Visor de obras.

Les costums marítimes de Barcelona universalment conegudes per Llibre del Consolat de mar

• Introducció

  • Historia

    • Antecedents. Lo comers y la marina dels antichs catalans

    • Lo lloch y data d'aparició

      • I. En Capmany

      • II. Azuni

      • III. Pardessus

      • IV. Samuel Wildschut

      • V. Pillito, Solmi

      • VI. Benvingut Oliver

      • VII. Sciolla, Schaube

      • VIII. Blancard

      • Resum de les opinions emeses

    • Testimonis y Elogis

  • Bibliografia

    • Codechs Catalans

      • Còdech A , de Mallorca

      • Còdech B , de Valencia

      • Còdech C , de Caller

      • Còdech D , de Paris

      • Còdech E , de Paris

    • Edicions Estampades

      • Catalanes

      • Castellanes

      • Franceses

      • Italianes

      • ¿Llatines?

      • Holandesa

      • Anglesa

      • Alemanya

    • La present edició

• Errata

• Libre appellat consolat de mar nouament estampat e corregit. Affegits los capitols e ordinacions dels drets del general. E del dret del pes del senyor Rey. Ab altres coses necessaries: les quals no eren estades estampades

• Libre appellat consolat de mar nouament estampat e corregit. Affegits los capitols e ordinacions dels drets del general. E del dret del pes del senyor Rey. Ab altres coses necessaries: les quals no eren estades estampades

• Les leys e ordinacions dels actes maritims e mercantiuols

  • Capítol primer : En qual manera son elets los consols e lo iutge de les appellacions quascun any

    Assi comencen los capitols del consolat de la mar e primerament de la eleccio dels consols e del iutge

  • Capítol II: Del jurament que fan los consols

    Es que els consols fasen sagrament en poder de la iusticia

  • Capitol III: Com lo iutge dapells es presentat e com jura

    De la presentacio (sic) del iutge del consolat

  • Capitol IIII: Com los consols reben per a si e per lo jutge de apells escriua

    De la recepcio del escriua del consolat

  • Capitol V: De la forma del sagell dels consols

    Del segeyl del consola[t]

  • Capitol VI: Qui poden esser consols e qui iutge e qui no

    Quels consols no pusquen esser consols

  • Capitol VII: Com los consols poden comanar lur loch a quils plau

    Con los consols poden comanar per raho necessaria lofici del Consolat a altre per regir quis volran

  • Capitol VIII: Segueixse la forma com usen los consols en lur offici. E primerament de la demanda en escrits

    Los consols usen en lur offici per aquesta manera. Aquest capitol tocha del orde judicial e es capitol noue. (La verdadera rúbrica es aquesta ultima oració. La anterior se troba inclosa també dins del text del Llib. de Priv. Ab tot y dir capitol nové es realment vuyté. -En Quadrado en sos Privilegios y Franquezas etz. p. 47, lo divideix en dos: 8 e y 9 e )

  • Capitol IX: De Obicir testimonis

    Aquest capitol es contra orde de dret e es dee. (Es realment nové . En les rubriques successives ja no s'expressa lo nombre correlatiu)

  • Capitol X: Com se dona sentencia a la demanda en scrits

    Con prenguen conseyl los consols domens de mar

  • Capitol XI: De la appellacio

    Con se pot hom appellar

  • Capitol XII: Com ananta lo jutge de les appellacions

    De presentar appellacio e assignacio

  • Capitol XIII: Com en la appellacio nos pot res posar ne prouar de nou

    De la sententia del iutge, que nos pos res de nou

  • Capitol XIV: Com e en quant se ha a proseguir la appellacio

    Per qual manera se deu perseguir appellacio

  • Capitol XV: Com se dona sentencia en la appellacio

    De la sentencia del iutge del consolat

  • Capitol XVI: De excepcio declinatoria de for

    Utrum cà (sic) pertineat ad consules vel ad iudicem ordinarium

  • Capitol XVII: De demanda proposada de paraula e de la sentencia

    De demanda posada de paraula

  • Capitol XVIII: De appellacio de sentencia de paraula

    De appellacio feta de paraula al iutge

  • Capitol XIX: De les messions fetes en lo primer plet

    De no condampnar en messions en la primera instancia

  • Capitol XX: De les messions en lo segon plet

    De no condampnar lapellant en les messions si justamen ses appellat

  • Capitol XXI: Dels anantaments que poden esser fets dauant lo un consol

    Quels consols coneguen ensemps de tot

  • Capitol XXII: Les causes qui se guarden a la jurisdictio dels consols

    De totes determenacions de questions fetes per los consols sobre lo fet de la mar e dels marines (sic)

  • Capitol XXIII: De la execucio de les sentencies

    De fer execucio dels bens daquels qui condampnats per eyls seran estats

  • Capitol XXIV: De la execucio de bens mobles del condemnat

    De donar a sobastar los bens a corredor e donar fermansa sin ha

  • Capitol XXV: Del creador si no pora dar fermanca

    E si lo qui aura obtengut no ha ferma sia feta crida

  • Capitol XXVI: De execucio de bens seents del condemnat

    Si bens mobles no ha prenets bens seents

  • Capitol XXVII: De patro qui demana son nolit e lo mercader loy contrasta per roba que li fall o que sera mullada

    De clam de patro que fassa de mercader per son nolit

  • Capitol XXVIII: De loguer o salari de mariner

    De loguer de mariner quis clam del patro

  • Capitol XXIX: De la execucio ques fa contra patro per deute de prestich

    De deute degut ab carta per algun patro a prestator

  • Capitol XXX: De seguretat de juy

    Que lo demanat don fermansa a la part destar a dret

  • Capitol XXXI: Del poder dels consols

    De poder ordinari en tots los contractes

  • Capitol XXXII: Si vexell nou sera executat qui es primer en dret

    De tot vexel en ques deia deute ans varat / constituit (sic)

  • Capitol XXXIII: Si lo preu no bastara als dits creadors

    Departiment dels diners de ben(s) venuts

  • Capitol XXXIV: Si vexell sera venut apres de fer viatge, qui es primer en dret

    Con sien paguats primers del preu jornalers

  • Capitol XXXV: Com la muller del patro es primera en temps e millor en dret

    Sobre lo dot de les dones si son primeres

  • Capitol XXXVI: Com deuen esser determenats los plets per los consols

    Que los consols poden determenar breument

  • Capitol XXXVII: Del salari que prenen los consols de les parts

    Quels consols prenguen de iudicacio ·III· diners per lbr. de cada part

  • Capitol XXXVIII: Del salari del iutje de les appellacions

    De la uidicacio del iutge per les sentencies

  • Capitol XXXIX: Si se haura suspita dels consols

    Dels consols con son donats per sospitosos per alguns

  • Capitol XL: De suspita del iutge de les appellacions

    Del iutge con es tengut per sospitos per algu

  • Capitol XLI: Com los consols e lo iutge donen lurs sentencies per les costumes de la mar o per consell

    Que les sentencies donades sien escrites

  • Capitol XLII: De fermança de dret sobre quals empares es rebuda

    Con deu esser feta empara presa fermanssa

  • Capitol XLIII: Pragmatica del rey en jaume del iurament de aduocats

    (No figura en lo text den Sant Pere aquesta pragmàtica del Rey en Jaume. Ab la mateixa rùbrica s'hi posà: Priuilegii sobre lo let del consolat que son les ordenances de Pere IV de 1343, que en la nostra com en les antigues edicions, se publica a continuació del text del Consolat ; aleshores farèm lo degut coteig y afegirèm per nota los epígrafs que no solen tenir en les edicions estampades los quaranta capitols de dites ordinacions)

  • Capitol XLV: De sportades de alexandria

    De multiplicament de les Quintalades: libre major

  • Capitol XLVI: Aci comencen les bones costumes de la mar

    (A partir d'aquest capitol posarem en lletra cursiva, a continuació de les rubriques del Còdex mallorquí les del Codex I de la B. N. de Paris). Assi comencen les bones costumes e ussatges de la mar. Dels bons stabliments e costumes de la mar

  • Capitol XLVII: Com patro vol comencar nau, que deu declarar als personers

    Com deu fer nau: capitol. Capitol de comensament de nau o leny

  • Capitol XLVIII: De personer qui no volra o no pora fer la part promesa

    Promessions de personers. Capitol si negun prometra de fer part en nau o en leny

  • Capitol XLIX: De personer qui mor apres hauer comencat o promes de fer part

    Esmena de aqueyls qui hy prometran de ferhy part en nau o en leny algu. Capitol si negu prometra de fer part en nau o en leny (e morra) . Les paraules posades entre parentessis d'aquestes rubriques del Codex de Paris sols se llegeixen en la taula

  • Capitol L: Com patro vol fer maior nau que no haura dit als personers

    Capitol de comensament de nau. Capitol de nau o de leny que hom volra crexer

  • Capitol LI: Si patro vol creixer la nau los personers a que li son tenguts

    Esmena: si senyor de nau o de leny volra crexer la sua o lo seu leny oltra les couinences que auran empreses ab los personers qui auran promes de fer part. Capitol de nau o de leny que hom volra crexer . (Lo Cod. de Paris suprimeix desde «E per aquesta raho» fins a «mes que per sperança de guany que ell nesper auer»

  • Capitol LII: De mestre daixa si crexera les mesures

    Capitol: De maestre daxa seguent. Capitol de mestra daxa qui fara majors mesures que ab ell no aura empreses

  • Capitol LIII: De mestre daixa e calefat a que son tenguts al patro el patro a ells

    De maestre daxa e de calefats. Capitol de mestra daxa o de calefat

  • Capitol LIV: De mestre daixa o calafat qui fara obra a scar

    De maestres daxa o calefats qui faran obra a escar. Capitol de mestra daxa qui pendra obra scar

