  Cada jorn
|
|
Sembla que s'acumulen de
pruïja |
|
|
|
el coratge gastat, la lluita
greu |
|
|
|
i tot el que delera i que
desitja |
|
|
|
el temps que ens dóna roses
de manlleu. |
|
|
|
|
De vegades hi ha una ombra que ens
usurpa, |
|
|
|
poc a poc, aquest tremp
abellidor, |
|
|
|
aquesta curta fe que
esquinça l'urpa |
|
|
|
de la fera que naix dintre
l'amor. |
|
|
|
| —32→ |
|
Cada jorn duu una pàtina
afermada |
|
|
|
per al rostre, com un subtil
sudari |
|
|
|
que encobreix la sentor
inicial. |
|
|
|
|
Cada jorn té la seua
dentellada, |
|
|
|
i una cendrosa calma al
calendari |
|
|
|
mostra, en xifra aparent, l'alba
final. |
|
|
|
Paisatge amb figura
|
|
Com els blats que curullen el
paisatge |
|
|
|
amb l'or de la collita mes
propícia, |
|
|
|
voldria ésser l'ofrena a la
delícia |
|
|
|
d'aquesta serenor sense
miratge. |
|
|
|
|
Clara, florida, vasta,
lluminosa, |
|
|
|
la pau que a la sang dóna la
mesura |
|
|
|
de Déu ha apaivagat la
consirosa |
|
|
|
cançó de melangia que
perdura. |
|
|
|
| —44→ |
|
Però la flor i el fruit van
fent llur cicle |
|
|
|
i, en solitud, damunt d'aquest
monticle, |
|
|
|
sóc l'illot menyspreat pels
aldarulls. |
|
|
|
|
S'hi sent la calma que, divina,
exhala |
|
|
|
la gràcia que a
l'ànima recala |
|
|
|
i encén, joiosament, la fe
dels ulls. |
|
|
|
Impressió estival
|
|
Pel clim solar l'amor recolza
l'ala |
|
|
|
a la riera on ens plau
romandre, |
|
|
|
delerant el brunzir de la
cigala |
|
|
|
i l'ombrívola flor de
l'oleandre. |
|
|
|
|
Ha esclatat la més grata
polidesa |
|
|
|
en el blat, en la dona, en la
daurada |
|
|
|
hora del gaudi lent. Per la
tendresa |
|
|
|
tenim l'oreig suau, la llum
guanyada, |
|
|
|
| —52→ |
|
l'aigua a la pell en dolça
primacia, |
|
|
|
la fruita oferta, el doll de
companyia |
|
|
|
i la veu conjugal que em fa
captiu. |
|
|
|
|
En la nit, al besllum de
l'estelada, |
|
|
|
inflama el cor la pau
extasiada |
|
|
|
que acurta el nostre viure
fugitiu. |
|
|
|
L'etern clarobscur
|
|
Déu és possible en
l'amargor humana |
|
|
|
com una petja de rosada pia, |
|
|
|
i en el soroll ardit de
l'alegria |
|
|
|
com un ressó solemne de
campana. |
|
|
|
|
Rera els núvols sa
faç tota és missatge, |
|
|
|
i el gest de sa presencia ens
ordrena, |
|
|
|
de la mel a la fel, la vida
plena |
|
|
|
que irradia, sens truc, el seu
guiatge. |
|
|
|
| —68→ |
|
Siga'ns a la tardor la mà
germana, |
|
|
|
no la fredor obscura de
l'absència |
|
|
|
que limita el clos débil del
vivent. |
|
|
|
|
I si encara sa llum ens és
llunyana, |
|
|
|
que agite nostra boira amb
violència |
|
|
|
com una tramuntana convincent. |
|
|
|
Providència tardoral
|
|
L'esclat d'abril en pau
diamantina, |
|
|
|
el revol vers l'atzur de la
coloma, |
|
|
|
la dolça benaurança
que culmina |
|
|
|
en la saó rotunda de la
poma. |
|
|
|
|
En fi, la vida exterior que
esmerça |
|
|
|
els seus dons de presència
curulla |
|
|
|
i ens mou a l'esperit la set
diversa |
|
|
|
en arrel, branca, tronc, flor,
fruit i fulla. |
|
|
|
| —72→ |
|
Tot vibra en mi en un clam que
afina l'aire |
|
|
|
amb la joia benigna del
captaire |
|
|
|
que fa via d'obscur
il·luminat. |
|
|
|
|
I malgrat que sóc buit
d'altes audàcies, |
|
|
|
tinc el tret de donar a Déu
les gràcies |
|
|
|
per madurar-me en jocs de
voluptat. |
|
|
|
Aquell món de joguina
|
|
Després del tracte adust
dels hòmens grisos, |
|
|
|
m'ha sobtat la puresa de
l'infant: |
|
|
|
ulls nous, rialles, jocs, primers
encisos |
|
|
|
d'una encetada vida
al·lucinant. |
|
|
|
|
A la curumullada melangia |
|
|
|
m'aplega, joganer, el tendre
estol. |
|
|
|
Sembla que un llimbs passat em
regracia |
|
|
|
aquest moment del parc daurat de
sol. |
|
|
|
| —78→ |
|
Sent esvair-se en mi l'ordre
diari |
|
|
|
i el gest extern, disfressa del
gregari |
|
|
|
caire forçós que els
somnis em derrota. |
|
|
|
|
I aquest encant d'un món que
es fa joguina |
|
|
|
em duu el somrís
immòbil de la nina |
|
|
|
i l'ingràvid rebot de la
pilota. |
|
|
|
