axi com a orba persona, com negun no cercha ço que no coneix; e si ho troba ¿com ho conexera? com la cosa que hom no coneix, encara que hom la trop no sap hom si es aquella. E apres Boeci sol la dita questio. Pero deuets notar que la anima del hom ha vna conexença que li pertany en quant es cosa spiritual, e segons aquesta coneix los principis de totes sciencies; hoc encara, que ella no estant empatxada del cors conexeria per si les conclusions deuallants de aquells principis, e aquesta conexença es aquella per la qual hom es appellat racional, com la anima del hom naturalment ha de Deu dins si disposicio de conexer, e per aquesta ha en   —236→   si los principis de sciencia; mas per tal com ella es ligada en lo cors, no pot sa conexença actualment deduir sino per lo cors; per ço ella aytant com ho viu tot quant compren, compren per figura de alguna cosa corporal. E daci hauem dues coses qui solen la questio; la primera es, com la nostra anima estant en la vida present ha natural inclinacio de encerchar les veritats particulars de cascuna cosa, e aço per ço com ella en si ha los principis de veritat; la segona, que per lo empatxament del cors no la pot perfetament trobar; de ques segueix la solucio de la questio com diu Boeci: per ventura lauores com la anima vehes Deu conexeria totes les coses particulars ab les vniuersals, mas ara amagada sots la nuu de les tenebres carnals, ne tot li exoblida, ne totes les coses sap; mas fa axi studiant continuament los principis, de guisa que tot dia aprenga les coses e les veritats particulars. E daci hauem que per studi ve la anima en conexença de la veritat la qual abans no sabia.

  —237→  

En aquesta quarta prosa la philosophia comença a determenar lo dit dupte, e diu que la cosa qui es per algun entesa es entesa segons la virtut de aquell qui la enten, e no segons la natura de la cosa que es entesa. E comença en lo lati Tum illa, vetus.

