Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de
Tarragona (1689-1697)1
Josep M. Grau Pujol
Roser Puig Tàrrech
Després de
la Guerra dels Segadors (1640-1659) i fins a la Guerra de
Successió (1702-1714), la monarquia hispànica va
mantenir quatre enfrontaments militars amb França: el primer
entre els anys 1667-1668, l'anomenada Guerra de Devolució,
la seguí la Guerra d'Holanda (1672-1678), a
continuació la de Luxemburg (1683-1684) i finalment la
Guerra dels Nou Anys (1689-1697) que és la que estudiarem.
Exposarem l'impacte que va tenir sobre el Camp de Tarragona, situat
a certa distància de l'escenari bèllic del conflicte:
la costa mediterrània (amb el setge a Barcelona ciutat i
l'ocupació de Roses) i el Nord de Catalunya, en especial la
zona fronterera (Alt Urgell, Empordà, Ripollès) i
comarques properes (Garrotxa, Osona, la Selva, Gironès i
Maresme)2.
Pocs anys abans
d'iniciar-se la Guerra dels Nou Anys, l'agricultura catalana havia
sofert els efectes de la plaga de la llagosta (1687-1688), i abans,
a nivell demogràfic, Catalunya havia sofert la pesta, una
crisi epidèmica extesa arreu en els anys
1651-16543.
Al Camp de Tarragona, la mortalitat de la segona meitat de la
centúria fou més elevada els anys 1687-88, 1691 i el
1695-16974.
Durant els anys 1688 i 1690 els preus del blat a Barcelona es
mantingueren estables al voltant dels 51/52 sous per quartera, el
1691 pujaren a 60 sous, el 1692 a 69,25, per continuar augmentant
l'any següent a 71,25 sous; però després es
manteniren estables en 60 sous (1694-1696) fins a incrementar-se a
65 sous al 1697 i en els dos anys de postguerra arribaran als 76 i
77 sous la quartera5.
El comerç del vi i l'aiguardent també es va veure
afectat per la Guerra amb França, ja que la superioritat
naval del darrer país va fer minvar el tràfic
marítim de mitjana i llarga distància i una de les
solucions per enviar els productes catalans a Anglaterra i Holanda
fou la d'utilitzar el port de Cadis, com ha constatat Jordi
Andreu6.
La font documental
emprada en la realització d'aquest estudi és
estrictament municipal, sobretot les seccions
d'administració general (correspondència) i els
serveis militars (lleves). Els fons consultats han estat quatre:
Reus, la Selva del Camp, Valls i Tarragona, si bé els dos
primers són els més prolífics en
informació, i per això els hem aprofundit en major
mesura. Adjuntem un apèndix amb una cinquantena de documents
a fi que altres estudiosos puguin aprofitar la valuosa
informació que contenen per a les seves recerques.
Crisi agrària i revolta dels
gorretes
Sobre la plaga de
la llagosta hem localitzat cinc documents (A1-A4 i A-7). Els
primers daten del juliol de 1687 i febrer de 1688 i s'envien des de
Tarragona, són instruccions que transmet l'Arquebisbe per
combatre-la, matar els insectes, recollir-los i enterrar-los en
calç viva, són mesures profillàctiques
encaminades a evitar la seva reproducció i la
contaminació de les aigües i l'aire. La darrera carta
és datada l'abril del 1689, quan el consell de Prades passa
nota de la petició d'ajut d'homes que fa de l'ajuntament de
l'Albi (les Garrigues) a l'interior, concretament a les terres de
Lleida. Les llagostes havien arribat el 1685, a la Conca de
Barberà entraren l'estiu del 1687, un cop acabada la sega,
l'any següent envaïren els camps en dues ocasions, el 12
i 13 de juny, després a finals de mes i començaments
de l'altre, l'any 1688 tornaren a venir durant l'estiu7.
Agustí Altisent exposa que durant la plaga el monestir de
Poblet no va poder cobrar els interessos dels censals tant per part
dels comuns com de particulars, a més es va veure obligat a
fer préstecs de cereals als seus vassalls, i l'hivern fou
dur amb nevades i glaçades que mataren els olivers i les
cries de bestiar8.
Una de les poques
sortides per disminuir les càrregues fiscals i senyorials
dels pagesos camptarragonins era el frau en les prestacions en
espècie. El 10 de setembre de 1690 l'arquebisbe Josep
Sanxís rep les queixes dels arrendadataris dels seus drets,
i del delme de les avellanes «se ha visto que tiran muchos [els pagesos] a
defraudarle pagando de lo peor», suposem
que els fruits secs serien de mala qualitat, guardant-se els de
bona per comercialitzar privadament, també en la
recaptació de la verema i el vi hi havia problemes (A-16).
Cinc anys després el mateix cap de l'església
metropolitana enviava una carta similar als jurats selvatans
però aquesta vegada sobre els cereals i els llegums, un
senyal més de les penalitats del sector primari (A-40).
Sobre el
proveïment de blat a la població disposem de diverses
referències de Reus. El 29 d'agost del 1692, Bernat Garriga
viatja a Seròs (Segrià) per comprar cereals, primer
envia quatre quarteres als jurats «per a
què V.M. miren
sils satisfà», i explica que «los blats este any no eren molt
llestos» i l'any passat «nos
cullí cosa, la gent avia quedat sens blat, y tingueren de
sembrar, lo quals no volgueren dexar, y com lo temps vingué
tant abundant de aigües, totes les llavors medraren molt, lo
que se asegura és, que cada quartera pesa 5 robes, vuit
lliuras o deu...si sen fa bon pa,encara que avia algun gra de ordi,
que és lo que este any a produit molt. Dono este avís
a V.M. voldria asertar, de
Aragó non porten per causa del General quels fa pagar tres
sous per càrrega.La mesura que rebo dit blat està
afinada ab la de Lleida, que esta terra és de aquell
vegueriu, miraran sils va bé, fins ara en tindré unes
80 fins a 90 quarteres comprat, també advertesch com los de
Flix, que és Gabriel Ambrós y altres, an deixat
diners per estas vilas per a comprar, no tinch altra cosa de que
avisar a V.M.... alguns que an cullit blats llestos són gent
acomodada y estos nol venen». L'octubre del mateix any
els reusencs fan tractes amb uns negociants de Binèfar
(Plana de la Llitera) a l'Aragó, Manel i Josep Corçan
sollicita la presència d'un síndic reusenc amb diners
per comprar el blat que vulguin els seus jurats «que el que viniere no a
de azer más que dexar tanto dinero para tanto trigo y que
concierte los portes asta Cerós, porque asta essa villa no
querrán, aquí llegan compradores de Barcelona todos
los días, y no se abastan, y quanto antes será mechor
por ser el tiempo de mala calidad, y no poderse
sembrar». El dia primer de març de
1693 el referit Bernat Garriga comunica als jurats de Reus que uns
traginers de la Granja no havien comprat més de 155
quarteres de blat, al preu majoritari de 26 lliures, «y la gent se tem fortament a vista del temps y
consideran que sino que sian en las ortas, nos cullirà cosa,
i aver de estar dos anys sens cullir los espanta molt, a mitja
dobla la quartera men trauen en Aitona, algunas quarteras de
secà, y asso se a de pendrer resulisió
prest», a més remarca la «gran falta de traginers». A l'estiu
del mateix 1693, concretament el 22 d'agost, Gaspar Huguet, des del
Pla de Santa Maria, anuncia als jurats reusencs la
negociació de la compra de cent quarteres de blat per la
fleca, i explica que anant des del Pla a Reus, «he trobat carros de aquí que anavan a
sercar blat a Valls, comprat per persones de aqueixa vila [de Reus]
a 22 o 23 rals quartera, que encara que sie per pa ordinari
serà barato»; dos dies més tard el mateix
Huguet en una altra carta a Reus explica que «cert amich entés ab estos negocis baixa
de la Segarra y diu que la collita és per allí
boníssima, y que encara an menester quinse dias per acabar
de batrer, que si lo Rey no fa provissions del Principat seran los
grans barato, si las fa tindran valor, assó és lo que
per ara puch dir a V.M.», aleshores decideix comprar blat
a Valls. Gràcies als comptes de blat de Reus sabem que els
mesos de febrer de 1693 la botiga de farina de Reus adquireix blat
al mercat de Valls.
Joaquim Albareda
en la seva anàlisi de la Guerra dels Nous Anys recorda que
la nombrosa presència de la cavalleria a Catalunya no
responia només a la defensa contra els francesos sinó
també a la necessitat de controlar als catalans9.
A la Catalunya Vella (Osona, Vallès, Maresme,
Barcelonès, Bages i Baix Llobregat) durant els anys
1687-1689 es produeix la revolta dels Gorretes o dels Barretines.
Jaume Dantí ha vist el seu origen en un conjunt de factors,
el primer i principal una forta crisi econòmica motivada per
la plaga de la llagosta que s'allarga pels allotjaments i
càrregues militars. Aquí cal afegir el rerafons d'un
enfrontament social contra els privilegiats que gaudien
d'exempció, a més hi ha l'enfrontament camp-ciutat,
la darrera era la residència del poder d'on sorgien tots els
mals: tributs i allotjaments10.
En alguns llocs a més s'hi barrejaven lluites
anti-senyorials. A la nostra àrea d'estudi l'agost de 1694 a
Valls es produí un avalot de pobres, la reclamació
dels quals era que els eclesiàstics i nobles
contribuïssin en el pagament de les càrregues militars,
no es veu cap pensament polític11.
Defensa de la costa (Tarragona i
Salou)
El 4 de juliol de
1691 l'Arquebisbe va transmetre la inquietud del governador militar
de Tarragona per la descoberta de dotze vaixells de guerra
francesos davant de la costa de Roses que es dirigien al Sud, per
la qual cosa va manar que es realitzés un inventari de les
armes i es preparés el sometent per si atacaven o
desembarcaven (A-14). Pocs dies després Barcelona era
bombardejada per mar i en l'atac s'incendiava el magatzem de llenya
de la duana i es perderen cinc mil quarteres de blat i farina, els
morts foren 10 o 12, i les cases destruïdes cinquanta, si
bé altres fonts parlen de que des del mar els francesos
llançaren 800 bombes que afectaren 200 cases12.
Aquest fet va
motivar que el febrer de 1692 des de la capital catalana es
dictés un ban pel qual es recompensava amb diners la
destrucció d'embarcacions enemigues (A-18). El 13 de juliol
del mateix any s'avisten una vintena de vaixells francesos i les
autoritats tenen por que no robin les barques de Tarragona i Salou
carregades de blat o ataquin la capital tarragonina «de tales enemigos
devemos recelar lo peor». Sis dies
després, des de Barcelona s'ordena als jurats de la Selva
del Camp que enviïn a Tarragona una «compañía
formada con su cavo, para su defensa y
seguridad».
L'agost de 1693,
mesos després de l'ocupació francesa de
l'Empordà, diversos vaixells de guerra gals es presentaven
davant de la ciutat de Tarragona. El dia 8 els jurats de Vila-seca
avisen als de Reus que enviaran 40 o 50 homes a la torre de
Barenys, a la vegada que des de Tarragona vindrien 30 o 40 soldats
amb cavalls per a preparar la defensa des de la platja (A-23).
L'endemà des de Tarragona l'Arquebisbe a petició del
governador militar sollicita als jurats reusencs la vinguda de la
seva companyia formada per un centenar d'homes (A-24): la por d'un
atac immediat era evident en rebre avís des de
València del pas de 150 vaixells enemics (A-25). En una
carta del dia 10, l'Arquebisbe tarragoní avisa als jurats de
Reus que la flota gala ja és fora de Salou i en
previsió d'un setge («cordón») a la
capital del Camp, és preferible que la companyia de soldats
es dirigeixi a Tarragona (A-26). El maig de 1694, després
que l'exèrcit francès entri per la Jonquera, el
governador militar de Tarragona comunicava als municipis del Camp
que estiguessin previnguts perquè als Alfacs hi ha 30
vaixells i 6 galeres franceses que perseguien altres 4 vaixells i 5
galeres hispàniques (A-28).