  • Capitol LV: De personer qui vol vendre la part que te e n la nau

    De parçoner qui voldra vendre la sua part. De personer qui vulle vendra part que aura en nau o en leny començada

  • Capitol LVI: De nau com se pot es deu encantar entre lo senyor e los personers

    Esmena: de nau com se pot nis deu encantar. De nau o leny que nos pot encantar tro aia fet viatge

  • Capitol LVII: Lescriua com deu esser mes e del iurament e de la feeltat de aquell e de la pena del contrafaent

    Capitol: De scriua a metre en nau o en leny. De scriua a metre en nau o en leny

  • Capitol LVIII: Del poder e del carrech del scriua

    Capitol: Quin y poder ha escriua. Capitol quin poder ha lescriua

  • Capitol LIX: De custodia del cartolari

    Capitol de que deu fer sagrament lescriua. De que es tengut lescriua

  • Capitol LX: Porrogatiues de patro e de scriua e de personer. E de la fe e creença que es donada al cartolari

    Capitol de que deu fer sagrament lescriua. De que es tengut lescriua

  • Capitol LXI: De que es tengut senyor de nau a mercader e a pelegri

    Capitol. De que es tengut lo senyor de la nau als mercaders. Capitol de que es tengut lo senyor als mercaders

  • Capitol LXII: Del sagrament que deu fer lo notxer

    Capitol. De que deu fer sagrament lo notxer. Capitol, que deu fer sagrament lo noxer

  • Capitol LXIII: De hauer qui prenga dan per mal stibar o per altra negligencia

    Capitol. De roba a estibar. Capitol, de roba que sia stibada pres darbres ne de timoneres

  • Capitol LXIV: De roba banyada

    Capitol. De roba que sera atrobada banyada. Capitol, de roba que sera atrobada en nau o en leny banyada

  • Capitol LXV: Declaracio del precedent

    Esmena. De roba quis banyara per murades o per cuberta o per defaliment de exarcia. Capitol, de nau o de leny o altra veixell que fara aygua per murades

  • Capitol LXVI: Encara mes de fet de roba banyada o guastada

    Esmena. De nau o de leny qui fara aygua de murades o per cuberta si la fa per lo pla. Capitol, de nau o leny que fara aygua per murades

  • Capitol LXVII: De roba quis gasta per rates o altrament se pert

    Capitol. De nau o de leny en que no aura gat. De nau o leny on no aia gat

  • Capitol LXVIII: De hauer guastat per rates per no hauer gat en nau

    Esmena: De nau on no aura guat negun. De nau o leny on no aia gat

  • Capitol LXIX: Si roba pendra dan per esser stibada en vert

    Capitol de roba qui [sera] estibada en vert. De roba que sera stibada en vert

  • Capitol LXX: Com deu esser fet sol

    De roba affer [sol]. De sol a fer de roba de mercader

  • Capitol LXXI: Declaracio del capitol precedent

    Esmena: que senyor de nau o de lenyn no deu fer sol del auer de un mercader al auer del altre mercader. De sol a fer de auer de mercaders

  • Capitol LXXII: De roba quis banya al carregar o descarregar

    De roba quis banyara al carreguar o al descarreguar. De roba quis banya a carregar o a descarregar

  • Capitol LXXIII: Del carregar e descarregar les robes

    De roba a carreguar o a descarreguar si lo senyor ho empren ab mercaders. Capitol de roba a carregar o a descarregar

  • Capitol LXXIV: A que son tenguts o no tenguts los mariners en lo carregar

    Mariners son tenguts de reebre lauer a la porta e de destibar. Mariners son tenguts de rebra lauer a la porta

  • Capitol LXXV: Destibadors e de vitualla quel mercader metra en nau

    Senyor es tengut de donar homnes qui sapien stibar si la nau estiba a trau. Capitol de nau qui stibara a trau

  • Capitol LXXVI: Com lo mercader deu hauer plaça en nau

    Capitol: de plaça a donar a mercaders en nau. Capitol de donar plassa a mercaders

  • Capitol LXXVII: De plaça, desferra e seruicials del mercader

    Capitol: de quinya companya es tengut lo senyor de la nau als mercaders. Capitol, de donar plassa a mercader (e de portar caxa e fadri sens pagar nolit). Les frases posades entre parèntesis en aquestes rúbriqes del Cod. de Paris son les afegides ab posterioritat o en la taula del meteix Còdex

  • Capitol LXXVIII: Declaracio del sobredit

    Capitol: qui deu esser mercader. De nau o leny qui vaia en Barberia (si lo mercader no paga ·XX· besants de nolit)

  • Capitol LXXIX: De vianda furtada

    De vianda que sia emblada en nau o en leny. De vianda que sia emblada en nau o en leny

  • Capitol LXXX: De empediment de mercader

    Capitol de payment. Empeyment (no hi es a la taula)

  • Capitol LXXXI: De paor de mercader

    Capitol de pahor de mercaders. Capitol dauer qui sia mes en nau (e per pahor danemichs lon volra gitar e trar de nau)

  • Capitol LXXXII: Com a mercader quis tema deu esser liurada sa roba

    Capitol dels auers a retre a mercaders Capitol dauer a retra a mercaders

  • Capitol LXXXIII: De que es tengut patro a mercader qui nolieia a quintalades

    De mercaders qui prometran de donar quantitat de quintalades. De nau o leny qui sera nolieiat a quintalades (e que pot retenir de ses robes per son nolit lo patro)

  • Capitol LXXXIV: De mercader qui nolieiara e puys se abstraura

    Mercaders qui nolieiaran quantitat de roba. De nau ó leny qui sera nolieiat a quintalades

  • Capitol LXXXV: De mercader qui haura nolieiada roba e puys la ven

    De mercaders que auran noliejada roba e la vendran. Nau o leny qui sera nolieiat a quintalades

  • Capitol LXXXVI: Port de quintalades

    De quiouinensa de quintalades que sien noliejades. Senyor de nau es tengut de portar les quintalades que lo mercader aura nolieiades

  • Capitol LXXXVII: De roba carregada sens sabuda del patro

    De roba carregada. (Manca també aqueix capitol). De roba nolieiada a poch nolit quant pot la carrech

  • Capitol LXXXVIII: De poch nolit e molt nolit

    Couinensa de poch nolit o de gran. Capitol de paga de nolit

  • Capitol LXXXIX: Si patro lexara roba nolieiada

    De senyor de nau qui noliejara roba si le iaquira que sie ponit. Capitol. Capitol de esmena de roba (que sia romasa per culpa del patro)

  • Capitol XC: De patro qui lexara roba nolieiada

    Capitol de roba qui sera noliejada. Capitol de nau o de leny qui sera nolieiat ab carta o ab testimonis. (De roba que sera nolieiada ab carta o ab testimonis)

  • Capítol XCI: De roba nolieiada pera cert loch e si pendra dan

    De senyor de nau qui noliejara roba de mercaders. Nau o leny que sia en algun loch e lo senyor nolieiara roba de mercaders

  • Capitol XCII: De exarcia de mariners e notxer e de fer posar lauer

    De promessio de exarcia. De exarcia a metra en nau o en leny (e com lo notxer ne algun mariner no pot esser tret de nau fins que lo viatja sia acabat e com los mariners son tenguts de posar los auers dels mercaders)

  • Capitol XCIII: De conseruatge

    Capitol de conseruatge. Capitol de conseruatge

  • Capitol XCIV: De dar cap a altre nau

    De senyor de nau o de leny qui prometra de tenir cap a altra nau o leny. Senyor de nau es tengut de dar cap a altra nau o leny

  • Capitol XCV: De cas de get

    De fet de git de roba. Capitol de git

  • Capitol XCVI: De roba gitada

    De fet de git. Capitol de git

  • Capitol XCVII: Com se deu comptar roba gitada

    Com deu esser comptada roba quis gitara. De nau o leny qui gitara roba

  • Capitol XCVIII: Com deu esser pagada roba gitada

    Capitol de fet de git. Nau o leny qui aura a gitar per mal temps o per anamichs

  • Capitol XCIX: La serimonia ques deu fer en cas de get

    Capitol de fet de git de robes. Nau o leny qui sostendra o correra fortuna (y afegeix escrit d'una altra ma:) e vol fer git, si lo senyor de la nau conex quells son a gran ventura si no giten

  • Capitol C: De manifestar roba al scriua

    De manifestar roba a lescriua. De manifestar roba al scriua

  • Capitol CI: De entrar en port

    Capitol de entrar en port nau o leny De entrar en port

  • Capitol CII: De promesa de mercader a patro

    Capitol com son tenguts los mercaders als mariners. Capitol de couinença de senyor de nau a mercader

  • Capitol CIII: De mercader qui volra descarregar la sua roba

    De descarregar roba de molts mercaders. Capitol de roba a gitar (o descarregar las robas)

  • Capitol CIV: De mercaders qui volran descarregar part de la mercaderia

    De maior partida dels mercaders. Capitol de nau o leny qui ira en viatge (e la mes partida dels mercaders volen descarregar lurs robas)

  • Capitol CV: De patro qui haura sperat lo mercader

    De mercaders qui no hauran paguat nolit. De nolit qui no sera pagat

  • Capitol CVI: Com mercader deu prestar al patro en cas de necessitat

    Capitol de mercaders qui auran moneda. De manleuar moneda a necessari de nau

  • Capitol CVII: Com mercader deu prestar a patro per espatxament de la nau

    Capitol si lo senyor de la nau [h]a ops moneda. De manleuar moneda

  • Capitol CVIII: Com mercader deu prestar vianda a la nau

    Capitol de mercader qui aura vianda. De vianda de mercader

  • Capitol CIX: De ancora o exarcia lexada renunciada als mercaders

    Capitol de renunciació de senyor de nau a mercaders. De sorgir en costera o en port