RESPOS la philosophia e dix: aquesta questio ja es estada determenada, no pas perfetament; per aquesta raho jo let determenare vertaderament e acabada, e deman te ¿per que no tens per bona la resposta que tu has feta dessus, ço es, car per ço car se deuia esdeuenir ja ho sabia Deus al qual no es res amagat? e no veig que res te faça tant duptar com aço, ço es, que les coses que Deus sap moltes son qui poden no esser e no esdeuenir. Si donchs prouam que la prouidencia de Deu no posa necessitat a les coses, la francha volentat romandra entegrament en sa virtut. Posem que no fos neguna presciencia, ¿pories pensar que les coses que son fetes per lo franch arbitre fossen forçadament fetes? Dix Boeci: hoc. Respos la philosophia: ara posem cars que la presciencia de Deu sia, que no pos neguna necessitat en lo franch arbitre, ¿romandra lauors la libertat del franch arbitre? Dix Boeci: hoc; empero posem cars que la presciencia   —238→   de Deu no pos neguna necessitat a les coses esdeuenidores, ¿per ço es senyal que les coses necessariament hauran a venir? Respos la philosophia: aquesta resposta no val res, com si la presciencia de Deu era solament senyal que les coses esdeuenidores haguessen a esdeuenir necessariament, encara que no fos la presciencia, tota cosa hauria necessitat en si que axi hauria esdeuenir, axi com la cosa qui solament es senyal daltri no li muda la natura del seu esser. Axi que si la presciencia de Deu era solament senyal que les coses esdeuenidores seran, apparria que tot ço ques ha esdeuenir ja de sa natura seria necessari, com tot senyal solament demostra la cosa, mas no li muda sa natura. Per que primerament coue que prous que tota cosa sia necessaria, en altra manera la presciencia de Deu no pot esser senyal de necessitat pus la cosa no es necessaria. E encara que ara tal materia tenim entre mans, que coue que noy parlem per oppinions mas per fermes demostracions. E apres la philosophia mou vn dupte e diu: donques com les coses ques deuen esdeuenir no hagen neguna necessitat, poras fer que Deus haja conexença qui pot esser falça, com fer se pot que Deus sapia alguna cosa esdeuenidora la qual empero no esdeuendra, com la cosa qui no es necessaria pot no esser, e ço qui no pot no esser pot fallir, e per conseguent Deu hauria sciencia fallible. Aquest dupte sol la philosophia per aquesta manera:   —239→   jassia que les coses esdeuenidores de lur natura no sien necessaries, empero per tal com Deu les ha totes preuistes la sua sciencia no pot fallir. E com hi haja moltes de coses qui sien contingents e no necessaries, ab leuger eximpli to mostrare. ¿Dir mas tu que los maestres de les carretes, o de les naus, o de altres officis, fassen lurs carretes o lurs naus necessariament? Dix Boeci: no pas, com si aquestes coses se feyen necessariament, debades serien apreses e ensenyades les arts ne los officis. Donchs, dix la philosophia, si algunes coses son, les quals com se fan, se fan franchament e no necessaria, appar que aquelles abans ques faessen no hauien neguna necessitat que haguessen esdeuenir, com la cosa qui com se fa no es necessaria, aytan poch abans ques faes no sera necessaria. Empero negun no pot dir que la cosa que ara se fa que abans ques faes no fos esdeuenidora, empero per be que fos esdeuenidora franchament e no necessaria es esdeuenguda. Mas dius aço es lo dupte, ja les coses qui no venen per necessitat si les coneix la presciencia diuinal, com no appar que puxa ensemps estar que Deu conega alguna cosa e que aquella no venga necessariament. E aço es per tal com tu no pots veure que la presciencia de Deu puxa esser sino aytal com es la cosa de que es la sciencia, e en aço erres, e la raho de la tua error es per ço com tu penses que segons la condicio de la cosa entesa haja esser la conexença. Vol dir   —240→   que les gents se pensen que la manera quel enteniment ha de conexença que sia aytal com es la cosa que es entesa; e aço es fals, ans tot lo contrari, com la cosa que es coneguda es coneguda segons la virtut e manera daquell qui la coneix. E per ço que mils ho conegues donar ten he eximpli breu. Posem que aci haja una poma la qual per tu sia vista e tochada: tu veus que entre la vista e lo tochament ha tres differencies; la primera que la vista de luny veu la figura e la color de la poma, e lo tochament de prop; la segona que la vista nos mou e fa sa operacio, e lo tochament coue que per mouiment tochant jutge; la tercera que la vista veu ensemps tota la poma, e lo tochament ades a vna part, ades a altra. Vet donques que vna poma mateixa en vna manera la compren la vista, e en altra lo tochament. E aquesta differencia de conexença no es en la poma, ans es en la vista e tochament. Per que appar que no segons la natura de la cosa entesa es la conexença, ans segons la virtut daquell qui ha la conexença es la manera de la sciencia de la cosa entesa. Encara ten donare altre eximpli: tu saps que si entens quina cosa es algun hom, que primerament ne has vna conexença per la vista, a la qual es mester quel hom li sia present, e la vista jutjara la forma, e la color, e lo comport, e les vestidures, e axi dels particulars, dels quals no pot jutjar sino com lom li es present. Aquell mateix hom conexeras   —241→   en la tua imaginacio, e hauras la sua figura en la tua pensa encara que ell noy sia present. Vet donques que la vista ha mester la presencia de la cosa en sa conexença, e la imaginacio no ha mester en son juy la presencia de la cosa; mas la raho jutjara en sa conexença aquell mateix hom, empero no haura cura quel hom li sia present, ne haura cura de sa figura ne de les altres particularitats, mas solament jutjara que es cosa animada e sensible e racional; mas la tua intelligencia, per la qual has vertadera conexença, redueix tota cosa feta a la sua causa, ço es, deu jutjar que aquest hom es fet per Deu, e lo seu principi e si es Deu; hoc encara que aquest hom ha semblança en Deu, la qual es appellada ydea en nom greguesch. Vet donques com tu mateix has de vna cosa diuerses conexences, sens que la cosa no es en si raho de aquesta diuersitat; mas la virtut que compren la cosa fa que segons que es ella, aytal manera ha de compendre. Empero deuets notar tres coses: la primera, que los graus de conexença en les creatures han subordinacio, com la vn es sobre laltra, e la vn es jus laltra, com lo pus alt grau de conexença es appellat intelligencia, la qual es aquella virtut per la qual la anima ha conexença de Deu e dels primers principis de les sciencies; lo segon grau es raho, per lo qual rahonament ve hom en conexença de les coses que no sap, rahonant de aquelles que sap; lo terç grau es imaginacio, per lo qual pren   —242→   e jutja tot aço que li offeren la vista e la hoida e los altres sentiments corporals; lo quart e darrer grau en lo sentiment, lo qual compren la cosa segons que pot, com la vista compren la cosa segons que ha color, la hoida segons que pot sonar, lo nas segons la hodor, la bocha segons la sabor, lo tochament segons que es moll o aspre. Apres deuets notar que aquests graus de conexença son departits, axi que algunes creatures ne han vn tot sol, altres ne han dos, altres ne han tres, altres ne han quatre. Eximpli: tota creatura qui haja vida e mouiment e no ha sanch, ha algun sentiment fora, per lo qual jutja que li es bo, e que no: dacis segueix que los musclos e les pagellides, formigues e altres vermens no mengen tota vianda, ans en lo gust conexen quels es bo, e que mal; mas tota bestia qui haja vida e sanch ha sentiments corporals e imaginacio, per ço se poden nudrir axi besties com aucells. Lo tercer grau han los homens, los quals han sentiment e imaginacio e raho; e jassia que hagen participacio del quart grau, empero aquell es degut a Deu, lo qual sens mutacio ne altra dicussio, ab vna simpla intelligencia enten totes coses. Item mes deuets notar que la intelligencia compren en si tota perfeccio de conexença, la qual es en la conexença de raho e de imaginacio e de sentiment; empero no ho coneix per aquella manera que coneix raho ne sentiment ne imaginacio. E de aquestes coses aci   —243→   notades se segueix vna conclusio, la qual dix philosophia a Boeci: veus que les coses que son conegudes no son conegudes segons la manera de lur natura, ans ho son segons la facultat daquell qui les coneix; donques penset que la diuinal conexença enten les coses mutables no mudant lur natura, ne segons lur mutabilitat, per ço com ell enten les coses segons sa virtut inmutable.

