Acte III

La mateixa decoració.

Escena I

LO PARE, L'ADVOCAT.

PARE

Fill mèu; tu sufreixes massa,
y, aixó ja ho sabs, jo no ho vull.

ADVOCAT

Es cert, sí; sufreixo, pare;
sufreixo mès cada punt,
y se'm fá lo cor á trossos
d'aquest amor al impuls.

PARE

Lo d'ahir t'he dit fá estona
que no't déu tení' ab enuig.
Al principi ell ja duptava;
mes, desprès, s'ha convençut
de que aquell desmay fort d'ella
y lo téu estat convuls
varen ser per la sorpresa
d'haver ell de cop vingut,
y mès veyentla llavoras
traspostada, quan tot just,
passant ell de cop la porta,
podía veurhi un insult.

ADVOCAT

Sí; pero ara ell es d'ella
senyor y duenyo absolut;
la estima, la tè en sos brassos,
y aquest pensament que'm bull
al cervell y el cor, me porta,
gelòs y boig, fins al punt
de no serme ja possible
passá' un torment tan agut.

PARE

¡Fill mèu de la mèva vida!

ADVOCAT

¿Qué hi farém? Tambè Jesús
patí á la créu por nosaltres.

PARE

Sí, mes jo, que puch, no vull
véurert' patir d'aquest modo,
y, encara que no segurs,
tinch medis, sinó por tréurert'
d'aquest torment tan agut,
al menos per aliviarte
y no arribar á un mal punt.

ADVOCAT

¿Medis diu? ¿Quíns poden èsser
si no'n pot dar cap ningú?

PARE

Ja veurás: á tu la pena
que t'ha posat més convuls
es saber, de desd'ahir vespre,
qu'aquest malvat, resolut,
diu que vol marxar á América
enduhentsen d'aprop de tu
avuy a la seva esposa,
por está' ab ella bèn lluny.

ADVOCAT

¡Oh! ¡Cóm endevina, Pare,
lo que sento, punt por punt!

PARE

Aixó a mi'm consta, porque ella,
com ja sabs, m'ha dit avuy,
qu'ell vol una carta escríurert'
justament sobre aquest punt.
Donchs bè; quan la carta escriga,
llavors li contestas tu
que marxi, si vol, á América
y de nosaltres bèn lluny;
pero que la deixi á n'ella,
aquí, per estar segur,
amparada pe'ls sèus pares
que, per sort, no'ls tè difunts.
Aixó es un honrat conveni
que no fá mal á ningú.
Ell sab que la tè segura
porque la véu de tu lluny;
ella no ha d'estar lligada
prop d'un sèr qu'l mòn l'escup,
y tu recobras la calma,
ja que lo que't dol á tu
y't mata y't desespera
es pensar que ni un sol punt
estigui aquest vil prop d'ella
matantla ab lo sèu enuig.

ADVOCAT

Sí; aquest medi, pare, fòra,
per lo noble y per lo pur,
lo que'ns daria la calma
sense fer mal á ningú.
Mes crech, si se li proposa
que, sech, respondrá: —No ho vull—.

PARE

¡Y que tè de dir, criatura!
Aixó t'ho diría un
que estimès mòlt á sa esposa
y no'n poguès víurer lluny.

ADVOCAT

¡Ah! ¡y com se coneix, pare,
que, ab la bondat per escut,
vosté may del cor del home
ha vist los teixits ocults!
¿Que no estima a aquesta dona
aquest home, diu? Tot just
donchs, perque ha passat pels trámits
que á concepte tal l'han dut,
es que may ha estat com ara
sòn amor tan gran y pur.
¿Que no ho véu? ¿No véu que'l pobre,
qu'ha estat d'una afront á punt,
ha vist á n'aquesta trista,
qu'era un ángel de virtut,
y l'ha comparada ab l'altra
que, no mes que per l'orgull
del sèu luxo, vá portarlo
aprop d'una mort qu'escruix?
Ademès, per mi, aquest home
no es pas un vil corromput
que no puga redimirse.
Mòlt al revès: d'aixó lluny,
jo observo, per la conducta
que en tot lo que passa dú,
que'l gran crim que va cométrer
no va ser mès qu'un mal punt,
portat per una ceguera
d'un amor fatal é ilús,
y que, bèn penedit ara
de la conducta qu'ha dut,
tornará á sè' un home d'honra,
podentla ostentá' ab orgull,
regenerat per la trista
qu'ell vol ja ara ab amor pur.
Ja véu, donchs si sabém, pare,
que tením sòn no segur.

PARE

¿Sí? Donchs allavors vè'l medi
que t'he dit jo que m'acut.

ADVOCAT

Díguimel.

PARE

Tú tens la carta
entre'ls autos, que't vá dur
aquesta pobra senyora
quan t'ho vá portar tot junt.
La carta, tú sabs que proba,
sens ni deixá' un punt confús,
qu'ell es l'assesí. Donchs basta.
Dígali que, ó, com vols tú,
marxa y deixa lliure á n'ella,
ó tú, dant la carta al punt
a qui cal, s'obra la causa
y ell ja torna á estar perdut.

ADVOCAT

¿Ja hi torném altre cop, pare?

