|
|
Casa blanca, aparecen
DON ENRIQUE y CRISTOFUL.
|
| CRISTOFUL | |
Nos cansi no D. Enrique, | | | yo no consentiré may | | | que vusté surti de
casa. | |
|
|
| ENRIQUE | | Mirad que es mucha crueldad. | |
|
|
| CRISTOFUL | |
¿Pero á vusté que li falta? | 5 | | menja, y beu
sense contár, | | | dorm lo mateix que un Patriarca,
| | | escriu, y llegeix; ¿vayam | | | perque vol mes bona vida?
| |
|
|
|
—4→
|
| ENRIQUE | | Y no poder abrazar | 10 | | à las prendas de
mi alma | | | ¡quien sabe como estarán! | |
|
|
| CRISTOFUL | | No
li dich yo que están bonas | | | ó nos vol de
mi fiar? | | | la Señora está un poch trista,
| 15 | | miri aixó es molt natural. | |
|
|
|
| CRISTOFUL | Ya
hu veitx; | | | pero está ven roitg y gras: | | | ¿sap que
diu lo meu cusi | | | Benét? quels treballs am pá
| 20 | | fan de bon pasá: y aixis | | | creguim, deixis de
pensar; | | | procuria allargar la vida, | | | y deixis de mals
de caps. | |
|
|
|
| CRISTOFUL | Peró
| 25 | | que ya de fer sant cristiá; | | | ¿quin remei hi
troba? ¿as bol | | | al ultim desesperar, | | | despues de tanta
paciencia? | | | ¿ó as bol frenetich pegar | 30 | | cops
de caps per las parets? | | | aixó fora un disbarát,
| | | si al temps ve aixis ¿que hi farem? | | | home Deu ajudará,
| | | mai y vist que haja plogut
| 35 | | |
—5→
| | que no se agia aserenát.
| |
|
|
| ENRIQUE | | Ausente de mi familia, | | | si ocuparais mi lugar.
| |
|
|
| CRISTOFUL | | Y també lo ocuparia; | | | miri vaitx está
cinch añs | 40 | | presoner á Fransa; ¿as pensa
| | | que també no ni pasát | | | la meva? peró
fill meu, | | | sempre hi dit com an Pascual, | | | á las
penas puñaladas. | 45 | | Vusté se está
aqui frisán | | | per se prop de la familia | | | y no la
pot abrassar, | | | qui hi fará prenguia paciencia,
| | | tampoch es tan gran treball, | 50 | | vol anar á pasa
seva, | | | y quel coneguia l'veinat | | | y l'espiin; y ¿m'enten?
| | | que luego li posin ma | | | y al fiquin á la garjola?
| 55 | | no, no estich per maldecaps | | | so gat vell, no me la
pegan | | | estich masa escarmentat. | |
|
|
|
| CRISTOFUL | ¡Vatua!
| | | ¡de donas se vol fiar! | 60 | | si cuant tenen un secret
| | | com mes es interesan,
| | | |
—6→
| | tenen una malaltía | | |
fins quel poden vomitar. | | | ¿Coneix an mitja cullera?
| 65 | | Vusté nol coneixerá: | | | trafiquejaba am matuta
| | | ¿qui dirá quel va acusar? | | | la seva dona mateixa,
| | | y pensanse no fer mal; | 70 | | no mes que p'al malehit | | | vici que te de xerrar; | | | hu va cuntá am una amiga
| | | am cunfiansa (ya se sap), | | | aquesta hu va dí am
un altre, | 75 | | l'altra va fer altre tan, | | | fins que va arribá
als oídos | | | de la justícia; y paf, | | | se li
varen tirar sobre, | | | li varen atrapar l' mau, | 80 | | y al
pobre que estaba be | | | ara te de aná à dir
sams. | | | Y axis secrets à las donas | | | no hu fará
an Cristoful March. | |
|
|
| ENRIQUE | | ¿Pero no pasan miseria?