En aquest quart metre philosophia recita la oppinio falsa dels ystoychs sobre la manera del entendre, e sol aquella aptament. E comença en lo lati Quondam Porticus attulit.

APRES de aquesta prouacio la philosophia comença a arguir contra si mateixa per sciencia, la qual alguns philosophs qui eren appellats ystoychs en greguesch tenien per vertadera. Mas a entendre la questio seguent deuets notar que, segons que enten Aristotil en lo primer de les Etiques, negun hom qui sia habituat en vicis no es apte a hauer sciencia, majorment moral. E per aço Aristotil tria en Grecia vn loch lo qual es appellat Cetines, e aqui feu sa escola, e aço per ço com aquella terra es fort espumosa, e ha pocha de resistencia, e hay fort souen terratremol, per lo qual los studiants espahordits   —244→   estauen esuetlats e guardauen se de peccar; e per tal que nos anujassen, per força hauien a legir o a disputar. En aquest loch entre ells fo moguda una questio, e es aquesta: ja la beneuyrança del mon en que esta? E ells foren departits en tres oppinions, e segons les oppinions que tengueren sis posaren los noms en greguesch; com los vns dixeren que beatitut estaua en delits del cors e specialment en menjar e beure, e aquests hagueren desig que haguessen lo coll tan lonch com vna grua, e per ço son appellats epiguris, qui vol dir lonch coll en greguesch. Los altres digueren que beatitud del hom estaua en conexer veritat, e aquests foren appellats peripatetichs en greguesch, qui vol dir encerchadors de veritat, e aquests foren appellats philosophs qui vol dir amadors de sauiesa. Los tercers dixeren que la beatitud del hom estaua en saber moltes nouelles, e aquests se posauen per les places e aqui disputauen, e per ço son appellats ystoychs qui vol dir encerchadors de nouelles, e aquests posauen que la anima del hom no sabia res per neguna virtut que fos en la anima, sino solament axi com si algun scriuia en vna taula plana, de que es cert que la taula no hauria neguna virtut actiua, mas solament passiua. Aquesta oppinio es falça, la qual reproua philosophia per .v. inconuenients quis seguirien; lo primer, que si la anima solament hauia virtut passiua, donchs no poria   —245→   entendre sino les coses corporals, e per conseguent no poria entendre que Deus fos, ne angels, ne si mateix, que es gran inconuenient. Lo segon inconuenient seria que lauors la anima no poria per si entendre quina cosa es animal, si donchs ensemps no entenia quina cosa es hom, e per conseguent no poria entendre sino solament ço que li fos stat present. Lo tercer inconuenient seria que lauors la anima no poria affermar res de negun, com no poria dir que vn hom fos virtuos, com james jo no viu virtuts, per tal com es cosa spiritual; ne poria dir quel hom no es ase, per tal com no puix veure neguna negacio. Lo quart, que la anima no poria hauer rahonament, ne traure de res negunes conclusions, com aço no es cosa corporal. La quinta, que no hauria differencia de la anima del hom a la anima de les besties. Per ques segueix la oppinio dels philosophs vertaders, que la anima per si e de sa natura ha virtut actiua de entendre, no segons la disposicio solament de la cosa entesa, hoc encara molt mes segons la sua virtut propria; e aço es la sentencia daquest metre.