Mobilització de lleves
Segons un
testimoni del 1687 els catalans que s'apuntaven per soldats ho
feien per estalviar-se les contribucions i per aconseguir aliments
per a ells i les seves famílies13.
Entre les diverses referències a les lleves militars, el 14
de juliol de 1691 disposem de la carta que el prelat
tarragoní envià als jurats de la Selva del Camp
reclamant l'exempció del servei a l'exèrcit de Joan
Roca, escolà de la parròquia de Sant Andreu
Apòstol de la mateixa vila (A-15) a causa del seu
càrrec eclesiàstic. Amb motiu de l'atac
francès a Roses a finals de maig i començaments del
juny de 1693, que acabà amb la seva capitulació el 9
de juny i ocupació el dia 12, Barcelona determina fer un
terç de 600 homes per ajudar-la; en aquest context el
governador militar de la ciutat comtal demanà homes a les
diferents viles del Camp de Tarragona, entre elles Reus i la Selva
del Camp (A-20). La Comuna del Camp de Tarragona acordà que
per formar una lleva de 150 homes que s'havien d'enviar a Girona se
sortejaria proporcionalment a raó d'un soldat per cada
trenta focs, a més havien d'anar armats amb arcabussos,
flascos i espases. Si algú es volia deslliurar ho podia fer
si trobava una altra persona disposada a anar-hi i pagar els seus
honoraris, a més es prohibia que cap soldat de la
demarcació pogués assentar plaça en una altra
vila del Camp, sota pena de 25 lliures . Els jurats i batlles
restaven exclosos del sorteig, quan el poble era petit pel sorteig
s'havia d'ajuntar amb un altre14.
Una de les
reclamacions que fan els oficials és el pagament de la
soldada. El 22 de juliol de 1693 es queixen que encara no han
percebut els seus honoraris (A-21) els 15 soldats de la Selva que
eren al convent de Sant Domènec de la ciutat de Girona al
seu capità, el qual «procura nuestra perdición, y nos da
cada día bastante caussa para que hagamos alguna vilesa o
nos partemos a servir en algun tercio, pues cada día nos
quita parte del nuestro sueldo sin saver para que...y esto lo dejo
a su discreción de V.M. para que se sirvan disponer remedio
en ello, además desto nos ha echo comprar 18 vandoleras y
nos a contado por cada una, un real de
plata» i amenacen en tornar si no cobren
«será fuerza yrnos
a nuestras cassas y esto esperamos con la mayor brevedad
posible».
Amb la derrota de
Verges, el maig de 1694, i la capitulació de Palamós
del 9 de juny, el 29 del mateix mes i any des de la
Diputació del General es mana formar una lleva per
reforçar l'exèrcit que es trobava a les comarques
gironines (A-30). Un dels inconvenients de les companyies no
professionals era la inexperiència d'alguns individus i les
diferències internes. A principis del juliol de 1694 es
demana la substitució d'un alferes de la companyia de Reus
per un altre amb més idoneïtat (A-31). Amb la
rendició de Girona (juny de 1694) s'agilitza la
formació de companyies, el dia 8 de juliol del mateix any
s'havien de concentrar a Tarragona tots els homes que oferia la
vegueria (A-32).
La duresa de la
guerra també va provocar dessercions. Després de
perdre Hostalric, a finals d'agost de 1694, des de Roses se
sol·licita cobrir la baixa d'un soldat que havia fugit
(A-34). El maig de 1695 la vila de la Selva lliura 25 soldats a la
de Vic (Osona) (A-37); el juliol del mateix any des de Tarragona es
reclama als jurats selvatans els diners per pagar els soldats
(A-38). La disciplina era una altra complicació afegida: el
20 de gener del 1695 des de Barcelona es tramet una circular
impresa on s'adverteix que alguns soldats i oficials s'absenten
dels quarters la qual cosa perjudica «al
bé y conservació del pays». L'onze de maig
de 1695 des de Tarragona es comunica que ja disposen dels vestits
pels soldats, per la quals cosa les Universitats o Comuns ja els
poden fer venir per assentar plaça i enviar-los a
Barcelona.
Al final de la
guerra, un cop es demostra la superioritat francesa, el gener de
1697 es mana perseguir i capturar els soldats desertors, la qual
cosa indica que el seu nombre havia augmentat (A-43). El 12 de juny
del mateix any s'ordena aixecar el sometent arreu de Catalunya per
defensar Barcelona en veure perillar tant la capital com la resta
de Principat, les autoritats intueixen un futur negre, amb una
derrota evident (A-47). Un mes més tard l'Arquebisbe
transmet l'ordre a les viles de la seva jurisdicció. El mes
de juny de 1697 la Selva del Camp forma una companyia de 54 soldats
per anar a Barcelona, al davant dels quals hi aniria el
capità Jeroni de Montserrat i el sergent Josep Bover, amb
ells s'hi agregarien 30 soldats d'Alcover i 6 de l'Albiol; el
capità cobraria una lliura diària i els soldats 10
sous amb pólvora i munició (bales)15.
Com bé ha
estudiat Joaquim Albareda les autoritats catalanes es queixaven
repetidament dels excessos dels soldats catalans i espanyols els
quals feien escapades per robar i saquejar, fins i tot recull
comentaris coetanis que declaren que «els
micalets eran pitjors que los francesos» en
relació a les seves actuacions sense control sobre la
pròpia terra, fins i tot saquejant esglésies, fets
que també sorprenien als oficials gals16.
Sortosament, el 20 de setembre es va signar la Pau de Riswick.
Per tal de
conèixer quins homes eren els que formaven part de les
lleves municipals aportem la relació de les de 1693 i 1695
de Valls (veure apèndix B). En la primera hi figuren 20
soldats dels quals, poc després, almenys sabem que en
desertà un (5%), un 80% eren de Catalunya, més de la
meitat de la vegueria de Tarragona i la resta tenien
procedències diverses, des de comarques properes com
l'Anoia, l'Urgell, les Garrigues o el Penedès, fins a
d'altres més llunyanes com el Pallars, el Pla de Barcelona i
aragonesos i baleàrics. Respecte el seu estat civil, alguns
consta que eren solters. Sobre les professions, un 20% eren
pagesos, un 30% artesans de la pell, la llana, el cànem i la
fusta, en un 45% dels casos no hi consta l'ofici. La segona lleva
era més nombrosa amb un total de 47 membres, del quals un
desertà (2,1%), el percentatge de catalans era similar a
l'anterior (81%), d'aquests una tercera part eren del Camp de
Tarragona, la geografia dels altres era més extensa: des de
les comarques gironines i lleidatanes fins a Osona, el
Vallès, la Conca de Barberà, el Rosselló i
Mallorca; s'aproximen les xifres de les ocupacions entre el sector
primari (42,5%) i el secundari (44,7%), en un 18,8% no consta el
treball exercit. Si com hem dit els soldats s'allistaven per
poder-se alimentar i cobrar un sou, els menestrals serien el
collectiu més perjudicat durant la guerra, de la mateixa
manera que els jornalers o pagesos sense terra. Per finançar
les despeses de les lleves els consells realitzaven talls.
Contribucions
extraordinàries
L'exigència
de diners als municipis per al sosteniment de l'exèrcit fou
contínua. La fórmula era «un donatiu»,
una quantitat assignada que s'havia de pagar periòdicament
(les terces). El 22 de gener de 1690 la Diputació del
General envia des de Barcelona una circular impresa a totes les
municipalitats, on recorda que els soldats són fonamentals
per a la defensa de Catalunya enfront a l'enemic francès
(A-13). El dos d'octubre de 1691 el comte de Plasència fa
enviar una carta al veguer de Tarragona a les universitats de la
seva demarcació on es recorda «aver menester diners per la provisió de
las pallas per la cavalleria» per la qual cosa han de
satisfer les terces «que
deuen». La vila de Reus el 27 de març de 1692
tenia pendents tres terces que suposaven un total de 750 lliures.
Una carta semblant es tornaria a enviar des de Tarragona el 3 de
maig del mateix any, senyal evident que els terminis no es feien
efectius.
Una altra
càrrega que van tenir els pobles en aquest període
fou el coronatge de la reina. El 14 de maig de 1690 Carles II es va
maridar en segones núpcies amb Maria Anna de Neoburg i el
gener de 1691 es reclamava a la vila de Reus el pagament del dret
de coronatge (A-17). En una altra missiva del 16 de gener de 1692
des de Tarragona es reclama als jurats reusencs el deute de 124
lliures i 17 sous que tenen pendent del dret de coronatge.
Gràcies al buidatge dels llibres d'actes de la Comuna del
Camp de Tarragona que realitzà el selvatà
Eufemià Fort i Cogul, sabem que el maig de 1690 aquesta
institució de representants de pobles sota domini de
l'Arquebisbe va acordar un donatiu de 4.000 lliures al rei, el
pagament de les quals es faria mitjançant un tall que es
determinà fer l'agost de l'any següent. El 1692 la
Comuna realitzava un repartiment de mil lliures per mantenir la
cavalleria17.
El cansament per la pressió fiscal és palès
sovint pels consells municipals: A Tarragona, el 17 de setembre de
1689 els cònsols es queixen al governador Pere Figuerola,
«atenent y coniderant quant exausta
està la ciutat y las pocas entradas que té, y que las
eixides y gastos que cada dia se offereixen, exedeixen a las
forsas, tant en los donatius que ha offerts a sa Magestat (que
Déu guarde), com altres que se offereixen cada dia en son
real servey». Sobre els allotjaments decideixen cercar
casa per al mestre de camp i el sergent major, als capitans se'ls
donaria 10 lliures a cadascun18.
Allotjaments
La
convivència dels militars amb la població civil era
difícil a causa dels abusos dels primers. Antonio Espino
documenta el 1691 aldarulls pels allotjaments a la Bisbal
d'Empordà i Torroella de Montgrí, en altres llocs es
produiren robatoris per part dels soldats o assassinats de
paisans.
El primer de
desembre de 1689 els jurats de Valls comuniquen als seus
homònims de la Selva del Camp l'arribada de dues companyies
de cavalleria que acamparien a la riba del riu Gaià per
posteriorment dirigir-se a la Selva (document A-12). En una
ocasió, el 10 de juliol del 1695, hem localitzat una missiva
on es parla de gestions realitzades a Barcelona cara a alleugerir
el pes dels allotjaments militars, pel perjudici que suposaven per
a les hisendes municipals i particulars (A-39). Abans, el 20 de
juny de 1695, havien passat per la Selva en direcció a Reus
tres companyies de soldats d'infanteria del regiment d'alemanys del
coronel baró de Cussi, amb qui anaven 132 soldats, un
sergent major i dos capitans; sis dies més tard allotjava 20
soldats de la mateixa companyia. El mateix any rebia la companyia
de cavalleria de Felip de Moes. L'octubre del 1697 des de
Verdú (Urgell) es comunica als jurats de la Selva del Camp
que donin «cubert y palla per los
cavalls, que conduiran 62 soldats muntats i 6 desmuntats juntament
amb un tinent i alferes».