| 85 |
|
|
| CRISTOFUL | | ¡Que han de pasár san cristiá!
| | | la Lluisa per fe armillas | | | te ecselentisimas mans, | | | y guaña tot lo que vol | | | an Pepe, lo seu noy gran,
| 90 | | |
—7→
| | toca al fugot, y si veya | | | també arreplega
un caudal | | | donán llisons, y conserts; | | | vamos,
si li dich que están | | | fets uns caballers; ya veu,
| 95 | | li envian de cuant en cuant | | | alguns duros, y aixó
es proba; | | (Llaman.) | | pero trúcan
¿qui será? | | | fasi al favor de anar dintre, | | | y tregui
la clau del pañ. | 100 | | ¡Ah! pot escriurer la carta
| | | que yo la aniré à portá | | | á
la Señora. |
|
|
| ENRIQUE | Ya
entiendo. | | | ¡hasta cuando ha de durár | | | de mi fortuna
lo adverso! | 105 | (Vase.) |
|
|
| CRISTOFUL | | Dexis de rahons; ya vá
| | (Llaman.) | | quina presa. ¡Ola Baldiri!
| | (Abre.) |
|
|
|
| CRISTOFUL | Futx
babau | | | ¿á las déu del dematí? | |
|
|
| BALDIRI | |
Si hi vist que trigabas tan. | 110 |
|
|
| CRISTOFUL | | Estaba trian
garrófas | | | de primera calitat. | |
|
|
| BALDIRI | | Si, no ets
tu mal garrufer. | |
|
|
|
| BALDIRI | ¿Home
no hu saps? | | | vull dir quens donas garrófas,
| 115 | | |
—8→
| | á sanalladas, ó à sachs; | | | ¿no m'entens
encara? |
|
|
|
| BALDIRI | | ¡Que leru que t'has tornát! | | | cada blaba
que tu ans clabas. | | | ans fas arribar mes als | 120 | | que las
gruas de nou fulls | | | que fan als xicots volar. | |
|
|
|
| BALDIRI | Si,
fes al tontu, | | | barloca, am aquest pusát | | | que semblas
an Jauma baba. | 125 | | ¿á mi am bols ambulicar? | |
|
|
|
| BALDIRI | | Am fas riure cap palat;
| | | no se de que te las eus; | | (Remedándole.) | | par
mi at pensas que hi baixat | 130 | | de las montañas dels
Pens. | |
|
|
| CRISTOFUL | | Home, sino parlas clar... | |
|
|
| BALDIRI | | ¿Quet
pensas que yo no hi vist | | | per lo furat de la clau | | | que
tenias un señor, | 135 | | y que alli lo has amagat;
| | | que dius ara, garrufaira? | | | digas ¿estabas trian | | | garrofas?
¿te has tornat mut? | | | home semblas encantat. | 140 |
|
|
|
|
—9→
|
| BALDIRI | | Ya t'enfadas? va, va,
va. | |
|
|
| CRISTOFUL | | Ats fet una acció cochina. | |
|
|
| BALDIRI | |
Y que serio te has posát. | |
|
|
| CRISTOFUL | | A casa meva
só l'amo, | 145 | | y no toca averiguar | | | qui tinch en
ella, à ningú; | | | ¿hu entens? yo fatx, y desfatx
| | | tot lo quem dona la gana. | |
|
|
| BALDIRI | | Home, te has incomodát?
| 150 | | perdona. |
|
|
| CRISTOFUL | No
ya de qué; | | | pero podrás escusár | | | no tornar mes à esta casa | | | mirar p' al pañ
de la clau, | | | y aixi evitarém rahons. | 155 |
|
|
| BALDIRI | |
Caramba estich sofocát, | | | y si tu fosis un altre
| | | no hu habías de contár. | |
|
|
| CRISTOFUL | | ¿A mi
ambens am amenasas? | | | sit planto la grapa al cap, | 160 | |
tal fico dintra del cós. | |
|
|
| BALDIRI | | Si t' poso sobre
las mans; | | | ¿que dich las mans? als dos dits | | | si t' als
arribo à apretar | | | aixis, ni la estremunció
| 165 | | hi es à temps. |
|
|
|
|
—10→
|
|
|
(Van á agarrarse y sale
la SINTETA con cesta de comida.)
|
| SINTETA | | ¡Ay onclu!