PARE

Veurás, jo

ADVOCAT

¿Y no es un insult
un crim com lo que'm proposa?
¿Que's pensa que hi há ningú,
ningú nat sobre la terra,
que n'hagi imaginat un
mès tremendo y mès horrible?

PARE

Mes si tu...

ADVOCAT

¡Pe'ls celos dut
ser traidor á la confiansa
d'un infelís, que, bèn lluny
de véurer frau en nosaltres,
nos vá créure' honrats y purs!
¡Bah! ¡bah! Rè, rè, pare; vagi;
vosté está boig, y, l'impuls
de l'amor inmens que'm porta,
lo cega fins á n'al punt
de que ni un crím lo detura.

PARE

Ni un crím, ni ré, ni ningú,
si jo puch á tu salvarte,

ADVOCAT

Donchs jo ni créurer puch
qu'aixó amor sigui; es deliri
que'l posa boig y convuls.
¿Qué significa la mèva
vida y la de tots dos junts
al davant de la justicia
y'l deber que sols es un?
Es com si diguès un día
á n'al sol, qu'en lo cel llú,
que, perque una flor no's cremi,
pari'l sèu eternal curs.
¿Creuría vosté tal volta
no haver robat á ningú,
si, en havent ja fet lo robo,
sapiguès cert y segur
que'l robat també era un lladre?
¡Ah! No, pare, no; mòlt lluny
de veure en aixó disculpa,
lo que's véu es que, en lloch d'un,
sòn dos los lladres llavores
y dos los homes impurs.
¡Ah! No, no; may: creguim, pare;
lo deber no mès es un,
y la vritat, que l'ensenya,
es, com lo sol, l'únich llum.

PARE

¿La veritat? ¿Y't figuras
potsè' haverla dita tu?
No; tu sabs de cert qu'es reo
aquest home qu'has pogut
salvar de las mans infames
del butxí, y tu sabs lo ocult
dels ardits que, per salvarlo,
has sabut posar en us.

ADVOCAT

¿Pero vosté olvida, pare,
que, per lo jurisconsult,
la vritat es relativa,
y'l deber es aná' al punt
de salvar la vida y l'honra
del defensat, ab l'astut
medi de fer semblar digne
lo que tal volta es impur?

PARE

Donchs lo impur es impur sempre.
Y, ja que'l vols guiar tu
per la veritat bèn pura,
jo, que la sè, y m'es escut,
vaig á delatar á un home
que mata á qui mès jo vull.

ADVOCAT

Pare, si vosté fá aixó,
digui que tè'l fill perdut.

PARE

¿Qué?

ADVOCAT

No conti ab mi may mès.

PARE

¡Fill!

ADVOCAT

Ja sab que ma virtut
es inflexible. Ara fassi
lo que vulgui. Estich apunt.

(Se'n vá per la porta lateral.)

Escena II

LO PARE

Si faig aixó, que no conti
may mès ab ell; si no ho faig,
veurè com, d'en mica en mica,
la pena me'l vá matant.
(Pausa curta.)
¿Y sí?... ¡Oh! Sí; aixó deu èsser.
Potser, com qu'es criminal
lo medi que jo procuro
per torna a sòn cor la pau,
Nostre Senyor no m'ajuda
y no n'eixiriam may.
(Aprobant ab alegría lo recurs que trova.)
¡Oh! Sí; sí; aquest es lo medi:
dir á la senyora, ja
qu'ella diu qu'al noy estima,
que me'l deixi bèn ficsát
en las excelentas prendas
de sa cosineta, y, tant
es l'influix de la senyora
en lo sèu cor desgraciat,
que logrará qu'ell la cregui,
y, solsament dém lo pas
de que ell vegi en la Enriqueta
las sèvas prendas morals,
s'hi casa, y, casantshi, es lógich
que ab un ángel al costat,
olvidará á la senyora
y aquest amor criminal
per un amor qu'es tot ditxa,
y puresa y benestar.
¡Oh! Sí; sí; aquest es lo medi;
no hi duptém pas ni un instant.
Agafo'l sombrero, hi corro,
y ara aixó queda ultimat.
(Se gira de repent cap á la Porta del fons.)
¡Hola! ¿Quí vè?
(Mirant cap á fora.)
¡Es la senyora.
Dèu mateix la déu enviar.

Escena III

LO PARE, LA SENYORA.

Ella arriba molt agitada.

SENYORA

¡Dèu lo guart!

PARE

Bon día tingui.

SENYORA

¿Lo fill de vosté?

PARE

Déu sè
allí dins ¿Y aixó? ¿Qué tè?

SENYORA

¿Qué vol dir?

PARE

Sembla que vingui
molt agitada.

SENYORA

Ho estich.
Es veritat.

PARE

¡Calmis, dona!

SENYORA

¿Puch enrahoná' una estona
ab lo sèu fill?

PARE

¡Quín fatich
també tinch!

SENYORA

¡Vosté! ¿Per qué?

PARE

Perque jo tambè voldría
si vosté m'ho permetía,
enrahoná' un xich ab vosté.
¿Vosté, aquest matí, ha rebut
un anónim?

SENYORA

Fá mitj hora.

PARE

Un anónim que deplora
tot lo qu'aquí ha ocorregut.

SENYORA

Y m'enclou dins una carta
escrita pe'l mèu marit.

