11
Vegeu una aplicació del mateix mètode en Emili Casanova, «Llengua popular i llengua col·loquial al Tirant lo Blanch», en Miscel·lània Joan Fuster, 8 (1994), PAM-AILLC, ps. 119-138.
12
Martí de Riquer, Història de la literatura catalana, vol. 3, Ariel, Barcelona, 1980, p. 318.
13
Sobre les Regles, vegeu Abelard Saragossà, «Sobre l'autoria de les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols», en Miscel·lània Jordi Carbonell, 3, PAM, ps. 81-112.
14
La llengua de Martorell, Isabel de Villena i Corella són molt semblants i responen als mateixos criteris. Per això una part dels lexemes apareixen en les tres obres. Més diferenciat és el lèxic de Roig, l'altre gran autor del XV. Per exemple, fixant-nos només en la lletra -r, a l'Spill trobem mots com: rampellament (vers 8487), ransal 13167, ranyinosa 1971, rastrar 3894, reboteguar 5034, rebutjar 12813, rechalcada 12068, remugar 12299, rominar 10157, ruhido 4873... Vegeu sobre Jaume Roig la tesi doctoral de Marie-Noëlle Costa-Reus, «Du Spill (1460) de Jaume Roig aux Libro de los Consejos ou Espejo de Lorenzo Matheu y Sanz (1.665), Joaquín Serrano Cañete (1892) et Ramon Miquel y Planas (1942): de la fidélité en traduction», presentada a la Universitat de Perpinyà, en desembre de 1997.
15
Sobretot en els capítols de cancellerismes i cultismes estes llistes poden ser allargades. Com a exemple, esmentaré algunes paraules molt generals. Del primer grup: alé, aradre, ascle, crossa, esca, exàvega, fenaç, fenoll, posta del sol, tabaira. Del segon: detestar, dimensió, distinció, equívoc, figuració, intel·ligència, modest, restitució, turbació (1a documentació), abominar, cenacle, col·loqui, compte.lir, disputar, distar, ficció, incitar, latitut, pruija, sobrietat (de la seua època); barret, llom, sesta (popularismes); cara, sedejar, spletar (accepcions metafòriques); giner, homil (variants formals).
16
Als textos de Corella es troben algunes errades d'impressió que ens han de fer acostar-nos a la seua llengua amb precaució. Per exemple: «exeguna la terra»
(I; 82v) deu xer «eixauga»; «fe que maix en lo terrat»
(Psal 136) deu ser «naix».
17
Aquesta primera documentació de trapijar, amb a fa pensar en un origen etimològic de trapig, com suggeria Coromines.
18
Aquest mot substitueix la forma tradicional valenciana fins aqueix moment, la forma robo, present al Tirant i a l'obra d'Antoni Canals.
19
Per no allargar l'article, prescindiré d'indicar bibliografia sobre morfosintaxi històrica. Vegeu sobre aquest aspecte el meu llibre Estudis de lingüística històrica, en preparació, que arreplega articles sobre la majoria dels temes tractats.