Señor Baldiri! | | | ¡tínganse per Deu! ¿que fan?
| | | asistencia! |
|
|
| CRISTOFUL | Calla
ximpla, | | | no alborotis. |
|
|
| SINTETA | Pero...
¡ay! | 170 | | quin susto... Jesus Deu meu | | | yo tota estich
tremolan. | | | ¿que son aquestas rahons? | |
|
|
| CRISTOFUL | | No son
res, deixans estar | |
|
|
| SINTETA | | No no, yo (perdoni onclu)
| 175 | | pero no 'ls deixaré pas. | |
|
|
| CRISTOFUL | | Tens ventura,
cap de suru, | | | que hi hagut qui ha destorbat. | |
|
|
| BALDIRI | |
¡Ay prou, si no ve la Noya, | | | ten veyas un feix, marrá.
| 180 |
|
|
| SINTETA | | ¿Vol que porti aigua onclu? | | | miri que te sanch
al nas. | |
|
|
| CRISTOFUL | | Aixó no es res ¡vatua listu!
| | | á mal temps has arribát; | | | mira an grapas
de bacó | 185 | | quina hasaña ha fet tan gran.
| |
|
|
| BALDIRI | | Y tu unglas de gat ¿que has fet? | | | que tot m'has
esgarrapát,
| | | |
—11→
| | te aseguro á fé de mon
| | | que tu ma la pagarás. | 190 | (Vase.) |
|
|
|
| BALDIRI | | No ha estat res,
que aquet bargan | | | mala negada l' aufegi, | | | y as pugues
veurer penját; | | | Señor teniume la llengua,
| 195 | | que diré mil disbaráts. | |
|
|
| SINTETA | | ¡Vaya
yo estich aturdida! | | | y an Baldiri es un bon Jan. | |
|
|
| CRISTOFUL | |
Serás tan bona com ell, | | | si tu aqui al bens á
abonar; | 200 | | es un bretul, un canalla, | | | un murri. |
|
|
|
| CRISTOFUL | | Ten compte no paguis tú
| | | lo que ell me ha fet enfadár. | | | ¿Perque ha de
ser lo teu Sogre? | 205 | | tan bon dropu es an Juan, | | | com
son Pare |
|
|
| SINTETA | Ay,
no Señor; | | | aixó li allevarán, | | | an
Juan es bon miñó. | |
|
|
| CRISTOFUL | | Bon miñó,
y ti casarás? | 210 |
|
|
|
| CRISTOFUL |
Dos
filla meva | | | componta, per tu farás; | | | am mi, no
hi contis per res.
| |
|
|
|
—12→
|
|
| CRISTOFUL | |
No m'abandonas tu á mi? | 215 | | aclareixta: axi ya hu
saps, | | | cásat cásat, tu mateixa: | | (Llora SINTETA.) | | á mi no'm vinguias am
plans | | | malahit siga aquet genit | | (Aparte.) | | que me enterneixo
al instan. | 220 | | anem aiximne ¿que portas? | |
|
|
| SINTETA | | ¿No
hu sap? li portu l' dinár. | |
|
|
| CRISTOFUL | | Vaitx á
menjarmel á dins, | | | si ten vás gira la clau,
| | | y la tirarás de sota. | 225 |
|
|
|
|
(Se va sacando
una llave y abriendo la puerta por donde ha entrado DON ENRIQUE.)