PARE

Donchs... l'anónim jo... l'hi escrit.

SENYORA

Miris: may de mi s'aparta.
¿Y per que salva la vida
de don Albert lo dar jo
aquesta carta?
(Mostrantla.)

PARE

(Confòs)
Per çó...
Perque'ls jutjes... de seguida
farán pendre al sèu espòs,
morirá, y, ja, mort ell,
despareixerá'l flagell
que tè á mòn fill tan febròs.
(Horror d'ella)
¡Oh! ¡Era un crím! Ja ho sè, ja ho sè.
¡Ja ara n'estich penedit...
pero donguiu al olvit;
retornim aquest papè!
(Ella li dòna.)

SENYORA

¿Mes per qué la mort segura
de mòn espòs, vosté creya,
y, ab amor de pare, veya
qu'ha de mimbar l'amargura
de sòn fill?

PARE

¿Y no ho ha entés?

SENYORA

Digui ¿no véu m'agonía?

PARE

Perque's mor de gelosía;
perque... ¡la estima!
(Ab esclat.)

SENYORA

¡Oh!

(Ab goig mal reprimit.)

PARE

¡Y pres
dins del clos d'aquest amor,
que no entench com permet Dèu,
jo veig com ¡pobre fill mèu!
¡se'm vá morint de dolor!
(Plora.)

SENYORA

(¡Oh! ¿Per qué, ditxa ilusoria,
m'has de semblar goig etern?
¡Es que se enjoya l'infern
ab raigs de llum de la gloria!)

PARE

Perdonim; ho he dit, señora,
perque lo que'm. dich no sè;
ho ha dit un pare que tè
un fill, que'l mal lo devora.

SENYORA

¡Oh! ¿Y cóm l'haig de perdonar,
si d'aquest mal y'l perill
que vosté véu en sòn fill,
jo tambè me'n dech culpar?
¡Casualitat misteriosa!

PARE

¿Cóm?

SENYORA

Que tambè aquí venía
perque arrostrar no podía
la meva pena horrorosa.

PARE

¡Ah! ¿Y li inspira?

SENYORA

Lo sèu fill.

PARE

¿L'Albert?

SENYORA

Sí. Li he dit ja avans
que me'n culpès.

PARE

¡Oh! ¡Mos plans
ja donchs no portan perill!
Qui compadeix, vol la sort
de la persona assolada,
y vosté es bona y honrada,
y, es clar; vosté no'l vol mort.

SENYORA

¿Jo? Per lliurarlo de penas
y per mimvá'l plor que brota
dels sèus ulls, daría tota
la sanch de las mèvas venas.
Mes ¿qué puch fer, desgraciada,
pera mimvar lo sèu plor
y dar la pau á sòn cor,
volent ser bona y honrada?

PARE

¡Qué si ho pot fer, diu! Pot tant,
y, si ho vol fè', es tan senzill,
que jo ja veig á mòn fill
salvat desd'aquest instant,
fent qu'ara'l pobret se casi
ab una cosina sèva.
(Sorpresa d'ella.)
y, estimantla, dongui treva
al olvit, y's desenllassi
així una situaciò
tan terrible y tan fatal
que sols pot pará' en mortal
sens aquesta decisiò.

SENYORA

(¡Oh, Dèu! ¿Qué'm sento jo al cor?)

PARE

Veliaquí lo sacrifici
que vull de vosté.

SENYORA

(¡Oh, suplici!)

PARE

¡Aixó'l salva de la mort!

SENYORA

Y... ¿en qué ho funda?

PARE

En la certesa
que tinch de que, un cop casat,
ab ella, estará emprendat
d'aquell ángel de puresa.

SENYORA

Mes... fins suposant que sigui
bèn dit lo que pensa, jo
¿qué puch ja fè' en tot aixó?

PARE

¿Cóm, qué pot ferhi?

SENYORA

Sí; digui.

PARE

Miri; 'l mèu fill, á vosté
li tè una veneraciò
tan gran... una adoraciò
tan pura y de bona fé,
que bastará que li digui
perque ja ho fassi al instant.

SENYORA

¿Tant créu que m'estima?

PARE

Tant.

SENYORA

¿Y vosté pensa que sigui
medi aquest, perque ditxós
ell siga ja?
(Ab esfors heróich.)

PARE

Ho crech així,
y passará igual que á mi
á tothom qui'l rostre hermòs
vegi d'aquesta criatura
nevoda mèva y cosina
del pobre Albert. Es divina,
es la mateixa hermosura.

SENYORA

(¡Oh! ¡La gelosía cóm
m'arbola en lo cor la sanch!)

PARE

Veliaquí un desenllás franch
qu'es convenient á tothom.

SENYORA

Té rahò, sí; es cert; vosté
está en lo just. Dongui.
(Li pren la carta.)

PARE

¡Ah!
¿Es dir, donchs, que li dirá?

SENYORA

Encara que'm, quedi plé
de fel lo mèu cor; encara
que'm. dega costar la vida;
que mòn amor es sens mida
com lo d'ell, li probarè ara.

PARE

¿Se queda ab la carta?
¡Oh! Sí.

SENYORA

La carta, l'anónim sèu,
y ma pena, y vulga Dèu
qué, ab tot, logri jo'l mèu fí.