El 8 d'agost del
1689 l'arquebisbe de Tarragona comunica als jurats de Reus que el
duc de Veragua, general de les galeres d'Espanya, vol visitar Reus
juntament amb un germà, un cosí i el seu secretari, i
els demana una casa «que
todos han de estar juntos, y me parece más a
propósito la casa de Jusepe Simón, del Mercadal, el
señor don Pedro Figuerola hyrá también con
estos señores, y por todo, me parece serán menester
asta diez camas. Yo me ospedaré en el güerto de Gaspar
Huguet, a quién escrivo otras menudencias, el general duque
bolverá a la visita a la villa, y quiere verlo todo. Mi hyda
será mañana martes por la tarde, con el favor de
Diós, y dichos señores entrarán
miércoles por la mañana, como a las diez horas y
estarán me parece asta jueves por la tarde, con que
verán la fiesta de Santa Susana...».
A Tarragona, segons Emili Morera,el 1689 la tropa
s'aquarterà al castell del rei o del patriarca i a la casa
de les comèdies19.
Bagatges
Els atacs
francesos contra embarcacions espanyoles provocaren enfonsaments i
danys greus. En ocasions només es podia transportar la
càrrega marítima i humana per terra, com és el
cas del juny de 1694, quan des de Reus es demanen quatre carros a
la Selva del Camp per anar a buscar roba i persones procedents de
quatre vaixells destruïts en els Alfacs i traslladar-les a
Barcelona (A-29). A causa de la guerra el pas de tropes
hispàniques pel territori català era constant i una
de les servituds dels pobles eren els bagatges, o siga, l'ajut amb
animals de tir pel transport de les peces d'artilleria i altres
càrregues (aliments, roba, etc.). A començaments de novembre
de 1694, des de Barcelona, s'avisa al municipi de la Selva del Camp
de la propera arribada en trànsit de dues companyies de
cavalleria procedents de la baronia de Montbui, al Vallès
(A-36). Una altra necessitat era el subministrament d'aliments pels
soldats: el 14 d'abril de 1697 es mana als jurats de la Selva
l'aportació de 70 mules i ases junt amb els traginers
perquè vagin a Bellpuig d'Urgell a cercar blat per dur-lo a
Tarragona (A-45).
Ajuts a la fortificació de
Tarragona
Segons la
legislació d'origen medieval, a Catalunya corresponia a les
poblacions emmurallades la custòdia dels seus murs i
portals, les milícies de les localitats obertes s'havien
d'incorporar a les primeres. Les atribucions de les Universitats a
causa de les continues guerres entraren sovint en conflicte amb
l'organització i comandament de l'època moderna que
encapçalava el lloctinent general. El cop més fort
contra l'autonomia militar el va rebre Barcelona el 1652, quan la
ciutat retornà a l'obediència del rei Felip i va
perdre el govern de les armes, poder que lliurà a
l'autoritat reial i hagué d'admetre una guarnició
regular20.
Per
reforçar la defensa calien feixos de rama, a fi de preparar
barricades. Els mesos d'agost i setembre de 1694 els jurats de les
diferents viles i pobles del Camp reben una ordre de petició
de feixines (A-33 i A-35). El març de 1697 des de Barcelona
es planifica millorar les fortificacions catalanes, inclosa la de
Tarragona, per la qual cosa exigeix «donatius
voluntaris» pel finançament de les obres (A-44). Una
altra petició de l'exèrcit era la d'estaques de
fusta, en una carta del procurador dels síndics de Reus
datada a Barcelona el 27 de febrer del 1697 comenta: «he parlat ab lo señor Don Jaume
Descallar, ab tot apreto sobre las 500 estacas que anyadiren als
2.500, que de principi se hauran demanat a eixa vila [de Reus],
queixant-me fortament de carregar més a eixa vila que a la
de Valls, y crech és estat y haver-se fet compendrer que
Valls, no és tanta vila com eixa y per últim havem
quedat en que jo escrigués a V.M. que procurassen en fer
venir las 2.500 estacas, que de las 500 ja se compondrà...y
sobre tot callar, que així convé...».
Mn. Joan Pié ens detalla que
per fer les estaques anaren a Mont-ral a concertar 1.200
pins21.
Gràcies a l'estudi de Josep M. Recasens Comes sobre la taula
de canvi de Tarragona sabem que que durant els anys 1694-1697 es
gastaren 3.840 lliures per la fortificació de la
ciutat22.
Subministrament de palla i
llenya
El 13 de novembre
de 1690 el veguer de Tarragona sol·licita als jurats de la
Selva 7,5 càrregues de llenya mensuals pel cos de
guàrdia de la ciutat. El 22 de novembre de 1692 es repeteix
la demanda (A-19), el 12 de novembre de 1695 es tramet una
petició idèntica des de la mateixa institució
(A-41). El novembre de 1696 el total de llenya a portar a Tarragona
per part dels pobles de la Comuna del Camp era de mil quintars, a
raó de tres quintars per cada deu focs.
Sobre el
subministrament de palla i ferratge pels cavalls són
diverses les missives que hem localitzat. Des de Tarragona, el 8 de
maig de 1688 l'Arquebisbe escriu als jurats de la Selva amb aquest
termes: «Con la confianza
que devo tener de V.M. y toda essa villa, les repressento la
aflición con que nos hallamos en esta ciudad de Tarragona,
teniendo alojadas las dos compañías de las Guardias
sin forma ni providencia para sustentar los cavallos, que si
bién no les falta el ordio, que se les suele dar, pero no
tienen paja, ni se halla a ningún precio en este districto
de Tarragona, y es preciso que los cavallos [no] prezcan asta que
venga socorro, que con la mudanza de govierno es forzoso se dilate
unos quantos días. Yo me he empeñado con el
señor governador de esta plaza a recoger y hazer traher por
vía de limosna alguna cantidad de paja, fiando en
V.M. como tan servidores del
Rey (que Dios guarde), socorrerán con lo más que
pudieren esta instante necesidad». El 26 de
gener de 1690 el veguer de Tarragona mana als jurats selvatans
«sens dilació ninguna, se
sarvescan fer aportar los 150 quintás de palla que tocan ha
eixa vila [de la Selva del Camp]». Més endavant,
el 28 d'abril de 1694, els jurats de Valls manifesten que alimenten
12 cavalls, només els més prims i necessitats (A-27).
Des d'Alcover, el 29 d'abril de 1694, els jurats informen que
subministren ferratge a 9 cavalls «flachs» en quantitat d'un quintar per
cadascú. El 12 de novembre del 1697 la vila de la Selva del
Camp lliura al veguer de Tarragona 58 quintars de palla que
s'enviarien a Barcelona. Però foren les comarques
frontereres les més perjudicades en el proveïment de
ferratge i llenya, ja que sovint havia de ser doble, una vegada per
les tropes espanyoles i una altra per les franceses. A l'espera de
la pau els comandaments militars trasllaren la cavalleria al Sud
cap a zones menys castigades per així poder-les alimentar
amb més facilitat.
La vegueria de
Tarragona durant la Guerra dels Nou Anys no va patir la
invasió ni l'atac directe dels francesos tot i que es
pensava que ho farien via marítima. Va ser evident la
creixent pressió fiscal sobre la població però
l'Arquebisbe, senyor jurisdiccional del territori sembla que va
controlar la situació interna juntament amb el governador
militar: a finals de novembre del 1689 s'enviaren circulars de
prevenció d'avalots (A-11).
La Selva del Camp,
abril del 2007.
Apèndix
A.
Selecció de correspondència rebuda pels municipis de
Reus i de la Selva del Camp durant els anys 1687-1697
A. 1. Barcelona, 5 de
juliol de 1687. Instruccions que des de Barcelona s'envien als
jurats de Reus sobre l'eliminació de les llagostes
mortes.
ACBC, Fons
Municipal de Reus, sign. 791
«Se
està recelant que gran multitut de llagostas entrarie dintre
del mar y que lo mar las escupiria mortas a sa orilla en
còpia considerable, en lo qual cas és precís
cuydar de recollir-las y fer los clots seran necessaris que sien
ben fondos, y llançar-las dins aquells posant-hi
després cals viva, y executat esta diligència
cubrir-las de terra ben tapiada, per a que no se exalen vapors que
pugan infizionar lo ayre, per lo que manarà V.M. a los
súbdits se junte lo número de gent serà
menester a fi de que se aplique a las operacions referidas, y
també disposarà V.M. que esta notícia passe
als pobles circunvehïns, y que a un mateix temps se obre de
conformitat lo que tant convé a la salut pública, y
del estat que tindrà la matèria me donarà V.M.
avís per lo mateix portador ab tota individuació, y
en avant me participarà puntualment lo que se oferesca,
guarde Déu a V.M. molts anys, Barcelona, juliol 5 de
1687.
Servidor de
V.M.
Don Miquel
Cortada, regent.
Senyors Batlle y
jurats de la vila de Reus.»
A. 2. Tarragona, 10 de
juliol de 1687. Instruccions que l'Arquebisbe de Tarragona tramet
als jurats de Reus sobre la inspecció de les aigües i
l'enterrament de les llagostes mortes
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
791
«Siento como es razón el trabajo
común de la langosta, y en particular de essa mi villa,
desde aquí no puedo socorrerles sino con mis oraciones y
sacrificios como lo hago, Diós quera oyrnos y que no passe
adelante ni para otro año el estrago de esta
plaga.
Lo
que aora más se teme es alguna infección y
corrupción en las aguas y en el ayre. Por lo qual importa
(que assí lo ordenó al bayle y jurados de essa mi
villa que con gran cuydado hagan reconocer las aguas y donde
hallaren assí en ellas como en tierra, langostas muertas o
vivas, en cantidad que las puedan coger y matar, las entierren
profundas y las cubran de cal viva y después cantidad de
tierra, para que no salga la putrefación, y procuren notar y
observar donde hazen cria, informandose de la gente y
notándolo por escrito en una memoria para que a su tiempo se
ponga remedio donde fuere menester.
Diós nos libre de esta plaga y guarde a
V.M., Tarragona y julio, 10 del 1687...
De V.M.
Josep
[Sanxís Ferrandis], Arzobispo de
Tarragona.
Bayle y jurados de nuestra villa de
Reus.»
A. 3. Tarragona, 13 de
febrer de 1688. Remissió que fan els cònsols
tarragonins als jurats de la Selva del Camp de la circular impresa
on s'explica com combatre la plaga de la
llagosta
AMSC,
Fons municipal de la Selva, correspondència, sign. 354
«Dels
senyors deputats deste Principat havem rebut carta en la qual nos
envian papers estampats ab los remeys per a extinguir la plaga de
la llagosta quens està amenasant, ordenant-nos enviem de
dits papers a totas las vilas y llochs deste vegueriu y així
junt ab esta rebran lo codern inclús del qual se poran
servir V.M. valer per lo dit effecte que tant las
diligèncias que V.M. veuran y ab lo jubileu ques
publicarà concedit per sa Santedat que lo senyor Arquebisbe
enviarà, esperam de la divina clemènsia conseguir bon
fi, Déu a V.M. guarde molts anys.Tarragona, y febrer 13 de
1688.
Los cònsuls
de la ciutat de Tarragona.
Senyors jurats de
la Selva.»
A. 4. Reus, 2 de Maig
de 1688. Carta dels jurals de Reus als seus homònims de la
Selva del Camp sobre la plaga de la llagosta
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 354
Havem rebut dos de
V.M.,la una significant-nos lo que tant és de nostra
obligació servir-los, y vuy la altra dient que fet a la
diligència apenas sen troban en los puestos aont era molt lo
nom y fets ni havia molta, que dona'm moltas gracias a Déu
nostre, a la Verge Santíssima y tots los Sants en quals
és admirable, com la experiència nos o ensenya, puix
no podem per nostra part assegurar a V.M. haver-ne quedada molta
per matar a este terme, no eixint per los dias núvols, no
apareixen allà aont eren, ni sabem que cosa és, donem
gràcias al Senyor que sap suspendrer lo càstich, y
las donam y repetim per la bona nova de V.M., oferint-nos en
qualsevol urgència servir-los com és de nostra
obligació, y així per amor al Señor, no faran
reparos, ni excusen nostres empleos, que serà fer nostre
favor deixar-nos executar las operacions, Nostre Señor
continue los alivios y consuelos nos done,que guarde molts anys a
V.M. Reus,y maig 2 de 1688.