  —246→  

En aquesta .vª. prosa compara la manera del enteniment humanal a la manera del enteniment diuinal, e posa la differencia, e indueix nos que leuem lo enteniment a contemplar la manera del diuinal enteniment. E comença en lo lati Quod si in corporibus sentiendis.

APRES daço philosophia feu dues rahons. La primera fo aquesta: si donchs la anima nostra es de tanta virtut que ella compren les coses corporals en manera spiritual, quant mes la sauiesa de Deu compren les coses mutables inmutablement, sens que nols muda lur natura. Item si en les creatures la raho compren tota la manera del saber que ha la imaginacio, quant mes la sciencia diuinal compren tota perfeccio de nostre entendre. Per que ab tota intencio e deuocio deus encerchar que entengues aytant com tu poras la altesa del esser diuinal, e en aço deus molt e souin pensar, ço es, en les condicions de Deu qui sobrepugen a tot enteniment humanal, e seras en aço queacom semblant als angels, qui naturalment son inclinats en pensar en les coses diuinals.

  —247→  

En aquest .ve. metre proua la philosophia que per la figura que Deu ha donada al cors del hom, com ell e no neguna altra creatura corporal guarda alt vers lo cel, deu souin contemplar lo esser diuinal. E comença en lo lati Quam variis terras.

LA qual cosa dona a entendre la estatura humanal, car si bet penses net prens esguard de les besties en quina manera estan ne van, veuras que algunes se mouen baxes tochant ab tot lo cors la terra, axi com son les serps e cuchs e moltes altres de les coses animades e sensibles, altres naden per les aygues, altres van alt sobre la terra ab los peus e cames, altres volan per laer; empero jassia ques moguen en diuerses maneres, tots certament se auenen en aço, que tenen la cara inclinada e lo cap enclinat en vers la terra; per ques mostra clarament en lur figura que tots son terrenals. Solament los homens e les dones han figura e estatura dreta en alt vers lo cel, e lo cap tenen pus alt que totes les altres partides; per que appar que naturalment es enclinat a contemplar e entendre en les coses celestials. E per aço diu Aristotil en lo libre Dels animals quel hom es animal ert e dret, per lo saber e per lo entendre, car enten les coses diuinals;   —248→   quaix que digues que la figura dreta del hom dona a entendre que al hom es donat poder de entendre les coses diuinals, si donques pensaments bestials no li enderroquen lo seu enteniment. E per ço deya Ouidi en lo primer libre de Metamorphoseos com totes les coses animades e mouibles per lonch guarden la terra, e tinguen la lur cara girada en vers ella, e natura ha donat al hom lo cap alt per ço que mils puxa guardar los cels, e quaix li mana que souen gir e leu la sua cara vers les esteles. Per que appar quel hom no deu posar tant son pensament en les coses terrenals, mas entendre en les celestials.

En aquesta .vjª. prosa philosophia amostra moltes sollempnes conclusions; la primera, quina es la sciencia diuinal;la segona, com la dita sciencia no es variable; la terça, que es mesura e regla de totes les altres coses variables: apres sol los duptes. E comença en lo lati Quoniam igitur, uti paulo.