PARE

¡Oh! Dèixim que, agenollat
als sèus peus!...

SENYORA

¡Oh! No; alsis.

(Alsantlo.)

PARE

No,
perque fins adoraciò
mereix la sèva pietat.
¡Oh! Dèixim, dèixim que besi
las sevas mans; li deurè
mòn goig, ma ditxa, mòn bé,
y fará fins que m'avesi
á barrejar lo sèu nom
en mas oracions, pensánt
que, qui obra ab un cor tan gran,
pe'l bè y ditxa de tothom,
bè mereix, com jo vull dá' ara,
mil probas de gratitut
per haver tret la inquietut
del cor d'aquest pobre pare!

(Se'n vá.)

Escena IV

LA SENYORA

¡Pobre home! Ab tota sa vida
l'estima, y ell s'ho mereix.
Y jo... jo faig lo mateix.
Lo meu amor no tè mida.
Sento que'm bat lo mèu cor
com no m'ha batut jamay,
y'm, sembla que tot l'espay
no es mès qu'un glatit d'amor.
(Pausa curtíssima.)
¿Y ab aquest amor inmens
podrè jo fè'l sacrifici
de que he fet promesa? ¿Indici
no es de lo que veig propens
á no poderla cumplir,
aquest dany, aquest dolor
que'm sento esgrunantme'l cor,
ara que, sola, 'm vull dir
qu'aquest home incomparable
que jo estimo ab tanta fé
no será ja per mi ré,
que un'altra dona estimable
possehirá tot lo sèu cor,
y qu'ella será ditxosa,
mentres, vehentho jo, y gelosa,
veurè la fel del mèu plor.
¡Oh! No, no; aixó es impossible!
¿Qué he fet jo, pobre de mí?
¿Qu'he promés, que'm sento aquí
(Al cor.)
qu'un impuls irresistible
me diu que, si jo vegès
en brassos d'un' altra dona
aquest home, ni'l ser bona,
ni l'honor, que mòn nort es,
fòran prou per detenirme
de que cometès jo un crím?...
¡No, may, no; aixó es un abím
del que jo tinch de surtirme,
perque'm sento: iras qu'esclatan,
amors encesos qu'arbolan,
envejas vivas qu'udolan,
y celos frèstechs que'm matan!

(S'assenta abatuda.)

Escena V

LA SENYORA, LO PARE.

PARE

¡Oh! ¡Per mor de Dèu, senyora!

SENYORA

¿Qué passa?

PARE

Que'l sèu espós...

SENYORA

¡Dèu misericordiòs!

PARE

(Mostrantli una carta que dú.)
Carta d'ell. Creyent que fòra
un procurador que tè
de vení' á portá' un escrit,
truca, l'obro tot seguit,
y, quan ja es á dins, veig bè
qu'es ell; allavoras jo
li he dit que'l meu fill no está
per rebrerl'; qu'esperará,
m'ha dit ell, sentint aixó,
y s'ha assentat á la vora
de la porta, decidit
a esperar fins á la nit.

SENYORA

¿Está irat?

PARE

Al revès; plora.

SENYORA

Allavoras no es que vingui
perque ell cregui qu'aquí sò.

PARE

A mi m'ha semblat que no.
Mes jo, perque no'n previngui
cap trastorn... ¿Sab qu'he pensat?
Vosté, en lloch d'estarse aquí,
entrará al quarto d'allí;
aquí'l noy que'l rebi aviat;
un cop ja l'hagi' rebut,
ell se'n va, vindrá vosté,
y tot se fá sens que ré
de mal n'hagi previngut.

SENYORA

Bèn pensat. Sí. ¿Hònt vol que vagi?

PARE

(Senyalantli la porta.)
Miri; éntrissen allí
y tingui confiansa en mi.
Jo vetllo per lo que hi hagi.

SENYORA

¡Oh! ¡Dèu nos acudi!

(Se n'entra al quarto que li ha senyalat LO PARE, qu'es lo de la esquerra del fondo, y desapareix corrent lo portier.)

PARE

Ara

Escena VI

LO PARE, L'ADVOCAT, després lo REO.

Lo primer vá al quarto de L'ADVOCAT, quan surt aquest y pren la carta que dú'l PARE a la má.

ADVOCAT

Sí, pare; ho he sentit tot.
(Ab véu baixa.)
No tinch qu'oposarhi un mot.
Al contrari; si'ns ampara
Dèu, com nos tè d'amparar,
així's juga la partida
tota d'un cop, y es finida
aquesta lluyta exemplar.

PARE

¿Es dir, donchs, que vols?...

ADVOCAT

Que passi
ell a la sala d'allí,
y, quan parlará ella ab mí,
vosté, perque no's desfassi
lo qu'aquí penso lograr,
procuri de bona fé
qu'ell no perdi un mot ni ré
de lo qu'aném á parlar.

(LO PARE, mentres L'ADVOCAT talla'l sobre de la carta, se'n va per la porta del fondo dreta, obra la mampara y desapareix; mes al moment torna á entrar ab LO REO, que se'l véu passar per darrera lo portier figurant que'l PARE'l fá esperar en una habitació qu' es prop de la porta dreta del fondo. Quan LO REO ha desaparegut, LO PARE torna á entrar al prosceni y diu:)

Escena VII

L'ADVOCAT, LO PARE.

