«Axi que vos puscats comprar fusta, claus, stopes, armes, exarcies, maçaresos e tot altre forniment necessari a les dites galees.» _(Nomenament d'administrador de la Draçana de Barcelona a favor d'en Romeu deçpla, 1357, que conservèm original.)
En Sans y Barutell (Memorial histórico español, t. 2.on, p. 325) traduheix maçares per masser; no ho creyèm encertat.
En B. Oliver, en son Gloss. del Còd. de Tortosa (Madrid 1881) lo la derivar de negar o amagar.
Paraula mediterrànea: en llatí, maulum, navis locatio (fleta occeànica, fretus); en francès del nord: affrettement y del sur nolissement. Italià: noleggiamento. «Lo mestre de la nau per lo noly e lo senhor de la maison per lo pres del loguis son preferits». Cout. de S. Gilles. (Mistral · Tresor deu Felibrige).
«Pendriam alcuna couinensa o pati quant que sia plasent a nos.» __Crònica de Marsili, p. II, c. XXVIII.
No es exacta la acepció accionista que dona en Capmany, donchs les parts o porcions dels personers no son anònimes o al portador, sino nominades a favor dels meteixos.
Quemome las amarras y proeses. Carta d'en Cristòfol Colom, esplicant son quart viatge, treta de las Relaciones d'en Navarrete.
En Capmany, traduheix verdaderamente. Encara que poch usada en documents, deu adrnetre's com ho fem, aquesta acepció d'adverbi intensiu y es inútil cercarne d'altra. En lo Glossari de Ducange (ed. Farre 1883-1887) havíem trobat «Revavectigal quod pro mercibus ex regionibus exteris allatis penditur». En lo Glosari d'en B. Oliver. al Còd. de Tortosa se diu que Reva, segons assegura'l senyor Puiggarí, significa corretatge. Mes en lo nostre cas ni's tracta de Reva ni poden acceptarse aquestes equivalencies. Se'ns assegura que la que donèm aquí es viva en alguns llochs de Catalunya.
«Saumata sive carga vini fit XV. quarteriorum et si duxerit portadores fit XIII. quarteriorum.» __Jaume I. 16 Kal. Dec. 1244 (Aureum opus... Valentiz). -A Pescarada so es a saber, d'alt
En Jal (Gloss. marit.) cita dos textes dels arxius de Perpinyà (1467-1468) que diuhen: «A l'escarada so es a saber, d'alt e baix, per lonch e per traues». A Mallorca es viva la paraula escarada.
«Ordinamus quod si aliquod lignum vel
nauis de Barchinona erit in aliquo porto vel stassi...
intrans in dicto portu vel stassi fortuna
temporis...»
Ord. dels Cons. de B.a 1258. Llibre vert, fol. 222 (A.
M. B.).