  • Capitol CX: De barca lexada

    Si barca romandra ab volentat de mercaders. De nau o leny qui tirara barcha

  • Capitol CXI: De git fet en absencia dels mercaders

    Si algun senyor de nau sera surt en algun loch e los mercaders seran en terra. Si senyor de nau aura carregada la sua nau si stara surt (e sen haura a louar per mal temps e lexara los mercaders e haura a gitar per lo dit temporal o per fustes armades que li daran cassa)

  • Capitol CXII: Com se paguen aueries

    Capitol com se deuen pagar aueries. Capitol de conuinensa de mercaderia

  • Capitol CXIII: Qui es dit peregri

    Capitol que deu fer senyor de nau o de leny a pelegrins. Capitol que deu fer senyor de nau a palagrins

  • Capitol CXIV: De roba mesa sens sabuda del patro o del scriua

    De nau qui sia trop carreguada. Capitol de nau o leny qui sia trop carregada

  • Capitol CXV: Roba no manifestada

    Capitol de roba que no sia escrita en cartolari. De nau o leny qui gitara per fortuna de mal temps (e gitara roba que no sera scrita en cartolari)

  • Capitol CXVI: De que es tengut lo patro al pelegri

    Capitol de donar plaça als pelegrins. Capitol de senyor de nau es tengut de donar plassa a pelegrins

  • Capitol CXVII: De plaça donadora a pelegri e si mor en nau

    Senyor de nau deu donar plaça als pelegrins o hom per eyl. Capitol que senyor de nau deu donar plassa a palegri (e si mor lo palegri que deu fer lo senyor de la nau de sos bens)

  • Capitol CXVIII: Dret de patro daquell qui mori en nau

    Capitol de guardo de pelegrins. Capitol de palegri qui morra

  • Capitol CXIX: Exceptio del damunt dit

    Capitol de hom qui vaja per viatge en nau. Capitol de hom que vaia per viatge e mor

  • Capitol CXX: Dret de barquer e guardia de pelegri qui mor en nau

    De vianda de pelegri qui metra en nau o leny. Capitol de palegri qui morra

  • Capitol CXXI: De la vianda del pelegri qui mor en nau

    Que deu aver barquer e guarda de pelegri que morra. De vianda de palegri (e de tot hom qui mor en nau)

  • Capitol CXXII: De nolit pagat sil pelegri resta e de nolit de roba

    Pelegri qui aia pagat nolit. De nolit que null hom aia dat all senyor de nau

  • Capitol CXXIII: De que es tengut pelegri

    Capitol que deu fer pelegri a senyor de nau o de leny. De so que deu fer lo palegri a tot hom que vaia en nau

  • Capitol CXXIV: De que es tengut patro a mariner

    Capitol de ques tengut lo senyor de la nau o del leny als mariners. De mariner que sera acordat sia auol o bo

  • Capitol CXXV: De gitar mariner de nau

    Senyor de nau o de leny no pot gitar a mariners de naus pus sie acordat. Que lo senyor no pot gitar mariner de nau sino per tres raons

  • Capitol CXXVI: Mariner nos pot gitar per altre de menor loguer

    Mariner qui sera acordat ab senyor de nau. Que senyor de nau aia acordat per gran loguer

  • Capitol CXXVII: Patro no pot gitar mariner per parent

    Senyor de nau o de leny no pot gitar a mariner de nau pus sera acordat per parent. Que senyor de nau no pot gitar mariner per parent (e si mor o pren malautia)

  • Capitol CXXVIII: De mariner qui mor en nau

    (En abdós Còdex segueix aqui lo capitol anterior sense nova rúbrica)

  • Capitol CXXIX: De mariner acordat qui mor abans o apres de feta vela

    Mariner qui sera acordat en nau o en leny, e morra. De mariner qui sia acordat per viatge e mor

  • Capitol CXXX: De mariner qui va a mesos

    De mariners qui hyran a mesos si morran. De mariner qui sia acordat a mesos e mor

  • Capitol CXXXI: De patro a mariner sobre fet de portades

    De pagua de mariners co s deu fer. Capitol. De pagar loguer als mariners la on rebra nolit

  • Capitol CXXXII: Declaracio del damunt dit capitol

    Esmena, desportades de mariners com deuen esser comptades en fet de get ni daltres aueries. Capitol de portades de mariners (com deuen pagar en git)

  • Capitol CXXXIII: De esportades de mariners

    De portader (sic) de mariner. Que senyor de nau deu leuar portades de mariners

  • Capitol CXXXIV: De esportades nolieiades

    Mariner no pot noliejar les sues sportades. Que mariner no pot ne deu nolieiar les sues portades

  • Capitol CXXXV: De assenyalar roba en nau

    Mariner o altre hom quis senyalara roba pus sia carreguada en nau o en leny. De senyal a fer en bala ne en farcell (pus sia carregat)

  • Capitol CXXXVI: Compartiment de mariners

    Capitol de mariners, com se deuen compartir. Que lo senyor de la nau es tengut als mariners que quant aura stibada la nau

  • Capitol CXXXVII: Del carregar de la roba dels mariners

    De roba de mariners a carreguar o descarreguar. Mariner pot carregar les sues portades

  • Capitol CXXXVIII: Com se deu pagar loguer a mariners

    De quina moneda deuen esser pagats los mariners. Senyor de nau deu pagar als mariners del nolit que a ell sera pagat

  • Capitol CXXXIX: On e com e de quina moneda deuen esser pagats los mariners

    De paguar loguer a mariners ab condicio. Que senyor de nau es tengut de pagar lo loguer als mariners (la on ell reb lo nolit)

  • Capitol CXL: De loguer de mariners en cas que la nau se vena sota ma

    Capítol de senyor de nau qui sera penyorat. Senyor de nau que sia penyorat

  • Capitol CXLI: Patro deu fermar dret per los mariners.

    Senyor de nau es tengut de fermar dret per los mariners. Senyor de nau es tengut de fermar dret per sos mariners

  • Capitol CXLII: Loguer de mariner com se deu esmerçar

    Senyor de la nau es tengut desmerçar lo loguer als mariners. Senyor de nau es tengut de esmensar sos diners al mariner

  • Capitol CXLIII: De mariners qui pledeien ab lo patro

    Senyor de la nau deu donar als mariners a menjar si ab eyl pledeiaran. Senyor de la nau es tengut de dar a meniar a mariners si ab ell pleidaran

  • Capitol CXLIV: Declaracio del precedent capitol

    Esmena del senyor de nau con es tengut de donar a menjar a mariners qui pledejaran ab eyl. Esmena que senyor de nau es tengut de dar a meniar a mariners

  • Capitol CXLV: De les viandes que deu donar lo patro als mariners

    De quenya uenda (sic) es tengut nau o leny a mariners. De quina vianda es tengut nau ho leny a mariners cubert

  • Capitol CXLVI: Patro no es tengut de dar menjar a mariner qui no dorm en nau

    De mariners qui no jauran en nau o en leny. Senyor de nau no es tengut de dar a meniar a mariners pus no iaguen en nau

  • Capitol CXLVII: Mariner no es tengut de anar en loch perillos

    Senyor de nau no deu trametre mariner en loch reguardos. Senyor de nau no deu trametre mariners en loch reguardos

  • Capitol CXLVIII: De prestar mariner a altra nau

    Senyor de nau no pot prestar mariner a altra nau. Senyor de nau no pot prestar mariner a altra nau

  • Capitol CXLIX: Del que haura patro dels mercaders per descarregar

    Pati de senyor de nau de que es tengut als mariners Pati de senyor de nau a mercaders de quelses tengut a mariners

  • Capitol CL: Fet lo viatge mariner es libertat

    Senyor de nau no pot forçar a mariner pus aura decarregat si muda viatge ab que sia en loch de recobre de mariners. Si senyor de nau pren altra viatge e lo mariner noy pot forçar

  • Capitol CLI: Com la nau se ven en terra de cristians

    De nau qui s vendra en terra de cristians. De nau o leny quis vena en terra de crestians

  • Capitol CLII: Com la nau se ven en terra de sarrahins

    De nau o de leny qui s vendra en terra de sarrayns. De nau o leny quis vena en terra de serreyns

  • Capitol CLIII: De mariner quis tema

    De mariner quis tembra en algun loch denemichs seus. De mariner qui sia acordat en forma de cartolari

  • Capitol CLIV: De mariner quant es accordat, com es obligat

    Tot mariner es tengut de seguir lo viatge pus o aura empres. Mariner es tengut que pus sera acordat e donada palmada

  • Capitol CLV: A quins seruicis es obligat lo mariner

    De condicions con se pot partir mariner de la nau o del leny. Mariner nos pot partir de nau sino per tres raons

  • Capitol CLVI: Raons perques pot abstraure lo mariner apres que sera acordat

    Mariners que seran acordats nos poden destrer danar el viatge sino per condicions sabudes. Mariner nos pot strer danar al viatge

  • Capitol CLVII: De mariner qui fugira

    De mariner qui fugira a la nau. Mariner qui fugira de nau o de leny

  • Capitol CLVIII: Esmena del precedent

    Esmena de mariners que fugiran de que son tenguts al senyor de la nau. Mariner qui fugira de nau o de leny

  • Capitol CLIX: De remolcar altra nau

    De anar remolcar nau o leny que vengua o vulla entrar en port. Mariner es tengut que aiut a remolcar nau o leny

  • Capitol CLX: De roba trobada en mar. E de mariner qui va per milles

    De roba qui sera trobada en golf o en mar deliure. Capitol. Mariner es tengut que si troba alguna cosa (quen a hauer lo quart)

  • Capitol CLXI: Condicions de patro a mariners

    Mariner no es tengut danar en altre loch sino en aqueyl en que lo senyor aura fet entenent con ab [eyl] s'acordara. Mariner no es tengut danar sino la on lo senyor li aura fet entement