PARE

Vaja: ja es allí qu'espera.

ADVOCAT

Vingui, donchs.

PARE

(Senyalant la porta.)
Y ella es allí.

ADVOCAT

¿Y ella vindrá quan jo?...

PARE

Sí;
ja entench de quína manera
vols que tot vagi. Descansa.

ADVOCAT

Llavors, donchs, segui.

PARE

ADVOCAT

Segui
y díguim tot lo que cregui
que'm déu dí' ab tota confiansa.
¿Quan la carta li ha donat
aquest home, qué li ha dit?

PARE

—Tingui, m ha dit, si es servit,
dongui aixó al sèu fill aviat;
díguili que la resposta
aquí fora esperarè,
y que li estimarè,
ja qu'aixó á n'ell rés li costa,
que m'eviti lo rubor
de tenirli de parlar;
lo que'm vulgui contestar
ja ho fará ell en mòn favor—.

ADVOCAT

¿Sab ell que la séva esposa
es aquí?

PARE

Per çó ha vingut,
perque diu qu'ho ha sapigut
y vè bè pe'l que's proposa,
com ja en lo papè't déu dir.

ADVOCAT

¿Y ara ell?..

PARE

D'allí no s'aparta
escoltant; obra la carta.

(L'ADVOCAT l'obra.)

ADVOCAT

¿Ella?...

PARE

No; no't pot sentir.

ADVOCAT

(Llegint la carta y remarcant la lluyta de passions que d'ella's desprén.)
«Mòlt senyor mèu: Tot ho sé,
ó, á lo menos, tot ho penso;
pero sè de cert tambè
que vosté es home de bè,
y, segur d'aixó, comenso.
En lloch de véurerl', li escrich.
Véurerl' per mí es massa honor;
jo no puch ser sòn amich,
y lo que en escrit li dich,
no tinch per dirli valor.
Vosté m'ha tret del patíbul
y tot á vosté li dech;
mal puch, donchs, ser may altívol,
si qu'haig de rébrer placívol
fins los sèus ultratjes crech.
Jo de vosté tinch rebut
un tan gran é inmens favor
que tot... tot... com á tribut,
li vol dar ma gratitut;
tot... menos lo mèu honor.
Vosté es noble y cavaller,
vosté es bó y de cor honrat,
díguim, donchs, lo qu'haig de fer,
y, si ma vida pot ser
sòn bè y sa felicitat,
díguiu prompte, y jo mòn pit
ab una bala de plom
me partirè tot seguit,
per mostrarli cóm, agrahit,
l'omplo ab sanch de gom á gom.
Mes, si sòch honrat, si encara
puch ab lo front alt anar
sens l'oprobi que m'esvara,
jo puch buscar pau encara
en la inmensitat del mar.
A América res del que vegi,
me recordará'l mèu crím,
y lo sol qu'allí brillegi,
y l'aura que'l front m'oregi
borrarán del cor l'abím.
Mes, per á América anar
m'ha de seguir ma muller
que diu qu'aquí's vol quedar.
Végili, donchs, de parlar
y díguim lo qu'he de fer.
O á América ab mullè' honrada
per, ab mos prechs y mòn plor
tornarla á fè' enamorada,
ó aquí, de mi llibertada
clavantme una bala al cor.
Si aixó de vosté es la ditxa,
si aixó es sa felicitat,
no miri pas ma desditxa,
que fins á tant preu desitja
mòn cor deixarlo pagat.
Jo, desprès del qu'ha succehit,
torno á estimar á ma esposa
ab un amor infinit,
perque ha nascut, penedit,
de nou ma passiò amorosa;
mes si la sort de vosté
poguès fer la mèva mort,
díguimho de bona fé
y jo li darè lo plé
clavantme una bala al cor».
—¡Ah! ¿Ho véu, pare? ¿véu cóm creya
bè, creyent que'l desditxat,
vil y tot, té un fondo honrat
qu'era'l que jo ja li veya?

PARE

Sí; 'l qu'aquesta carta escriu
no es un vil.

ADVOCAT

No; es un gran cor
cegat sols per un amor
estraviat. Sí; aixó li diu.
Sí;aquest sèr no está perdut;
tornará á ser bó y honrat,
y jo haurè la ditxa dat
á un cor qu'era corromput.

PARE

¿Aixó pensas fer?

ADVOCAT

Aixó.
Vinga la senyora aquí
y ell que no's moga d'allí.

PARE

¡Oh! ¡Dèu mèu! ¡Que bó! ¡que bó!

(Se'n vá al quarto ahònt es la senyora.)