|
| SINTETA | | ¡Quina mudansa tan gran! | | | ¡al meu oncle
abandonarme, | | | si acas me arribo á casar! | | | ¿que
faré? ya es imposible | | | que yo dexia á nan
Juan. | 230 |
|
|
| JUAN | (Sale.) | | Sinteta estona há que't busco
| | | ¿que no sap lo que ha pasát? | |
|
|
| SINTETA | | No hu tinch
de sabér, aixis | | | no hu hagués sapigut may,
| | | ¡quina desgracia es la nostra! | 235 |
|
|
| JUAN | | ¡Y tal filla
meva, y tal! | | | al Pare no vol que m' casi
| |
|
|
|
—13→
|
| SINTETA | | L'
Oncle me ha dit altre tan. | |
|
|
| JUAN | | ¡Dos estém frescos
Sinteta! | | | ¡bon nap ne havém arrancát!
| 240 | | despres de tantas promesas, | | | y de protegirnos tan! | | | no tinch sort am res del mon, | | | per mi vaitx neixe am dimárs.
| | | ¿Y dos ara, que farem? | 245 |
|
|
| SINTETA | | Yo no hu entench...
tu dirás. | |
|
|
| JUAN | | Yo men vatx á sentar plasa.
| |
|
|
| SINTETA | | Que dius! vols ferte Soldát? | |
|
|
|
|
| JUAN | | ¡Com me tinch de reportar!
| 250 | | ¡ojalá binguia una bala | | | y quem toquia al mitg
del cap! | | | tan me estimo naps, com cols: | | | que, si estich
desesperat. | |
|
|
| SINTETA | | Pero pot ser am al temps, | 255 | | la
rabia sels pasará. | |
|
|
| JUAN | | Que ha de pasar, si al meu
Pare | | | li vist tan enfurismat | | | que apareixia un lleó;
| | | encara estich tremolant, | 260 | | am la veu enfarfagada,
| | | tot confus, y enregollát, | | | ma dit: ya no tens
promesa; | | | si te arribas á casar,
| | | |
—14→
| | no contis am
res de casa. | 265 |
|
|
| SINTETA | | A mi l'mateix me ha pasát.
| |
|
|
| JUAN | | ¿Pero nosaltres no estém | | | del que han tingut
ignorans? | | | ¿perque, batua la esquella, | | | hu hém
de venir á pagar? | 270 |
|
|
| SINTETA | | ¿Y que no saps aquell
ditxo | | | que tenim an catalá? | |
|
|
|
| SINTETA |
Que
tot hu paga al just | | | p' al pecador. |
|
|
| JUAN | Veritat
| | | com aquesta may las dita. | 275 | | ¡Vatua l'olla den March!
| | | no se lo quem pagaria | | | que fosen del meu igual, | | | am
sembla que à cops de punys... | |
|
|
| SINTETA | | Eu aixó
no, Deu men guart. | 280 |
|
|
| JUAN | | ¿Pero no es una injusticia!
| |
|
|
| SINTETA | | Pren paciencia, que hi farás. | |
|
|
| JUAN | | Crech
que tú ya te aconsolas. | |
|
|
| SINTETA | | ¡Sí, com
me aconsolo tan! | | | mirat aquet mocador | 285 | | com li posat
de plorar | | | si tu am veyas al meu cor | | | al tinch mes negre...
|
|
|
|
|
—15→
|
| CRISTOFUL | (Sale.) |
¡Ola! aixó es bo! | | | ¡cumpleixes lo que hi manat!
| 290 |
|
|
|
|
| CRISTOFUL | | Eixiume abiat de devan; | | | nous
vuy veurer, ni sentir, | | | ¿del que ti dit no has fet cas?