Besa sa mà
de V.M., sos molt certs servidors.
Los jurats de la
vila de Reus
Senyors jurats de
la vila de la Selva
A. 5. Tarragona, 2
d'agost de 1688. Carta que envia l'Arquebisbe de Tarragona als
jurats de la Selva del Camp per a que enviin palla per alimentar
als cavalls de l'exèrcit que són a la
ciutat
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 354
«Con la confianza que devo tener de tan buenos
vasallos, entro a presentar a V.M. como el Rey (que Diós
guarde) ha mandado retirar la cavallería a los presidios,
como es notorio, y hallándose tan exausto el real
patrimonio, no es posible hazer cabalmente el gasto para
mantenerla, y se nesessita de que por lo menos se ayude con el
socorro de la paja, y haviendo sido por misericordia de Diós
tan copiosa la cosecha,llega el caso en que V.M. han de mostrar la
buena ley de finos vassallos de su Magestad, remitiendo quanto
antes a esta plaza de Tarragona y sus almacenes la paja que su
mejor esfuerzo pudiere juntar para las dos compañías
que están aquí alojadas.
Pongo en la consideración de V.M. lo
mucho que importa al Principado para su seguridad y defensa esta
cavallería, y los gastos inmensos que su Magestad ha tenido
y tiene por mantener pié de exército, que no
haziéndose este socorro de paja a la cavallería,
será precisso alojarla por los lugares. Que aunque no se
contribuya más de lo que se dize permiten las Constituciones
de Cataluña, será sin duda mucho mayor el gasto y la
molestia de los pueblos.
Resto muy confiado de que se lograran mis
proposiciones y que su Magestad experimentará en V.M.el zelo
de su mejor servicio, y espero la respuesta.
Guarde Diós a V.M.,Tarragona y agosto 2
de 1688.
Fra
Joseph, [Sanxís Ferrandis], Arzobispo de
Tarragona.
Señores jurados de nuestra villa de la
Selva.»
A. 6. Tarragona, 3
d'abril de 1689. Carta de l'Arquebisbe de Tarragona als jurats de
Reus on transmet un ordre del virrei de Catalunya sobre la
necessitat de realitzar un donatiu per al manteniment de
l'exèrcit
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
791
«Los señores Don Juan de Boxadors y
Doctor Joseph Claver, por orden de su Excellencia el Señor
Virrey, Duque de Villahermosa, van a esa mi villa a representar la
summa necessidad de defensa que amenaça Francia, y assimismo
quan exhausto se halla el real patrimonio para assistir cabalmente
al exército que se va juntando, y que sería
razón que las villas y lugares hiziessen algun donativo
libre y voluntario (que de otro modo no se propone ni se pide)
dando también forma a muchas cosas que conienen al alivio y
consuelo de las villas y lugares. Y aunque yo quisiera assistir
personalmente a estos cavalleros en su legancia, pero en tiempo de
Semana Santa no puedo faltar a mi iglesia. Y assí les
acompaño con esta carta rogando por ella a V.M. admitan sus
proposiciones, como si yo las hiziesse.
Espero que conforme el zelo que esa
mi villa en todo tiempo se ha mostrado en el real servicio, no sea
menos en esta ocasión, que será de mayor obsequio,
assí por la urgente necessidad, como por el exemplo que
confio han de dar a los demás. Diós guarde a V.M.
Tarragona, y abril, 3 de 1689.
De
V.M.
Fr.
Joseph [Sanxís Ferrandis], Arzobispo de
Tarragona.
A
los jurados y consejo de nuestra villa de
Reus.»
A. 7. Prades, 6
d'abril de 1689. Carta que envien els jurats de Prades als de la
Selva a fi que passin notícia a la vila de Reus de la
demanda que fa el Consell municipal de l'Albi on reclama gent per
matar a les llagostes
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 355
«Junt esta
va una carta que mos an enviat los senyors de jurats de la vila del
Albi, ab que vostres senyories veuran en ella les nesesitats que i
a de gent al Urgel per matar la langosta, V.M. quant auran rebuda
la carta la podran remetre als senyors jurats de la vila de Reus, i
deliberaran ab que Nostre Senyor los espirarà,però
confiam que tota eixa vila tindrà bé en ajudar a que
les viles conforma nosaltres o devem fer, Déu a V.M. guarde
desta vila de Prades, i abril, als 6 de dit mes any 1689.
Los majós
servidós de V.M. que ses mans besen.
Los jurats de la
vila de Prades.
Magnífichs
senyors jurats de la vila de la Selva»
A. 8. Tarragona, 15 de
juny del 1689. Carta que tramet l'Arquebisbe de Tarragona, com a
senyor jurisdiccional de la Selva del Camp, als jurats d'aquesta
vila, sobre la preparació per la defensa de la costa en cas
d'atac de l'armada francesa
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 355
«Ayer martes por la tarde nos avisó por
propio el señor Virrey, tenia noticia que venia por estos
mares la armada de Francia, previniendome avisase las villas de mi
jurisdicción tuviessen gente a punto de tomar las armas para
segundo aviso.
Y
miércoles por la mañana se descubre en alta mar una
armada que parece bageles en mucho número, y assí
prevengo a V.M. para segundo aviso tengan gente aprestada para
guarnecer esta plaza de Tarragona, como se acostumbra en semejantes
ocasiones, no dudando de la fineza de V.M. la execusión de
esta diligencia de que depende la seguridad y defensa assí
de esta plaza como de las villas del Campo. Diós guarde a
V.M., Tarragona, y junio 15 de 1689.
Pueden V.M. tener aprestados asta treynta
hombres para segundo aviso.
Fra
Joseph, [Sanxís Ferrandis] Arzobispo de
Tarragona.
A
los jurados de nuestra villa de la Selva.»
A. 9. Tarragona, 15 de
juny de 1689, comunicat que efectua l'Arquebisbe de Tarragona sobre
la mobilització d'un centenar d'homes en cas d'atac dels
francesos, la meitat es dirigirien a la ciutat de Tarragona i
l'altra part a la torre de Barenys
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
791
«Ayer tarde nos participó el
Señor Virrey por propio las noticias que la armada de
Francia venia a la costa de Cataluña, y esta mañana
se ha descubierto armada en alta mar que se juzga ser la de
Francia.
Su
Excellencia me ordena mande prevenir a villa de mi
jurisdición tengan gente a punto de tomar las armas para
segundo aviso. Así digo a V.M. dispongan asta unos cien
hombres, que la mitad vengan a guarnecer esta ciudad, y la otra
mitad marchen acia la torre de Barenys, por si acaso el enemigo
intentase desembarcar algunas tropas.
Valga esta prevensión para segundo
aviso.
Diós guarde a V.M.
Tarragona, y junio 15 de
1689.
De
V.M.
Fr.
Josep[Sanxís Ferrandis],Arzobispo de
Tarragona.
A
los jurados de nuestra villa de Reus.»
A. 10. Barcelona, (?)
novembre del 1689. Circular impresa que s'envia des de Barcelona a
l'ajuntament de la Selva notificant els avalots que es produiren a
la ciutat comtal el 22 de novembre, amb l'enfrontament entre
soldats i civils descontents, a més es recorda la
urgència de pagar el manteniment de l'exèrcit al
Principat
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 355
«Per lo que
en vint y dos de novembre de mil sis cents vuytanta nou,
succehí entre alguns malcontents y los soldats de cavall,
que lo Rey nostre señor (que Déu guarde) en esta
Província se considera la oposició,que de allí
en avant hi hauria entre los soldats y paysans de la qual se
podrian seguir novas y continuadas discòrdias entre ells en
grave detriment del servey de sa Magestat y del bé
públich de la Província, las quals no se podran
evitar durant los allotjaments, y com estos sien de
Constitució y nos pugan rehusar, perque estas desunions no
portassen a est Principat al últim estat de sa
ruhina,aparegué a est Consistori que lo medi més
eficàs y benigne, així per la pública quietut
com per la conservació de la cavalleria, seria conmutar lo
allotjament ab un donatiu proporcionat,ques pugés suplir la
càrrega y obligació de allotjar. Y havent posat en
execició aquest medi discorrint los consistorials per tota
la Província, per a ajustar ab los pobles, lo que un
respectivament deuria pagar, no pogueren lograr de gran part, lo
que necessàriament era menester per lo manteniment de la
cavalleria, y havent-ho representat aquest Consistori a sa
Magestat, suplicant-li juntament que no obstant la poquedat del
donatiu, se dignàs admetrer-lo, y mogut del paternal amor
que té als naturals de esta Província lo
acceptà, però com experimenta vuy est Consistori la
poca estimació que fa eixa Universitat, de haver aconseguit
tant gran alivio, y las pocas ganas que axí de fer lo servey
de sa Magestat, com a judar a la conservació y crèdit
de la Província y continuar ab lo descans que gosa de no
tenir allotjament, pues no paga la quantitat en que se
ajustà, tant de sa convivència: la amonesta lo
Consistori, que rebuda la present pague las terças caygudas
y continue en pagar las que en avant cauran, sens altre
avís, que altrament serà precís posar en la
notícia de sa Magestat y de sa Excellència sa
tarquedat perquè pose en execusió lo que sie de son
real servey, pues no ha de ser capa la Deputació per a que
la cavalleria se perdia en los presidis sens socorro algú,
lo que fore en grande servey del Rey nostre senyor, com
descrèdit de tota la Província, turbació de
nostra quietut y perdició de tots. Crehem que ab esta
expressió o bé acidirà eixa Universitat a
pagar lo que ha promés o bé respondrà que
estima més lo allotjament que lo pagar, pues una de las dos
cosas no se poden escusar.
Don Juan de Lanuza
y de Oms, comte de Plasència.
Los deputats y
oydors de comptes del General del present Principat de Cathalunya,
en Barcelona residints.
Als jurats y
Consell de la Universitat de la vila de la Selva.»
A. 11. Tarragona, 29
de novembre de 1689. Carta que envien els cònsols de la
ciutat de Tarragona als jurats de la Selva del Camp sobre la
necessitat de controlar possibles avalots a causa de males
llengües que denuncien excesos de les
tropes
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 355
Vuy per un correu
enviat per la ciutat de Barcelona, havem rebut una carta,
còpia de la qual va junt ab esta y ab ella veuran V.M. com
los fills de perdició mal intencionats, traydors al Rey,
nostre senyor, perturbadors de la quietut pública, van
sembrant malas veus,embustes y infàmias que ab falcedat
acumulan als soldats de sa Magestat, (que Déu guarde) a fi
de revoldrer los pobles y voler-los tisnar ab la màcula de
la traició del que ells se troban tacats, y així ab
entranyable encariment, tant per lo que importa al servey de sa
Magestat lo Rey,nostre senyor, com la quietut pública,
suplicam a V.M. que si ditas malas veus arriban per aqui sien
vostés magnífichs precursors de la veritat, fent
entendre a sosconnaturalslo fi de perquè la solicitan
publicary sobre lo referit,persuadir-los ab tota
efficàçia, no donen crèdit a aquellas,antes
bé se estigan ferms a la obediència y servei del Rey
nostre senyor, com ho esperam, y nos prometem de son bon natural
zel y fidelitat de V.M. al servey de sa Magestat que serà
consuelo de tots los ben intencionats y gran glòria de V.M.
a qui guarde Déu molts anys.
Tarragona, y 29 de
novembre de 1689.
Besa sa mà
de V.M. sos més sigurs servidors.
Los cònsols
de la ciutat de Tarragona.
Magnífichs
senyors jurats de la vila de la Selva.