  • Capitol CLXII: Mariner com es tengut de fer lo comandament del senyor e del notxer

    Tot mariner es tengut de fer comandament de nau. Mariner es tengut de fer Comendament de nau

  • Capitol CLXIII: De mariner qui fara rasa contra son senyor

    Mariner qui fara rassa. Mariner qui fara rassa

  • Capitol CLXIV: De mariner qui tocara iradament son senyor

    Mariner qui tocara son senyor yradament. Mariner qui tocara iradament son senyor

  • Capitol CLXV: De mariner com deu comportar son senyor

    Mariner es tengut de colorar son senyor. Mariner deu acolorar son senyor

  • Capitol CLXVI: Mariner qui exira en terra

    Mariner nos deu partir del leny pus comensa a carreguar en loch perillos. (Aquest cap. se troba entre 'l CLXVIII y 'l CLXIX). Mariner no deu exir ne anar en terra menys de comendament

  • Capitol CLXVII: Mariner qui emblara

    De mariner qui emblara roba de nau. Mariner qui emblara roba

  • Capitol CLXVIII: Mariner qui gitara vianda accordadament

    Mariner qui gitara vianda acordadament. Mariner qui gitara vianda ne vi acordadament

  • Capitol CLXIX: Pena de mariner qui ix de nau sens licencia

    Esmena: de mariner que no deu exir en terra menys de comandament. Mariner no deu axir de nau sens paraula

  • Capitol CLXX: De mariner quis despulla

    Mariner nos deu despular si no es en port per exiuernar aquela. Mariner nos despull sino en port exiuernador

  • Capitol CLXXI: Mariner nos deu partir del leny pus comença a carregar

    Mariner nos deu partir del leny pus cornensa a carreguar en loch perillos. Mariner es tengut que nos partesca de nau o leny

  • Capitol CLXXII: De mariner qui ven ses armes

    Mariner no pot vendre ses armes sues propries. Mariner no pot vendra les sues armes

  • Capitol CLXXIII: Mariner no deu traure res de nau sens licencia

    Mariner no deu res trer de la nau menys de comandament. Mariner no deu res trer de la nau

  • Capitol CLXXIV: Mariner no deu dormir en terra

    Mariner no deu dormir en terra menys de comandament. Mariner no deu dormir en terra

  • Capitol CLXXV: Mariner deu donar exarcia dauant nau e ormeiar

    Mariner es tengut de donar exarcia denant nau, si ben si es lo notxer. Mariner es tengut de donar exarcia deuant nau

  • Capitol CLXXVI: De barquer

    Barquer de nau deu gitar tots los homens en terra. Mariner es tengut de posar lots los homens en terra

  • Capitol CLXXVII: Mariner deu anar a moli

    Mariner es tengut danar en tot loch sens peril. Mariner es tengut que si lo senyor vol trametra a moli quey deu amar

  • Capitol CLXXVIII: De les armes de mariner

    Mariner es tengut de metre les armes que aura promeses. Mariner es tengut de metra les armes que aura promeses

  • Capitol CLXXIX: Mariner no deu derenclir la nau

    Mariners no deuen derenclir la nau ni lo leny on seran. Mariner no deu delinquir ( sic ) nau

  • Capitol CLXXX: Mariners deuen dessorrar, e sorrar carregar e descarregar

    Mariners son tenguts de sorrar e dessorrar. Mariners son tenguts de sorrar e de dessorrar

  • Capitol CLXXXI: Mariners deuen tirar leny

    Mariners son tenguts daiudar a tirar cau o leny en terra o metre en fou. Mariners son tenguts que si lo senyor vol trer res en fou

  • Capitol CLXXXII: De mariner trames per lo senyor si es pres

    De redempcio de mariners affer. Mariner qui sera pres que lo senyor laia trames en loch

  • Capitol CLXXXIII: De nau logada a scar e a que son tenguts los mariners

    Senyor de nau qui loguara la sua nau a estar a altre. Capitol. Nau o leny quis logara ascar (o a quintarades e portara robes en cuberta)

  • Capitol CLXXXIV: De patro qui promet de leuar ço que no pora

    Senyor de nau o de leny qui prometra de leuar quantitat de roba a mercaders. Senyor de nau qui prometra de leuar quantitat de roba

  • Capitol CLXXXV: De allo meteix

    Senyor de nau o de leny qui prometra de leuar roba a mercaders. Senyor de nau qui nolieiara la sua nau a mercaders

  • Capitol CLXXXVI: De roba quis guastara sobre cuberta

    Senyor de nau qui noliejara la sua nau a estar a quintarades si levara roba sobre cuberta. Senyor de nau qui nolieiara la sua nau ascar (e leuara roba en cuberta)

  • Capitol CLXXXVII: De roba mesa fraudulosament, que deu esser della en cas de git

    Mercaders qui nolieiaran quantitats de roba si ni metran enguanosament menys de sabuda del senyor. Mercaders que nolieiaran quantitat de roba (e aquella engamosament carregaran)

  • Capitol CLXXXVIII: De adob e de exarcia necessaria a nau nolieiada a scar

    De nau o leny qui sera noliejada a escar per mercaders. Nau o leny qui sia noliciada ascar

  • Capitol CLXXXIX: Del temps que stara mes la nau nolieiada a scar

    De nau o de leny qui noliejada sera a escar a temps sabut. Capitol. Nau o leny qui sia nolieiat a scar a temps sabut

  • Capitol CXC: De nau nolieiada a quintarades si li fall exarcia

    deien. De nau o de leny qui sera noliejat a quintarades si li fallira exarcia. Nau o leny qui sera nolieiat a quintarades (si li falia exarcia)

  • Capitol CXCI: De nau qui no pora fer lo viatge empres per empatx de senyoria

    De nau o leny qui sera nolieiat si li vendra empayment de senyoria. Si nau o leny per alcuna condicio per empenyiment de senyoria

  • Capitol CXCII: Si la nau per empatx de senyoria no carregara e ira en altra part

    Senyor de nau qui noliejara la sua nau per anar carreguar en algun loch si ly vendra empayment de senyoria. Si mercaders nolieiaran nau o leny per anar carregar (e li vendra empanyiment)

  • Capitol CXCIII: Patro qui nolieiara a scar com es tengut als mariners

    Senyor de nau o de leny qui aura logat son leny a escar a algun hom, guart a quit logua. Capitol. Senyor de nau o de leny qui aura logat lo leny a escar

  • Capitol CXCIV: Com patro deu anar en lo viatge sino per certs casos

    Senyor de nau nos pusca estar de anar en pressona en lo viatge en lo leny o en la sua nau. Senyor de nau o de leny qui aura nolieiada la sua nau o leny que lo dit senyor no pot romanir

  • Capitol CXCV: De nau qui per fortuna o altre accident ha a ferir en terra

    Nau o leny qui per mal temps aja ferit en terra. Capitol. Nau o leny qui aia ferit en terra per fortuna de maltemps (e sera agermanat)

  • Capitol CXCVI: De nau carregada quin va en terra

    Senyor de nau o de leny qui aura leuada roba de mercaders si li vendra cas de ventura. Si alcun senyor de nau aura carregada la sua nau (per anar en lochs empresos e vendrali cas quen ira en terra e no haura agermanat la nau ab les robes)

  • Capitol CXCVII: Del descarregar part ab bonança e part ab fortuna

    Si alguna nau vendra descarregar ab bonansa o ab furtuna en algun loch. Si alguna nau vendra descarregar en alguns lochs

  • Capitol CXCVIII: De roba banyada per culpa de barquers

    De barques ( sic ) qui carreguaran o descarreguaran. Barquers o iouens homens de ribera qui carregaran o descarregaran

  • Capitol CXCIX: De barquer qui pendra a carregar o descarregar

    De barquers qui carreguaran o descarreguaran a escar robes. Si algun barquer o ioua hom de ribera pendra alguna nau o leny (a cert preu a descarregar o carregar)

  • Capitol CC: De naus ormeiades primer o derrer

    Nau o leny qui primer sera ormejat o intrat en port e en plaja. Nau o leny qui primerament sera ormeiai en port o en plage

  • Capitol CCI: De axo meteix

    Nau o leny qui primer en port sera intrat. Nau o leny qui primer sera ormeiat o intrat en port o en plage

  • Capitol CCII: Declaracio del precedent

    Esmena de nau o de leny qui primerament sera ormejat e intra en port o en plaja. Nau o leny qui primer sera ormeiat en algun loch

  • Capitol CCIII: De ormeiar

    Si naus o lenys qui entraran ensemps en port o en plaja. Si una nau o dues o quantitat de naus o de lenys (entren en port o en plaia)

  • Capitol CCIV: De stiba de botes

    Capitol de loguer destiba de botes en nau o leny. Senyor de nau o de leny qui logara stiba de botes

  • Capitol CCV: De carrech de vi

    De mercaders qui auran noliejada nau o leny que deura carregar de vy. Si algun senyor de nau o de leny aura nolieiada la su nau (per carregar de vi)

  • Capitol CCVI: De exarcia logada

    De loguer de exarcia. Senyor de nau o de leny qui logara exarcia que logada aura

  • Capitol CCVII: De exarcia manleuada

    Senyor de nau qui manleuara exarcia. Senyor de nau o de leny qui manleuara exarcia

  • Capitol CCVIII: Com exarcia trobada en ribera per necessitat pot esser presa

    Tot senyor de nau se pot pendre exarcia que trop en ribera. Tot senyor de nau o de leny pot pendra exarcia que trob

  • Capitol CCIX: De exarcia presa o manleuada

    Senyor de nau qui manleuara o pendra exarcia de ribera si la sen portara. Senyor de nau o de leny qui manleuara o pendra exarcia de ribera