Escena VIII

L'ADVOCAT

Entre dos extrems la sort
m'ha posat Per ma desditxa:
l'un la deshonra ab la ditxa;
y l'altre, l'honra ab la mort.
Es á dir, que no haig de fè'
res mès que no procurar
qu'ella ab ell vulga Tarxar
y queda fet lo mèu be.
¡Oh! ¡May! ¡may! Ni qu'ara á trossos
pe'ls arpiots de torment tal
deixi'l cor, vull, criminal,
guanyá'l goig ab críms tan grossos.
Pensém, donchs: ¿Ha de sentir
ell,qu'allí tè d'escoltar,
lo qu'aquí havém de parlar
ab ella, que vá á venir?
Sí. Un cop ja sentit, ¿debém,
per no darli á n'ell dolor,
fingir que es fals nostre amor
y ocultar que'ns estimém.?
No. Que'ns volém, ell ja ho pensa;
si li hem faltat, ell ho dubta;
si ella, per fingir, se subta
y aquí á vacilar comensa,
encara espatllar podriam
lo fí que podém donarhi
pe'l bè de tots, y, al contrari,
en lloch de guanyá, hi perdriam.
May. Ni que sia crueltat,
sense dubtar ni fingir,
ell dels dos tè de sentir
aquí la pura vritat.
Sabrá així bèn de segur
que no tè fí sòn dolor;
sabrá qu'es cert nostre amor,
mes tambè sabrá qu'es pur.
Sí; ser pur. Sempre'l nort mèu,
causi goig ó causi pena:
fem lo qu'l deber ordena,
y... ¡Valor! Ho ha volgut Dèu.
Valor, cor. Es la batalla
que vas á donar ab l'honra;
si perdém hi há la deshonra,
si guanyém hi há la mortalla.

Escena IX

L'ADVOCAT, LO PARE, LA SENYORA.

PARE

Si es servida, passi.

SENYORA

¿Es fora
ja mòn marit?

ADVOCAT

Fora, sí:
mes, vosté ¿per qué es aquí?

SENYORA

Jo...

PARE

(No'm mourè de la vora.)
(Se'n vá per la porta de la dreta.)

Escena X

L'ADVOCAT, LA SENYORA.

ADVOCAT

¡Vosté aquí!

SENYORA

Jo. ¿ácás l'extranya?

ADVOCAT

No comprench quín es l'intent.

SENYORA

¿No'n tè un goig?

ADVOCAT

Un sentiment.

SENYORA

¡Un sentiment! ¡No m'enganya!

ADVOCAT

No.

SENYORA

No'l comprench.

ADVOCAT

Vosté aquí
no devia haver tornat;
la causa ja s'ha guanyat.

SENYORA

Es cert.

ADVOCAT

¿Donchs, qué vol de mi?

SENYORA

Es inútil que fingím.
Debém parlar clar.

ADVOCAT

¡Senyora!...

SENYORA

Sí; vosté mateix no ignora
qu'es forsòs di' 'l que sentím,
ni que'ns tinga de costar
cubrí'l rostre de rojor;
quan vosté's mor de dolor,
jo, si puch, l'haig de salvar.

ADVOCAT

Es impossible, senyora;
no hi há espay pe'l mèu dol viu,
y ja aixó mateix que diu,
proba que vosté l'ignora.

SENYORA

No... Lo pare de vosté
tot m'ho ha dit.
(Baixant los ulls.)

ADVOCAT

(Horrorisat.)

¡Oh!

SENYORA

(No gosantho á dir y ab forsa.)
Ho sè tot.
(L'ADVOCAT lluyta sobre lo qu'ha fer, y al fi, diu resoltament.)

ADVOCAT

Als péus de vosté.

(Anantsen.)

SENYORA

(Detenintlo.)
¡No! ¡Un mot,
un mot no mès!

ADVOCAT

(Ab fredor.)
¿Pero á qué?

SENYORA

Li dirè; jo sè'l motiu
pe'l qual vosté's vol matar,
y jo no puch soportar
la idea d'un dol tan viu.
Donchs, bè; en la situaciò
terrible nostra, á ningú
cap pena ni cap dany dú
la meva resoluciò.
(Mohiment d'ell.)
No; no temi: jo sè bè
com vosté es noble y honrat
per no sèr bò y delicat
y honrat lo que jo farè.
A América avuy ell sol
marxará, jo aquí, ab mòn pare
y la mèva pobre mare,
qu'encara'm darán consol,
me quedarè, y sòn sufrir
será ja menos intens
perque no's veurá propens
ja tanta pena á patir;
perque ja sabrá segú
que... si no tè'l mèu... amor,
no tè, al menos, lo dolor
de véurerm' ser de ningú.

ADVOCAT

Senyora; ja d'un error
al argumentar parteix;
voste créu que l'home aqueix
no li porta cap amor,
y s'enganya; 'l sèu marit,
desprès de lo qu' passat,
mès que may enamorat
de vosté'l cor s'ha sentit;
ha comprés que no mès fé
en la virtut pot posarse,
y ara torna á enamorarse
ja bojament de vosté.

SENYORA

¡Oh! ¡Quín horror, mare mèva!