A. 12. Valls, 1 de
desembre del 1689. Carta dels jurats de Valls als de la Selva del
Camp notificant l'arribada a la primera vila de dues companyies de
cavalleria
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 355
«Magnífichs senyors jurats de la vila de la Selva.
La sua del dia
present tenim rebuda y avent previst lo que en ella nos significan,
diem que la ocasió de haver arribar dos companyias de
cavalleria a esta vila, és de orde de sa Excellència,
les quals combojaren en son sèquit lo senyor veguer de
Tarragona, y lo senyor doctor Josep Sunyer, y esta novedat no ha de
causar-los ningún moviment, pues és dispositió
de que ditas companyas vajen a menut per la vora del riu de
Gayà, descubrint terra y estar en vigilànsia si se
offeria necessitat a esta vila y qualsevol de altre, pues totas
segons se veu estan dispostas en fer lo servey de sa Magestat (que
Déu guarde) y poder assegurar-se que ésta
precisitirà en fer-lo a sa major demostratió se puga
persuadir quedant certs que en cas se offerís necessitat ab
avís nos valdríam tots unànimes y ab esta
confiansa, quedam per tot lo que sia del servey de aqueixa vila la
cavalleria y dits senyors veguers y doctor Sunyer, y tenim
presentit porà ser aniran en eixa vila, [Déu] lo
guarde a V.M., Valls y desembre al primer de 1689.
Segur servidor de
V.M. que sa mà besa.
Los jurats de la
vila de Valls.»
A. 13. Barcelona, 22
de gener de 1690. Circular impresa que s'envia des de Barcelona a
l'ajuntament de la Selva sobre el pagament de les terces per a
mantenir l'exèrcit
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 356
És tanta la
necessitat que patexen los pobres soldats que nos motiva a manar
estampar la present,perque ab esta intelligència cumplian
las universitats en pagar lo que han ofert a sa Magestat
(Déu lo guarde) quant no serà forçós
valer-nos del medi de la execució,pus no és
crèdit de nostra Nació lo dexar-se perdrer los
soldats, que havem tant menester,perque nos libren y defensen de la
tirania francesa.Esperam del zelós afecte de tant bons
vassals, que acudiran ab tota puntualitat a pagar las terças
caygudas, y las que en avant cauran, en lo temps de sinch anys,
sens altre avís, de que farem tota estimació, a
més del crèdit que en redundarà a totas la
Universitats, quant no serà precís que si
dònia providència, elegint altre medi perque se pugan
mantenir soldats y cavalls, que sens dupte no los estarà
tant bé, ni de tanta conveniència, com és lo
ajustar-se a dit donatiu. Déu los guarde molts anys,
Barcelona y gener a 22 de 1690.
Don Joan de Lanuza
y de Oms, comte de Plasència.
Los Deputats y
oydor del General de Cathalunya en Barcelona residints.
Als jurats y
Universitat de la Selva.»
.
A. 14. Tarragona, 4 de
juliol de 1691. Carta de l'Arquebisbe de Tarragona als jurats de la
Selva del Camp comunicant-los la presència de l'armada
francesa davant les costes catalanes i demanant-los la
preparació per a la defensa
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 357
«El general don Pedro Figuerola, governador de
esta plaza ha tenido aviso por propio que desde Rossas han
descubierto catorze navios con otras embarcaciones que se tiene por
cierto es armada de Francia que viene a estas costas, y la faluca
que ha traydo el aviso ha pasado a poniente en busca de nuestros
vaxeles. Ya saben V.M. lo que importa guarnecer esta plaza y assi
les encargo hagan una reseña de armas, y que tengan
prevenida para segundo aviso la gente que acostumbran en semejantes
ocasiones como así lo espero de tan fieles vassallos de su
Magestad, la Divina, guarde a V.M.
Tarragona y julio 4 de 1691.
Avisan más, que ya se juntaron con los
vaxeles, galeras.
De
V.M.
Joseph[Sanxís Ferrandis],
Arzobispo.
A
los jurados de nuestra villa de la Selva.»
A. 15. Tarragona, 14
de juliol de 1691. Carta que tramet l'Arquebisbe de Tarragona als
jurats de la Selva del Camp recordant l'exempció de servei a
l'exèrcit de l'escolà de la parròquia de Sant
Andreu
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 357
«Después de dar a V.M. las gracias del
socorro de gente que esa mi villa ha embiado a esta ciudad, se me
ofrece que el doctor Gabriel Mas, rector, me ha participado como a
Juan Roca, su escolán y que actualmente sirve en la iglesia
les han puesto V.M. en lista de soldados y porque teniendo dicho
oficio deve quedar esento pues sirve al beneficio común de
la iglesia, me ha parecido advertirlo para que es esta y semejante
ocasiones lo tengan por escusado.
Diós guarde a V.M., Tarragona, y julio
14 de 1691.
De
vuestras mercedes servidor
Fra
Joseph [Sanxís Ferrandis], Arzobispo.
A
los jurados en nustra villa de la Selva».
A. 16. Tarragona, 10
de setembre de 1691. Carta que tramet l'Arquebisbe de Tarragona als
jurats de la Selva del Camp sobre el frau dels seus habitants en el
pagament del delmes de les avellanes i la
verema
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 357
Gaspar Pellicer no dexó de reconocer
que algunos obran con tema en cosillas que pudieran disimular
contra mis arrendadores,quando ni yo ni ellos pretendemos sino lo
muy justo. Esto en quanto al diezmo de las avellanas, digo el modo
de pargarle, ya se ha visto que tiran muchos a defraudarle pagando
de lo peor, y lo que sienten que se les ponga ley, si[e]ndo materia
de tanto escrúpulo en quanto a lo que aora se ha ofrecido
del precio del vino, Isidro Rabaza,es tan ajustado que ingenuamente
me ha confesado compró algunas cargas de vindimia, y lo
mezcló con el diezmo que a no ser esto de otro modo, se
tomará la matèria, pues ni el ni otro arrendador
alguno no ha podido perjudicar lo privilegiado de los diezmos, le
he dado orden que la cosecha siguiente ponga aparte el vino del
diezmo, y asegurado esto veremos lo que será de justicia.
Esto escrivo a Pellicer como jurado lo podrá comunicar a los
demás. Nuestro Señor lo guarde. Tarragona, y
setiembre 10 de 1691.
Joseph [Sanxís Ferrandis], Arzobispo de
Tarragona».
A. 17. Tarragona, 16
de gener del 1692. Carta que s'envia des de Tarragona al sjurats de
Reus per a que facin efectiu el pagament del dret de coronatge que
els hi pertoca
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
792
Sa Excelencia
insta fortament la cobransa del coronatge de la Reyna nostra
señora (que Déu guarde) com lo termini a V.M. a
señalat per pagar 124 lliures 17 sous deuhen a dit coronatge
hage més que passat, per lo tant se serviran per tota la
setmana entrant de enviar-me la dita quantitat, que com a tenint lo
degut poder los ne faré rebuda, que altrament serà
difícil escusar gastos y en lo del servey de V.M. me tindran
sempre prompte, Déu a V.M. guarde molts anys.
Tarragona, y janer
16 de 1692.
Besà sa
mà de V.M.
Son més
segur servidor
Doctor Ignasi
Benetas.
Señors
jurats de la vila de Reus.»
A. 18. Barcelona, 18
de febrer de 1692. Notificació de la recompensa que
ofereixen els consellers de la ciutat de Barcelona als qui enfonsin
o cremin vaixells de guerra francesos
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
792
«Havent
experimentat esta ciutat lo any prop passat las ostilitats de la
armada enemiga francesa, ab la gran quantitat de bombas que en los
dias 10 y 11 de juliol últim aruhinà la present
ciutat, ocasionant grans estragos en sos edificis y casas y
rezelant-se que lo present any no execute tant execrables
operacions en los temples y edificis, se ha discorregut quantas
precaucions ha aparegut proporcionables que podia la ciutat
disposar y prevenir per quant vingués lo cas de tal
fatalitat (lo que Déu no permete) y entre altres
asseñalar 2.000 quarteres de 8 de premi a qualsevol persona
per quiscuna de las balandras o embarcació de ahont se tiran
las bombas que venint la armada enemiga francesa a bombardejar esta
ciutat pendrà, cremarà o posarà a fons a vista
de la present ciutat, per lo qual effecte havem fet estampar los
cartells o edictes inclusos perquè sie notori suplicam a
V.M. sie servit manar-los posar y fixar en los puestos y llochs
apareixerà més convenir perquè los qui tingan
alientos per tal functió pugan en temps, prevenir-se de sas
disposicions, esperant de V.M. que nos afavorirà per ser
tant del servey del Rey,nostre senyor y benefici comú en que
tant interessa V.M. y devem tots procurar, assegurant a V.M. que en
igual correspondència estarà sempre esta ciutat molt
prompte en tot quant sie del major agrado y servey de V.M. a qui
Déu guarde y prospere. Barcelona, y febrer 18 de 1692.
Besa la mà
de V.M.
Los consellers de
la ciutat de Barcelona.
Señors
jurats de la vila de Reus.»
A. 19. Tarragona, 22
de novembre de 1692. Carta que el veguer de Tarragona envia als
jurats de la Selva del Camp sobre la tramesa periòdica de
llenya per al consum del cos de guàrdia de la
ciutat
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 358
«Seguint la
orde del senyor Lluís Alemany y Descallar,regint la real
tesoreria per mi baix firmat de data de 20 de novembre de 1692 se
serviran fer aportar ha esta plassa de Tarragona, 7 càrregas
y mitja de llenya de dos quintars cada càrrega, cada mes, y
comensaran a córrer lo present mes de novembre fins al
últim de abril vinent, que serveix per los cuerpos de
guàrdia dels soldats desta plassa y la manaran entregar a la
persona que ordenarà lo senyor Governador que així
convé al servey de sa Magestat Déu lo guarde,
Tarragona, y novembre a 22 de 1692.
Servidor de
V.M.
Rafael Casas,
veguer.
Senyors jurats de
la vila de la Selva.»
A. 20. Tarragona, 21
de juny de 1693. Carta que l'Arquebisbe de Tarragona envia als
pobles de la seva jurisdicció a instància del
governador militar on demana assistència econòmica i
armada per la ciutat de Tarragona
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 59 i ACBC, Fons Municipal de
Reus, sign. 792 (la mateixa carta s'envia personalitzada als jurats
de Reus)
«Per senyor Governador de esta plaza Don Pedro
Figarola acaba de recibir un propio que le despachó anoche
el Governador de Barcelona con aviso de que tienen a vista la
armada de Francia, lo que nos ha causado gran susto porque con los
levantes que corren pueden estar a vista de esta ciudad.
Aquí ay gran falta de todo pero fio de essa mi villa la
asistencia en quanto pudieren y desde luego queden aprestar gente
como en las ocasiones passadas para segundo aviso, como lo fio de
su zelo en quanto toca al servicio de su Magestad la divina les
guarde.
Tarragona y junio 21 de
1693.
Fr.
Joseph[Sanxís Ferrandis],Arzobispo de
Tarragona.
A
los jurados de nuestra villa de la Selva»
A. 21. Tarragona, 12
de juliol de 1693. Carta del veguer de Tarragona als jurats de Reus
sobre el retard en reunir la paga dels oficials que són al
front
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
792
«Molt
senyors meus, està serà per a donar avís a
V.M. de que lo senyor capità Miquel Simó, V.M. no
havian recullit los diners del socorro dels oficials, que
són vint-y-vuit lliures, dic 28 lliures, só és
vint lliures per lo alferes, quatre lliures per lo sargento y
quatre lliures per los caps de esquadras, las quals 28 lliures an
de cobrar V.M.,so és sis lliures de la vila del Moster,
quatre lliures de Bràfim y sis lliures de las Borges, y sis
lliures del Albiol, que junt fa dita suma, que ditas vilas y llochs
estan ajustats en eixa conformitat y V.M. poran fer
diligèncias en cobrar-o perque lo soficials queden satisfets
de sos sous, advertint a V.M. que dit sou ja corre dendel primer
del mes, ques quant en esta sem ofereix dir y mels guarde
Déu nostre Senyor molts anys, desta sa casa, de juliol a 12
de 1693.