  • Capitol CCX: De comanda a viatge cert

    Capitol de comandes a viatge sert. Mercader o mariner ne nengun altre que pendra comandes

  • Capitol CCXI: De empediment a comanda

    De comandataris que pendran comandas sy hi vendran condicions. Comandataris qui portaran comandes en viatge o en loch sabut

  • Capitol CCXII: Declaracio del precedent

    Perque deu esser tengut senyor de nau o de leny per comandataris. Capitol. Sagons que en lo capitol desusdit diu e demostra

  • Capitol CCXIII: De comanda presa com a cosa propria

    De comandataris qui pendran comanda axi com lur proprii. Comandataris qui portaran comandes a viatge o en lochs sabut (com cosa sua propria)

  • Capitol CCXIV: Item de comanda

    Comandataris qui pendran comandes quels pusquen portar ab si matexs en tot loch on eyls yran: Capítol. Mercader o alcun altra qui fara comanda a alcun

  • Capitol CCXV: De comanda promesa

    Si algu prometra de fer comanda a altre: Capitol. Mercader ne altre qui prometra de fer comanda a alcun

  • Capitol CCXVI: Item de comanda

    De comandataris qui auran dines e pendran comandes. Si algun comandatari pendra comanda a algun (e lo comandatari esmersara diners seus ensemps ab dita comanda)

  • Capitol CCXVII: Comanda en diners

    De comandatari qui pendra comanda de diners qui nols deia esmerçar sino en so que aquell qui comanats los li aura, aura empres ab ell. Si alcun comenara a alcun diners, si aquell qui la comanda fara (dira que li sia esmersat en serts auers)

  • Capitol CCXVIII: De comanda de nau

    De comanda de nau o de leny. Senyor de nau o de leny qui comenara la sua nau el seu leny (per fer algun viatge)

  • Capitol CCXIX: De comanda de nau sens sabuda dels personers

    Esmena de Senyor de nau o de leny qui comanara la sua nau o el seu leny sens volentat dels parçoners. Si alcun senyor de nau o de leny aura comenat la sua nau o leny (sens voluntat de sos personers)

  • Capitol CCXX: De comanda que algu pendra en lo comu o sparsa

    Senyor de nau o altre que leuara comu e pendra comanda. Si senyor de nau o altre leua alcun comun o ell pendra comanda

  • Capitol CCXXI: De comanda quis perdra e lo comendatari se abatra

    (En los Cod. de Mallorca y de Paris abans d'aquest Capitol s'hi troba lo següent o CCXXII.) De comandatari qui sabbatra. Capitol. Comandatari qui portara o pendra comandes si les comandes se perden (e lo comandatari sa abatra)

  • Capitol CCXXII: De patro qui leixa la nau per negocis propris

    Si algun senyor de nau portara mercaderia sua o comandes. Capitol. Si senyor de nau o de leny portara mercaderia sua o comandes

  • Capitol CCXXIII: De testimoni de mariners en contrast de patro ab mercaders

    De contrast de senyor de nau e de mercaders. Senyor de nau o de leny qui aura contrast ab los mercaders

  • Capitol CCXXIV: De testimoni de mercaders en contrast de patro ab mariners

    De contrast de mariners e de senyor de nau. Mariners qui hauran contrast ab senyor de nau dalgunes coses

  • Capitol CCXXV: Testimoni de mariner

    Si mercaders auian contrast los uns ab los altres. Si mariners qui seran en nau o en leny auran contrast entre ells

  • Capitol CCXXVI: De loguer de notxer o mariners qui iran a cosiment

    Senyor de nau qui menara nautxer o mariners a cosiment. Senyor de nau o de leny qui menara ab si en viatge a en viatges (notxer o mariner a cosiment seu quals son que meraxaran)

  • Capitol CCXXVII: De dan pres per falta dormeig

    De renunçiament de mercaders a senyors de nau o de leny. Capitol. Senyor de nau o de leny qui sera en plage o en port (e sera request que sormeig be)

  • Capitol CCXXVIII: De nau quis pert en terra de serrahins

    Senyor de nau o de leny qui nauegara en terra de sarrayns. Senyor de nau o de leny qui sera e nauegara en terra de serreiens

  • Capitol CCXXIX: Casos en que lo patro deu demanar los personers per lo nolieiar

    Senyor de nau qui noliejara la sua nau per anar en terra de sarrayns o en loch perillos. Senyor de nau o de leny qui nolieiara la sua nau per anar en terra de serreiens

  • Capitol CCXXX: De rescat o auinenca ab nau armada

    De nau o leny quis encontra ab lenys armats. Capitol. Senyor de nau o de leny qui en mar deliure o en porto en plage (sa encontrara ab leny damemichs)

  • Capitol CCXXXI: De rescat o conuinenca ab lenys armats de enemichs

    De senyor de nau qui sera en terra de enemichs o en loch peryllos. Si alcuna nau o leny sara en terra dexemichs o en loch duptos

  • Capitol CCXXXII: De roba leuada

    De senyor de nau qui deura descarregar en algun loch si li uendra cas de ventura. Si alcun senyor de nau o de leny aura carregat en algun loch de roba (de mercaders e sencontrara ab alcuns lenys armats o no armats)

  • Capitol CCXXXIII: De palanques vasos o arguens presos o logats

    Senyor de nau qui loguara o pendra palanques o vases. Senyor de nau o de leny qui logara o o pendra palanques o vases

  • Capitol CCXXXIV: De patro qui prometra de sperar als mercaders a dia cert

    Si senyor de nau qui prometra sperar mercaders en loch sabut. Senyor de nau o de leny qui nalieiara la sua nau ol seu leny a mercaders (els prometra sperar temps sert)

  • Capitol CCXXXV: De espatxament de nau promes a dia cert

    Mercaders qui prometran auer espeeguat a senyor de nau o de leny a dia cert. Mercaders qui nolieiaran nau o leny e prometran al senyor de la nau (auerlo espetxat dia sert)

  • Capitol CCXXXVI: De nau qui estibara de gerram

    Nau o leny qui estibara de gerram de gerres. Capitol. Nau o leny qui stibara de gerram los mercaders son tenguts

  • Capitol CCXXXVII: Si gerra se trencara en nau

    De mercaders qui auran noliejada nau o leny qui deura carregar de vy. Sembla que hi haja errada material del copista en la rúbrica d'aquest capitol (Cod. de Mallorca) donchs repeteix la del capitol CCV. Si algun senyor de nau o de leny aura nolieiada la sua nau y carregara de gerram

  • Capitol CCXXXVIII: Si mariners sen menaran la nau sens voluntat del senyor

    De mariners qui sen menaran nau sens volentat del senyor. Senyor de nau o de leny qui aura nolieiada la sua nau ol seu leny (e la companya li leuara la nau)

  • Capitol CCXXXIX: Del comprar de les vitualles e coses necessaries a la nau

    Senyor de nau qui deu fer comprar la companya a lescriua. Senyor de nau o de leny qui aura nolieiada la sua nau ol seu leny e aura mester diners per espatxar la nau e los personers no volran mes trer, que pot manleuar

  • Capitol CCXL: Com lo patro deu dar compte als personers quascun viatge

    De compte a retre a parsoners. Tots senyors de naus o de lenys son tenguts de retra compte als personers (cascun viatge)

  • Capitol CCXLI: Com patro deu dar compte e sis mor sens comptar

    De senyor de nau qui nauegara e estara en aquel loch on seran los parsoners si morra de que son tenguts los hereus daquell qui mort sera, si compte nols aura retut. Si alcun senyor de nau o de leny nauegara un viatge o molts (es tengut de retra compte als personers)

  • Capitol CCXLII: Declaracio del precedent

    Esmena: de senyor de nau o de leny qui naueguara en algunes parts, que es tengut datendre les couinences que ab los parsoners aura empreses, de compte a retra. Segons que en lo capitol desusdit declara e demostra que tot senyor (es tengut de retra compte als personers)

  • Capitol CCXLIII: De patro qui volra crexer la sua nau

    De nau o de leny que hom volra crexer. Senyor de nau o de leny qui volra crexer la sua nau ol seu leny

  • Capitol CCXLIV: Declaracio del precedent

    Esmena: si senyor de nau o de leny volra crexer sa nau o son leny. Segons que demostra en un capitol desusdit, senyor de nau o de leny (qui vol crexer la sua nau o leny)

  • Capitol CCXLV: De adob de nau

    De nau o de leny qui aura obs adob. Capitol. Senyor de nau o de leny de qui la sua nau ol seu leny aura ops adob

  • Capitol CCXLVI: De arborar ancores

    De senyor de nau qui exorbara o fara exorbar ancores daltra nau o leny. Senyor de nau o de leny qui fara pendra s nyals o gayatells

  • Capitol CCXLVII: De nau que ira a parts

    Senyor de nau o de leny qui menara la sua nau aparts. Senyor de nau o de leny qui menara la sua nau a parts

  • Capitol CCXLVIII: De exarcia tolta per lenys armats

    Esmena de nau o de leny qui yra aparts. Si alguna nau o algun leny ira a parts e sera cas de ventura

  • Capitol CCXLIX: De roba quis banyara en leny descubert

    De mercaders qui metran roba en leny descubert. De mercaders qui nolieiaran o metran robes en algun leny descubert

  • Capitol CCL: De pilot

    Senyor de nau qui leuara pilot. Senyor de nau o de leny qui nolieiara o sera nolieiat (e logara pilots)

  • Capitol CCLI: De guaytes de nau

    Com se deuen les guaytes establir. Tot senyor de nau o de leny es tengut que encontinent que partex (ordonar les guaytes)

  • Capitol CCLII: De roba trobada

    De roba que sera atrobada en port o en ribera. Esmena. Roba qui sera trobada en port en plage o en ribera