LA philosophia per seguir son proposit dix: per ço que clarament pugues entendre la questio, deus primerament notar que segons que veus e pots veure clarament, totes quantes coses se saben han esser sabudes e conegudes segons condicio e manera daquelles coses que les conexen,   —249→   e no segons condicio daquelles que son conegudes. Encara mes deus saber que nos deuem punyir en conexer lo estament de la sustancia diuinal aytant com a nos es possible de conexer; e aquestes coses son ja dites. E per tal com la manera de la cosa segueix la cosa de que es, segons que dit es, per ço cells qui volen conexer la manera de la conexença diuinal e la sua sciencia, a fer los coue de necessitat que coneguen lo estament de la sustancia diuinal, per tal que segons axo puxen jutjar dretament e segura segons proporcio de la manera de la dita conexença e sciencia. E per aquesta raho aquells qui volen saber la manera de la conexença diuinal e de la sua sciencia, es los necessari que coneguen lo estament de la sustancia diuinal per ço que mils puxen jutjar la manera de la dita conexença de Deu. Donques sapias per cert que com totes les coses que han enteniment e vida diguen e affermen que Deus es eternal, es mester que sapias quina cosa es eternitat, car per aço sabras lo estament diuinal e la manera de la sciencia de Deu. Per que sapias per cert que eternitat es possessio perfeta e tota ensemps de vida sens terme, ço es, sens començament e sens fi. On deuets saber que com hom per les coses conegudes vinga en conexença de les no conegudes, e per aquesta raho lo nostro enteniment es en conexença de les coses eternals per aquestes temporals, feta comparacio de les proprietats e duracio   —250→   de les vnes e de les altres, e vehem manifestament que la vida de les coses temporals no es tota ensemps, ans ha moltes partides de temps, lo qual no esta ferm, ans allenega continuament; per que appar que no es acabada ne perfeta, car aquella cosa es dita perfeta a la qual no deffall res. E per ço car la vida de les coses mundenals pren molts e diuerses mudaments, e lo lur estament no es tot ensemps, per aquesta raho no pot esser dita eternal, e per conseguent les dites coses que han vida corporal no son eternals. Per que conexen les coses que han vida eternal com no hagen lur duracio allenegant, ne han res quels sia passat; e com nols deffallega res, no hi ha res esdeuenidor, mas tot los es present; e com nols contrast res nels puxa contrestar, han possessio perfeta e sens terme, ço es, sens començament e sens fi. Donques per les dites coses pots conexer lo estament de la conexença diuinal; car cell qui coneix ne sap alguna cosa, la jutja segons la sua propria condicio natural, ço es, daquell qui les coneix, e no de les coses conegudes. Per que appar que com lo estament e la condicio natural de Deu sia eternal e presencial, segueix se que la sua conexença e lo seu saber sia eternal e presencial sobre tots temps, e ha en si fermetat, e per aquesta raho ell jutja e veu e coneix per la eternitat totes les coses quines que sien presents, e instant e affermant; per aquesta raho la sua sciencia de les coses   —251→   esdeuenidores es dita sciencia eternal; e axi mateix la manera de la sua sciencia no pot esser renouellada, mas es tostemps eternal, car eternalment totes les coses li son presents. Per que appar que la oppinio daquells quis pensen que tot ço que Deus coneix faedor, de necessitat coue ques ha a ser, es falsa; la qual cosa se demostra en aço, que tots dies pots veure que les coses que son vistes per los homens no son necessaries per ço com son vistes, car la sciencia ne la vista del hom no dona necessitat a les coses. Axi mateix Deu no posa necessitat a totes les coses que sap, mas lo dona esser, axi com es principi de tot esser, e les coneix, e les ordona, e les gouerna, donant a cascuna segons la sua condicio, e nols muda lur condicio natural, e segons que son aptes e couinents de reebre. Donques appar que les coses quines que sien, si son necessaries o si son accidentals, Deus les sap aytals com son, e segons lur condicio e manera. E en aço appar que la dita conexença no muda res en les proprietats e natures de les coses, ans son eternalment presents aytals com se deuen esdeuenir en temps sdeuenidor qual que sia, e quant que sia. Axi pots veure per eximpli manifest, car si vehem ensemps exir lo sol e anar algun hom, certes la vna cosa