Nos sembla més aproximada aquesta interpretació que la de rosette de rubans que li dona en Mistral (Lou Tresor dou Felibrige), sens dubte altre acepció de tal paraula.
Lo sentit enginyós de lliures barceloneses lo dona en Blancard (V. plana XXXVI d'aquest volúm). L'únich cert es que barcella fou mida de capacitat.
En lo llib. nové, rub. 15, cap. VII del Cèdich de Tortosa, se descriu y fixa la barcella en aquestos termes:
«La qual barcella deu auer dintre la taula eu alt ab les ferradures desus posades, un palm e mig e de terç de quarto de palm en totes les IIII taules de la barcella que son per los costats de la barcella.
Lo sol de la barcella, dintre en la barcella, e de taula a taula, es e deu esser a totes parts de si, un palm e mig meyns un quarto de palm.
La boca de la barcella deu esser, dintre la barcella de taula a taula en la bora de la barcella I. palm de quarto e de quarto de palm, la qual barcella deu esser fassida de totes les bores de la barcella de lates de ferre e una lata du ferre deu passar per mig de la barcella, que tenga e sia fermada de la una bora de la barcella tro en l'altra.
E el mig del sol de la barcella deu esser una verga de ferre redona ficada que pug entegra tro a la lata del ferre que va en traués a la barcella que sostenga la lata trauessada que no pusca enclinar ne baxar.
De la qual barcella se deuen fer ·VI· parts, que son dits ·VI· almuts, e ha en comte en si ·VI· almuts, en guisa que cascu dels ·VI· almuts contenga en si sisena part de la barcella.
D'altra part la barcella deu contenir en si tres cutxols que cascu tenga en si, quan sera corrent, la terça part de la barcella, e no meyns ne mes.
Atressi a y mig almut, que deu contenir en si la dotzena part de la barcella e no meyns ne mes e deu esser corrent.»
En inventaris antichs trobèm sovint la mesura de barcella.
Nova acepció d'aquesta paraula: «En la quarta branca, que es contesa, he peceat, car moltes vegades he vil tengut y desonrat mon proisme, axí lo poch com lo gran.»
Ordinarium Vicense, 1547, p. 183.
Item que tot enantament o conexensa ques haya a fer sobre los dits bens.»
Ord. dels Cònsols de Solsona, 1336.
«E de totes parts ha molts ports los quals los mariners apeylen esparagols, a saluar los lenys menors.» Crònica de Marsili (Ed. Quadrado, p. 22).
L'exercitor en contraposició al institor era per dret romà l'encarregat del comers de mar, contra'l qual podia usarse la acció exercitoria. Mes aqui nos sembla més justa la acepció que donèm per tractarse en aquest capítol (únich del nostre text en que surt aquesta paraula) de la exarcia y demés aparells y forniments de la nau.
Mas a les veus es lo vent fortunal.» Auzias March. Cant. XXIV.
V. Jal. Op. cit., p. 742 y seg. la enumeració de totes les classes de galeres conegudes.
Aco duro lagui (això dura massa). Mistral Lou Tresor deu Felibrige.
«Tot l'art de marinatge auien perdut.» _(Trad. catalana del Decameron de Boccaci, jorn. 2, nov. 7.)