  • Capitol CCLIII: De conuinenca feta en golf o en mar deliura

    De couinensa e promessio feta en golf o en mar deliure. Capitol. Si alguna conuinensa o promissio o obligacio sera feta de diners

  • Capitol CCLIV: De conuinences entre patro e mercaders e mariners

    De comanda feyta amiguablement sens conuinensa. Qualque conuinança senyor de nau o de leny fara o aura feta (a mercaders o a mariners, aquella se deu tenir)

  • Capitol CCLV: De comanda feta a us de mar

    De comanda feyta amiguablement sens couinensa. Si algu comenara a altra roba, roba es entendre mercaderia (que li deu dar per sos treballs si conuinensa entre ells alguna no sera)

  • Capitol CCLVI: De patro qui vendra la nau sens sabuda dels personers

    De venda de nau o de leny. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny vendra la sua nau ol seu leny (sens sabuda de sos personers)

  • Capitol CCLVII: De roba amagadament mesa en nau

    De mercaders qui metran alguna cosa amaguadament en faix o en bala. Capitol. Si alcuns mercaders nolieiaran alcuns senyors de maus o de lenys (algunes robes dins les quals amegueran diners o altres coses)

  • Capitol CCLVIII: Si algun patro donara son loc a altre per noliejar

    Si algun senyor de nau o de leny dara son loch a altre per noliejar. Si alcun senyor de nau o de leny dara son loch a alcun

  • Capitol CCLIX: De patro qui tirara raig trobat sens voluntat dells mercaders

    Si senyor de nau o de leny sencontrara ab rayg de fusta. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny aura carregat en alcun loch (e sencontrara ab algun raig de fusta)

  • Capitol CCLX: De nau nolieiada per anar a carregar en algun loch

    Si mercaders iran noliejar nau o leny en loch estrany. Si mercader o mercaders iran en algun loch strany per nolieiar la nau

  • Capitol CCLXI: Si mercader nolieiara nau en loch estrany e morra

    Mercader qui aura nolieiada nau o leny en lochs estranys. Si alcun mercader aura nolieiada nau o leny en alcun loch strany (e morra)

  • Capitol CCLXII: Si a mercader qui nolieiara nau vendra malaltia

    Mercader qui aura noliejada nau o leny e fi vendra cas de ventura. Si alcun mercader nolieiara nau o leny e com ell aura nolieiat (caura malalt)

  • Capitol CCLXIII: De mercader qui nolieiara nau e morra ans que sia carregada

    Si algun mercader noliejara alguna nau o leny e morra ans que sia carreguada. Si alcun mercader aura nolieiada nau o leny si aquell mercader morra

  • Capitol CCLXIV: De nau nolieiada e lo patro morra, ans que sia carregada

    Senyor de nau qui aura noliejada la sua nau e pus que la sia nolietjada morra. Si alcun senyor de nau o de leny aura nolieiada la sua nau (e morra)

  • Capitol CCLXV: De nau nolieiada sens temps de termenat

    De mercaders qui noliejaran nau o leny e no empendran quel dejen auer espeguat a dia cert. Si alcun mercader o mercaders nolieiaran nau o leny ab carta o ab testimoni

  • Capitol CCLXVI: De nau nolieiada que per impediment no pot fer lo viatge

    Si alguns mercaders auran noliejada nau a leny si la nau a lo leny deu carreguar en aquel loch on lo contracte sera estat feyt o en altre loch. Si algun mercader o mercaders nolieiaran nau o leny en algun loch (e auran empenyiment de senyoria)

  • Capitol CCLXVII: Com mariner no deu exir de nau per paraula del senyor

    Esmena. Que si senyor de nau dona paraula als mariners no sen deuen exir tan solament per lo seu dir ne per la sua paraula, si donchs nols leua la uianda deuant o nols feya leuar. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny dara paraula a algun mariner (que no sen deu axir per son dir)

  • Capitol CCLXVIII: Mariner que fugira

    Capitol. De mariners qui fugiran a nau o a leny. Si algun mariner fugira a nau o a leny pus aura aut son loguer

  • Capitol CCLXIX: De carrech de gra pres sens me sura

    De mercaders qui deurau carreguar nau o leny de gra. Si alguns mercaders nolieiaran nau o leny e los dits mercaders (lo carregaran de gra)

  • Capitol CCLXX: Condicions de nolit

    De senyor de nau o de leny qui noliejara la sua nau o lo seu leny a mercaders e entre eyl e eyls no haura empres dia que li degen auer espeeguat lo nolit. Si algun senyor de nau o de leny nolieiara la sua nau ol seu leny (e no es empres dia sert de pagar lo nolit e lo mercader li laxara la mercaderia per lo nolit quella ha a pendra)

  • Capitol CCLXXI: De nau o leny qui stant en lo carregar sobreuendra temporal

    De senyor de nau o de leny que deura carreguar en algun loch, sis metra mal temps, de que li son tenguts los mercaders. Si algun senyor de nau o de leny deura carregar en algun loch (e metras leig temps ans que hage carregat)

  • Capitol CCLXXII: De mestres daxa e de calafats

    Si algun maestre daxa aura promesa de fer alguna obra si no atendra lo que prometra de que son tinguts. Sagons que en lo capitol desusdit declara e demostra (si algun mestre daixa o calafat haura promesa alguna obra)

  • Capitol CCLXXIII: De seruicial e de patro

    De seruessial com deu esser paguat. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny tendra ab si alcun seruicial (a temps sabut)

  • Capitol CCLXXIV: De stiba de gerres o botes buydes

    De stiba de botes o de gerres. Si algun senyor de nau o de leny navegara en Barberia o en Spanya (e stibara de bolas o de gerras buydas)

  • Capitol CCLXXV: Com la roba pot esser aturada o lexada per lo nolit

    De mercaders que uolran lexar la roba per nolit. Si algun senyor de nau o de leny aura nolieiada la sua nau (e lo mercader li lexara la roba per lo nolit quella ha a pendra)

  • Capitol CCLXXVI: De nau de mercaderia presa per nau armada

    De nau armada o leny armat qui pendra nau o leny de mercaderia. Si alguna nau o algun leny armat que entra en cors o nexira y entrara

  • Capitol CCLXXVII: De nau qui haura a descarregar per cas fortuit

    De nau o de leny a qui sortira estopa o rombayl o cadena estant carregada en port o en playa con deu descarregar. Si algun senyor de nau o de leny aura carregat de tot ho partida (e surtira li estopa o rombay)

  • Capitol CCLXXVIII: De patro qui sera empatxat a la partida per deutes

    De senyors de naus o de lenys qui deuran deutes e no seran requests estro que deia fer vela de pagar. Si algun senyor de nau o de leny deura deutes a algun (per qual rao no deu esser detengut de fer son viatge)

  • Capitol CCLXXIX: De comanda que lo comandatari dega portar ab si

    De comandatari com deu portar la comanda ala hon li sera manat per lo comanador. Si algu comenara o haura comenat a algun alcuna roba

  • Capitol CCLXXX: Com comandatari deu esser cregut per son sagrament

    De so com deu rebre lo comandatari a aquel qui la comanda li haura feyta. Capitol. Si algu o alguns feran o auran feta comanda a algun senyor de nau

  • Capitol CCLXXXI: De auinences entre patro e mercaders per roba nolieiada

    De mercaders qui noliejaran roba a senyor de nau a de leny ab carta o ab testimonis de com es mester que sia ates. Si mercaders hauran nolieiada alguna roba a algun senyor de nau

  • Capitol CCLXXXII: De empatxament de senyoria sobreuenint a nau nolieiada

    Com mercaders auran noliejada la nau o lo leny si hy vendra negun empayment. Capitol. Si mercaders nolieiaran o auran nolieiat nau o leny (e y vindra empanyiment de senyoria)

  • Capitol CCLXXXIII: De que son tenguts personers a patro qui vol fer barca

    Si algu volra fer barcha e emprara alguns parsoners. Si alcun aura en volentat de fer barque

  • Capitol CCLXXXIV: De nau qui gitara

    Si algun senyor de nau o de leny surgira en algun loch a volentat de mercaders. Si algun senyor de nau o de leny surgira en alcun loch

  • Capitol CCLXXXV: De nau o leny qui per cas fortuit se haura a leuar

    Si nau o leny sera noliejada per anar carregar en algun loch con sia junta en aquel loch sis ha a leuar per temporal. Si alguna nau o leny sera nolieiat que deia anar carregar (en alguns lochs e esser hi junt sen aura a leuar per mal temps o per anemichs)

  • Capitol CCLXXXVI: De conserua

    Si algun senyor de nau o de leny àura feyt conseruatge ab nau altra o ab altre leny. Capitol. Si algun senyor de nau o de leny fara o haura fet conseruatge

  • Capitol CCLXXXVII: De nau comanada per personers a algu

    Si alguns bons homens mercaders auran feyta part en alguna nau o leny. Si alguns bons homens o alcuns mercaders faran o auran feta part

  • Capitol CCLXXXVIII: Si nau de mercaderia se encontrara ab nau de enemichs

    Si nau o leny de mercaderia sencontra ab nau o leny de enemichs. Si alcuna nau o leny de mercaderia se encontrara ab altra nau

  • Capitol CCLXXXIX: De conuinença feta per comandatari de nau

    Nau o leny qui sera comanada a alcun ab condicio. Capitol. Si algun comenara o aura comenada sa nau a altra. Nau o leny qui sera comanada a alcun ab condicio. Capitol.