| | | dos vesten an nom de Deu. | 295 |
|
|
|
|
|
| CRISTOFUL | Sou
uns dolens, | | | y ton Pare es bargán. | |
|
|
| JUAN | | Aixó
nó. ¡Vatua la esquella! | | | Tot ho arribaré
à aguantar, | 300 | | pero an parlán mal del Pare
| | | reñiria ab Satanás, | | | diguiam à
mi que so un brétul, | | | un canalla, y tot cuant hi
há | | | de mes dolent an al mon | 305 | | me aguantaré,
contemplan | | | que es onclu de la Sinteta, | | | y que al fi
es major de edat; | | | pero al Pare, devan meu | | | ningú
lo ha de maltractár. | 310 |
|
|
|
|
| CRISTOFUL | | Que farás tu, que farás,
| | | |
—16→
| | mocós, perdulari... |
|
|
| JUAN | Si. | | | so lo que ha dit, y altre tan; | | | pero al Pare es un bon
home | 315 |
|
|
|
| SINTETA | Per
Deu, onclu, Juan! | | | ¡Mare de Deu que estas groch! | | | anemsan.
|
|
|
|
|
| JUAN | | Si Señor, si, ya men batx... | 320 | | es á
casa seba... ¿enten? | |
|
|
| SINTETA | | Home, que estás tremolan.
| | (Lo
saca á empellones.) |
|
|
| JUAN | | Es onclu de la Sinteta;
| | | per aixó li respectát, | | | pero à
mí al de mes vigotis. | 325 |
|
|
| SINTETA | | Home, anemsan com
cen sans. | | (Vanse.) |
|
|
| CRISTOFUL | | Se haurá
vist tal insolencia, | | | pero me la pagarán. | | | Lo
que yo sento es son Pare | | | que sap que tinch amagát
| 330 | | à D. Enrique; aixó, aixó | | | am
dona mol mal de cap. | | | No ya remey, es precis | | | buscarli
algun altre cau. | | | Nom vull fiar de ningú, | 335 | |
per que estich escarmentát
| | | |
—17→
| | de ningú absolutament.
| |
|
|
| PEPE | (Sale.) | | ¿El Señor Cristobal? ya | | | le veo.
¡Amigo del alma! | | | al fin os puedo abrazár. | 340 |
|
|
| CRISTOFUL | | Vet aqui un altre xeringa. | | (Aparte.) | | abuy es
dia fatal. | |
|
|
| PEPE | | ¿Parece que estáis suspenso? | | |
si yo os vine á incomodar... | |
|
|
| CRISTOFUL | | Ara tinch
un poch de presa | 345 | | Pepito, ya turnarás | | | un altre
estona (me entens) | | | que estaré desocupát.
| |
|
|
| PEPE | | Ay, mi Madre que está abajo, | | | y mi hermana
sentirán | 350 | | no poder hablar à usted. | |
|
|
| CRISTOFUL | |
Ya hu crech; pero... que hi farás | |
|
|
| PEPE | | Mire usted
ya están aqui. | |
|
|
|
|
|
(Salen DOÑA FAUSTINA y LUISA.)
|
| FAUSTINA | | Señor Cristobal, usted | 355 | | sin duda debe
estrañar | | | visita tan inprevista. | | | Hace tanto tiempo
ya | | | que no le hemos visto á usted, | | | y mi anelo
siempre es tal | 360 | | por saber de mi marido.