ADVOCAT

Ja véu, donchs, com no es segú'
que no fá mal á ningú
ab la resoluciò sèva.
Mata un home, y, al morir,
li deixará'l dubte al cor
de si vosté, ab sòn amor,
lo podia redimir.
Per part d'ell tal es obstacle
que a deixarlo sol s'oposa.
Per part mèva, ja es la cosa,
si'l deixa, mòlt mes culpable.
¿Quina culpa 'l sèu marit
tè d'aquest infaust amor
perque'l matém de dolor
y li trossejém lo pit?
Cap. Vosté es d'ell; atentar
á sòn cor, robarlo fòra,
y vosté y jo, honrats senyora,
may, per serho, hem de robar.
Jo só, al véurer l'amor sèu,
avaro que véu munts d'or;
vosté per mi es un tresor;
pero un tresor que no es mèu.
Per çó jo, veyent que fòra
nostre amor un crim tan gran,
quan la veig al mèu davant
estich tremolant, senyora.
Es massa terrible proba,
sentne avaro y cobdiciòs,
véurerm' sol davant lo hermòs
caudal rich que'l cor me roba.
Y recordant que'l tresor
dels Banchs de Espanya mès grossos,
los guardan, plens d'aigua, fossos,
per salvá' dels lladres l'or,
penso que, per garantir
que del tresor que veyém
los dos lladres no siguém,
ó bè vosté ha de morir,
ó bè tinch de morir jo
ó bè tè de morir ell,
ó, per' acabá' 'l flagell,
tothom, sent honrat y bó,
se que'ns han de separar,
perque en nostras mans no caiga,
mòlt espay, mòlt cel, mòlta aiga,
mòlta terra y mòlta mar.

SENYORA

¿Es dir, donchs, que créu que dech
marxar ab lo mèu espós?

ADVOCAT

Crech qu'es un deber forsòs;
y, encara que jo conech
que may la forsa legal
á marxar pot obligarla,
á cumplirlo han de portarla
mil rahons d'ordre moral.

SENYORA

No puch; prop de mòn marit
jo no puch viurer ja mès.

ADVOCAT

Veurá, donchs, com pitjor es
si ab ell no vá tot seguit;
perque ell, veyent que vosté
aná' á América no vol,
es clar que dirá que, sol,
ja no ha d'anarhi per ré.

SENYORA

No; mòn marit no podria
aixó fer, perque, per sort,
tinch la sentencia de mort
ab que jo l'aturaría.

ADVOCAT

¿Sentencia de mort, vosté?

SENYORA

Ja mès de mí no s'aparta.
¿La véu? Es aquella carta
(Mostrantla.)
en que ell confessa de plé
qu'es l'assesí de la morta.

ADVOCAT

¡Misericordia divina!
(Horror.)
¡La carta! ¡Oh!...
(Tapantse'l rostre.)

SENYORA

¡Ah! ¡'L desatina
que l'amor que se li porta,
pensi en lo mès atrevit
per salvarlo!

ADVOCAT

¡Oh! ¡Me l'han presa!
¡No! ¡No pot ser! ¡Tal vilesa
no cap d'un home en lo pit!
(Corra á la taula, examina papers esbarriats, obra calaixos, y véu que la carta falta.)
¡Sí, sí; es cert, me l'han robada!
Es que'l mèu pare... ¡Oh! ¡Afront!
¿Es, donchs, ja impossible al mòn
que puga la gent honrada
guardar la sèva honra?
(Plora.)

SENYORA

¡Oh! ¡Plora!

(Vá á llensarse contra LA SENYORA, y, de repent, contenintse y en una transició, diu:)

ADVOCAT

Escolti un instant, senyora.

SENYORA

Digui.

ADVOCAT

Sols los dos aquí
com ara estém, bastaría,
si jo aquest paper volía
per calmá'l meu frenesí,
que'm llensès á arrebatarli
y ja meu lo paper fòra.

SENYORA

¡Mes fer tal á una senyora!...

ADVOCAT

Ja ho sè, no; han d'assegurarli
que jo no ho farè, 'l mèu nom,
la educaciò que m'han dat,
y la mèva integritat
que al mòn regoneix tothom.
Mes puch apel·lá' al sèu cor,
y li puch di, esclau de l'honra,
qu'aqueix papè es ma deshonra,
y ma deshonra es ma mort.

SENYORA

¡Oh! A tal preu rés al mòn vull.
Tingui.

(Li dòna la carta, ell la esquinsa frenéticament en bocins tan petits com sia possible.)

ADVOCAT

¡Oh! Ara pot comensar.
¿Qué vol dir? ¿Qué'm vol parlar?

SENYORA

Allunyá' 'l perill qu'avuy
ha mostrat l'haver sorprès
sòn secret, com ja li he dit,
lo sèu pare, aprop sòn llit.

ADVOCAT

Que ja no ha de tèmer rés,
si aixó li causa dolor,
li juro, y no es que m'exalto:
li dich seré, y jo may falto
á ma paraula d'honor.
¿Está contenta?

SENYORA

¡Oh! No encara.
Encara li tinch de fer
un encárrech, qu'ha de ser,
segòns me jura'l sèu pare,
l'únich que l'ha de salvar.

ADVOCAT

¿Un?

SENYORA

Que'm mata de dolor.
Probar si, ab un... altre amor,
pot mòn amor... olvidar.

ADVOCAT

¡Qué diu ara, desditxada!

SENYORA

(Sufrint mòlt per poderho dir.)
Vosté una cosina tè
qu'es la Enriqueta; jo sè
que, de vosté enamorada,
vol sa ditxa realisar;
es hermosa, es jove, es pura;
vegi si tanta amargura
pot sòn amor estruncar,
y olvidi aquest mèu amor,
que, per adúlter y vil,
sol pot dur, per tot estil,
desventuras y dolor.