  • Capitol CCXC: De nau presa e recobrada

    De nau o de leny qui sera presa per enemichs. Nau o leny qui sera stat pres per sos anamichs (e puys sera los leuat)

  • Capitol CCXCI: De carrech de lenyam

    De nau o leny qui carreguara lenyam. Capitol. Si alguna nau o leny carregara o aura carregat en algun loch (de lenyam)

  • Capitol CCXCII: De conuinença

    De couinensa que sia feyta entre alguns com deu esser atesa. Si alguna couinensa sera stada feta per alguns per qualsauel rao (deu esser atesa)

  • Capitol CCXCIII: De mercaderia encamerada o falsa

    De mercader qui aura venuda a altre mercader roba o mercaderia encamarada. Si alcun mercader vendra o aura venut alguna roba o mercaderia (e sera encamerada)

  • Capitol CCXCIV: De bescompte allegat per personers contra los hereus del patro

    De senyor de nau o de leny com deu retre compte a parsoners de nau o de leny. Si alcun senyor de nau o de leny aura retut compte o lescriua per ell

  • Capitol CCXCV: De nau qui alleuiara de exarcia apres que haura carregat

    Si senyor de nau o de leny aleugara nau o leny la on carregara o haura carregat. Si algun senyor de nau o de leny carregara en algun loch

  • Capitol CCXCVI: Com deu pagar nolit en fet de get

    Com deu paguar nolit en fet de git. Capitol de nolit com deu pagar en fet de git

  • Capitol CCXCVII: De patro e mariners quis volran abstrer danar en lo viatge

    De mariners ques sien acordats ab lo senyor de la nau o del leny con deuen seguir lo viatge. Si algun senyor de nau o de leny acordara o aura acordat mariners (e apres lo senyor de la nau volra romandra)

• Ordinacions de tot vexell qui armara per anar en cors e de tota armada ques faça per mar

  • Capitol CCXCVIII: E primo de almirall capita e armadors

    Desde'l proxim capítol sols posarém los epigrafs corresponents del Códech de Mallorca

  • Capitol CCXCIX: Com deu esser comptada la messio e lo guany en nau armada

    De paguar la messio. Capitol

  • Capitol CCC: De comit o senyor de la galera o de fusta manca armada

    Dels comptes de les galeres e de les sageties que van en cors pet si matex, que deuen ne que no

  • Capitol CCCI: De comit

    Com deu jurar lo comit al Almirayl. Capitol

  • Capitol CCCII: De conuinences

    Com deu esser comprada vianda de nau

  • Capitol CCCIII: De les parts ques deuen fer en nau armada

    Com se deuen fer parts de naus armades

  • Capitol CCCIV: De notxers e altres officis e de la partio

    De notxers e altres officis e de la partio

  • Capitol CCCV: De almirall

    Almirall ha poder de millorar quis volra

  • Capitol CCCVI: Ordinacions de cors

    De costumes de naus armades e de gualeres o lenys

  • Capitol CCCVII: De notxer

    Assi parla de notxers

  • Capitol CCCVIII: De proers

    Assi parla de proers

  • Capitol CCCIX: Ballesters

    De balesters

  • Capitol CCCX: Homens darmes

    De homens darmes

  • Capitol CCCXI: Gabiers

    De guabiers

  • Capitol CCCXII: De pes e mesura

    De fals pes e de mesures falses

  • Capitol CCCXIII: Sobre gardians

    Aci parla de sobre guardians

  • Capitol CCCXIV: Timoners

    De timoners

  • Capitol CCCXV: Barbers

    De barbers

  • Capitol CCCXVI: Ganfanoners

    De guanfoners

  • Capitol CCCXVII: Barquers

    De barquers

  • Capitol CCCXVIII: Esuehidors

    De esuaydors

  • Capitol CCCXIX: Afferradors

    De aferradors

  • Capitol CCCXX: De la guarda del almirall

    Com deuen guardar lalmirayl

  • Capitol CCCXXI: Escorcolladors

    De scorcolladors

  • Capitol CCCXXII: Seruicials

    De seruicials

  • Capitol CCCXXIII: Mestre daxa

    De maestra daxa

  • Capitol CCCXXIV: Ballester

    De balesters

  • Capitol CCCXXV: Calafat

    De calafats

  • Capitol CCCXXVI: Rey de seruicials

    De Rey dels seruicials

  • Capitol CCCXXVII: Consols

    Com se leuen consols

  • Capitol CCCXXVIII: De conuinences

    De couinences com sien tengudes

  • Capitol CCCXXIX: Que deu fer Capita

    De fet de capita a que es tengut

  • Capitol CCCXXX: Scriua

    De scriuans que deuen auer ni fer

  • Capitol CCCXXXI: De clauaris

    De clauaris, que deuen fer ni auer

  • Capitol CCCXXXII: Notxer maior

    De nauxer major de nau

  • Capitol CCCXXXIII: De consols [e guardians]

    De Consol com deuen jurar ny que deuen auer ni son tenguts

  • Capitol CCCXXXIV: Com se leuen les quintes

    Com se deuen leuar quintes

  • [Cronicó de les promulgacions]

• Capitols del rey en Pere sobre los fets e actes maritims

  • [CAP. I: De acordament de mariners e balesters e seruicials]

  • [CAP. II: De hom qui fuja per por de mals lenys]

  • [CAP. III: Que nengu no tay orriu ni len volta sens licentia]

  • [CAP. IV: De tot hom qui fuja puis que acordat sia]

  • [CAP. V: Tot hom qui metra baralla en vexell que acordat es, sia pres]

  • [CAP. VI: Que tot patro pach a son acordat be son salari e son preu]

  • [CAP. VII: Si mariner o balester o altre acordat pren colp]

  • [CAP. VIII: Que tot acordat sia tengut de metre aquestes armes en lo vexell]

  • [CAP. IX: Dels acordats qui van en ultra mar que jaguen en nau]

  • [CAP. X: De vaixell qui aja noues de mals lenys]

  • [CAP. XI: Que tot acordat estia a manament del patro]

  • [CAP. XII: Que tot acordat se dega recolir com manat li sera]

  • [CAP. XIII: Que negun acordat se dega recolir com manat li sera]

  • [CAP. XIV: Que negu no men barcha sens licencia]

  • [CAP. XV: Que negu acordat estant en plaja non isca]

  • [CAP. XVI: Que negun acordat fent sa gayta no dorma en aquella]

  • [CAP. XVII: Que vexell qui corre fortuna se guart]

  • [CAP. XVIII: Que patro e escriua sia cregut de loguers]

  • [CAP. XIX: Que nengun barquer no descarrech de nits gra]

  • [CAP. XX: DE vexell que fassen vendre deutors del vaxell]

  • [CAP. XXI: Que negun barquer no trasque mariner de nau]

  • [CAP. XXII: Que pescador no gose tirar nances]

  • [CAP. XXIII: Que barquer no puxa tenir esclaus seus]

  • [CAP. XXIV: Que patro ni altre no puxa menleuar sobre parts]

  • [CAP. XXV: Que tot presoner puxa dar a sobastar la nau]

  • [CAP. XXVI: (Falta la rúbrica)]

  • [CAP. XXVII: De gitar roba en mar per fortuna o per mal temps]

  • [CAP. XXVIII: De robes gitades e saludades que sien preades]

  • [CAP. XXIX: Que tot vaxell esfondrat sia estimat]

  • [CAP. XXX: Que la nau o lo patro pach en lo git que fara]

  • [CAP. XXXI: Que no sia carragada roba sobre cuberta]

  • [CAP. XXXII: Que caxes puxen anar sobre cuberta, no als]

  • [CAP. XXXIII: De patro ques pusca aturar roba per nolit]

  • [CAP. XXXIV: De vaxell rescatat que mariners y paguen]

  • [CAP. XXXV: Que nau puxa esfondrar vaxells pochs]

  • [CAP. XXXVI: Quel patro nauech la nau e que obtengua les couinenses als acordats]

  • [CAP. XXXVII: Que null hom qui no sia del senyoriu no gos boscar fusta]

  • [CAP. XXXVIII: Daquells qui tenen loch de patro o de notxer]

  • [CAP. XXXIX: Quel senyor Rey ni lurs officials no agen res a fer ab eyls]

  • [CAP. XL: Que les dits bans no aga res lo senyor Rey ni officials seus, mes los consols el jutge nagen ·IJ· parts e la ·IIJ· lo acusador]

• Ordinacions de consellers de Barcelona per lo consolat de Sicilia

• Ordinacions de consellers de Barcelona sobre fets marítims. Les quals foren publicades a vint y vn de noembre del any de M·CCCCXXXV

• Segueixen algunes leys e ordinacions tretes de recognouerunt proceres . E daltres tocants a casos maritims e mercantiuols

• Ordinacions de consellers de Barcelona derrerament fetes sobre les seguretat maritimes

  • Capitol 1. Que totes fustes cambis robes e mercaderies axi be de vassalls del senyor Rey com de strangers poden esser assegurats ço es los vassalls del senyor Rey de les vuyt parts les set e los estrangers de les ·IIIJ· parts les tres

  • Capitol 2. Que robes carregades dalla lestret per portar en Flandes o en Barbaria &c ne nauilis nos puxen assegurar

  • Capitol 3. Que totes robes e nauilis qui venguen en Barchinona on iscan, se poden assegurar

  • Capitol 4. Robes carregades en Alexandria se poden assegurar al que valran al comptant en Alexandria, e que sen puxen concordar

  • Capitol 5. Que los asseguradors no hagen guanyat, sino per lo que hauran corregut de arrisch

  • Capitol 6. Que algu no puga esser assegurat en altra part mes auant de les set parts los vasalls del Rey, corrent lo risch de la vuytena part, e los estrangers de les tres quartes

  • Capitol 7. Que totes les seguretats se haien a fer ab cartes publiques

  • Capitol 8. Que algun corredor no gos fer contra les presents sots priuacio de son offici

  • Capitol 9. Que los qui asseguraran haien a iurar e que designen les robes per cost

  • Capitol 10. Que los asseguradors haien a iurar que la ferma que fan es verdadera

  • Capitol 11. Que les seguretats se haien a causar per pacte segons les presents ordinacions