sera natural, e laltra sera accidental; la primera sera per natura, e laltra per volentat que es accidental; empero per la nostra vista nos mudara lur condicio natural. Tot en   —252→   axi la sciencia diuinal no muda ne torba les condicions de les coses que sap, per be que sien denant ell presents ans que sien ne ques façen per temps esdeuenidor. Donques pots veure que la tua oppinio no era bona que hauias de la francha volentat del hom, car pensaues te que totes les coses que Deus conexia o sabia eren necessaries, car aytals com son les coneix. Per les quals paraules que dites hauem appar la solucio de les rahons que tu has fetes. E responch primerament a la segona raho, la qual deya que les coses que Deus sabia, o eren necessaries, o podien esser en altra manera; e com nos poguessen mudar, seguias que esdeuenguessen de necessitat; e dich te que com la sciencia de Deu no mut la condicio natural de les coses que coneix, e conega totes coses segons manera de la sua eternitat, segueix se que les conega aytals com son, segons lur condicio qual que fia, e la sua conexença nos muda per be que les coses se muden, car aquella mudança ja eternalment la sabia per la sua eternitat que no pot esser descebuda. Quant es a la altra raho que fist primerament que deya axi: tot ço que Deus ha preuist sens fallença, es cosa necessaria ques faça; donques com Deus haja preuistes totes coses sens fallença, segueix se que totes degen esser esdeuenidores de necessitat; dich te, responent, que totes les coses, per be que sien esdeuenidores, si son preses e enteses en esguard de la sciencia de   —253→   Deu, son necessaries segons que dessus hauem dit, car aytals les ha preuistes com son ne deuen esser; mas si son preses o enteses esguardant la lur propia condicio, no hauran neguna necessitat. Empero deuets notar que alguna cosa necessaria se pot esdeuenir en dues maneres; la primera es quant alguna es necessaria sens tota mescla de condicio, axi com si dehiem: tot hom es mortal, o lo sol exira al jorn, o Deus es, e semblants paraules, les quals se dien solament tals que de lur natura mostren que de necessitat se deu fer e esser axi. Altra necessari es ab sa condicio, axi com si dehiem axi: si algun sap e veu que tu vas, necessaria cosa es que tu vas, car la cosa quant es, necessaria es que sia; empero aquesta manera de necessari no fa esser la cosa per necessari de natura propria sua, mas la condicio sobre posada; car neguna necessitat no força de anar cell qui per sa francha volentat vol anar, mas pus va no pot esser que no vaja lauores quant va. Tot en aquesta manera es la prouidencia de Deu, que si veu alguna cosa necessaria, necessaria cosa es que sia aytal e axi com la veu, car veu la segons que es o que deu esser, clarament e presencialment per be que sia esdeuenidora, e segons ques esdeuendra. Per que appar que esguardant la diuinal prouidencia e sciencia e conexença, totes coses son necessaries, per be que no ho sien segons lur condicio natural; mas si son esguardades en lur condicio natural,   —254→   ja per axo no perden lur franquesa de lur condicio natural; car les coses axi son denant la presencia diuinal que algunes son necessaries segons lur natura, altres son per francha volentat e franch poder de aquells qui les fan: per que appar la solucio de la raho dessus dita. Jassia que alguna cosa sia preuista sens fallença, ja per axo no seria necessaria segons natura sua, mas solament per la condicio qui hi es posada; e no es cosa descouinent, car bes pot fer que vna cosa mateixa per esguard daltra sia en vna manera, e per esguard daltra sia en altra manera; empero podem veure semblantment que vn hom per esguard de algun altra sera gran, e per esguard de altra sera poch e menor. En apres tu pories per ventura contrestar que diguesses: com algunes obres se fassen per sola volentat, e cell qui les fa sia en ma sua que les faça, o que les leix, e sia en ma de cascun mudar ço que haura pensat que faça; par que per aço aytal puxa hom anullar la prouidencia diuinal, car mudant lo proposit daço que entenia a fer mudara la dita prouidencia, e aço que Deus sabia e conexia. A la qual cosa jot responch, que cascun pora be mudar lo seu propri proposit, mas la sciencia de Deu nos mudara, per be que ell se mut es gir en qual manera se vulla, ne pora escapar ne esquiuar a la sciencia de Deu, car tots aquells mudaments ja los sabia ans que tu qui