| |
|
|
|
—18→
|
| CRISTOFUL | |
Ara li anava á portar | | | una carta seva. |
|
|
| FAUSTINA |
A
ver. | | (Lee.) | Perpiñan 7 de octubre de 1832. | Amada
Esposa: sigo con perfecta salud, desearia disfrutases de
igual beneficio, cuatro años que estamos separados,
que para mi son cuatro siglos, nada deseo en este mundo mas
que volverte á abrazar, junto con las prendas de mi
corazon Pepito y Luisa; á quienes darás infinitos
besos de mi parte y tu dispon del invariable afecto de tu
Esposo. | Enrique
Alvaredo. |
|
|
| FAUSTINA | | Cuanto tengo que apreciar | | | Señor
Cristobal lo mucho | 365 | | que por mi os interesais. | | | ¿Vos
le visteis sano y bueno? | |
|
|
| CRISTOFUL | | Guapo: fresch, y gras
está | | | si escolta no hi ha remey | | (Aparte.) | | tot
sen hu dú al botabant. | 370 | | Ah 'am va dunar aquesta
unsa, | | | y à mes me va encarregá | | | que estigui
alegre, y procuri | | | vuirer am tranquilitat. | |
|
|
| FAUSTINA | | Mire
usted Señor Cristobal | 375 | | de cada vez siento mas
| | | |
—19→
| | la ausencia de mi marido, | | | conozco voy á enfermar
| | | si vivimos separados | | | por mas tiempo. |
|
|
|
| FAUSTINA | | Y hemos resuelto cuanto antes | | | marcharnos
á Perpiñan. | |
|
|
| LUISA | | Si Mamá vámonos
pronto, | | | que veremos à Papá. | |
|
|
|
| CRISTOFUL | Vetan
aqui | 385 | (Aparte.) | | un altre que no ha filat | | | de abuy.
Mes diguim señora | | | ¿que preveríca? ¿que fa?
| | | se ha venut l' enteniment? | |
|
|
| FAUSTINA | | Pues que hay en
eso de mal? | 390 |
|
|
| CRISTOFUL | | ¡No es res, santa cristiana!
| | | es al disbarát mes gran | | | que ha fet en tota sa
vida. | |
|
|
|
| CRISTOFUL | Ya
hu veurá. | | | te la casa ven composta; | 395 | | diguim
¿que es lo que fará | | | de la calaixera, als llits
| | | las cadiras y als miralls? | | | hu vendrá am un ragató
| | | dels que venan al ancan, | 400 | | y ni dará à
pes de lleña.
| | | |
—20→
| | Vet aquí malbaratat | | | am
un dia, lo quels costa | | | per arreglarho tans añs.
| | | As posa am camí, prebinguia | 405 | | la bosa per los
hostals, | | | que li darán gat per llebre, | | | y à
pes de ór hu ha de pagar. | | | Arriba allí, posa
casa, | | | compra trastos, lo endemá | 410 | | be una noticia
que es bona | | | torna à vendrer, y à comprar,
| | | torna à fer lo que ha desfet, | | | torna à
gastar... va va va. | | | Señora creguim á mi
| 415 | | nos posi tal cosa al cap, | | | pasi sense l' seu marit
| | | com fins ara hi ha pasat, | | | que yo so viudo, y també
| | | filla am tinch de aconsolar. | 420 |
|
|
| FAUSTINA | | Señor
Cristobal, por Dios, | | | no trastorne Vd. mi plan; | | | ¿que
sirven los intereses | | | para la felicidad | | | de dos personas
que se aman? | 425 | | con tal que yo pueda estár | | | al
lado de mi marido | | | ningun cuidado me dá | | | aun que
tenga que comer
| | | |
—21→
| | sopas, ó cebolla, y pan. | 430 |
|
|
| CRISTOFUL | | Tot aixó es, molt bó per dir, | | |
y cuan benen als treballs | | | tot son discordias, á
mi | | | no m'hu tenen que contar; | | | la casa que no hay harina
| 435 | | todo es mohina, ya hu sap. | |
|
|
|
|
| FAUSTINA | |
Pues Señor yo estoy resuelta. | |
|
|
| CRISTOFUL | | No m' posa
am poch mal de cap | 440 | (Aparte.) | | aquet dimontri de dona,
| | | si sen van à Perpiñá, | | | no trobará
al seu marit | | | y com se compon, ¿vayam? | | | Señora
li repeteixo | 445 | | que vusté no marxará, | | | sobre aixó am al seu marit | | | yo mil voltas ni parlát,
| | | y me ha dit, que ja may pensi | | | fer bujeria tan gran.
| 450 |
|
|
| FAUSTINA | | Quizas tendrá otros amores, | | | mi marido
por allà. | |
|
|
| CRISTOFUL | | ¡Mirat ara am lo quem surt!