Son major
servidor, que sa mà besa,
Rafael Casas,
veguer.
Senyors jurats de
la vila de Reus».
[Nota
marginal]:
«Dia 12 de juliol 1693, Montserrat Bellver y
Bernat Palau, del Milà entregan al senyors jurats quatra
lliures inseguint la disposició de esta carta, y són
per lo mes de juliol, als quals sels a fet recibo.»
A. 22. Tarragona, 8
d'agost del 1693. Carta que l'Arquebisbe de Tarragona envia als
jurats de la Selva del Camp sobre l'arribada de vaixells de guerra
francesos davant la ciutat de Tarragona
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 359 i ACBC, Fons Municipal de Reus,
sign. 792 (una còpia de la mateixa s'envia també als
jurats de Reus)
«Oy sábado va llegando la armada de
Francia envista de esta ciudad de Tarragona y ay intelligencia de
que su designio es a un tiempo obrar contra esta ciudad y contra la
de Barcelona, y el exército enemigo intenta la presa de
Gerona. La necessidad que tenemos de assistencias no puede ser
mayor, como ni la desdicha que seria perder nuestro Rey y
señor esta plaça y assi V.M. como buenos vasallos
enbien la gente que pudieren con armas, como lo espero de su
fineza, Dios guarde a V.M.,Tarragona y agosto, 8 de
1693.
Fr.
Joseph[Sanxís Ferrandis], Arzobispo
A
los jurados de nuestra villa de la Selva».
A. 23. Vila-seca, 8
d'agost del 1693. Carta dels jurats de Vila-seca als de Reus
notificant el desplegament dels soldats a la platja i Torre de
Barenys per a la defensa contra els francesos
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
792
«La de V.M.
tenim rebuda y estimam moltíssim lo cuidado tenen V.M. en
donar-nos socorro y asistèntia en lo que sia convenient per
nostra defensa y en notificació del designa tenim fet, diem
que a las vuit horas de esta vetllada an partit de esta villa lo
senyor batlle, dos jurats y quaranta o sinquanta homens, y a las
onse de esta nit a partit de esta vila lo doctor Sunyer y lo fisch
que son anats a la torra de Barenys a trobar la nostra gent y
trenta o quaranta cavalls que an dit són partits de
Tarragona per estar a la platja de Barenys, assó és
la dispositió tenim feta y V.M. vist lo que passa, poran
disposar lo que tindran gust, que si altre novedat tenim ja donarem
avís suposat experimentam lo afecte tant eficàs com
de V.M. podiam esperar, y vulla nostre Senyor tinga bon
succès al qual suplicam los guarde molts anys, de Vila-seca
als 8 de agost de 1693.
De V.M. servidors,
que sa mà besa.
Los jurats de
Vila-seca.
Magnífichs
senyors jurats de la vila de Reus.»
A. 24. Tarragona, 9
d'agost de 1693. Carta que envia l'Arquebisbe de Tarragona als
jurats de Reus per a que a la matinada vinguin a Tarragona cent
homes per si ataquen vaixells enemics
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
792
«He participado su carta de V.M. al
señor Governador de esta plaza y somos de sentir que venga
oy temprano la compañia de 100 hombres que V.M. tienen
prevenida porque si el enemigo ha de obrar algo será
mañana y es bién esperarlo con toda
prevención. Si no fuere menester se despachará luego
la gente.
El
señor Governador ha tenido después de media noche
correo del señor Virrey de Valencia con aviso de que
són 150 velas las del enemigo que passan a estas costas, y
el correo marcha para Barcelona.
Yo
quedo muy agradecido a la fineza y vigilancia con que V.M. obran,
Diós nos asistirá, el qual guarde a V.M. Tarragona, y
agosto 9 de 1693.
De
V.M.
Fr.
Joseph[Sanxís Ferrandis], Arzobispo.
A
los jurados de nuestra villa de Reus.»
A. 25. Tarragona, 10
d'agost de 1693. Carta que l'Arquebisbe de Tarragona envia als
jurats de Reus sobre el moviment de l'armada francesa davant les
costes tarragonines i les accions a empendre
ACBC, Fons Municipal de Reus, sign.
792
«No sé que haya buelto aún el
señor doctor Joseph Suñer, pero en su carta de V.M.
veo su fineza y la admito que es bien menester. La armada de
Francia a las 10 horas comenzó a moverse y salirse de Salou
y asta ora que es la una y media, haze viage tan indiferente que no
puedo colegir si es passar adelante, o si es poner cordón en
esta plaza, V.M. lo pueden hyr observando que presto se declararan
y acaso que sea lo que rezelamos, vengan luego esa
compañía haziéndolo possible para que traygan
armas y los que no las tuvieren aqui se
armarán.
Diós guarde a V.M., Tarragona y agosto
10 de agosto de 1693.
De
V.M.
Fr.
Joseph [Sanxís Ferrandis], Arzobispo.
A
los jurados de nuestra villa de Reus.»
A. 26. (?), 27 de
novembre de 1693. Carta que envia el capità Josep Gual als
jurats de la Selva del Camp sobre el retorn d'un soldat a la Selva
i la devolució de l'entrada que
rebé
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 359
«Lo donador
de esta és un soldat que fou de la mia compana me ha vengut
a speregat y ha solicitar lo medi pot tenir per a tornar a sa casa,
y ser altra dels fugitius. Li he dit lo menos ha de fer restituir a
V.M. la entrada, com a fet lo que capturí en Reus que segons
me ha dit lo Josep Sonyer mon cunyat, lo entregué a
pitisió de V.M. ab eixa condisió, y sols li faltava
pagar la arma ho restituirme-la, y així mateix si lo donador
de aquesta en V.M. de la entrada importa carta, entregant-me ha mi
lo mosquet y flascos ho pagar-mals. No pasaré a pasaguir-lo
y capturar-lo, considerant que quederà bestant mortificat y
escarmentats los demés, per no fogir altre any dona a V.M.
esta notícia per a que pugan avisar-me y emplear-me en son
servei, Déu guarde a V.M. y novembre a 27 del any
1693....
Lo capità
Josep de Gual.
Senyors jurats de
la vila de la Selva.»
A. 27. Valls, 28
d'abril de 1694. Carta que els jurats de Valls envien als de la
Selva del Camp sobre l'alimentació dels cavalls de
l'exèrcit
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
«Havem
rebuda sa carta y per ausèntia del senyor Joan Rubinat havem
desclós aquella, y vist son contengut, diem a V.M. que en
esta vila se dóna farratge a dotze cavalls y són los
més flachs y los que més ne nesesitan que desta
manera fou la petició a nosaltres feta per lo senyor
comissari general està en esta vila, y esto és sens
orde del senyor thesorer que és lo que en totas ocasions
dóna los ordes per dit efecte ab que en esta vila se
determina lo consell que a vista que no sen demanava per tots los
cavalls, si sols per los més nessesitats, com tinch ja
referit y lo senyor comissari general ho demana de part del senyor
general de la cavalleria ha condesendit a sa petició,
donant-nos la rectió del ordi per los cavalls se dóna
lo farratje, és sols tot lo que puch dir a V.M. cuya vida
guarde lo Senyor molts anys, desta de Valls y abril, als 28 de
1694. sempre segur servidor
Los jurats de la
vila de Valls».
A. 28. Tarragona, 21
de maig de 1694. Carta del Governador militar de Tarragona als
jurats de la Selva del Camp sobre la preparació de soldats
per a enviar a Tarragona si fos necessari
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
«Señores bayle y jurados dessa villa de
la Selva, haviendo tenido aviso que 30 vaxeles y seis galeras de
Francia se hallan a los Alfaques dando cassa a 4 vaxeles y 5
galeras nuestras que estavan de buelta para Cartagena y Cadiz, me
ha parecido participarlo a V.M. para que como tan zelozos en el
real servicio procuren tener la gente que se acostumbra armada para
venir a esta plaça a sigunda orden que assi conviene al real
servicio de su Magestad (que lo guarde) pero de tan finos y leales
vasallos, Dios guarde a V.M.
Besa
la mano de V.M. su más fino servidor,
Carlos Gandolfg».
A. 29. Reus, 12 de
juny de 1694, petició de carros que fan els jurats de Reus
als de la Selva del Camp per a transportar persones i roba des del
Montsià fins a Barcelona
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
«Serviran
V.M. cruzar demà diumenge a punta de dia a la vila de Reus
dotse carros per a transportar la roba y gent dels quatra vaixells
ques cremaren en los Alfachs, que pasan de horde de sa execllencia
baix mon comendament a tota presa a Barcelona, y així faran
que sien puntuals en dita vila de Reus a dita hora perque la
conducció de dita gent a Barcelona importa molt al servey de
sa Magestat (que Déu guarde) y tinch repetides
instància de se sa excellencia perque dita gent vage a tota
presa a Barcelona, Déu a V.M. guarde molts anys.
Reus, y juny 12 de
1694, besa sa mà de V.M... Don señor Raffael
Potau».
A. 30. Tarragona, 29
de juny de 1694. Carta del diputat arxiver del Principat de
Catalunya als jurats de la vila de la Selva del Camp instant al
municipi a formar una lleva per reforçar a l'exèrcit
a causa dels atacs francesos a les terres gironines i
barcelonines
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
«lo
miserable estat en que se troba est Principat per la poderosa
invasió del exèrcit enemich, al pas de haver-se de
rendir a la sua força la plaça de Palamós y
haver saquejat casas y yglésias, violat donas, despullat y
maltractat sacerdots, y ultrejat no sols los vasos sagrats pero
també lo Santísim Sacrament, que per a sempre sie
alabat, y orgullós de sa fortuna se troba actualment atacant
la ciutat de Gerona, y la armada naval devant la de
barcelona,intentant extendrer sas inumanas hostialitats en lo
restant del Principat ha precitat al consistori dels illustres y
fidelíssims senyors deputats deliberar ab aprovació
del excellentíssim senyor Lloctinent y Capità general
de sa Magestat, que Déu guarde, lo instar a las
universitats, una lleva numerosa de infanteria per reforçar
lo real exèrcit y poderse oposar als designes del enemich, y
havent-me elegit a mi per solicitar-ho en esta vegueria,
estimaré a V.M. se conferescan ab mi en esta ciutat per medi
de sos síndichs, qui aporten poder autèntich per
conclourer en que han de concòrrer V.M. en eixa
dependència tant del servei de las dos Magestats divina y
humana, y defensa del Principat, esperant de sa innata fidelitat
que lo esfors y puntualitat ab que acudiran correspondrà a
la necessitat ques té de aplicar eficàs y promte
remey a tant gran dany, que altrament se deuria témer la
total ruïna y pèrdua del Principat, que suplico a la
divina misericòrdia conserve en lo suau y degut domini del
Rey nostre senyor, que Déu guarde molts anys, Tarragona, y
juny 29 de 1694».
A. 31. Reus, 6 de
juliol de 1694. Carta sobre el canvi d'alferes de la companyia de
Josep Torner, de Reus
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
«Tengo entendido que a persona que V.M. han
elexido por alferez de mi compañía nostan muy
gustossos los soldados desta elección, y haviendome
ynformado si dello tendria yo cabal satisfacción en su
exercizio no e allado quien lo abonará, esto es
empeño mío, el salir bien lucido para la
satisfacción de todos. Yo tengo persona que ha servido
más de 20 años y de cabal desenpeño V.M. miren
en la forma que mejor estuviere para que sedesca dicho
alférez desta plaça para pasarla a quien yo deseo,
que de ello servire mersed de V.M. a quienes guarde Diós
muchos años, Reus y julio 6 de 1694.