los vols fer. E donar ten he eximpli aytal: si tu eres en algun   —255→   loch, e aqui fahias alguna cosa, e estaua vn altra hom en loch pus alt en guisa quet pogues be e complidament veure, e guardaua continuament en qualque manera tut mudaues; no pories escapar estant en aytal disposicio ab aquell que ell no vehes ço que tu farias, per francha volentat que tu haguesses, ne aquell aytanbe not tolra la tua francha volentat per lo seu esguardar. Tot en axi no pots fugir a la prouidencia de Deu e a la sua conexença, car totes les tues mudances que faras ja les sabia ans que les te haguesses pensades. Encara mes tu pories fer altra questio, ço es, la manera de la prouidencia de Deu, ço es assaber, si per lo mudament del proposit del hom en les obres que pot fer per sa francha volentat, per lo qual mudament vol vna cosa, e despuys lexa aquella e vol lo contrari, e lexada la vna fara laltra, ¿axi com se muda lo dit proposit, sis muda aytanbe lauores la sciencia de Deu conexent los dits mudaments? E dich te que la sciencia e prouidencia de Deu nos muda per res, car la sua sciencia sobre puja totes coses, e en vn moment coneix totes les mudances de les volentats eternalment; ab ferma perseuerança sens mescla de mudaments sap totes les coses, segons que dessus hauem dit. E aquesta sciencia no ha apresa sino de la sua propria natura; e les coses esdeuenidores no han donada manera de sciencia de Deu, ne axi mateix   —256→   de mudança, mas la sciencia de Deu ha posada manera a totes les coses segons la condicio de cascuna, com ell sia començament de totes e les haja fetes per la sua francha libertat e bonesa. E per les dites paraules appar que les dites coses que a nosaltres son incertes, e de les quals no podem conexer ne saber la raho per ques fan ne com se fan, ne lur començament, ne lur fi, totes les coneix nostre senyor Deu determenadament segons la manera dessus dita. E deuets notar que per aqueixa mateixa manera podets parlar de la predestinacio e presciencia de Deu, segons la qual ha parlat la philosophia de la sciencia diuinal, en altra manera seguir sien semblants duptes e coses inconuenients, ço es, si la dita predestinacio e presciencia mudaua les condicions e proprietats de les dites coses. Per totes les coses demunt dites pots veure e conexer que francha volentat no es empatxada per la sciencia diuinal, e que les leys son justament ordonades a reguordonar o punir segons lur bonesa o malicia de les obres humanals. E axi mateix appar que les pregaries e oracions, ne la sperança en vers Deu, no seran debades quant son dretament fetes, ans han gran virtut e efficacia, car no es neguna cosa qui puxa esser debades si es dretament ordonada a la sua fi deguda e honesta, ans solament aquella aytal que es ordonada dretament a la sua fi aconsegueix la fi   —257→   per ques fa; car Deus qui es sobiran sobre totes coses, e al qual no pot esser res amagat, les veu totes e les jutja e les reeb al enteniment per ques fan, car tots temps es present a ell tota obra e tot pensament ja eternalment. Donques com vosaltres hajats poder sobre les vostres obres propries, car en vostre poder es que façats les dites obres bones e virtuoses e rahonables, e a aço fots obligats per vostra condicio natural, ço es, esquiuar vicis e peccats e males obres, e seguir virtuts; be podets sens tot dupte leuar lo vostro coratge a bons e a drets e diuinals pensaments, e fer humilment e deuota oracio e pregaries en vers Deu; car aço solament poden fer dignament aquells qui viuen virtuosament, car les virtuts tantsolament fan anar la persona per lo dret cami qui mena a vertadera e perfeta conexença e amada beneuyrança; e en aço son obligats per lur natura los homens, car aquelles son, ço es, les virtuts, per les quals poden anar al lur loch propri per lo cual son creats, e per altra cosa ne per altra manera noy poden anar. E com tota cosa naturalment desig son loch natural, es al hom natural desig de fer les dites obres virtuoses, per les quals puxa anar al seu loch per lo qual es fet. O barons, si no ho volets posar a oblit e a menyspreu fahent obres bestials, gran necessitat vos es posada de fer bones obres e proeses e obres perfetes, car tot   —258→   quant fets, ques que sia, es fet denant la presencia e la vista e sciencia del nostre jutge, al qual res no pot esser amagat. Al qual sia donada lahor, honor e gloria per tots temps in secula seculorum. AMEN.