| |
|
|
| FAUSTINA | | ¡Quien lo habia de pensar! | | | ¡Ay! bien dicen
que la ausencia | 455 | | causa el olvido fatal! | |
|
|
| CRISTOFUL | |
Pero Señora, Señora.
| | | |
—22→
| | (abuy me fan trastucar)
| | | no pensi am aquestas cosas, | | | no es lo que está
imaginan; | 460 | | al seu marit fa una vida | | | com si fos un
hermitá | | | yo ni responch. |
|
|
| FAUSTINA | Yo
me marcho. | | | ya no puedo sosegar. | |
|
|
|
| LUISA | Si,
si, si. | 465 | | no tardemos en marchar, | | | siglos me son los
momentos. | |
|
|
| CRISTOFUL | | ¡Per vida da dell salát! | | |
que diré an aquesta gent, | | | dona nos mogui, que fá
| 470 | (Gritando.) | | vusté no sap res ¿m'entén?
| | | ¿vol que li diguia cantan? | |
|
|
|
| CRISTOFUL | | Vagisan al butaban. | | | que ya no tinch mes paciencia.
| 475 |
|
|
|
|
(Salen BALDIRI, JUAN y SINTETA.)
|
| BALDIRI | |
Aqui estém señor Cristoful. | |
|
|
| CRISTOFUL | | ¡Aixó
es la segona part! | | | ¡y am pillan de bon humor! | |
|
|
|
| CRISTOFUL | | Estich be per alegrías.
| 480 |
|
|
|
—23→
|
| BALDIRI | | Yo també estaba enfadát, | | | y
de casa fins aquí | | | hi vingut sempre ballán.
| |
|
|
|
| BALDIRI | Sí,
que tu ets molt sabi: | | | ya veurás com ballarás
| 485 | | saben lo que ya de nou. | |
|
|
|
| BALDIRI | | Bonas noticias Cristoful. | |
|
|
| CRISTOFUL | |
Mare de Deu que ets pesát. | |
|
|
| BALDIRI | | ¿Coneixes an
Jaume Ribas? | 490 |
|
|
| CRISTOFUL | | ¿Aquell de la llupia al nas?
| |
|
|
| BALDIRI | | Si, ha arribat de Barcelona | | | y mirat lo que ha
portát. | |
|
|
| CRISTOFUL | (Lee.) | S. M. la REINA, en virtud
de las facultades concedidas por su amado ESPOSO, se ha dignado
conceder AMNISTÍA GENERAL, deseando su maternal corazon
que todos los españoles sean una familia, y terminar
los partidos que afligen esta nacion magnánima. | | ¿Y es cert aixó? |
|
|
| BALDIRI | Pal
camí | | | al Alcalde havem trobát, | 495 | | que
ya hu ha rabut de ofici. | |
|
|
| CRISTOFUL | | Viva CRISTINA. Caram
| | (Saltando.) | | estich ximpla de alegría.
| | | |
—24→
| | No veu,
ya no marchará, | | | ya tindrá aqui al seu marit,
| 500 | | que, si yo no se quem fas. | |
|
|
| FAUSTINA | | Yo estoy loca
de contento | | | ¡ay hijos del alma! ya... | |
|
|
| PEPE | | Abrazaremos
à Padre. | | | ¡Cielos! que felicidad! | 505 |
|
|
|
|
|
| CRISTOFUL | | ¿Señora
está deliran? | | | ni dos, ni un, ni mitja hora,
| 510 | | y si m' apura ni un quart. | |
|
|
|
| CRISTOFUL | ¿Yo
burlarme? | | | am lo que dich so formal | | | ¿al vol veure ara
mateix? | | | respongui prompte. |
|
|
|
| CRISTOFUL | | Dos aqui l' te D. Enrique? | | | ya l' silencio
se ha acabat. | |
|
|
| ENRIQUE | (Sale.) | | ¡Esposa del alma mia! | | (Abrazándose.) |
|
|
|
|
| LUISA Y PEPE | | Papá abrazadnos tambien.