ADVOCAT

¡Ah! ¡Un altre esclat del mèu pare
desditxat, que sempre un mal
ab un altre mès fatal
vol curar! ¡Sempre aixó d'ara!

SENYORA

¿Cóm vol dir?

ADVOCAT

Que sempre un crím
ab un altre crím vol véncer.

SENYORA

¿Y aixó es crím?

ADVOCAT

Se'n pot convéncer
tot seguit. Tal com tenim
la certesa indubitable
de que jo estimo á vosté
ab tal forsa, que ja fé
en aquest mòn miserable
puch posá en cap altra dona,
¿no es una infamia malvada
dir á una familia honrada,
de noble sentir y bona:
—Vina; entra á formar part
de nostra casa; tú tens
un ángel qu'es rich en bèns,
en hermosura y en l'art
de saber dar la ventura
al home que se'n namori;
dòmel, digas que m'adori
ab sas dots y sa hermosura,
y jo,en cambi de que tu
m'hagis volgut dar la ditxa,
tè daré'l dol, la desditxa
y lo desconsol segú,
perque un vil, que ja sabía
que no era sèu lo sèu cor,
l'hagi llensada á la mort
d'una espantosa agonía?—

SENYORA

¡Oh!

(Veyent l'horror del fet.)

ADVOCAT

¡Si tal iniquitat
no fòs com un crím mirada...
Si una acciò aixís, tan malvada,
de crím no tingués dictat,
críms no fòran ni luxuria,
ni deshonra, ni malicia,
ni avilantés, ni injusticia,
ni, á tot vil lliurant d'infuria,
no ho fòra, pe'l parer mèu,
ni'ls juèus á Cristo ferint,
ni'l cop á Abel de Cain,
ni'l bés de Judas á Dèu!

SENYORA

¿Allavors, donchs, no hi há medi
que'l salvi?

ADVOCAT

Sí, un... sufrir
y, si no's pot mès, morir;
fént que, quan la mort refredi
lo cos del que, així inmolat,
se sacrifica al deber,
un cop destruit, puga ser
las cendras d'un home honrat.
Per mi aixó. En quant á vosté,
potser tindrá encara sort
de que Déu toqui á n'al cor
de sòn marit, y, quan fé
puga tornarhi á posar,
veyent sa conducta honrada,
potsè aixís, de mi olvidada,
lo podrá torná' á estimar.

SENYORA

¡Oh! ¡Es cert! ¡Es cert!

ADVOCAT

Per çó'm plau
que torni al espós la esposa.

SENYORA

¡Albert!

ADVOCAT

No será ditxosa;
pero, al menos, tindrá pau.

SENYORA

Aixís, donchs...

(Mohiment per anarsen.)

ADVOCAT

Pensém, senyora,
que tots dos havém somniat,
y que, al despertá', hem trovat
l'ideal que'ns enamora.

SENYORA

¡Somniar!

ADVOCAT

¡Y qu'es mès la vida
qu'un somni!

SENYORA

¡Acabès sisquera!
¿Donchs ja aquesta es?...

ADVOCAT

La darrera...

SENYORA

¡La darrera despedida!

ADVOCAT

¡Se'm fá engrunas lo mèu cor!
Pero... es precís.

SENYORA

¡Es precís!
No es pe'l mòn gosá'l Parahís.
(Pausa curtíssima.)

ADVOCAT

Cert... no, may.

SENYORA

¡Per sempre!

(Se'n vá presa d'un plor convulsiu.)

ADVOCAT

(Com argollantse'l cor.)
¡Oh! ¡Mor!...

(Vá á caurer, quan apareix LO REO que mira com se'n vá sa muller, y, al véurerla ja lluny, corre á llensarse als péus de L'ADVOCAT.)

Escena XI

L'ADVOCAT, LO PARE, LO REO.

REO

¡Oh! ¡Gracias!

(Besantlo, plorant ab passiò.)

ADVOCAT

¡No! ¡A n'ella, á n'ella!

REO

¡No; á vostè!

(Agenollantse, plorant, etc.)

ADVOCAT

No; á sòn bon cor
que vostè, sent vil, li ha mort
fent la negror de sa estrella.

REO

¡Tè rahò... sí!

ADVOCAT

Donchs á esborrar
ab bè y virtuts la deshonra;
á torná' á sè un home d'honra
y ella'l tornará á estimar.

REO

¡La mèva vida!...

ADVOCAT

Sí; ho crech.

REO

¡La mèva sanch!

(Plor convulsiu.)

ADVOCAT

Sí; ho suposo.

REO

¡Oh! 'L pagarè. Jo m'ho imposo.
Li pagarè'l que li dech.

(Se'n vá.)

(Al haver desaparescut LO REO, L'ADVOCAT, postrat per la lluyta qu'acaba de sufrir, vá á caurer, quan, al acudir sòn PARE á sostenirlo, se refà y diu los següents versos, vencent sòn inmens dolor ab afectada alegría.)

PARE

¡Fill!

ADVOCAT

¡Oh! ¡Ja que'm vol triunfant,
estigui orgullòs de mí!
¡Pare! ¡Abrássim!
(S'abrassan.)
¡Oh! ¡Ara sí
que pot jurar que sò gran!

(LO PARE'l besa ab frenesí. —Teló.)

FI DEL DRAMA