Muy
señores mios besa su mano de V.M. su muy
servidor
Joseph Torner».
A. 32. Reus, 7 de
juliol de 1694. Carta que els jurats de Reus envien als de la Selva
del Camp per concentrar els soldats de les viles del Camp a
Tarragona
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
En
continuació del que hayr digueren al senyor Gaspar Pelliser,
síndich de aqueixa vila, havem fet propi al molt illustre
senyor Diputat especificant la llista de soldats y noms de vilas y
lo que tindré gust se executarà, lo qual responent
abona quant se a obrat, y ab molt encariment demana que demà
dijous vage la companya formada dende así a la ciutat de
Tarragona per ço havem fet propis a unas y altres vilas
donant estas notícias esperant que tots los comuns acudiran
sens falta, de molt matí, puix acuden ya algunas vilas y fan
la entrega de soldats al capità de así, que és
quant se ofereix dir a V.M. esperant la vinguda com de ella estam
ben asegurats y sempre al servey de V.M., suplicant a nostre Senyor
guarde a V.M. molts anys.Reus, y juliol 7 de 1694.
De vostre molt
servidor que sa mà besa
Los jurats de la
vila de Reus.»
A. 33. Tarragona, 23
d'agost del 1694. Petició de lliurament de feixines a
Tarragona
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
«Aviendome
mandado su Excellencia recorrer las fortificaciones exteriores de
esta plaça y no pudiendose executar sin alguna partida de
faginas, es preciso valerme del buen zelo de V.M.y fineza con que
essa villa acostumbra acudir al real servicio, espero que con la
brevedad pussible dispongan se conduzcan a esta plaça las
faginas que pudieren,assigurandoles lo estimaré sobremanera
y que lo participaré a su Excellencia para que entre los
servicios particulares de essa villa, tenga este su lugar, y en lo
que se ofreçiere del agrado de V.M. me hallaran siempre muy
buena voluntad, Diós guarde a V.M. muchos años.
Tarragona, y agosto 23 de 1694, besa la mano de V.M., su más
siguro servidor, Carlos Randolfg».
A. 34. Castell de la
Trinitat (Roses), 28 d'agost de 1694, carta que el capità
Josep Torner envia des de l'Empordà als jurats de la Selva
del Camp demanant cobrir la baixa d'un soldat de la seva companyia
a causa d'haver desertat
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
Magnífichos señores
jurados
«Juan Fortuny, soldado de mi compañia se
uyó 12 días ha,esse otro día como el padre de
dicho soldado para verlo, viendo la falta de su hijo quisó
verse conmigo para que si fuere gusto mío el que llenare el
bacio de su hijo,al tiempo que queda, y mi alférez
quisó azer lo que no es
rraçón,diziéndole que se bolviesse, sin que yo
lo entendiere, y considerándole por ynútil en todo me
he passado ha darle la notificación que mereze y assí
suplico a V.M. me rremiten otro soldado de satisfación por
quenta del dicho uydo que es quanto se ofreze rogar a Diós
guarde a V.M. muchos años, del Campo de la Trinidad, y
agosto 28 de 1694.
Magnífichos señores
jurados.
Besa
su mano de V.M. su muy servidor
El
capitán Josep Torner.»
A. 35. Tarragona, 1 de
setembre del 1694. Carta que el Governador militar de Tarragona
envia als jurats de la Selva del Camp justificant la demanda de
feixines
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
«Señores cónsules de la villa de
la Selva, recivo la carta de V.M. de 30 del passado y por ella veo
lo que V.M. me dizen y respondiendo a ella, que la orden que les
envie para fajina es de su Excellencia, que no es de mi
despótica voluntad, sino que su Excellencia me mandó
enbiase órdenes a estos lugares como Cambrils, Reus,
Alcover, Selva y Catllar para que trajesen mil fajinas cada lugar,
y cada mil no questa más que 30 reales, a razón de 3
reales el siento para remediar alguna ruyna que ay en esta plaza y
es serviçio de su Magestad (que Diós guarde), si V.M.
las envian trabajaré como su Excellencia manda o sino
será fuerza darle parte, que así abré conplido
con lo que su Excellencia me a mandado. Diós les guarde
muchos años.
Tarragona, y setiembre a primero de 1694,
servidor de V.M. que su mano besa.
Carlos Randolfg.
Señores cónsules de la
Selva».
A. 36. Barcelona, 4 de
novembre de 1694. Avís als jurats de la Selva del Camp de
l'arribada dins de 5 dies de l'arribada a la vila de dues
companyies de cavalleria a les quals s'havia de donar 14 bagatges i
els allotjaments corresponents
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 360
«Lo comisari
general Don Lluís Cuello,Don Pedro Espinosa y Don Francisco
de Sisneros ab sas tres companyas de cavalls van de ordra de sa
Excellencia dende la baronia de Monbuy al Camp de Tarragona, per lo
que ab un trànsit arribaran a Sabadell,ab un altre a Sant
Boy, ab un altre a Sitjes, ab altre a Craxell y Roda [de
Berà],ab altre a la Selva, ahont se quedarà la
companya del comisari general y las altras dos pasaran la una a
Alcover y la altra a Cambrils, los donaran catorza bagatges, en
cada trànsit, los quals no pasaran de un trànsit a
altre y los allotjaran de trànsit, observant ab tot las
Costitucions de Catalunya per lo que manam a tots y singlas
oficials tant reals com de barons los acistescan y donen tot favor
y ausili necessari, dat en Barcelona a 4 de novembra 1694.
Don Jayme Vicens
Alamany Descallar».
A. 37. Vic, 13 de maig
de 1695. Certificació del lliurament de 25 soldats que fa la
vila de la Selva a la de Vic per la campanya militar contra els
francesos
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 361
«Als 13 maig
1695, lo jurat y síndich de la vila de la Selva han entregat
al senyor diputat 25 soldats ab qui dita universitat serveix a sa
magestat (Déu lo guarde) jurant esta proxima vinent campanya
de 1695, als quals sels ha assentat plasa per mi avall escrit en
las llistas, die y any sobredits.
Pere Pau Abadal,
notari públic de Vich.»
A. 38. Tarragona, 6 de
juliol de 1695. Petició que fa Josep Font, des de Tarragona
als jurats de la Selva del Camp dels diners que li corresponen per
a pagar als soldats
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 361
Molt senyors
meus:
Servirà la
present per notificar a V.M. com jo tinch carta dels illustres
senyors deputats que en ella me manen que en la puntualitat si
aposible aportia los dinés del socorro dels soldats a 12 del
corrent mes per lo pagament, que aixís importa al real
servey, jo senyors per mon desempenyo nesesito del de V.M. que de
exa manera tots farem lo quens toca per complir a la demanda dels
dits senyors, del que resto comfiat me faran mandat, y jo quedo a
sa obediènsia, de qui Déu guarde. Tarragona y juliol
a 6 de 1695.
De V.M. servidor,
que sa mà besa,
Josep
Font.»
A. 39. Reus, 10 de
juliol de 1695. Carta que els jurats de Reus adrecen als de la
Selva del Camp sobre la resposta a una sollicitud que els darrers
havien fet a Barcelona sobre la reducció dels
allotjaments
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 361
Tenim premissas
que V.M. haurian destinat síndich a Barcelona per a
solicitar lo alivio dels soldats tenen allotjats y que esta hauria
ja arribat, y com nosaltres per nostra part si interesem en tanta
manera per la sobrada càrrega que suporta esta vila.
Per tant nos
precissa a suplicar a V.M. nos manan avisar si cosa han
alcançat de alivio a Barcelona per los soldats o si tenen
notícias sen hagen de anar molt prest que per assí se
ha dit que dit síndich auria aportat lo ordre per a marxar o
si altre cosa mos poden certiorar que tinga mira a eix fet que ho
estimarem quedant sempre a la obediència de V.M. a qui lo
Déu guarde molts anys, Reus y juliol als 10 de
1695.»
A. 40. Tarragona, 16
de juliol de 1695. Carta de l'Arquebisbe de Tarragona als jurats de
la Selva sobre el pressumpte frau que els propietaris realitzen en
el pagament del delme dels cereals i els
llegums
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 361
«He tenido quexa por parte de mis arrendadores,
que en esta villa se intenta temerariamente hacer fraude a los
derechos que tengo de diezmos de todos los frutos,especialmente en
el trigo, cevada y havas,apartando porción de ello, y assi
me ha parecido de mi obligación prevenir a los jurados y
decirles que de mi parte noticien a todos, el que enteramente se
diezme de dichos frutos sin reserva alguna, porque de no hacerlo
será preciso pasar a hacer las diligencias de justicia que
procedan de derecho.
Quedo con gran confianza que los jurados
pondran remedio en este abuso y no daran lugar a que yo ponga la
mano por términos de justicia.
Dios
guarde a los jurados, Tarragona 16 de julio de
1695.
Joseph[Sanxís Ferrandis], Arzobispo de
Tarragona.
Jurados de nuestra villa de la
Selva.»
A. 41. Tarragona, 12
de novembre de 1695. Carta que el veguer de Tarragona envia als
jurats de la Selva del Camp sobre la tramesa periòdica de
llenya a Tarragona pels militars
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 361
De orde del
excellentíssim senyor marquès de Catanagi en carta
del senyor tresorer de 7 de novembre me mana done la orde per la
provisió de la llenya per los cuerpos de guàrdia dels
soldats de esta plaça, per lo que se serviran fer aportar
set càrregas y mitja de llenya, de dos quintars la
càrrega, cada mes, comensarà a córrer per lo
primer de novembre fins al abril y la entregaran a la persona que
ordenarà lo senyor Governador de esta plaça, y sia ab
tota brevedad, que axí convé al servey de sa Magestat
(Déu lo guarde),dat en Tarragona,a 12 de novembre de
1695.
Servidor de V.M.
Rafael Casas, veguer.
Senyors jurats de
la vila de la Selva.»
A. 42. Tarragona, 9
d'abril de 1696. Carta del veguer de Tarragona als jurats de la
Selva del Camp sobre el ferratge dels cavalls de
l'exèrcit
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 362
«Seguint lo
orde me a donat lo senyor tresorer don Jayme Descallar de que
escrigués a totes les viles y llochs de mon vegueriu dic a
V.M. que ferratjen als cavalls de dita vila y que los officials y
soldats donen la ractió de ordi cada dia en recompensa del
farratje als patrons, o bé recibo de les ractions donaran de
farratja y luego de aver affarretjat me entregaran los recibos per
a que tots puga enviar o bé V.M. acuden ab ells per a
cobrar-los en la ciutat de Barcelona o me'ls envien a mi
directament que ayxí convé al real servey de sa
Magestat qui nostre Senyor per molts anys guarde. Tarragona, y
abril de 1696.»
A. 43. Tarragona, 18
de gener del 1697. Carta que s'envia des de la vegueria de
Tarragona als jurats de la Selva del Camp sobre la
vigilància i detenció dels soldats que desertin de
l'exèrcit
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 363
«Per horde
de sa Excelència y del Illustre Senyor reyent, me mana que
mane als magnífichs senyors jurats y balla de la vila de la
Selva ques posen en vegillànsia de cuydado en detanir y
capturar tots los soldats que conexeran a ser fugitius de los
tersios del servey de sa Magestatat y donar-me part así, ho
en Barcelona, per a que jo puga fer lo mateix, quant no se
farà una demostrasió que axí mo an
remés a mi. Cadant a son servey Déu guarde, dada esta
ciutat de Tarragona, vuy als 18 de jener de 1697. A V.M. que sa
mà besa.