| 520 |
|
|
|
| FAUSTINA | | ¿Como lo
has pasado Enrique?
| |
|
|
|
—25→
|
| ENRIQUE | | Bien gracias à tu bondad,
| | | pues me enviastes socorros. | |
|
|
| FAUSTINA | | ¡Yo Enrique! al
revés dirás; | 525 | | yo los recibí de
tí. | |
|
|
|
| CRISTOFUL | Tot
se ha declarát. | | | D. Enrique ¿nos recorda | | | que
l' plét me va defensar, | | | formanme aqui pediménts
| 530 | | que firmaba lo Advocat? | |
|
|
|
| CRISTOFUL | Lo
cert es | | | Señor que yo al vaitx guañar; | | | no sabia com pagarli, | | | y à la Señora hi
donát | 535 | | diners, y à vusté també
| | | am aixó ya estém am paus: | | | hi dit algunas
mentidas, | | | pero va no han fet cap mal; | | | lo cert es, gracias
à Deu, | 540 | | que tot ha finalisat, | | | del modo que
desitjaba. | |
|
|
| SINTETA | | Parlali ara tú Juan; | | | que sembla
está ben alegre. | |
|
|
| JUAN | | Tú est lo que li has
de parlar. | 545 | | que jo men dono vergoña, | | | com casi
ans hem barallát. | |
|
|
|
|
—26→
|
| CRISTOFUL |
Anem
no parlis mes, | | | ja t' entench; at vols casar | | | am an Juan.
¿Tú Baldiri, | 550 | | hi tindrás dificultat?
| |
|
|
|
| CRISTOFUL | Dos
jo tampoch | | | Deu vos fasi bons casats. | | | Abuy tot es alegría.
| | | ditxas, y felicitat, | 555 | | gracias à la millor
Reina; | | | y à son Espos adorat. | |
|
|
| ENRIQUE | |
¡Oh clemente Soberana! | | | ¡Oh Reina, Madre y Señora!
| | | la España toda te adora, | 560 | | por piadosa, y por
humana: | | | si la discordia tirana, | | | ha infestado la Nacion,
| | | tu benigno corazon, | | | tu alma la mas sensible, | 565 | |
nos restituye apacible, | | | la fraternidad, y union. | | | Cuantas gracias te dará | | | el infeliz espatriado,
| | | viendo que por tí ha logrado | 570 | | lo que perdido
vió ya: | | | cuando se reunirá
| | | |
—27→
| | con su familia
adorada, | | | allí serás aclamada, | | | y con tiernas
espresiones, | 575 | | colmarán de bendiciones, | | | una
Reina tan amada. | | | Desde el sólio Soberano,
| | | tu primer cuidado ha sido, | | | que el español desunido,
| 580 | | se mirase como hermano: | | | tú con solícita
mano | | | borras la causa dañina | | | que al precipicio
encamina; | | | y à tal generosidad, | 585 | | repite nuestra
lealtad. | | | viva la invicta CRISTINA. | | | Y tú
FERNANDO adorado | | | que el cielo consolador, | | | para aliviar
tu dolor | 590 | | tal compañera te ha dado: | | | vive de
tu Esposa al lado, | | | mil y mil siglos si es dable; | | | con
su talento admirable, | | | con tu zelo, y discrecion, | 595 | | formareis una nacion | | | de tu trono inseparable.
| |
|
|
|
—28→
|
| CRISTOFUL | |
Deixemnos ya de frioleras, | | | procurém viurer units,
| | | perque no portan profits, | 600 | | las discordias, y quimeras:
| | | unió, y mes, unió, de veras, | | | tot home
sensat opina; | | | unió es la sabia doctrina | | | que
ha de salvar la nació; | 605 | | y aixis que viva la unió,
| | | vivan FERNANDO, y CRISTINA. | |
|
|