  • Capitol 12. Que no poden declinar del for dels Consols

  • Capitol 13. Que no gosen posar paraules derogatives a les presents ordinacions

  • Capitol 14. De pena de notari

  • Capitol 15. Que les seguretats que no seran pagades no valeguen

  • Capitol 16. Que les fermes dels asseguradors haien força de un meteix concepte

  • Capitol 17. Que si era noua de la perdua, que no valegua

  • Capitol 18. Que vitualles poden esser assegurades en, tota manera

  • Capitol 19. De la paga de les seguretats

  • Capitol 20. Si los assegurats per no hauer fet declarar hauran a restituir les quantitats

  • Capitol 21. Si los assegurats lexaran posseir als asseguradors les quantitats fins sia declarat

  • Capitol 22. Que corrent lo temps de la paga los asseguradors puixen entrar en merits de excepcions, si oposar ne volran

  • Capitol 23. Del temps de la paga que han a fer los asseguradors

  • Capitol 24. Que les seguretats fetes abans de les presents ordinacions no sien encloses en dites ordinacions

  • Capitol 25. Del iurament que primerament los Consols deuen pendre dels assegurats e asseguradors

• Capitols e ordinacions novellament fetes per la cort del principat de cathalunya, quis celebra en lo capitol de la seu de barcelona a vuit dies del mes de octubre del any mil quatrecent vuytanta hu sobre los drets del general, ço es de les entrades e exides

  • Capitol 1.= Lo ques deu pagar de totes robes, exceptades les dauall especificades

  • Capitol 2.= De robes portades ab fusta de vltra mar

  • Capitol 3.= De les robes que no han costat cert preu

  • Capitol 4.= Dret de les lanes qui entren per Ebro

  • Capitol 5.= Mercaderies que no paguen entrada sino exida

  • Capitol 6.= Dret del vi de Arago mes en Cathalunya.

  • Capitol 7.= Cathala poblat en Arago [o] Valencia no paga dret de blat que trague per sa prouisio

  • Capitol 8.= De quals vitualles se deu pagar dret de exida

  • Capitol 9.= Dret dels draps qui hixen, de Cathalunya

  • Capitol 10.= Or, argent obrat, vestidures, libres, armes e altres vtensilies per propi vs, de exida no paga. Tot or e argent, de entrada no paga

  • Capitol 11.= Dret de les prop dites coses tretes per mercaderia

  • Capitol 12.= Dret de exida de les armes e vtensilies nouament fetes

  • Capitol 13.= Dret de les prop dites coses, ia vsades, per mercaderia tretes

  • Capitol 14.= Que los prop dits quatre capitols sien seruats no obstant que lo contrari fos seruat

  • Capitol 15.= Que lo preu de les vitualles portades exint en moneda, fins a cent sous no pach dret

  • Capitol 16.= De les robes portades en les fires. E de les comprades en les fires

  • Capitol 17.= Dret de exida de les fustes ho lenyam ho exarcia venudes a estrangers

  • Capitol 18.= Naus ho altres veixells lets en Cathalunya per obs de mallorqui, manorqui ho de Iuiça, no paguen dret. Lenyam ho exarcia per fer naus, de exida paga

  • Capitol 19.= Exarcia, membres o arreus de veixell de mar desfet, dentrada no paga. Ne lenyam mes en fusta per fer cambres, de exida no paga sino es estranger

  • Capitol 20.= Dret dels caualls, rocins, mulls e mules e besties asinines, qui exiran fora la senyoria

  • Capitol 21.= Excepcio e declaracio del prop precedent capitol

  • Capitol 22.= Dret de la exida del çafra

  • Capitol 23.= Dret de exida de lanes sutzes carregades en los ports de Tortosa

  • Capitol 24.= De les lanes lauades en dits ports carregades

  • Capitol 25.= Dret de les lanes sutzes en qualsevol altra part de Cathalunya carregades

  • Capitol 26.= Drets de lanes lauades en dits ports carregades

  • Capitol 27.= Excepcio dels prop dits capitols, pera quant Rossello e Cerdanya seran cobrats

  • Capitol 28.= Altra excepcio

  • Capitol 29.= Dret de exida de cuyram ab lana

  • Capitol 30.= Dret de exida de filassa destam, ho de lana

  • Capitol 31.= Del bestiar qui ix de Cathalunya pera tondre

  • Capitol 32.= Del bestiar qui ix de Cathalunya per pasturar

  • Capitol 33.= Del bestiar qui entra en Cathalunya per herbeiar

  • Capitol 34.= Del bestiar quis metra en Cathalunya per esser lexat a part ho parts

  • Capitol 35.= Dret de la exida de les monedes

  • Capitol 36.= Que la moneda treta per prouisio no pach, exceptat de aquells en la terra dels quals los cathalans ne paguen

  • Capitol 37.= De les robes portades ab galeres del Rey de Napols o sos vasalls venecians e florentins

  • Capitol 38.= De les robes que ixen ab intencio de tornar en Cathalunya.

  • Capitol 39.= Dret de la entrada dels cotons filats estrangers, qui no son de terres del senyor Rey.

  • Capitol 40.= Dret de entrada de les robes o vestits de lana, exceptat de les qui han seruit als quils meten.

  • Capitol 41.= Dret de entrada de les coses fetes de teleria, canamaceria o coto ab la excepcio damunt dita.

  • Capitol 42.= Dret de entrada de les coses fetes de cuyram.

  • Capitol 43.= Dret de entrada dels cuyrams adobats ho assaonats.

  • Capitol 44.= Dret de entrada de obra feta de ferro ho de açer.

  • Capitol 45.= Dret de entrada de estany obrat.

  • Capitol 46.= Dret de entrada de obra de coure.

  • Capitol 47.= Que pedres ho moles de obrar lo coral no sien tretes de Cathalunya.

  • Capitol 48.= Certa prouisio prouehint que frau nos faça en lo dret de les lames

  • Capitol 49.= Certa altra prouisio per que frau[s] nos puguen fer en los drets.

  • Capitol 50.= Certa altra prouisio per los drets de les robes portades per mar.

  • Capitol 51.= Que, la estima de la liura de gros per les robes portades de Flandes sia feta a raho de quatre liures e vuyt sous Barcelonesos per liura de gros.

  • Capitol 52.= Que les robes entrades si exiran no sien mes estimades, sino aiustant hi lo cost de les messions.

  • Capitol 53.= Les penes del qui fraudara lo dret del general.

  • Capitol 54.= Que les robes del Papa no paguen dret ni entrant ni exint.

  • Capitol 55.= Que tots los altres capitols vells dels dits drets estiguen en sa valor

  • Capitol 56.= Que los Deputais e oydors de comptes sien interpretadors, corrigidors &c. dels duptes dels presents capitols.

• Segueixense les ordinacions del dret del pes del senyor rey com e en quina manera se paga lo dit dret del pes

• [Altres ordinacions]

• Reportori alfabètich de tot lo contingut en lo «Libre de Consolat de Mar» y sos complements.

  • A

  • B

  • C

  • Ç

  • D

  • E

  • F

  • G

  • H

  • I

  • J

  • H

  • M

  • N

  • O

  • P

  • R

  • S

  • T

  • V

• GLOSSARI

  • I. Paraules

    • A

    • B

    • C

    • Ç

    • D

    • E

    • F

    • G

    • H

    • I

    • K

    • L

    • M

    • N

    • O

    • P

    • Q

    • R

    • S

    • T

    • U

    • V

  • II. Frases y sentencies

    • A

    • B

    • C

    • Ç

    • D

    • E

    • F

    • G

    • H

    • I

    • L

    • M

    • N

    • O

    • P

    • Q

    • R

    • S

• Apèndix

  Lo consolat y la llotja de Barcelona

  • I. L'ordre judiciari de Valencia

  • II. Rubrica del «Libre dels priuilegis» e altres actes faents per los honorables consols de la mar de Barcelona

  • III. Mulassa de privilegis

    • I. Del libre de privilegis

    • II. Dels libres de concells

  • IV. Noticiari del consolat y de la llotja de Barcelona extret del «Llibre de privilegis» , los de «Deliberacions» , altres del arxiu del consolat, lo «Manual de novells ardits» y la «Rúbrica den Bruniquer»

  • V. Ordinatio del saui consell de cent per raho de la mercaderia de la Llonja de la Mar y mercaders de la present ciutat

  • VI. Capella

  • VII. Verger

  • VIII. Arxiu

  • IX. Dos cassos d'actuació

    • I. Actes e anantaments fets per lo compliment de la moneda tremesa als dampnificats per jenouesos

    • II. Una reclamació justificada

  • X. Dicertacion del antiguo edificio de la casa lonja y noticia de lo que ha ocurrido durante la construccion de las obras que el director de ellas expone en repulsa de las pretenciones que el Ill. e ayuntamiento de esta ciudad ha manifestado sobre incluir dentro el mismo edificio las piesas de payols para el resguardo de los trigos que se venden en la plasa; y para su mayor inteligencia se divide en tres partes a saver

    • Primera parte

    • Segunda parte

    • Tercera parte

  • XI. Una solemnitat a llotja en lo s. XVII è

  • XII. La dressana de Barcelona

    Inuentarium receptum per honor. Ludouicum ros ciuem, et sebastianum pons mercatorem, operarios ciuitatis barnae. De bonis et rebus inuentis in botigiis intus drassanam et in aliis tribus botigiis extra drassanam dictae ciuitatis, quod inuentarium inceptum fuit octobris anno a nat. dui. M·CCCC·LXXXVIIIJ· Presente et acceptante nicolao godench scriptore operum nuvorum et vallum dictae civitatis nouiter prouiso de dicto oficio per mortem petri albench.

  • Barcino

    Hieronymi pauli barcinonensis iureconsulti ad paulum pompilium