Josep Pera,
cònsul regint lo vegariu de Tarragona.
Magnífichs
senyors y batlla de la vila de la Selva»
A. 44. Barcelona, 27
de març de 1697. Carta que s'envia des de Barcelona als
jurats de la Selva del Camp sollicitant un donatiu voluntari per
ajudar en la fortificació de la ciutat de
Tarragona
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 363
«Conviniendo a la seguridad de esta Provincia
que las plazas se hallen en la mejor defensa para preserbarlas de
qualquiera ostilidad de los enemigos, y tratandose oy de esta
importancia en todas las del Principado, no permiten los estrechos
medios que a un mismo tiempo se subministren de la hazienda los que
se necessitan para uno y otro.
La
plaza de Tarragona se está preparando de lo más
forzoso, a cuio fin a contribuydo aquella ciudad,Arzobispo y
Cavildo con lo que han alcanzado sus fuerzas, pero no bastando
esto, ni lo que se ayudará por parte de su Magestad, me ha
parecido encargar a V.M. respecto de zeder en su tranquilidad y
conveniencia la fortificación de aquella plaza por la
zercanía en que se halla y haverseles suspendido por aora el
servicio de las tasas, soliziten haser un donativo voluntario
competente a sus fuerzas para esta fortificazión,
previniendo a V.M. que esta obra corre a cuidado de la ciudad para
que a todos assista la satisfazión de que se convierte
únicamente en su veneficio y afianzar su sosiego y de
lugares que estan ynmediatos a ella, asegurando a V.M. serà
de la maior estimazión mia quanto se esfuerze en esta manera
en que tanto ynteresa el servicio del Rey y veneficio común
de essos lugares, y que tendré muy pressente su fineza para
quanto puede ser de su alivio y satisfacción, como lo
experimentaran, y de lo que resolvieren me daran cuenta luego por
mano del conde de Peñarrúbia, y advierto a V.M. que a
otros lugares de essa zercanía no se les pide este servicio
voluntario en atención que unos han cumplido enteramente con
el donativo de las tasas y otros con la maior parte. Diós
guarde a V.M. muchos años, a Barcelona y marzo 27 del
1697.
A
los jurados de la Zelva.»
A. 45. Tarragona, 14
d'abril del 1697. Carta rebuda pels jurats de la Selva del Camp on
s'ordena la mobilització de 70 animals de tir per
transportar cereals des de l'Urgell fins a la ciutat de
Tarragona
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 363
Sa Excellencia me
mana que en continent de rebuda esta envien setanta asses [y] mulas
per a conduir los grans se an comprat en lo Urgell per compta de sa
Magestat,que Déu guarde, los quals se an de aportar en esta
plaça de Tarragona, y així manaran que los asses,
mulas ab los traginés se conferescan a Bellpuig, hont
és lo doctor don Francisco Andrada, qui los manarà
carregar, advertint ha V.M. ques donarà en continent
satisfacció con decent satisfacció, concedent als
traginers del grà que aportaran y ho executaran sens
dilació alguna, que axí convé al servey de sa
Magestat, y me avisaran de aver-o executat. Déu guarde a
V.M. molts anys. Tarragona,abril, y 14 de 1697.
Servidor de
V.M.
Don Gerònim
de Magarola.
Senyor Batlle y
jurats de la vila de la Selva.»
A. 46. Tarragona, 29
d'abril de 1697. Rebut que obtenen els jurats de la Selva del Camp
de cent estaques de fusta per a la defensa
militar
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 363
«Digo jo
abajo firmado que sirvo el officio de mayordomo de la
artillería es esta plaça de Tarragona, que tengo
recibido de los señores jurados de la villa de la Selva,
cien estacas, las quales son a cumplimiento de las que offrecieron
servir a su Magestad como las demás disen han entregado en
Barcelona.
Tarragona, y abril
29 de 1697.»
A. 47. Martorell, 12
de juny de 1697. Carta impresa que Vicenç Alemany redacta i
envia des de Martorell ordenant aixecar el sometent a totes les
viles i pobles de Catalunya per defensar
Barcelona
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 363
«Havent-se
lo enemich posat en vista de la ciutat de Barcelona, intentant
sitiar-la per mar y terra y conquistar-la, importa al servey del
Rey nostre senyor, Déu lo guarde, y al benefici
públic desta província, y de sos naturals,ques fassa
lo major esfors que càpia en la possibilitat per oposar-de a
sos designes,y traure-lo del present Principat.Per çó
atesa la necessitat y urgència tant gran, y lo perill
imminent de perder-se,no sols dita ciutat,sino tota la
Província, se diu y mana de part de sa Excellència a
tots los veguers, batlles, jurats y naturals personas de las
ciutats, vilas y llochs del present Principat, que continent
prengan las armas contra lo enemich, levantant-se sometents
generalment en lo major número ques puga de gent apta per
manejar las armas, y que vajan a incorporar-se ab lo real
exèrcit de sa Magestat per poder així defensar dita
ciutat de Barcelona, pàtria comuna dels catalans, y
metròpoli de Cathalunya, conservar esta província en
lo suau domini de nostre Rey y senyor natural, y deslliurar a sos
habitants de las ruhinas,desdichas, y esclavitut que els amenassa,
ab comminació, que contra los inobedients se
procehirà ab tot rigor, y seran tractats com a enemichs del
Rey.
Dat en Martorell
als 12 de juny de 1697.
Don Jayme Vicens
Alamany Descallar.
Als jurats de la
Selva.»
A.48.Tarragona, 31 de
juliol de 1697. Carta de l'Arquebisbe de Tarragona per aixecar el
sometent de les viles del Camp per a defensar-se dels atacs
francesos
AMSC, Fons municipal de la Selva,
correspondència, sign. 363
«Haviéndose dexado ber la armada de mar
de el enemigo en número de 21 galeras y 7 navíos, es
preciso que luego (luego) en reciviendo esta los jurados, sin
dilación alguna, junten los sometenes de esa villa y salgan
obserbando los movimientos de el enemigo, por lo que se teme no
vengan a invadir esta plaza, y infestar los lugares del Campo.
Espero de la fidelidad de vasallos tan amantes de el Rey nuestro
señor, sin dilación alguna executaran este
órden, Diós guarde los jurados. Tarragona, y julio a
31 de 97.
Los
sometenes han de venir a esta ciudad.
Fra.
Joseph[Sanxís Ferrandis], Arzobispo de
Tarragona.
Jurados de nuestra villa de la
Selva».
Abreviatures:
V.M.: Vostra(es) Mercè (es), i quan el tex és en
castellà Vuestra(s) Merced(es).
Observació:
Per a facilitar la lectura dels textos els hem puntuat i accentuat
segons la normativa actual,a més utilitzem el punt volat i
els guions.
B. Contractació de
soldats que realitza la vila de Valls en els anys 1693 i 1695
1693 (juliol)
CATALUNYA (16)
Anoia-2-
Calaf
-Simó Gassó.
Igualada
-Jeroni Borrull, pagès, habitant i casat a Valls.
Camp de Tarragona-9-
Alcover
-Antoni Peraderes
-Josep Peraderes
-Sebastià Roig, paraire.
Reus
-Joan Giner, fadrí serraller.
Tarragona
-Francesc Morera, pagès, habitant a Alcover.
Valls
-Cosme Gener, pagès.
-Francesc Vilanova, fadrí corder, fill de Joan.
-Jacint Vinyals, pagès.
-Josep Virgili, sabater.
Garrigues-1-
Les Borges Blanques
-Francesc Prat (A compte se li donà 4 sous de socorro,
«antes de entregar-los al capità... fugí i sen
agué de fer un altre [de soldat]».
Penedès-1-
Vilafranca del Penedès
-Ramon Sala, fuster.
Pallars-1-
Gerri de la Sal
-Fèlix Joan.
Pla de Barcelona-1-
Vilanova de la Barca
-Joan Marcó.
Urgell-1-
Verdú
-Joan-Baptista Vila, cirurgià
ILLES BALEARS (1)
Mallorca
-Joan Grau.
ARAGÓ (2)
Arcos[ de las Salinas]
-Francisco Garcia.
Cantalapiedra*
-Nicolàs Bella, sombrerer.
NO CONSTA (1)
-Josep Climent, de 40 anys d'edat.
Total: 20
Observació: Tots són soldats.
*El document situa aquesta població a l'Aragó,
tot i que en realitat correspon a Castella.
Font: «Llibreta ahont estan assentats los soldats an
assentat plassa en la present vila de Valls», ACAC, fons
municipal de Valls, registre 4424.
1695 (abril-maig)
CATALUNYA (38)
Anoia-2-
Calaf
-Josep Mores, fadrí pagès.
Piera
-Josep Mestre Creixell.
Bages-2-
Avinyó
-Pau Mora, pagès.
Cardona
-Miquel Cardó, fadrí pagès.
Camp de Tarragona-14-
Reus
-Josep Belart, corder.
Riudecanyes
-Francesc Borràs, fadrí sastre.
Vallmoll
-Francesc Cerdà, fadrí pagès.
Valls
-Joan Carreras, paraire.
-Francesc Costes, fadrí blanquer.
-Magí Costes, sombrerer.
-Anton Ferran, veler.
-Ignasi Güell, fadrí pagès.
-Josep Querol, sergent, d'ofici pentinador.
-Josep Radon, fadrí teixidor.
-Magí Segura, menor, sergent, d'ofici blanquer.
-Magí Segura, espardenyer.
-Josep Soler, fadrí sabater.
-Francesc Vives, pagès.
Conca de Barberà-3-
Conesa
-Isidre Parellada, habitant a Valls.
L'Espluga de Francolí
-Ramon Borges, sastre.
Santa Coloma de Queralt
-Magí Veciana, fadrí sabater.
Osona-1-
Sant Boi de Lluçanès
-Josep Sagí, paraire.
Penedès-3-
L'Arboç
-Antoni Gari, espardenyer.
-Carles Garí, pagès.
Torrelles de Foix
-Josep Rigual, fadrí fuster.
Pla de Barcelona-6-
Barcelona
-Jaume Badia, fadrí pagès.
-Andreu Batalla, fuster.
-Pere Fillol, pagès.
-Pere Joan, fadrí paraire.
-Josep Mestres, cinter.
-Andreu València, pagès.
Pla de Girona-1-
Girona
-Anton Preses, pagès.
Pla de Lleida-1-
Lleida
-Josep Ricard, cap d'esquadra, fadrí sabater.
Segarra-2-
Cervera
-Francesc Ferrer, cap d'esquadra.
Guissona
-Francesc mestre, fadrí pagès.
Selva-1-
Amer
-Baldiri Homs, pagès.
Vallès-3-
Martorelles del Vallès
-Melcior Dorc, pagès.
Mollet del Vallès
-Pere Grau, pagès (va fugir).
Sant Celoni
-Segimón Planes, pagès.
ILLES BALEARS (2)
Mallorca
Ciutat de Mallorca
-Llorenç Canals, pagès.
Sòller
-Joan Grau, fadrí pagès.
FRANÇA (2)
Perpinyà
-Francesc Tostó, tambor.
La Borgonya
-Joan Maurici, «borgonyó».
ARAGÓ (1)
Moya
-Diego Pérez, fadrí pagès.
NO CONSTA (4)
-Josep Arbonès, fadrí espardenyer.
-Andreu Fortuny, capità d'infanteria.
-Francesc Mas, fadrí velluter.
-Pau Pallejà, menor pagès.
Total: 47
Observació: Tret dels oficials la resta són
soldats.
Font: «Llibreta ahont estaran assentats los noms dels
soldats y capità farà la vila de Valls per servir en
la campanya del present any 1695 a la Magestad del Rey,nostre
senyor que Déu guarde», ACAC, fons municipal
de Valls, registre 4424.